Un viatge d'estudis solidari i sostenible Projecte: Els nostres veïns ...

Un viatge d'estudis solidari i sostenible
Projecte: Els nostres veïns del país veí
Berenice de Lorenzo Rosselló
bdlr@hotmail.com
Durant l'estiu del 2010 vaig aprendre tant amb la meva experiència com a cooperant a Marroc que
vaig tenir la necessitat de compartir-ho amb els alumnes de l'IES Santanyí (Mallorca) on faig feina
de professora. El juliol de 2011 partírem amb 12 alumnes de 1r de batxillerat, per conviure allà, a
Fifi, (nord de Marroc), amb 30 alumnes del Liceu Mohamed Bakkali. Abans, durant el curs escolar
férem un dinar solidari amb les dones marroquines, un concert i una cursa, per reunir els diners
necessaris per poder pagar una setmana d'estar junts, aprendre i ensenyar, donar i rebre. Els viatges
d'estudis de fi de curs a Roma, Amsterdam, Berlín... deixaven de tenir sentit tenint aquí al costat
Marroc, el país veí d'on ens han arribat els nous veïns del poble als que, per desconeixement, tenim
por i rebutjam i amb els que compartim una part de la nostra història.
Objectius
Trencar barreres, acostar-nos als nostres veïns que viuen al nostre poble i han vengut d'un
altre país
Integrar en la mesura que sigui possible la dona marroquina en la vida quotidiana del poble
Apropar-nos a una cultura tan propera i que sentim tan llunyana com és la cultura marroquí
Provocar l'interès de la gent i superar el rebuig cap els marroquins i en conseqüència cap a
tota la gent amb la que convivim
Comprovar que és la ignorància la que provoca aquestes pors
Experimentar la solidaritat i la cooperació
Aprendre a fer turisme de manera sostenible i minimitzant la nostra petjada amb un
comportament el més ecològic possible aportant riquesa a la gent del poble que visitam
Els preparatius
Tant al pati del nostre centre com als carrers i locals del poble es fa patent el distanciament i rebuig
entre veïns de cultures tan diferents i properes com la mallorquina i la marroquina.
Es tractava de què els alumnes coneguessin de primera mà el país veí i que entenguessin mitjançant
la convivència que la cultura i el coneixement poden ajudar-nos a trencar barreres i prejudicis.
Volíem també que aquest aprenentatge se fes extensiu a la gent del nostre poble.
Així amb l'excusa de recollir diners per subvencionar aquesta setmana a Fifi vàrem implicar
l'ajuntament de Santanyí per a organitzar un concert benèfic al teatre i una cursa solidària pels
carrers del poble... La gent començava a demanar-se per a què tanta activitat i a interessar-se pel
nostre projecte. Va ser de gran ajuda també la mediadora cultural dels serveis socials municipals i
n'Antonia Bonet que desinteressadament ajuda les dones marroquines i gràcies a qui vàrem
contactar amb elles.
L'activitat principal prèvia al viatge va ser organitzar un taller de cuina marroquí-mallorquina que
va servir per poder oferir a tot el poble un gran dinar d'apropament. L'associació de mestresses de
casa de s'Alqueria Blanca va acceptar de seguida organitzar el taller i el dinar i a més ens ajudaren
amb una important aportació econòmica com també ho va fer l'AMIPA de l'institut.
L'experiència

Fifi és un petit poble al nord de Marroc, una de les regions més pobres del país. Allà, a la residència
d'estudiants vàrem compartir una setmana plena d'activitats.
Aprenguérem a respectar els seus costums en la manera de vestir, de menjar i de dormir. Ells
intentaren apropar-se a les nostres i fer-nos sentir més còmodes. La llengua no va ser un
impediment per a què passats els primers dies pogués haver comunicació verbal; sentírem xerrar
àrab, català, castellà, anglès, francès...
Distribuírem els alumnes per grups barrejats nins i nines mallorquins i marroquins per organitzar els
treballs de neteja i menjador. Vàrem dur jocs de taula i tot el material per poder jugar a baseball;
vàrem fer un taller de malabars amb material reciclat i els vàrem ensenyar a jugar. El dia a la platja
va ser especial: al principi banyadors i bikinis nostres varen conviure amb dificultat amb la roba i
mocadors mullats d'ells però una vegada superades les primeres reticències els nostres alumnes
varen fer de monitors dels que no sabien nedar. Vàrem aprendre a fer tatuatges i vàrem gaudir d'un
passeig en ase. Junts vàrem pintar les parets d'un institut del poble del costat i vàrem fabricar les
làmpades per les bombetes de les aules. El darrer dia vàrem intercanviar roba tradicional i cançons i
balls populars i tota la gent del poble se va afegir a la festa de comiat. El fet que durant els primers
dies se va fer especialment dur per els nostres alumnes fa més emotiu l'èxit de l'experiència ja què el
darrer dia, entre abraçades i llàgrimes, no volien marxar.
Hi va haver malentesos, activitats que s'hagueren de canviar, molta calor i també fred però la gran
conclusió a la que arribàrem és que si hi ha voluntat d'entendre's no hi ha problema que no se
superi.
Durant aquests dies procuràrem minimitzar la nostra petjada ecològica, fent servir cantimplores per
no comprar botelles de plàstic, la decoració per la festa del primer dia la vàrem fer amb tetrabriks
dels sucs de l'esmorzar i vàrem fer compost amb les restes dels nostres menjars. Allà on anàrem
dedicàrem una estona a recollir els fems que ens trobàvem.
De tornada, el mes d'agost, aprofitant les festes del poble vàrem explicar l'experiència a tota la gent
de S'Alqueira Blanca amb la projecció de les fotografies i vídeos. Ja al novembre organitzàrem una
horabaixa per cuinar bunyols típics mallorquins i pastes típiques marroquines amb té verd per
explicar l'aventura a la gent de Cala d'Or.
Aquesta experiència ha estat possible gràcies a la col·laboració del professor Tarik El Mghouchi del
Liceu Mohamed Bakkali de Fifi amb l'ajuda de les ONGs Ensenyants Solidaris de les Illes Balears i
ATED de Marroc.
Dissabte 2 de juliol de 2011, Bni Farlum- Fifi, Marroc
Resultats
Els millors resultats són els testimonis de la gent que va participar en el projecte.
1- Durant el viatge els alumnes escrigueren el que anaven experimentat i transcriuré algunes de les
frases que millor expliquen el que va suposar per a ells:
Ariadna: “Hem provat menjar típic marroquí i encara que no sembli creïble menjam coses que a
Mallorca no menjaríem... també diem que no ens agrada!”
Elisa: “S'ha de dir que no totes ses experiències han estat bones com veure pollastres morts o que te
matin una ovella davant i tot i que ens costi no escandalitzar-nos ho estam aconseguint! Hem après

a viure sense els luxes als que estam acostumats i ajudant a aquests nins no hem canviat el món però
sí hem aportat el nostre granet d'arena”
Aina Cristina: M'ha encantat jugar a baseball amb els nins d'aquí perquè es veia que no en sabien
però reien i s'emocionaven”
“Abans d'arribar a la residència na Bushra ens ha duit a casa seva, són súper, súper amables!”
“M'ha començat a fer mal la panxa i la cuinera m'ha donat aigua amb comí, la veritat estava
asquerós però m'ha llevat el mal!”
“Abans que comencés sa festa del darrer dia ens hem posat a plorar perquè ens feia pena deixar-los,
en 5 dies ens hem fet súper amics i ens hem agafat molta confiança i ara se me cauen les llàgrimes
només de pensar en els moments que hem compartit”
“Quan ha acabat tot, ens hem posat a ballar tots junts, sí, hem ballat tots junts, nins i nines! I ha
estat lo més guai del món!”
“En aquest viatge hem conegut una cultura molt present a Mallorca la qual no coneixíem i jutjàvem
malament, en aquest viatge hem après que per jutjar una persona o una cultura primer l'has de
conèixer. Hem conegut gent nova molt simpàtica i ens ha costat molt acomiadar-nos però aquestes
persones i aquesta cultura ens quedarà per sempre. M'ha encantat aquest viatge!”
Cristina: “Ja som de tornada a Xaouen i només ens queda mitja horeta per estar amb aquestes grans
persones i tan meravelloses que he conegut aquests 5 dies... no me'n vull anar. Pareix que els
coneixem de tota sa vida i ara plor, no me'n vull anar, no me'n vull anar!!!”
“Ha estat un gran viatge i sé ben cert que ens quedarà per sempre tot això que hem après aquí”
“M'ha sorprès moltíssim tot el que he viscut aquí, però m'ha sorprès per bo!. Els nins i ses nines
súper simpàtics pareix que els coneixem de sempre de tanta confiança que els hem agafat i tant de
carinyo”
“Sé ben cert que en arribar a casa menjarem amb les mans, pujarem amb els peus damunt el vàter i
direm shucran i laila saida i ens recordarem d'aquest nins i nines tan monos que tots esperam poder
tornar a veure”
Laura: “Tenc la sensació que aquest viatge ha canviat la meva forma de pensar respecte els
marroquins, m'ha obert els ulls, m'ha fet veure que ja no els dic marroquins sinó amics”
“Aquesta experiència és una de ses coses que mai s'obliden, que et queden per sempre, una de les
coses més genials que te poden passar a sa vida. Estic orgullosa d'haver vingut a Marroc. I hi
tornaria!”
Mario: “Aprendí que cuando te propones una cosa, con esfuerzo y dedicación puedes conseguirla
como ha demostrado mi profesora llevando a cabo esta experiencia que hace algunos años habría
sido impensable. Allí aprendí que no somos tan diferentes como pensamos y que hay mucha buena
gente, ya que desde el primer momento en que llegamos allí hicieron todo lo que estaba en sus
manos para que nos sintiéramos bien. También aprendí que cuando tu quieres de verdad
comunicarte con una persona el idioma no es un obstáculo y puede llegar a ser una ventaja porque
aprendes el idioma del otro”.
2- Les alumnes marroquines de l'institut que ens ajudaren amb el dinar i en la trobada posterior al
viatge amb els veïns de Cala d'Or:
Fatima: “Participar en el projecte em va permetre relacionar-me amb els altres alumnes perquè
varen conèixer la meva cultura, la meva religió i costums i ja no me fa vergonya xerrar amb ells.
També m'ha servit per conèixer coses del meu país que no coneixia i que he conegut amb
marroquins que no són de la meva família”.
Chadia: “Record poder expressar-me amb llibertat i sense por a afrontar-me a una nova situació;

mai vaig pensar que pogués relacionar-me amb els alumnes de batxiller, compartir l'experiència i
conèixer-los”.
3- Les dones marroquines que viuen a Santanyí:
Siham: el taller de cocina y la comida que hicimos me permitió conocer la cocina mallorquina y a
gente mallorquina y pude presentar la comida de Marruecos y pude hablar español con ellos y me
gustaría que se volviera a repetir.
Conclusions
- Estam davant d’un nou concepte de viatge d'estudis que no es redueix a passar uns dies junts
a un país més desenvolupat d’Europa. El viatge és una eina potentíssima per trencar
barreres, estereotips, prejudicis, pors... i una nova manera de fer turisme solidari, sostenible
ja des de l'institut!
“Podemos vincularnos con nuestro planeta Tierra de dos maneras. Hacerlo como turistas y percibir
a la Tierra como fuente de bienes y servicios para nuestro uso, placer y disfrute, o podemos actuar
como Peregrinos de la tierra y tratar el planeta con reverencia y gratitud. Los turistas valoran a la
Tierra y a todas sus riquezas naturales sólo en términos de su utilidad para ellos mismos. Los
peregrinos perciben al planeta como algo sagrado y reconocen el valor intrínseco de toda la vida.”
Satish Kumar (2010)
- Des de la meva experiència personal crec que s'hauria d'aprofitar l'experiència de viatjar
com a eina educativa; canviar l'estereotip del viatge final d'estudis i utilitzar-lo per millorar
les relacions entre cultures i una manera diferent de fer turisme. Els pares en sentir la
presentació que vàrem fer en tornar amb la projecció de les fotografies me varen dir que el
que els seus fills han après amb una setmana el que no poden aprendre ni en un any asseguts
a classe.
En general, el viatge si és significatiu ens transforma internament. Sortir de la nostra terra (zona de
confort) canvia els judicis que emetem sobre la realitat, el món, algun tema en especial, els altres
i nosaltres mateixos.
En un viatge sortim de les nostres referències, paràmetres, seguretats, certeses, mentre els nostres
cossos se desplacen per alguna geografia. És a dir, el viatge també provoca un desplaçament
emocional i mental, les geografies per on passem són diverses.
Sátiro, A. (2012)
- Els alumnes comprovaren sorpresos la seva pròpia reacció, en un principi de rebuig d’un
país amb unes costums diferents (menjar sense plat, els lavabos sense tassa, menjar diferent,
nins separats de les nines) i després, d’amor sense condicions una vegada experimentaren
com ens varen rebre i com es desvisqueren per nosaltres
- No hi ha millor lliçó que la pròpia experiència; ja pots, predicar la solidaritat i l’amor cap a
l’altre, el respecte i la tolerància que no hi ha res com viure-ho!
Consideracions per al debat
- Com podem replantejar-nos els viatges d’estudis per a què siguin no només lúdics i culturals
sinó també educatius humanament
- Podem fer turisme sostenible amb els alumnes? Podem interactuar amb la gent que visitem?

Podem ser font de riquesa per als natius?
- Viatjar a països menys “desenvolupats” ensenya a valorar el que tenim
- Davant la dificultat del llenguatge, surt allò que compartim tots, la nostra condició humana
Bibliografia
No hi ha més llibres que dos perquè aquest experiment neix de la intuïció, de saber que valia la
pena! Podria trobar molts llibres que xerren dels beneficis d’experimentar els coneixements que
volen que aprenguem però no varen ser consultats.
Kumar, S. (2010). ¿Turistas o peregrinos?. Un peregrino por la Tierra. Barcelona: Icaria
Mortenson, G (2010) Tres tazas de té. Barcelona: Rocabolsillo
Sátiro, A. (2012). El viatge com a recurs. Revista Cantabou, 35, 4