Tacte i contacte: del cos a les emocions o de les emocions al cos

Tacte i contacte: del cos a les emocions o de les emocions al cos
Estructura de la sessió:
- Presentació: roda de noms i experiència amb el massatge.
“Com més superficial, més profund”
- Dinàmica: ens movem per la sala i quan para la música, busquem una parella: ens
mirem, ens somriem, diem el nom i una cosa agradable de l’altre, ens donem la mà i
diem el nom de l’altre, ens abracem.
Comentari i reflexions:
- les carícies positives no només son tàctils. Quan algú no
té o no pot aconseguir carícies positives en busca de negatives: crits, insults, violència
física... És pitjor ser ignorat que ser agredit. Per aquest motiu és essencial ensenyar a
tocar i a ser tocat amb RESPECTE.
- contacte = tacte amb intenció.
- Reconeixement de la pròpia energia + automassatge: mans, cara, espatlles...
- Reconeixement energia per parelles i reiki als xacres. El reiki es pot fer amb les mans
en contacte amb el cos o a una certa distància.
Una persona s’estira panxa a terra i l’altra s’asseu o agenolla al costat.
- Comencem posant les mans als turmells o a la planta dels peus.
- Posem les mans darrere dels genolls.
- Una mà al còccix i una altra una mica per sota de la zona genital.
- Una mà a mitja esquena (aproximadament a l’alçada de la boca de
l’estómac) i una altra entre les espàtules.
- Una mà damunt de cada espatlla.
- Una mà al clatell i una altra a la damunt del cap, a la coroneta.
- Acabem amb una “escombrada”, des del cap fins als peus, i del mig cap als
costats, tocant molt lleugerament amb la punta dels dits.
- Massatge amb materials: amb qualsevol material que tinguem al nostre abast es pot fer
massatge. Cal tenir present no pressionar damunt de la columna vertebral ni a les
articulacions. Amb aquest massatge es potencia la creativitat i la comunicació entre les
persones.
- Aspectes que van sortir en la nostra sessió:
- massatge i comunicació
- massatge i salut integral al llarg de tota la vida
- massatge i educació

BIBLIOGRAFIA
- CASES, R. (2000). Conciencia corporal, masaje y relajación en la escuela. Crédito
2. A créditos variables de Educación Física. Bloque de expresión corporal.
Barcelona: Paidotribo.
Crèdit variable sobre massatge a l’educació secundària.
- DAVIS, PH. K. (1991). El poder del tacto. El contacto físico en las relaciones
humanas. Barcelona: Paidós.
Llibre de referència per entendre el tacte com un element essencial de
comunicació.
- DAWES, N. i HARROLD, F. (1991). La curación por el masaje. Guía para curar
las dolencias corrientes con sencillas técnicas de massaje. Madrid:Edaf.
- DE PAGÈS, E. & REÑÉ, A. (2008). Com ser docent i no deixar-hi la pell. Tècniques
de concentració i relaxació a l’aula. Barcelona: Graó.
S’expliquen eines de relaxació i regulació emocional perquè els i les docents (i
tothom) apliquin en el seu dia a dia; també s’explica com aplicar aquestes
eines amb l’alumnat de diferents edats. Parla específicament del tacte i del
massatge a les pàgines 129-137, 158-159,169-171.
- DE PAGÈS, E. & REÑÉ, A. (2008). Cómo ser docente sin perder la salud ni el buen
humor. Aula de Innovación educativa, 173/174, 48-51.
- LÜBECK, W.(1993). Reiki. guía práctica para el sendero del amor curativo. Málaga:
Sirio.
- MONTAGU, A. (1981). El sentido del tacto. Comunicación humana a través de la
piel. Madrid: Aguilar.
- SERRANO, S. (2003). El regal de la comunicació. Barcelona: Ara llibres.
Aquest llibre té el seu origen en una conferència feta per l’autor a
professionals de les cures pal·liatives, que tractava sobre la comunicació no
verbal en moments de dolor i incertesa, tant dels malalts com de les seves
famílies.
- SCHNEIDER, V. (2000). Masaje infantil. Guía práctica para el padre y la madre.
Barcelona: Medici.
Aquesta autora va crear el mètode de massatge infantil que ensenya
l’Associació Espanyola de Massatge Infantil (AEMI)
www.masajeinfantil.es