Resum V-R-T: Vivenciar, Reflexionar, Transferir. Proposta ...

VIII JORNADES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
VII JORNADES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL V-R-T: Una metodología d’Educació Emocional i en Valors
INCLUSIÓ D’EDUCACIÓ EMOCIONAL Experiència EN ELS CENTRES educativa DE SECUNDÀRIA
a Ensenyament i Formació de Formadors
Millora ASSOCIACIÓ de les relacions SEER. interpersonals Carles Porrini i i Oriol els hàbits Julià: de associacioseer@hotmail.com comportament
; ojuliag@gmail.com
Resum
V-R-T: Vivenciar, Reflexionar, Transferir. Proposta metodològica sistematitzada per
l’Associació SEER i aplicada en totes les accions educatives i formatives realitzades.
En aquesta comunicació trobareu una explicació bàsica de la metodologia, i la seva aplicació en
Educació Emocional i en Valors.
La nostra experiència ens ha permès realitzar intervencions en diferents contextos i realitats
educatives. Des de 2003 l’associació ha realitzat nombrosos tallers i formacions sota aquesta
metodologia. Actualment el V-R-T es configura també com a contingut i eix transversal de les
formacions a formadors que realitzem.
Per a la seva aplicació esdevé necessari la creació i adaptació de recursos didàctics, com
performances, jocs, dinàmiques, textos, preguntes, objectes, músiques, imatges i vídeos. Tasca
que es realitza des de l’equip de creació de L’Associació SEER.
Els fonaments teòrics de la nostra proposta es basen en el treball de les competències emocionals
(Marc Teòric en Educació Emocional del GROP de la UB), el model d’Educació en Valors basat
en el constructivisme (Puig i Martín, 2000).
Citem projecte a capellades
Objectiu
Mostar com la proposta VRT contribueix en la millora de les competències de la persona.
La nostra línia de treball pretén certificar que la metodologia VRT afavoreix el desenvolupament de la
persona i de totes les seves dimensions, en aspectes com:
Les competències emocionals
o Competències per la vida i el benestar
o Competència social
o Regulació emocional
o Consciència emocional
o Autonomia emocional
Habilitats Socials
Autoconeixement
Judici moral
Página 1

VII JORNADES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
INCLUSIÓ D’EDUCACIÓ EMOCIONAL EN ELS CENTRES DE SECUNDÀRIA
Millora de les relacions interpersonals i els hàbits de comportament
Exposició de l’experiència i desenvolupament tècnic del programa.
Justificació
Llibertat, Respecte, Diàleg, Cooperació, Autoestima, Pau, Llibertat... són valors que la majoria
d’agents educatius de l’àmbit formal o no-formal volen transmetre als infants i joves que participen
en les seves activitats. Com s’educa en valors? Es poden ensenyar els valors? Podem relacionar valors
i emocions? Per tant podem ensenyar en i amb competències emocionals?
Segons Puig (1995) els valors són qualitats de la realitat material i humana que permeten preferir
aquelles manifestacions d’aquesta realitat que són o ens semblen òptimes. És a dir, concebem els
valors com aquells principis ètics i morals que guien i orienten la vida de les persones. Les opcions i
decisions personals que prenem diàriament estan fonamentades en els nostres valors.
Des de SEER creiem en l’Educació Emocional com el mitjà, i també com a contingut per la
millora de l’educació que impartim a infants i joves.
En els últims anys ha millorat molt la informació i ja s’ha apropat el terme a l’educació formal.
Cada vegada més professors/es veuen la necessitat d’aplicar recursos diferents als habituals, tot i
que encara no han vist realment que significa educar emocionalment, ja els hi atreu la idea. La
relació entre educació en Valors i en Emocions ajuda a entendre aquesta part última a més
professionals. Però, sota el nostre parer, el que ara cal apropar és el coneixement sobre el
“Com?”. I no ens referim el “Com?” implantar un projecte, sinó el “Com?” qualsevol professor/a
pot aplicar eines emocionals a la seva aula. I proposem
És cert que l’èxit total d’aquesta aplicació passa pel propi treball personal i emocional de cada
docent, però hem d’aconseguir fer accessibles uns mínims tant d’aquest procés com de la
transmissió a l’alumnat.
Proposta metodològica
En el camp de l’educació moral s’han presentat diferents recursos metodològics per educar en valors.
Dilemes, exercicis de cooperació, role-playing, frases incabades, activitats de comprensió crítica ...
(Puig i Martin, 2000).
Des de l’Associació SEER volem suggerir una proposta metodològica per a l’Educació Emocional i en
Valors que es pot transferir a contextos formals i d’educació en adults.
Página 2

VII JORNADES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
INCLUSIÓ D’EDUCACIÓ EMOCIONAL EN ELS CENTRES DE SECUNDÀRIA
Millora de les relacions interpersonals i els hàbits de comportament
El joc es pot definir com aquella activitat amb regles acceptades lliurement amb una única finalitat en
si mateixa que va acompanyada d’un sentiment de diversió. L’ús del joc com a eina educativa pot
facilitar un procés de construcció de valors i actituds (Moreno, 2005). La proposta d’intervenció per
educar en valors mitjançant el joc és el mètode V – R – T: Vivenciar – Reflexionar – Transferir.
VIVENCIAR
Vivenciar implica l’experimentació en primera persona de mil i una situacions i emocions. Durant una
estona lúdica es pot viure alegria, satisfacció, ràbia, incertesa... L’educador/a ha de dissenyar una
pràctica on emergeixin les conductes desitjades, tot i que en el transcurs d’aquest és important
respectar-ne el desenvolupament, intentant no intervenir gaire en la dinàmica que creïn els
participants. La prioritat ha de ser permetre que l’infant o jove senti i experimenti.
REFLEXIONAR
Un cop s’acabi la part vivencial és important crear un espai d’intercanvi que pot començar amb un
“com us heu sentit quan...?”. L’educador/a ha d’aprofitar les situacions que ha observat durant el joc
per analitzar conductes i comportaments que cregui interessants. Cal construir un espai d’intercanvi
de percepcions en relació als valors i elements que volem treballar. És recomanable evitar els judicis
de valor (ha estat bé o malament).
L’èxit d’aquest procés es fonamenta en una bona gestió de l’espai reflexiu. Preguntar, crear debat,
intercanviar idees i dinamitzar el torn de paraules són aspectes que els educadors han de tenir
present. Sovint plantejar una bona pregunta és més significatiu que donar directament la resposta.
La durada i el to d’aquest moment ha de ser variable i s’ha d’adequar en funció de les prioritats
educatives. La reflexió ha de facilitar que l’infant o adolescent consideri important la posada en
pràctica d’un determinat valor.
TRANSFERIR
Un pas més en la fase reflexiva és qüestionar si en la vida diària actuem igual que hem actuat durant
el joc i si ho considerem adequat. Durant el joc ens mostrem tal i com som. Ens ha agradat? Actuem
Página 3

VII JORNADES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
INCLUSIÓ D’EDUCACIÓ EMOCIONAL EN ELS CENTRES DE SECUNDÀRIA
Millora de les relacions interpersonals i els hàbits de comportament
així en el dia a dia? Podem millorar? Aquest pot ser un bon espai per oferir pautes per ajudar a
canviar o modificar certes conductes.
El triangle que es forma entre Educador/a – Grup – Infant permet un intercanvi constant d’opinions,
punts de vista, formes d’entendre les coses. Partir de l’experiència compartida durant el joc i
aprofitar aquest diàleg que es genera espontàniament o de forma dirigida, permet reflexionar i
desenvolupar el procés de construcció de valors. El joc pot ser un bon recurs per a generar aquest
espai dins de l’aula. El mètode V – R – T és una proposta més d’educació en valors aplicable a
qualsevol context educatiu que posa en joc tres elements clau de l’educació en valors des de la
perspectiva constructivista: acció, paraula, emoció. Utilitzar el VRT pot donar valor al joc i joc als
valors.
Exposició de les diferents experiències
Desenvolupament tècnic: Fase inicial
Funcionament de l’acció a l’aula (2a fase)
Aprofitament del projecte (3a fase)
Acció del facilitador
Resultats, conclusions i prospectiva.
Un dels punts febles del projecte és la manca d’eines existents per avaluar quantitativament els
beneficis de les diferents actuacions. Tot i això les valoracions subjectives dels centres i la nostra
sensació com a equip son molt positives en tots els casos.
L’Agència de Salut Pública de Barcelona, però, va preparar uns qüestionaris per l’alumnat que es
van passar als Centres de Barcelona amb els següents resultats (no publicats oficialment):
Página 4

VII JORNADES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
INCLUSIÓ D’EDUCACIÓ EMOCIONAL EN ELS CENTRES DE SECUNDÀRIA
Millora de les relacions interpersonals i els hàbits de comportament
Curs 2009-2010. INS Barri Besós i INS Pablo Ruiz Picasso.
Total alumnes enquestats 360.
Es realitzen tres preguntes al respecte del programa realitzat per l’Associació SEER a les aules.
1. Creus que has millorat la teva relació amb altres companys/es de la classe?
2. Creus que has millorat el teu comportament a l’aula?
3. Creus que has millorat la relació amb els professors/es?
Millora relacions amb altres companys/es de classe
N %
Sí 281 78,1
No 69 19,2
NC 10 2,8
Entre els que diuen que sí, un 56% declara que ha millorat les relacions i
l'amistat (més respecte, més amables, millor comportament, més
companyerisme i hi ha més diàleg). Un 12,5% diu que ha millorat la
confiança i un 2% que ha millorat en els estudis. La resta no respon en
què han millorat.
Millora del comportament
N %
Sí 254 70,6
No 93 25,8
NC 13 3,6
Millora relacions amb els professors/es
N %
Sí 217 60,3
No 124 34,4
NC 19 5,3
Entre els que diuen que sí, el 31% declara que ha millorat la seva actitud
(millor comportament, més atent a classe, més tranquil, més respectuós,
més obediència, en fer els deures), un 20% que ha millorat la confiança i la
relació amb els professors. La resta no respon en què han millorat
Pel que fa a l’alumnat no tenim el mínim dubte que estan desitjant més moments en el propi
centre com els que obtenen dels nostres tallers. En un entorn en el que estan acostumats a dirigir
pensaments, comunicació i accions cap a l’exterior, quan canvien aquesta direcció cap el seu
interior, es sorprenen, i s’hi capfiquen.
Página 5

VII JORNADES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
INCLUSIÓ D’EDUCACIÓ EMOCIONAL EN ELS CENTRES DE SECUNDÀRIA
Millora de les relacions interpersonals i els hàbits de comportament
Qüestions i/o consideracions
Les preguntes que plantegem a tot aquell que llegeixi aquesta comunicació són més dirigides,
doncs, a un debat intern que no pas a un debat extern.
Com em sento més sovint, o últimament?
Com crec que faig sentir als demés normalment, o en els darrers dies?
Com em vull sentir? I com vull fer sentir?
Quines accions o actituds meves del meu quotidià em fan sentir bé i quines malament?
Com em fa sentir el meu sistema actual de vida?
Quins canvis puc fer i que depèn de mi per sentir-me millor més temps?
Aquestes preguntes i d’altres similars també les podem aplicar a l’Educació Formal.
Com em fa sentir l’actual educació?
Què crec que fa sentir als infants i joves avui en dia?
Com em vull sentir? I com vull que es senti l’alumnat?
En quines accions de l’educació em sento bé i quines em desperten unes altres emocions?
Que puc fer jo per aportar quelcom positiu a l’educació?
Bibliografia
Bisquerra, R y Pérez, N (2007). Las competencias emocionales. Siglo XXI 10, 61-82
Julià, O (2011). “Inclusió d’Educació Emocional en els centres de secundària. Millora de les
relacions interpersonals i els hàbits de comportament”. Document de treball d’Associació SEER
(Social d’Educació de l’Emoció i la Raó) Barcelona.
Página 6

VII JORNADES D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
INCLUSIÓ D’EDUCACIÓ EMOCIONAL EN ELS CENTRES DE SECUNDÀRIA
Millora de les relacions interpersonals i els hàbits de comportament
Página 7