Set Menjadors - Mariona Moncunill

núm. 01
de museus de Barcelona
GOOD
FOR THE
BODY AND
THE SPIRIT
The function of staff
dining rooms
SIETE
COMEDORES
de museos de Barcelona
SEVEN
DINING
ROOMS
in Barcelona museums
BENEFICIO
PARA CUERPO
Y ESPÍRITU
La función de los comedores
de trabajadores
BENEFICI
PER AL COS
I L’ESPERIT
La funció dels
menjadors de treballadors

for you,
SILVERman HERE AND NOW
cutlery
04
09
13
14
17
20
25
27
31
32
35
37
38
41
43
SUMARI
Y C
| cat + cast + engl |
EDITORIAL
| cat |
Exposicions a la cuina
Fundació Joan Miró
| cast |
Exposiciones en la cocina
Fundació Joan Miró
| engl |
Kitchen Exhibitions
Fundació Joan Miró
| cat |
Vistes a un passat historicista
Museu Nacional d’Art de Catalunya
| cast |
Vistas a un pasado historicista
Museu Nacional d’Art de Catalunya
| engl |
View on a Historicist Past
Museu Nacional d’Art de Catalunya
| cat |
Benefici per al cos i l’esperit
Maite Inglés y García de la Calera
| cat |
Un espai tipus loft
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
| cast |
Un espacio tipo loft
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
| engl |
A Loft-Like Space
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
PORTADA
Joc de vermells i negres al
menjador de treballadors
del Museu Nacional d’Art de
Catalunya.
Juego de rojos y negros en
el comedor de trabajadores
del Museu Nacional d’Art de
Catalunya.
Color scheme of red and
black at the staff dining room
of Museu Nacional d’Art de
Catalunya.
| cat |
Esperit industrial sobre tessel·les de fusta
Fundació Antoni Tàpies
| cast |
Espíritu industrial sobre teselas de madera
Fundació Antoni Tàpies
| engl |
Industrial Spirit on Wooden Tiles
Fundació Antoni Tàpies
| cast |
Beneficio para cuerpo y espíritu
Maite Inglés y García de la Calera
08
30
46
16
36

54
75
Mariona Moncunill
TEXT
Lester Barreto; Maite Inglés y García de la
Calera; Mariona Moncunill
FOTOGRAFIA
Néstor Marchador
DISSENY GRÀFIC
ferranElOtro Studio
TRADUCCIÓ
Glòria Bohigas; Alex Reynolds
AGRAÏMENTS
Magda Anglès; Martí Anson; Manel Baena;
Karin Campbell; Mirari Echavarri; ferranElOtro;
Joan Ivern; Alexandra Laudo; Martí Manen;
Martina Millà; Irene Minovas; Tere Pérez;
PonsPuig Arquitectura, Sabadell; Patricia Prats;
Xavier Ristol; Manuel Segade; Sis, Sabadell;
Elisabet Surís; Silver Traat; Marga Viza.
66
EDITA
Mariona Moncunill
www.marionamoncunill.com
IMPRESSIÓ
Agpograf, S.A.
TIRATGE
1.000 u.
DIPÒSIT LEGAL
B–1.208–2012
ISSN
2014–5268-01
47
51
52
55
56
61
63
67
70
73
75
78
80
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc
08038 Barcelona
www.fundaciomiro-bcn.org
| cat |
Envolupant de terracota
CX La Pedrera
| cast |
Envolvente terracota
CX La Pedrera
| engl |
Enveloping Terracotta
CX La Pedrera
| cat |
Lluminós i essencial
Museu Picasso
| cast |
Luminoso y esencial
Museu Picasso
| engl |
Bright and Essential
Museu Picasso
| engl |
Good for the Body and the Spirit
Maite Inglés y García de la Calera
| cat |
Blanc sobre negre
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
| cast |
Blanco sobre negro
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
| engl |
White on Black
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
| cat + cast + engl |
TAKE AWAY
| cat + cast + engl |
INDISPENSABLES
| cat + cast + engl |
DIRECTORI
78
Editat amb motiu del projecte Menjadors,
que forma part del cicle El final és el lloc
des d’on comencem, comissariat per Karin
Campbell per a l’Espai 13 de la Fundació Joan
Miró.
Menjadors ha comptat amb la col·laboració
de les set institucions que formen part
d’articketBCN: MACBA, CCCB, Fundació Antoni
Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC i
Fundació Joan Miró.
Editado con motivo del proyecto Comedores,
que forma parte del ciclo El fin es de
donde partimos, comisariado por Karin Campbell
para el Espai 13 de la Fundació Joan Miró.
Comedores ha contado con la colaboración
de las siete instituciones que forman parte
de articketBCN: MACBA, CCCB, Fundació Antoni
Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC y
Fundació Joan Miró.
Published on the occasion of the Dining
Rooms project, part of the series The End is
Where We Start From, curated by Karin Campbell
for the Espai 13 at the Fundació Joan Miró.
Dining Rooms was made with the collaboration
of the seven institutions that make up
the articketBCN: MACBA, CCCB, Fundació Antoni
Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC and
Fundació Joan Miró.
www.herman&herman.com E-mail sales@herman&herman.com Herman & Herman s.p.a. IL 60611 Chicago (USA) tel. +1 312 645 0542
Herman & Herman
Extra
ordinary
light.
Milano Paris Hamburg Köln München London Stocholm Oslo Helsinki Tokyo Hong Kong New York Phoenix Chicago San Francisco

— 04 —
pM
La revista Set menjadors forma
part del projecte Menjadors,
produït per a l’Espai 13 de la
Fundació Joan Miró, i se centra en
els menjadors, cuines o cantines per a
treballadors d’alguns museus i institu
cions culturals de Barcelona.
Les set institucions esco
llides són les que formen part
d’articketBCN, un sistema d’entrada
combinada «als museus més visitats de
la ciutat». La pertinença a articketBCN
ha estat el criteri d’elecció per dos
motius. En primer lloc, es tracta
d’un vincle previ i visible entre totes
aquestes institucions i la Fundació
Joan Miró, que és el punt de partida
del projecte. En segon lloc, una
part important de les persones que
accedeixen a l’Espai 13 i a l’exposició
entren a la Fundació Joan Miró uti
litzant o bé comprant l’articketBCN.
E
EDITORIAL
SUSCRIPCIONES
Subscriu-te
REVISTA Nº1
20% de descompte
4 números per
9,20 €
Subscriu-te a Set menjadors i rep cada tres
mesos a casa teva el millor en decoració de
menjadors de museus i institucions.
Envia un e-mail a info@marionamoncunill.com.
Aquest fet les converteix en públic A més, treure el cap als menjadors ens
potencial de les altres sis institucions pot fer intuir unes estructures i un
o, com a mínim, en coneixedores de capital humà que molt sovint passen
la seva existència. Així, es traça un desapercebuts rere les parets dels
vincle, tot i que indirecte, llunyà i espais expositius. És a dir, recordar
probablement inconscient, entre els
menjadors on dinen i esmorzen els damunt del teló perquè es faci la
treballadors d’aquestes institucions i màgia de l’espectacle. O el que és el
l’usuari de l’entrada combinada. mateix, que els ninots no parlen sense
La totalitat del projecte compta ventrílocs.
amb dos puntals: una intervenció als Els set menjadors ens permeten
menjadors i aquesta publicació. La in entreveure les persones que els
tervenció, que porta per títol El men habiten, les organitzacions de què
jador dins del menjador, consisteix formen part i les prioritats de qui les
gestionen, però també les diferències
menjador en el menjador d’una altra de pressupost, el pas del temps i la
institució. Es forma així una cadena
nalment, que algunes històries només
que uneixen en el pla simbòlic els
dinars dels treballadors de diferents
institucions creant un hipotètic
macromenjador. La publicació Set
menjadors inclou un reportatge de
pertanyen als seus usuaris.
cada menjador seguint l’estil de les
revistes de disseny d’interiors i un
article sobre el paper d’aquests espais
La revista Siete comedores
forma parte del proyecto
Comedores, producido para el
traza un vínculo, aunque indirecto,
lejano y probablemente inconsciente,
entre los comedores donde desayu
estos espacios dentro de cualquier
organización. Además, asomarse
a los comedores puede hacernos
dins de les organitzacions.
Espai 13 de la Fundació Joan Miró, y nan y almuerzan los trabajadores de intuir unas estructuras y un capital
Per què immiscirse en els men
se centra en los comedores, cocinas o estas instituciones y el usuario de la humano que muy a menudo pasan
jadors de treballadors? Per assenyalar Mariona Moncunill
cantinas para trabajadores de algunos entrada combinada.
desapercibidos detrás de las paredes
la importància que tenen aquests
museos e instituciones culturales de La totalidad del proyecto cuenta de los espacios expositivos. Es decir,
espais dins de qualsevol organització.
Barcelona.
con dos pilares: una intervención en recordar que alguien está moviendo
Las siete instituciones esco los comedores y esta publicación. La los hilos encima del telón para que se
gidas son las que forman parte de intervención, que lleva por título El haga la magia del espectáculo. O lo
articketBCN, un sistema de entrada comedor dentro del comedor, consis que es lo mismo, que los muñecos no
combinada a «los museos más visi te en la instalación de una fotografía hablan sin ventrílocuos.
tados de la ciudad». Su pertinencia de un comedor en el comedor de otra Los siete comedores nos
a articketBCN ha sido el criterio de institución. Se forma así una cadena permiten entrever las personas que
elección por dos motivos. En primer
los habitan, las organizaciones de
Suscríbete
Subscribe
lugar, se trata de un vínculo previo y unen en el plano simbólico el almuer que forman parte y las prioridades de
REVISTA Nº1
Nº1 MAGAZINE
visible entre todas estas instituciones
y la Fundació Joan Miró, que es el
punto de partida del proyecto. En se
zo de los trabajadores de distintas
instituciones creando un hipotético
macrocomedor. La publicación Siete
quien los gestionan, pero también las
diferencias de presupuesto, el paso
del tiempo y la intensidad de uso,
gundo lugar, una parte importante de comedores incluye un reportaje de
las personas que acceden al Espai 13 cada comedor siguiendo el estilo de las algunas historias solo pertenecen a
y a la exposición entran a la Fundació revistas de diseño de interiores y un sus usuarios.
Joan Miró utilizando o bien compran artículo sobre el papel de estos espa
do dicha entrada. Esto las convierte cios dentro de las organizaciones.
Suscríbete a Siete comedores y recibe cada
tres meses en tu hogar lo mejor en decora-
Subscribe to Seven Dining Rooms and receive
every three months the best of museums’ and
en público potencial de las otras seis
ción de comedores de museos e instituciones.
institutions’ dining rooms decor.
instituciones o, como mínimo, en comedores de trabajadores? Para
Mariona Moncunill
Envía un e-mail a info@marionamoncunill.com. Send an e-mail to info@marionamoncunill.com.
conocedoras de su existencia. Así, se señalar la importancia que tienen
20% de descuento
4 números por
9,20 €
20% of discount
4 issues for
9,20 €
— 05 —

— 06 —
The magazine Seven Dining
Rooms is part of the Din
ing Rooms project produced
for the Espai 13 at the Fundació Joan
Miró, and focuses on the workers’
canteens, kitchens, or dining rooms
of some museums and cultural institu
tions in the city of Barcelona.
The seven institutions selected
for this are those included in the
articketBCN, a season ticket for “the
most visited museums of the city”.
This selection criterion has been
chosen for two reasons. First of all,
because it is an existing, visible link
between all these institutions and
the Fundació Joan Miró, which is
the starting point for the project.
Secondly, because a large amount
of the people who enter the Espai
13 and see the exhibition do so by
using, or buying, this ticket. This
turns them into a potential audience
for the other six institutions, or, at
least, makes them aware of their
existence. In this way, a link is made,
even if an indirect, remote, and
probably unconscious one, between
the canteens where the workers of
f
CONTRIBUTORS
1
Lester Barreto
Dissenyador d’interiors amb vuit
anys d’experiència en la coordinació
i la col·laboració en projectes
d’interiorisme, arquitectura efímera i
Diseñador de interiores con ocho
años de experiencia en la coordinación
y la colaboración en proyectos de
interiorismo, arquitectura efímera y
Interior designer with eight years
of experience in coordination of,
and collaboration in, interior design
projects, temporary architecture, and
graphic design.
these institutions have breakfast and hibition spaces. That is, to remember
lunch, and the users of the ticket. that someone is pulling the strings
The totality of the project is above the curtain to create the magic
supported by two pillars: an interven of the show. Or, in other words, that
tion in the dining rooms, and this dolls cannot speak without their
publication. The intervention, which ventriloquists.
is titled The Dining Room Within
The seven dining rooms allow
the Dining Room, consists in the us to make out the people who
installation of a photograph of inhabit them, the organisations they
one canteen within the canteen belong to, and the priorities of those
of another institution. A chain of
small photographic windows that ences in terms of budget, time, and
symbolically join the lunch of the
low us to sense that some stories only
thus formed, creating a hypothetical belong to those using the space.
macrocanteen. The publication
Seven Dining Rooms includes a
feature on each canteen in the style
of interior design magazines, and an Mariona Moncunill
article on the role these spaces play
within the organisations.
Why meddle in the workers’
dining rooms? To point out the
importance that these spaces have
within any organisation. Further
more, to peek into the canteens can
make us get a sense of the structures
and human capital that often go
unnoticed behind the walls of the ex
Maite Inglés y García de la Calera
Psicòleg, Economista i en Doctorat
en Psicologia Positiva i Emocions.
Coach individual i d’equips, enfocada
en Intel·ligència organitzacional i per
a l’estratègia.
Psicólogo, Economista y en
Doctorado sobre Psicología Positiva
y Emociones. Coach individual y
de equipos, enfocada a Inteligencia
organizacional y para la estrategia.
Psychologist, economist, Ph. D.
Candidate of Positive Psychology and
Emotions. Individual and team coach,
focussed on organisational intelligence
and strategy.
Néstor Marchador
Fotògraf especialitzat en
l’empresa Fotointeriores el 2009,
cents reportatges.
Fotógrafo especializado en
fotografía de interiores. Fundador de
la empresa Fotointeriores en 2009,
proyecto avalado hoy por más de
seiscientos reportajes.
Freelance photographer specialized
in interior photography. He founded
the company Fotointeriores in 2009,
a project that has been endorsed by
over six hudred features.
Hermpson
– grifos desde 1979 –
–
Roger de Flor 620
BCN 08007, España
T +34 93 467 65 60
info@hermpson.com
–

— 08 —
La combinació de
colors de les parets redueix la
sensació de fatiga
PERSPECTIVA PRAGMÀTICA
El mobiliari i els objectes
s’ajusten a les necessitats
dels usuaris sense caure en
floritures.
Exposicions
a la cuina
Fundació Joan Miró
El menjador està ubicat
Miró, inaugurat el 1975 i obra
de l’arquitecte Josep Lluís Sert,
un dels pioners del moviment
racionalista a Espanya. L ’e
va ser ampliat l’any 1988 per
Jaume Freixa.
La sala és de planta rectan
gular, pràcticament quadrada,
i diàfana, amb una superfície
d’uns 30 m2 mostra de “Menjador obert”, un
programa d’exposicions intern
de i per als empleats.
Les solucions al progra
ma funcional del menjador
es reparteixen de la manera
següent: la cuina, les màquines
de , les neveres i les
escombraries s’ubiquen en dos
dels laterals del local deixant
un passadís com a zona d’accés
al menjador, que ocupa gairebé
tot l’espai central. Els elements
es disposen als laterals de forma
aleatòria, segons les decisions
del moment, i no hi ha con
. Sense entrades de nexió aparent entre el mobiliari,
llum natural, només les obertu els artefactes i la maquinària de
res en la part superior d’un dels les diferents zones. Els espais
envans permeten el pas de l’aire de i les neveres estan
a l’espai interior. L ’estança des situades en cantonades oposa
taca per la combinació de colors des. Les instal·lacions d’aquesta
de les parets: blanc, gris i verd maquinària són de tub vist. Les
festuc, tonalitats que redueixen taules són dos llargs taulers de
la sensació de fatiga. Dos obres melamina blanca collats a la pa
de Juan Carlos Escudero pengen ret per un extrem i sobre potes
de la paret; són la primera cilíndriques d’acer inoxidable
per l’altre. Les cadires negres,
de ferro i plegables, són, per
les seves característiques, més
adequades per a espais mul
tifuncionals o esdeveniments
efímers. La cuina és un bàsic
acabat en fòrmica blanca.
L ’ús intensiu del local es
delata en les ratllades del terra
continu de vinil i en el desgast
del mobiliari.
COMUNICACIÓ
El menjador és el lloc idoni per
l’encreuament de missatges
de tot tipus.
— 09 —

— 10 —
I
DISTRIBUCIÓ FIXA
Les taules, collades a la paret,
mantenen la distribució de
l’estança sempre ordenada.
— 11 —

— 12 —
TELENOVELA O TELENOTICIAS
Un televisor observa desde
lo alto los vaivenes de los
trabajadores.
La combinación de
colores de las paredes reduce la
sensación de fatiga
Exposiciones
en la cocina
Fundació Joan Miró
El comedor está ubicado
Miró, inaugurado en 1975 y obra
del arquitecto Josep Lluís Sert,
uno de los pioneros del movi
miento racionalista en España.
año 1988 por Jaume Freixa.
La sala es de planta rectan
gular, prácticamente cuadrada,
unos 30 m2 cen la sensación de fatiga. Dos
obras de Juan Carlos Escudero
cuelgan de esta pared; son la
primera muestra de “Comedor
abierto”, un programa de expo
siciones interno de y para los
empleados.
Las soluciones al programa
funcional del comedor se repar
ten de la siguiente manera: la
cocina, máquinas de , ne
veras y basuras se ubican en dos
de los laterales del local dejando
un pasillo como zona de acceso al
comedor, que ocupa casi todo el
espacio central. Los elementos se
. Carece de entradas disponen en los laterales de forma
de luz natural y solamente las aleatoria, según las decisiones del
aperturas en la parte superior momento, y no existe conexión
de uno de sus tabiques permi aparente entre el mobiliario, los
ten el paso de aire al espacio artefactos y la maquinaria de las
interior. La estancia destaca por distintas zonas. Los espacios de
la combinación de colores de y las neveras están en es
las paredes: blanco, gris y verde quinas opuestas. Las instalaciones
pistacho, tonalidades que redu de esta maquinaria son de tubo
ARTE EN EL COMEDOR
Las exposiciones de y para
trabajadores en el comedor han
dado título a este artículo.
visto. Las mesas son dos largos
tableros de melamina blanca
atornillados a la pared por un ex
tremo y sobre patas cilíndricas de
acero inoxidable por el otro. Las
sillas negras, de hierro y plegables,
son, por sus características, más
adecuadas para espacios multifun
cionales o eventos efímeros. La
cocina es un básico acabado en
formica blanca.
El uso intensivo del local se
delata en el rayado del suelo con
tinuo de vinilo y en el desgaste
del mobiliario.
— 13 —

— 14 —
Kitchen
Exhibitions
Fundació Joan Miró
FUNCTIONAL BLACK
Eighteen resistant and
practical chairs wait to
perform their duty.
The dining room is located
in the Fundació Joan Miró
building, which opened in 1975
and was designed by Josep Lluís
Sert, one of the pioneers of the
rationalist movement in Spain.
Jaume Freixa enlarged the
building in 1988.
The shape of the room is
rectangular, almost square. It
is an open plan space, with a
surface of approximately 30 m2 .
It lacks any natural light, and
air only comes into the space
through the openings on the
top part of one of its partitions.
The colour combinations on
the walls are the most striking
part of the room: white, grey,
and pistachio green, tones
known to reduce the feeling
of fatigue. Two artworks by
Juan Carlos Escudero hang
exhibition out of ‘Open Dining
Room’, a series of internal exhi
bitions by and for the workers.
The functional aspects
of the dining room have been and tubes of these appliances
resolved in the following way: are left out in the open. The
the kitchen, vending machines, tables are made up of two long
fridges and bins are situated on white melamine boards screwed
two of the sides of the space, to the wall on one end, and
leaving room for a corridor that cylindrical stainless steel legs
takes up most of the space, holding them up on the other.
and which is used as a point The black, foldable iron chairs
of access for the dining room. are, due to their characteristics,
The elements are randomly more appropriate for multi
laid out on the sides, following functional spaces or temporary
decisions taken in the moment, events. The kitchen is a basic
and there is no apparent con
nection between the furniture, The intensive use of
artefacts, and appliances of the the space is betrayed by the
spaces and the fridges are on and in the wear and tear of the
opposite corners. The cables furniture.
The wall colour
combination reduces
the feeling of fatigue
GREEN AND GREY
These two walls enliven the
whole room.
— 15 —

— 16 —
L ’elecció del mobiliari
destaca pel tipus de convivència
que estableix amb els elements
històrics existents
UN ORGUE A LA FINESTRA
El magnífic orgue que
presideix la Sala Oval es
pot admirar de prop des del
menjador de treballadors.
Vistes a un
passat
historicista
Museu Nacional d’Art
de Catalunya
VISTES PANORÀMIQUES
El sostre i les parets de vidre
de la zona de terrasses ofereixen
unes vistes espectaculars.
Aquest menjador està
el Museu Nacional d’Art de
Catalunya, el Palau Nacional
construït per a l’Exposició
emblemàtic, entre altres coses,
per la seva grandiositat.
El local ocupa una superfí
cie de 200 m2 i està dividit per
un passadís general en dos sublo
cals, un d’ells amb separadors de
ten el pas de la llum natural cap
— 17 —
més petit i sense llum natural.
L ’espai està subordinat
al de la Sala Oval. La façana
vidrada que dóna a aquesta
sala es tracta a la manera d’una
escalinata i dóna continuïtat a
les grades exteriors. Es creen
així diferents nivells als quals
s’accedeix per uns trams curts
d’escala i un contorn corbat en
la forma perifèrica. La intencio
nalitat d’aquest tipus d’actuació
del menjador vist des de la zona
d’accés públic.
En l’arquitectura de l’espai
conviuen elements del passat
historicista i de la reforma de
nal d’Art de Catalunya, una llarga
rehabilitació en diferents etapes

— 18 —
ACCÉS A LA CUINA
L’entrada suposa una
immersió a la funcionalitat i
l’utilitarisme.
FILTRACIÓ NEOCLÀSSICA
Les columnes historicistes
són un recordatori de l’estil
original del Palau Nacional.
En la solució al programa
d’interiorisme van ser determi
nants les vidrieres que donen a la
Sala Oval. Les zones de i
de cuina s’ubiquen en el sublocal
sense llum natural i el més gran i
obert s’utilitza per al menjador.
A la cuina i a la zona de
espais allargats i estrets el
mobiliari i altres artefactes es
distribueixen al llarg de les parets
laterals deixant un passadís
central. A la part superior del
menjador, les taules i les cadires
es col·loquen als laterals amb
un passadís central, tot i que els
usuaris poden adaptar la dispo
sició del mobiliari a les seves ne
cessitats. En les terrasses o nivells
més baixos, que incorporen unes
baranes d’agregats de pedra amb
per permetre el pas de la llum i
proporcionar intimitat, les taules
i les cadires es distribueixen al
llarg de la paret deixant un passa
dís lateral.
La primera cosa que destaca
en l’elecció del mobiliari és el tipus
de convivència que estableix amb
els elements històrics existents al
local. Al menjador les cadires són
de plàstic vermell i negre sobre
potes d’alumini, amb dissenys
semblants però no idèntics. Les
taules són de diferent disseny, unes
amb laterals de fusta, acabades
amb melamina a la part superior i
potes cilíndriques d’alumini; i al
tres amb sobres de melamina més
prima i potes quadrades d’alumini.
La cuina es resol amb taulell i arte
factes de tipus industrial, més pro
pis d’un restaurant de batalla que
d’un menjador d’aquest tipus, i el
bany és un espai neutral en el qual
s’utilitzen rajoles i sanitaris de co
lor blanc trencat. La il·luminació
s’articula amb aplics modulars de
paret que es distribueixen al llarg
de tot l’espai.
ÀMPLIA DISTRIBUCIÓ
L’espai principal del menjador
té accés a la zona de terrasses
interiors, els lavabos i la cuina.
I
— 19 —

Vistas a un
pasado
historicista
Museu Nacional d’Art
de Catalunya
y de cocina se ubican en el es el tipo de convivencia que
sublocal sin luz natural y el más establece con los elementos
grande y abierto se utiliza para históricos existentes en el local.
el comedor. En la cocina y en la En el comedor las sillas son de
zona de espacios alar plástico rojo y negro sobre patas
gados y angostos el mobiliario de aluminio, con diseños seme
y otros artefactos se distribuyen jantes aunque no idénticos. Las
a lo largo de las paredes laterales mesas son de distinto diseño,
Este comedor está ubicado dejando un pasillo central. En la unas con laterales de madera,
parte superior del comedor, las acabadas con melamina en la
seu Nacional d’Art de Catalunya, mesas y sillas se colocan en los parte superior y patas cilíndricas
el Palau Nacional construido laterales con un pasillo central, de aluminio; y otras con sobres
para la Exposición Internacional aunque los usuarios pueden de melamina más delgada y
adaptar la disposición del mobi patas cuadradas de aluminio. La
entre otras cosas, por su gran liario a sus necesidades. En las cocina se resuelve con encimera
diosidad.
terrazas o niveles más bajos, que y artefactos de tipo industrial,
El local ocupa una super incorporan unas barandillas de más propios de un restaurante
2
y está dividido
de trote que de un comedor de
por un pasillo general en dos a modo de visillos para permitir este tipo, y el baño es un espacio
sublocales, uno de ellos con el paso de la luz y proporcionar neutral en el que se utilizan
separadores de vidrio y dos intimidad, las mesas y sillas se baldosas y sanitarios de color
ventanales que permiten el paso distribuyen en la pared dejando blanco roto. La iluminación se
de la luz natural hacia el interior un pasillo lateral.
articula con apliques modulares
Lo primero que destaca de pared que se distribuyen a lo
y sin luz natural.
El espacio está subordina
do al de la Sala Oval. La fachada
acristalada que da a esta sala
se trata a modo de escalinata,
dando continuidad a las gradas
exteriores. Se crean así distintos
niveles a los que se accede por
cortos tramos de escalera y un
contorno curvo en la forma
periférica. La intencionalidad
de este tipo de actuación es
en la elección del mobiliario largo de todo el espacio.
del comedor visto desde la zona
de acceso público.
En la arquitectura del
espacio conviven elementos del
pasado historicista y de la refor
Nacional de Arte de Cataluña,
una larga rehabilitación en distin
tas etapas iniciada en 1985 hasta
En la solución al programa
de interiorismo fueron determi
nantes las cristaleras que dan a la
Sala Oval. Las zonas de
— 20 —
La elección del mobiliario
destaca por el tipo de convivencia
que establece con los elementos
históricos existentes
VISILLOS DE INTIMIDAD
Las barandillas de cemento
con perforaciones aportan
intimidad permitiendo el paso
de la luz.
— 21 —

— 22 —
DESDE LA SALA OVAL
El comedor queda integrado
en la arquitectura historicista
mimetizando el techo acristalado
con las gradas del espacio.
— 23 —

— 24 —
MIXTURE OF STYLES
Historicist elements and
functional design coexist in
the same room.
areas and the kitchen are in the
subspace without natural light,
whilst the larger, more spacious
space is used as a dining room.
The furniture and other artefacts
are distributed along the side
walls of the kitchen and in the
vending machine area, which are
in elongated and narrow spaces,
thus leaving a corridor in the
middle. In the upper part of the
dining room, the tables and chairs
are placed on the sides with a
corridor in the middle, although
the users may adapt the layout of
the furniture according to their
needs. On the terraces, or on the
lower levels, there are banisters
made of stone aggregates with
holes in them, like lace curtains,
in order to allow the light to pass
through and create a sense of in
timacy. The tables and chairs are
distributed along the wall, leaving
room for a side corridor.
looking onto this hall is used
as a staircase, giving continuity out about the choice of fur
to the outside steps. In this niture is the relationship they
establish with existing historical
which can be accessed through elements in the space. In the
dining room, the chairs are
curved outline in the peripheral made of red and black plastic
form. The intention of these de on aluminium legs, of a similar,
This dining room is located
though not identical, design.
in the building that hosts the the dining room, which can be
Museu Nacional d’Art de seen from the public access area. signs, some have wooden sides,
Catalunya, the Palau Nacional In the architecture of
built for the 1929 International the space, elements from the and cylindrical aluminium legs;
Exhibition that is an emblematic historical past and from the others have thinner layers of
building for, among other things, refurbishment of the building melamine and square aluminium
its grandeur.
where the Museu Nacional d’Art legs. The kitchen is built with
The space occupies a de Catalunya is currently located a counter and industrialstyle
surface of 200 m coexist. The renovation was artefacts that would seem more
appropriate in a beat up, every
day restaurant than in a dining
conclusion in 2004.
room of this kind. The toilet is
Upon deciding on the inte
rior design of the dining room,
a determining factor were the lighting consists of modular wall
French windows looking onto the
Oval Hall. The vending machine entire space.
2 View on a
Historicist
Past
Museu Nacional d’Art
de Catalunya
, and is split
into two subspaces by its main
corridor, one of which has glass
dividers and two windows that
let sunlight into the interior of
the building, while the other
space has no natural light. The
dining room is subject to that of
the Oval Hall. The glass façade
— 25 —

COOL OUT,
COOL IN.
PerfektFit’s fridge and freezer
vh
Benefici
per al cos i
l’esperit
Maite Inglés y García
de la Calera
Menys estesos encara del
que més d’un agrairia, pensem
que els menjadors de treballa
dors en les organitzacions pre
senten més oportunitats que
riscs tant per a ells mateixos
com per a les entitats.
Fixemnos primer en
l’estona de l’esmorzar, que
molts convenis estipulen
com un dret inclòs dins de la
jornada laboral. Si decidim
sortir fora de les instal·lacions,
quant de temps ens cal?: doncs
calculem uns vint minuts, i
això pel cap baix i estant, amb
un puntet d’estrès, pendents
del rellotge. En canvi, el fet
de disposar d’un lloc còmode
i net anima les persones a
desencaparrarse, a esmorzar
en companyia i a comentar
les novetats amb aquells
TINGUEU CURA, SI US PLAU, DE
NO DEIXAR QUE EL MENJAR ES
DESCOMPONGUI A LA NEVERA.
LA NEVERA NO ÉS UN ARMARI,
PER TANT, NO S’HI HAN DE
DEIXAR ELS ESTRIS DE MENJAR.
Cartell al menjador del MNAC.
companys amb qui potser
només coincideixen diàriament
durant aquesta activitat.
Quant de temps dediquen a
l’esmorzar en aquesta modali ATENCIÓ:
tat?: gestionant els temps amb
responsabilitat, menys que al CADA DIUMENGE S’HAN
carrer, la qual cosa beneficia
DE DEIXAR LES NEVERES
la productivitat i, a la llarga i
BUIDES PER PODER-LES
per aquesta circumstància, la
NETEJAR.
conservació del lloc de treball.
A més, per a organismes sense
establiments de restauració
propers, el menjadorcuina
GRÀCIES.
esdevé l’única alternativa cò
moda que s’adequa a aquestes
necessitats.
I anem ara a la pausa
més llarga de l’hora de dinar. Cartell al menjador de la Fundació Joan Miró.
Descomptats els probables
avantatges que des del punt de nats al mateix equip de futbol,
vista nutricional comporta el per posar uns exemples. Si
fet de menjar aliments cuinats aquesta harmonia no s’assoleix,
a casa, centremnos en els les conseqüències tendiran a
avantatges laborals.
produir estrès elevat, minar
David McClelland, l’autoestima, fomentar el senti
psicòleg nordamericà, va ment d’inadaptació o distan
confeccionar la llista més ciar la persona de voler vestir
famosa dels motius bàsics que “els colors de la samarreta”.
mouen el comportament de
Quan pensem en men
l’ésser humà. Per a ell, són jadors, el segon benefici que
sorgeix té a veure amb la
aconseguir resultats mitjançant necessitat humana de processar
mentalment els esdeveniments
que van succeint. El fet de po
der verbalitzar el que ens passa
i “afiliació” o “pertinença” davant dels altres ens ajuda,
alhora, a construir explicacions
afectives amb altres persones amb sentit sobre el que ens ha
succeït i a trobar empara, con
tot i que sempre hi haurà qui sells i maneres de solucionar
utilitzarà el menjador buscant, ho. Com a espais comunitaris,
els menjadors representen un
ment, manejar voluntats entorn ideal per a aquestes
funcions de verbalització, re
afavoreix primordialment el processament i cerca de suport
motiu d’afiliació. Un anhel social. Tanmateix, convé no
fonamental de l’individu és deixarse portar pels comenta
sentirse a gust en les seves co ris pessimistes o tòxics que po
munitats de referència: laboral, den emetre alguns col·legues,
familiar, grup d’amics o aficio ja que poden exercir l’efecte
— 27 —

— 28 —
ÚS EXCLUSIU
DEL PERSONAL
DEL CCCB
Cartell al menjador del CCCB.
contrari, és a dir, desanimar
nos o insuflarnos pensaments
negatius, actuacions desadapta
tives o fins i tot ressentiment
vers l’organització.
Passant a un altre ordre
de coses, en les organitzacions,
i també en altres esferes de la
vida, la comunicació flueix al
llarg de dos tipus de canals:
el formal o de la jerarquia i la
tasca, i l’informal o de l’afinitat
entre persones. L ’antic refrany
«més val caure en gràcia que ser
graciós» va en aquesta mateixa
línia i alimenta la idea que si
cada individu procura anar
construint “desinteressada
ment” llaços positius amb per
sones del seu equip o d’altres
departaments, divisions o
entitats, o de nivells jeràrquics
per sobre o per sota dels seus,
molt probablement aquestes
relacions resultaran, en algun
moment, més beneficioses que
les formals, qui sap si fins i tot
providencials.
A més d’aquest efecte
positiu a llarg termini que te
nen les relacions informals, es
freqüent que els que tenen una
necessitat peremptòria en la
seva feina que no aconseguei
xen resoldre acabin trobant la
solució de la mà d’algun mem
bre de la seva xarxa informal.
Raons potents, tant la de llarg
termini com la de curt, per fre
qüentar el menjador com a lloc
comú, de comunió, i per estar
al corrent dels esdeveniments
d’aquells amb qui tenim bona
relació.
El compromís de les
persones es pot veure reflectit
també per l’existència dels
menjadors. La teoria més
avançada de la motivació, pro
vinent de la Psicologia Social,
descarrega de les espatlles
dels caps la tasca de motivar
els seus col·laboradors, ja que
s’ha investigat i conclòs que la
motivació que realment mou
és la “intrínseca”, és a dir, la
que té o troba l’individu dins
d’ell mateix. Però, compte!,
que els caps no se’n rentin les
mans, perquè a ells els queda
l’àrdua responsabilitat de
no desmotivar, de mantenir
la il·lusió i les ganes que les
persones porten de casa. En
aquest sentit, a l’ésser humà,
en general, li agraden, perquè
li proporcionen comoditat i
relaxació, els ambients pulcres,
nets i endreçats. Així, la Di
recció haurà de procurar que
el menjador compleixi aquests
requisits per tal que esdevingui
el lloc preferit on anar.
Com a última reflexió, la
presència al menjador, encara
que no sigui freqüent, dels
membres dels estaments direc
tius pot tenir un efecte gens
trivial. El fet que un director
comparteixi un cafè o un
piscolabis amb els treballadors
mentre els transmet de ma
nera informal alguna novetat
d’interès, els posa al corrent
d’una història d’èxit conjunta
o els felicita per haverla acon
seguit, facilita la consolidació
en el personal del sentiment
d’identificació positiva amb la
institució i promou l’orgull de
pertinença. Així mateix, aquest
contacte és adob per a la cohe
sió i afavoreix l’adhesió de tots
a la missió, la visió i els valors
de l’organització.
A part del risc esmentat
que un company faci comen
taris poc afortunats, se’ns en
planteja un altre de no menys
important: que el menjador
es converteixi en terreny de
cultiu per al naixement i la
propagació de rumors tòxics.
Lamentablement, els rumors
generen incertesa i aquesta sol
portar aparellada la por. I, amb
por, la gent perd concentració
i productivitat. I la por es pro
paga... Per això, és important
tenir en compte i prevenir
aquest possible risc, no només
per a la Direcció, sinó també
per als mateixos individus.
Si us plau, deixeu
assecar els tupers
en aquesta safata.
GRÀCIES
Cartell al menjador de CX La Pedrera.
Fotografia: Starp Estudi

— 30 —
REFLEXOS
El terra de gres duplica
visualment l’estança i accentua
l’alçada del sostre.
S’ha optat per una
distribució d’espai oberta
i sense envans
Un espai
tipus loft
Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona
El local ocupa una super
fície d’uns 40 m2 centre. La zona del menjador se en un lateral, està composta per
situa en un espai en forma de L, un taulell de melamina de faig i
en el qual els conjunts de taules i portes inferiors de melamina de
cadires es distribueixen de forma color blanc trencat.
aleatòria. La cuina ocupa tot el El menjador està ubicat a
lateral dret i les zones d’estar
i la zona de , una de les Contemporània de Barcelona,
, és de planta cantonades del local.
fruit de la reforma que van dur
quadrada, diàfana i de sostres El mobiliari utilitzat és a terme els arquitectes Helio
alts, i està banyat per la llum de bigarrat i es caracteritza per la
barreja d’estils. Les taules de tiga Casa de la Caritat, projecte
ta planta es reparteixen totes menjador són quadrades amb la que va obtenir el Premi FAD i el
les necessitats del programa: part superior de fusta acabada Premi Ciutat de Barcelona en la
estar, menjador, zona de en melamina i potes cilíndriques modalitat d’arquitectura.
i cuina.
d’acer inoxidable. En la zona
S’ha optat per una distribu d’estar hi ha més diversitat
ció d’espai oberta i sense envans. d’estils i tipologies: un tresillo
de Polipiel de color negre, una
barra amb taulell de fusta i part
inferior metàl·lica allotja les prestatge de melamina blanca,
instal·lacions del local i serveix una taula alta d’acer inoxidable
també per recolzar tota mena de caràcter industrial i un televi
d’elements, com els cartells de sor de plasma penjat a la paret.
les exposicions que es fan al La cuina, situada contra la paret
— 31 —

cie de unos 40 m2 de elementos, como los carteles de Polipiel de color negro, una
de las exposiciones realizadas en
el centro. La zona del comedor estantería de melamina blanca,
se sitúa en un espacio en forma una mesa alta de acero inoxida
de L, en el que los conjuntos de ble de carácter industrial, y un
mesas y sillas se distribuyen de televisor de plasma colgado en
forma aleatoria. La cocina ocupa la pared. La cocina, situada con
, es de planta todo el lateral derecho y el estar tra la pared en un lateral, está
cuadrada, diáfana y de techos y la zona de , una de las compuesta por una encimera
altos, y está bañado por la luz esquinas de local.
de melamina de haya y puertas
de dos ventanas laterales. En
El mobiliario utilizado es inferiores de melamina de color
esta planta se reparten todas variopinto y se caracteriza por blanco roto.
las necesidades del programa: la mezcolanza de estilos. Las
El comedor está ubicado
estar, comedor, zona de mesas de comedor son cuadra
y cocina.
das con la parte superior de Cultura Contemporània de Bar
Se ha optado por una madera acabada en melamina y celona, fruto de la reforma que
distribución de espacio abierta patas cilíndricas de acero inoxi llevaron a cabo los arquitectos
y con ausencia de tabiques. De dable. Las acompañan sillas Helio Piñón y Albert Viaplana
bajo de las ventanas, un mueble de plástico negro con una es de la antigua Casa de la Caritat
barra con encimera de madera
y cuyo proyecto mereció el
y parte inferior metálica alberga acero inoxidable. En la zona de Premi FAD y el Premi Ciutat
las instalaciones del local y sirve estar hay mayor diversidad de de Barcelona en la modalidad
también de apoyo para toda clase estilos y tipologías: un tresillo de arquitectura.
— 32 —
Un espacio
tipo loft
Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona
COCINA, COMEDOR Y ESTAR
La disposición del mobiliario
determina áreas de usos
diferenciados sin necesidad
de tabiques o biombos.
I
— 33 —

— 34 —
The room has an
partition walls
MIDDAY RELAXATION
The synthetic leather sofa
gives a homey feel to the
whole room.
A Loft-Like
Space
Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona
The space takes up approxi
mately 40 m2 tribution and a lack of partition with structures of stainless steel
walls. Underneath the windows,
a cabinet with a wooden counter there is a broader variety of styles
and a metallic lower part hosts and forms: a black three seat
the facilities of the space, and is sofa of synthetic leather, a swivel
also used as a stand for all sorts
of elements, such as posters of bookcase, a high stainless steel
; it is an openplan the exhibitions presented at table of an industrial character,
square shape with high ceilings, the centre. The dining area is
bathed in a light that comes in Lshaped, and within it a set of the wall. The kitchen, situated
through two lateral windows. This tables are distributed randomly. against the wall on one side, is
The kitchen takes up the entire made up of a beech melamine
program: lounge, dining room, wall on the right, and the lounge
vending machines, and kitchen. and vending machines are placed lower doors.
The space has been desig in one of the corners of the
The dining room is loca
ned to have an open space dis space.
ted in the Centre de Cultura
The furniture is varied, and Contemporània de Barcelona
characterised by an assortment building since the architects
of styles. The dining room’s Helio Piñón and Albert Viaplana,
tables are square, with tops made whose project received the Premi
out of wood with a melamine FAD and the Premi Ciutat de
Barcelona in architecture, carried
of stainless steel. These are ac out the renovation of what was
companied by black plastic chairs formerly the Casa de la Caritat.
— 35 —
NATURAL AND ARTIFICIAL
The artificial lighting is only
a complement to the natural
light that enters through the
two big windows.

— 36 —
El local està
ben condicionat en
consonància amb altres
REFLEXOS AL VIDRE
Els espais reduïts creixen
gràcies a la continuitat visual
que donen les parets de vidre.
Esperit
industrial
sobre
tessel·les
de fusta
Fundació Antoni Tàpies
Aquesta cuinamenjador
està ubicada a la Fundació
Antoni Tàpies, antiga seu de
l’editorial Montaner i Simon.
L
modernista Lluís Domènech
i Montaner, es va construir
entre 1880 i 1881 i va ser un dels
integrar la tipologia i tecnologia
industrial. Entre 1986 i 1990
la seu de la Fundació Antoni
Tàpies va ser reformada pels
arquitectes Lluís Domènech
Girbau i Roser Amadó.
El local està ben condi
cionat en consonància amb
BLANC NUCLEAR
El color de les parets i el
mobiliari és el més adequat a
les dimensions de l’espai.
planta diàfana rectangular té
una superfície d’uns 15 m2 i el
sostre està travessat parcialment
per bigues de ferro pròpies de
l’arquitectura industrial. No té
contacte directe amb l’exterior,
tot i que la llum penetra per
un lateral vidrat a través de la
de planxes d’alumini cobreix
la meitat del local i serveix per
incorporar la zona destinada
La cuina, vista des de un fons de melamina grisa que al
a l’aire condicionat. Destaca l’entrada del local, està situada seu torn fa de sòcol. El mobiliari
el terra, format per tessel·les al fons i ocupa tot un lateral. El del menjador està format per una
producte del tall transversal de menjador està ubicat a l’espai taula rectangular blanca d’alumini
llistons de fusta i que s’estén central deixant un passadís al seu i sis cadires de plàstic blanques
voltant pel qual es pot circular. sobre potes d’acer inoxidable.
la darrera reforma, realitzada La cuina està formada per un Per a la il·luminació de l’espai
per l’estudi Ábalos+Sentkiewicz moble baix de set portes i una
arquitectos, que va obtenir el part superior de melamina blanca fals sostre d’alumini, la qual cosa
Premi FAD 2011 en la categoria sobre tauler negre amb cantells proporciona una càlida i agrada
d’interiorisme.
vistos i portes col·locades sobre ble llum indirecta a l’espai.
— 37 —

— 38 —
Espíritu
industrial
sobre
teselas de
madera
Fundació Antoni Tàpies
Esta cocinacomedor
está ubicada en la Fundació
Antoni Tàpies, antigua sede de
la editorial Montaner i Simon.
modernista Lluís Domènech i
Montaner, se construyó entre
1880 y 1881 y fue uno de los pri
integrar la tipología y tecnología
industrial. Entre 1986 y 1990
la sede de la Fundació Antoni
Tàpies fue reformada por los
arquitectos Lluís Domènech
Girbau y Roser Amadó.
El local está bien acondi
cionado acorde otros espacios
de unos 15 m2 La cocina, vista desde la
entrada del local, está situada al
fondo y ocupa todo un lateral.
El comedor está ubicado en
el espacio central dejando un
pasillo a su alrededor por el que
poder circular. La cocina está
formada por un mueble bajo de
siete puertas y una encimera de
melamina blanca sobre tablero
negro con cantos vistos, y puer
tas colocadas sobre un fondo
de melamina gris que a su vez
hace de zócalo. El mobiliario
del comedor está formado por
una mesa rectangular blanca de
aluminio y seis sillas de plástico
blancas sobre patas de acero
inoxidable. Para la iluminación
y su techo está
atravesado parcialmente por
vigas de hierro propias de la
arquitectura industrial. No tiene
contacto directo con el exterior
aunque la luz penetra por un
lateral acristalado a través de la
de lamas de aluminio cubre
la mitad del local y sirve para
incorporar la zona destinada
al aire acondicionado. Destaca
el suelo formado por teselas
producto del corte transversal de
listones de madera y que se ex
tiende por la práctica totalidad
reforma, realizada por el estudio
Ábalos+Sentkiewicz arquitectos
y que obtuvo el Premi FAD 2011
en la categoría de interiorismo.
centes escondidos en el falso
techo de aluminio lo que pro
porciona una cálida y agradable
luz indirecta al espacio.
SILLAS PLUMA
Las sillas, funcionales pero
de diseño ligero, combinan a
la perfección con el resto del
mobiliario.
TRES ESPACIOS A LA VISTA
El vidrio permite que la luz y
la visión atraviese hasta tres
espacios.
— 39 —
El local está
bien acondicionado
acorde a otros espacios
I

— 40 —
BEAMS AND TILES
The most distinguishing
elements of the room.
The space is
the other spaces within
the building
Industrial
Spirit
on Wooden
Tiles
Fundació Antoni Tàpies
The kitchen, as seen from
the entrance to the space, is
located at the back and takes
up an entire side. The dining
room is in the middle, leaving
a corridor around it through
which it is possible to circulate.
The kitchen is made out of a
low piece of furniture with seven
doors and a white melamine
counter over a black top with
This kitchendining room
is located in the Fundació Anto
ni Tàpies, former headquarters
of the publishing company
Montaner i Simon. The buil
ding, designed by the modernist
architect Lluís Domènech i
Montaner, was built between
1880 and 1881, and was one
Eixample district to integrate
industrial technologies and
forms. Between 1986 and 1990,
the architects Lluis Domènech
Girau and Roser Amadó renova
ted the venue for the Fundació
Antoni Tàpies.
ped, as are the other spaces
within the building. The open
pe, with a surface of around 15
m2 and a ceiling that is partially
traversed by iron beams typical
of industrial architecture. It
doesn’t come into direct con
tact with the exterior, although
light penetrates through a
area. A fake ceiling made of alu
minium strips covers half of the
space and includes the area de
signed for air conditioning. The
sections of wood strips, and
which basically extends over
the entire building, is the result
of the last renovation, made by
the Ábalos+Sentkiewicz arqui
tectos studio, which obtained
the Premi FAD 2011 in interior
design.
bare edges, and doors placed
over a background of grey
melamine, which in turn act as a
skirting board. The dining room
furniture consists of a white rec
tangular aluminium table and six
white plastic chairs on stainless
steel legs. Strip lights hidden in
the fake aluminium ceiling light
up the space, giving it a pleasant,
indirect light.
— 41 —

alsie
Av. Meridiana 302-304, entlo. 2 - I53
08027 Barcelona
TEL +34 93 534 66 67
Venta y alquiler de
diseño para el siglo XXI.
vh
Beneficio
para cuerpo
y espíritu
Maite Inglés y García
de la Calera
las novedades con aquellos
compañeros con quienes quizás
sólo coinciden diariamente
tiempo dedican al desayuno en ATENCIÓN:
esa modalidad?: gestionando los
tiempos con responsabilidad, CADA DOMINGO SE HAN
menos que en la calle, lo que
DE DEJAR LAS NEVERAS
productividad y, a
Menos extendidos aún de
VACÍAS PARA PODERLAS
la larga y por esa circunstan
lo que más de uno agradecería,
LIMPIAR.
cia, la propia conservación del
nos da por pensar que los co
puesto de trabajo. Además, para
medores de trabajadores en las
organismos sin establecimien
organizaciones presentan más
tos de restauración cercanos,
GRACIAS.
oportunidades que riesgos tanto
el comedorcocina deviene la
para ellos mismos como para las
única alternativa cómoda que se
entidades.
adecua a estas necesidades.
Fijémonos primero en el
Y vámonos a la pausa más
rato del desayuno, que muchos
larga de la comida. Descontadas Cartel en el comedor de la Fundació Joan Miró.
convenios contemplan como
las probables ventajas que desde
un derecho incluido dentro de
el punto de vista nutricional ejemplos. Si esa armonía no se
la jornada laboral. De decidir
tiene el comer alimentos coci alcanza, las consecuencias irán
salir fuera de las instalaciones,
nados en casa, centrémonos en del lado de producir alto estrés,
las ventajas laborales.
minar la autoestima, fomentar
calculemos veinte minutos, y
el sentimiento de inadaptación,
eso tirando por lo bajo y estan
logo norteamericano, desarrolló o distanciar a la persona de
do, con su puntito de estrés,
la lista más famosa de los querer vestir “los colores de la
pendientes del reloj. En cambio,
motivos básicos que mueven camiseta”.
el disponer de un lugar cómodo
el comportamiento del ser hu Al pensar en comedores, el
y limpio anima a las personas a
mano. Para él, son tres: “logro”
despejar la mente allí, a desayu
tiene que ver con la necesidad
nar en compañía y a comentar
dos mediante la vocación de humana de procesar mental
mente los acontecimientos que
y controlar el comportamiento van ocurriendo. El poder verba
lizar ante otros lo que nos pasa
nos ayuda, simultáneamente, a
TENED CUIDADO, POR FAVOR, relaciones afectivas con otras construir explicaciones con sen
DE NO DEJAR QUE LA COMIDA SE
tido sobre lo sucedido, y a hallar
DESCOMPONGA EN LA NEVERA.
bien, aunque siempre habrá amparo, consejos y maneras de
quien utilice el comedor bus solucionarlo. Como espacios
LA NEVERA NO ES UN ARMARIO,
POR TANTO, NO SE PUEDEN DEJAR
cando, consciente o inconscien
temente, manejar voluntades
comunitarios, los comedores
representan un entorno ideal
LOS UTENSILIOS DE COMER.
para esas funciones de verbali
favorece primordialmente el zación, reproceso y búsqueda
. Un anhelo de apoyo social. Sin embargo,
fundamental del individuo es conviene no dejarse llevar por
el de sentirse a gusto en sus los comentarios pesimistas o
comunidades de referencia: la tóxicos que emitan algunos
boral, familiar, grupo de amigos colegas, pues pueden ejercer el
efecto contrario, esto es, el de
Cartel en el comedor del MNAC.
de fútbol, por poner unos
— 43 —

una necesidad perentoria en su pone al tanto de una historia de
trabajo que no logran resolver, éxito conjunto o les felicita por
acaben encontrando la solución
de la mano de algún miembro los trabajadores del sentimiento
de su red informal. Razones de positiva con la
potentes, tanto la de largo plazo institución, y promueve el orgu
USO
como la de corto, para fre llo de pertenencia. Asimismo,
EXCLUSIVO
cuentar el comedor como lugar
común, de comunión, y para
este contacto es abono para la
cohesión y favorece la adhesión
DEL PERSONAL
estar al tanto de los devenires
de aquellos con quienes nos
de todos a la misión, la visión y
los valores de la organización.
DEL CCCB
llevamos bien.
Aparte del riesgo que vi
El compromiso de las mos más arriba de comentarios
poco afortunados por parte de
ciado también por la existencia algún compañero, se nos plan
de los comedores. La teoría tea otro no menos importante:
más avanzada de motivación, el de que el comedor se convier
proveniente de la Psicología ta en terreno de cultivo para el
Cartel en el comedor del CCCB.
Social, descarga de los hombros nacimiento y propagación de
de los jefes la tarea de motivar rumores tóxicos. Desafortuna
sotros pensamientos negativos, a sus colaboradores, pues se damente, los rumores generan
actuaciones desadaptativas o ha investigado y concluido que incertidumbre, y ella suele
incluso resentimiento hacia la la motivación que realmente traer aparejado el miedo. Y, con
organización.
mueve es la “intrínseca”, esto miedo, la gente pierde concen
Pasando a otro orden de es, la que tiene o encuentra la tración y productividad. Y el
cosas, en las organizaciones, y persona dentro de sí misma. miedo se propaga… Por ello, el
también en otras esferas de la Pero, ojo, que no se laven las tener en cuenta y prevenir este
manos los jefes, porque a ellos posible riesgo es importante,
largo de dos tipos de canales: les queda la ardua responsa no sólo para la Dirección,
el formal o de la jerarquía y la bilidad de no desmotivar, de sino también para los propios
mantener la ilusión y las ganas individuos.
nidad entre personas. El refrán que traen las personas de casa.
antiguo «más vale caer en gracia En este sentido, al ser humano,
que ser gracioso» va en esta en general, le gustan, por cuan
línea y alimenta la idea de que, to le proporcionan comodidad
si cada individuo se cuida de ir
construyendo “desinteresada
mente” lazos positivos con per
y relajación, los ambientes
pulcros, aseados y ordenados.
Así, la Dirección deberá cuidar
Por favor, dejen
secar los tupers en
sonas de su equipo, o de otros que el comedor cumpla estos esta bandeja.
departamentos, divisiones o en requisitos para que sea el lugar
tidades, o de niveles jerárquicos
por encima o por debajo de los
preferido donde acudir.
GRACIAS
suyos, muy probablemente esas la presencia en el comedor,
relaciones resultarán, en algún aunque no sea frecuente, de los
miembros de los estamentos di
las formales, quién sabe si hasta rectivos, puede tener un efecto
providenciales.
nada trivial. El que un director
Además de este efecto comparta un café o un tentem
positivo a largo plazo que pié con el personal mientras les
tienen las relaciones informales,
es frecuente que quienes tengan
transmite de modo informal
alguna novedad de interés, les
Cartel en el comedor de CX La Pedrera.
— 44 —

— 46 —
CALIDESA A LES PARETS
El color terracota que rodeja
tot l’espai accentua la imatge
orgànica de l’estança.
Envolupant
de terracota
CX La Pedrera
El menjador està situat a
La Pedrera, també coneguda
com a Casa Milà, obra de
l’arquitecte modernista per
excel·lència, Antoni Gaudí, i
construïda entre 1906 i 1912.
Les seves formes orgàniques
són trets característics de l’estil
modernista. Construït com a
Segons aquestes obligacions de blanc i acabat amb un taulell de
partida, la cuina es va situar al fusta de faig. El mobiliari del
lateral dret del local, mentre menjador està format per una
que el menjador es va ubicar a la taula rodona de peu central,
part central.
pota central de ferro pintada
En l’elecció del mobiliari de negre i sobre de fusta, i un
cal destacar el caràcter con conjunt de cadires també de
vencional i pràctic dels mobles fusta sobre potes d’acer inoxi
de cuina i del menjador en un dable. La il·luminació és zenital
i s’executa amb una lluminària
artístic. La cuina és un moble
baix amb portes i calaixos de cents compactes que travessa
tauler aglomerat, lacat de color tot el local.
del matrimoni Milà, avui és el
centre cultural i la seu de l’Obra
Social CatalunyaCaixa.
nitza des de dos passadissos
generals que envolten els patis
interiors de forma ovalada que
seva verticalitat. S’accedeix al
local del menjador per un pas
sadís que dóna a un d’aquests
passadissos generals. Té una
superfície d’uns 15 m2 i disposa
permet el pas de la llum des del
passadís de distribució. En la
seva arquitectura, conservada
pel seu valor històric i artístic,
destaquen els elements que
evoquen la naturalesa, com ara
tres, el fris superior que recorda
muntanyes o onades i els punts
de contacte entre envans que
fugen dels angles desdibuixant
els límits de l’espai.
jador per als treballadors. En
els seus usos anteriors eren
banys, cuines o espais dels an
tics habitatges que disposaven
d’instal·lacions d’aigua, la qual
cosa es va tenir en compte per
fer la nova distribució interior.
— 47 —

— 48 —
Les seves formes orgàniques
són trets característics de l’estil
modernista
APROFITAMENT DE L’ESPAI
La porta corredissa facilita el
trànsit a la sala sense ocupar
espai.
— 49 —

— 50 —
COMER EN COMPAÑÍA
La mesa redonda convierte
una comida de varios en una
comida en compañía.
Sus formas orgánicas
son rasgos característicos del
estilo modernista
Envolvente
terracota
CX La Pedrera
El comedor está situado en
La Pedrera, también conocida
como Casa Milà, obra del arqui
tecto modernista por excelencia,
Antoni Gaudí, y construida
entre 1906 y 1912. Sus formas
orgánicas son rasgos caracte
rísticos del estilo modernista.
obligaciones de partida, la cocina y rematado con una encimera de
se situó en el lateral derecho del madera de haya. El mobiliario
local, mientras que el comedor se del comedor está formado por
ubicó en la parte central.
una mesa redonda de pie central,
En la elección del mobi pata central de hierro pintada
liario cabe destacar la conven de negro y sobre de madera, y
cionalidad y la practicidad de un conjunto de sillas también
los muebles de la cocina y del de madera sobre patas de acero
inoxidable. La iluminación es
valor histórico y artístico. La cenital y se ejecuta con una lumi
cocina es un mueble bajo con naria de estructura de aluminio
puertas y cajones de tablero aglo
merado, lacado de color blanco atraviesa todo el local.
viviendas por encargo del matri
monio Milà, es hoy el centro cul
tural y la sede de la Obra Social
CatalunyaCaixa.
la distribución de espacios se
organiza desde dos pasillos
generales que bordean los patios
interiores de forma ovalada que
verticalidad. Se accede al local
del comedor por un pasillo que
da a uno de estos pasillos gene
m 2 y posee un gran ventanal inte
rior que permite el paso de luz
desde el pasillo de distribución.
En su arquitectura, conservada
por su valor histórico y artístico,
son destacables los elementos
que evocan la naturaleza, como
las molduras en puertas y
ventanas, el friso superior que
recuerda a montañas o a olas
de mar y los encuentros entre
tabiques que huyen de los ángu
los desdibujando los limites del
espacio.
espacios dedicados a cocina
comedor para los trabajadores.
En sus anteriores usos eran baños,
cocinas o espacios de las antiguas
viviendas que disponían de insta
laciones de agua, lo que se tuvo
en cuenta para realizar la nueva
distribución interior. Según estas
— 51 —

— 52 —
Enveloping
Terracotta
CX La Pedrera
LIVING TOGETHER
Signs and notes are critical
for achieving harmony in an
overcrowded space.
The dining room is located
inside La Pedrera also known
as Casa Milà , designed by the
modernist architect
Antoni Gaudí and built between
1906 and 1912. Its organic
shapes are characteristic of the
modernist style. Commissioned
by Mr and Mrs Milà to be built
as an apartment building, it is
now the cultural centre and
headquarters of Obra Social
CatalunyaCaixa.
The spatial distribution
is organised through two main
corridors that skirt around the
ovalshaped inner courtyards,
which run through the building
from top to bottom. The dining
room is accessed through a co
rridor that connects with one of
the main corridors. Its surface
is of approximately 15 m2 , with a
very large interior window that
lets the light from the corridor
in. Certain features that stand
out by evoking natural elements
are preserved due to their histo
rical and artistic value. Exam
ples of these are the moldings
on the doors and windows or
the upper frieze, reminiscent of
mountains or ocean waves, and was taken into account when
the joints between partition redistributing the interior space.
walls, which avoid sharp angles, Following this basic condition,
thus blurring the limits of the the kitchen was placed on the
space.
right side of the space, whilst
the dining room was positioned
in the building are used as in the middle.
kitchens or dining rooms
It is worth noting the
for the workers. They were conventionality and functiona
formerly used as bathrooms, lity of the kitchen and dining
kitchens, or spaces belonging room furniture in a building
to the apartments, which had of such great historical and
water facilities, a factor that artistic value. The kitchen is a
low piece of furniture with MDF
doors and drawers, lacquered in
white and crowned with a beech
wood counter. The dining room
furniture is made up of a round
table with a central base made
of iron painted in black and a
wood top, and a set of chairs
also in wood on stainless steel
legs. The lighting is made up of
down lights, with an aluminium
structure and compact strip
lights covering the whole space.
Its organic shapes
are characteristic of the
modernist style
I
— 53 —

— 54 —
LLUM
Les finestres en tres dels quatre
laterals asseguren la màxima
entrada de llum natural.
Només entrar crida
l’atenció la generositat
de l’espai
Lluminós
i essencial
Museu Picasso
l’espai interior, ja que allibera va haver estudi previ en la seva
la zona d’accés a la terrassa i elecció; les cadires, d’acabats
i dissenys diferents, són de
El local del menjador és
ampli, lluminós i té contacte
directe amb l’exterior; només
entrar crida l’atenció la gene
rositat de l’espai. Té forma
rectangular, una superfície
d’uns 35 m2 natural. La cuina se situa en plàstic blanc o plàstic negre,
un dels laterals i en el lateral totes sobre potes d’alumini. Cal
oposat es troba la zona de esmentar que els usuaris poden
. A l’espai central s’ubica
l’àrea de menjador, subdividida junts del menjador per adaptar
en dues zones de taules situades los a les seves necessitats.
en paral·lel, que deixen lliure
Per les males condicions
l’accés des de la porta de la acústiques existents en l’espai
, sostres alts, parets cuina.
es van introduir sis panells
blanques i terra de plaques de La cuina està formada laterals recoberts de tela, cosa
per un moble baix/taulell on hi que va millorar considerable
en un dels laterals amb porta ha la cafetera i l’aigüera, com ment la comunicació entre els
d’accés a la galeria exterior i també un altre moble amb un usuaris. Per a la il·luminació de
armari i espai per a la nevera i l’espai s’han utilitzat
rals permeten la il·luminació i la el microones. Els mobles són de encastats al fals sostre.
ventilació del local. L ’accés es tauler rexapat amb làmina color
caoba i cantells vistos. El taulell
per una porta de fusta lacada i l’aigüera són de Silestone de
blanca amb marc del mateix color blanc trencat, la qual cosa
color. Els usuaris disposen d’una dóna una sensació de conti
terrassa que ocupa part de la nuïtat en tota la superfície.
El mobiliari del menjador
s’accedeix a través d’una galeria està format per dos conjunts de
exterior.
taules de 70 x 70 cm amb peu
La cuinamenjador està central i cadires de plàstic amb
ubicada al Museu Picasso de potes d’alumini. Un dels con
Barcelona, que ocupa cinc junts té el sobre acabat de fusta
palaus històrics que daten entre i l’altre d’alumini adomassat,
els segles XIII i XIV la qual cosa denota que no hi
de nova creació. Les diferents
des per l’Ajuntament s’han por
tat a terme, des de 1978, segons
el pla arquitectònic global de
l’arquitecte Jordi Garcés.
Situat a la tercera planta
menjador que ens ocupa està
Un altre menjador, en el nou
d’atenció al visitant, neteja
i seguretat, i cobreix també
les necessitats de taquilles i
vestidors.
a la terrassa és l’element que
determina l’organització de
— 55 —

— 56 —
Luminoso
y esencial
Museu Picasso
interior, ya que libera la zona de con un armario y espacio para la
acceso a la terraza y saca el máxi nevera y el microondas. Los mue
mo provecho de la luz natural. bles son de tablero rechapado
La cocina se sitúa en uno de los con lámina color caoba y cantos
laterales y en el lateral opuesto vistos. La encimera y el fregadero
se encuentra la zona de . son de Silestone de color blanco
El local del comedor es
amplio, luminoso y tiene contac
to directo con el exterior; nada
más entrar llama la atención la
generosidad del espacio. Tiene
de unos 35 m2 En el espacio central se ubica el roto, lo que da una sensación de
área de comedor, subdividida en
dos zonas de mesas situadas en El mobiliario del comedor
paralelo, que dejan libre el acceso está formado por dos conjuntos
desde la puerta a la cocina. de mesas de 70 x 70 cm con pie
, techos altos, pare La cocina está formada por central y sillas de plástico con
des blancas y suelo de placas de un mueble bajo/encimera donde patas de aluminio. Uno de los
mármol blanco. Un gran ventanal se encuentran la cafetera y el conjuntos tiene el sobre acabado
en uno de los laterales con puerta fregadero, así como otro mueble en madera y el otro en aluminio
de acceso a la galería exterior y
adamascado, lo que denota que
otras dos ventanas en distintos
no hubo estudio previo en su
laterales permiten la iluminación
elección; las sillas, de acabados
y ventilación del local. El acceso
y diseños diferentes, son de
plástico
blanco o plástico negro,
por una puerta de madera lacada
todas sobre patas de aluminio.
blanca con marco del mismo
Cabe mencionar que los usuarios
color. Los usuarios disponen de
una terraza que ocupa parte de
de los conjuntos del comedor
para
adaptarlos a sus necesidades.
se accede a través de una galería
Por las malas condiciones
exterior.
acústicas en el espacio se introduje
La cocinacomedor está
ron seis paneles laterales recubier
ubicada en el Museu Picasso de
tos de tela, lo que mejoró conside
Barcelona, que ocupa cinco pa
rablemente la comunicación entre
lacios históricos que datan entre
los usuarios. Para la iluminación
los siglos XIII y XIV
del espacio se utilizaron
de nueva creación. Las distintas
das por el Ayuntamiento se han
llevado a cabo, desde 1978, según
el plan arquitectónico global del
arquitecto Jordi Garcés.
Situado en la tercera planta
el comedor que nos ocupa está
destinado a los empleados de
personal de atención al visitante,
limpieza y seguridad, y cubre
asimismo las necesidades de
empotrados en el falso techo.
taquillas y vestuarios.
El gran ventanal que da a la
MADERA Y TELA
Los paneles acústicos y
los armarios son los dos
terraza es el elemento que deter ejes de color que rompen
mina la organización del espacio
horizontalmente el blanco.
Nada más entrar llama la atención
la generosidad del espacio
MÁRMOL BLANCO
El suelo de mármol blanco
multiplica la luminosidad y
disimula las manchas.
— 57 —

— 58 —
I
TERRAZA PARTICULAR
La joya de la corona es,
indudablemente, la posibilidad
de acceso a la terraza.
— 59 —

— 60 —
Upon entering,
one is struck by
the generosity
of the space
FLEXIBILITY
The users may modify the
layout of the tables to suit
their needs.
Bright
and Essential
Museu Picasso
The dining room is
spacious, bright, and in direct
contact with the exterior; upon
entering, one is struck by the
generosity of the space. It is
rectangular in shape, with a
surface of 35 m2 , high ceilings,
white walls, and a white marble
lation of the space is provided
by a large window on one of
the sides with a door leading
to the exterior gallery , and
sides. The space is accessed
crowave. The furniture is made
out of boards with a mahogany
lacquered, wooden door, with a
coloured veneer and bare edges.
doorframe of the same colour.
The counter and the sink are
The users have a terrace at their
disposal, which takes up part
giving a feeling of continuity to
of the roof of the building, and
the whole surface.
which is accessed through a
The dining room furniture
covered balcony.
is made up of two sets of 70 x
The kitchendining room
70 cm tables with a central base
is in Barcelona’s Museu Picasso,
and plastic chairs with alumi
nium legs. One of the sets has
palaces from the 13th and 14th
centuries, and one new buil
the other has damask alumi
nes the layout of the interior nium ones, which denotes that
space, as it frees the access area no previous studies were carried
the town hall have been carried to the terraces, and makes the out before their selection; the
out, since 1978, according to a most of the natural light. The
global architectural plan by the kitchen is on one side, with design, are made of white or
architect Jordi Garcés.
the vending machines on the black plastic, all on aluminium
The dining room in opposite side. The middle space legs. It is worth mentioning that
question is located on the third is used as a dining area, and is the users may modify the layout
split into two areas of tables of the sets to suit their needs.
placed in parallel, leaving free Due to the bad acoustic
workers to use. Another dining access between the door and conditions existing in the space,
room, in the new building, is the kitchen.
six side panels covered in fabric
used by the reception, cleaning, The kitchen is made up of were brought in, considerably
improving communication
includes lockers and changing maker and the sink are, as well amongst the users. The space
rooms.
as of another piece of furniture was lit using downlights, which
The large window that that includes a cupboard, and were embedded into the fake
looks onto the terrace determi space for the fridge and the mi ceiling.
— 61 —

— 64 —
EXCLUSIVELY
FOR THE USE OF THE
CCCB STAFF
Sign in CCCB’s dining room.
or to kindle negative thoughts
and antisocial behaviour
within us, or even resentment
towards the organisation.
On a different note, com
munication within organisa
tions, and in other spheres of
life, flows through two types
of channels: a formal one, that
is, one of hierarchies and du
ties, and an informal one, of
sympathy with other people.
An old saying stating that “it
is better to please than to be
funny” lies along these lines,
supporting the idea that if
every individual takes care of
‘selflessly’ building positive
links with people in their
team, or from other depart
ments, divisions, entities, or
of higher or lower hierarchical
levels, these relationships
will at some point probably
become more beneficial who
knows, providential even
than the formal ones.
Apart from the longterm
positive effect of informal
relations, it is also common
for those with an urgent, un
resolved issue at work to find
the solution to their problem
through another member of
their informal network. These
are powerful reasons, both in
the long and short term, to
use the canteen as a communal
space, one of community,
where the workers may catch
up on the comings and goings
of those with whom they get
on well.
People’s commitment may
also benefit from the existence
of the canteens. The most
advanced theory on motivation
comes from social psychology,
and lifts the burden of having
to motivate collaborators off
the shoulders of bosses. Since
an investigation on this issue
concluded that the motivation
that really drives people is
‘intrinsic’ to them, that is, that
the person finds it within him/
herself, motivation is no longer
the bosses’ duty. But careful,
the bosses shouldn’t wash their
hands of it, because theirs is
the responsibility of not dis
couraging, of keeping up the
optimism and the enthusiasm
of their workers. In this sense,
human beings generally like
clean and neat environments
because they provide comfort
and relaxation. It is therefore
up to the management to
ensure that the canteen fulfils
these conditions in order for it
to be the place of preference
for the workers.
As a last thought, the
presence of members of the
management in the canteen,
even if infrequent, may have
far from trivial effects. For a
director to share a coffee or
a snack with his staff whilst
informally transmitting news
of interest, informing them
of a collective success story,
or congratulating them for it,
facilitates the consolidation of
a feeling of positive identifica
tion with the institution, and
promotes pride in belonging to
it. Similarly, this contact stim
ulates cohesion and favours the
adhesion of everyone to the
mission, vision, and values of
the organisation.
Apart from the risk
of unfortunate comments
made by colleagues that was
mentioned above, there is
another, no less important
one: that the canteen should
become a breeding ground for
the birth and propagation of
toxic rumours. Unfortunately,
rumours generate uncertainty,
and this usually comes coupled
with fear. And fear makes
people lose their concentra
tion and productivity. And fear
spreads... Because of this, it
is important to take this risk
into account and prevent it,
not just for the management’s
sake, but also for the individu
als themselves.
Please let the
Tupperware dry in
this tray.
THANK YOU
Sign in CX La Pedrera’s dining room.
—
—
«Jo feia els mobles igual que el nen que
veia un avió en un aparador d’una botiga i
no se’l podia comprar, se n’anava a casa seva
i amb quatre fustes se’n feia un de semblant.
És això, ni més ni menys. »
— Joaquim Anson
—
www.joaquimandson.com
—
CATÀLEG
COMPLET
ON-LINE
*Imatge: Butaca Brullet (1969) de Joaquim Anson i Pere Roig.

— 66 —
DISSENY PREMEDITAT
Tant el mobiliari com la distribució
es troben en sintonia
amb l’arquitectura.
I
Blanc
sobre negre
Museu d’Art Contemporani
de Barcelona
El menjador es troba a
temporani de Barcelona, pro
jectat per l’arquitecte Richard
Meier, l’obra del qual és hereva
del corrent racionalista liderat
per Le Corbusier el segle passat.
L
seves línies clares, la presència
de llum i l’organització dels
espais expositius al voltant d’un
espai central.
El local on es troba el men
jador està molt ben condicionat.
Tot i així, la manca de llum
natural fa que l’estança sigui
menys agradable en comparació
Anteriorment, el menjador es
trobava a les plantes superiors
però va ser reubicat al seu em
plaçament actual, al soterrani,
per la necessitat de disposar
Destaca el predomini del
blanc, amb pintura i mobiliari
d’aquest color; només els terres
són de plaqueta gris. Al local in
terior, els espais destinats a cuina,
preparació d’aliments i
se situen en dues parets laterals
oposades, mentre que l’espai cen
tral s’utilitza per ubicar la zona
del menjador. Una d’aquestes
parets està ocupada per una
taula/barra amb fornícules
superiors i un armari lateral del
TAQUES DE NEGRE
terra al sostre. En l’altra, la zona Les cadires negres trenquen
de cuina i l’espai de estan visualment el blanc de les
parets i el mobiliari.
separats per la porta d’entrada. El
mobiliari del menjador el cons
titueixen dos conjunts modulars La il·luminació general el suport de zones d’il·luminació
amb taulells de melamina sobre s’articula mitjançant dos carrils
potes quadrades d’alumini gris i de focus situats al sostre i dis rescència de les quals s’amaga
cadires negres.
tribuïts en la part central, amb darrere les fornícules i la cuina.
— 67 —

— 68 —
LLUMINOSITAT ARTIFICIAL
La il·luminació i l’amplitud de
l’espai suavitzen la manca
d’obertures a l’exterior.
El blanc destaca com el
color principal de l’espai, en
parets i mobiliari
— 69 —

Blanco
sobre negro
Museu d’Art Contemporani
de Barcelona
Destaca el predominio del están separados por la puerta
blanco, con pintura y mobiliario de entrada. El mobiliario del
de este color; solo los suelos comedor lo constituyen dos con
son de plaqueta gris. En el local juntos de mesas modulares con
interior se sitúan los espacios encimeras de melamina sobre
destinados a cocina, preparación patas cuadradas de aluminio gris
El comedor se encuentra de alimentos y en dos pa y sillas negras.
redes laterales opuestas, mientras La iluminación general se
Contemporani de Barcelona, pro que el espacio central se utiliza articula mediante dos carriles
yectado por el arquitecto Richard para ubicar la zona del comedor. de focos situados en el techo y
Meier, cuya obra es heredera de Una de ellas está ocupada por distribuidos en la parte central,
la corriente racionalista liderada una mesa/barra con hornacinas apoyándose con zonas de ilumina
por Le Corbusier en el siglo superiores y un armario lateral de ción indirecta des de los laterales
suelo a techo. En la otra, la zona
por sus líneas claras, la presencia
de luz y la organización de los
espacios expositivos entorno a un
de cocina y el espacio de tras las hornacinas y la cocina.
espacio central.
El local donde se encuentra
100% RECICLAJE
El compromiso con el medio
ambiente es posible sin
deteriorar la imagen de conjunto.
dicionado. A pesar de ello, la
ausencia de luz natural hace que
la estancia sea menos agradable
en comparación con otros espa
el comedor se encontraba en
las plantas superiores, pero fue
reubicado a su emplazamiento
actual, en el sótano, por la nece
sidad de disponer de espacio de
— 70 —
ELEMENTO DESTACADO
Las hornacinas esconden las
lámparas fluorescentes que
iluminan el lugar.
El blanco destaca como
el color principal del espacio,
en paredes y mobiliario
— 71 —

— 72 —
The predominance of the colour
white stands out; both the paint and
the furniture are this colour
TWO ROOMS
The boarded-up door reveals
that the dining room is
occupying the space of
two old rooms.
White
on Black
Museu d’Art Contemporani
de Barcelona
tables with melamine tops on
grey square aluminium legs and
black chairs.
The general lighting runs
through two spotlight tracks on
The dining room is located
inside the Museu d’Art Con
temporani de Barcelona buil
ding, which was designed by the
architect Richard Meier, whose
work is heir to the rationalist
current of thought, led by Le
Corbusier in the last century.
The building is characterised
by its clear lines, the presence
of light, and the organisation of
the exhibition spaces around a
central space.
The venue where the di
ning room is to be found is very
well equipped. Despite of this,
the lack of natural light makes
a stay within it far less pleasant
when compared to other spaces
within the building. The dining
room used to be on the upper
present location in the base
ment due to a need for more
The predominance of the
colour white stands out, both
the paint and the furniture
are of this colour; only the
interior space there are areas
for the preparation of food
and vending machines on two
side walls facing one another
while the middle space is used
as a dining area. One of the
walls is taken up by a table/
bar with vaulted niches above
it, and a cupboard on the side,
other wall, the entrance door
separates the kitchen area and
the vending machines. The
furniture of the dining room is
made up of two sets of modular
the central area of the ceiling,
backed up by sources of indi
rect light from the sides, whose
vaulted niches and the kitchen.
— 73 —

Color is
the only
decoration
needed.
Mania
Table sets design
os
TAKE AWAY
Receptes ideals per emportar-te a l’oficina
Recetas ideales para llevarte a la oficina
Ideal recipes to take to the office
Puré de
batates picant
(2 persones)
— INGREDIENTS —
2 batates, comí, cilantre, all
en pols, pebre negre, suc de
llimona, 1 xili verd, 50 g de blat
de moro i 50 g de pèsols.
— PREPARACIÓ —
Pela les batates i tallales en
6 o 7 trossos cadascuna. Posales
en un recipient per a microones
amb tapa i cuinales a 1100 watts
durant 1213 minuts. Retirales
del microones i prepara el puré
amb una prensa de patates.
Afegeix el comí, el cilantre,
l’all, el pebre i el suc de llimona
i remena suaument tot afegint el
xili tallat a trossets, els pèsols
i el blat de moro. Tornaho a
posar al microones durant dos
minuts per combinar els
sabors i calentar.
—
Puré de
batatas picante
(2 personas)
— INGERDIENTES —
2 batatas, comino, cilantro, ajo
en polvo, pimienta negra, zumo
de limón, 1 chile verde, 50 g
de maíz y 50 g de gisantes.
— PREPARACIÓN —
Pela las batatas y córtalas en
6 o 7 trozos cada una. Ponlas en
un recipiente para microondas
con tapa y cocínalas a 1100 vatios
durante 1213 minutos. Retíralas
del microondas y prepara el puré
con una prensa de patatas.
Añade el comino, el cilantro,
el ajo, la pimienta y el zumo de
limón y revuelve suavemente
añadiendo el chile cortado a
trocitos, los guisantes y el maíz.
Ponlo otra vez en el microondas
durante dos minutos para
combinar los sabores y calentar.
—
Spicy Mashed
Sweet Potatoes
(2 people)
— INGREDIENTS —
2 sweet potatoes, cumin, coriander,
garlic powder, black pepper,
lemon juice, 1 green chile, 50 g
corn kernels and 25 g frozen peas.
— PREPARATION —
— 75 —
Peel sweet potatoes and cut
into 6 or 7 pieces each. Place
potatoes in a microwave safe
container with a lid and cook on
for 1213 minutes. Remove from
oven and mash potatoes using a
potato masher.
Add cumin, coriander, garlic,
pepper and lemon juice and
stir to combine. Gently stir in
chiles, corn and peas. Return
to microwave oven and cook
and heat thoroughly.
—

Black.
Fotografia: ferranElOtro
Les millors
infusions i tes,
naturalment.

— 78 —
INDISPENSABLES
Tot allò que sens dubte és essencial
Todo aquello que sin duda es esencial
All that is certainly essential
Sl
Setrill | Aceitera | Oil Dispenser
És el del valor afegit. Donar un aire fresc
al menjar reescalfat és tan fàcil com disposar
d’un bon setrill.
Es el del valor añadido. Darle un aire
fresco a la comida recalentada es tan fácil
como disponer de una buena aceitera.
It’s a must for added value. Adding a touch of
freshness to reheated food is as easy as having
a good oil dispenser within arm’s reach.
Cadires | Sillas | Chairs
Inevitables. De plàstic o de fusta, han
de prioritzar la comoditat sense perdre
de vista la practicitat.
Inevitables. De plástico o de madera,
tienen que priorizar la comodidad sin
perder de vista la practicidad.
Inevitable. Whether they are made
out of wood or plastic, their priority
is to be comfortable, without losing
sight of functionality.
Fregall | Estropajo | Scouring Pad
De doble cara i guardaungles.
Imprescindible renovarlo sovint per
evitar una imatge descurada de la cuina.
De doble cara y salvaúñas.
Imprescindible su renovación
frecuente para evitar una imagen
descuidada de la cocina.
Doublesided and with a nail saver.
Frequent replacement is essential to
avoid a sloppy image in the kitchen.
Aixeta | Grifo | Tap
Del caràcter funcional de tota
la vida al disseny més exquisit,
ha d’aguantar el desgast de
tantíssimes neteges de
carmanyola.
Del carácter funcional de
toda la vida al diseño más
exquisito, tiene que aguantar el trote de
Whether it is a standard functional design
or an exquisite one, it must endure the
wear of ever so many lunch box rinses.
Cafetera | Cafetera | Coffeemaker
Un bon extra per recuperar l’ànim a
mig matí. Encara que les càpsules estan
de moda, hi ha molts altres sistemes
per fugir del cafè soluble.
Un buen extra para recuperar el ánimo
a media mañana. Aunque las cápsulas
están de moda, hay muchos otros
sistemas para huir del café soluble.
A good extra to lift the spirits half
way through the morning. Although
capsules are the latest trend, there
are many other ways to avoid instant
Carmanyola | Fiambrera | Lunch Box
El principal aliat de l’estalvi i del menjar
casolà. Han de ser aptes per a microones i
de tancament hermètic.
El principal aliado del ahorro y de la comida
casera. Tienen que ser aptas para microondas
y de cierre hermético.
The main ally of home
cooking and cutting down
on costs. It must be
microwavesafe,
with an airtight seal.
Coberts | Cubiertos | Cutlery
Les seves desaparicions freqüents a la galleda de les
escombraries o dins de la carmanyola d’algun despistat
obliga a triarlos econòmics i fàcils de restituir.
Microones | Microondas | Microwave
Frigorífic | Frigorífico | Fridge
Al cor de tota cuina, hauria de
ser “No Frost” i fàcil de netejar.
Congelador prescindible.
Sus frecuentes desapariciones en el cubo de la basura
escogerlos económicos y de fácil restitución.
Their frequent disappearance in the bin, or inside an
absentminded workers’ lunch box, calls for a choice
of cutlery that is cheap and easy to replace.
En el corazón de toda cocina, debería
ser “No Frost” y fácil de limpiar.
Congelador prescindible.
It’s in the heart of every kitchen.
It should be ‘No Frost’, and easy to
clean. Freezer not essential.
L ’amic de l’ànima de la carmanyola. El seu preu econòmic no
permet excuses: com més n’hi hagi, millor. A l’hora punta, cal
evitar les cues.
permite excusas: cuantos más mejor. En hora punta hay que evitar
las colas.
The lunch box’s best friend. Its economic price allows for no
excuses: the more the better. Cues are to be avoided during peak
hour.
— 79 —

— 80 —
DDIRECTORI
w
Museus i institucions de Barcelona amb menjador
Museos e instituciones de Barcelona con comedor
Barcelona museums and institutions with dining rooms
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5
08001 Barcelona
+34 93 306 41 00
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Pg. Santa Madrona 39 41
08038 Barcelona
+34 93 424 65 77
Museu de Cera de Barcelona
Ptge. Banca 5 7
08002 Barcelona
+34 93 317 26 49
Fundació Antoni Tàpies
Museu Disseny Hub Barcelona
Aragó 255
Montcada 12
08007 Barcelona
08003 Barcelona
+34 93 487 03 15
+34 93 256 23 00
Museu d’Història de Barcelona
Conjunt Monumental de la Plaça del Rei
Pl. del Rei 7 9
08002 Barcelona
+34 93 256 21 22
Arts Santa Mònica
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Museu d’Història de Barcelona
La Rambla 7
Pl. Àngels 1
Museu Casa Verdaguer
08002 Barcelona
08001 Barcelona
Ctra. Església 104
+34 93 567 11 10
+34 93 412 08 10
08017 Barcelona
+34 93 256 21 22
CaixaForum Centre Social i Cultural
Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí
Av. Francesc Ferrer Guàrdia 6 8
Montcada 14
Museu d’Història de Barcelona
08038 Barcelona
08003 Barcelona
Museu Monestir de Pedralbes
+34 93 476 86 00
+34 93 310 45 16
Bda. Monestir 9
08034 Pedralbes
+34 93 256 34 34
Museu Barcelona Rock Arenas
Gran Via de les Corts Catalanes 373
Casa Asia
385
Av. Diagonal 373
08018 Barcelona
Museu d’Història de Catalunya
08037 Barcelona
+34 93 426 50 54
Pl. Pau Vila 3
+34 93 368 08 36
08039 Barcelona
+34 93 225 47 00
Museu i Centre d’Estudis de l’Esport
Doctor Melcior
/
Casa-Museu Gaudí
Colet
Museu d’Idees i Invents
Ctra. Carmel 23
Buenos Aires 56 58
+34 93 219 38 11
de Barcelona
08036 Barcelona
08024 Barcelona
Ciutat 7
+34 93 419 22 32
08002 Barcelona
+34 93 332 79 30
/
CosmoCaixa Barcelona
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Museu del Mamut de Barcelona
Montcada 1
08003 Barcelona
+34 93 268 85 20
Isaac Newton 26
Institut Botànic de Barcelona Gabinet Salvador
08022 Barcelona
Pg. Migdia 187
Museu Marítim de Barcelona
+34 93 212 60 50
08038 Barcelona
Av. Drassanes 1
+34 93 289 06 11
08001 Barcelona
+34 93 342 99 20
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
CX La Pedrera
Museu Blau
Museu del Modernisme Català
Provença 261
Pl. Leonardo Da Vinci 4 5
Balmes 48
08008 Barcelona
08003 Barcelona
08007 Barcelona
+34 93 484 59 00
+34 93 256 22 00
+34 93 272 28 96
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Mirador Palau Nacional 6 10
08038 Barcelona
+34 93 622 03 76
Fundación Francisco Godia
Museu Egipci de Barcelona
Diputació 250
Fundació Arqueològica Clos
08007 Barcelona
València 284
+34 93 272 31 80
08007 Barcelona
+34 93 488 01 88
Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch
Av. Estadi 60
08038 Barcelona
+34 93 292 53 79
/
Fundació Fran Daurel
Av. Francesc Ferrer Guàrdia 13 27
Museu de l’Eròtica de Barcelona
08038 Barcelona
La Rambla 96
+34 93 423 41 72
08002 Barcelona
+34 93 318 98 65
Museu del Perfum – Fundació Planas Giralt
Pg. Gràcia 39
08007 Barcelona
+34 93 216 01 21
Fundació Joan Miró
Av. Miramar 1
08038 Barcelona
+34 93 443 94 70
Museu Etnològic
Museu Picasso
Pg. Santa Madrona 16 22
Montcada 15 23
08001 Barcelona
08003 Barcelona
+34 93 424 68 07
+34 93 256 30 00
Fundació Suñol
Museu Frederic Marès
Museu de la Xocolata
Pg. Gràcia 98
Pl. Sant Iu 5
Comerç 36
08008 Barcelona
08002 Barcelona
08003 Barcelona
+34 93 496 10 32
+34 93 256 35 00
+34 93 268 78 78
Museu Futbol Club Barcelona
Virreina Centre de la Imatge
Arístides Maillol 12 18
La Rambla 99
08028 Barcelona
08002 Barcelona
+34 902 18 99 00
+34 93 316 10 00
Clip & Clap Chairs
www.clip&clap.com

erkat
The International
Furniture and
Decoration Fair
16 - 22 February
Köln, Germany
Photography: Mirari Echavarri