Set Menjadors - Mariona Moncunill

— 28 —
ÚS EXCLUSIU
DEL PERSONAL
DEL CCCB
Cartell al menjador del CCCB.
contrari, és a dir, desanimar
nos o insuflarnos pensaments
negatius, actuacions desadapta
tives o fins i tot ressentiment
vers l’organització.
Passant a un altre ordre
de coses, en les organitzacions,
i també en altres esferes de la
vida, la comunicació flueix al
llarg de dos tipus de canals:
el formal o de la jerarquia i la
tasca, i l’informal o de l’afinitat
entre persones. L ’antic refrany
«més val caure en gràcia que ser
graciós» va en aquesta mateixa
línia i alimenta la idea que si
cada individu procura anar
construint “desinteressada
ment” llaços positius amb per
sones del seu equip o d’altres
departaments, divisions o
entitats, o de nivells jeràrquics
per sobre o per sota dels seus,
molt probablement aquestes
relacions resultaran, en algun
moment, més beneficioses que
les formals, qui sap si fins i tot
providencials.
A més d’aquest efecte
positiu a llarg termini que te
nen les relacions informals, es
freqüent que els que tenen una
necessitat peremptòria en la
seva feina que no aconseguei
xen resoldre acabin trobant la
solució de la mà d’algun mem
bre de la seva xarxa informal.
Raons potents, tant la de llarg
termini com la de curt, per fre
qüentar el menjador com a lloc
comú, de comunió, i per estar
al corrent dels esdeveniments
d’aquells amb qui tenim bona
relació.
El compromís de les
persones es pot veure reflectit
també per l’existència dels
menjadors. La teoria més
avançada de la motivació, pro
vinent de la Psicologia Social,
descarrega de les espatlles
dels caps la tasca de motivar
els seus col·laboradors, ja que
s’ha investigat i conclòs que la
motivació que realment mou
és la “intrínseca”, és a dir, la
que té o troba l’individu dins
d’ell mateix. Però, compte!,
que els caps no se’n rentin les
mans, perquè a ells els queda
l’àrdua responsabilitat de
no desmotivar, de mantenir
la il·lusió i les ganes que les
persones porten de casa. En
aquest sentit, a l’ésser humà,
en general, li agraden, perquè
li proporcionen comoditat i
relaxació, els ambients pulcres,
nets i endreçats. Així, la Di
recció haurà de procurar que
el menjador compleixi aquests
requisits per tal que esdevingui
el lloc preferit on anar.
Com a última reflexió, la
presència al menjador, encara
que no sigui freqüent, dels
membres dels estaments direc
tius pot tenir un efecte gens
trivial. El fet que un director
comparteixi un cafè o un
piscolabis amb els treballadors
mentre els transmet de ma
nera informal alguna novetat
d’interès, els posa al corrent
d’una història d’èxit conjunta
o els felicita per haverla acon
seguit, facilita la consolidació
en el personal del sentiment
d’identificació positiva amb la
institució i promou l’orgull de
pertinença. Així mateix, aquest
contacte és adob per a la cohe
sió i afavoreix l’adhesió de tots
a la missió, la visió i els valors
de l’organització.
A part del risc esmentat
que un company faci comen
taris poc afortunats, se’ns en
planteja un altre de no menys
important: que el menjador
es converteixi en terreny de
cultiu per al naixement i la
propagació de rumors tòxics.
Lamentablement, els rumors
generen incertesa i aquesta sol
portar aparellada la por. I, amb
por, la gent perd concentració
i productivitat. I la por es pro
paga... Per això, és important
tenir en compte i prevenir
aquest possible risc, no només
per a la Direcció, sinó també
per als mateixos individus.
Si us plau, deixeu
assecar els tupers
en aquesta safata.
GRÀCIES
Cartell al menjador de CX La Pedrera.
Fotografia: Starp Estudi