902 40 07 07 - www.manosunidas.org - Bisbat de Mallorca
902 40 07 07 - www.manosunidas.org - Bisbat de Mallorca
902 40 07 07 - www.manosunidas.org - Bisbat de Mallorca
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
ELS SANTS<br />
LA MARE DE DÉU DE LOURDES<br />
11 <strong>de</strong> febrer<br />
L’any 1858, quatre anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la <strong>de</strong>finició<br />
dogmàtica <strong>de</strong> la Immaculada Concepció <strong>de</strong> Maria<br />
Santíssima, una localitat gascona, al cor <strong>de</strong>ls Pirineus,<br />
Lorda (Lour<strong>de</strong>s en francès), veia una manifestació mariana <strong>de</strong> caràcter extraordinari,<br />
<strong>de</strong> la qual ha <strong>de</strong>clarat l’Església que pot consi<strong>de</strong>rar-se sobrenatural.<br />
L’instrument elegit fou una adolescent d’aquelles valls, Berna<strong>de</strong>ta Sobirós (en grafia francesa<br />
“Soubirous”), canonitzada <strong>de</strong>sprés per Pius XI, a qui es manifestà la Verge Maria com<br />
la “Immaculada Concepció”.<br />
Dins la ca<strong>de</strong>na abundosa <strong>de</strong> manifestacions marianes a la França contemporània, ha estat<br />
la baula sens dubte més famosa, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la <strong>de</strong> la Medalla Miraculosa a santa Catalina<br />
Labouré a París, uns <strong>de</strong>cennis abans. La commoció social al país que marcava <strong>de</strong> qualque<br />
manera el ritme polític europeu fou més que notòria. Semblava que el cel prevenia, seguia<br />
i acompanyava els es<strong>de</strong>veniments humans com més tendien a oblidar-se <strong>de</strong> Déu i a adoptar<br />
actituds agressives enfront <strong>de</strong> la religió.<br />
El corrent d’evangelització, <strong>de</strong> conversió i <strong>de</strong> caritat amb els més necessitats, especialment<br />
els malalts, que ha suscitat Lour<strong>de</strong>s és mundialment conegut. Els signes o miracles s’hi han<br />
multiplicat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l primer moment i la ciència mèdica no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> reconèixer-hi fenòmens<br />
sense explicació natural, alguns <strong>de</strong>ls darrers en persones <strong>de</strong> llocs veïns, com Tarragona.<br />
Demanem per intercessió <strong>de</strong> Maria, l’Esclava <strong>de</strong>l Senyor, i <strong>de</strong> Berna<strong>de</strong>ta una fe humil i<br />
confiada, a la qual ajudin a créixer els signes i carismes extraordinaris que la mà provi<strong>de</strong>nt<br />
<strong>de</strong> Déu vulgui suscitar en el curs <strong>de</strong> la història.<br />
PORTES OBERTES A<br />
LA SEU CADA DIVENDRES<br />
La Seu, amb motiu <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong> la Fe, obre les portes durant dues<br />
hores més per tal <strong>de</strong> facilitarla pregària personal <strong>de</strong>ls creients que<br />
vulguin aprofitar el marc d’aquest temple emblemàtic <strong>de</strong> la diòcesi.<br />
Serà cada divendres horabaixa: <strong>de</strong>l 2 <strong>de</strong> novembre al 31 <strong>de</strong> març,<br />
<strong>de</strong> 17:30 a 19:30 h. De l’1 d’abril al 31 d’octubre, <strong>de</strong> 19:30 a<br />
21:30 h. Cada persona escollirà el moment d’entrar i <strong>de</strong> sortir, així com el lloc on situarse.<br />
El recolliment i el silenci, just acompanyat d’una música suau, seran els dos grans<br />
acompanyants d’aquest temps <strong>de</strong> reflexió i contemplació.<br />
VENDA DE DVD<br />
PRESA DE<br />
POSSESSIÓ DEL<br />
BISBE JAVIER<br />
SALINAS<br />
12 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong><br />
2013<br />
Si no hi vares<br />
po<strong>de</strong>r ser present, o vols recordar l’eucaristia<br />
d’inici <strong>de</strong> pontificat <strong>de</strong> Mons. Javier Salinas,<br />
ara ho pots fer amb aquest DVD que recull<br />
la celebració completa a la Seu.<br />
Preu: 10 €<br />
Comanda al: 971 21 46 01<br />
mcs@bisbat<strong>de</strong>mallorca.com<br />
LA FOTOGRAFIA<br />
06 Full Dominical<br />
6 / 10 FEBRER 2013<br />
CONCILI VATICÀ II<br />
PINZELLADES DEL CONCILI VATICÀ II<br />
El Magisteri <strong>de</strong> l’Església<br />
Abans <strong>de</strong>l concili el Magisteri <strong>de</strong> l’Església,<br />
és a dir, la jerarquia, era l’encarregat d’interpretar<br />
la Revelació. L’ús <strong>de</strong> la Vulgata, la<br />
versió llatina <strong>de</strong> la Bíblia, es va imposar en<br />
el món cristià i va ser avalat pel Concili <strong>de</strong><br />
Trento en gran part amb motiu <strong>de</strong>l s<strong>org</strong>iment<br />
<strong>de</strong>l protestantisme. El fet va ser que<br />
el Magisteri <strong>de</strong> l’Església va <strong>de</strong>cidir i triar la<br />
Vulgata com a versió oficial <strong>de</strong> la Sagrada<br />
Escriptura. Els fi<strong>de</strong>ls cristians tenien poc accés<br />
a la lectura directa <strong>de</strong> la Bíblia.<br />
El Magisteri <strong>de</strong> l’Església, tot i que segueix<br />
tenint la missió d’interpretar la revelació, no<br />
està per damunt <strong>de</strong> la Paraula <strong>de</strong> Deu, sinó<br />
que la serveix.<br />
L’Església recomana a tots els fi<strong>de</strong>ls la lectura<br />
freqüent <strong>de</strong> les escriptures. Com que la paraula<br />
<strong>de</strong> Déu ha d’estar sempre disponible,<br />
l’Església procura, amb sol·licitud materna,<br />
que es redactin traduccions aptes i fi<strong>de</strong>ls en<br />
diverses llengües, sobretot <strong>de</strong>ls textos originals<br />
<strong>de</strong>ls sagrats llibres. I si aquestes traduccions,<br />
oportunament i amb el beneplàcit <strong>de</strong><br />
l’autoritat <strong>de</strong> l’Església, es duen a terme fins<br />
i tot amb la col·laboració <strong>de</strong>ls germans separats,<br />
podran usar-les tots els cristians. Per<br />
interpretar l’Escriptura es tenen en compte<br />
els gèneres literaris i no tant el sentit literal,<br />
així com la mentalitat <strong>de</strong> l’època o la intenció<br />
<strong>de</strong> l’escriptor.<br />
I<strong>de</strong>es extretes <strong>de</strong>l fulletó La nova<br />
mentalitat <strong>de</strong> l’Església s<strong>org</strong>ida <strong>de</strong>l Concili<br />
Vaticà II, <strong>de</strong> Sebastià Salom Mas<br />
Una <strong>de</strong> les fires <strong>de</strong> Palma<br />
que gau<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> més popularitat<br />
arreu <strong>de</strong> tot <strong>Mallorca</strong><br />
és la <strong>de</strong>l Ram. Tradicionalment<br />
se celebrava entorn<br />
<strong>de</strong>l Convent <strong>de</strong> la Concepció,<br />
en el carrer homònim,<br />
on el dia <strong>de</strong>l Ram tothom hi<br />
acudia per venerar una reliquia<br />
<strong>de</strong> la Santa Faç. D’aqui<br />
els orígens <strong>de</strong> la fira. Amb el<br />
temps ha conegut diverses<br />
ubicacions. La fotografia ens<br />
mostra la portalada efímera <strong>de</strong> quan es muntava al passeig <strong>de</strong> la Rambla, els anys 50.