Actes - Ajuntament d'Olot

Pren la paraula la Sra. Verdaguer. Nosaltres el que hem llegit en aquest tancament del 2007,
d’aquest increment el que ens diu, també aniríem una mica en la línia que apuntava el Sr.
Trincheria: ens diu que hem de ser curosos amb l’IBI perquè és l’únic impost que podrà
gestionar directament aquest Ajuntament, i haurem de jugar amb el marge d’augment,
haurem de ser molt justos i realistes perquè aquí no ens podem equivocar. També el que ens
diu aquest tancament és que el creixement d’ingressos i despeses cada vegada es va
igualant més, cada vegada hi ha més despeses i menys ingressos. Una mica també, en línia
que es deia abans, és que farem molts edificis nous, que això vol dir nous serveis i
evidentment necessita un funcionament intern que voldrà dir també moltes més despeses.
No sé si nosaltres pequem de prudents, però aquests quasi 900.000 euros que tenim de
romanent, no sé si ens atreviríem a fer noves inversions sinó que possiblement els
guardaríem per un desfassament que hi pogués haver en aquests grans edificis que tenen ara
projectats; és allò de tenir un roc a la faixa per si de cas.
I una cosa que ens havíem descuidat en diversos pressupostos que hem anat veient, i és que
per una millor comptabilitat i perquè quedés més clar, si cada organisme autònom pogués
tenir les seves pròpies despeses, totes controlades dins el mateix exercici. M’explicaré:
moltes vegades hi ha personal que es paga des de l’Ajuntament, llavors no estan
comptabilitzats, per exemple, en el ICCO, i el que demanaríem als serveis tècnics, no sé si és
molt difícil, que fos possible per un aclariment de la gent que estem a l’oposició, que tot el que
depèn de l’ICCO, de l’IME, etc. pogués estar dins el mateix pressupost, perquè a vegades hi
ha coses que no és que siguin inflades però sí que pot desorientar una mica. És un
suggeriment per l’any vinent, si pogués ser, per la gent que estem a l’oposició ens seria molt
més fàcil de llegir-los.
Intervé el Sr. Coma. El que se’ns presenta a aprovació avui és un document tècnic d’una
inqüestionable pulcritud, i que en principi convida a votar que sí. Aquest és un document que
com ha dit molt bé la regidora a l’inici de la seva intervenció, no és un document on s’hi
plasmin les voluntats de l’equip de govern, això està en els pressupostos que s’aproven a
finals d’any, sinó que ens porta la realitat del que s’ha executat. La realitat no és pas molt
afalagadora de cara als propers exercicis. Per què? No entenem que es tanqui una etapa
expansiva, pensem que l’etapa realment expansiva i perillosa s’obrirà ara, amb aquests
pressupostos.
Els pressupostos de l’any 2008 no deixen de ser una herència dels pressupostos de l’any
2007, que ja es varen comprometre determinades partides i plurianualitats que seguirem
executant, partides que estan a l’any 2008 també amb plurianualitats, s’aniran executant l’any
2009, segurament les partides del pressupost del 2009 s’aniran executant el 2010 fins el
2011. Per tant no tanca cap etapa, sinó que inicia una etapa d’obligada contenció, que no s’ha
entès així, sinó que el que s’ha fet és anar creant diferents plurianualitats; que en realitat el
que fan és seguir amb la mateixa tònica que hem tingut en els darrers anys. Aquesta és la
realitat que nosaltres entenem.
S’està continuant una política atrevida, francament, i també es demana que un equip de
govern sigui atrevit, s’han d’assolir reptes i s’han de potenciar equipaments i s’han de dur a
terme inversions. Això comporta un risc i un cert grau de perillositat, més quan totes aquestes
polítiques i aquestes voluntats polítiques s’estan sufragant a través de suportar una pesada
càrrega financera a través dels préstecs d’inversions. Això és el que ens ha produït, i es
llegeix entre línies en els informes que ens han presentat l’Interventor, es produeix no una
limitació com s’ha dit, de la capacitat financera de l’Ajuntament, sinó una impossibilitat de més
endeutament. Jo no ho veig una simple limitació, que no estaria malament, i es podria
considerar més o menys correcte financerament, o no correcte o necessari; sinó que el que hi
12