Ordenança d usos i activitats - Ajuntament de Terrassa

Medi Ambient i Sostenibilitat
1. Aquest vector pren també en consideració l impacte que les activitats poden ocasionar en quan a
l artificialització del medi i la integració en l entorn. Valora l efecte sobre el paisatge de les noves
edificacions per a les diferents activitats, tant pel que fa als aspectes visuals, com pel que fa a la
topografia.
2. Pel que fa a l impacte visual, l article 202 de les Normes Urbanístiques del POUM fa referència a la
integració paisatgística de les edificacions, i l article 212 fa referència tant a l adaptació topogràfica del
terreny, com a la prohibició de construccions sobre els careners del relleu.
3. Pel que fa a la topografia, en els apartats 214.4 i 215.4 de les Normes Urbanístiques del POUM es
limiten les possibles noves edificacions a llocs amb pendents inferiors al 30 per cent.
4. El Grau d incidència (GI) de l activitat en quant al vector Afectació Paisatgística es determina pel valor
numèric que sigui d aplicació, segons la taula següent:
ACTIVITAT GI
Nova implantació en terrenys amb pendent < 10 % 3
Nova implantació en terrenys amb pendent entre 10 i 19,99% 4
Nova implantació en terrenys amb pendent entre 20% i 30% 5
5. La Capacitat de l Emplaçament (CE) en quan al vector Tancaments i Connectivitat del Territori es
determina pel valor numèric que sigui d aplicació, segons la taula següent:
CAPACITAT DE L EMPLAÇAMENT * CE
Adopció de mesures correctores per evitar l impacte visual 0
Adopció de mesures correctores per evitar l impacte visual i per afavorir la restauració del
medi natural existent en l entorn de l activitat
Adopció de mesures correctores per evitar l impacte visual i per afavorir la restauració del
medi natural en el conjunt de la finca
(*) Els valors d aquesta taula no són acumulables entre si.
Es consideren mesures correctores per corregir l impacte visual de les edificacions aquelles mesures adoptades per integrar
visualment l activitat en l entorn en que es troba. En són exemples la col·locació de pantalles vegetals creades amb espècies
autòctones, pintures de colors que faciliten la integració en l entorn natural, l ús de materials constructius tradicionals de la zona,
etc.
6. Els articles 214 i 215 de les Normes Urbanístiques del POUM fan referència a les condicions generals
de noves edificacions, tant per a l ús d habitatge com per als usos agrícoles, ramaders i forestals. Per a
les edificacions corresponents a d altres usos seran d'aplicació l'inventari i les normes reguladores que
en desenvolupament de la disposició final tercera tramitarà l'Ajuntament. Mentre no es tramiti l'inventari i
les normes reguladores, seran d aplicació les mateixes condicions assenyalades en els articles 214 i 215
de les Normes Urbanístiques del POUM.
Art.15.- Afectació als sistemes biòtics
1. Aquest vector pren també en consideració l impacte que les activitats poden ocasionar en quant a
l artificialització del medi i la integració en l entorn. Pretén protegir els hàbitats d alt interès ecològic i, si
s escau, afavorir la implantació de mesures correctores.
2. En l article 201 de les Normes Urbanístiques del POUM, s estableixen amb caràcter general diferents
mecanismes per a la protecció dels sistemes biològics i de la biodiversitat. Les mesures de protecció fan
referència al manteniment dels marges del conreu, la protecció de la flora i fauna i dels hàbitats naturals,
la protecció de l arbrat, la permeabilitat biològica i el control d espècies.
3. El Grau d incidència (GI) de l activitat en quan al vector Afectació als Sistemes Biòtics es determina
pel valor numèric que sigui d aplicació, segons la taula següent:
19
-1
-2