Memòria(2) - Ajuntament de Tordera

PLA PARCIAL URBANÍSTIC DE CAN BUSCÀ NORD
TORDERA
maig de 2010
Promotor:
Associació Administrativa de Cooperació del Pla Parcial Can Buscà Nord

ÍNDEX
PLA PARCIAL URBANÍSTIC DE CAN BUSCÀ NORD......................................................................................1
1. MEMÒRIA INFORMATIVA .................................................................................................................................... 5
1.1. Introducció i antecedents................................................................................................................................6
1.2. Promoció i redacció ......................................................................................................................................... 6
1.3. Objecte del Pla parcial .................................................................................................................................... 6
1.4. Situació i àmbit ................................................................................................................................................. 7
1.5. Topografia. Estat Actual i Usos...................................................................................................................... 8
1.6. Previsions del planejament vigent Situació respecte al Pla General d’Ordenació Urbana del
municipi. .................................................................................................................................................................... 8
1.7. Text Refós i documentació del Pla Parcial Can Buscà Nord .................................................................... 9
1.8. Situació respecte a les infraestructures...................................................................................................... 10
1.9. Estructura de la propietat.............................................................................................................................. 10
2. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA........................................................................................................................... 12
2.1. Justificació de la conveniència i oportunitat del Pla.................................................................................. 13
2.2. Objectius i criteris de l’ordenació................................................................................................................. 13
2.3 Adequació a les condicions hidrològiques de l’àmbit. ............................................................................... 13
2.4. Descripció de l’ordenació.............................................................................................................................. 14
2.4.1. Sistema viari............................................................................................................................................ 14
2.4.2. Sistema d’espais lliures. ........................................................................................................................ 15
2.4.3. Sistema d’equipaments. ........................................................................................................................ 15
2.4.4. Zona industrial (petita i mitjana indústria). .......................................................................................... 15
2.5. Sistema d’actuació......................................................................................................................................... 15
2.6. Aprofitament urbanístic ................................................................................................................................. 16
2.7. Cessió de terrenys a l’Ajuntament............................................................................................................... 16
2.8. Observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, i adequació a les directrius de
planejament d’acord amb l’article 9 del DL 1/2005........................................................................................... 16
2.9. Adequació deis paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà, i avaluació de la
mobilitat generada. ................................................................................................................................................ 17
2.10. Previsió d’infraestructures i serveis........................................................................................................... 17
2.10.1.- Sanejament .......................................................................................................................................... 17
2.10.2.- Aigua ..................................................................................................................................................... 18
2.10.3.- Electrificació......................................................................................................................................... 19
2.10.4.- Pavimentació ....................................................................................................................................... 19
2.10.5.- Enllumenat ........................................................................................................................................... 19
2.10.6.- Telecomunicacions ............................................................................................................................. 19
2.10.7.- Gas........................................................................................................................................................ 20
3. QUADRE DE DADES........................................................................................................................................... 21
3.1. Quadre de superfícies del Pla Parcial de Can Busca Nord..................................................................... 22
3.2. Quadre d’edificabilitats del Pla Parcial de Can Busca Nord.................................................................... 22
4. NORMATIVA.......................................................................................................................................................... 24
TÍTOL I - NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA.................................................................................................. 25
Art. 1.- Naturalesa............................................................................................................................................ 25
Art. 2.- Àmbit territorial .................................................................................................................................. 25
Art. 3.- Vigència................................................................................................................................................ 25
Art. 4.- Obligacions ......................................................................................................................................... 25
Art. 5.- Interpretació ........................................................................................................................................ 25
Art. 6.- Determinacions del Pla..................................................................................................................... 25
TÍTOL II. REGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ......................................................................................................... 27
Art. 7.- Classificació del sòl .......................................................................................................................... 27
Art. 8.- Zones i sistemes locals.................................................................................................................... 27
Art. 9.- Ordenació de volums........................................................................................................................ 27
Art. 10.- Transmissió de sòls públics......................................................................................................... 27
TÍTOL III - DESPLEGAMENT DEL PLA............................................................................................................. 28
Art. 11.- Divisió Poligonal.............................................................................................................................. 28
Art. 12.- Sistema d’actuació .......................................................................................................................... 28
Art. 13.- Execució............................................................................................................................................. 28
Art. 14.- Projecte d’urbanització .................................................................................................................. 28
2

Art. 15.- Adequació ambiental ...................................................................................................................... 29
Art. 16.- Conservació de les obres d’urbanització.................................................................................. 29
TÍTOL IV - NORMES GENERALS D’EDIFICACIÓ I USOS............................................................................ 30
Capítol primer. Llicències municipals ................................................................................................................. 30
Art. 17.- Atorgament de llicències............................................................................................................... 30
Capítol segon. Normes generals que regulen l’edificació ............................................................................... 30
Art. 18.- Normes Generals ............................................................................................................................. 30
Capítol tercer. Normes generals que regulen els usos.................................................................................... 30
Art. 19.- Règim d’usos.................................................................................................................................... 30
Capítol quart. Normes estètiques........................................................................................................................ 30
Art. 20.- Acabats exteriors i de parcel·la.................................................................................................... 30
Art. 21.- Rètols.................................................................................................................................................. 31
Art. 22.- Tanques.............................................................................................................................................. 31
TÍTOL V. REGULACIÓ DETALLADA DE SISTEMES I ZONES .................................................................... 32
Art. 23.- Generalitats ....................................................................................................................................... 32
Capítol primer. Sistemes ...................................................................................................................................... 32
Art. 24.- Sistema viari. Definició i regulació.............................................................................................. 32
Art. 25.- Sistema d’espais lliures públics. Definició i regulació .......................................................... 32
Art. 26.- Sistema hidràulic (Sistema d’espais lliures públics). Definició i regulació ..................... 32
Art. 27.- Sistema de protecció hidràulica (Sistema d’espais lliures públics). Definició i regulació
.............................................................................................................................................................................. 32
Art. 28.- Sistema d’espais lliures. Parcs i jardins. Definició i regulació............................................ 33
Art. 29.- Sistema d'Equipaments comunitaris. Definició i regulació................................................. 33
Art. 30.- Sistema de Serveis Tècnics......................................................................................................... 34
Capítol segon. Zones d’aprofitament privat ....................................................................................................... 34
Art. 31.- Tipus de Zones................................................................................................................................. 34
Art. 32.- Zona Mitjana Indústria.................................................................................................................... 34
Art. 33.- Zona Petita Indústria....................................................................................................................... 36
TÍTOL VI. MESURES DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA....... 39
Capítol primer. Activitats....................................................................................................................................... 39
Art. 34.- Finalitat............................................................................................................................................... 39
Art. 35. Classificació ....................................................................................................................................... 39
Art. 36. Activitats permeses.......................................................................................................................... 39
Capítol segon. Cicle de l’aigua ............................................................................................................................ 39
Art. 37.- Distribució i consum d’aigua potable ........................................................................................ 39
Art. 38.- Xarxes de clavegueram i d’aigües pluvials. ............................................................................ 40
Art. 39.- Xarxes de reg d’espais lliures públics i privats...................................................................... 40
Capítol tercer. Residus urbans ............................................................................................................................ 40
Art. 40.- Gestió dels residus urbans.......................................................................................................... 40
Capítol quart. Protecció contra la contaminació acústica................................................................................ 40
Art. 41.- Protecció contra la contaminació acústica. ............................................................................ 40
Capítol cinquè. Protecció contra la contaminació lumínica ............................................................................. 41
Art. 42.- Mesures de protecció contra la contaminació lumínica. ..................................................... 41
Capítol sisè. Eficiència energètica ..................................................................................................................... 41
Art. 43.- Estalvi energètic en l’edificació ................................................................................................... 41
Art. 44.- Foment de la instal·lació d’energies renovables en les edificacions ................................ 42
Capítol setè. Prevenció d’incendis forestals..................................................................................................... 42
Art. 45.- Prevenció front al risc d’incendis forestals.............................................................................. 42
5. PLA D’ETAPES ..................................................................................................................................................... 43
5.1. Pla d’etapes .................................................................................................................................................... 44
6. AVALUACIÓ ECONÒMICA ................................................................................................................................. 45
6.1. Valoració dels costos..................................................................................................................................... 46
6.2 Pressupost bassa de laminació .................................................................................................................... 47
6.3. Financiació de les obres d’accés des de la crta. B-5122 i crta. GI-512................................................. 48
6.4. Repercussió dels costos ............................................................................................................................... 48
6.5. Informe de sostenibilitat econòmica............................................................................................................ 49
6.5.1. Estimació de l’impacte en les finances públiques.............................................................................. 49
6.5.2. Conclusió de l’informe de sostenibilitat econòmica ........................................................................... 50
7. ANNEX – acords i informes ................................................................................................................................. 51
3

LLISTAT DE PLÀNOLS:
PLÀNOLS D’INFORMACIÓ
EA 01 ORTOFOTO
EA 02 SITUACIÓ
EA 03 TOPOGRÀFIC
EA 04.1 TOPOGRÀFIC SECTOR A
EA 04.2 TOPOGRÀFIC SECTOR B
EA 05 PGOU INFORMACIÓ URBANÍSTICA
EA 06 CADASTRAL
EA 07 FINQUES ORIGINALS
EA 08 USOS DEL SÒL
EA 09 SERVEIS EXISTENTS
PLÀNOLS D’ORDENACIÓ
P 01 ZONIFICACIÓ
P 02 ESQUEMA D’ORDENACIÓ URBANA
P 03 VIALITAT – ALINEACIONS
P 04 PERFILS LONGITUDINALS / SECCIONS TIPUS
P 05 XARXA SANEJAMENT AIGÜES NEGRES
P 06 XARXA SANEJAMENT AIGÜES PLUVIALS
P 07 XARXA AIGUA POTABLE
P 08.1 XARXA ELECTRICITAT MITJA TENSIÓ
P 08.2 XARXA ELECTRICITAT BAIXA TENSIÓ
P 09 XARXA TELECOMUNICACIONS
P 10 XARXA GAS
4

1. MEMÒRIA INFORMATIVA
5

1.1. Introducció i antecedents
Tordera, el municipi més extens de la comarca del Maresme, està situat a la dreta de la
Tordera, aigües avall d’un illot format pel riu i avui convertit en parc. De caràcter
muntanyós, dos terços del terme municipal són ocupats per la zona forestal de densos
boscos d’alzines, pinedes, castanyers i un sotabosc molt ric. La vila gaudeix d’una
ubicació privilegiada a prop de les principals vies de comunicació ( la carretera N-II i les
autopistes A-7 i C-32, de Barcelona a la Jonquera).
La població activa treballa principalment al sector industrial i als serveis, però també
manté una petita part del sector primari, en el que havia estat l’explotació agrícola
tradicional, conreant petites explotacions. Avui, la indústria tradicional de petits tallers suro
tapers i les fàbriques d’espardenyes i de filats han estat substituïdes per una moderna
fàbrica tèxtil, un polígon logístic i per indústries de material per a la construcció,
d’indústries càrniques i d’articles de pell.
La revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Tordera, aprovada definitivament per
acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de data 16 d’octubre de 2001,
preveu la consolidació de l’àmbit industrial situat en els terrenys anomenats del Pla de la
Júlia al costat del riu Tordera i de la carretera de Tordera a Fogars BV-5122, definint pel
seu desenvolupament tres diferents sectors: La Mina d’Or, Can Busca Sud, i Can Buscà
Nord.
Aquest pla parcial de Can Buscà Nord desenvolupa el darrer d’aquests tres àmbits o
sectors de Sòl Urbanitzable Delimitat.
El present document correspon al text refós d’aquest Pla Parcial de Can Buscà Nord, i
incorpora totes les prescripcions de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de
data 13 de novembre de 2008.
1.2. Promoció i redacció
D’acord amb les previsions del PGOU del municipi, que determina com a sistema
d’actuació el de cooperació, el Pla Parcial Urbanístic que desenvolupa el sector de Sòl
Urbanitzable delimitat de Can Buscà Nord, està promogut per “l’Associació Administrativa
de Cooperació del Pla Parcial Can Buscà Nord”.
El text refós d’aquest Pla parcial és redactat per l’equip tècnic de Land urbanisme i
projectes SLP dirigit per Esteve Corominas / arq., amb Joan Carles / arq., Jaume Aumatell
i Mercé Millastre / arq. tècnics per a la coordinació d’infraestructures i mobilitat, i amb la
col·laboració de la consultora ambiental EGAM, per la redacció de l’informe ambiental i els
estudis hidràulics i CICSA per a l’avantprojecte del viaducte sobre La Tordera.
1.3. Objecte del Pla parcial
El present document del Pla Parcial Urbanístic del sector de Sòl Urbanitzable Delimitat
Can Buscà Nord, té com a objecte la regulació i ordenació urbanística del sector. Amb
aquesta finalitat, qualifica el sòl, regula els usos i paràmetres de l’edificació, assenyala les
alineacions i rasants de la infraestructura viària, estableix les condicions de gestió i
6

terminis per al seu desenvolupament, i precisa les característiques i traçat de les obres
d’urbanització bàsiques.
El seu desenvolupament ha de servir per satisfer la demanda local de sòl industrial, i fixar
l’ordenació urbana d’aquesta àrea situada a 1,5 km a llevant del nucli urbà de Tordera,
amb la finalitat de dotar al sector de la vialitat necessària i d’un nivell de serveis
urbanístics que assoleixi els estàndards actuals, permetent així la creació d’un sector que
posarà al mercat un tipus de parcel·la per a usos industrials de la qual l’àrea de Tordera
n’és deficitària.
El projecte es realitza d’acord amb les facultats atorgades en ordre al desenvolupament
del planejament urbanístic previst en aquest sector per la revisió del Pla General
d’Ordenació Urbana del municipi, i de conformitat a l’establer a l’art. 65 i concordants del
DL 1/2.005.
1.4. Situació i àmbit
El sector del Pla Parcial “Can Buscà Nord” està situat a la marge esquerra del riu Tordera,
entre el riu i la carretera de Fogars a Tordera (BV-5122), sobre el que s’anomena el Pla
7

de la Júlia, quedant fora del nucli urbà de la població, i separat d’aquest, a 1,5 km.. al
nord-oest del mateix.
L’àmbit d’actuació del Pla Parcial ve determinat dins el Pla General d’Ordenació Urbana
del municipi de Tordera, i com a tal s’ha recollit i delimitat en els plànols d’ordenació
d’aquest pla parcial, abastant una superfície total de 337.053,38 m².
El sector forma part de les previsions contingudes en el PGOU per a dotar de sòl industrial
al municipi, i consolidar l’àmbit industrial ja existent situat en els terrenys anomenats del
Pla de la Júlia al costat del riu Tordera i que engloba tres diferents sectors: La Mina d’Or,
Can Busca Sud, i Can Buscà Nord.
1.5. Topografia. Estat Actual i Usos.
La major part de l’àmbit del Pla Parcial correspon a una plana al·luvial sensiblement
horitzontal, les cotes de la qual varien entre la cota 28,5 i la cota 31, tret de la part nord
occidental del sector que incorpora el morro del turó de topografia alterada per l’activitat
extractiva i que presenta un fort desnivell, anant de la cota 30 a la cota 45.
La topografia actual ve expressada en detall en el plànol EA03 de la documentació
gràfica.
Els terrenys es troben ocupats per usos diversos, majoritàriament conreus, ja siguin
arboris o herbacis, i plantacions, tot i que les expectatives de transformació per a activitats
industrials ha comportat que una part dels mateixos estiguin erms o en desús. En el límit
nord-oest de la plana al·luvial i fora d’aquesta es troba una activitat extractiva en el petit
turo que delimita el sector en aquest àmbit, i que manté en la part no explotada un bosc
mixt d’alzina roure i pi. En la base d’aquest turó, i al llarg del àmbit proper al torrent de
Can Mates s’hi troben comunitats vegetals naturals, herbassars i vegetació de ribera.
1.6. Previsions del planejament vigent Situació respecte al Pla General d’Ordenació
Urbana del municipi.
El sector ve definit com a “sector de sòl urbanitzable destinat a urbanització industrial”
VUII Can Buscà Nord pel vigent Pla General d’Ordenació Urbana de Tordera (aprovat
definitivament per la comissió d’urbanisme el 16 d’octubre de 2002) i pel Text Refós
(aprovat definitivament el 15 d’octubre de 2003).
El sector forma part de les previsions contingudes en l’esmentat PGOU per a dotar de sòl
industrial al municipi, i consolidar l’àmbit industrial ja existent situat en els terrenys
anomenats del Pla de la Júlia al costat del riu Tordera i que engloba els esmentats
sectors: La Mina d’Or, Can Busca Sud, i Can Buscà Nord.
En el centre d’aquest àmbit industrial es situa el sector de Can Buscà Sud sobre el camí
de Fogars a Tordera, provinent del pla parcial aprovat definitivament per la Comissió
d’Urbanisme de Barcelona en data 22 de setembre de 1993, i que està pendent
d’urbanitzar. Els sectors de la Mina d’Or, al sud conté diverses industries consolidades,
però no disposa de planejament aprovat, i te una urbanització molt precària.
El desenvolupament del sector Can Busca Nord permetria la realització de la
infraestructura viària d’accés a la zona, la rotonda d’accés sobre la carretera BV-5122 i el
8

nou pont sobre el Tordera, i facilitaria la urbanització i execució de les infraestructures de
serveis de tots els sectors.
En el costat nord-oest de l’àmbit i just en el límit inferior del turó, l’àmbit es travessat per
un connector biològic que alhora ha de facilitar el desguàs natural de l’aigua en període de
grans avingudes, el tractament del qual es defineix en l’estudi mediambiental que
acompanya aquest Pla Parcial.
1.7. Text Refós i documentació del Pla Parcial Can Buscà Nord
El document del Pla Parcial va estar aprovat inicialment per decret d’Alcaldia de 28 de
juliol de 2006 i exposat al públic per un termini d’un mes. El Ple municipal en sessió de 10
de juliol de 2008 va acordar l’aprovació provisional del Pla parcial i la seva tramitació a la
Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.
La C.T.U. de Barcelona va acordar en sessió de 13 de novembre de 2008, suspendre la
resolució definitiva del Pla parcial fins a la presentació d’un text refós que incorporés una
sèrie de prescripcions, i del qual s’adjunta copia com a annex a aquest expedient, i que
fan referència a la necessitat de recavar nous informes de diferents departaments de
l’administració, i a diversos aspectes que han comportat les modificacions incorporades a
aquest text refós, i els principals dels quals s’esmenten a continuació.
a) En relació a la hidrologia de la zona:
S’ha incorporat al document el projecte de les basses de laminació, i l’obligatorietat de
l’execució simultània de les mateixes per tal de garantir la no inundabilitat de l’àmbit.
S’ha ajustat la delimitació del connector biològic que ha d’assumir funcions de corredor
hidrològic al final del vessant est del turó, i a la part de menor cota, i s’ha incorporat com a
sistema hidrològic les lleres dels torrents que travessen la zona.
S’ha comprovat el comportament hidrològic de l’àmbit, a partir del ajust de la zonificació
efectuada, de les cotes dels nous perfils viaris i de la determinació de les cotes
d’edificació previstes, per tal de fixar i garantir els usos admesos d’acord amb l’art. 6 del
Reglament de la Llei d’Urbanisme. Les cotes dels perfils i de l’edificació s’han reflectit en
el plànol P 03 Vialitat – Alineacions, sens perjudici de l’ajust definitiu d’aquestes en el
projecte d’urbanització i d’acord amb l’estudi hidràulic específic per a les obres de fabrica
(viaductes) del pas dels recs.
b) En relació a l’accés al sector :
S’ha incorporat un segon accés al sector a partir d’un nou pont sobre el Tordera que
connecta amb la carretera GI-512 i com a carga externa del sector, i del que s’incorpora
un avantprojecte i la previsió de costos i financiació.
S’ha desplaçat la rotonda d’accés des de la carretera BV-5122, per tal de garantir la no
inundabilitat d’aquest accés i simplificar la vialitat interna del sector.
b) En relació a l’ordenació del sector:
S’ha replantejat la vialitat interna del sector i l’ordenació conjunta amb els sectors veïns,
per tal de garantir una implantació unitària sobre el territori, simplificar la vialitat interna i
facilitar l’execució de les infraestructures urbanístiques dels diferents àmbits.
9

) En relació als paràmetres i usos permesos:
S’han ajustat els paràmetres referents a la parcel·lació i l’edificabilitat, així com la
regulació dels usos admesos, per tal d’adequar-los a les determinacions de l’acord
esmentat.
1.8. Situació respecte a les infraestructures.
La infraestructura existent actualment en aquest sector, és la corresponent a les xarxes
elèctriques, de gas i telèfon.
La xarxa elèctrica esta formada per dues línees d’alta tensió, l’una de 25.000 W que
alimenta l’estació transformadora de l’empresa Tipsa i que travessa l’àmbit del pla en
sentit Nord - Sud i l’altre paral·lela a la primera de 200.000 W i ambdues són aèries.
La xarxa telefònica és aèria i la xarxa de gas soterrada amb una canonada de 250 mm.
connectada al gas natural provinent de Barcelona a la banda dreta del camí actual.
Pel que fa referència a l’actual xarxa viaria, el sector disposa ara d’un accés des de la
carretera d’Hostalric a Tordera, mitjançant un pont que salva un torrent i un camí de traçat
variable que dona accés fins el sector de referència.
No hi ha cap edifici existent dins l’àmbit de Can Buscà Nord.
1.9. Estructura de la propietat
La propietat del sòl es reflecteix al plànol EA06 d’aquest Pla parcial.
La relació de propietaris i superfícies té caràcter indicatiu. La relació definitiva de finques i
propietaris es realitzarà, dins el corresponent projecte de reparcel·lació.
10

PROPIETARI REF. CADASTRAL SUPERFÌCIE m2
INEX 2000 S.L. 00144 46079,41
00014 18416,61
00137 4865,62
S.TOTAL= 69361,64
GEMFED 00145 45094,66
JOSEP ROSSELL TORRELLAS 00013 25473,59
CONCEPCIÓ ROQUET 00010 2998,22
JOAQUÍN PUIG RIBOT 00046 5236,39
TIPSA 00118 8971,81
00135 22868,40
S.TOTAL= 31840,21
RAIMUNDO ARAÑÓ 00017 32466,31
DECOTEC 00121 8912,09
00130 7000,19
00131 4278,99
00022 2380,56
00150 885,00
S.TOTAL= 23456,83
JOSEP PUJOL SERRA 00143 2933,88
DUJOMA S.L. 00136 808,13
00023 62,67
S/N 1026,91
S.TOTAL= 1897,71
GLORIA CASELLAS CAMPÍ 00024 871,94
JOAQUÍN GAY VIVÉ 00025 2737,89
FRANCESC SERRA S/N 17359,90
JOSÉ MASACHS TORNES 00031 2763,09
MONTSERRAT CONSTANSO 00050 542,06
00120 2366,03
00142 9357,50
S.TOTAL= 12265,59
EVA BOU COSTA 00044 5211,34
TERESA CARLES SERRA 00048 8704,05
CARLOS PUJOL SERRA 00045 18801,18
LORETO SABRAZES 00049 17052,13
11

2. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA
12

2.1. Justificació de la conveniència i oportunitat del Pla.
La conveniència i oportunitat del present Pla Parcial es justifica en les previsions del Pla
General d’Ordenació Urbana pel desenvolupament de sòl industrial al municipi:
1. La urbanització dels terrenys objecte d’aquest Pla Parcial suposen la preparació del
sòl en condicions per l’establiment d’una zona industrial al municipi de Tordera.
2. La necessitat de l’Ajuntament de Tordera d’oferir terreny industrial a les petites
industries situades al nucli urbà.
3. La necessitat de l’ Ajuntament de Tordera d’una zona d’equipaments
2.2. Objectius i criteris de l’ordenació
El sector s’implanta colindant amb el polígon industrial ja existent de Can Buscà Sud, en
els terrenys que resten entre la carretera BV-5122, el Pla Parcial Can Buscà Sud i La
Tordera. Aquesta ampliació es planteja en el propi Pla General d’Ordenació Urbana
Municipal que conjuntament amb el Pla Parcial Mina d’Or, pendent de desenvolupar,
permetrà completar i acabar aquesta zona industrial que quedarà emmarcada entre la BV-
5122 i el marge esquerra del riu Tordera, a l’est de les últimes estribacions del Montnegre.
Es planteja l’ordenació des del criteri de completar la trama viària a partir de la ja existent,
i de definir la façana interior i exterior de tot aquest polígon industrial, des de les visuals
que ofereixen la via de comunicació BV-5122 i el marge esquerra del riu Tordera.
Així doncs, el pla ha de delimitar i definir aquest vial nord-sud que travessa el sector, i les
façanes posteriors de les parcel·les industrials atès que seran les visuals des de l’exterior
del sector. La definició d’aquests límits exteriors, ha de servir per controlar la volumetria i
l’aspecte formal de la façana i imatge del sector. L’objectiu de l’ordenació interna serà la
integració d’ambdós sectors, l’existent i el nou, amb un teixit format per una trama viària
existent, i amb continuïtat dels serveis i infraestructures urbanístiques.
La disposició dels espais lliures de l’àmbit del sector, s’adequaran a preservar el turó
existent, així com a preservar una franja hidrològica per tal de permetre un correcte
funcionament hidràulic del Tordera i els seus afluents, concretament el Torrent de Can
Mates.
Tal com s’ha esmentat, l’objectiu principal de l’actuació és el de desenvolupar un sector
de sòl industrial urbanitzat en condicions, per tal d’afavorir la implantació d’indústries de
nova planta en el terme municipal de Tordera.
2.3 Adequació a les condicions hidrològiques de l’àmbit.
L’ordenació del sector s’ha adequat a les condicions hidrològiques d’aquesta zona,
d’acord amb les previsions de l’estudi hidràulic efectuat, incorporant-se com a obres
bàsiques pel desenvolupament del sector l’adequació de les basses de laminació, i
l’obligatorietat de l’execució simultània de les mateixes per tal de garantir la no
inundabilitat de l’àmbit.
13

S’ha ajustat la delimitació del connector biològic que ha d’assumir funcions de corredor
hidrològic al final del vessant est del turó, i a la part de menor cota, i s’ha incorporat com a
sistema hidrològic les lleres dels torrents que travessen la zona.
S’ha comprovat el comportament hidrològic de l’àmbit, a partir del ajust de la zonificació
efectuada, de les cotes dels nous perfils viaris i de la determinació de les cotes
d’edificació previstes, per tal de fixar i garantir els usos admesos d’acord amb l’art. 6 del
Reglament de la Llei d’Urbanisme. Les cotes dels perfils viaris i de l’edificació s’han
reflectit en el plànol P 03 Vialitat – Alineacions, sens perjudici de l’ajust definitiu
d’aquestes en el projecte d’urbanització, i d’acord amb l’estudi hidràulic específic per a les
obres de fabrica (viaductes) del pas dels dos recs.
L’adequació d’aquests perfils a les cotes resultants suposa l’aixecament del nivell en 1,73
m. en el punt mes elevat, l’extrem nord mes proper a les bases de la Júlia, i a partir d’aquí
en nivell descendent, amb un promig aproximat de 1,20 m. sobre la cota de terreny
natural.
2.4. Descripció de l’ordenació
L’ordenació proposada desenvolupa els criteris exposats al punt anterior, tant pel que fa a
la zonificació, definició del sistema viari, d’espais lliures i de l’aprofitament privat, així com
en el tipus d’urbanització prevista.
2.4.1. Sistema viari.
L’ordenació viària es desenvolupa mitjançant un únic eix. Aquest desenvolupament
permet ubicar les indústries a banda i banda del vial, i així deixar una franja hidrològica pel
Torrent de Can Mates i l’escorro de les basses de laminació de La Tordera.
L’entrada al sector es produeix en una nova rotonda sobre la carretera BV-5122 en el punt
kilomètric p.k.2,0. Aquest nou vial passa pel sobre del torrent de la Mina d’Or i el torrent
de Can Mates, i s’intersecciona amb el camí de Fogars a Tordera amb una nova rotonda.
Seguim pel camí de Fogars a Tordera passant pel vial existent del Pla Parcial executat de
Can Buscà Sud i quan ens acostem als plans de la Júlia fa un lleuger gir per seguir
permetent la ubicació de les indústries a banda i banda, segons els requeriments de la
PEF de La Tordera. El sector troba una nova sortida mitjançant un pont sobre el riu
Tordera i sobre la línia ferroviària, que passa pel nord del polígon de Can Verdalet fins a
trobar l’encreuament amb la GI-512 de Tordera a l’autopista AP-7
La solució d’un únic vial sense formar anells es deu a la poca amplada del sector i que els
estudis de la PEF de la Tordera preveuen que en cas d’avingudes de 500 anys la part
oest del sector pugui col·laborar en desaiguar. Per tant, aquest vial definit anteriorment es
col·loca just en el centre de la part que no correspon al sistema hídric, tot i així la rasant
del vial s’eleva per tal de que els graus d’inundació que es puguin produir en avingudes de
500 anys siguin les adequades segons l’ús industrial.
14

2.4.2. Sistema d’espais lliures.
El sistema d’espais lliures s’estructura en dues àrees diferenciades i corresponen també a
usos i finalitats diferents.. Els espais lliures entesos com a parcs i jardins, i els espais
lliures de protecció hidrològica.
Els espais lliures, parcs i jardins, es localitzen al extrem nord-oest al voltant de l’activitat
extractiva, de forma que entre les parcel·les de mitjana indústria al oest del vial i el sòl no
urbanitzable hi ha uns 250 metres lineals d’espais lliures o equipaments a l’aire lliure. En
aquests espais lliures conjuntament amb el projecte d’adequació i restauració de la zona
degradada permetin una correcta transició entre el sòl urbà i el medi natural.
Per altra banda, els espais lliures de protecció hidrològica, tal com es comentava
anteriorment, correspon a l’àmbit on el planificador hidràulic ha zonificat com a sistema
hídric al Pla d’Espais Fluvials de La Tordera. Això es deu per tal de poder desaiguar
l’aigua procedent del torrent de Can Mates i de les basses de laminació del Plans de Júlia.
2.4.3. Sistema d’equipaments.
Els equipaments són ubicats en dues peces. La primera permet ampliar la zona
d’equipaments del Pla Parcial de Can Buscà Sud, i així obtenir una peça d’equipaments
de més de 9.000m2. La segona ubicada en l’antiga pedrera es preveu que sigui
equipaments a l’aire lliure, per tal de que els usos i el projecte d’adequació permetin
restaurar aquest espai degradat.
2.4.4. Zona industrial (petita i mitjana indústria).
Les zones d’aprofitament privat corresponen a les parcel·les industrials, de les quals es
distingeixen segons el grau d’intensitat: petita i mitjana industrial.
Les zones de petita indústria, ubicades a la part més pròxima de la carretera BV-5122
corresponen a indústries en edificació aïllada, de parcel·la mínima 2.000m2 i amb un
màxim de quatre establiments industrials per parcel·la.
Les zones de mitjana indústria, ubicades al nord del Pla Parcial de Can Buscà Sud,
corresponen a indústria en edificació aïllada, de parcel·la mínima 5.000m2 i amb una
única activitats per parcel·la.
El límit posterior de les parcel·les industrials es preveu que sigui obligatori la plantació de
pantalles d’arbrat, per tal de millorar les visuals exteriors del polígon industrial.
2.5. Sistema d’actuació
El sistema d’actuació previst per desenvolupar el sector serà el de REPARCEL·LACIÓ
modalitat de COOPERACIÓ.
Els propietaris tenen l’obligació de cedir gratuïtament els terrenys destinats a vials, espais
lliures parcs i jardins públics, equipaments i serveis, així com el sostre corresponent al
10% de l’aprofitament urbanístic i de pagar les despeses d’urbanització.
15

2.6. Aprofitament urbanístic
D’acord amb l’establert a l’article 36 del DL 1/2.005, l’aprofitament urbanístic del sector és
el sumatori dels aprofitaments urbanístics de les zones incloses.
L’aprofitament urbanístic de cada zona, s’obtindrà a partir del producte de la seva
superfície pel coeficient d’edificabilitat de cada zona i pel seu coeficient
d’homogeneïtzació.
El coeficient d’edificabilitat de cada zona resta fixat per el Pla parcial present.
El coeficient d’homogeneïtzació s’establirà en el projecte de reparcel·lació i expressarà, de
forma justificada, la diferència de l’ús de cada zona en relació amb els usos de les demés,
atenent a la intensitat dels usos, la rigidesa a la demanda de cadascun dels usos, llur
localització i la repercussió admissible del valor de la urbanització, o si s’escau, la
reurbanització.
La intensitat dels usos depèn de l’ocupació màxima de parcel·la, de la tipologia edificatòria
i de la situació de l’edificació o bé del nombre d’establiments per unitat de superfície,
d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic.
Aquest Pla parcial qualifica el sòl d’aprofitament privat en dues zones:
Zona mitjana indústria.
Zona petita indústria.
Per cadascuna, el projecte de reparcel·lació fixarà el valor o valors del coeficient
d’homogeneïtzació de les zones on es situï.
2.7. Cessió de terrenys a l’Ajuntament
Els terrenys d’equipaments, els terrenys d’espais lliures així com els terrenys
corresponents al 10% de l’aprofitament urbanístic, s’efectuarà amb l’aprovació definitiva
del projecte de reparcel·lació, tal com preveu la legislació urbanística vigent.
La localització i superfícies del sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic i
objecte de cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’ajuntament, es fixarà en el projecte de
reparcel·lació.
2.8. Observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, i
adequació a les directrius de planejament d’acord amb l’article 9 del DL 1/2005.
El present Pla Parcial s’ha redactat segons l’establert en l’article 3, desenvolupament
urbanístic sostenible, i l’article 9, directrius pel planejament urbanístic i amb concordança
amb l’informe de sostenibilitat ambiental que integra la documentació del Pla Parcial.
16

2.9. Adequació deis paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit
urbà, i avaluació de la mobilitat generada.
Si bé el PGOU vigent no fixa pel sector determinacions sobre la mobilitat sostenible,
l’ordenació del Pla parcial preveu diverses actuacions per facilitar-la. En l’estudi
d’avaluació de la mobilitat generada, que acompanya aquest document es detallen les
previsions i les propostes específiques.
Es proposen voreres amples per realitzar amb comoditat els desplaçaments dintre del
polígon, i fins als equipaments. La dimensió de les voreres permeten compaginar els
desplaçaments de vianants i de bicicletes.
Actualment existeix un carril bici que seguint la llera del riu Tordera uneix el poble amb el
polígon Pla de la Júlia, el projecte d’urbanització haurà de preveure l’allargament d’aquest
carril bici fins al nou sector.
Finalment, es fa la reserva, per una parada de transport públic urbà (autobús) en un espai
central del sector. Actualment hi ha una línia d’autobús que fa el seu recorregut per la
carretera BV-5122 des de Tordera fins a Niagara Park. Es proposa que aquesta línia,
allargui el seu recorregut, per tal de facilitar l’accés al polígon des del nucli urbà del
municipi.
2.10. Previsió d’infraestructures i serveis
Pel càlcul dels serveis s’ha partit de l’hipòtesi de considerar un total de 186.311,19 m2 de
sòl net industrial. Actualment en l’àmbit d’actuació no hi ha cap tipus de servei.
2.10.1.- Sanejament
S’ha escollit la instal·lació d’una xarxa de sanejament separativa, d’una part es recolliran
totes les aigües residuals i per l’altre les aigües pluvials.
Actualment dins l’àmbit d’actuació hi transcorre la canonada d’impulsió que transporta les
aigües negres de la urbanització de Niagara Parc formada per 300 parcel·les fins a la
xarxa municipal de Tordera. Es tracte d’un tub de polietilè de diàmetre 200 mm de 10 Atm
de pressió.
La xarxa d’aigües negres s’ha dissenyat per tal que pugui desaiguar per gravetat fins a la
zona d’equipaments. En aquest punt es preveu la instal·lació d’un bombeig per tal que les
de poder desaiguar a la xarxa Municipal.
Es preveu utilitzar el tub existent que transporta les aigües de la urbanització Niagara
Parc. Caldrà realitzar una connexió en aquesta canonada en el creuament amb el camí de
Fogars. Es preveu que les aigües que venen de la urbanització Niagara Parc desaigüin
dins el pou del bombeig del nou sector, i a partir d’aquest es bombaran conjuntament amb
les aigües negres del polígon industrial, utilitzant la canonada ja existent. Per tan caldrà
calcular el nou bombeig considerant la suma d’aigües del polígon mes les 300 parcel·les
de la urbanització Niagara Parc.
Pel que fa a les aigües de pluja es preveu diferenciar les aigües de les parcel·les de les
aigües dels vials:
17

- Aigües de les parcel·les: S’ha previst que tota les aigües de la parcel·la
s’escorrin superficialment fins a la part posterior on es construirà una cuneta
verda que conduirà les aigües fins els torrents existents o directament al riu
Tordera.
- Aigües del vial: es preveu que es realitzi la recollida de les aigües a cada costat
del vial mitjançant una cuneta verda que es preveu que a la part inferior sigui
drenant d’aquesta forma una part important d’aigua ja filtri sense necessitat de
cap conducció. Per l’aigua que no es pugui arribar a filtrar es preveu instal·lar un
reixa a la cuneta cada 50 m per tal que es recullin les aigües sobrants i
mitjançant un tub de polietilè situat al eix de la calçada es transportin fins als
recs existents, prèvia la ubicació d’arquetes de decantació, control i filtratge de
possibles materials contaminants.
Pels càlculs s’han considerat una conca que correspon al vial i quatre conques més que
corresponen al les quatre illes de parcel·les.
El traçat dels col·lectors s’ha previst pel centre de la calçada. El tipus de canonada serà
de polietilè.
El disseny es tindran en compte la col·locació de pous de registre disposats com a màxim
cada 50 m., i principalment a tots els encreuaments i canvis de sentit.
2.10.2.- Aigua
El consum previst dins el Pla Parcial serà :
Hectàrees netes = 19 Ha
Consum per dia i hectàrea = 30.000 litres/hectàrea
Consum total dia = 30.000 litres/hectàrea * 19 hectàrea = 570.000 l/dia.
Actualment hi ha una canonada de polietilè de diàmetre 400 mm. situada al camí de
Fogars.
Per subministrar aigua en aquesta urbanització s’ha previst alimentar-la des d’aquesta
canonada.
S’ha dissenyat la instal·lació de dos anells principals, un per a la zona Nord i l’altre per la
zona sud que quedarien connectades entre elles en el creuament amb el carrer de
Fogars. Aquest dos anells principals serien de tub de polietilè de diàmetre 160 mm per un
costat de vial i per l’altre de 125 mm.
Es dimensionarà la xarxa per a servir de xarxa d’extinció d’incendis, en compliment del
Codi Tècnic.
El traçat del tubs es farà per les voreres. Els encreuaments dels vials d’aquest tubs es
protegiran.
18

2.10.3.- Electrificació
El traçat dels conductors serà amb distribució soterrada, aniran per sota les voreres i es
protegiran en el pas dels vials.
Segons la ITC-BT-10 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió la previsió de càrrega
en zones industrials es com a mínim de 125 w de sostre edificable.
L’edificabilitat prevista en el sectors és de:
- Mitjana indústria (130.009,54 m 2 ): Es preveu una edificabilitat de 0,9 m 2 st./m 2 .
- Petita indústria (56.301,65 m 2 ): Es preveu una edificabilitat de 1,0 m 2 st./m 2 ..
Per tant la potència instal·lada serà de :
- Mitjana indústria: 130.009,54 m 2 x 0,125 kW/ m 2 x 0,9 m 2 st./m 2 = 14.626,07 kW.
- Petita indústria: 56.301,65 m 2 x 0,125 kW/ m 2 x 1,0 m 2 st./m 2 = 7.037,71 kW
- Enllumenat : 72 lluminàries x 0,125 kW/ll. x 1,8 = 16,20 kW.
21.679,98 kW.
El subministra en mitja tensió es realitza des de una nova línia que vindrà directe de la
receptora. Degut al tipus de parcel·la s’ha previst la possibilitat que un gran nombre
d’indústries puguin anar en mitja tensió, per això s’ha dissenyat que les línies de mitja
tensió arribi a totes les parcel·les.
Pel que fa a baixa tensió es preveu la instal·lació de nous transformadors segons plànol
de baixa tensió.
2.10.4.- Pavimentació
Es preveu un afermat de les calçades, apte pel tipus de tràfic habitual en zones
industrials, de mescla bituminosa en calent.
Es preveu que les voreres siguin enjardinades. Pel que fa a la zona de pas dels vianants i
bicicletes es preveu pavimentar una part d’aquesta amb mescla bituminosa en calent de
color.
2.10.5.- Enllumenat
S’ha previst un sol tipus de lluminàries, unes columnes d’acer galvanitzat de 9 m. d’alçada
amb lluminàries aptes per làmpades de vapor de sodi de 150 w. El tipus de lluminàries i la
seva disposició serà en compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental
de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Caldrà que l’enllumenat compleixi
el Real Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’eficiència
energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques
complementaries. EA-01 a EA-07.
2.10.6.- Telecomunicacions
Es preveu la canalització subterrània de la xarxa telefònica, s’instal·len prismes de 1 i 2
conductes de PVC de diàmetre 110 i arquetes del tipus H i M, d’acord amb la C.T.N.E.
19

El traçat d’aquestes canalitzacions és per les voreres, i s’alimentarà a partir de la xarxa ja
existent a l’encreuament entre la carretera de Tordera BV-5122 i el camí de Fogars.
2.10.7.- Gas
Pel que fa a la distribució de gas al polígon es preveu demanar a la Companyia de Gas
Natural que estudií la viabilitat de la seva instal·lació.
Actualment en l’àmbit d’aquest Pla Parcial hi ha una canonada que correspon a la xarxa
d’alta, està situat en el camí de Fogars. Degut a la nova parcel·lació del polígon caldrà
desplaçar un tram d’aquesta canonada.
Tordera, maig de 2010
Esteve Corominas i Noguera / arq.
Joan Carles i Roqué / arq. col.
20

3. QUADRE DE DADES
21

3.1. Quadre de superfícies del Pla Parcial de Can Busca Nord.
En el quadre següent es resumeixen les superfícies dels sistemes i de les diferents zones
d’aprofitament privat.
ÀMBIT SUPERFÍCIE 337.053,38 m²
SISTEMES
Sistema hidràulic 1.157,82 m² 0,34%
Espais lliures 44.618,37 m² 13,24%
Espais lliures de protecció hidrològica 52.302,48 m² 15,52%
Equipaments 20.678,84 m² 6,14%
Serveis tècnics 261,35 m² 0,08%
Viari 31.723,33 m² 9,41%
TOTAL SISTEMES 150.742,19 m² 44,73%
ZONES D’APROFITAMENT PRIVAT
Mitjana Indústria 130.009,54 m² 38,57%
Petita Indústria 56.301,65 m² 16,70%
TOTAL ZONES 186.311,19 m² 55,27%
EDIFICABILITAT DEL SÒL PRIVAT 173.310,24 m² sostre.
INDEX D’EDIFICABILITAT DEL SECTOR 0,72 m²/m² (sostre/sòl)
SISTEMA D’ACTUACIÓ COOPERACIÓ
APROFITAMENT MIG 10%
Es constata que les superfícies destinades a cessions d’equipaments, espais lliures i
vialitat, compleixen les prescripcions del PGOU, que fixa d’acord amb l’art. 64 del DL
1/2.005 unes cessions mínimes del 12% per a espais lliures, el 14% per espais lliures
hidrològics, i el sumatori d’equipaments, espais lliures i vialitat no ha de ser inferior del
40%. El Pla Parcial Can Buscà supera amb escreix les cessions mínimes del PGOU.
3.2. Quadre d’edificabilitats del Pla Parcial de Can Busca Nord.
En el sector hi ha camins i rieres que es consideren com a sistema general, no computa a
efectes d’edificabilitat, per tant, el sector computable és inferior a la superfície total del PP
Can Buscà Nord.
En el quadre següent es fixa les superfícies de les diferents illes d’aprofitament privat així
com les seves edificabilitats.
22

PARÀMETRES PREVISTOS AL PLA PARCIAL
Sector Superfície (m2) Edificabilitat bruta màxima
% coef. sostre
TOTAL COMPUTABLE 329231,62 97,68 0,72 237046,77
Rieres 1353,22 0,40
Viari preexistent 6468,54 1,92
Total 337053,38 100,00
ZONES SUPERFICIE EDIFICAB.NETA
ILLA % COEF SOSTRE
M-1 10.608,32 0,90 9.547,49
M-2 52.569,76 0,90 47.312,78
M-3 56.430,34 0,90 50.787,31
M-4 10.401,12 0,90 9.361,01
Industria mitjana 130.009,54 38,57 117.008,59
P-1 3.582,49 1,00 3.582,49
P-2 26090,89 1,00 26.090,89
P-3 26.628,27 1,00 26.628,27
Industria petita 56.301,65 16,70 56.301,65
TOTAL ZONES 186.311,19 55,28 173.310,24
Es constata que el sostre del Pla Parcial resultant de la suma dels sostres de cada zona,
és inferior a l’admesa pel PGOU pel sector.
Tordera, maig de 2010
Esteve Corominas i Noguera / arq.
Joan Carles i Roqué / arq. col.
23

4. NORMATIVA
24

TÍTOL I - NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA
Art. 1.- Naturalesa
El present document té la condició de Pla Parcial Urbanístic i desenvolupa les
determinacions del Pla General d’Ordenació Urbana de Tordera, aprovada definitivament
per acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona s’adequa a les
prescripcions del Text refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2.005).
Art. 2.- Àmbit territorial
L’àmbit territorial d’aquest Pla Parcial Urbanístic del sector Can Buscà Nord és
l'assenyalat gràficament als plànols d’ordenació.
Art. 3.- Vigència
Aquest Pla Parcial entrarà en vigència el dia següent a la seva publicació en el Diari
Oficial de la Generalitat, i la seva vigència serà indefinida, en tant no es procedeixi a la
seva revisió o modificació, d’acord amb el que disposen els arts. 92 a 94 del Decret
legislatiu 1/2.005.
Art. 4.- Obligacions
Les disposicions contingudes en aquest Pla Parcial obliguen al seu compliment per igual
tant a l'Administració com als particulars.
Art. 5.- Interpretació
La interpretació del present document es farà d’acord amb el seu contingut i subjecte als
seus objectius i finalitat. Els dubtes o imprecisions produïts per contradiccions entre
documents del mateix rang normatiu es resoldran atenent els criteris de menor
edificabilitat, major dotació per espais públics i de major protecció ambiental i seguint l’art.
10 del Decret Legislatiu 1/2.005.
En la documentació gràfica prevaldrà la solució d’escala més detallada sobre la resta, i en
el seu cas la normativa s’interpretarà d’acord amb les ordenances generals del municipi
fixades en el Pla General d'Ordenació Urbana del Municipi de Tordera vigent.
Art. 6.- Determinacions del Pla
Les determinacions del present Pla Parcial es despleguen en els següents documents:
- Memòria
- Avaluació econòmica i pla d’etapes
- Normes Urbanístiques
- Plànols d’informació i d’ordenació
- Informe ambiental
- Estudi d’avaluació de la mobilitat generada
El Pla incorpora a més com a documentació complementaria:
25

- L’estudi d’inundabilitat de Can Buscà, i la modelització hidràulica Riu Tordera
Fase II
- Avantprojecte de condicionament de les basses de laminació i connector
biològic i hidràulic, per a reduir el risc d’inundació en l’àmbit de Can Buscà Nord.
- Estudi previ de l’accés a l’actuació urbanística Can Buscà des de la carretera
GI-512. Nou pont sobre el Tordera.
26

TÍTOL II. REGIM URBANÍSTIC DEL SÒL
Art. 7.- Classificació del sòl
El règim urbanístic del sòl en tot l’àmbit del Pla Parcial és el de sòl urbanitzable delimitat.
La seva transformació en sòl urbà es realitzarà mitjançant l’execució del Pla, a mesura
que tots els elements d’urbanització que s’hi exigeixen es realitzin, i sigui complimentada
la cessió dels terrenys públics a l'Ajuntament a través de l’acta administrativa
corresponent.
Art. 8.- Zones i sistemes locals
El Pla Parcial assenyala els sòls adscrits a zones d’aprofitament privat, i a sistemes locals
i destinats a vialitat, espais lliures, equipaments públics i serveis tècnics. Aquests darrers,
seran de cessió obligatòria i gratuïta a l'Ajuntament (art. 34.6 DL 1/2.005) .
El Pla present, qualifica el sòl en les següents zones i sistemes:
ZONES (corresponents a sòls privats)
Zona mitjana indústria
Zona petita indústria
SISTEMES (corresponents a sòls públics)
Sistemes generals de comunicació
Sistema general d’espais lliures públics
Sistema d’equipaments comunitaris i serveis tècnics
Art. 9.- Ordenació de volums
D’acord amb el que estableix l’article 65.2.d del DL 1/2.005, el Pla Parcial defineix els
paràmetres bàsic de l’ordenació de volums.
Són paràmetres bàsics de l’ordenació del sector l’edificabilitat, l’ocupació, l’alçada
reguladora, la separació a límits i la posició de l’edificació en cas de gàlib fixat. Aquest
paràmetres no podran modificar-se en el Projecte de reparcel·lació ni en la llicència
d’edificació.
Art. 10.- Transmissió de sòls públics
La cessió dels terrenys d’equipaments d’espais lliures i de viabilitat, així com els terrenys
corresponents al 10% de l’aprofitament urbanístic, s’efectuarà amb l’aprovació definitiva
del projecte de reparcel·lació, tal com preveu la legislació urbanística vigent.
La localització i superfícies del sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic i
objecte de cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’ajuntament, es fixarà en el projecte de
reparcel·lació.
27

TÍTOL III - DESPLEGAMENT DEL PLA
Art. 11.- Divisió Poligonal
Es preveu l’execució del present Pla Parcial Urbanístic en un sol polígon d’actuació.
Art. 12.- Sistema d’actuació
D’acord amb els objectius expressats a la memòria del present Pla Parcial, el sistema
d’actuació previst pel desenvolupament del Sector és el de REPARCEL·LACIÓ modalitat
COOPERACIÓ.
El seu desenvolupament queda regulat pel disposat pels articles 133 a 135 del DL
1/2.005.
El projecte de Reparcel·lació repartirà equitativament els beneficis i càrregues derivats del
planejament.
Els propietaris hauran de cedir a l’Ajuntament de manera obligatòria i gratuïta el sòl
reservat pels sistemes urbanístics, costejar la urbanització, així com les infraestructures
de connexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors, i edificar els solars en els
límits establerts.
Els propietaris hauran de cedir a l’Ajuntament el sòl necessari per edificar el sostre
corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic del sector. El projecte de reparcel·lació
fixarà el valor i la localització de les parcel·les equivalents a aquest aprofitament
Art. 13.- Execució
L’execució de les obres d’urbanització bàsiques dels sistemes viari i d’espais lliures, es
portarà a terme d’acord amb les determinacions fixades en aquest Pla Parcial, i a càrrec
dels propietaris.
Les obres d’urbanització bàsiques comprenen les relatives al sanejament, la compactació
i l’anivellament de terrenys destinats a vials, inclòs el pas de vianants, i les xarxes de
subministrament i distribució d’aigua, d’energia elèctrica i de connexió a les xarxes de
telecomunicacions.
Per tal de garantir la no inundabilitat de l’àmbit, l’execució de les obres d’urbanització serà
simultània amb la de les basses de laminació ubicades al nord del sector.
Art. 14.- Projecte d’urbanització
Les obres d’urbanització, seran objecte d’un projecte d’urbanització, que s’ha de redactar i
presentar a l’ajuntament en el termini d’un any des de l’aprovació definitiva d’aquest pla
parcial, per a la seva tramitació.
El projecte haurà de comprendre la documentació assenyalada en l’art. 87 DL 1/2.005, i
art. 96 i ss RLU D 305/2006, i les determinacions assenyalades en la legislació sectorial
vigent.
28

El projecte s’haurà d’adequar així mateix a les determinacions i criteris de protecció
mediambiental que s’especifiquen en el Títol VI d’aquesta normativa.
El projecte d’urbanització haurà de definir les obres de vialitat fora de l’àmbit, la rotonda
d’accés al sector des de la carretera BV-5122, i l’accés des de la GI-512 a través del nou
pont sobre el riu Tordera, que s’hauran d’adequar a les característiques i condicions que
fixi l’administració competent, Diputació de Barcelona i Agència Catalana de l’Aigua
respectivament.
D’acord amb l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, es tramitarà a la
Ponència Ambiental la documentació necessària per tal de que es pronuncií sobre la
necessitat de sotmetre els projectes al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental que preveu
la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes.
Art. 15.- Adequació ambiental
Per al desenvolupament del sector s’elaborarà un projecte constructiu específic que
inclogui totes les mesures per aconseguir un grau d’inundació moderat (basses de
laminació, connector biològic, readequació del torrents, definició dels viaductes sobre els
torrents, ...). Aquest projecte haurà d’obtenir l’autorització de l’Agència Catalana de
l’Aigua, i les obres hauran de realitzar-se previ o simultàniament al desenvolupament del
sector.
El projecte del connector biològic ha d’incorporar un projecte de recuperació ambiental del
torrent de Can Mates, amb l’objectiu d’eliminar la vegetació impròpia i recuperar en el seu
lloc la vegetació de ribera.
Art. 16.- Conservació de les obres d’urbanització
La conservació de les obres d’urbanització i el manteniment de les instal·lacions dels
serveis públics serà a càrrec dels promotors i/o propietaris dels terrenys, fins que
s’assoleixi una consolidació mínima del 30% de l’edificació prevista en el sector.
A aquest efecte es constituirà la corresponent Entitat Urbanística de Conservació, o altre
figura amb la mateixa finalitat.
29

TÍTOL IV - NORMES GENERALS D’EDIFICACIÓ I USOS
Capítol primer. Llicències municipals
Art. 17.- Atorgament de llicències
La regulació dels actes subjectes a llicència municipal, així com el procediment i
condicions del seu atorgament i el seu contingut venen regulades per les normes
urbanístiques i de règim local d’aplicació a tot el municipi.
Capítol segon. Normes generals que regulen l’edificació
Art. 18.- Normes Generals
La regulació de l’ordenació de l’edificació es regula per cada zona als arts. 31 a 33
d’aquesta normativa. La definició i mesurament i interpretació dels diferents paràmetres
d’aplicació queda regulada per la normativa del Pla General de Tordera vigent.
Capítol tercer. Normes generals que regulen els usos
Art. 19.- Règim d’usos
La regulació de les diferents classes d’usos, ve determinada en cada una de les zones. La
definició dels usos serà la fixada a la normativa del PGOU de Tordera vigent. Les
activitats permeses s’adequaran a l’establert a l’art. 36 d’aquesta normativa.
Capítol quart. Normes estètiques
Art. 20.- Acabats exteriors i de parcel·la
No s’admetran els materials d’acabats exteriors, colors, anuncis o instal·lacions que pel
seu impacte visual, puguin incidir negativament, en la imatge exterior d’aquesta àrea.
Les edificacions podran tenir composició lliure sempre que respectin les característiques i
cromatisme de l’indret
En la part de parcel·la no edificada del front de carrer i de la part posterior, no s’admetrà
l’emmagatzematge a l’aire lliure, ni la ubicació de coberts o instal·lacions, i es mantindrà
en condicions de neteja i enjardinament adequats.
En l’àmbit de la part posterior de la parcel·la que limita amb espais lliures o amb sòl no
urbanitzable serà obligatòria la plantació de pantalles arbrades que es definiran en el
projecte de sol·licitud de llicència d’obres. Aquest apantallament arbrat tindrà un mínim de
1 arbre per cada 2 metres de l’amplada de la parcel·la. S’utilitzaran les espècies arbòries i
arbustives recomanades al informe mediambiental.
30

Art. 21.- Rètols
La instal·lació de rètols s’adequarà al compliment de l’ordenança municipal. No
s’admetran rètols o anuncis lluminosos, que per les seves condicions de visibilitat puguin
incidir negativament, en la imatge exterior del sector.
Art. 22.- Tanques
Quan es tanquin els solars, es farà amb murets amb una alçada màxima de 1,00 metres,
i en tot cas la resta fins a un màxim de 2,00 metres, amb elements vegetals, no admetentne
elements d’obra ni gelosies. Es podrà sobrepassar la part opaca fins a 1,40 metres en
els trams necessaris per a poder-hi encabir els elements d’instal·lacions, comptadors,
portes, o altres.
Per la formació de les tanques vegetals, s’utilitzaran preferentment les espècies arbòries i
arbustives recomanades al informe mediambiental.
31

TÍTOL V. REGULACIÓ DETALLADA DE SISTEMES I ZONES
Art. 23.- Generalitats
L’àmbit del present Pla Parcial d’ordenació ve dividit o qualificat en zones edificables i en
sistemes, ja siguin generals o locals, la regulació detallada dels quals queda definida en el
redactat del present títol.
Capítol primer. Sistemes
Art. 24.- Sistema viari. Definició i regulació
Comprèn aquell sòl no edificable que es destina a vies per la circulació de vehicles,
vianants i aparcaments de superfície, així com els seus espais de protecció, d’acord amb
l'art. 34 de la DL 1/2.005, assenyalats als plànols d’ordenació.
El seu règim urbanístic queda regulat per la normativa urbanística del PGOU vigent del
municipi.
Art. 25.- Sistema d’espais lliures públics. Definició i regulació
Comprèn aquells espais destinats a parcs i jardins públics, zones d’oci i expansió, en
proporció adequada a les necessitats col·lectives que genera el propi sector, i la
col·lectivitat general, d’acord amb l'art. 34 de la DL 1/2.005, i que s’assenyalen als plànols
d’ordenació.
Formen el sistema d’espais lliures públics:
1.- El sistema hidràulic que conformen els recs i torrents públics
2.- Els espais lliures inclosos dins el sistema de parcs i jardins urbans del PGOU de
Tordera.
3.- Els espais lliures de protecció hidràulica que garanteixen el pas de l’aigua i la no
inundabilitat del sector.
Art. 26.- Sistema hidràulic (Sistema d’espais lliures públics). Definició i regulació
El sistema hidràulic comprèn els recs i torrents d’escorrentia de la zona i que corresponen
al torrent de Can Mates, que travessa puntualment el sector en sentit est-oest, i el torrent
de la Mina d’Or que es situa a l’exterior del sector al seu límit oest.
No s’admet cap ús, llevat d’aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini
públic hidràulic.
Art. 27.- Sistema de protecció hidràulica (Sistema d’espais lliures públics). Definició
i regulació
Comprèn la franja d’espais lliures que creua l’àmbit d’actuació de nord a sud per tal de
garantir el correcte funcionament hidràulic d’aquesta zona i la connectivitat medimabiental
i ecològica entre els diferents àmbits naturals protegits propers al sector.
32

Aquesta franja d’espais lliures preservarà el sentit natural de la vegetació autòctona
preexistent, i la seva recuperació en els punts més degradats.
L’adequació d’aquest espai eliminarà l’amuntegament de graves que envaeix l’espai de
ribera del torrent de Can Mates (Can Golba), i restituirà i revegetarà la zona per tal
d’adequar-la a la seva funció hidrològica i de connector mediambiental.
Les obres de vialitat garantiran la permeabilitat d’aquest espai connector amb la seva
intersecció amb les infraestructures viària previstes mitjançant els corresponents
viaductes.
Art. 28.- Sistema d’espais lliures. Parcs i jardins. Definició i regulació
Comprèn aquells espais destinats a parcs i jardins públics, zones d’oci i expansió, en
proporció adequada a les necessitats col·lectives que genera el propi sector, i la
col·lectivitat general, d’acord amb l’art. 34 del DL 1/2.005, i que s’assenyalen als plànols
d’ordenació.
Dins el sistema d’espais lliures del sector, s’inclou el bosc mixt catalogat com a hàbitat
d’interès comunitari, a fi efecte de preservar el sentit natural de la vegetació existent i
promoure la seva recuperació. La inclusió d’aquesta àrea boscosa ha de permetre garantir
la transició adequada respecte a la zona humida confrontant dels aiguamolls Baix
Tordera-Pla de Can Goula.
L’adequació dels espais lliures inclourà l’adequació de l’àrea extractiva preexistent d’acord
amb el corresponent programa de restauració.
Les espècies per revegetar els espais lliures, i en general els espais públics del sector,
són les recollides al informe ambiental.
Art. 29.- Sistema d'Equipaments comunitaris. Definició i regulació.
Comprèn aquells sòls destinats a la construcció d’equipaments comunitaris, d’acord amb
l'art. 34 de la DL 1/2.005, i que venen assenyalats en els plànols d’ordenació.
El seu règim urbanístic queda regulat per normativa urbanística del PGOU vigent del
municipi.
Els paràmetres edificatoris de l’àmbit d’equipaments seran els següents:
Edificabilitat neta: 0,9 m2/m2
Ocupació 60%
Altura màxima 10,00m.
Ús: El seu ús serà el d’equipament esportiu, docent, administratiu,
social, servei tècnics ambientals.
Els paràmetres edificatoris de l’àmbit d’equipaments a l’aire lliure (àmbit nord-oest del
sector), seran els següents:
Edificabilitat neta: 0,1 m2/m2
Ocupació 10%
Altura màxima 7,00m.
33

Ús: El seu ús serà el d’equipament esportiu i els relacionats amb
l’educació i el lleure en el medi natural.
Dins el sistema d’equipaments s’admetrà la instal·lació de serveis tècnics.
Art. 30.- Sistema de Serveis Tècnics.
Comprèn el sòl destinat a elements de servei necessaris per al funcionament del conjunt
urbà, malgrat que com espais no són utilitzats directament per la població. Comprèn
instal·lacions tals com transformadors elèctrics, dipòsits, depuradores
El seu règim urbanístic queda regulat per la normativa urbanística del PGOU vigent del
municipi.
Capítol segon. Zones d’aprofitament privat
Art. 31.- Tipus de Zones
D’acord amb la posició dels terrenys, s’estableixen dins l’ordenació de l’àrea
d’aprofitament privat dos diferents zones, d’acord amb la diferent dimensió de la
parcel.lació.
- Zona mitjana indústria
- Zona petita indústria
Art. 32.- Zona Mitjana Indústria
1.- Definició
Correspon a l’àmbit de major superfície situat al nord del sector, i que es desplega al llarg
del camí de Fogars, en el qual l’ordenació de l’edificació s’assimila al tipus d’edificació
aïllada reculada de l’alineació de carrer i envoltada d’espais lliures destinats a
aparcament, maniobra o descarrega de vehicles, i enjardinament privat.
2. Condicions de parcel·lació
a) Parcel·la mínima D’acord amb les determinacions del PGOU del municipi
s’estableix una superfície mínima de parcel·la de 5000
m2, dins la qual s’admet un màxim d’un establiment
industrial per parcel·la mínima.
b) Front mínim parcel·la El front mínim de parcel·la a via pública és fixa en 30
metres.
3. Paràmetres d’ordenació de l’edificació
Els paràmetres que regulen l’edificació en aquesta zona son els següents:
a) Edificabilitat L’edificabilitat màxima admesa serà la resultant d’aplicar
un coeficient d'edificabilitat neta per parcel·la de 0,90 m2
de sostre per m2 de sòl.
34

) Ocupació Es podrà ocupar per l’edificació un màxim del 60% de la
superfície de la parcel·la, destinant-se la resta de la
parcel.la a aparcament, maniobra o descarrega de
vehicles, i enjardinament privat.
c) Alçada reguladora L’alçada reguladora màxima serà de 10,00 m. inclosa la
coberta.
El nombre màxim de plantes admeses serà de 2.
La coberta serà plana, amb les pendents necessàries pel
desguàs d’aigües amb un màxim del 5%.
d) Separacions a límits Les edificacions es separaran un mínim de 10 metres.
de les alineacions del front del carrer i posterior de la
parcel·la, i 5 metres de les partions laterals veïnes.
e) Espai no edificable L’espai no edificable al front de parcel·la amb el carrer i
en el límit posterior de la parcel·la no podrà ésser
destinat a emmagatzematge de material, ni al
desenvolupament propi de l’activitat industrial o
comercial, i haurà de mantenir-se amb condicions de
neteja i ornament, i sistematitzat amb arbrat i jardineria,
i destinat a usos d’estacionament i maniobra de vehicles.
f) Previsió d’estacionament Tal com estableix el Decret 344/2006, de
regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat
generada, caldrà efectuar la previsió mínima al interior
de les parcel·les d’una plaça d’estacionament de
bicicletes per a cada 100 m2 de superfície edificable,
una plaça de turisme per cada 100 m2 de superfície
edificable i una plaça de motocicleta per cada 200 m2 de
superfície edificable.
En el moment de la llicència d’activitats podran adoptarse
valors inferiors a aquests en els supòsits en que es
justifiqui en raó de l’activitat prevista, tal com preveu
l’esmentat Decret.
4. Regulació d’usos
Els usos admesos són els següents:
a) Industrial. S’admeten els usos d’indústria amb limitacions segons
el tipus d’activitat. La classificació i regulació de les
activitats industrials es farà d’acord amb la legislació
vigent, actualment la llei 3/1998 de la intervenció integral
de l’administració ambiental, i el Decret 136/1999 pel que
es desenvolupa el seu reglament.
b) Emmagatzematge És el que correspon a l’activitat pròpia de locals destinats
al dipòsit de mercaderies, productes del camp o dedicats
a la venda a l’engròs.
c) Tallers Comprèn les activitats dels locals dedicats a la producció
de petita escala, amb un nombre reduït de treballadors i
35

mètodes preferentment manuals. Inclou els tallers de
reparació d’automòbils, les estacions de servei.
d) Garatge. Comprèn els aparcaments privats, els col·lectius i els
públics, encara que normalment es regulen
separadament per a cada qualificació zonal.
e) Oficines. Comprèn les activitats administratives, burocràtiques,
financeres, professionals, d’assegurances i similars, que
es desenvolupen en locals adients. Aquestes activitats
poden ser de caràcter públic o privat.
f) Restauració. Comprèn els locals i establiments del sector de la
restauració com son restaurants, bars, cafeteries i
similars.
5. Serveis tècnics
Dins l’àrea no edificable del front de parcel·la es podran ubicar centres de transformació o
altres serveis tècnics d’acord amb les necessitats específiques del sector. La ubicació
d’aquests serveis tècnics no disminuirà l’edificabilitat de les parcel·les i comportarà la
corresponent servitud a favor de la companyia subministradora.
Art. 33.- Zona Petita Indústria
1.- Definició
Correspon a l’àmbit mes proper a la carretera de Fogars (carretera BV-5122), i que
s’ordena a través del vial central d’accés al sector, en el qual l’ordenació de l’edificació
s’assimila al tipus d’edificació entre mitgera en agrupació de naus, que mantenen una
formalització comú i separades del carrer i envoltada d’espais lliures destinats a
aparcament, maniobra o descarrega de vehicles, i enjardinament privat.
2. Condicions de parcel·lació
a) Parcel·la mínima S’estableix una superfície mínima de parcel·la de 2000
m2, dins la qual s’admet un màxim de quatre
establiments industrial per cada parcel·la mínima.
b) Front mínim parcel·la El front mínim de parcel·la a via pública és fixa en 20
metres.
3. Paràmetres d’ordenació de l’edificació
Els paràmetres que regulen l’edificació en aquesta zona son els següents:
a) Edificabilitat L’edificabilitat màxima admesa serà la resultant d’aplicar
un coeficient d'edificabilitat neta per parcel·la de 1 m2 de
sostre per m2 de sòl.
b) Ocupació Es podrà ocupar per l’edificació un màxim del 60% de la
superfície de la parcel·la, destinant-se la resta de la
parcel·la a aparcament, maniobra o descarrega de
vehicles, i enjardinament privat.
c) Alçada reguladora L’alçada reguladora màxima serà de 10,00 m. mesurada,
El nombre màxim de plantes admeses serà de 2.
La coberta serà plana, amb les pendents necessàries pel
desguàs d’aigües amb un màxim del 5%.
36

d) Separacions a límits Les edificacions es separaran un mínim de 10 metres.
de les alineacions del front del carrer i posterior de la
parcel·la, i 5 metres de les partions laterals veïnes.
e) Espai no edificable L’espai no edificable al front de parcel·la amb el carrer i
en el límit posterior de la parcel·la no podrà ésser
destinat a emmagatzematge de material, ni al
desenvolupament propi de l’activitat industrial o
comercial, i haurà de mantenir-se amb condicions de
neteja i ornament, i sistematitzat amb arbrat i jardineria,
i destinat a usos d’estacionament i maniobra de vehicles.
f) Previsió d’estacionament Tal com estableix el Decret 344/2006, de
regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat
generada, caldrà efectuar la previsió mínima al interior
de les parcel·les d’una plaça d’estacionament de
bicicletes per a cada 100 m2 de superfície edificable,
una plaça de turisme per cada 100 m2 de superfície
edificable i una plaça de motocicleta per cada 200 m2 de
superfície edificable.
En el moment de la llicència d’activitats podran adoptarse
valors inferiors a aquests en els supòsits en que es
justifiqui en raó de l’activitat prevista, tal com preveu
l’esmentat Decret.
4. Regulació d’usos
Els usos admesos són els següents:
a) Industrial. S’admeten els usos d’indústria amb limitacions segons
el tipus d’activitat. La classificació i regulació de les
activitats industrials es farà d’acord amb la legislació
vigent, actualment la llei 3/1998 de la intervenció integral
de l’administració ambiental, i el Decret 136/1999 pel que
es desenvolupa el seu reglament.
b) Emmagatzematge És el que correspon a l’activitat pròpia de locals destinats
al dipòsit de mercaderies, productes del camp o dedicats
a la venda a l’engròs.
c) Tallers Comprèn les activitats dels locals dedicats a la producció
de petita escala, amb un nombre reduït de treballadors i
mètodes preferentment manuals. Inclou els tallers de
reparació d’automòbils, les estacions de servei.
d) Garatge. Comprèn els aparcaments privats, els col·lectius i els
públics, encara que normalment es regulen
separadament per a cada qualificació zonal.
e) Oficines. Comprèn les activitats administratives, burocràtiques,
financeres, professionals, d’assegurances i similars, que
es desenvolupen en locals adients. Aquestes activitats
poden ser de caràcter públic o privat.
f) Restauració. Comprèn els locals i establiments del sector de la
restauració com son restaurants, bars, cafeteries i
similars.
37

5. Serveis tècnics
Dins l’àrea no edificable del front de parcel·la es podran ubicar centres de transformació o
altres serveis tècnics d’acord amb les necessitats específiques del sector. La ubicació
d’aquests serveis tècnics no disminuirà l’edificabilitat de les parcel·les i comportarà la
corresponent servitud a favor de la companyia subministradora.
38

TÍTOL VI. MESURES DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL PEL DESENVOLUPAMENT
DEL PLA.
Capítol primer. Activitats
Art. 34.- Finalitat
D’acord amb les determinacions i finalitats de la “Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de
l’Administració Ambiental”, es regula en aquesta normativa les activitats permeses, i les
mesures mediambientals a adoptar en el desenvolupament del pla parcial, per tal d’assolir
un nivell alt de protecció de les persones i del medi ambient, i evitar riscos de
contaminació.
Amb aquesta finalitat, no s’admetran activitats que per la seva naturalesa puguin incidir
negativament en la qualitat mediambiental de aquesta àrea.
Art. 35. Classificació
La classificació de les activitats es farà d’acord amb la legislació vigent, la Llei 3/1998 de
27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració Ambiental.
Art. 36. Activitats permeses
Les activitats admeses dins d’aquest sector s’adequaran a l’establert al PGOU del
municipi. L’exercici de les activitats industrials i de serveis previstes al sector s’haurà de
tramitar pel règim corresponent a la Llei 3/1998 de la intervenció integral de
l’Administració Ambiental o normativa que la substitueixi.
D’acord amb l’informe del Departament de Medi ambient i Habitatge no s’admetran en
aquest sector nous usos que utilitzin l’aigua com a element destacat del procés productiu
o de transformació, com són indústries tèxtils del ram de l’aigua, de tractament
electrolítics, etc.
Així mateix no s’admetran usos que emetin gasos contaminants a l’atmosfera, com són
indústries químiques, de conformitat amb l’article 811 de les normes urbanístiques del
PGOU del municipi. No es permetran activitats que generin fums, pols, vapors o qualsevol
altre residu que afecti a la seguretat viària en les zones adjacents a les carreteres.
Capítol segon. Cicle de l’aigua
Art. 37.- Distribució i consum d’aigua potable
A fi de racionalitzar i controlar el consum d’aigua potable, els projectes incorporaran
sistemes d’estalvi d’aigua, i en aquest sentit s’adequaran a la “Ordenança tipus sobre
estalvi d’aigua de la Diputació de Barcelona” i altres mesures adients que fixi l’ajuntament
en cada moment. L’aplicació d’aquestes ordenances permetrà assegurar que tots els
edificis, tant públics com privats, disposaran de mecanismes d’estalvi d’aigües i incorporar
sistemes de reutilització d’aigua dels edificis (reutilització d’aigües grises, aigua de
pluja,...).
No s’admetran nous pous privats, pel que les indústries s’hauran de connectar a la xarxa
municipal d’aigua per l’ús del consum humà, que serà l’únic permès, de conformitat amb
l’article 811 de les normes urbanístiques del Pla general d’ordenació urbana de Tordera.
39

Les autoritzacions per l’ús de l’aigua s’ajustaran a les competències de l’Agència Catalana
de l’Aigua, i al procediment establert al Reglament del Domini Públic Hidràulic (reial decret
849/1986, d’11 d’abril), i la llei 3/1988, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l’administració ambiental.
Art. 38.- Xarxes de clavegueram i d’aigües pluvials.
El sistema de clavegueram serà separatiu, de les aigües residuals i de les pluvials. Les
edificacions preveuran aquesta recollida separativa de les aigües residuals i de les aigües
de pluja.
El sistema d’aigües residuals es connectarà a la xarxa general.
Les aigües pluvials s’abocaran al rec de Can Mates prèvia autorització de l’Agència
Catalana de l’Aigua. Per a l’abocament de les aigües plujanes es garantirà el filtratge i
decantació de materials contaminants mitjançant la col·locació de les corresponents
arquetes de decantació i control.
En el cas de que alguna de les activitats a implantar requereixi projecte d’activitats, aquest
fixarà les condicions de pretractament de les aigües residuals, prèvies al seu abocament a
la xarxa.
Art. 39.- Xarxes de reg d’espais lliures públics i privats
El projecte d’urbanització incorporarà una xarxa de reg d’aigües grises, independitzada de
la xarxa de subministra d’aigua potable, per tal de possibilitar la utilització d’aigua
procedent de fonts alternatives a l’aigua potable (aigua regenerada, de pluja).
Capítol tercer. Residus urbans
Art. 40.- Gestió dels residus urbans
La recollida, transport, reciclatge, valorització o eliminació dels residus, s’adequarà al que
estableixi la normativa vigent en cada moment.
Llei 6/1993, de 15 de juliol reguladora dels residus (DOGC núm. 1776 de 28/07/93)
modificada per la Llei 15/2003, de 13 de juny.
Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.
Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, (DOGC
núm. 2598 de 13/03/98).
Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PGRMC).
Capítol quart. Protecció contra la contaminació acústica
Art. 41.- Protecció contra la contaminació acústica.
Totes les edificacions, s’adequaran a les condicions constructives necessàries pel
compliment del document bàsic DB-HR “Protecció enfront al soroll”, del Codi Tècnic de
l’Edificació, Reial Decret 1371/2007 de 19 d’octubre.
Als efectes d’aquesta normativa, s’utilitzaran les definicions acústiques, notacions i unitats
que figuren en l’esmentada norma.
40

El nivell de protecció s’adequarà a l’ordenança municipal de protecció de la contaminació
acústica, seguint el model de l’ordenança municipal tipus, i la Llei de Protecció contra la
Contaminació Acústica aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya en sessió del 12 de
juny de 2002, i publicada al DOGC 3675, del 11 de juliol de 2002.
La instal·lació de noves activitats no ha de comportar increment dels nivells de soroll, tant
interiors com exteriors, establerts per aquesta zona.
En la sol·licitud de llicència municipal d’activitats potencialment emissores de soroll,
s’adjuntarà un estudi d’impacte acústic de l’activitat amb les mesures d’aïllament previstes
i la justificació que el soroll de l’activitat no supera l’establert en la normativa.
Capítol cinquè. Protecció contra la contaminació lumínica
Art. 42.- Mesures de protecció contra la contaminació lumínica.
D’acord amb l’establert a la Llei 6/2.001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la
protecció del medi nocturn, es preveu pel sector un nivell d’il·luminació general baix, ja
que li correspon a una zona E3, atès que està emplaçat a una distància inferior de 2km.
de zones E1, corresponents a espais PEIN i Xarxa Natura 2000, de conformitat amb
l’article 5 del Decret 82/2005.
El disseny de la instal·lació i les lluminàries s’adequaran als criteris de la citada llei
d’eficiència energètica, per tal de mantenir al màxim possible les condicions naturals de
les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general;
promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l’estalvi
d’energia, sens minva de la seguretat i en tot cas, minimitzar-ne les molèsties i corregir els
efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel nocturn.
La instal·lació incorporarà un regulador general de fluxe i làmpades eficients i de baixa
contaminació, utilitzant làmpades de vapor de sodi preferentment de color blanc, o d’altres
sistemes de baix consum, amb dissenys que concentrin la llum a la via pública
Capítol sisè. Eficiència energètica
Art. 43.- Estalvi energètic en l’edificació
Els projectes de les edificacions s’adequaran al Codi Tècnic de l’Edificació i demès
normativa vigent en matèria d’eficiència energètica i sostenibilitat de l’edificació.
Les edificacions s’ajustaran a criteris bioclimàtics, per a minimitzar la demanda energètica
dels edificis, racionalitzar al màxim l’eficiència dels serveis energètics, i per a la utilització
dels materials mes adequats.
1.- En aquest sentit , els projectes de les edificacions, incorporaran criteris passius per a
minimitzar la demanda energètica, amb la implantació de solucions constructives que
afavoreixin l’aïllament i la inèrcia tèrmica dels edificis, així com solucions per l’aprofitament
de la captació solar i/o refrigeració passiva. Els projectes s’adequaran a criteris de
producció i eficàcia de l’oferta energètica, amb la instal·lació de làmpades i aparells de
baix consum amb interruptors de presencia i temporitzadors en les zones comunes
2.- Es preveurà la utilització dels materials i sistemes constructius més adequats per
aquesta finalitat, prohibint els materials amb components nocius per a la salut i el medi
ambient, i afavorint l’ús de materials de construcció que incorporin materials reciclats,
41

materials de menor consum energètic en la seva fabricació i eliminació, i de menor
consum energètic en el seu transport.
Art. 44.- Foment de la instal·lació d’energies renovables en les edificacions
Instal·lacions fotovoltaiques en zones industrials: Totes les cobertes de les naus i
edificacions de les noves zones industrials o d’activitats econòmiques estaran preparades
per poder suportar la instal·lació de plaques d’energia fotovoltaica, per tal de possibilitar
aquesta instal·lació i la seva gestió per la propietat o per part d’altres d’operadors externs.
Capítol setè. Prevenció d’incendis forestals
Art. 45.- Prevenció front al risc d’incendis forestals
En matèria de prevenció d’incendis s’adequarà la urbanització als condicionants
urbanístics establerts al Decret 241/1994, de 26 de juliol i al Codi Tècnic de l’Edificació.
Tordera, maig de 2010
Esteve Corominas i Noguera / arq.
Joan Carles i Roqué / arq. col.
42

5. PLA D’ETAPES
43

5.1. Pla d’etapes
Els projectes d’obres d’urbanització i de Reparcel·lació es redactaran en el termini d’un
any des de l’aprovació definitiva d’aquest Pla Parcial.
Les obres d’urbanització del sector Can Busca Nord es coordinaran i s’executaran
conjuntament amb les obres del sector adjacent de Can Busca Sud, complementaries
d’aquestes. Per a la totalitat de les obres d’urbanització internes d’aquests dos sectors, es
preveu l’execució amb una sola etapa, amb una durada total màxima de 8 anys, a partir
de l’aprovació dels corresponents projectes.
Les obres d’acondicionament de les basses de laminació s’executaran paral·lelament a
les obres d’urbanització del sector
Les obres externes del sector que corresponen als accessos viaris des de la carretera BV-
5122 (rotonda de la carretera de Fogars), i nou accés des de la carretera GI-512 (nou pont
sobre el Tordera) s’executaran així mateix dins aquests terminis, i supeditats a l’obtenció
dels permisos pertinents de les administracions concurrents.
Tordera, maig de 2010
Esteve Corominas i Noguera / arq.
Joan Carles i Roqué / arq. col.
44

6. AVALUACIÓ ECONÒMICA
45

6.1. Valoració dels costos
D’acord amb la legislació urbanística vigent, els costos d’urbanització es distribuiran entre
els propietaris en proporció al valor de les finques de la seva propietat.
El cost de les obres d’urbanització del sector “CAN BUSCÀ NORD”, que desenvolupa el
present Pla Parcial urbanístic s’estima en:
VALORACIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ
CONCEPTE AMIDAMENT PREU UNITARI (€) TOTAL (€)
Moviment de terres (m2) 87.803,11 12,50 1.097.538,88
Sanejament (m) 2.506,00 149,90 375.649,40
Pavimentació (m2) 31.723,33 32,48 1.030.373,76
Enllumenat (m) 1.973,00 65,00 128.245,00
Aigua potable (m) 2.546,00 57,35 146.013,10
Electrificació (ut) 2.546,00 282,24 718.583,04
Telecomunicació (m) 3.026,00 20,00 60.520,00
Gas (m) 2.546,00 17,90 45.573,40
Enjardinament (m2) 98.078,60 5,70 559.048,02
Senyalització (m2) 31.723,33 0,50 15.861,67
Altres (Ponts sobre recs) 2,00 165.000,00 330.000,00
TOTAL 4.507.406,26
CONTROL DE QUALITAT (1%) 45.074,06
SEGURETAT I SALUT (2%) 90.148,13
PRESSUPOST EXECUCIÓ
MATERIAL 4.642.628,45
13% D.G.E. 603.541,70
6% B.I. 278.557,71
TOTAL PRESSUPOST 5.524.727,85
16% I.V.A. 883.956,46
PRESSUPOST CONTRACTE 6.408.684,31
46

El cost de les obres d’urbanització fora de l’àmbit del sector “CAN BUSCÀ NORD”,
s’estimen en:
VALORACIÓ DE LES OBRES FORA DE L’ÀMBIT
CONCEPTE AMIDAMENT PREU UNITARI (€) TOTAL (€)
Connexió a la depuradora 1,00 1.400.000,00 1.400.000,00
Escomesa alta tensió 1,00 4.897.137,00 4.897.137,00
Rotonda accés des de crta.
BV-5122 (80%) 1,00 408.430,95 408.430,95
Nou accés des de crta. GI- 512
Pont Riu Tordera (30%) 1,00 3.072.642,00 1.843.585,20
Desplaçament Gas 1,00 280.000,00 280.000,00
Basses de laminació 1,00 300.000,00 300.000,00
Expropiacions 1,00 160.000,00 160.000,00
Finançament transport públic 1,00 41.009,41 41.009,41
TOTAL 9.330.162,56
El cost total s’estima en:
RESUM
TOTAL PRESSUPOST 9.330.162,56
16% I.V.A. 1.492.825,01
PRESSUPOST CONTRACTE 10.822.988,57
VALORACIÓ DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ 5.524.727,85
VALORACIÓ DE LES OBRES FORA DE L’ÀMBIT 9.330.162,56
14.854.890,41
16% I.V.A. 2.376.782,47
6.2 Pressupost bassa de laminació
PRESSUPOST CONTRACTE 17.231.672,88
Donat que la zona on es situa la bassa de laminació està fora de l’àmbit d’actuació del
polígon de Can Busca Nord, l’Entitat Col·laboradora al sistema de cooperació Can Busca
Nord, ha signat un conveni urbanístic amb l’Ajuntament, a efectes d’establir les bases
d’actuació, terminis i condicions que regularan l’aportació.
Per indicació de l’Ajuntament, i com a resultat de les converses mantingudes per els seus
tècnics amb l’Agencia Catalana del Aigua (ACA) s’inclouran dins els costos a assumir per
a l’execució del pla parcial de Can Buscà Nord, l’import de 300.000 €, com aportació al
projecte de construcció d’una bassa de laminació, com a condició ineludible per a la
l’execució del Pla parcial.
47

6.3. Financiació de les obres d’accés des de la crta. B-5122 i crta. GI-512
Atès el caràcter d’obra d’interès general que te el nou accés a la crta. GI-512, amb el nou
pont sobre el Tordera, i l’inassolible cost per adjudicar als sectors, l’Ajuntament participarà
amb l’aportació de la financiació del 50% del cost d’aquesta obra, amb un valor estimat de
: 50% (6.145.284 €) = 3.072.642 €
Aquesta aportació de l’Ajuntament no superarà en cap cas el valor del 10% d’aprofitament
urbanístic que ha de percebre l’Ajuntament i que es determini en el projecte de
reparcel.lació. L’aportació municipal en aquesta obra, es finançarà a partir d’aquest
aprofitament urbanístic o d’altres fonts que estimi oportunes el consistori.
valor estimat del sòl industrial d’aprofitament privat :
parcel.les mitjana indústria ... 130.009,54 x 160 €/m2 = 20.801.440 €
parcel.les petita indústria ........ 59.301,65 x 200 €/m2 = 11.860.330 €
32.661.770 €
valor estimat del 10% d’aprofitament urbanístic:
10%(32.661.770) = 3.266.177€
Les obres d’accés al sector des de la crta. BV – 5122, i el 50% restant del nou accés a la
crta. GI -512 (nou pont sobre el Tordera), es finançaran amb col·laboració amb els sectors
adjacents Can Buscà Sud, i Sector La Mina d’Or, que en seran beneficiaris directes per a
la utilització dels dos accessos esmentats.
La participació financera d’aquests dos sectors adjacents s’estipula en el 20% dels costos
d’aquestes dos infraestructures viàries, i que es repartiran d’acord amb el valor urbanístic
relatiu d’aquest dos sectors, estimant-se en un 7% per al sector de Can Buscà Sud, i en
un 13% pel sector de la Mina d’Or:
Rotonda d’accés des de crta. BV-5122 = 510.538,68 €
Nou accés des de crta.GI-512 (pont sobre el Tordera) = 6.145.284 €
Cost imputat al sector Can Buscà Nord : 30% (6.655.822,68) = 1.996.746,80 €
Cost imputat al sector Can Buscà Sud : 7% (6.655.822,68) = 465.907,59 €
Cost imputat al sector La Mina d’Or : 13% (6.655.822,68) = 865.256,95 €
6.4. Repercussió dels costos
La repercussió de les obres d’urbanització sobre la superfície de sòl net del Sector serà:
Pressupost del contracte ........................................... 18.657.378,76 €
Superfície de sòl net (aprofitament)............................. 186.311,19 m2 de parcel·la
Sostre edificable ...................................................... 173.310,24 m2 de sostre
Repercussió sòl = 17.231 672,46 € = 92,49 €/m2 de sòl net
186.311,19 m2 de sòl net
Repercussió sostre = 17.231 672,46 € = 99,43 €/m2 de sostre
173.310,24 m2 de sostre
48

Aquest valor de repercussió resultant, es situa dins els paràmetres admesos per a sectors
de desenvolupament industrial similars a aquest.
El finançament de les obres anirà a càrrec dels propietaris del sector.
6.5. Informe de sostenibilitat econòmica
Aquest informe de sostenibilitat econòmica preveu ponderar l’impacte de les actuacions
previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació,
manteniment d’infraestructures i prestació de serveis d’acord amb l’establert a l’article
66.1.d del Text refós de la Llei d’urbanisme.
6.5.1. Estimació de l’impacte en les finances públiques
Les actuacions urbanístiques previstes a desenvolupar en aquest Pla, poden generar dos
tipus d’impactes en les finances de les administracions: un, relatiu als nous ingressos i
despeses de capital –inversions- de caràcter extraordinari, que es troben vinculades a la
seva implantació i desenvolupament, i, dos, als ingressos i despeses corrents o de
caràcter ordinari que es derivarà de l’ús, manteniment i reposició de les mateixes i de
l’augment de la població resident.
Impacte sobre les despeses de capital de l’Ajuntament.
Les principals inversions municipals que es poden derivar de l’actuació urbanística són:
1.- La construcció dels equipaments del sector
Sobre les despeses de capital d’altres administracions
La inversió pública que es planteja derivar de la implementació del Pla a altres
administracions són estrictament aquelles que ja ara són de la seva absoluta
competència, i per tant la seva naturalesa correspon finançar al govern de la Generalitat
de Catalunya o a altres administracions.
Sobre els ingressos i despeses corrents, municipals
Els principals efectes sobre els ingressos i despeses corrents de la hisenda municipal, són
els que provinguin del normal funcionament dels nous equipaments i que, des del punt de
vista competencial, tindran que anar a càrrec del l’Ajuntament.
Quan a l’estimació de l’impacte de la resta d’aspectes del desenvolupament del Pla, sobre
els ingressos i despeses corrents municipals, i atenent a les principals partides que poden
quedar afectades, s’ha considerat:
1.- Per la banda dels ingressos, les principals partides que poden experimentar els
augments més significatius com són:
- l’impost sobre activitats econòmiques – IAE
- l’impost sobre bens immobles – IBI
- l’impost sobre construccions
- les taxes per llicències d’obres
2.- Per la banda de les despeses, els principals augments a contemplar
corresponen a les partides de:
- serveis d’enllumenat
- vigilància
49

- neteja i recollida d’escombraries
- el manteniment i reposició de l’espai públic- vials, espais lliures
Els augments en les despeses corrents derivats dels nous serveis han de ser cobertes per
l’aplicació de les taxes corresponents, tal com estableix la llei reguladora de les hisendes
locals junt amb els majors ingressos a percebre per concepte d’IBI dels nous edificis per
activitats productives i l’impost sobre construccions.
L’augment de les despeses municipals que pugui comportar el manteniment de les noves
infraestructures i els serveis per a les activitats, s’ha de considerar que serà cobert amb el
previsible augment dels nous ingressos corrents municipals que també podrà generar.
Quan a les despeses en relació a la nova organització i dotació municipal que podria
requerir la major gestió i control urbanístic que generi el desenvolupi del Pla, es de
preveure que les despeses no augmentin de forma significativa i que aquests menors
augments de les depeses podran ser compensats pels majors ingressos abans estimats
que es derivaran de l’impost municipals de construccions i l’impost sobre activitats
econòmiques.
6.5.2. Conclusió de l’informe de sostenibilitat econòmica
D’acord amb els supòsits exposats, els efectes del desenvolupament urbanístic del Pla
Parcial Can Buscà Nord, amb una dotació de sostre industrial en la proporció i tipologies
establertes en aquest Pla, amb l’influencia que se’n deriva sobre els ingressos i despeses
de capital i els ingressos i despeses corrents del l’ajuntament de Tordera, es considera en
termes econòmics i financers com a sostenible i no se’n deriven conseqüències que
puguin afectar-la negativament.
Tordera, maig de 2010
Esteve Corominas i Noguera / arq.
Joan Carles i Roqué / arq. col.
50

7. ANNEX – ACORDS I INFORMES
51

1. ACORD COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE BARCELONA
DE 13 DE NOVEMBRE DE 2008
52

2. INFORME DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
SERVEIS TERRITORIALS DE BARCELONA
53

3. INFORMES AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA
54