EL SISTEMA SOLAR - Institut els Tres Turons

4. LA LLUNA
Contràriament al que es pot pensar, els millors dies per observar la Lluna amb un telescopi no
són els propers al pleniluni, sinó quan es troba en fase creixent o minvant. Si la Lluna és plena,
els raigs de llum cauen en perpendicular sobre la seva superfície, desfent o esmorteint fins la
mínima expressió els contrasts de la seva orografia. En canvi, quan la Lluna és en un dels dos
quarts hi ha una zona de la seva superfície on s’acaba el dia i comença la nit –el terminadorque
ens reserva un munt de sorpreses fascinants.
I a la superfície de la Lluna, què és el que hi podem veure? Els mars d’una banda i les terres o
continents de l’altra, on hi ha serralades i cràters. Els mars reben aquest nom, perquè quan
Galileu els observà va creure, degut a la poca definició que obtenia amb les seves ulleres
astronòmiques, que realment eren mars d’aigua, quan en realitat són enormes depressions que
es formaren a causa de l’impacte de grans meteorits fa milers de milions d’anys. Posteriorment,
aquestes depressions es van reomplir amb laves basàltiques de l’interior de la Lluna.
Superior: la Lluna plena, amb els noms dels mars, els oceans i els principals cràters. A la imatge també s’han
assenyalat els llocs de la Lluna on algunes de les naus espacials, tripulades o no, han allunat –o s’han estavellatde
1959 ençà (Rees, M. (ed.) (2005), p. 152).
11