EL SISTEMA SOLAR - Institut els Tres Turons

A dalt: una esplèndida imatge del casquet polar nord durant la primavera marciana. Aquesta imatge és una síntesi
de fotografies obtingudes per la sonda Mars Global Surveyor durant el mes de juliol de 2002. Entre la primera
imatge i la darrera tan sols hi ha 14 hores de diferència. Els casquets polars estan formats, gairebé en la seva
totalitat, per gel de diòxid de carboni, que durant l’hivern marcià precipita sobre la superfície. Quan arriba la
primavera, gairebé tot el gel acumulat (amb gruixos que assoleixen fins 1 m d’altura) de nou s’evapora. A baix, a
l’esquerra: els dust devil (literalment, diables de pols) són petits tornados que es formen a la superfície de Mart a
prop del migdia marcià. La gran diferència de temperatura que hi ha entre la superfície marciana (escalfada pel
Sol) i la molt tènue atmosfera –una diferència que ja és apreciable a pocs centímetres pel damunt del terraprovoca
forts canvis de pressió atmosfèrica, que generen corrents ascendents d’aire, els quals aixequen pols del
sòl. La velocitat que assoleixen aquests tornados és elevada (poden superar els 100 km/h), però el fet que
l’atmosfera marciana sigui molt enrarida té com a resultat que, si hipotèticament un dust devil ens passés pel
damunt, tan sols notaríem una mena de brisa marina. Les imatges van ser preses pel rover Spirit el 13 de juliol de
2005. Entre la imatge del mig i la de sota hi ha 34 segons de diferència, mentre que entre la de dalt i la de baix
n’hi ha 104. A baix, a la dreta: la nau Viking 2 va fotografiar la superfície gebrada de Mart l’any 1978. Es creu
que el gel és d’aigua, tot i que no es pot descartar que, en part, sigui diòxid de carboni.
15