EL SISTEMA SOLAR - Institut els Tres Turons

l’ocultació d’una estrella rera Urà era una bona oportunitat per recollir nova informació sobre les
característiques de l’atmosfera del planeta (en observar la desaparició d’un estel rera un
planeta, si aquest planeta no té atmosfera la llum de l’estel desapareixerà de manera brusca,
mentre que si el planeta té atmosfera la desaparició de la llum serà més lenta com més densa
sigui l’atmosfera, i més ràpida com més dèbil sigui l’atmosfera). Així, amb tot el material a punt,
els astrònoms van detectar com la llum de l’estel SAO 158687 –així s’anomena aquest estelque
anava a ser ocultada per Urà s’esvaïa diverses vegades en aproximar-se al planeta,
tornant a esvair-se un cop havia passat l’ocultació. Després d’analitzar amb detall les seves
observacions, es van adonar que els esvaïments de la llum de l’estel abans i després de
l’ocultació eren simètrics; per això, van concloure que l’única explicació era que l’estel havia
estat ocultat per un sistema d’anells al voltant d’Urà. Posteriorment, els anells van ser
observats per la nau Voyager 2, quan va sobrevolar el planeta. De fet, com que els anells d’Urà
són molt foscos, la Voyager 2 va haver de deixar l’obturador de la seva càmera de televisió
prou temps obert com per provocar el moviment dels estels de fons. I és que els anells d’Urà
estan formats per pols en suspensió, i en no tenir partícules de gel (a diferència del que passa
amb els anells de Saturn) la llum solar s’hi reflecteix molt malament.
ELS SATÈL·LITS D’URÀ
Urà té un total 27 satèl·lits, dels quals 18 són regulars i la resta irregulars. Anem a fer cinc
cèntims dels més interessants.
Miranda és el satèl·lit més estrany d’entre els d’Urà. És bastant petit, ja que té 480 km de
diàmetre i orbita a 129.390 km d’Urà. Les imatges enviades per la nau Voyager 2 el 24 de
gener de 1986 van mostrar-nos un món que sembla fet a trossos. Segons una teoria, Miranda
s’hauria desintegrat fa milers de milions d’anys, recomponent-se més endavant. Hi ha una altra
teoria que defensa que l’evolució de Miranda s’hauria estroncat poc després de la seva
formació, en esfondrar-se el material més dens i rocallós, aflorant a la superfície el gel, més
lleuger. El cert és que le motiu pel qual Miranda presenta aquesta morfologia tan singular no
està ni de bon tros aclarit, tot i que sens dubte algun cataclisme, endogen o exogen, hagué de
29
A l’esquerra: els anells
d’Urà, en una imatge
captada per la Voyager 2
quan va sobrevolar aquest
planeta, l’any 1986. Fins
llavors, aquesta nau ja
havia passat ben a prop de
Júpiter, Saturn i bona part
dels seus satèl·lits, una
gesta que culminaria amb
el sobrevol a Neptú, l’any
1989. Els anells d’Urà són
tan foscos que per fer la
fotografia de l’esquerra la
nau Voyager va haver de
deixar l’obturador de la
càmera prou temps obert
com per provocar el
moviment dels estels de
fons. De fet, Urà és tan poc
brillant que, fins i tot per
fotografiar el planeta, les
càmeres de les naus
Voyager s’havien de moure
mentre feien les imatges
per compensar el llarg
temps d’exposició.