PER QUÈ TOTHOM EM MIRA AIXÒ DEL CAP - Grup Enciclopèdia ...

RESUM DE L’OBRA
L’Amal Abdel-Hakim és una noia australiana de setze anys i de religió
musulmana. Les seves creences religioses provenen de la tradició familiar,
perquè el seu pare i la seva mare són originaris de Palestina. Un bon dia pren
la determinació d’utilitzar el hijab (el vel o mocador de cap que fan servir moltes
dones musulmanes) a tota hora i a tot arreu, decisió que considera la més
important que ha pres a la seva vida. Així mateix, vol complir amb el precepte
musulmà de fer les cinc oracions diàries a l’hora que correspon.
L’Amal pren la decisió de posar-se el hijab “a jornada completa”, com diu ella,
just uns quants dies abans que s’iniciï el tercer trimestre a l’Institut. Estudia
primer de batxillerat, i una de les seves preocupacions principals és la reacció
dels companys i els professors quan la vegin arribar el primer dia amb el hijab.
Fins i tot elabora prèviament una llista amb la gent “que s’enrotllarà” i la gent
“que no s’enrotllarà”, és a dir, “que vindran amb punyetes, em miraran com si
tingués micos a la cara o em criticaran per l’esquena”. El cert és que, amb el
temps, molta gent que, previsiblement, no s’havia “d’enrotllar” serà respectuosa
amb la decisió de l’Amal.
Els seus pares són els primers a donar-li suport i a sentir-se orgullosos de la
seva decisió de dur el hijab, però també rep el suport dels seus professors. Tot
i així, haurà de vèncer molts prejudicis d’alguns companys i dels mitjans de
comunicació, especialment en el primer aniversari dels atemptats de les Torres
Bessones de Nova York o quan es produeix el de l’illa de Bali. Amal se sentirà
especialment assenyalada i haurà de sentir comentaris de tota mena, encara
que ella rebutgi totalment el terrorisme i, fins i tot, les interpretacions més
fonamentalistes de l’islam, el que anomena “tradicions d’estil talibà”. L’Amal
també considera que, segons la tradició musulmana, no s’han de tenir relacions
sexuals abans de casar-se, una creença que també li comportarà
contradiccions dins el món en què viu.
La novel·la presenta diferents maneres de viure la fe musulmana: des de la de
qui es canvia el nom, es tenyeix els cabells i fa veure que és nascut a Austràlia,
quan de fet prové d’un país de l’Orient Mitjà, fins a la de qui fa una interpretació
restrictiva i reaccionària de l’Alcorà o de la tradició musulmana. També planteja
el conflicte que pot suposar professar una creença religiosa minoritària, una
dificultat més amb la qual es troben els immigrants, afegida a les lingüístiques o
culturals. I, en definitiva, explora els problemes de la integració i del
multiculturalisme quan s’intenta preservar la pròpia identitat. Com diu la
mateixa Amal, “no sé quin és el meu lloc al país que em va veure néixer”.