INSTAL·LACIÓ GRUA TAG Juny 2001 10 ▼ CÀRREGA MÀX. CÀRREGA MÀX. BASE MÒBIL BASE FIXA ENCASTADA TREPADORA tornapuntes ALÇADA SOTA FLETXA 2 PLANTES
ESPAI AL TEMPS ▼ Els llibres i la difusió <strong>de</strong> la lectura a Tarragona (segles XIV-XV) E ls darrers segles medievals es caracteritzen pels canvis vers noves formes <strong>de</strong> vida, <strong>de</strong> sistemes econòmics, <strong>de</strong> pensament... També es presenten novetats en l'àmbit cultural, en tot el relacionat amb la cultura escrita. Sobretot cal dir que és un temps en el que l'escriptura <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser un monopoli <strong>de</strong>l clergat. Surt <strong>de</strong>ls monestirs i <strong>de</strong>ls claustres catedralicis per anar a trobar la societat baixmedieval que cada vegada més veu la necessitat <strong>de</strong> l'escriptura, i també <strong>de</strong> la lectura. Els merca<strong>de</strong>rs necessiten saber escriure per a po<strong>de</strong>r portar els comptes i els seus negocis. Els notaris utilitzen l'escriptura per a fixar els contractes jurídics <strong>de</strong>ls seus clients. La circulació <strong>de</strong> llibres va en augment a partir <strong>de</strong>l segle XIII i el sistema <strong>de</strong> lectura canvia respecte els temps anteriors. Apareix un nou tipus d'intel.lectual que llegeix a la botiga, a la sala <strong>de</strong> la casa, a l'estudi particular, a l'escrivania, i guarda els llibres en una caixa, juntament amb els papers <strong>de</strong>l negoci i els llibres <strong>de</strong> comptes. La lectura, doncs, es<strong>de</strong>vé un element emmarcat en l'esfera <strong>de</strong> l'oci i <strong>de</strong>l temps lliure 1 . Però caldrà buscar-la també en els cercles més íntims, convertint-se cada vegada més en una activitat privada i silenciosa. A través d'aquesta lectura privada el lector entra en una relació individual amb Déu, llegint per exemple l'obra <strong>de</strong> Tomàs <strong>de</strong> Kempis, La imitació <strong>de</strong> Crist, o fullejant els llibres d'hores presents ja en moltes cases baixmedievals 2 . ▼ Miniatura <strong>de</strong>l llibre <strong>de</strong>l «Usatges», segle XIV Tots aquests aspectes que es presenten ara tan generals, i algú podria pensar que fins i tot allunyats <strong>de</strong>l nostre entorn més immediat, també es van manifestar a casa nostra. La documentació tarra gonina, sobretot els inventaris post mortem 3 , ens proporciona algunes da<strong>de</strong>s sobre la lectura als segles XIV i XV. Po<strong>de</strong>m saber què llegien alguns tarragonins, quins llibres tenien a les cases i, fins i tot, com els adquirien, tot i que no són més que da<strong>de</strong>s parcials i que no ens han <strong>de</strong> portar a generalitzar. ELS LECTORS En primer lloc, les persones. Cal veure quins lectors hem localitzat en la documentació, tot i que les da<strong>de</strong>s són irregulars. Tan sols hi ha un element comú a tots ells, i és que tots són <strong>de</strong> Tarragona. I diem ells perquè no hem localitzat, <strong>de</strong> moment, cap dona. Hi ha un total <strong>de</strong> 16 inventaris amb referències a biblioteques <strong>de</strong> lectors tarragonins, tot i que altres documents ens aporten altres da<strong>de</strong>s. Ens interessen sobretot les TAG Juny 2001 11 ▼
Change language