Poesías ganadoras del 6º premio de Poesia de - CCOO de Catalunya

tantes promeses
convertides en pols,
tants adéus sense retorn,
tantes paraules
que mai no he dit,
I cerco amb els ulls
el blau del cel,
regions sensibles,
la dolçor de l’anhel,
un nou fragment de record,
dits d’il·lusió en els secrets
d’un mag o alguna bruixa.
III
A estones tinc petits bocins
de lluna en la mirada,
rialles dolces
que el teu gest em regala,
gots de tendresa diluïda
que ens bevem
sucant carícies
en la pell enamorada.
A estones tinc bocins d’enyor
a les mans buides,
un bri d’estranya
melangia quan t’allunyes
i la tristesa congelada
al fons de l’ànima.
IV
Moriré d’un amor plàcid,
d’un amor de passions
inconfessables,
de paraules mig callades,
de mirades amarades de desig.
Moriré d’un bes ingràvid,
d’aquell bes que cap
llavi va trobar,
de la trista rialla d’un somriure,
de l’absència més ingrata
d’unes mans.
Moriré d’una dolça melangia
quan la lluna s’amagui
cel enllà, quan el vent
s’endugui la memòria,
i la flama del meu cor
s’hagi extingit.
V
M’agrada pensar-te
en la bella quietud d’hores baixes,
amb la mandra feixuga dels versos,
quan la tarda em gira l’esquena
gener-març 2006
Poesía
i només puc tocar de tu
petits bocins fets record.
M’agrada mirar-te
amb els ulls silenciosos,
mentre el capvespre
els pinta de fosques transparències
i t’invento un posat
on el temps et configura
immòbil, expectant,
en prohibides i exòtiques
illes d’enyor.
SEGLE XXI
ROBATORI
Isabel Valverde Hernández
Tercer premio
Ens heu pres la il·lusió,
les roses i la utopia,
l’olor que fa cada dia
i la capsa de colors.
Després, heu expropiat
el casalici dels avis
i heu tapat dites de savis
amb eslògans de mercat.
Però guardàvem a l’armari,
entre rams d’herbes d’aroma
i draps amb peles de poma,
paraules del diccionari:
llibertat, democràcia,
autodeterminació.
Solidaritat, nació,
lluita, raó, audàcia…
Que, quan amb seny i reserva
—ja sabíem que eren fràgils—
les trèiem, amb xanxes fàcils
en fèieu burles acerbes.
I avui, en obrir el calaix,
m’he adonat del robatori,
i he sentit el rebombori
a la plaça d'allà a baix.
Pobres mots prostituïts
que brandeu, com armes blanques,
13