Activitats - IES Mossèn Alcover

eprenia (reprendre)
2. Resumiu l'acció del fragment.
3. Com apareix als ulls de Tirant, na Carmesina?
4. A qué compara els pits de Carmesina?
5. De què no podia desviar els ulls, Tirant?
6. En quin estat d'ànim va quedar Tirant després de l'encontre amb Carmesina?
6.1. Com es va manifestar, l'estat d'ànim?
7. Com el feia reaccionar amb el que sentia Tirant?
8. Quin sentiment li havia despertat Carmesina?
8.1. Què n'opinava, del sentiment?
TEXT 3. El llibre de les dones. Jaume Roig
Segon llibre. De quan vaig ser casat. Tercera part. Com vaig prendre vídua.
Díficil de dur a mà, més difícil era encara conduir-la amb la sella. Què us diré? Quanta malesa i aspresa hi ha al món,
més n'hi afegeixo jo a ella. Tota maldat, era prompta al mal i tardana al bé, i molt envejosa. Parlava molt i feia poc, i era
peresosa i gens treballadora. Mai no colpejada ni senyorejada per home, era molt orgullosa i superba: no cridava mai pel
meu nom, sinó com si jo fos un gos amb morrió.
Jo, cansat i vell, esgotat per tempestats i mals, n'estava ben fart i me n'apartava per no sentir crits, remors ni altres
bregues.
Afavoria molt les seves esclaves i servidores; en canvi, avorria els meus parents i amics i maltractava els meus criats i
esclaus. Mai no es dolia de res: no visitava els meus parents si estaven malalts, ni duia dol si algun dels meus moria.
D'altra banda, impedia que s'acostessin i em vinguessin a veure, i no els deixava entrar a casa. Gelosa de mi, si venia
tard sempre sospitava; en canvi, quan era a casa sempre era guerrera i em donava turment. Mai no escoltava consells ni
s'avenia a raons: habilidosa per moure brega, es mostrava terrible i desamable amb mi. Tenia el cap blanc i el front
arrugat, i no li agradava que parlessin dels anys i, menys, que els hi comptessin.
A pesar dels seus esforços, no quedà mai prenyada, ja que tenia més de quaranta anys quan la vaig prendre per muller,
enganyat i pensant que en tenia trenta-dos. I la que té aquesta edat, poc pot concebre: és com el cep vell, que es vol
empeltar però ja no pot fer rebrots. Era per la seva vellesa que no es prenyava i estava sempre de mal humor. Tot ho va
intentar i tot ho va provar endebades, ja que els empelts, siguin d'agulla o d'escut, s'han de fer al seu temps, i a ella ja li
havia passat el seu. No obstant això, visità metgesses i velles infernals que la hi ajudessin, i s'entengué amb banyadores
mores, llevadores, endevines, apotecaris i herbolaris. Va recórrer a tots aquells en qui creia que podia trobar remei.
Una vegada, assajà de visitar una tacanya mestra, estranya metgessa de Bigorra que havia emporcat amb la seva
“ciència” tot Aragó, des del Rosselló a València. Aquella vella porca, quan la visitava qualsevol dona enderiada i desitjosa
de tenir fills, li feia prendre afrodisíacs a base de clavell i de gingebre, i li feia creure que ella no en tenia la culpa i que
era la llavor del seu marit el que res no valia. Estava conxorxada amb uns bons companys, ben joves i de ronyons
calents, i prometia a les dones que amb l'ajut d'ells aviat serien prenyades. D'aquesta manera practicava la medicina i
molt hi guanyava. La meva dona, quan ho va saber, no va voler semblant medecina i m'ho va explicar tot. Només
aquella vegada fou una mica bona.
En saber-ho, me'n vaig anar immediatament a referir-li tanta vilesa al governador, el bon Boyl, i el seu assessor, misser
Rabaça, que hi era present, va dir: “El meu consell és que sense fer procés -si va contra la llei tant me fa- aquesta
bagassa sigui ofegada dintre de sa pròpia casa a mitjanit perquè no continuï enganyant marits” I així va ser fet amb
discreció. ¡Quants bords secrets van quedar legítims!
Jo, però, no desesperava de tenir descendència ja que no era ni massa magra, ni massa grassa, ni estava malalta.
Per tenir fill, gairebé em vaig arruinar. Pagant metges, astròlegs i practicants de la geomància, vaig desprendre més de
dos mil sous. A tots va recórrer i a tots va creure, i, buscant de parir, per poc no mor: uns la trobaven calenta i els altres
freda i humida; tots deien coses diferents i l'enganyaven i l'embruixaven; li feien beure mil beuratges fastigosos, prendre
banys i untar-se amb estranyes potingues, i la faixaven i li posaven perfums i supositoris. Res no hi valgué i mai no
quedà prenyada. En canvi, li van causar úlceres que li procuraven contraccions molt doloroses del ventre, i la van fer
malenconiosa i hipocondríaca.
Contesta les preguntes següents:
1. Cerca el significat i copia'l dels mots següents: empelt, apotecari, emporcar, enderiada, afrodisíac, conxorxada, vilesa,
geomància.
2. Quins defectes descriu de la vídua?
3. Com el tractava?
4. De quins comportaments l'acusa?
5. Per quina raó s'hi va casar?
6. Què va arribar a fer la vídua per complir amb el compromís matrimonial?
7. Quina visita comenta que va fer la dona?
7.1. Què li feia prendre?
7.2. Què valora d'aquest fet?
8. Què va decidir de fer?
8.1. Quina en va ser la conseqüència?
9. Que va arribar a fer el narrador-protagonista perquè la dona quedàs prenyada?