Activitats - IES Mossèn Alcover

More documents

Recommendations

Info

1.4. ¿Qué les hace pensar que ha recuperado la cordura? 2. ¿Qué piensa Don Quijote de Sancho? 3. ¿Cómo reacciona Sancho ante esta situación? 3.1. ¿Cúal es, según él, la causa de su inminente muerte? 3.2. ¿Qué remedios propone para su restablecimiento? 4. Compara a don Quijote con Sancho. 4.1. ¿Qué diferencias de actitud encuentras? Piensa en que don Quijote está dictando su testamento. 5. Busca las palabras que caractericen la personalidad y la conducta moral de ambos personajes. 6. ¿En qué hechos, actitudes o sentimientos se manifiesta la amistad de ambos compañeros? 7. Explica qué lazos de amistad unen a estos dos hombres. 2. Resums i redaccions TEXT 1. Memòries. J. M. de Sagarra. No crec que mai ningú s'hagi ocupat dels Sagarra, vull dir dels meus Sagarra, com a grup, com a família o com a modalitat humana especial. Han estat fins ara objecte d'efímeres i privades consideracions, i més que res han anat constituint pols de cementiri. Però avui se'ls presenta una avinentesa única que, si jo no l'aprofito en honor d'ells, no se'ls presentarà mai més. I aquesta avinentesa és la meva voluntat d'escriure la present narració, i, com a conseqüència, presentar els meus ascendents amb la màxima vivor que pugui infondre'ls la meva ploma, de manera que ofereixin tots plegats una certa coherència i una continuïtat llarga de quatre segles. I dic que no se'ls presentarà mai més l'avinentesa perquè em penso que jo sóc l'única persona del món que disposa de les dades autèntiques i conserva fidelment els testimonis orals que han de proporcionar-los aquest respir i aquesta publicitat damunt el paper. He dit que la majoria dels Sagarra venim de la Segarra; doncs bé, si vull atrapar la primera figura de la qual tinc constància històrica, i de la qual jo sóc un efecte, no tinc més remei que situar-me a la vila de Verdú l'any 1524, i allí descobreixo un tal Climent Sagarra. Aquest Climent Sagarra no deixa rastre d'ascendència en cap document local, i no se sap, doncs, que sigui fill de Verdú. Aleshores no em toca altre remei que creure'l arribat d'un altre punt de la comarca, però no puc dubtar que és allí on s'estableix i on funda la seva limitada dinastia rural; perquè és de l'any 1524 la primera constància d'ell, en un paper, descobert pel meu pare i procedent de l'Arxiu de l'Abadia de Verdú. Més amunt d'aquest pagès, arrelat a la vila dels càntirs de terrissa negra i de les fires famoses, no trobo cap Sagarra de carn i ossos amb el qual pugui lligar parentiu. Ara bé, la vila de Verdú és molt a la vora de Tàrrega i està situada en el límit de la Segarra i el Baix Urgell; en realitat cau dins d'aquesta darrera comarca, i es pot dir que, baldament pertanyi al partit judicial de Cervera, és una realitat segarrenca que fuig cap a un clima més fèrtil i menys auster que el que caracteritza la Segarra de debò. I aquest Climent, primer rebesavi meu del qual puc donar fe, és un segarreta que també fuig de la Segarra; però no acaba de decidir-se i es queda a la frontera comarcal. Hauran de passar encara cinc generacions perquè els descendents de Climent Sagarra vagin a la recerca d'espais de més importància per satisfer unes ambicions que no els trigaran a brotar. ¿Què fou la vida d'aquest Climent, que no defugiria ni l'aixada ni el mantí, limitat per un horitzó de blat, de sègol i de civada, ensorrat en una dòcil monotonia de trisagis i vespres i aïllat, dins la seva rustiquesa primària, de les truculències que pintaven de sang i d'or aquelles anyades eruptives del Renaixement? Això, no ho sabré mai, ni podré aventurar res sobre les seves condicions físiques, sobre els seus pecats, sobre els seus èxits o els seus desastres. Només em consta que va existir i que tingué dos fills, un anomenat Jaume i un altre anomenat Joan, batejats tots dos a la vila de Verdú. Jaume Sagarra, l'hereu, es casà amb Elisabet Vidal, d'ells nasqué un Jaume Vicenç Sagarra. No hi ha cap notícia de qui fou la muller de Jaume Vicenç; probablement ell visqué molts d'anys, vidu, sol i ensopit, perquè el seu testament, atorgat davant de Bernat Pou, notari de Verdú, és de març de 1601, i en ell nomena hereu de les terres i de la casa el seu únic fill Guillem. D'aquest Guillem, quart de la dinastia dels Sagarra fundada per Climent, se'n coneixen les darreres voluntats, atorgades en 1617, però no queda rastre del nom de la seva muller. En canvi, se sap perfectament qui van ser tots els seus fills, i només amb la descarnada literatura dels baptismes, òbits i capítols ja s'entreveu la manera com els Sagarra de Verdú es van espavilant i engreixant i com, limitats encara per un vegetatiu localisme, afinen la pròpia rusticitat per a empreses de més esplendor i opulència. Quatre foren els rebrots de Guillem: dos nois i dues noies. Dels nois, l'un és Roc Sagarra, l'hereu, i l'altre Onofre, el fadristern, que de seguida així com molts fadristerns d'aquesta història, que aniran venint després, veiem convertit en capellà. De les noies, Magdalena, la filla gran, la sabem casada amb un tal Puig de Verdú, home de poca vida, el qual ben aviat se li queda als dits i la deixa lliure per a casar-se amb Bartomeu Vidal, semoler de Verdú, home gras i de més durada; Crescència, la petita de la colla, es casà amb un tal Joan Guiam de Verdú, i no puc dir si el va fer feliç o desgraciat. I ara insistim una mica sobre la figura de l'hereu: Roc Sagarra, en el moment de triar muller, pensa probablement a engrandir les terres i els horitzons econòmics; va a caça d'una pubilla com un desesperat, i, naturalment, la troba. La pubilla es diu Caterina Riber. Li porta al matrimoni les herències de les famílies Vilanova, Gabarró i Riber de Verdú i el patronat de dos beneficis; un sota la invocació de la Santa Creu de l'església de Verdú i un altre sota la invocació de Santa Maria, fundat l'any 1405 per Guillem de Vilanova. Amb la pubilla Riber, el nostre Roc Sagarra pot mirar-se les tronades i les pedregades una mica més tranquil i pot escórrer el gra de blat per les mans amb una certa delectació morosa. Però no ens fem il.lusions. Roc, sense cap mena de dubte, fou un home realista i devia tocar molt de peus a terra. No es mou de Verdú, no es deixa temptar per fantasies i segueix fidel a la terra i a la seguretat de l'estalvi.
Llegeix el fragment i contesta: 1.D'on ve la seva família? 1.1. Què és i on la podem situar? 2. Quin és l'ascendent més antic que coneix? 2.1. A quin lloc i a quina època el situa? 2.2. A quina professió es dedicava? 3. On situa i què comenta de la vila on situa el seu primer ascendent? 4. Què en sap, del seu ascendent? 5. I del segon ascendent? 6. Quin camí segueixen els descendents? 7. Cerca el significat de fadristern i pubilla i copia'ls. 8. Què comenta de l'hereu? 9. Explica el que coneixes dels teus ascendents familiars seguint el model de Sagarra, és a dir, contesta les preguntes anteriors contant el que saps de la teva família. TEXT 2. El reportatge. L'equació del canvi climàtic. Diari Avui. Diumenge, 21 de febrer del 2010. SOCIETAT. Medi ambient L'equació del canvi climàtic REACCIÓ EN CADENA · Un estudi constata que l'escalfament global pot reduir la producció d'aliments bàsics i fer créixer els preus i la pobresa DIFERÈNC<strong>IES</strong> · No obstant això, augura que petits agricultors amb terres pròpies en sortiran beneficiats Redacció Uns hi sortiran perdent i d'altres -menys- hi guanyaran. Aquesta és la conclusió d'un estudi fet per un grup de científics del Programa de Seguretat Alimentària i Ambient de la Universitat de Stanford (Califòrnia, EUA) que avalua l'impacte de l'escalfament global i el seu efecte en el clima sobre el preu dels aliments i la gana al món. El treball, que ahir es va presentar a la reunió anual de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (AAAS) a San Diego, confirma que l'increment de la temperatura podria reduir de manera considerable la producció mundial de blat, arròs i blat de moro, ingredients bàsics de la dieta de milions de persones que subsisteixen amb ingressos inferiors a un dòlar diari. La tesi de l'estudi que va presentar el científic David Lobell, expert en temes agrícoles de la Universitat de Stanford, és que l'escassedat d'aquests aliments empenyerà els preus a l'alça i farà que augmenti la pobresa en amplis sectors de la població. Però, d'altra banda, hi haurà altres grups, especialment petits agricultors, que podrien sortir de la pobresa com a conseqüència d'aquest augment de preus dels productes bàsics que ells produeixen. "L'impacte sobre la pobresa no depèn només del preu dels aliments, sinó també dels ingressos que té la gent pobra", va indicar Lobell. Segons aquest científic, la majoria de projeccions donen per fet que, amb una pujada de preus dels aliments, s'incrementarà paral·lelament la pobresa perquè els més desfavorits destinen la majoria dels ingressos que tenen a comprar aliments bàsics. La majoria d'aquestes persones són treballadors rurals a sou i persones pobres que viuen en ciutats. No obstant això, Lobell sosté que "hi ha alguns treballadors del camp que cultiven el seu tros de terra que sortiran beneficiats de l'augment del preu dels aliments". L'anàlisi dels efectes del canvi climàtic sobre la producció d'arròs, blat i blat de moro en quinze països de l'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia mostra que, en un escenari en què la temperatura augmentés un grau i mig d'aquí al 2030, hi hauria una elevada probabilitat que la producció agrícola caigués entre el 10 i el 20%. Això es traduiria en un augment d'entre el 10 i el 60% dels preus i en un increment global de la pobresa en aquests països del 3%.
Page 1 and 2: DEURES DE SETEMBRE 2009-2010 TERCER
Page 3 and 4: eprenia (reprendre) 2. Resumiu l'ac
Page 5: 5. Explica la diferencia entre una
Page 9 and 10: 1. Quin ambient hi ha a la discotec

Activitats - IES Mossèn Alcover

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?