Fira 2007 - La Palanca

Car Car Cartes Car Car tes a a la la la RR
Redacció
RR
edacció
(in)Cultura i (a)Política (I)
Quan l’any 1978 vam recuperar la democràcia,
del tot incompleta i de baix
nivell, però com a mínim podíem triar
els nostres representants polítics, la
maquinària intel·lectual, cultural i comunicativa
de l’espanyolisme més radical
i també de l’espanyolisme més
simpàtic i plural es van posar a treballar.
Calia aniquilar el fet nacional català,
també calia entrar a la Unió Europea,
per a començar a xuclar fons de
cohesió econòmica. Per això feia falta
no utilitzar l’agressivitat per a aixafar
el fet nacional català i basc, calia utilitzar
tota la seva maquinària d’indústries
culturals al servei dels hereus del
franquisme.
És per això que s’han dedicat a criminalitzar
i desprestigiar els polítics i
la política i sobretot si són nacionalistes,
catalans, és clar. Creant de forma
molt subtil i subliminal com una pluja
fina, una associació d’idees entre política
i fet nacional.
A partir d’aquesta manipulació, ens
podem trobar amb la típica situació grotesca
que molta gent –de bona fe– ens
diu que són apolítics i que la política
no els interessa gens i més aviat els fastigueja,
però a la vegada estan molt preocupats
per l’economia, el medi ambient
i la educació dels seus fills, com si
es pogués separar una cosa de l’altra.
Haurem de ser conscients que en un
món global, intercomunicat, i en una
societat estructurada en xarxa i sotmesa
als interessos de grups de pressió i
monopolis, on el concepte de ciutadà –
provinent de la il·lustració– està canviant
pel concepte de client –provinent
del liberalisme econòmic i la globalització.
Són aquests conceptes els que ens duen
a la conclusió que tots aquests elements
cabdals pel nostre desenvolupament
són indestriables, no es poden separar,
no en podem tocar cap sense que afectin
els altres.
La intenció de voler afrontar algun
problema concret, com un bisturí en una
operació quirúrgica sense voler tocar els
altres òrgans, resulta sempre infructuosa
i ens acaba portant a la frustració i
l’autoodi per la nostra manca de capacitat
de solucionar els problemes.
La dreta i l’esquerra espanyola, amb
el seu discurs cultural i polític, repeteixen
una i altra vegada que la política
no interessa la gent, que crea problemes
–sobretot si és nacionalista– i ens
hem de preocupar del que ells anomenen
els problemes reals de la gent.
Aquest discurs qualla, atès que les seves
indústries culturals són molt potents
i arriben a moltíssima gent.
Desactivar aquest discurs tan simplista
resulta molt complicat, primer
perquè disposen d’una piconadora
mediàtica molt potent, segon perquè hi
ha molta gent que pateix en primera
persona problemes de sanitat, mobilitat,
educació, assistència, transports,
29
la Palanca
habitatge i moltes més coses; aquestes
persones, quan senten tot aquest soroll
eixordidor de l’espanyolisme, experimenten
un sentiment de culpa vers el
fet nacional català.
Per últim, el sobiranisme català no
disposa de grups de pressió financers i
mediàtics –per motius històrics– per
a fer front a totes aquestes agressions
verbals i de manipulació informativa
que patim dia rere l’altre, ben al contrari
que altres col·lectius nacionals com
bascos, irlandesos, escocesos i sionistes.
El nostre repte de futur penso que
passa per tenir la capacitat d’articular
una cultura social i organitzacional
d’entitats que siguin capaces d’entendre
que tots aquests conceptes són indestriables
i imprescindibles vers el
nostre desenvolupament de futur i, com
en qualsevol sistema d’interconnexions,
com un organisme viu, o com les
tecnologies avançades de producció, la
fallida d’un element repercuteix en tot
el sistema.
Moisès Martí i Sales