Fira 2007 - La Palanca

Noticiari
Noticiari
Centenari de la Roseta de cal Cintet
E
l passat 5 d’agost, Alòs de
Balaguer va tenir el goig d’homenatjar
la veïna Rosa Porta, la Roseta
de cal Cintet, amb motiu del seu
100è aniversari.
La celebració es va dur a terme en la
intimitat de la família, a petició de la
mateixa Rosa. L’il·lustríssim alcalde Sr.
Lluís Soldevila li va lliurar una placa
commemorativa pel seu 100è aniversari
acompanyada d’unes emotives
paraules. L’acte va ser molt
emotiu i ple d’alegria.
Un tomb per la vida de la
Roseta...
Ella sempre explica que va néixer
a l’hivern, un dia de molta
boira i espessa... però, és clar, a
l’Argentina!!
Els seus pares eren fills
d’Alòs, eren en Pere Porta de cal
Lin i la Maria Serentill de cal
Miquel del Mestre. De seguit de
casar-se, els pares de la Roseta
ja van veure que a Alòs no es
farien rics i, abans que la família
augmentés més, van marxar
amb una filla de 4 o 5 mesos cap
a l’Argentina a buscar fortuna.
Es van instal·lar a la província
de Córdoba concretament a
Huinca Renancó.
Allà les coses van ser diferents, van
aconseguir fer-se rics. Primer el seu
pare va fer de mosso i la seva mare feia
de cuinera per una gent d’Artesa. Casualitats
de la vida...
Amb el temps, el seu pare va arribar a
portar molta terra. Tenia 80 cavalls i
molta maquinària per a treballar-la.
Conjuntament amb la fortuna, també
augmentava la família. La Rosa va
ser la quarta d’onze germanes, tot noies.
Algunes varen morir a l’Argentina.
Recorda quan el seu pare les portava
al cinema, especialment quan sabia que
feien pel·lícules on sortien els ruquets
carregats de llenya passejant-se per carrers
estrets com els d’Alòs. A elles els
feia molta gràcia veure com aquells
“cavalls petitets” aplanaven les orelles
amb tanta càrrega que portaven.
L’any 1915 se’ls va presentar una
mala collita que els va fer perdre molts
diners i van decidir tornar a Catalunya.
El viatge el van fer amb vaixell i durà
21 dies. El vaixell era el Reina Victòria
Eugènia. La Roseta el recorda molt bé,
va ser una experiència única.
Quan van arribar, van comprar
una finca a Linyola, però
la Rosa es va quedar a Alòs
amb els padrins materns. La
Carmeta, una de les seves germanes,
també va pujar a viure
a Alòs per a tenir cura dels padrins
i així també poder anar a
escola.
Així van anar passant els
anys fins arribar al 1931, quan
la Roseta es va casar amb el
Cinto de cal Cintet. D’aquesta
9
la Palanca
unió en va sortir cinc fills. La Maria al
1932, el Cintet al 1935, la Lolita al 1938
(va morir de meningitis als cinc mesos),
el Francisquet al 1941 i la Juanita al
1942.
La mort de la Lolita i la guerra...
La Roseta, l’any 1938, després de tenir
la Lolita, va agafar la pleura. Al no poder
donar l’atenció i nutrició necessàries
a la recent nascuda, la
va deixar amb la seva germana
Carmeta a Boldú, on estaven refugiats
per la guerra.
Per desgràcia, la nena va agafar
la meningitis i va morir. Van
haver-la d’enterrar a Vallfogona
ja que feia tres dies que els nacionals
hi havien passat i van
poder abandonar el refugi de
Boldú.
La Roseta, ressentida encara
de la malaltia, i el seu pare van
haver de fer set hores de camí a
peu per a poder assistir a l’enterrament
de la seva filla, passant
per damunt dels cadàvers
dels soldats morts.
Fent balanç...
La Roseta ha dedicat tota la seva
vida al món rural i a la família. Al camp
amb el cereal, les ametlles, la vinya,
l’hort, les conserves de tomata, les melmelades
de meló i síndria... També tenien
animals, porcs, conills, gallines...
La Roseta enviduà l’any 1994 del
Cinto i l’any 2001 va perdre una altra
de les seves filles, la Maria.
Ha estat una dona forta, emprenedora
i valenta, encara ho és ara, només fa
falta tenir-hi tres paraules per adonarse’n.
És una dona que ha sabut aconsellar
i mantenir unida la família.
Com diu ella, cent anys ja és un bon
moment per a fer balanç de la vida i
ens recorda que “si la feina matés, ja
s’hauria mort abans”.
Des d’aquí fer-te arribar la nostra
admiració i felicitar-te de tot cor. Feliç
aniversari!!!
Josep Riasol