teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

01
Presentació
Temps de Comunicar és una revista de
caire acadèmic sobre comunicació i noves
tecnologies.
Empreses periodístiques
En aquest número el dossier tracta sobre
les diverses empreses de comunicació que
actualment treballen a les Illes.
Miscel·lània
Apartat dedicat a diversos articles de
reflexió sobre temàtica diversa.
Grup d’Història de la Comunicació Social
telf (971) 792818
fax 971-798-078
Pàgina web:
www.cesag.org/ghcs
teMps de coMUNicaR
Logotip deL cesag

TEMPS DE COMUNICAR
mitjanS de ComuniCaCió de leS illeS balearS
número 01 - setembre, 2011
revista del Grup d’Història de la Comunicació Social del CeSaG (Centre
adscrit a la uib).
Costa de Saragossa, 16
07013 Palma
illes balears
Direcció
dr. joan josep matas Pastor
Redactor en cap
Sr. llorenç espasa ribot
Col·laboradors
dra. Ángeles durán mañes, dr. Sebastià Serra busquets, dra. Catalina amer ballester,
dr. arturo Cadenas iturriozbeitia, dr. miquel Gual tortella, Sr. rafel Puigserver Pou, Sr.
mark Schlüter, Sra. empar bosch Sansó, Sr. eugeni rodríguez adrover, Sr. andrés lópez
mengual, jacobo Gutiérrez, Sr. antoni ignaci Pasarius, maria magdalena Puigserver.
Administració
dr. joan josep matas Pastor
Maquetació i edició gráfica
Sr. llorenç espasa ribot
Disseny
Sr. llorenç espasa ribot
Producció
dr. joan josep matas Pastor i Sr. llorenç espasa ribot
Comité científic
dr. josep maría Figueras artigues (universitat autònoma de barcelona)
dr. antonio Checa Godoy (universidad de Sevilla)
dr. Ángel luís rubio moraga (universidad Complutense de madrid)
dr. Francisco Fernández beltrán (universitat jaume i)
Consell editorial
dr. Sebastià Serra busquets (universitat de les illes balears - CeSaG)
dra. Ángeles duran mañes (CeSaG)
ISSN
2174 - 7431
001
teMps de coMUNicaR
Índex
Presentació [Dr. Sebastià Serra Busquets]
Secció I. EMPRESES PERIODÍSTIQUES
La premsa diària de Mallorca [Catalina Amer]
Periodisme 2.0 a les Illes Balears [Llorenç Espasa]
La premsa gratuïta a Balears [Joan Matas]
Història de la ràdio a Mallorca [Joan Matas]
La premsa forana de Mallorca [Rafel Puigserver]
Mitjans en llengua estrangera [Mark Schlüter]
Secció II. MISCEL·LÀNIA
La comunicació a l’església [Eugeni Rodríguez]
¿Comprender películas desde la incomunicación?
[Arturo Cadenas]
Visió de la dona a les publicacions [Empar Bosch]
La lengua de las mariposas [M.Gual, J.Matas,
A.López, J.Gutiérrez]
Trece rosas [A. Pasarius, M. Puigserver]
Secció III. NOTÍCIES
Projecte de recerca: La premsa diària de Mallorca
en el camí cap a la Democràcia (1975 - 1977)
[Grup de Recerca d’Història de la Comunicació
Social del CESAG]
1
2
12
17
30
45
55
60
70
75
80
92
110

Editorial
Dr. Sebastià Serra Busquets
Catedràtic d’Història Contemporània de la UIB. Professor del CESAG
A L’INICI DE TEMPS DE COMUNICAR
amb gran satisfacció ens trobam amb el fruit d’una iniciativa que des de fa dos anys feia voltes i que s’ha
concretat. tenen vostès davant seu el resultat d’un conjunt de recerques i d’anàlisis sobre la comunicació
des de la perspectiva del temps present, però també des de la història.
aquesta nova publicació, que a més a més, se’ns ofereix des de la noves tecnologies implica novetat, anàlisi
i complicitats. les persones que hi participen directament són investigadors i professionals, i ho són des
dels àmbits de les ciències humanes i socials. una cosa en comú són les ganes de comunicar i de reflexionar
sobre la comunicació i la nostra societat.
la publicació se presenta en tres blocs ben definits. el primer fa referència a resultats i plantejaments sobre
un tema d’investigació, que s’està desenvolupant en el CeSaG com és ara el de les empreses periodístiques.
aquesta recerca està en camí d’oferir grans resultats i té a favor l’entusiasta participació d’un conjunt
de joves investigadors, bàsicament historiadors i periodistes.
el segon bloc, que es presenta com a miscel·lània mostra un conjunt de col·laboracions que s’emmarquen
entre l’especialització i la difusió. tal vegada sigui oportú dir en aquests moments que és molt interessant
que una publicació especialitzada com aquesta, cedeixi un espai per a investigacions o aportacions diverses
a partir de la pluralitat dels estudiosos i investigadors.
el tercer bloc, de notícies, ens presenta un projecte de recerca que ja ha començat a caminar com és ara el
de La premsa diària de Mallorca en el camí cap a la Democràcia, projecte nascut des del Grup d’Història de la
Comunicació Social del CeSaG i que aglutina persones i documentació molt diversa i de gran riquesa.
Quan neix una publicació periòdica i que té com a objectiu difondre la recerca ens alegram molt. Quan
apareix a partir de l’esforç de persones del nostre entorn, en el nostre país, encara ens alegram més i ens
convida a tots a tenir un compromís en favor de la continuïtat i de contribuir temàtiques que ajudin a la
reflexió, i en definitiva, a millorar la nostra societat.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
1

1
Empreses
Periodístiques

La premsa diària de Mallorca
Dra. Catalina Amer Ballester
Doctora en Història i Llicenciada en Periodisme.
des del segle XiX la nostra història està vinculada a la publicació de diaris. de fet es fa molt
difícil entendre el nostre món sense tenir present la seva influència i la seva capacitat per
traslladar a l’opinió pública aquells esdeveniments que poden ser d’interès.
a excepció d’El Mundo/El Día de Baleares i la recent aparició de La Gaceta Illes Balears, els diaris
que s’editen a Palma són anteriors a la democràcia; un procés que lògicament va afectar
notablement als mitjans de comunicació.
l’abril de 1977 es publicà el decret-llei sobre la llibertat d’expressió i el ministeri d’informació
fou substituït per una Secretaria de l’estat per a la informació.(1) després la Constitució
del 1978 va reconèixer i protegir els drets derivats de la llibertat d’expressió. a la nostra Comunitat
autònoma l’estatut d’autonomia de les illes balears de 1983 també contemplà en
el seu article 15 la regulació dels mitjans de comunicació. tot plegat suposà una vertadera
revolució en els mitjans de comunicació de tot l’estat i també de mallorca. molts diaris experimentaren
importants canvis de propietat, patiren una profunda renovació tecnològica
i sobretot començaren a gaudir de la llibertat d’expressió.
durant la transició política la premsa va millorar notablement la seva imatge com a conseqüència
de la demanda de notícies, de temes d’opinió i debat de forma independent a
l’administració. Però de fet, en els darrers anys del franquisme la premsa de mallorca ja es
caracteritzà per un gran dinamisme i per demostrar constantment símptomes d’obertura.
així l’historiador Sebastià Serra ha arribat a afirmar que “la transició començà primer a donarse
en el món de la comunicació i posteriorment en el de la política”.(2)
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
2

Catalina amer ballester: La premsa diària de Mallorca
des de finals dels anys 60 i principis dels 70 s’havia produït un creixement important de la
premsa local però el fet que l’estat espanyol es convertís en un estat amb 17 comunitats autònomes
alterà el sistema informatiu i impulsà, encara més, aquests diaris. de llavors ençà la
importància de la premsa local ha augmentat considerablement.
a mallorca l’etapa post franquista no va suposar, a diferència de la majoria de Comunitats
autònomes, el tancament de cap diari i sí va portar el canvi de titularitat del diari Baleares i
l’aparició de El Día.
el Baleares era propietat de la Cadena de mitjans de Comunicació Social de l’estat i el desmantellament
d’aquest organisme suposava la privatització o la desaparició d’aquest diari. de fet
segons recull l’historiador arnau Company, El Día va néixer per tal d’ocupar el buit conservador
que havia de deixar la desaparició del diari Baleares.
Però finalment la capçalera i els locals del Baleares foren adquirits, al 1984, per l’empresa Premsa
nova S.a. Per tant, a les illes balears, hi va haver una pervivència dels diaris que existien
durant el franquisme.
Cal destacar que des dels inicis dels 70 els diaris Ultima Hora i el Diario de Mallorca- a més d’altres
revistes i publicacions- havien iniciat un procés de reconstrucció del pensament democràtic.
un fet que- segons Company- també es va veure clarament afavorit per la incorporació
d’una onada de joves periodistes compromesos amb aquest procés.
des de llavors la importància dels diaris no ha deixat de créixer. Progressivament han augmentat
el nombre de pàgines, amb més seccions i amb la inclusió de suplements centrals.
amb la finalitat de fer-se més atractius a lectors i anunciants s’ha modificat el disseny i la presentació
alhora que paulatinament s’ha anat introduint el color. en aquesta renovació tecnològica
també cal destacar molt especialment la informatització de les redaccions a finals dels
80 i la modernització de les impremtes.
Quan al tiratge i a la difusió cal destacar el lideratge del diari Ultima Hora des de l’any 1980.
Segons les dades fetes públiques per l’eGm el Diario de Mallorca s’ha situat, en la darrera dècada,
per sota dels 150 mil lectors però totalment consolidat com el segon diari més llegit. a
molta distància es troba El Mundo/El Día de Baleares i el Diari de Balears.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
3

Catalina amer ballester: La premsa diària de Mallorca
la premsa editada a Palma es caracteritza per cercar la descentralització informativa. això
no només s’ha traduït en edicions a menorca i eivissa (on malgrat aquest fet predominen
les capçaleres pròpies) sinó també amb una important presència a la Part Forana. des de
finals dels 80 el Diario de Mallorca i el Grup Serra, editor del diari Ultima Hora i Diari de Balears,
disposen d’actives delegacions a inca i manacor.
a nivell estatal els diaris locals han estat paulatinament comprats i integrats en grups de
comunicació que s’han especialitzat en aquest tipus de premsa (Grupo Correo, Prensa ibérica,
Grupo Zeta...). Però a les illes balears hem de destacar el Grup Serra, principal empresa
de comunicació de la Comunitat que agrupa premsa, ràdio i televisió. entre les publicacions
del grup- a més del diari Ultima Hora i del Diari de Balears- s’inclou el Majorca Dayli Bulletin
en llengua anglesa i el setmanari Mallorca Magazine en alemany. també edita el setmanari
Sóller, el diari d’oportunitats Venta y Cambio i l’edició local del diari gratuït ADN. la comunicació
audiovisual hi és present amb les emissores Ultima Hora Punto Radio i FlaixBac i la
productora Nova Televisió.
el fet d’estar ubicats en un espai petit com mallorca ha motivat que els diaris de Palma no
només hagin de competir pel nombre de lectors sinó que també existeixi una gran competència
pels anunciants i pels propis redactors. a diferència de la premsa estatal que disputa
un mercat ampli i manté una línia ideològica i política molt definida, en general la premsa
local intenta ser més asèptica. tot i que sovint els grups empresarials que hi ha darrera
tenen una orientació conservadora, aquests diaris solen ser més diversos per tal de no ex-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e| www.cesag.org/ghcs
4

Catalina amer ballester: La premsa diària de Mallorca
cloure lectors potencials en un mercat reduït. tot així a l’àmbit mallorquí trobam dos rotatius
definits de forma antagònica, el Diari de Balears i l’edició d’El Mundo/El Día de Baleares i
la irrupció de La Gaceta Illes Balears totalment posicionat a la dreta.
actualment tots els rotatius disposen d’edicions electròniques. Segons es recull a l’Informe
Econòmic i Social de les Illes Balears 2009- editat per Sa nostra- Ultima Hora va assolir
1.327.594 usuaris mensuals, el Diario de Mallorca 321.000 i el Diari de Balears 271.330.
el 2 de març de 2011 es va publicar el primer número de La Gaceta Illes Balears; primera
edició autonòmica del diari del grup intereconomia. aquest nou rotatiu està integrat per
un grup de 20 professionals dirigits per Vicente enguidanos. aquesta iniciativa empresarial
sorgeix gràcies a l’acord entre el grup intereconomía i el grup otnis que permetrà també
distribuir la senyal del canal econòmic i de negocis Business TV a través de Canal 4.
el futur d’aquesta nova aventura empresarial- ideològicament tan extrema- és molt incert
ja què els lectors de diaris es caracteritzen per la seva fidelitat i perquè el mercat mallorquí
ja es troba molt saturat amb les edicions del Diari de Balears, el Diario de Mallorca, El Mundo/
El Día de Baleares i Ultima Hora. de fet entre 1996 i 1998 es va publicar La Voz de Baleares del
grup gallec La Voz que no va aconseguir arrelar.
Diari de Balears
el financer mallorquí joan march ordines fundà l’any 1923, a Palma, El Día de tendència
liberal. al 1939 es fusionà amb Falange i sorgí el diari Baleares convertint-se en òrgan de
la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S i propietat de la Cadena dels mitjans de
Comunicació Social de l’estat.
el 1941 va tenir la primera rotativa de les balears i augmentà progressivament el tiratge fins
arribar als 25.000 exemplars.
durant aquesta època el Baleares va promoure diversos actes paral·lels: concursos, activitats
artístiques i competicions esportives, entre les quals destaquen les voltes ciclistes a
mallorca, els partits de futbol i les vetllades de boxa. i també activitats de caràcter benèfic
com la creació del banc dels Pobres i la rifa de cistelles de nadal.
malgrat la seva vinculació al Movimiento Nacional, en les dècades de 1950 i 1960 fou una
tribuna molt activa de la dinàmica cultural a mallorca, particularment de la renovació lite-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
5

ària.
Catalina amer ballester: La premsa diària de Mallorca
ja sense el “yugo y las flechas”, a mitjans dels anys 70 el diari anà incorporant periodistes no
vinculats amb el “movimiento”. entre el 1976 i el 1984, arran de la desaparició del franquisme
inicià un procés de recessió constant.
el Baleares era propietat de la Cadena de mitjans de Comunicació Social de l’estat així que
quan s’inicià el desmantellament d’aquest organisme, el diari es posà a la venda. al maig de
1984 l’empresa Premsa nova S.a. n’adquirí els drets.
el 1996 el Consell d’administració d’Hora nova decidí editar el rotatiu en llengua catalana-
el primer de les illes balears- i canvià la seva capçalera per Diari de Balears. aquest canvi de
llengua també anà acompanyat d’un canvi en el model informatiu donant molta importància
a les notícies locals i de la Part Forana i sobretot a les planes d’opinió.
al 1998 es llençà, de forma pionera, el projecte electrònic del Diari de Balears i al 2009 es
convertí en el primer diari de balears que no inclou publicitat de comerç sexual.
durant la seva història, el Diari de Balears ha comptat amb una vintena de directors però
des del 1993, la direcció d’aquests diari ha estat ocupada per miquel Serra magraner. Per la
seva excepcionalitat en el panorama balear cal destacar la direcció d’una dona entre 1991-
1993, maria lluïsa Gallardo Galindo.
entre els articulistes que ha tingut el diari al llarg de la seva història sobresurten: Pere Capellà
(mingo revulgo), Gabriel Fuster mayans (Gafim), manuel Sanchis Guarner, joan bonet
Gelabert, josep mascaró Passarius, Quinito Caldentey, bru morey, llorenç Villalonga...
a l’actualitat destaquen les signatures de Guillem Frontera, llorenç Capellà, Ferran aguiló,
Pere Fullana, Valentí Valenciano, miquel Payeras, Climent Picornell, tomeu martí, Sebastià
bennàsar, antoni marimón...
l’edició diària consta, per aquest ordre, de les següents seccions: opinió, Política, Ciutat,
Crònica negra, Part Forana, estat, món, economia, tendències, esports i Cultura. la portada
inclou el resum de les notícies més destacades del dia de diferents seccions i la contraportada
es destina a l’opinió.
es dóna molta importància a l’opinió, així les planes 2, 3 i 4 inclouen: l’editorial, humor gràfic
i articles d’opinió. aquests és un dels trets definitoris del Diari de Balears.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
6

entre els suplements del Diari de Balears destaca el suplement literari propi “L’Espira” i el
suplement dels diumenges “Presència” de producció externa. en els darrers anys, el Diari de
Balears ha ofert, als seus lectors, interessants col·leccionables com Turisme i Societat i la Guia
dels Pobles de Mallorca. també cal destacar l’Atles d’Història de Mallorca pertanyent a la Gran
Enciclopèdia de Mallorca. en el 2010 cal destacar que l’edició dels diumenges va incloure, de
franc, un volum de la Biblioteca d’Escriptors Mallorquins, una col·lecció de seixanta llibres.
en els darrers anys, el Diari de Balears ha rebut nombrosos premis pel seu innovador disseny.
actualment cada secció s’obri amb una foto a tota plana i un petit comentari signat.
el Diari de Balears va instituir el premi Primera Plana per destacar iniciatives dutes a terme
en favor de la llengua i la cultura catalana. entre d’altres s’ha premiat a teatre de bunyola,
biel majoral, moviment d’escoles mallorquines, joves de mallorca per la llengua, el grup
musical antònia Font, l’associació Punt Cat...
entre les iniciatives d’aquest rotatiu també destaca el Club dels Joves Periodistes, adreçat a
estudiants de secundària. Cada setmana Diari de Balears publica un suplement amb les cròniques
redactades pels joves que integren el Club.
Diario de Mallorca
Catalina amer ballester: La premsa diària de Mallorca
el primer número del Diario de Mallorca s’edità el 2 de juny de 1953 i sorgia de la fusió de
dues capçaleres històriques del periodisme mallorquí: La Almudaina (1887) i el Correo de
Mallorca (1910). el motiu de la fusió va ser bàsicament econòmic a causa dels problemes
financers que arrossegaven els dos diaris. Cal destacar que aquests orígens s’han conservat
durant tots aquests anys al subtítol que segueix essent: La Almudaina- Correo de Mallorca
el Diario de Mallorca ha estat propietat de Prensa Mallorquina S.a. (1953-1955), Editorial Mallorquina
S.a. (1955-1966), Editora Balear (1966-1991) i Prensa Ibérica- Grupo Moll (des del
1992).
la presència de professionals i empresaris mallorquins entre l’accionariat ha estat una constant
i en els anys 70 cal destacar la forta presència del Grup march. en la seva primera etapa
també cal apuntar la relació amb sectors vinculats amb organitzacions catòliques.
en relació a Prensa Ibérica cal dir que és el primer grup empresarial de premsa local a l’es-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
7

tat espanyol. Va néixer al 1978 i a principis dels anys 80 va adquirir diverses capçaleres de
l’antiga premsa del Movimiento. així començà la seva expansió per diverses comunitats autònomes:
Canàries, València, astúries, Galícia... i també les illes balears; així cal apuntar que
aquest grup periodístic ja havia adquirit, al 1991, el Diario de Ibiza.
en els darrers anys, el diari ha està dirigit per professionals del Grup Prensa Ibérica. actualment
n’és el màxim responsable Pedro Pablo alonso que des del 2010 ha impulsat un caràcter
més populista del diari amb la proliferació d’enquestes al carrer.
el Diario de Mallorca és un diari d’informació general que empra la llengua castellana a excepció
d’alguns articles d’opinió i suplements.
a la secció d’opinió s’hi destinen habitualment quatre planes que inclouen: articles periòdics
de periodistes i escriptors de mallorca i també de fora que treballen pel Grup Prensa
ibérica, articles puntuals d’especialistes en determinades matèries, cartes dels lectors, humor
gràfic.... i no es publica editorial.
entre els periodistes i articulistes més reconeguts de les darreres dècades destaquen: andreu
Ferret, jacint Planes Sanmartí, Sebastià Verd, Gabriel Galmés, Carlos Garrido, Felip munar,
Gabriel mesquida, Gabriel janer manila, Carlos meneses Cárdenas, josé Carlos llop,
matías Vallés, Pilar Garcés, antoni tarabini, juan josé millás....
al llarg de la seva història el Diario de Mallorca ha publicat nombrosos suplements en molts
casos finançats per alguna administració pública o entitat financera. actualment destaca el
suplement literari Bellver. també es realitzen, amb un caràcter comercial, pàgines especials
sobre fires, pobles en festa... a més dels suplements de producció pròpia cal destacar també
els externs. així els diumenges, conjuntament amb el diari, es lliura la revista magazine,
una coedició de Prensa Ibérica i el Grup Godó.
el Diario de Mallorca també ha posat en marxa moltes promocions per incentivar als lectors,
algunes gratuïtes i algunes amb un preu suplementari.
El Mundo/El Día de Baleares
Catalina amer ballester: La premsa diària de Mallorca
El Día va ser fundat al 1981 per Gabriel barceló oliver, abel matutes juan, jaume domènech
Coll i antonio alemany dezcallar. aquesta junta de fundadors, conjuntament amb Sebastià
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
8

arceló oliver i antonio matutes juan, van subscriure el capital social de l’empresa editora
rey Sol S.a. el 1990 la totalitat de les accions de l’empresa van ser adquirides pels germans
barceló oliver.
al maig de 1988 El Día s’associà amb el Grupo 16 i passà a anomenar-se El Día 16. a principis
de 1993 es dissolgueren i El Día s’associà amb El Mundo. llavors, a partir del 27 de gener,
començà a publicar-se com El Día del Mundo i el Diario 16(3) continuà fins a l’abril de 1996
amb una edició per a balears que no acabà d’arrelar: Diario 16 Baleares.
al 1997, El Mundo va comprar la majoria d’accions de l’empresa editora de El Día. a la tardor
del 1998 es modificà novament la capçalera i passà a denominar-se El Mundo/ El Día de Baleares.
l’estratègia d’associar-se amb empreses editores d’àmbit estatal, permet beneficiar-se de
les seccions de “nacional” i “internacional” i dels suplements i columnistes més populars. la
redacció de Palma es concentra així en les seccions locals. les dedicades a crònica negra,
economia, esports, cultura i espectacles es fan de forma conjunta.
El Mundo/ El Día de Baleares ha estat dirigit per nou directors: antonio alemany, juan antonio
Fuster, alejandro daroca, javier Zuloaga, tomás bordoy, basilio baltasar, luis Fidalgo,
eduardo inda i agustin Pery. eduardo inda (2002) potencià una línia molt crítica amb el
nacionalisme polític i cultural que encara perdura.
Ultima Hora
Catalina amer ballester: La premsa diària de Mallorca
el diari Ultima Hora va ser fundat al 1893 per josep tous Ferrer amb el nom de La Ultima
Hora. aquesta denominació es va mantenir fins a 1961 quan passa a denominar-se, senzillament,
Ultima Hora.
tot i que a finals del segle XiX la tendència predominant era la premsa d’opinió, cal destacar
que des dels seus inicis aquest rotatiu optà per una línia fonamentalment informativa.
al 1974 l’editor Pere antoni Serra bauzà aconseguí la majoria de l’accionariat i substituí
josep tous barberan en la direcció del diari. el canvi implicà una nova forma de tractar la
informació i edicions que cercaven portades impactants. entre les fites culturals d’aquest
període cal destacar que els dissabtes de 1976 es posà en marxa una secció anomenada
Columna de Foc amb il·lustres col·laboracions. així, entre d’altres, hi van escriure Francesc
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
9

Catalina amer ballester: La premsa diària de Mallorca
de borja moll, blai bonet, antoni Serra i aina moll.
el desig del diari d’informar de tot el que passa a les diferents illes i a tots els pobles de
mallorca és fa evident en l’esforç per crear delegacions i edicions específiques. al 1980 es
comença a publicar una edició específica del diari per eivissa i Formentera. aquesta edició
es va dur a terme fins el 1987. aquest mateix any també s’inicià l’edició de menorca que va
durar fins el 1993. al 1986 es posà en marxa la delegació del Grup Serra a inca i al 1989 la
delegació del Grup Serra a manacor. l’1 d’agost de 1997 s’inaugurà la delegació d’Última
Hora a eivissa i el 2000 s’inaugurà la delegació d’Última Hora a menorca.
Pere antoni bauzà va ser el director d’ Ultima Hora entre 1974 i 1983. des de llavors ocupa
aquest càrrec Pere Comas barceló.
entre els articulistes amb més transcendència de diferents etapes del diari podem mencionar:
jacint Planas Sanmartí, Camilo josé Cela Conde, josep melià Pericàs, llorenç Capellà,
Gabriel janer manila, Guillem Frontera, joan Guasp, enrique lázaro....
Ultima Hora és un mitjà d’informació general escrit en castellà que utilitza el català en alguns
suplements i articles d’opinió. es defineix com un diari populista i localista. es prioritzen
els temes més locals i fan un gran esforç per cobrir tots els actes que es duen a terme
a mallorca. en aquest sentit cal dir que la crisi econòmica dels darrers anys ha provocat- de
forma generalitzada a tots els mitjans- una disminució de la publicitat que sumada a l’augment
del cost del paper ha suposat una reducció de les planes. això ha fet que els redactors
tinguin manco espai i puguin fer-se ressò d’un menor nombre d’informacions.
actualment la portada inclou el resum de les notícies més destacades del dia de diferents
seccions i a la capçalera apareix, al costat del nom, el logotip creat al 1993 per commemorar
el centenari del diari (un dibuix esquemàtic que representa a un repartidor). la contraportada
es destina a notícies de societat, a articles d’opinió i també a una de les tires còmiques
de més èxit Vuits i nous.
les planes 2 i 3 es destinen a resumir les notícies més impactants del dia en imatges, a
l’editorial i als crèdits. a la secció de tribuna s’hi inclouen articles periòdics de periodistes
i escriptors de mallorca, articles puntuals d’especialistes en determinades matèries, cartes
dels lectors, humor gràfic....
al llarg de la seva història, el diari Ultima Hora ha publicat nombrosos suplements tant de
producció pròpia com externa. entre els suplements propis cal destacar el dominical Brisas
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
10

Catalina amer ballester: La premsa diària de Mallorca
que acompanya el diari des de 1987 i la Gran enciclopèdia de mallorca que es va iniciar al
1989. aquesta obra, en forma de fascicles, va aparèixer durant 10 anys dins el magazine Brisas.
l’obra de 18 toms recull tot el coneixement de l’illa, des de la seva geografia fins als seus
personatges més il·lustres. Posteriorment s’han editat alguns apèndixs d’actualització.
entre les produccions externes cal destacar que actualment, els diumenges es distribueix
amb el diari la revista del cor Pronto i el divendres Mujer Hoy, editada pel Grupo Vocento.
des de 1965, el diari promou els premis Siurell de Plata en reconeixement a aquells personatges
que han destacat anualment per la seva activitat personal o professional.
al 1995 es va constituir el Club ultima Hora, una tribuna de debat per fomentar el pluralisme
d’idees. Per altra banda cal destacar que el Club del Subscriptor, és un club molt actiu
que realitza nombroses activitats d’oci i concursos pels subscriptors.
NOTES
(1) entre 1979 i 1980 el mallorquí josep melià Pericàs va ser Secretari d’estat per a
la informació.
(2) Serra, Sebastià: El tractament de la llengua i cultura catalana, del territori i de la
problemàtica social a la prema diària mallorquina.
(3) Diario 16 va aparèixer al 1976 amb la voluntat de defensar el sistema democràtic
i va ser un mitjà molt important fins a la crisi de finals dels 90. molts autors identifi
quen a Diario 16 com el diari de la transcisió.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
11

1. Introducció
Periodisme 2.0 a les Illes Balears
Sr. Llorenç Espasa Ribot
Estudiant de Periodisme.
el periodisme digital es pot definir d’una manera sintètica com la redacció i la distribució de
notícies via internet. tothom anomena digital al tipus de periodisme especialment editat
per a ser consultat a la Web. el periodisme digital utilitza un llenguatge escrit però també
incorpora recursos multimèdia com la fotografia, l’àudio i el vídeo digital. És tracta d’un
tipus de periodisme que pot usar tècniques pròpies de la premsa, la radio i la televisió.
entre els diversos escrits sobre la comunicació actual hi ha una frase molt interessant
entre l’internet i el periodisme digital, de ramón Salaverría, del laboratori de Comunicació
multimèdia de la universitat de navarra que diu: “internet és un mitjà que aglutina l’àudio,
el text i les imatges. internet té la instantània de la ràdio, la profunditat dels continguts de
la premsa i l’impacte de la imatge televisiva”.
l’evolució en els mitjans de comunicació involucra la creació d’eines més sofisticades per
transmetre informació d’una manera eficient i en el menor temps possible. les activitats
periodístiques sofreixen una transformació de caràcter ambigu, on d’una banda faciliten
la tasca informativa, mentre que per altra banda exigeixen l’ús de mecanismes més
complexos.
la comunicació es mecanitza a través de la tecnologia per adaptar-se a les noves necessitats
d’augmentar la velocitat i reduir les distàncies.
juntament a aquests canvis en la configuració de la informació, també hi ha nous escenaris en
la transmissió i recepció de continguts mediàtics. el més important de tots es la xarxa, que ha
vingut a revolucionar la interrelació entre receptors i emissors, per fer un pas a un altre esglaó
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
12

llorenç espasa ribot: Periodisme 2.0 a les Illes Balears
de l’era digital. És a dir, es pot apuntar l’internet com una eina que incorpora tots els mitjans de
comunicació tradicionals. Cal recordar que la ràdio va necessitar 38 anys abans d’aconseguir els
50 milions d’oients, en tant que la televisió precisà 13 anys per arribar a la mateixa xifra. internet,
en gairebé 4 anys (des de 1991 fins 1995), arribà a més de 50 milions d’usuaris en tot el món.
2. Història de la premsa digital a Mallorca
a finals de la dècada del 1990 va ser quan es va dur a terme la fase més important de la
introducció de l’internet tant a espanya com a les balears. i amb ell un nou i revolucionari
mitjà de comunicació.
els inicis de la informació a internet foren difícils, ja que, com hem vist en l’anàlisi anterior,
la falta de coneixements sobre el funcionament d’internet sumat a la lentitud del sistema
suposaven un “hándicap” bastant important per a la seva utilització. a mesura que passava
el temps, gràcies a avenços i l’assimilació que anava aconseguint, internet va arribar a un
punt on a poc a poc s’anaven introduint millores informatives, encara que de cada vegada
augmentava més la velocitat de creació de nous sistemes i funcions a la Xarxa.
un dels motius d’això era, sens dubte, l’expectació que va sorgir amb el seu conseqüent
increment de la dedicació envers internet. d’aquesta manera, molts de diaris, canals de
televisió i emissores de ràdio varen passar a tenir, també, una pàgina alternativa a internet.
en les seves pàgines “webs” s’ofereix una gran diversitat de funcions i activitats: des d’una
ampliació de les notícies fins a un “self-service” informatiu, on cadascú tria la notícia que
vol veure/llegir/sentir. les principals pàgines webs pel que fa als serveis de comunicació de
l’illa són: www.ib3noticies.com pel que fa a la televisió i www.ultimahora.es i www.diariode
Mallorca.es lluiten per el domini de la premsa a internet.
S’ha arribat a un punt de desenvolupament on no sols les grans empreses o nuclis urbans
són capaços de tenir la seva pròpia direcció web, sinó que fins i tot petites empreses de
petits pobles o, fins i tot, persones anònimes poden fer-se una pàgina web. això és possible
gràcies a l’espectacular progrés que està protagonitzant la Xarxa i la ràpida integració que
té dins la societat actual.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - tmitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
13

llorenç espasa ribot: Periodisme 2.0 a les Illes Balears
actualment, moltes institucions públiques de les illes, com ajuntaments, sabent que vivim
dins una societat de la informació i amb l’objectiu de preservar la identitat cultural també
l’han incorporat com una eina a favor de la circulació del coneixement de la cultura popular.
ara hom disposa de noves informacions allotjades a les webs dels distints ajuntaments
balears i del Consell de mallorca. existeixen cercadors com “mallorcaweb” o portals com
“Geocities” o “Cercat”.
el periodisme digital, com s’ha esmentat, va sorgir amb l’arribada d’internet. molts de mitjans
de comunicació han fet servir la xarxa per ser present a l‘internet el canal més utilitzat
del món. en l’actualitat tots els canals són presents a la xarxa com la televisió, la ràdio i la
premsa. mitjançant l’internet aquests canals han adquirit una perspectiva diferent, en el cas
de la ràdio:
- l’aportació d’imatges ha romput l’horitzontalitat del canal.
- major interactivitat entre emissor i receptor.
- la publicitat es complementa amb estímuls visuals.
- no hi ha una necessitat de concessió administrativa.
- major creació de programes de ràdio.
- la saturació de dials deixa de ser un problema.
a les balears han sorgit en els últims anys una gran quantitat de nous programes de ràdio
gracies a l’internet, durant els primers anys de ràdio a les balears només hi havia la cadena
COPE i SER avui en dia ja són 35 canals de ràdio. alguns d’aquests canals són:
Cope, Ser, radio balear, inselradio, radio diario, rock & gol, 40 Principales mallorca, radio
murta, onda Cero, Cadena 100, europa Fm, ib3 ràdio, m80, Última Hora Punto radio.
entre molts d’altres canals de radio de caràcter local. les emissores enumerades anteriorment
tenen totes un espai a la web.
en el cas de la televisió els avanços han sigut notables en els últims dos anys amb la incorporació
d’ib3 a balears. en el passat la tV era un canal analògic distribuït per cable, amb
l’aparició d’internet la tV ha romput aquestes fronteres d’espai i temps.
Permet un control quasi total de la programació del canal ja que no depèn del ritme que
imposa el canal. la interactivitat d’aquesta manera és major entre l’emissor i receptor. un
altre avantatge que té és la informació que proporciona que anys enrere no podia donar.
a les balears comtam amb 3 canals de tV de difusió a totes les illes:
- tV de mallorca
- ib3
- Canal 4 / bussiness
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
14

4. Conclusions
internet ha revolucionat per complet el sistema de treball i, sobretot, la possibilitat d’informació
en molts d’àmbits professionals. tot i estar en constant procés de millora, s’ha de
tenir sempre en compte a l‘hora de fer alguna recerca. no obstant això, és obvi que encara
sofreix algunes limitacions, però amb el pas del temps, de ben segur que s’aniran arreglant
i pulint els petits problemes que puguin anar sorgint.
degut a la seva generació espontània, l’organització de la Xarxa és pràcticament inexistent.
Per això es necessari utilitzar el centre de dades, l’índex temàtic, els directoris o els motors
de recerca per tal d’aconseguir una recerca el més exacta possible.
Per acabar, i com a dada més important, la presència de l’espanyol a la Xarxa és insignificant
i ja no parlem del català, que és quasi inexistent.
5. Bibliografia.
«ramón Salaverría». Facultat de Comunicació. universitat de navarra. 6 de març de 2008.
eFe, londres: “Creador de internet predice fin de la prensa”, 27 d’agosto de 2007.
— (http://www.maestrosdelweb.com/editorial/periodigital/). dóna molta informació dels reptes i oportunitats
del periodisme digital. des de la mateixa adreça s’accedeix a manuals sobre periodisme molt actualitzats.
armentia, josé i., CaminoS, josé m., eleXGaraY, jon, marin, Flora y merCHÁn, iker (2000): El Diario Digital.
Análisis de los contenidos textuales, aspectos formales y publicitarios. barcelona, bosch
6. Apèndix documental
Llistat de premsa digital a les Illes Balears
· General:
el periódico (diariament en castellà)
la Vanguardia (diariament en castellà)
el país (diariament en castellà)
el mundo (diariament en castellà)
Última Hora (diariament en castellà)
diario de mallorca (diariament en castellà)
diari de balears (diariament en català)
adn (diariament, gratuït en castellà)
Qué (diariament, gratuït en castellà)
abC (diariament en castellà)
llorenç espasa ribot: Periodisme 2.0 a les Illes Balears
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
15

mallorca diario (diariament en castellà)
mallorca confidencial (diariament en castellà)
libertad balear (diariament en castellà)
la razón (diariament en castellà)
mallorca Zeitung (diariament en alemany)
majorca daily bulletin (diariament en anglés)
diario menorca (diariament en castellà de l’illa de menorca)
diario de ibiza (diariament en castellà de eivissa i Formentera)
la veu de Sòller (setmanari en català de Sòller, Fornalutx, escorca i bunyola)
Última Hora menorca (diariament en castellà de l`illa de menorca)
Última Hora ibiza (diariament en castellà de l`lla de eivissa)
Periodista digital (diariament en castellà)
el confidencial (diariament en castellà)
el plural (diariament en castellà)
estrella digital (diariament en castellà)
diario directo (dariament en castellà)
· esportius:
marca (diariariament castellà)
as (diariariament castellà)
Sport (diariariament en català i castellà)
el mundo deportivo (diariament en castellà)
· Financers:
Cinco dias (setmanari en castellà)
la Gazeta de los negocios (setmanari en castellà)
Wall Street journal (setmanari en anglés)
· anuncis Classificats:
Segunda mano (setmanari en castellà)
trueque (setmanari en castellà)
Venta y cambio (setmanari en castellà)
llorenç espasa ribot: Periodisme 2.0 a les Illes Balears
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn:2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
16

1. Introducció
La premsa gratuïta a Balears
Dr. Joan Josep Matas Pastor
Doctor en Història. Professor del CESAG.
a nivell internacional podem dir que la premsa gratuïta va aparèixer l’any 1995 quan dos
periodistes Pelle anderson i robert braunerhielm, i l’editora monica lindstedt distribuïren
el primer exemplar de Metro en els transports d’estocolm. dos anys després ja comptaven
amb periòdics a diversos païssos. Cal apuntar que a partir de 1999 entraria a l’escenari un
nou competidor. l’empresa noruega Schibisted va treure al mercat 20 Minutos a Zurich.
des d’aquest moment, s’inicià una guerra entre ambdues multinacionals per posar-se al
capdavant de totes les llistes de difusió de diaris del món. avui dia, ambdues són multinacionals
sòlides. Per exemple, Metro compta amb 27 edicions a 16 païssos i en 15 idiomes,
a més d’haver-se convertit en la quarta empresa del món en el sector de la premsa diària,
independentment de que sigui gratuïta o no.
la primera experiència de la premsa gratuïta a l’estat espanyol es produí a meitat dels anys
noranta entorn a les grans ciutats de Catalunya, País basc i València. més concretament,
la irrupció de la premsa gratuïta al nostre estat es produí l’any 1992 amb el Mini Diario de
Valencia. ara bé, l’autèntic enlairement s’incià amb l’arribada de les multinacionals escandinaves
abans citades. a començament del nou segle els grans grups espanyols, Vocento i
recoletos, entraren en el mercat dels gratuïts amb nou títols com el diari Qué! el darrer en
incoporar-se fou el Grup Planeta amb ADN.(1)
la prema gratuïta ha tingut un creixement exponencial durant els darrers anys i s’ha
convertit en un model de negoci que ha sabut aprofitar l’excel.lent situació del mercat
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
17

publicitari i dels mitjans de comunicació, en general, abans de la crisi econòmica que ens
està afectant. aquesta expansió es deu a factors com l’aplicació de noves estratègies de
distribució i l’aparició de noves tendències en els hàbits de lectura i consum dels mitjans
de comunicació.(2)
2. El cas de les Illes Balears
joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
Segons l’historiador josep maria buades “en l’entorn d’un incipient turisme i amb la voluntat
d’oferir informació sobre esdeveniments socials i activitats d’interès turístic es va publicar
el setmanari La Semana mallorquina, entre els anys 1955 i 1971. es redactava en castellà,
francès, anglès i alemany i es distribuïa gratuïtament”.(3)
ara bé, ens centrarem exclussivament en aquelles publicacions periòdiques gratuïtes que
existeixen avui en dia. Segons la Guia de la Comunicació del Govern de les illes balears actualment
existeixen 10 capçeleres de premsa gratuïta. el llistat és el que a continuació us
oferim: ADN, Baleares Sin Fronteras, Baleartnostrum, Cinco Lobitos, De Franc, Gaceta Náutica,
Namaste, Prensa Pititusa, Part Forana i Més a Més.(4). Hem de tenir present que l’esmentada
guia no és exhaustiva i, per tant, el llistat ha de ser completat amb les iniciatives comarcals
L’Observador del Pla de Mallorca i Mallorca Sud i la publicació d’àmbit municipal Palma El
Periódico.
Convé esmentar que a hores d’ara a l’associació Catalana de la Premsa Gratuïta i mitjans
digitals (aCPG) hi ha inscrits 31 mitjans associats de les illes balears. d’aquests, 18 són publicacions
impresses i 13 són digitals. Conjuntament les publicacions gratuïtes arriben a
més de 380.000 exemplars mensuals, mentre que els digitals arriben a més de 150.000 usuaris
únics. les publicacions impresses de les illes associades són les següents: Baleares sin
Fronteras, Baleart Nostrum, De Franc, El Bolígraf, El Sud de Mallorca, GE Excellence, l’Hiperbòlic
Mallorca, L’Observador de Llevant, L’Observador del Pla, Mas Mallorca, Mes a mes, Part Forana
Llevant-Mitjorn, Part Forana Nord-Pla, Part Forana Raiguer, Part Forana Tramuntana-Ponent,
Porta per porta, Prensa Pitiusa i Revista Namaste.(5)
Per la seva part, els mitjans digitals són: baleartnostrum.com, capvermell.org, ciutat.es, ibdigital.net,
laveudemallorca.cat, mallorcactual.com, manacormanacor.com, masmalllorca.
es, revistanamaste.com, saveu.cat, tribunamallorca.cat, viufelanitx.com i viumanacor.com.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
18

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
Segons el baròmetre de la Comunicació i la Cultura de les illes balears en la seva sisena
onada de 2010 obtenim un resultat ben escafit pel que fa a la lectura de la premsa diària
gratuïta.(6) així doncs, només la meitat de la població de les illes balears llegeix o fulleja
premsa diària. i, no arriba a un 5% d’aquesta llegeix o fulleja diaris gratuïts. Si observam el
rànquing dels diaris més llegits, ADN es troba en dècima posició. a continuació vos oferim
el llistat dels diaris més llegits a les illes balears:
Capçalera Percentatge lectors
Última Hora 28,7
diario de mallorca 15,3
marca 9,4
el mundo 7,3
Sport 5,4
as 5,4
diario de ibiza 5,1
diario menorca 3,9
el País 3,7
adn 2,7
el mundo deportivo 2,4
diari de balears 2,4
abC 1,2
Pel que fa a les publicacions setmanals i quinzenals observam que entre les 10 més llegides n’hi
ha tres gratuïtes. en la tercerca posició, darrera Pronto i Hola, hi trobam Baleares sin fronteras; i, en
quart lloc, Part Forana. Finalment, esmentar que la dècima posició l’ocupa el setmanari d’informació
general Prensa Pitiusa. Cal matisar que només un 44,7% de ciutadans de les illes balears
llegeixen publicacions setmanals i quinzenals. Heus aquí el quadre de les deu més llegides:(7)
Capçalera Percentatge
Pronto 9,8
Hola 9,4
baleares sin fronteras 4,7
Part Forana 4,3
Cuore 3,9
Semana 3,5
diez minutos 3,2
lecturas 2,6
interviu 2,6
Prensa Pitiusa 2,3
Per altra banda, en el rànquing de les revistes mensuals, només hi trobam L’Observador del
Pla de Mallorca en una posició molt endarrerida, més concretament, en la posició 49.(8)
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
19

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
Començarem l’anàlisi de la premsa diària gratuïta estatal que té edició pròpia a mallorca. ens
referim al cas de ADN Mallorca. Cal recordar que a nivell estatal ADN sorgí el mes de març de
2006 amb una tirada d’un milió d’exemplars i en uns moments de dura competència quan
ja existien tres diaris gratuïts de cobertura estatal. ara bé, des del primer moment aquest
apostà per la qualitat d’un diari molt urbà, seriòs i molt afincat amb la realitat de cada regió
on es distrbueix. de fet, la seva estratègia consistí en incorporar socis locals a les ciutats en
les que es distribueix. Per tal motiu, compta amb la participació de sis editores regionals: La
Voz de Galicia, Grup Joly, La Información de Navarra, Heraldo de Aragón, Grup Promotor Salmantino
i el Grup Serra. les pàgines comuns s’elaboren entre madrid i barcelona i l’editora
Página Cero s’encarrega de l’estructura central del diari per a madrid, barcelona i València,
ciutats en les que no hi ha socis locals.
ADN, a diferència d’altres diaris gratuïts com 20 Minutos i Qué!, adopta criteris tradicionals
de la premsa de pagamament a l’hora d’establir les seves seccions, és a dir, el temàtic i el
geogràfic, amb una denominació fixa de les seccions i un ordre d’aparició regular.(9)
Pel que fa a la premsa gratuïta autòctona d’informació general iniciarem el recorregut pel
de més recent creació. ens referim a la publicació mensual Més a Més Mallorca que s’inicià
el mes de gener de 2011. l’editorial del primer número és una declaració d’intencions i, per
la seva importància, el reproduim íntegrament:(10)
“El nacimiento de una publicación es siempre recibido con interés por aquellos a los que
va dirigido, y celebrado con ilusión por quienes lo ponen en marcha y esperan con ansia el mejor
de los recibimientos. Este es el caso de Mes a mes. Estas 24 páginas que el lector tiene entre
sus manos son el fruto de la ilusión y el esfuerzo de un no reducido grupo de profesionales que
confían en ser merecedores del reconocimiento por parte de los lectores, un lector que no siempre
encuentra en los medios impresos de esta isla aquello que le puede resultar interesante.
No venimos a sustituir a nadie ni a desplazar a los que ya han sabido encontrar su sitio.
Pero creemos en la pluralidad, en la igualdad de oportunidades y en la libertad. Queremos que
esta sea nuestra hoja de ruta, nuestra brújula y nuestro compromiso.
Pensamos que solo podremos afrontar esta tarea demostrando un tremendo respeto por
los ciudadanos. Sólo desde ese respeto y con un alto grado de autoexigencia, creemos que es
posible hallar nuestro hueco en el panorama de los medios de comunicación de nuestra isla.
Hablaremos de política, de economía, de cultura…, pero también de ocio y de aspectos
lúdicos y entretenidos de nuestro entorno. La vida son muchas más cosas de las que habitualmente
encontramos en las páginas de los periódicos. A menudo, la realidad está muy alejada
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
20

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
de las discusiones que tienen lugar en el Parlament, el Consell o el Ajuntament.
Intentaremos reflejar esto en nuestras páginas y buscaremos sorprender. Seremos bilingües
con la misma naturalidad con que lo es nuestra sociedad; manejaremos un diseño que,
estamos seguros, no pasará desapercibido ni dejará indiferentes a quienes lo quieran analizar.
Y es que nos revelamos ante la posibilidad de resultar obvios y previsibles; también huiremos
de la complacencia, y confiamos en lograr una aceptación que nos mantenga mucho
tiempo puntuales a nuestra cita mensual con los lectores.
La vida está en la calle. Como nosotros”.
les seccions fixes amb els seus reponsables són les següents: editorial i cartes al director,
miquel martorell i roig (editor i director de la publicació); Va de ball, joan Petit; Gastronomía
y Vino, josé a. de Haro; Viajar, Silvia riera; Comarcas, juan josé marí; Consejo del Abogado,
eduardo Vila; ¿Sabías qué?, isabel Gomila; Antigüedades, daniel Cota; Jardinería, juanan Vidal;
Espectacles i Cultura, jaume Sureda; i, finalment, mónica Cervero, Deportes.
a l’equip de professionals abans esmentat hi hem d’afegir a josep bauzá, com a director de
manacor i comarca, a manolo moreno, com a director comercial, a antoni bernat, com a
assessor internacional i a Ángel Guzmán en el càrrec de director adjunt.
n’han sortit al carrer tres números tenint com a eix bàsic el ciutadà i la proximitat. de l’anàlisi
de contingut hi transpua una mescla d’informació i entreteniment a través de l’ús de
diversos gèneres periodístics com el reportatge, la crònica, la notícia i l’entrevista.
unes altres publicacions periòdiques gratuïtes, però de caire comarcal són L’Observador del
Pla de Mallorca, L’Observador del Llevant de Mallorca i Sud de Mallorca. totes tres pertanyen
al mateix grup editor amb seu a la Plaça de la Constitució de manacor. la primera va dirgida
als habitants dels catorze municipis que integren la mancomunitat del Pla de mallorca i
a tots els interessats en el que succeeix en aquesta comarca. És una publicació que té una
vida de més de sis anys. la seva tirada és de 5000 exemplars, en format offset, a tot color,
distribuïts a 300 llocs dels diferents pobles (ajuntaments, pacs sanitaris, centres culturals,
forns, botigues, supermercats, bars, bancs i caixes d’estalvis). està redactat íntegrament en
la nostra llengua. les seves seccions són diverses, amb entrevistes, notícies de la comarca i
dels municipis, cuina, agenda, la col.laboració de periodistes i escriptors en la secció d’opinió
i amb una especial atenció a l’agricutura i la ramaderia, amb les pàgines “Suplement
món agrari i natura del Pla de mallorca”.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
21

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
L’Observador del Llevant de Mallorca és una publicació setmanal d’informació general de la
comarca del llevant de mallorca. Va dirgida als habitants dels cinc municipis que la integren:
artà, Capdepera, manacor, Sant llorenç des Cardassar i Son Servera. la seva tirada és
de 5.000 exemplars distribuïts a 400 llocs dels diferents pobles. també està escrita íntegrament
en català de mallorca. les seves seccions són gairebé les mateixes que l’anterior amb
una especial atenció a l’agricultura i al medi ambient, així com les fires, mercats, artesania,
comerç i indústria de la comarca.
el Sud de Mallorca també és una publicació d’informació general de la comarca del m igjorn
de mallorca i va dirigida als habitants dels municipis de Campos, Felanitx, llucmajor,
Santanyí i Ses Salines. Fa més de sis anys que surt al carrer i la seva tirada també és de 5.000
exemplars, distribuïts a 300 llocs dels diferents pobles. està escrita íntegrament en català
de mallorca i amb les mateixes seccions de les altres dues publicacions. ara bé, té unes pàgines
especials que duen per títol “Coses del migjorn. Suplement d’agricultura, pesca, fires,
mercats, comerç i indústria”.
també d’informació general són les publicacions De Franc, Part Forana, Palma El Periódico i
Prensa Pitiusa.
De Franc inicià el seu camí el mes de novembre de 2002 com a publicació setmanal fins
a finals de gener de 2010. de fet, a partir del número 335 de 20 de gener de 2010 i fins a
l’actualitat es reconvertí en una publicació quinzenal. És editada per Medios Multimedia de
Manacor SL i el seu director és Pep j. bauçà. des de l’any 2006 es poden consultar els exemplars
de la revista on line a l’adreça www.defranc.com. inicialment es distribuïa de bústia
en bústia, però això provocava que molts exemplars es perdessin per ses bardisses. a partir
de llavors es va fer la distribució a través de dispensadors situats a botigues, supermercats,
bars, hospitals i centres de salut de la comarca del llevant.
el setmanari d’informació general Prensa Pitiusa començà la seva trajectòria l’any 2007. Fins
avui n’han sortit al carrer 210 números. actualment, està gestionat per la societat Periódico
de Ibiza y Formentera SL i pertany al Grup Prensa Pitiusa. a aquest grup també hi pertanyen
ràdio Èxit i televisió d’eivissa i Formentera.
estam davant l’únic periòdic gratuït que existeix a eivissa i Formentera, amb una tirada de
15.000 exemplars, 10.500 lectors diaris –segons l’estudi de març de 2010 de l’institut balear
d’estadística-, 72.000 lectors per edició i 4.000 punts de distribució a les illes.(11)
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
22

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
la publicació quinzenal Part Forana pertany al Grup Canal 4 i està editat per l’empresa
mitjans de comunicación S.l. es fan quatre edicions comarcals diferents; això és raiguer,
llevant-migjorn, nord-Pla i tramuntana-Ponent. Cada una d’elles té una tirada de 10.000
exemplars, 24 pàgines i 100% color. a part de la secció específica de la comarca de la part
forana corresponent, les quatre edicions compten amb les seccions següents: actualitat,
política, economia i societat, cultura, esports, comunicació, pàgines temàtiques, agenda de
cada comarca, cinema, televisió, entre d’altres.(12)
l’empresa editora abans esmentada, mitjans de Comunicació S.l també edita la publicació
quinzenal Ciutat, amb una tirada de 15.000 exemplars, 56 pàgines i 100% color. les seccions
més importants de la publicació són locals, reportatges d’actualitat i els esports. aquest va
néixer a finals del 2001, amb una edició a Palma. l’any 2003 ja comptava amb tres edicions
més a inca, manacor i marratxí, totes elles editades a color en paper diari, de periodicitat
mensual amb 24 planes d’informació diferenciada i altres 12 comunes a les quatre edicions.
el projecte Ciutat neix sota les ales del grup de comunicació representat pel Canal 4, la televisió
local de Palma amb més història, nascuda l’any 1986. les quatre edicions del Ciutat
declaraven l’any 2003 una tirada mensual de 55.000 exemplars, tot i que el control de l’ojd
només arribava als gairebé 35.000 que es repartien per Palma.
l’origen del grup l’hem de situar l’any 1998 a inca quan miquel Pol, home provinent de la
banca i que no tenia cap experiència en cap projecte periodístic, treu al carrer la capçalera
Set Dies, un setmanal d’informació general de Palma, i Part Forana, amb una edició comarcal.
Poc després ja s’editaren quatre edicions diferenciades comarcals més, fent un total de
cinc: tramuntana, raiguer, llevant, nord i Palma. Val a dir que la capçalera Part Forana del
raiguer s’inicià amb una edició cada 15 dies i un tirada de 15.000 exemplars. l’any 2003, les
cinc capçaleres arribaren a les 40 pàgines, gairebé la meitat d’elles a color. les cinc edicions,
fetes a la redacció central d’inca, varen incloure notícies diferents segons la comarca, però
les 60.000 còpies de cada exemplar duien un encartament de notícies generals sota el nom
de El Crisol.(13)
Fins ara hem analitzat les publicacions gratuïtes d’informació general. ara ens endinsarem
en el món de les publicacions gratuïtes temàtiques, és a dir, aquelles que van adreçades a
un públic molt concret.
en primer lloc, la població immigrant que resideix a les illes balears té al seu abast des de
l’octubre de 2003 la publicació mensual Baleares Sin Fronteras. des del mes de gener de
2006 té la seva versió digital www.baleares-sinfronteras.com. el seu fundador i director és
el periodista colombià juan Pablo blanco abadia que previament havia dirigit el també
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
23

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
mensual gratuït Planeta Latino, editat pel Grup Cobes i del que es hereva l’actual publicació.
aquesta declarava una tirada de 10.000 exemplars.
l’objectiu editorial de Baleares Sin Fronteras és la integració dels immigrants que resideixen
a les illes balears, que de partida, es converteixen en el seu principal públic objectiu. una
eina fonamental per a la integració són les trobades de lectors de la publicació a diferents
pobles de les illes i que es fan amb la intenció d’exposar problemes d’integració i facilitarne
la seva ressolució. l’esperit d’integració que proposa la publicació ve reflectit a l’editorial
de gener 2006 quan assenyala que “Podem recordar, enyorar i trobar a faltar la pàtria que
ens va veure néixer, però també podem viure un present i un futur prometedor interrelacionant-nos
amb les altres cultures en tot el sentit literal de la paraula”.(14)
a finals de l’any 2010 gaudia d’una tirada de 35.000 exemplars, segons la certificació de la
PGd. la llengua emprada a la publicació és la castellana, encara que hi apareix de manera
esporàdica qualque editorial en llengua catalana. en la seva versió digital apareixen molts
articles en llengua catalana i castellana.
Pel que fa als continguts, cal destacar la presència a cada número de l’editorial, tal i com
fa la premsa diària de pagament. Com que es tracta d’una publicació d’abast balear té una
secció fixa dedicada a cada illa que fan un total de tres: mallorca, menorca i eivissa i Formentera.
els gèneres periodístics més usuals a la publicació són la crònica, el reportatge i
l’entrevista. també destaca la secció que amb el títol de Consejos Legales assessora al col.
lectiu immigrant sobre problemes legals molt diversos. ja per últim, assenyalar la veu i la
presència que gaudeixen les associacions d’immigrants, cosa llògica si tenim en compte
que són els seus lectors i, alhora, els distribuidors de la revista.
el món de l’artesania balear compta des de gener de 2011 amb una publicació gratuïta
trimestral BaleartNostrum, fundada i dirigida per joan oliver llaneras, també president de
l’associació Catalana de Premsa Gratuïta i mitjans on line de les illes balears. la revista neix
per a servir com a punt de connexió entre tots els artesans de les illes balears i amb l’objectiu
de promocionar l’artesania entre la població resident i apropar el comerç i l’artesania
balear als turistes que ens visiten. té una tirada de 3.000 exemplars i es distribueix a galeries
d’art i exposicions, ajuntaments, fires, entre d’altres. Cal apuntar que rep el suport del
Govern de les illes balears i de tots els consells insulars de cada una de les quatre illes.
Pel que fa al contingut cal destacar les entrevistes a membres de col.lectius professionals
del sector i els articles esboçant el desenvolupament de fires especialitzades.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
24

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
el mes de novembre de 2008 va sorgir la revista mensual Cinco Lobitos adreçada a les famílies
que tenen nins petits o n’esperen. Segons em contà la seva directora i fundadora, mari
Cruz arroyas, la revista nasqué amb una clara vocació de servei social.(15) Cal matisar que
a començament de 2010 la revista tingué una periodicitat bimensual. l’equip de redacció
l’integren professionals que fan feina a altres mitjans com El Mundo i el també gratuït
ADN.
Pel que fa als continguts inclouen una agenda d’activitat per al temps de lliure. l’eix fonamental
de la revista el tenim a la secció anomenada “Familia al día”, basada en reportages
i entrevistes amb tot tipus d’informació per al seu públic objectiu. també inclouen una
secció de Salut a càrrec de diferents professionals de la salut pública o privada que escriuen
articles sobre la seva especialitat, fonamentalment pediatria, ginecologia i psicologia
infantil. a nivell anecdòtic apuntar la presència d’un veterinari que escriu sobre el món
de les mascotes i la seva relació amb la família. Finalment, voldria destacar la secció en la
que un personatge de reconegut prestigi de l’illa ens parla sobre la seva infància. d’entre
aquests personatges, cal destacar rafel nadal, jorge lorenzo, Ferran alzamora (president
de Sa nostra), Paquita tomás, tummy bestard, agustín el Casta, jaume anglada, aina Calvo,
Catalina Cirer, Francina armengol, entre d’’altres. Generalment, es tracta d’esportistes,
empresaris, polítics i artistes de la nostra comunitat.
de caire naturista i ecologista és la revista mensual Mamaste de la que s’ha editat noranta
números en dues èpoques diferents. el subtítol de la revista és clarificador dels seus objetius:
La revista que impulsa el cuidado de la Tierra, el Alma y la Sociedad. des de l’any 2009
elabora la revista digital www.revistanamaste.com. tant la versió en paper com la digital
són unes publicacions especialitzades en ecologia, creixement personal i moviments socials.
els hi preocupa l’ecologia i la sostenibilitat de la terra, el desenvolupament personal
dels individus i les iniciatives de la comunitat que permetin la interrelació i el creixement
dels seus membres. el seu editor i director és el periodista aberto Fraile oliver. la llengua
emprada és la castellana, encara que hi ha qualque article en llengua catalana, sobretot en
els reportatge publicitaris de diferents departaments del Consell insular de mallorca.(16)
la revista aborda dos blocs temàtics. Per una banda, el repte que suposa per a la nostra
societat passar d’una economia depenent del petroli a una economia sostenible i neta. des
de les pàgines de la revista es facilita informació i recursos per a familiaritzar-se amb aquesta
situació. Pel que fa a aquest aspecte, els temes més importants són els que a continuació
assenyalam: bioconstrucció, energies renovables, transport sostenible, agricultura ecològica,
accions per a posar fre al canvi climàtic, autosuficiència, entre d’altres.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
25

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
Per altra banda, l’altre bloc temàtic fa referència al creixent nivell d’estrés i ansietat que
afecta a la nostra societat. així doncs, des de la revista es faciliten informació i recursos per
a accedir a tècniques, pràctiques i filosofies que permetin trobar l’equilibri enmig del ritme
frenètic que ens envolta. els temes relacionat amb aquests bloc són els següents: alimentació
sana i natural, exercici físic, contacta amb la natura, teràpies alternatives, salut integral,
tècniques orientals, meditació, entre d’altres.
Per abordar aquest compromís amb el lector, la revista utilitza un enfocament holístic, és a
dir, es parteix de la base de contemplar la realitat com a una totalitat. Per aquest motiu, els
continguts van focalitzats a les diferents àrees d’interès de qualsevol persona: físic, emocional,
mental i espiritual. a dia d’avui, la seva tirada és de 15.000 exemplars mensuals.
del món empresarial vinculat al turisme, sense ànim de ser exhaustiu, apuntaria dues publicacions
gratuïtes: Gaceta Naútica i GE Excellence.
el mes de juny de l’any 2002 sortí a la llum la revista mensual Gaceta Náutica i de la que ja
s’han editat 106 números. S’edita íntegrament en llengua castellana per Mallorca Press. la
seva directora és elena Pipó, el redactor en cap és josé luis miró, essent el seu coordinador
julio González.
la revista obri amb un plantejament editorial a través de la secció “mar de fondo”. l’actualitat
del sector és abordat a la secció “Primer plano” en la que es combina informació amb
opinió. la resta de les seccions és informació especialitzada en vela, piragüisme, patrimoni
nàutic, medi ambient, ports i empreses, productes i novetats del sector nàutic.
l’any 2001 va néixer la revista Gran Empresa & Golf que es transformà en el seu número
100 de setembre de 2010 en GE Excellence. el subtítol ens indica el seu tarannà i objectiu:
Empresa, Turismo y Deporte. S’edita en dues llengües, la castellana i l’alemanya. l’editorial
del número de novembre de 2010 signada per la cap de redacció de la revista, maría Pineda
lázaro, commemorà el 10è aniversari de la publicació en els termes que a continuació
reproduim:(17)
“Gran Empresa lleva ya una década junto a vosotros, intentando daros cada mes la última
información sobre las empresas y los temas que más os interesan. Diez años en los que
todos hemos crecido juntos, vivido los cambios políticos, económicos y sociales que ha experimentado
Mallorca desde el 2001.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
26

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
Muchas cosas han pasado desde entonces. El cambio de siglo ha puesto frente a nosotros
nuevos retos profesionales y personales; y desde esta publicación hemos intentado estar
en cada uno de ellos para contarte de una manera profesional y cercana como te afectan y qué
soluciones puedes tomar para hacer de estos tiempos de dificultades una etapa de crecimiento
personal.
Gran Empresa se ha distinguido siempre por tener presente de un modo especial a los
empresarios, a las personas que con su iniciativa, visión y trabajo diario ayudan a cada jornada
a activar la economía y crear riqueza.
Desde esta publicación, os hemos dado diferentes consejos para reinventar las formas de
trabajo, aplicar las últimas técnicas en motivación y gestión de equipos, hemos dado las claves
para entender un poco más los principales motores de la economía balear, siendo conscientes
del importante papel que tienen los empresarios en este nuevo escenario económico.
Un mes más, os animo a que sigáis adelante porque cada camino emprendido, cada hora
dedicada no sólo da forma a una economía y levanta empresas; sino que con figura una sociedad.
Tenemos ante nosotros un final de año difícil, trabajemos más concienciados que nunca y
siendo conscientes de que de los baches se sale antes con esfuerzo y trabajo en equipo.”
la revista no té seccions fixes, però si que apareix un editorial on la revista es posiciona sobre
un teme concret que afecta al món empresarial balear. els gèneres periodístics que es
combinen són l’entrevista, el reportatge i la notícia, tot plegat abraçant els temes següents:
economia, nutrició, golf, padel i actualitat de l’empresa.
l’agost de 1999 apargué la primera publicació gratuïta mensual en el món universitari,
L’Hiperbòlic. el seu públic objectiu és el col.lectiu universitari: professors, alumnes i personal
d’administració i serveis de la universitat de les illes balears.
l’agenda cultural de les illes balears pot ser estudiada a través de la publicació mensual
gratuïta Youthing. es tracta d’una petita revista en blanc i negre dirigida per Gabriel Quetglas
i redactada per una xarxa de col.laboradors externs. el seu punt de distribució, bars i
locals nocturns, condiciona el seu públic que se situa entre les quinze i vint mil persones
que assisteixen al menys a tres actes culturals al mes, i de fet coincideixen en la seva tirada
de 10.000 exemplars.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
27

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
la revista no té seccions fixes, però si que apareix un editorial on la revista es posiciona sobre
un teme concret que afecta al món empresarial balear. els gèneres periodístics que es
combinen són l’entrevista, el reportatge i la notícia, tot plegat abraçant els temes següents:
economia, nutrició, golf, padel i actualitat de l’empresa.
l’agost de 1999 apargué la primera publicació gratuïta mensual en el món universitari,
L’Hiperbòlic. el seu públic objectiu és el col.lectiu universitari: professors, alumnes i personal
d’administració i serveis de la universitat de les illes balears.
l’agenda cultural de les illes balears pot ser estudiada a través de la publicació mensual gratuïta
Youthing. es tracta d’una petita revista en blanc i negre dirigida per Gabriel Quetglas i redactada
per una xarxa de col.laboradors externs. el seu punt de distribució, bars i locals nocturns,
condiciona el seu públic que se situa entre les quinze i vint mil persones que assisteixen al
menys a tres actes culturals al mes, i de fet coincideixen en la seva tirada de 10.000 exemplars.
3. Conclusions
la consolidació d’una xarxa de premsa gratuïta a les illes balears s’ha produït en el primer
decenni de segle XXi. aquesta xarxa la conformen tant premsa d’informació general com
premsa especialitzada. Pel que fa a la periodicitat també és variada, des del diari ADN a la
publicació trimestral BaleartNostrum.
la premsa gratuïta d’informació general presenta una simbiosi entre dos models de seccionament
dels seus contingut. Per una banda, el model que estableix els criteris tradionals
de la premsa de pagamant, el temàtic i el geogràfic, amb una denominació fixa de les seccions
i un ordre d’aparició regular. i, per altra banda, el model alternatiu basat en el criteri
d’actualitat i no pas el temàtic. no existeixen àrees temàtiques fixes per a la nominació de
les seccions i empra criteris com el sensacionalisme i l’impacte emocional. aquest darrer
model apareix amb més freqüència en els especialitzats.
des del punt de vista de la dimensió empresarial ens trobam des d’aquelles publicacions
integrades o que pertanyen a grups de comunicació potents, com és el cas d’ADN (Grup
Serra) i Part Forana (Grup Canal 4), fins a aquelles que no són empreses periodístiques, com
és el cas de Youthing. ara bé, l’èxit empresarial de gairebé totes elles recau en dos aspectes.
en primer lloc, en la xarxa de corresponsals externs que cobren per peça escrita i publicada.
i, en segon lloc, en la definició del seu públic objectiu i en la captació d’anunciants. de fet, a
moltes d’aquestes empreses, la despesa de l’àrea comercial és molt més elevada que la de
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
28

joan josep matas Pastor: La premsa gratuïta a Balears
la redacció. Pel que fa a aquest darrer aspecte Piet bakker, de la universitat d’amsterdam
diu el següent: Los dos aspectos clave que fundamentan el modelo de negocio de la prensa
gratuita son la acción comercial y la distribución. A diferencia de otros medios, en los gratuitos
los vendedores tienen que salir y ganarse a los clientes. Este tipo de prensa requiere apostar
por una gestión de la venta; y esto queda reflejado en los presupuestos y en las plantillas de las
empresas editoras, donde se observa un mayor peso dedicado a las acciones comerciales y distribución
que en la labor periodística o de contenido”.(18)
NOTES
(1) arroYo Cabello, m. “impacto de la prensa gratuita en los jóvenes: algunas claves del fenó
meno mediático”, a http://www.comminit.com/en/node/273423 [data consulta: 1 de febrer de 2001].
(2) VinYalS, m. “radiografia de la prensa gratuïta. ii Congrès internacional de la Premsa Gratuïta,
Fòrum de les Cultures”, Anàlisi, 35, barcelona, 2007, pàg. 239.
(3) buadeS juan, j.m. Intel.lectuals i producció cultural a Mallorca durant el frnaquisme (1939-
1975). Palma de mallorca: edicions Cort, 2000, pàg. 277
(4) Guia de la Comunicació del Govern de les illes balers, a http://guiacomunicacio.caib.es, data de con
sulta: [22 de febrer de 2011].
(5)“l’aCpG arriba als 31 mitjans associats a les illes balears”, Comunicació 21. El portal català del
sector de la comunicació, 9 de febrer 2011, [data consulta: 24 de febrer de 2011].
(6) Baròmetre de la Comunciació i la Cultura Illes Balears. 6a onada 2010, Fundacc (Fundació audièn
cies i Comunicació de la Cultura), gener 2011, pàg. 7.
(7) idem anterior, pàg. 15
(8) idem anterior, pàg. 19
(9) GómeZ mÉndeZ, j.m. – mÉndeZ muroS, S. “la seccionación en la prensa gratuita diaria
de Sevilla” a Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 10, 2010, pàg. 182.
(10 )un gran respeto por los ciudadanos”, Més a Més Mallorca, 1, gener 2011, pàg. 2.
(11) http://www.prensapitiusa.com/acerca-de/ data de consulta [7 de març de 2011].
(12)http://www.aepg.es data consulta [8 de març de 2011].
(13) traVeSSet i CamPanYÀ, a. “Premsa gratuïta a mallorca. la informació a la caça del lector”,
dins Comunicació 21, primavera 2003, pàg. 69.
(14) Baleares Sin Fronteras, “editorial: millor impossible, gràcies a Pollença i Sa Pobla”, gener 2006,
pàg. 1.
(15) entrevista a mari Cruz arroyas, 9 de desembre de 2010.
(16) http://www.revistanamaste.com/acerca-de-namaste/, data de consulta [5 d’abril de 2011].
(17) Pineda lÁZaro, m. “editorial: una década junto a vosotros”, GE Excellence, núm. 101, novem-
bre de 2010, pàg. 4.
(18) VinYalS, m. art. Cit, pàg. 240.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
29

1. Introducció
Història de la ràdio a Mallorca
Dr. Joan Josep Matas Pastor
Doctor en Història. Professor del CESAG.
la història de la ràdio a mallorca ha de fer esment a tot un seguit d’inniciatives públiques i
privades molt diverses que sorgeixen de la necessitat i la voluntat de transmetre informació,
formació i entreteniment a totes les llars i espais de sociabilitat dels mallorquins.(1) no
oblidem el paper d’instrucció i dinamització social que la ràdio ha jugat al llarg de la seva
història. no debades estam davant un mitjà d’entreteniment i també d’un instrument pedagògic
i de culturització de gran magnitud, tenint en compte l’alt grau d’analfabetisme
que hi havia a la societat mallorquina en els moments inicials de la ràdio.(2)
les emissores de ràdio pioneres a mallorca corresponen a iniciatives de carácter privat ja
que la radiodifusió pública s’ha mostrat històricament incapaç d’implementar-se a l’illa, o
ha mostrat, com a mínim, una gran dosi d’indecisió. així doncs, en el darrers anys hem assistit
al naixement de ib3 ràdio com a emissora autonòmica (la primera emissió fou l’1 de
març de 2005), i la conversió d’ona mallorca en la ràdio pública del Consell insular de mallorca
(aprovat en el Ple del Consell de 7 de novembre de 2005).
des de la creació de ràdio mallorca l’any 1933 fins als innicis de la transició democràtica
tenim una oferta radiofònica més bé minsa i que es basà única i exclusivament
en la iniciativa privada. a la ja esmentada ràdio mallorca, cal afegir-hi
la ràdio joventut d’inca i Felanitx i l’emissora diocesana ràdio Popular.
a partir de 1979 i fins a l’actualitat assistim a un procés de multiplicació de canals radiofònics
i a una progressiva concentració empresarial que va donar lloc a una monopolització de les
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
30

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
emissores. Cal matisar que aquestes estaven adscrites majoritàriament a cadenes estatals la
qual cosa provocà una manca de presència del català a la ràdio privada mallorquina.
aquesta concentració de les emissores es va veure possibilitada per les operacions de
compra-venda de freqüències que es realitzaren després de les concessions. aquestes
operacions s’executaren d’esquenes a la legislació que especificava que qualsevol canvi en
l’explotació de les concessions precisava de la corresponent autorització. això ens permet
entreveure que, malgrat els intents governamentals per a controlar la radiodifusió, aquest
control només s’ha pogut exercir en el moment d’atorgar les concessions.
Val a dir que l’esmentada concentració empresarial ha anat acompanyada de la programática
i la geogràfica. això ha comportat una minva progressiva de la producció local, la gairebé
inexistència d’estrelles radiofòniques locals, que s’ha vist substituïdes per les estrelles estatals,
i la concentració d’emissores principalment a Palma, seguida de les poblacions més
importants de la Part Forana, com inca i manacor.
els dos epígrafs que a continuació desenvolupam plantejen una ampliació de les característiques
del panorama radiofònic mallorquí al llarg de la seva història i que, amb anterioritat,
hem apuntat. Cal recordar que és una història marcada per les successives conjuntures
socials, econòmiques, culturals i polítiques esdevingudes a mallorca i que, alhora,
han condicionat i determinat l’evolució del nostre ecosistema comunicacional. Per tant,
no podem fer una història dels nostres mitjans de comunicació ni entendre la seva evolució
sense contemplar les seves coordenades històriques i el temps en el que s’insereixen.
2. Orígens i evolució de la ràdio a Mallorca: Segona Republica, Guerra Civil i Franquisme
(1933-1975).
els orígens de la radiodifusió a mallorca els hem de cercar en tot un seguit d’iniciatives voluntaristes
conduides per tot un seguit de radioafeccionats que saberen transmetre la seva
passió per les ones i transformar-la en una necessitat comunicacional. dit d’una altra manera,
convertir la comunicació horitzontal entre els radioafeccionats en una comunicació
vertical amb la creació d’emissores lligades a persones i poc després a empreses.
de fet, als inicis dels anys 30 de segle XX, mallorca comptava amb 1943 llicències d’aparells
radioreceptors; això suposava l’existència de gairebé 6 llicències per cada 1000 habitants.
malgrat les xifres, les comunicacions radiofòniques eren molt deficients ja que amb moltes
dificultats arribava el senyal d’algunes emissores de la Península i d’emissores del nord
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
31

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
d’Àfrica. aquests primers radioafeccionats possibilitaren que s’obrís una petita encletxa de
llum a un ecosistema comunicatiu tancat i geogràficament aïllat com era cada una de les
illes.
el reial ordre de 27 de juny de 1929 propicià que el Servei nacional de radiodifusió (Snr)
convocàs un concurs per a la instal.lació i explotació d’estacions radiofòniques a madrid i a
altres 16 capitals de província, entre les quals hi havia Palma. Val a dir que el projecte fracassà
i mai s’adjudicaren les estacions.
no serà fins a la Segona república i en el context jurídic del decret de 8 de desembre de
1932, que donava aixopluc a la creació d’emissores locals a quasi totes les províncies espanyoles,
quan es crei l’amissora degana de les illes balears, eaj 13 ràdio mallorca. aquesta fou
inaugurada el diumenge 12 de novembre de 1933, enmig d’una gran expectació cultural i
mediàtica en la que tots els diaris locals se’n feren ressò. la inniciativa fou dels germans josep
i onofre Fuster, telegarafistes i radioafeccionats, animats per jaume Homar i el sergent
josep Pons.
la programació de l’etapa republicana estigué protagonitzada per l’informatiu Diario Hablado
que, a més de les notícies diàries, també oferia una emissió especial cada quinze dies
en la que periodistes i intel.lectuals feien un comentari de la informació de la quinzena. Cal
que no oblidem el paper de la música dins la programació radiofònica. el programa musical
més característic d’aquesta etapa fou, sens dubte, la de discos sol.licitats pels oients.
la majoria de la població era analfabeta i la ràdio possibilità l’accés a la cultura i a la instrucció
en camps com la salut, la higiene, l’educació dels infants, entre d’altres. no debades,
aquest aspecte es reflectí a la programació de ràdio mallorca; així doncs, cada dimarts i
divendres a partir del mes de maig de 1936 s’emetia el programa “Conferències del Servei
Provincial de Puericultura” i en el que els metges parlaven a la població sobre aspectes com
la higiene infantil, o d’altres temes relacionats amb els infants.
arribats a la Guerra Civil (1936-1939), cal apuntar que els mitjans de comunicació jugaran
un paper de primer ordre en la consolidació d’unes determinades cosmovisions que són,
alhora, antagòniques i enemigues irreconciliables. així doncs, les emissores de ràdio espanyoles
foren importants per tal de notificar a la població les odres, les novetats, o només,
per a tranquilitzar-la. també cal apuntar l’ús de la ràdio com a arma propagadística i de
guerra.
la Guerra Civil suposà un canvi en la direcció del flux informatiu entre la ràdio i la premsa.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
32

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
Fins al moment, ràdio mallorca, com moltes emissores locals d’arreu de l’estat espanyol,
es nodria de les informacions de la premsa escrita. a partir d’ara, la direcció serà inversa de
manera que es dóna la direcció lògica per les carácterístiques del mitjà radiofònic, que és
de la ràdio a la premsa. la immediatesa i agilitat de la ràdio propicià que es convertís en
el mitjà més idoni per a donar a conèixer les evolucions del conflicte i per a transmetre les
principals consignes del moment. la ràdio és el mitjà més ràpid i eficaç que tenien els militars
per a cridar els homes a files, per a explicar com actuar davant una alarma i, en definitiva,
per tal de donar les directrius a la societat civil. així doncs, ràdio mallorca es convertí en
el principal vincle entre els poders civil i militar imposats pels rebels i la població civil.
a la postguerra, ràdio mallorca tenia la missió d’entretenir i omplir les hores d’oci d’un població
ensopida, castigada i afamada que trobà en la ràdio un mitjà domèstic i relativament
barato d’entreteniment. Per tant, la programació musical i d’entreteniment copsà els espais
radiofònics de màxima audiència ja que es partia de la concepció de la ràdio com a espectacle.
a nivell programàtic, cal destacar l’obligatorietat de connectar amb els Diarios Hablados
de ràdio nacional d’espanya, així com l’eliminació de l’ús del mallorquí.
durant els anys quaranta, ràdio mallorca és l’oasi dins el dessert radiofònic mallorquí. no té
cap competència i es convertí juntament amb el futbol, el teatre, els toros i el cinema en la
principal font d’entreteniment, i la primera en l’àmbit privat de la llar.
el 21 de setembre de 1943, ràdio mallorca s’associà a la Cadena Ser a través d’un contracte
que els permetia participar de les entrades publicitàries a canvi d’unes hores d’emissió obligada
de programació en cadena. així doncs, un 55% de les accions de ràdio mallorca foren
per la Ser i un 45% pels germans Fuster.
els anys cinquanta suposaren per a ràdio mallorca un augment progressiu d’hores d’emissió
fins al punt de duplicar-se a finals del decenni. dins les emissions parlades cal destacar que
la informació local, que no tenia cap mena de presència en el decenni anterior, adquireix
cada vegada més protagonisme. bàsicament, aquesta informació es limitava a certes notícies
sobre gestió municipal.(3) les emissions de teatre també suposaven un percentatge
molt alt de la programació parlada, encara que al llarg del decenni anà minvant. la simbiosi
entre teatre i ràdio, que també es produí arreu de l’estat espanyol, provocà una relació estreta
entre els actors i la ràdio, fins i tot els locutors participaven de les obres de radioteatre.
tot plegat anà acompanyat d’un considerable augment dels aparells radioreceptors. així
doncs, dels 5.535 aparells de l’any 1942, passàrem als 18.998 de l’any 1955, fet que suposà
que més o menys el 22% de la població de les illes fos oient de la ràdio.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
33

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
ràdio Popular de mallorca va nèixer a finals de l’any 1959 i des de ben prest es convertí en
una ràdio local de proximitat amb un gran interès per la cultura mallorquina. instal.lada a
Palma i orientada a parlar de les arrels dels oients en la seva llengua li conferí molta popularitat,
cosa que li va permetre ocupar un espai radiofònic que ràdio mallorca no li havia
prestat gaire atenció. malgrat la censura, ràdio Popular va fer intents molt seriosos per fer
la programació íntegrament en mallorquí i, com ja veurem més endavant, s’arribaren a fer
bastants de programes totalment en la nostra llengua.
les diferents emissores diocesanes d’arreu de l’estat integrades dins la CoPe van comptar
en el seu favors amb el fet de ser emissores joves i de gaudir d’una total autonomia que
per exemple ràdio mallorca havia perdut en associar-se a la Ser. de fet, en aquests anys, la
tendència de les cadenes de ràdio ja començava a ser la de la producció centralitzada a madrid.
en aquest sentit, les emissores locals de ràdio Popular tenien una gran independència
pràcticament a tot l’estat i ben aviat assoliren responsabilitat informatives i, fins i tot, de
recuperació de les diferents llengües de l’estat.(4)
a partir de 1967 quan s’inaugurà ràdio juventud de Palma i fins avançada la democràcia, el
sistema radiofònic a mallorca estarà compost per tres emissores privades amb seu a Palma:
ràdio mallorca, ràdio juventud i ràdio Popular. el Pla transitori d’ones mitjanes suposà una
reorganització de les emissores espanyoles després de l’explosió incontrolada que s’havia
viscut. en primer lloc, aquesta reorganització suposà per a mallorca que la Part Forana es
quedàs desatesa per la radiodifusió. i, en segon lloc, s’inicià un procés de centralització geogràfica
que marcarà el creixement radiofònic de l’illa fins a l’actualitat.
a principis dels anys setanta, les tres emissores mallorquines ja emetien tant en ona mitjana
com en Freqüència modulada. ara bé, les tres emissores existents empraven la Fm per a
emetre programes en altres llengües cercant així una rendibilitat econòmica i donant una
resposta a l’espectacular expansió turtística que es produí a mallorca entre 1960 i 1974.
de fet, aquest ingent volum d’hores de programació en llengües estrangeres contrastava
amb la manca absoluta de programes en mallorquí, a excepció de ràdio Popular que oferia
tota una sèrie de programes en mallorquí en col.laboració amb l’obra Cultural balear.
la programació de les emissores mallorquines durant els anys seixanta i principis dels
setanta no variaren gaire respecte a la del decenni precedent. Generalment, les graelles
s’ompliren amb programes musicals, qualque programa concurs i una gran quantitat de
radionovel.les. es tractava, en definitiva, d’una programació adreçada al pur entreteniment
i ancorada en velles fòrmules estratègiques.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
34

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
no obstant tot, en els anys setanta les diverses empreses radiofòniques que existeixen a
l’estat espanyol tendeixen cada vegada més a produir els seus programes en un sol centre
i emetre’l en cadena. aquesta programació en cadena respon, sobretot, a una voluntat empresarial
de reducció de costs i a una factibilitat tècnica indiscutible i que així ho permetia.
de fet, l’any 1971 ràdio mallorca, associada a la Ser, era l’emissora que manco programació
pròpia produia amb un 65%. mentre que ràdio Popular i ràdio joventut gaudien del 78 i
del 88%, respectivament, de programació de producció pròpia.
malauradament, el fet que la programació en cadena anàs augmentant any rera any causà
greus perjudicis en el carácter local de les emissores, tant en el seu contingut com en la
seva popularitat. Hem de tenir ben present que la producció centralitzada de programes
implicava la introducció de gran estrelles de la radiodifusió estatal que, poc a poc, van desplaçant
les veus mallorquines.(5)
la programació radiofònica mallorquina es va veure afectada per la forta embranzida i la
popularitat que anava adquirint la música pop i el naixement de la figura del disc-jockey.
amb una programació musical adreçada a la joventut, les tres emissores mallorquines es
convertiren en difusores del pop alhora que anaven construint una bona i rica discoteca i
estar així en la nova moda musical.
ja per acabar aquest apartat, només vull remarcar que ràdio Popular de mallorca, a diferències
de ràdio mallorca i ràdio joventut, contribuí a la informació local del nostre ecosistema radiofònic
amb l’emissió del primer informatiu regional, “illes”, en la llengua pròpia de les balears,
així com amb un magazine informatiu diari titulat “mallorca, dia a dia”, també en mallorquí.
3. La ràdio a Mallorca des de la preautonomia fins a l’actualitat (1977-2008)
amb la caiguda del règim franquista i la posterior arribada de la democràcia s’inicià una
nova etapa, que ha provocat grans canvis en el si de la radiodifusió espanyola i, lògicament
també pel que fa al panorama radiodifusor mallorquí. aquesta etapa s’encetà el mes
d’octubre de 1977, quan el ministeri de Cultura va emetre un decret que suposava la fi de la
censura i de l’obligatorietat de retransmetre el Diario Hablado de ràdio nacional.
la transició democràtica suposà –canvis legislatius al marge- una multiplicació de canals i,
de manera paral.lela, un fenomen de concentració empresarial i programàtica que ens fa
pensar que l’augment dels canals no és sinònim d’una autèntica diversificació de l’oferta
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
35

adiofònica.
a nivell estatal, el que s’ha posat de manifest és que la producció centralitzada de la programació
radiofònica, l’estandarització dels formats programàtics i la concentració empresarial
de la ràdio han donat com a resultat una progressiva i jo diria que irreversible sucursalització
de les emissores allunyades del centre.
aquest procés de sucursalització ha tingut i té, sens dubte, unes repercussions centrades
en la minva d’identitat cultura d’un poble. de fet, esdevé paradoxal que en un moment
històric en el que el sorgiment d’estacions radiofòniques adscrites cada vegada a territoris
geogràfics més petits –emissores municipals, lliures i comunitàries, entre d’altres- les grans
cadenes tendeixin al contrari. això només s’explica bàsicament per ranon econòmiques de
contractació de grans estrelles mediàtiques que s’han d’amortitzar i de reducció de costos.
tot plegat, també val a dir que aquest procés ha estat estimulat i auspiciat per la política
radiofònica dels diferents governs democràtics espanyols. no debades, tot aquest procés
s’ha donat tant a les empreses públiques com a les privades.(6)
3.1. La iniciativa pública.
joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
Val a dir que durant molts d’anys l’única ràdio pública existent a mallorca fou ràdio Cadena
espanyola, que emetia per om un tipus de programació generalista i per Fm una programació
que caminava cap a una especialització musical. aquestes emissores de rCe arreu
de l’estat havien de complir una tasca marcadament localista i autonomista, amb un reforçament
dels informatius locals i un augment de la producció pròpia. res més lluny de la
realitat, el 1987 es produí un canvi en la seva programació i ja s’havien donat les primeres
passes per a una unificació amb ràdio nacional d’espanya.
les balears foren la darrera Comunitat autònoma que s’incorporà a la xarxa d’emissores de
ràdio nacional d’espanya. de fet, no va ser fins el 15 de desembre de 1986 que va entrar en
servei el centre d’ona mitjana de marratxí. i, entre març i octubre de 1987 es traslladaren al
carrer jaume iii, 18, on avui en dia hi ha els estudis de la CoPe. Prèviament, desde 1982 hi
havia una delegació a Palma. Fins aleshores, la presència de rne a mallorca es duia a terme
a través de les emissores d’alfàbia des d’on emetia el segon i tercer programa de rne que
l’any 1981 passaren a anomenar-se ràdio 2 i ràdio 3, respectivament.
Val a dir que la fusió entre rne i rCe es produí l’1 de gener de 1989. de fet, això suposà que
les emissores de rCe es convertiren en dos canals: ràdio 4 i ràdio 5. tot aquest procés de
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
36

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
concentració que s’ha produit a la ràdio pública estatal i que ha convertit els centres regionals
en purs repetidors es va justificar amb l’argument polític que les altres institucions
públiques, sobretot comunitats autònomes, havien de prendre el relleu i dotar les seves
comunitats amb els canals de comunicació adequats per a difondre i recuperar la cultura
pròpia dels diferens pobles que conformen l’estat espanyol.
la lògica empresarial que imperà, fins i tot a l’empresa pública fou la reducció de costs amb
la conseqüent centralització programàtica. així doncs, el dia 24 de juliol de 1991 deixaren
d’emetre totes les emissores de ràdio 4, exceptuant les de Sevilla i barcelona; i l’any 1994,
ràdio 5 es transformà en un format All News que només obria unes petites finestres a la
programació territorial de cada centre.
dins l’àmbit autonòmic, l’única iniciativa de creació d’una emissora de ràdio autonòmica
fou ràdio jove. aquesta començà les seves emissions el 29 de gener de 1988 a les 20 hores.
la idea era fer una programació totalment destinada als joves i cent per cent en català. de
totes maneres, no es tractà d’una ràdio autonòmica, sinó d’una activitat de la direcció General
de joventut, menors i Família de la Conselleria de Governació del Govern balear. no
gaudia d’una freqüència pròpia, sinó que emetia a través de la 103.2 de l’Fm del Grup Serra,
des d’on emetia antenta 3 internacional. a finals de 1994, passà a emetre per la freqüència
de la recent creada Última Hora ràdio, de molta més potència i de dilluns a divendres de les
16 a les 20 hores.
dins la mesocomunicació, és a dir, aquella caracteritzada per l’horitzontalitat i la proximitat,
hem de destacar el sorgiment en els anys vuitanta de les ràdios lliures, vinculades a qualque
col.lectiu social, i les municipals. aquestes darreres, al començament només es poden diferenciar
de les lliures pel fet que es donen en una població de la Part Forana, tot i que després
es diferenciaran gràcies a la seva vinculació amb les corporacions locals. Per exemple,
Ciutat ràdio, ràdio activitat i ràdio mediterrània són ràdios locals urbanes que emetien en
llengua catalana, i a més a més era un aspecte al que donaven absoluta prioritat. també
donaren absoluta prioritat a la participació ciudadana ja que els seus socis no es limitaven
a ser espectadors passius de la cultura, sinó que eren els vertaders protagonistes. Per exemple,
el lema de ràdio activitat fou “háztelo tú mismo”. l’experiència de les tres emissores fou
més bé efímera ja que a principis de 1985, la delegació del Govern estatal a balears les tancà.
Cal puntualitzar que a principis de setembre de l’any 1985, Ciutat ràdio torna a emetre,
però finalment totes les experiències acabaren morint. ràdio activitat pogué emetre entre
1984-1989 i 1995-2000, encara que de manera il.legal, i es convertí en un exemple de cultura
feta per joves i adreçada als joves totalment autogestionada.(7)
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
37

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
no fou fins l’any 1984 en que va nèixer la primera emissora local vinculada a una població de
la Part Forana; es tractà de ràdio la Vila de Villafranca. Val a dir que el naixement i l’evolució
d’aquestes emissores ha estat marcat per un buit legal, primer, i de condescendència legal,
després, però sempre enmig d’una manca absoluta de recolçament polític. a finals de juny
de 1988 ja s’havia constituït a mallorca la Federació de mitjans de Comunicació local, amb
emissores de ràdio de dotze localitats, amb un doble objectiu. Per una banda, assolir la
normalització lingüística; i, per altra banda, resoldre la situació d’al.legalitat en la que estaven
les ràdios municipals. el llistat és el que a continuació esmentam: Call Vermell ràdio
(Campos), Felanitx ràdio, Porreres ràdio, ràdio la Vila (Villafranca), ràdio murta (montuïri),
ràdio maria (maria de la Salut), ràdio Petra, ràdio Son Servera 85, ràdio envit i truc(8) (Sóller),
titoieta ràdio (algaida), ràdio artà municipal i ràdio Can Picafot.(9)
a començament de l’any 1989, ja funcionaven a mallorca una vintena d’emissores, entre
lliures i municipals. la manca de concessions a les emissores municipals del nou Pla tècnic
nacional d’ones mètriques en modulació de Feqüència de 1989 provocà molta insatisfacció
i desencís. Finalment, enmig d’una aferrissada oposició de les emissores privades, sortí
la llei 11/1991, del 8 d’abril, d’organització i control de les emissores municipals de radiodifusió
sonora. en aquesta llei es regulaven els principis de les emissores municipals, així com
el seu finançament. S’especificava la prohibició de constituir cadenes, tot i que permetia
l’intercanvi de programes entre elles. el seu control havia de recaure en el Ple municipal i es
donava un termini de 6 mesos per a que es regularitzassin.
moltes d’aquestes emissores municipals han tengut un funcionament molt irregular i emeten
només uns dies i, en alguns casos, tan sols algunes temporades. de fet, tot i que tengueren
una època daurada als anys vuitanta, el volutarisme i l’espontaneïtat no foren suficients
per a la seva consolidació, i la manca de recolçament polític i administratiu ha causat la mort
de gairebé totes. moltes d’aquestes ràdios de proximitat han hagut de tancar per manca de
col.laboradors, tot i comptar amb una infraestructura mínima i tenir poques despeses.
Segons la Guia de la Comunicació del Govern de les illes balears, a mallorca existeixen 12
emissores municipals que a continuació citam: alcúdia ràdio municipal; ràdio municipal
d’algaida, titoieta ràdio; ràdio municipal d’artà; Capdepera ràdio; ràdio Calvià; radio robines
de binissalem; ràdio municipal d’inca; Canal 4 – ràdio murta de montuïri; ràdio municipal
de muro; ràdio municipal de Porreres; ràdio Pollença; i, finalment, ràdio luna (english
radio for mallorca).(10)
Cal mencionar que amb el Govern del Pacte de Progrés (1999-2003) es posaren en marxa
dues ràdios públiques: Som ràdio i ona mallorca. Val a dir que totes dues es posaren en
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
38

marxa a través de concursos de gestió i, per tant, no estaven sota el control parlamentari
ni tenen consell assessor; això vol dir que defugen de les lleis autonòmiques de creació de
mitjans públics. Som ràdio, radiofórmula que impulsava la música en català, fou tancada
amb l’arribada al poder del Partit Popular l’any 2004. Però l`emissora fou rellançada a través
d’internet gràcies a l’empenta de l’obra Cultural balear.
de totes maneres, cal puntualitzar que ona mallorca sorgí com a una iniciativa privada de
Studio Media, encara que sense l’ajut públic no hagués pogut subsistir com a ràdio exclusivament
en català. alfred Conde bonnín fou el seu primer director i començà a emetre el dia
18 de desembre de 2000 amb música i el mes d’abril de 2001 hi afegiren els primers informatius.
Segons dades de juliol de 2002 tenia una audiència entre 6.000 i 7.000 oients. amb
l’ajut del departament d’informàtica del Consell ide mallorca i de la uib, el 2002 començà
a emetre també per internet. el web onamallorca.net rebé el mateix 2002 el premi digit 0.2
a la innovació i tecnologia atorgat per la Conselleria d’innovació i energia del Govern de
les illes balears per instal.lar i adaptar un sistema de transmissió de ràdio en directe i a la
carta basat en programació lliure i ser la primera emissora de l’estat espanyol que emetia
en format Ogg.
els darrers anys també hem estat testimoni de la creació d’ib 3 ràdio i la reconversió d’ona
mallorca com a emissora del Consell insular de mallorca. això suposa l’ampliació de l’oferta
radiofònica pública i, en certa manera, completar l’ecosistema radiofònic públic amb la
presència i representació de tots els nivells administratius que existeixen a l’estat espanyol:
municipal, insular, comunitat autònoma i estat central. Cal puntualitzar que moltes emissores
locals de mallorca conecten amb els butlletins horaris que s’emeten des d’ona mallorca,
la ràdio del Consell.(11)
3.2. La iniciativa radiofònica privada
joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
el règim democràtic arribà a mallorca amb l’existència de només dues emissores. Per una
banda, ràdio mallorca (om i Fm), asociada a Ser, però a mans de la família dels fundadors,
els Fuster. i, per altra banda, ràdio Popular (om i Fm), de la Cadena d’ones Populars espanyoles
(CoPe).
les concessions que es derivaren del reial decret de 8 de juny de 1979 i les del reial decret
de 8 de juny de 1989 provocaren l’augment de l’oferta radiofònica privada arreu de l’estat
espanyol i, per tant, també a mallorca. des del punt de vista quantitatiu, l’oferta radiofònica
es va veure quadruplicada. mentre que, qualitativament parlant, dos fenòmens marquen
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
39

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
tot el període i determinen el panorama actual de la radiodifusió privada mallorquina; per
una banda, la creació de societats per tal de demanar concessions, que no arribaren mai a
engegar cap emissora i que, per tant, han canviat de mans; i, per altra banda, s’ha vist com
aquestes freqüències generalment s’han anat afegint a les grans cadenes estatals, convertint-se
en simples repetidors de la programació en cadena.
Cal remarcar que la llibertat d’informació ha provocat un augment dels desequilibris entre
les emissores que tenen molts mitjans i recursos i les que no tenen ni tradició ni mitjans per
a fer informatius de qualitat.
entre 1984 i 1995, el grup PriSa –Promotora de informaciones S.a.- es farà amb el control
progressiu de l’accionariat de Ser. aquest fet suposà una modernització de ràdio mallorca
que fins aleshores havia funcionat com una empresa familiar, paternalista i amb una política
de contractació basada en personal poc professional. Val a dir que el desembre de
1989 dins el marc d’actuació de PriSa es produí una operació de compra-venda d’accions
que provocà la sortida definitiva de l’accionariat de la família Fuster. Professionalització de
l’emissora i sanejament econòmic foren els dos reptes que va assumir la renovada empresa.
així doncs, es contractaren professionals amb titulació i es potenciaren el serveis informatius.
el Pla transitori del Servei Públic de radiodifusió Sonora en modulació de Freqüència, aprovat
en reial decret de 8 de juny de 1979, comportà el naixement de 300 noves emissores
arreu de l’estat espanyol, de les quals 9 foren per a les illes balears. a partir d’aquestes
concessions, les principals cadenes iniciaren una política d’associació, participació i transferencia
de llicències d’explotació que havien estat concedides a particulars i a societats que,
finalment, no posaven en marxa cap emissora. aquest mateix fenomen es donà també a
mallorca i suposà l’amplicació del panorama radiodifusor privat amb la creació de noves
empreses locals i amb la irrupció de noves cadenes estatals.
doncs bé, el 8 de juny de 1982 fou inaugurada antena 3 de mallorca Sa, formada pel Grup
Serra, amb el 60% de l’accionariat, i antena 3 de radio Sa, amb el 40% de les accions. el seu
director fou alejandro Vidal que sabé captar perfectament l’esperit de la cadena, oferint
una informació local i regional amb un estil agressiu i directe. la veritat és que quan Pere
Serra decidí associar-se a antena 3 l’encertà de ple ja que aquesta ha esdevingut el fenomen
radiofònic més excel.lent de la dècada dels 80. Hem de fer notar que va nèixer a un
moment propici, tot just un any després del cop d’estat de 1981, esdeveniment on la ràdio
es confirmà com a mitjà d’informació preferent per la societat espanyola, i en un moment
social i polític en què la gent estava necessitada de sentir crítica i oposició als poders go-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
40

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
vernamentals, cansada de la censura informativa prèvia. entre 1982 i 1986, antena 3 mallorca
es convertí en l’emissora de ràdio convencional amb més audiència a les balears, amb
88.000 oients l’any 1986.
durant els anys 80 fins a les properes concessions de l’any 1989, el panorama radiodifusor
mallorquí a l’àmbit privat quedà com a continuació esmentam: ràdio Popular i ràdio
mallorca, a ona mitjana; i ràdio Popular, ràdio mallorca, antena 3, antena 3 internacional,
ràdio 80 i rueda de emisoras rato, a Freqüència modulada.(12)
Cal puntualitzar que rueda de emisoras rato és l’única que no està localitzada a Palma,
sinó que està a inca. manita Sa aconseguí el 21 d’agost de 1982 la freqüència 101.4 Fm a
l’esmentada localitat, la qual el 8 de maig de 1991 fou transferida a rueda de emisoras rato.
Val a dir que l’any 1987 la cadena rato ja tenia 5 om i 37 d’Fm, amb diferents noms, com
manita Sa, muinmo Sa o ràdio informació Gaditana, entre d’altres. ben aviat, es convertí en
la primera emissora comercial que es situava a la Part Forana de mallorca. les concessions
de 1989 li atorgaren dues llicències, una a Palma i l’altre a manacor. aquest és l’embrió de
l’actual ràdio balear, amb emissores a Palma, inca, manacor, alcúdia, maó i eivissa. Val a dir
que ràdio balear va fer i fa una aposta pel bilingüisme i per una programació de producció
pròpia vertebrada al voltants de la informació local i l’entreteniment musical.
Cal tenir ben present que ràdio balear ha esdevingut l’única emissora de ràdio privada de
les illes que ha fet una aposta clara per l’àmbit suprainsular, que combina l’aspecte local
amb desconnexions amb la seu central de Palma. la inexistència d’inniciatives suprainsulars
en l’espai radiofònic insular ha dificultat la configuració d’una realitat balear i ve a demostrar
que no hi ha un espai comunicactiu balear, ja sigui per la discontinuïtat territorial i
institucional o per la disgregació social o per la diferències de costums.
ona Cero es formà als inicis dels anys norant a partir de tres emissores concedides directament
a l’onCe, ubicades a Palma, maó i badajoz, les emissores del Grup ràdio amanecer
Sa, comprades per l’onCe, i unes 20 emissores comprades a l’associació de ràdios independents.
ben aviat, concretament l’1 d’abril de 1990 es produí un acord entre l’onCe i
rueda de emisoras rato en la que aquesta li venia 63 de les 72 emissores propietat de rato.
això suposà que el mes de novembre de 1990, onda Cero comptava amb 104 emissores a
tot l’estat. la cadena es completà quan a principis de 1991, l’onCe acordà amb blas Herrero,
propietari de ràdio blanca Sa, la compra de 25 emissores arreu de l’estat. l’actual freqüència
101.0 fou concedida a divercisa Sa propietat de l’onCe a les concessions de 10 de febrer
de 1989.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
41

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
més recentment, han sorgit altres iniciatives, com la que ha posat en marxa el periodista
esportiu i empresari alejandro Vidal amb ràdio mania, que ofereix connexions puntuals
amb l’emissora esportiva ràdio marca, del grup recoletos. es tracta d’una ràdio temàtica
basada en la programació esportiva, complementada amb programació musical el cap de
setmana.
a l’aixopluc del Diario de Mallorca, ha nascut també una nova emissora de caire generalista,
anomenada Radio Diario. també a eivissa existeix Radio Diario, del grup Prensa Ibérica i
depenent de Diario de Ibiza. d’altra banda, hi ha iniciatives alternatives com la de Buenas
Noticias Radio, una emissora cultural per a Palma que té la pretensió d’arribar a un públic
dasatès per les altres emissores, com és el cas de persones sense sostre, d’expresos, entre
d’altres. la seva directora és la comunicadora maev jane. de l’anàlisi de la seva programació
podem afirmar que fa un gran esforç per captar audiència entre el públic sudamericà i oferir
una dinàmica multicultural i integradora.(13)
els estrangers europeus a les illes amb un alt poder adquisitiu han trobat el seu lloc per
emetre en la seva llengua en cadenes de ràdio o ocupant una part d ela programció televisiva.
la ràdio en alemany Das Inselradio és la més característica de les iniciatives fetes en una
llengua estrangera, però són moltes les cadenes radiofòniques i televisives que reserven un
espai en anglès o en alemany dirigit a aquests residents europeus. aquesta fou creada l’any
1996 pel promotor immobiliari matthias Khün, essent el seu director daniel Vulic.
Segons dades de l’associació per a la investigació de mitjans de Comunicació –aimC-, pel
que fa a la ràdio, els habitants de les illes balears varen consumir l’any 2007 una mitjana de
108 minuts diaris, exactament el mateix temps que el conjunt de l’estat. les emissores de
ràdio més seguides pels oients foren la Ser (17 minuts/dia), la CoPe (9 minuts/dia) i onda
Cero (5 minuts/dia). no obstant això, encara que les cadenes generalistes experimentaren
un augment del 13,2% en els registres de consum, varen continuar situant-se, amb una mitjana
de 43 minuts diaris, per davall del consum de la ràdio temàtica, que fou de 65 minuts/
dia.(14)
Hem de tenir ben present que l’any 2005 es varen consumir 113 minuts diaris de ràdio de
mitjana, la qual cosa ja havia suposat un 13,7% respecte l’any anterior i un consum inferior
a la mitjana estatal que va ser de 121 minuts diaris. la Ser amb 11, la CoPe amb 10 i onda
Cero amb 7 minuts foren les cadenes de major consum pel que fa a la ràdio generalista,
mentre que la Cadena 40 (18), dial (14) i m80 foren les més escoltades en l’àmbit de la ràdio
temàtica. l’any 2005 encara s’apuntava el déficit de la ràdio en català que s’observa en els
rànquings de consum.(15)
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
42

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
en el quadre que a continuació exposam hi podeu veure l’evolució
de les cadenes de ràdio a les illes balears des de 1997 fins al 2008:(16)
Total
Oients
Total generalista
Ser 43 39 41 60 47 55 62 84 64 69 84
Cope 60 63 65 57 30 32 24 49 44 42 44
onda Cero 17 29 33 31 45 35 30 46 27 21 28 23
rne 16 17 20 20 17 26 18 11 18 14
ràdio balear 17 11 21 17 14 13 20 24 13 12 22 13
uH Punto radio 11 8 10 6
ib3 3 3 6
Total Temàtica
Temàtica Musical
Temàtica Informativa 10 5 10 11 13 8 10 15 14 10 14 12
C 40 46 52 68 73 72 67 55 67 73 98 82
dial 42 42 37 26 27 30 42 37 56 55 56 52
C 100 29 35 39 30 23 19 16 37 17 14 33
m 80 18 20 22 25 28 24 19 35 49 42 42 22
rne r3 5 6 7 9 8 11 10 13 6 10
Cadena top 6 6 11 3 1 0 0 0 0 0 0 0
máxima Fm 6 14 15 14 1 2
Kiss Fm 42 42 35 49 48 32
Flaixbac 1 1 0 0 1 2 6 3
europa Fm 1 1 4 6 4 7 12 19
r5 tn 8 5 9 11 13 7 12 7 11 5
intereconomia 1 1
radio marca 0 0 1 2 1 2 0
rock & Gol 0 0 0 1
Flaix 15 16 6 6 8 1 0 5
en el quadre següent podreu observar l’evolució de consum en minuts
de dilluns a diumenge de les emissores generalistes i temàtiques:(17)
Total generalista 35 37 39 37 32 40 36 55 36 38 43
Cope 15 12 13 10 5 8 7 11 9 9
Ser 8 8 8 12 9 12 13 19 12 16 17
onda Cero 4 7 8 6 10 6 6 11 5 3 5
ràdio balear 4 3 5 5 2 4 4 7 3 2 2
rne r1 3 3 4 4 4 7 4 3 3
Catalunya ràdio 1 2 2
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
43

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
en el quadre següent podreu observar l’evolució de consum en minuts
de dilluns a diumenge de les emissores generalistes i temàtiques:(18)
Total generalista 35 37 39 37 32 40 36 55 36 38 43
Cope 15 12 13 10 5 8 7 11 9 9
Ser 8 8 8 12 9 12 13 19 12 16 17
onda Cero 4 7 8 6 10 6 6 11 5 3 5
ràdio balear 4 3 5 5 2 4 4 7 3 2 2
rne r1 3 3 4 4 4 7 4 3 3
Catalunya ràdio 1 2 2
Punto ràdio
Total Temàtica
43 38 40 45 42 53 50 71
2
64 69 65
Musical
C 40 10 9 11 16 15 17 10 17 16 20 21
dial 11 10 8 6 7 8 9 10 13 12 13
C 100 7 8 8 9 5 5 4 9 4 3
m 80 4 4 5 6 4 8 5 9 4 3
Kiss Fm 10 10 8 13 9
en l’actualitat, l’institut balear d’estudis Socials –ibeS- ha creat el primer observatori balear
de mitjans de comunicació. aquest ha elabora el primer estudi sobre els hàbits i audiències
de la ràdio a mallorca. a la pregunta de quina és la preferència dels mallorquins quan sintonitzen
una emissora la majoria, el 47%, ho fan cercant música. la segona prioritat és escoltar
notícies, el 41%, mentre que els esports -15,6%- i les entrevistes, debats i entreteniment
-14,8%- han perdut pes a causa de l’enorme oferta televisiva i de canals temàtics.(19)
Com a conclusió m’agradaria assenyalar que tot el ball de transferències i compra-venda
de freqüències que s’ha produït a mallorca des de les primeres concessions democràtiques,
l’any 1982, ha anat configurant l’actual sistema radiodifusor privat mallorquí, que com hem
vist està composat bàsicament per emissores que s’adscriuen a cadenes d’àmbit nacional,
amb una estrategia programàtica basada en la producció centralitzada. això ha produït,
per una banda, l’homogeneització dels continguts de les diferents emissores; i, per altra
banda, una lògica programàtica basada en que les emissores locals s’entenen més com a
una extensió de la xarxa que com a una concepció genuinament local.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn:2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
44

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
NOTES
(1) reproduim íntegrament el capítol tercer de mataS PaStor, j.j. (ed.) (2009): Ràdio Popular
de Mallorca (1959-2009). D’emissora diocesana a COPE, lleonard i muntaner editor, Palma de
mallorca, pp. 39-54.
(2) l’any 1933, mallorca presenta unes taxes d’analfabetisme del 40%. Vegeu delGado reina, m.
(1994): Història de la Ràdio a Mallorca 1933-1994, el tall, Palma de mallorca, p. 29.
(3) el 1954, la informació suposava el 15% de la programació parlada, mentre que al 46, 49, 50 i 51
no es va emetre ni un minut d’informació local. Vegeu delGado reina, m. (1994): Història de la
ràdio…, p. 58.
(4) Vegeu delGado reina, m. (1994): Història de la ràdio…, p. 67.
(5) Vegeu delGado reina, m. (1994): Història de la ràdio…, p.74.
(6) Per exemple el reial decret de 2 de novembre de 1977 pel qual es creava el Consell rector
Provincial de ràdio i televisió suposà que les cadenes rem, Car i CeS s’englobassin en una nova
cadena pública anomenada ràdio Cadena espanyola. i, encara més, la llei 4/1980 de 10 de gener
de l’estatut de ràdio i televisió, segons el qual rCe s’incorporà a ràdio nacional d’espanya. Vegeu
delGado reina, m. (1994): Historia de la ràdio…, p. 84.
(7) lóPeZ, j. (2005): Crònica sentimental de Ràdio Activitat, Col.lecció Plaguetes del raval, núm.5
(8) emissora local de les parròquies de Sóller, s’Horta i el Port de Sóller que va nèixer com a una ini
ciativa dels joves que havien rebut el sagrament de la confirmació el 27 de novembre de 1987. Ve
geu Full Dominical, any Xiii, núm.6, 5 de febrer de 1989, p.15.
(9) Vegeu delGado reina, m. (1994): Historia de la ràdio…, p. 119.
(10) Vegeu http://guiacomunicacio.caib.es, [Consulta: 28 de gener de 2009].
(11) Vegeu FernÁndeZ QuetGlaS, n. “la ràdio, la televisió i les noves tecnologies”, a ddaa.
(2009): Les Illes Balears, un ésser viu. 25 anys d’autogovern (1983-2008), institut d’estudis autonò
mics, p. 453.
(12) Vegeu delGado reina, m. (1994): Historia de la ràdio a Mallorca…, p. 146.
(13) Vegeu http://www.agroediciones.com/radio.htm [Consulta: 2 de març de 2009].
(14) Vegeu Centre de reCerCa eConÒmiCa uib-Sa noStra (2008): Informe econòmic i social de
les Illes Balears, Sa noStra Caixa de balears, pàgs. 386-387.
(15) Vegeu Centre de reCerCa eConÒmiC uib-Sa noStra (2006): Informe econòmic i social de
les Illes Balears, Sa noStra Caixa de balears, p. 491.
(16) el quadre ha estat elaborat a partir de les dades proporcionades per l’enquesta General
de mitjans (eGm) i publicada anualment en el Libro de Medios de las Islas Baleares. es tracta dels
resultats del públic objectiu de dilluns a diumenge. les dades del quadre són oferides en milers
d’oients.
(17) elaboració pròpia a partir del Libro de medios de las Islas Baleares, publicat per l’estudi General
de mitjans.
(18) elaboració pròpia a partir del Libro de medios de las Islas Baleares, publicat per l’estudi General
de mitjans.
(19) Última Hora, dijous 12 de març de 2009, “el ibeS crea el primer observatorio balear de medios
de comunicación”, p. 21.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
44

1. Introducció
La premsa forana de Mallorca
Sr. Rafel Puigserver Pou
Doctorand en Història i Màster en Comunicació pel CESAG.
la premsa forana de mallorca suposa des del nostre punt de vista, i en el marc de la història
de la premsa, una forta empenta en la construcció d’una visió identitària de la realitat més
propera, la qual cosa fa que sigui un fenomen periodístic que mereix ser analitzat amb
atenció.
aquesta premsa local omple un buit informatiu que els mitjans de comunicació de caire
insular no assoleixen. les revistes de la part forana juguen un paper molt important en la
dinamització sociocultural dels pobles que compten amb aquest tipus de premsa i a hores
d’ara les publicacions foranes tenen una incidència extraordinària en els seus respectius
àmbits de difusió.
2. Estat de la qüestió
les investigacions relacionades amb els mitjans de comunicació a les illes balears comencen
a ser abundants, i majoritàriament s’han dedicat a la premsa escrita. i és que per a molts
estudiosos, la premsa es considera com una important font documental. aquests estudis
són molt importants per tal de comprendre la dinàmica de la societat.
una de les característiques més definidores de la premsa de les balears ha estat el fet insular,
i aquest tret ha condicionat els estudis sobre premsa, ja que la majoria d’aquests fan esment
per ordre d’importància als àmbits local, insular, i interinsular.
Fins el decenni dels anys setanta, la majoria dels estudis existents sobre la premsa de les
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
45

alears, llevat alguna excepció, tenia sobretot un caire catalogal i descriptiu. a partir dels
anys setanta s’inicià una renovació dels enfocaments i de la metodologia dels estudis sobre
premsa.
també trobam alguns estudis de premsa publicats en articles de divulgació científica, alguns
dels quals són causa o conseqüència de les recerques monogràfiques sobre la premsa. així
doncs des dels anys setanta s’han realitzat estudis de caràcter general sobre la premsa de
cada illa, entre les que destacaria l’obra de miquel Company Florit i Gracià Sànchez que
coordinaren l’estudi sobre L’Associació de Premsa Forana de Mallorca (1978-1995). 17 anys de
premsa local, o el Catàleg de 100 anys de premsa diària de les illes Balears. (1893-1993).
la implicació i interrelació entre la història contemporània i els mitjans de comunicació és
de cada vegada més important. en aquest sentit cal esmentar les Xii jornades d’estudis
Històrics locals amb el títol «la premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica»,
celebrades el 1993 a Palma i dirigides pels professors arnau Company mates i Sebastià Serra
busquets. ambdós investigadors també coordinaren juntament amb jordi Pons bosch,
el «Vi Congrés de l’associació d’Historiadors de la Comunicació» que se celebrà a Palma
l’octubre de 2001. més recentment el 2009, l’institut d’estudis baleàrics amb la col·laboració
del CedoC i del Grup d’estudi de la Cultura, la societat i la política al món contemporani
de la uib va dur a terme unes jornades sota el títol «els estudis i la premsa local en el segle
XXi»
entre les tesis relacionades amb la història de la premsa escrita fetes a les illes balears caldria
destacar la de bartomeu Carrió trujillano titulada Premsa i nacionalisme a Mallorca entre 1900
i 1936, i el tractament que fa la premsa escrita de la problemàtica social (minusvalidesa) dels
darrers vint anys a càrrec de la doctora Catalina amer. entre els projectes de tesis doctorals
sobre la història de la premsa diària durant la Segona república d’arnau Company.
també s’han dut a terme estudis de les publicacions periòdiques d’una època històrica
determinada, entre les que destacaria per proximitat cronològica la d’octavi aguilera
sobre les revistes mallorquines sobre el franquisme. un altre àmbit d’estudi és l’anàlisi de
publicacions concretes, o sobre la premsa local, en el que hem de citar els treballs de josep
Cortés sobre la premsa d’inca, de Germà Coll sobre la de Felanitx i de Sebastià rotger sobre
la de Ferreries a menorca, on el fenomen de la premsa local és diferent al que ens trobam a
mallorca.
3. La premsa forana: origen i l’evolució
rafel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
durant el darrer quart del segle XiX i durant tot el segle XX, han anat sorgint a diversos
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
46

afel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
municipis de mallorca diferents publicacions amb la missió d’informar, formar i entretenir
als ciutadans respecte a la situació política, econòmica, social, cultural dels pobles, per tal
de contrarrestar l’increment la influència de la premsa de Palma de caire centralitzadora.
aquest procés d’aparició de la premsa forana l’hem de classificar cronològicament en quatre
fases de desenvolupament:
a) la primera fase s’inicià en el darrer terç del segle XiX i fou interrompuda per la
Guerra Civil. Va tenir el seu màxim esplendor durant la Segona república, sobretot per
l’aparició de publicacions de caràcter polític. es tracta de publicacions «històriques»
com el setmanari Sóller (1885) o Felanitx (1935).(1)
b) una segona etapa de la premsa forana s’inicià a partir de la segona meitat de segle,
com és el cas de la revista bona Pau de montuïri (1952) , Perlas y Cuevas de manacor i
bellpuig d’artà, ambdues de l’any 1960.
c) la tercera fase la podem situar en els anys setanta i vuitanta, quan la premsa forana
va assolir el seu «boom», sobretot gràcies a la fi del franquisme i l’arribada de la
democràcia. algunes d’aquestes revistes a destacar són Dijous (inca), Coa Negra (Santa
maría del camí), Es saig (algaida), Llucmajor de pinte en ample, Pòrtula (Pòrtol, marratxí),
Flor de card (Sant llorenç des Cardassar), 7 Setmanari (manacor), entre d’altres.(2)
d) una darrera fase, que encara continua són aquelles publicacions que han sorgit ja
a finals dels vuitanta i principis dels noranta, com és el cas d’Udol (llubí), Cent per cent
(manacor), ... algunes de les quals presenten una major professionalització.
el nostre àmbit d’estudi l’emmarcaríem dins aquestes dues darreres etapes (des dels anys
setanta fins a l’actualitat), les quals coincideixen amb períodes d’expansió de la premsa
escrita en català i també de la seva consolidació, ja sigui com a publicació associativa o com
a publicació professional.
la premsa forana de mallorca és un fenomen específic i nou, tot i que hi podem trobar
una certa similitud amb la premsa comarcal de Catalunya,(3) la qual cosa confirma el caire
excepcional del fenomen com a característic dels territoris de parla catalana, i que que va
donar lloc a una fórmula associativa entre les diferents publicacions, l’associació de Premsa
Forana de mallorca (aPFm). Cal dir però, que mentre a Catalunya la premsa comarcal inclou
i potencia la presència de publicacions diàries i setmanals de veritable cobertura comarcal,
en el cas mallorquí destaca més la procedència (localitat d’edició) de les publicacions que
no la funció comunicativa, ja que aquesta queda absorbida per els mitjans de comunicació
de la capital.(4)
des de 1975, els canvis polítics, socioeconòmics i culturals han provocat profundes
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn:2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
47

afel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
transformacions en els mitjans de comunicació de mallorca. aquests canvis començaren
amb la modificació de la llei de premsa i imprempta de 1966 i el decret llei sobre la llibertat
d’expressió d’abril de 1977.
Pel que fa al nostre àmbit d’estudi l’origen de la premsa forana el podem trobar dividit en
diverses parts, sempre en relació amb la gent que té interès per conèixer i fer reconèixer el
passat, així com també per donar testimoni del temps present.
d’una banda, podem trobar persones relacionades amb l’església com a impulsora de fulls
d’informació que, sota la denominació de Full parroquial, impulsaren revistes locals com ara
bona Pau, bellpuig, Santa bàrbara... de la mateixa manera, també ens trobam amb diferents
capellans que han anat col·laborant al llarg de la història d’aquestes revistes. de fet, és
freqüent en algunes d’elles trobar-se amb seccions o pàgines dedicades a la informació
parroquial. aquestes revistes sorgiren a les acaballes del franquisme a inicis dels anys
setanta.
ja a la dècada dels anys vuitanta, sorgiren un bon grapat de revistes sota l’òrbita de les
delegacions locals de l’obra Cultural balear, encara que només fos per donar una cobertura
legal a les publicacions. a partir de llavors, ens trobam amb una doble transició de les revistes:
bé cap a associacions culturals sense ànim de lucre o bé cap a la professionalització. això no
obstant, també n’hi hagué d’altres que caminaren cap a la seva desaparició.
la relació existent entre entitats i publicacions l’hem d’emmarcar en el fet que la gent
vinculada o que havia impulsat aquestes publicacions, era la mateixa gent que en els
anys setanta s’havia anat constituïnt en associacions cíviques −o vinculats a moviments
d’oposició al franquisme−, i/o culturals −amb l’objectiu de promoure el català a les illes
balears. Fou aquesta gent la qui inicià l’aventura d’escriure en uns mitjans inicialment poc
professionalitzats i rudimentaris, que en alguns casos, constitueixen una autèntica tasca
artesanal de maquetació de la premsa forana.
durant aquesta època també hi ha altres organitzacions que impulsen publicacions, ja fos
per mitjà d’impremtes o grups de periodistes, sobretot a la comarca de manacor.
Per tal de millorar la situació de moltes d’aquestes publicacions, la premsa forana s’agrupa
en torn un moviment associatiu específic. així, l’associació de Premsa Forana de mallorca té
el seu origen l’any 1977 amb Gaspar Sabater de la revista Dijous d’Inca i rafel Ferrer de Perlas
y Cuevas, quan plantejaren la possibilitat d’agrupar les revistes editades als distints pobles
de mallorca. durant el 1978, es varen dur a terme diferents trobades a municipis amb una
certa tradició de premsa local (Sineu, manacor, inca, Felanitx, Sóller i artà). en aquestes
trobades s’acordà la creació de l’agrupació de Premsa Comarcal, encara que finalment
adoptà el nom actual d’associació de Premsa Forana de mallorca (aPFm).(5)
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
48

afel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
tot i que l’associació va començar a funcionar el 1978, la seva legalització no arribaria fins el
27 de març de 1980, quan s’aprovaren els seus estatuts i es va crear l’anagrama de l’associació.
Poc després començarien les assemblees ordinàries per elegir les juntes directives. entre els
seus objectius es troba representar, gestionar i defensar els interessos de les publicacions
i, també, de potenciar el foment i la difusió de la llengua catalana, tot i que no totes les
publicacions històricament associades han tingut el català com a llengua d’ús habitual.
al llarg de la seva existència, l’aPFm ha servit de continguts a les diferents publicacions com
foren el seguit d’editorials conjunts per a totes les publicacions. el primer dels quals sorgí
de la reunió de Sineu i duia per títol «els pobles de mallorca davant l’autonomia» i el segon
sorgí a Sóller amb el títol «l’ensenyament de la llengua».
Però també s’han anat duent a terme col·laboracions entre les revistes mitjançant la
publicació conjunta d’articles de difusió cultural com és el cas d’estudis sobre la senyera
catalana, de cultura popular mallorquina o també els estudis sobre el català a l’estranger, o
fins i tot entrevistes. unes col·laboracions que a dia d’avui encara continuen.
l’associació va aconseguir finançament, una de les seves prioritats, amb la recerca de
convenis amb diferents institucions com el Consell insular de mallorca i la Conselleria de
Cultura del Govern de les illes balears per la normalització lingüística de les publicacions,
mitjançant les campanyes de correcció de barbarismes dedicats a diferents temàtiques:
esports, motor, el carrer, aliments, els estudis, cos i salut, etc. aquesta funció encara la manté
avui en dia, i de fet ha aconseguit importants ajuts i subvencions que en alguns casos,
suposen la major part del pressupost de moltes revistes.
en el decenni de 1990, la premsa forana experimentà un procés de consolidació en dos
sentits ben diferenciats: per una banda continuava essent un exercici de periodisme
no professionalitzat, amb publicacions sense finalitats lucratives i amb grans dosis
de voluntarisme; i per altra banda la consolidació de setmanaris i quinzenaris, més
professionalitzats i dedicats sobretot a continguts informatius i no tant culturals.
en l’actualitat la premsa forana es troba immersa en un procés d’innovació i d’adaptació
a les noves tecnologies que, de bon segur, contribuiran al procés de professionalització
de la premsa forana. a la vegada es continua la tasca de consolidació de les publicacions
associades i segueix ajudant a les noves revistes que van sorgint, en un moment de
dificultats econòmiques afegit al fet de les dificultats per rebre suport institucional per mitjà
de subvencions públiques.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
49

4. Les característiques de la premsa forana
rafel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
la premsa forana generalment es caracteritza per ser uns mitjans poc professionalitzats,
per l’heterogeneïtat en la periodicitat de les publicacions, així com també del seu àmbit
de difusió, i per ser publicacions editades per entitats o associacions amb finalitats no
lucratives.
trobam publicacions que abasten tots els nuclis del municipi com és el cas de la desapareguda
Sa comuna (Selva, biniamar i Caimari) o Es Saig d’algaida; d’altres de només abasten un
nucli del municipi com és el cas de Can Picafort (Santa margalida) i Porto Cristo (manacor); i
d’altres abasten només un sol municipi, com és el cas de Llum d’oli de Porreres. Cal dir que
hi ha hagut algun intent de fer premsa amb un caire comarcal com és el cas de Manacor
comarcal, L’Observador del Pla de Mallorca o Part Forana, les tres a l’actualitat fora de l’àmbit
de l’assocació de la Premsa Forana .
un altre tret és l’heterogeneïtat de la periodicitat de les publicacions foranes: trobem
publicacions esporàdiques o d’aparició irregular, d’altres de quinzenals, mensuals,
bimestrals, trimestrals i, fins i tot, emestrals, encara que es pot afirmar que les més comunes
són les mensuals i bimestrals.(6)
les revistes de la Part Forana de mallorca presenten com a actiu més important la
defensa de la informació identitària com a bé públic i no mercantilista.(7) així la majoria
de publicacions s’han escrit en llengua catalana, i han jugat un important paper com a
agents de normalització lingüística, en un moment en què hi havia una certa demanda
d’apropar la realitat més propera per mitjà de la nostra llengua. aquest fet de publicar en
llengua catalana, en una època en què les dinàmiques sociopolítiques eren difícils i en què
el coneixement escrit del català era escàs, va donar com a resultat una «alfabetització» de
bona part de la població que no sabia ni llegir ni escriure en català. a partir de llavors, llegir
i escriure en català passà a ser una cosa normal.
la premsa forana contribueix a la difusió de la cultura de la defensa del territori i presenta la
realitat local des d’una perspectiva identitària, ecològica i majoritàriament des d’un vessant
progressista.
una altra característica de la premsa forana que cal destacar ha estat la seva contribució en
la difusió de valors democràtics, la defensa i l’impuls de l’autogovern, el foment de la llengua
i cultura pròpia de mallorca i de les illes balears, en la difusió de la consciència nacional
dels territoris de parla catalana, cosa que ha contribuït a la tasca de fer país.
la professionalització de la premsa local ha donat lloc a l’establiment de dos models de
premsa local: les professionals i les no professionals.
només algunes publicacions, majoritàriament de periodicitat setmanal o quinzenal, són
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
50

editades per empreses o entitats, amb una finalitat lucrativa; se dediquen a continguts
purament informatius des d’una òptica de proximitat i obtenen els seus ingressos de la
venta de les publicacions i de la publicitat.
entre les publicacions professionals són poques encara que podem afirmar la seva trajectòria
està ben consolidada. Són els casos del setmanari Sóller i de la Veu de Sóller, però també del
Punt Informatiu de Pollença, Sa Plaça, 7 setmanari de Llevant, Cent per Cent, entre d’altres. la
majoria de les quals utilitzen el català com a llengua vehicular.
això no obstant, la majoria de les publicacions de la part forana són editades per entitats o
associacions sense ànim de lucre. Com s’ha explicat amb anterioritat, l’associacionisme en
el si de la premsa forana de mallorca ha assegurat la persistència d’aquestes revistes en la
defensa dels seus interessos i en la consecució de recursos econòmics i periodístics.
entre les publicacions no professionals, les revistes foranes subsisteixen, a part de per les
vendes de les revistes, per les subvencions de les institucions públiques que sovint van
associades a paquets de publicitat institucional.
des de finals dels anys noranta la premsa forana ha vengut queixant-se de la reducció de
les ajudes que reben de les institucions. el 1997 l’aPFm es queixava que només rebia les
miques de les ajudes institucionals(8) i, després del parèntesi de bonança que suposà el
Pacte de Progrés pel que fa a subvencions als mitjans de comunicació social, a l’any 2005(9)
denunciaren la desaparició de les ajudes a la premsa forana.(10)
Per aquest motiu, darrerament l’associació ha cedit el protagonisme de recercar subvencions
a les pròpies publicacions de manera individual. aquest fet també ha motivat que els darrers
anys, algunes revistes s’hagin donat de baixa de l’aPFm i fins i tot que hagin desaparegut.
5. La premsa forana avui
rafel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
l’associació de Premsa Forana de mallorca té donades d’alta actualment un total de 41
publicacions, amb un tiratge total de 48.900 pàgines. Cada mes surten al carrer 110.000
exemplars i a l’any prop de 1.400.000 repartits en quasi 800 edicions diferents
d’aquestes 41 revistes de la part forana n’hi ha 6 de setmanals,(11) 6 de quinzenals,(12) 18
de mensuals,(13) debimestrals(14) i 5 de trimestrals.(15)
això no obstant, en els darrers temps també ens trobam amb el sorgiment de noves revistes,
com és el cas de la revista trimestral Díngola, que publica des de setembre de 2010 la
delegació local de Sineu de l’obra Cultural balear.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
51

Pel que fa a la difusió d’aquestes revistes, segons les dades del 2010 del baròmetre de la
comunicació i la Cultura (Fundacc) hi ha 661.000 persones que llegeixen revistes i publicacions
periòdiques (ja sigui de caire quinzenal, mensual o trimestral). de les dades demogràfiques
que es desprenen d’aquest estudi cal destacar que les dones solen llegir aquest tipus
de publicacions una mica més que els homes (51’6% front al 41,4%), i que predominen la
població que oscil·la entre els 25 i 44 anys i de classe mitjana. tenint en compte que dins
aquest ítem d’anàlisi també s’inclouen les revistes de caire estatal, és un fet destacable que
un 35,7% de la població que llegeix ho facin en llengua catalana.
entre la premsa forana que apareixen en els estudis d’audiències cal destacar les publicacions
setmanals: 7 setmanari de Llevant, Sóller, la Veu de Sóller i Felanitx; i també les publicacions
quinzenals: Punt Informatiu Pollença i l’Estel de Mallorca.
6. Conclusions
des de principis dels anys setanta, han anat sorgint als diferents municipis de mallorca,
publicacions que englobaríem dins l’anomenada premsa forana, algunes de les quals
s’han perdut pel camí però les que han sobreviscut han seguit dues línies d’evolució: les de
revistes d’entitats i associacions sense ànim de lucre i poc professionalitzades i les que han
optat per la creació d’empreses periodístiques i professionalitzades.
algunes d’aquestes publicacions es varen constituir en l’associació de Premsa Forana de
mallorca, la qual ha contribuït a la supervivència de moltes d’aquestes publicacions, amb
la seva important feina de preservació dels interessos comuns, tant econòmics com de
continguts periodístics i temàtics.
la premsa forana ha desenvolupat una gran tasca en el procés de normalització
democràtica i lingüística, i constitueix una espècie de moviment ciutadà
amb un cert contingut polític i compromís amb el país, i que han enriquit
i encara enriqueixen el marc comunicacional en català de les illes balears.
BIBLIOGRAFIA
rafel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
ComPanY Florit, miquel i SÁnCHeZ, Gracià. (coord.). L’Associació de Premsa Forana de
Mallorca 1978-1995 : 17 anys de premsa local. Sant joan, aPFm, 1995.
ComPanY Florit, miquel. «la premsa forana de mallorca a l’actualitat: canvis d’actitud a
la fi de 1993» a Serra buSQuetS, Sebastià i ComPanY mataS, arnau (eds.): XII Jornades
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
52

afel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
d’Estudis Històrics Locals. La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. XII
Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma, institut d’estudis baleàrics, 1994, pàg. 206.
ComPanY mateS, arnau. «la premsa» a la veu Mallorca a Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Volum 23, Apèndix A-Z. Palma, edicions Promomallorca Sl, 2001. pàgs. 281 – 286.
ComPanY i mateS, arnau: “la primera etapa de la premsa forana a mallorca (1883-1936).
evolució general”, a marimon, a. (ed): Verguisme, anarquisme i espanyolisme. Noves recerques
sobre el s. XX a Mallorca.. Palma, Fundació emili darder, 1997, pàgs. 181-202.
CorteS SerVera, josep i Ferrer maSSanet, rafel. L’associació de la Premsa Forana de
Mallorca (1978/87). manacor, aPFm, 1987.
ddaa. Els estudis i la premsa local en el segle XXI, Volum I. La premsa Local. institut d’estudis
baleàrics, 2009.
GómeZ monPart, josep lluís. «l’ecosistema comunicatiu balear: tradició i modernitat al
segle XXi» a Informe econòmic i social de les Illes Balears (2001). Palma, Sa nostra, 2002.
Serra buSQuetS, Sebastià. Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX. Palma, edicions
Cort, col·lecció els ullals, 2001, pàgs. 177-234.
Serra buSQuetS, Sebastià (ed.). El segle XX a les Illes Balears: estudis i cronologia/ Grup d’Estudi
de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani. Palma, edicions Cort, col·lecció els
ullals, 2000.
Serra buSQuetS, Sebastià i ComPanY mataS, arnau (eds.): XII Jornades d’Estudis Històrics Locals La premsa,
la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. Palma, institut d’estudis baleàrics, 1994, pàgs: 27-50.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
53

NOTES
(1) ComPanY i mateS, arnau: “la primera etapa de la premsa forana a mallorca (1883-
1936). evolució general”, a marimon, a. (ed): Verguisme, anarquisme i espanyolisme.
noves recerques sobre el s. XX a mallorca. Palma, Fundació emili darder 1997, pàgs. 182.
(2) Serra buSQuetS, Sebastià. Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX. Palma,
edicions Cort, col·lecció els ullals, 2001, pàgs. 223-224.
(3) Són importants els estudis que de la premsa s’han fet a Catalunya per part del
professor jaume Guillamet. especialment destacable és La premsa comarcal. Un model
català de periodisme popular. departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
barcelona 1983.
(4) ComPanY Florit, miquel. «la premsa forana de mallorca a l’actualitat: canvis d’actitud
a la fi de 1993» a La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica. XII Jornades
d’Estudis Històrics Locals. Palma, institut d’estudis baleàrics, 1994, pàg. 206.
(5) un bon resum de la historia de la premsa forana el podrem trobar a ComPanY Florit,
miquel i SÁnCHeZ, Gracià. (coord.). L’Associació de Premsa Forana de Mallorca 1978-1995: 17
anys de premsa local. Sant joan, aPFm, 1995.
(6) ComPanY mateS, arnau. «la premsa» a la veu Mallorca a Gran Enciclopèdia de Mallorca.
Volum 23, Apèndix A-Z. Palma, edicions Promomallorca Sl, 2001, pàgs. 281 – 286.
(7) GómeZ monPart, josep lluís. «l’ecosistema comunicatiu balear: tradició i modernitat
al segle XXi» a Informe econòmic i social de les Illes Balears (2001). Palma, Sa nostra, 2002
(8) «la premsa forana: de premsa folklòrica a premsa ignorada», editorial conjunta de
l’aPFm publicada el gener de 1997.
(9) «el Setge a la premsa forana», editorial conjunta de l’aPFm publicada el juny de 2005.
(10) en el 2005 es calculava que eren necessaris 5 milions d’euros per mantenir l’estructura
comunicativa de la premsa forana. es calculava també que unes 1200 persones es
dedicaven a la premsa forana.
(11) 7 Setmanari de Llevant i Cent per Cent (manacor); Dijous (inca); Felanitx; Sóller i la Veu de
Sóller.
(12) Bellpuig (artà); Cala Millor 7 (Son Servera); L’Estel de Mallorca (s’arenal de llucmajor);
Perlas y Cuevas (manacor); Punt Informatiu de Pollença; i Sa Plaça (sa Pobla).
(13) Apóstol y Civilizador (Petra); Campanet; Dies i Coses (Santanyí); Maganova-Andratx; Revista
del Cercle (Alaró); Sa Riba (Muro); i Sa Sella (Sencelles).
(14) Llum d’Oli (Porreres); Miramar (Valldemossa); Montaura (Mancor de la Vall); i Una Olla
d’Aram (Petra).
(15) http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/resum_public_6a_onada10_barometre_bal.pdf [31/01/2011,
12:30]
rafel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
54

Mitjans de comunicació en llengua estrangera
Sr. Mark Schlüter
Estudiant de Comunicació Audiovisual.
actualment, l’arxipèlag balear compta amb aproximadament vuit mitjans de comunicació
de massa en llengua estrangera. Hi ha premsa diària, magazines, premsa semanal, ràdios
i televisions. el primer mitjà, que va ser del tipus premsa escrita, tingué el seu debut l’any
1962. així, les illes balears varen ser pioners en tot l’estat en autoritzar la publicació d’un
diari en llengua estrangera, el Majorca Daily Bulletin. el mitjà de comunicació de més recent
creació és Deutsches Mallorca TV, que com indica el seu nom és un canal de televisió alemany,
però que emet exclusivament a través d’internet.
el Majorca Daily Bulletin és, com anteriorment hem explicat, el diari en llengua estrangera
més antic de les illes balears (1962). aquest diari va néixer amb la voluntat d’informar als
turistes britànics i residents dels aconteixements locals i internacionals. el Majorca Daily
Bulletin en els primers anys de la seva vida es va imprimir en una màquina plana de l’any
1879. avui (2010) es fan 4.000 exemplars de venta de dimarts a diumenge, a més a més, les
oficines de turisme de les illes obtenen exemplars gratuïts per a la seva distribució al turista.
aquest diari ha passat de blanc i negre a tot color, les seves dimensions obert és d’un din
a2 (420 × 594 mm). aquest diari pertany al Grup Serra. el president i editor és Pere a. Serra
bauzà, editor jason moore, administració margalida magraner i Sebastià Ginart, el director
comercial és Carmen Serra, cap de redacció Humphrey Carter i editor segon irene taylor.
al maig 2011, majorca daily bulletin va canviar la seva grafia i estructura, semblant a l’estructura
de diari balears. els continguts del diari són notícies internacionals, nacionals, una
secció d’aconteixements illencs, columnistes, el temps i programació cultural.
el líder en difusió i ventes de premsa estrangera a les illes balears és l’edició setmanal del
Mallorca Magazin. aquesta edició tingué el seu debut a Palma l’any 1971 i actualment tam-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
55

mark Schlüter: Mitjans de comunicació en llengua estrangera
bé pertany al Grup Serra. el seu primer director va ser el president del Grup Serra, Pere a.
Serra bauzà. al llarg dels anys, el Mallorca Magazin ha acreditat el seu prestigi i lideratge en
la comunitat alemanya, tant entre els visitants com entre els residents. a dia d’avui hi ha 3
milions de turistes alemanys i 40.000 residents. Cada dijous surt al quiosc amb una mitjana
de 33.000 exemplars, dels quals 6.000 s’envien cap a alemanya a 100 llocs de venta. Hi ha
uns 8500 abonaments. aquest diari ha passat de blanc i negre a tot color, les seves dimensions
obert és d’un din a2 (420 × 594 mm).el president i editor és Pere a. Serra bauzà, el
cap de redacció és bernd jogalla, l’editor és ediciones jemma S.l. el contingut a llarg dels
anys no ha canviat gaire, aquesta edició comença amb informació illenca i nacional, tot seguit
d’informació internacional i alemanya, finalment acaba amb una secció de classificats
i agenda cultural i festiva.
Das Inselradio Mallorca 95.8 FM va ser la primera ràdio amb difusió alemanya a les illes balears,
però al llarg dels anys va anar canviant el seu nom. el debut va ser a Palma dia 6 d’agost
de 1996 als antics estudis del Grup Serra al Passeig de mallorca. la primera cançó va ser
“macarena” del grup “los del río”. en els primers mesos d’existència s’anomenà La Ola – Das
Urlaubsradio el que es tradueix com la ola – la ràdio de vacançes. el seu fundador va ser
el gigant immobiliari mathias Kühn el qual demanà auxili professional a uwe bahn que li
va fer de moderador els primers mesos d’existència. uwe bahn és un periodista radiofònic
professional (ndr) natural d’alemanya. l’actual director de la ràdio és daniel Vulic el qual
va ser el segon moderador de la ràdio i amb ell va créixer l’emissora. Cada any es varen
sumar hores de retransmissió en directe. la freqüència 95,8 la compartiren Das Inselradio
i Sunshine Capital Radio, una ràdio en llengua anglesa que va deixar d’existir l’any 2000.
aquest any va ser quan Das Inselradio començà a emetre les 24 hores i a través del satèl·lit
astra digital (free-to-air) a tota europa. l’any 2001 va ser l’any de la independència tècnica
vers el Grup Serra ja que l’estudi i la redacció es traslladaren cap a un local de dues plantes
situat al Passeig marítim de Palma. Das Inselradio participa i organitza diverses activitats
de projecció exterior de l’emissora, així trobam el inselradio Golf trofey o l’inselradio Hous
Club Party. Varen col·laborar en dues emissions conjuntes amb la cadena Hr3 i l1Ve (eins
live / Wdr1). l’actualització de la pàgina web va fer possible disposar de tres càmeres web
en directe i una aplicació per escoltar l’emissió en directe. Das Inselradio és propietari de
la borsa de treball en alemany més gran de mallorca. el contingut programàtic setmanal
és el que a continuació exposam: de les 8 del matí fins a les 13 hores hi ha la programació
matinal composta per música, informació, el temps, la informació de trànsit, entre d’altres.
Cada hora en punt hi ha notícies internacionals i cada hora i mitja s’emeten notícies de les
illes. Cada dia a partir de les 20 hores hi ha un programa determinat de música com pot ser
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
56

mark Schlüter: Mitjans de comunicació en llengua estrangera
clàssica, pop, cool waves o oldies, entre d’altres.
Mallorca Fernsehn, en l’actualitat Teleweb fou la primera televisió en llengua alemanya de
les illes balears. Va començar la seva tasca l’any 1997 i el seu moment d’or fou entre 1997 i
2003. la presidenta és Hanna Christensen també propietària de Hanna Christensen Communication
Group. la productora Mallorca Fernsehen ofereix un servei complet de producció
televisiu a l’illa de mallorca. la productora disposa d’un dels arxius audiovisuals de
mallorca més complets. actualment compta amb 2.200 programes fruit de les emissions
entre 1997 i 2003 per Canal 4 (mallorca). el material audiovisual està en format editat i brut.
Mallorca Fernsehn creà l’any 2004 una plataforma de televisió a la carta a través d’internet
anomenat Teleweb – Mallorca Tv. el contingut audiovisual abraça temes culturals, festius i
paisatjístics de tota mallorca.
El Aviso es fundà l’any 1998 com a primera publicació de premsa escrita alemanya de distribució
gratuïta. els seus fundadors foren ortulf Götz lang i dr martin maul. El Aviso va
començar amb una distribució de 5.000 exemplars. l’any 2000 es va passar a una distribució
entre 30.000 i 40.000 en supermercats de l’illa. l’any 2001 es va introduir les versions comarcals
oest i est, arribant la seva distribució fins a 50.000 exemplars. l’any 2002 s’inicià un
sorteig anual anomenat “Sommerwelle” els premis del qual són atorgats pels anuniciants.
un any més tard es donaran més de 100 premis amb un valor total de 19.700 euros. l’empresa
Media&more de Palma s’encarregà a partir del 2005 de la redacció i de la presència a
internet amb una nova pàgina web. el contingut de la informació és majoritàriament illenc,
algunes notícies d’alemanya que poden ser rellevants també son publicades. no obstant
això, El Aviso és conegut pel seu contingut de classificats.
la televisió Deutsches Mallorca Tv es va fundar l’any 2010 per Stefan Ziegenhagen i anja
naussed i la seu es troba a es llombards. l’equip té l’objectiu d’informar, documentar i entretenir
l’audiència amb temes relacionats amb mallorca, per exemple tradicions, gent, estrelles,
la vida diària, entre d’altres. la seva audiència són residents, turistes i gent en general
que estima mallorca, però que viuen fora de l’illa. la televisió emet exclusivament a
través d’internet. la programació està composta per notícies, esports, oci, naturalesa, amor
i cuina.
ABC MALLORCA va tenir el seu debut el dia 3 de setembre de 2003 a mallorca per l’empresa
abc-knowledge company S.L., essent el seu propietari i president el dr. Helen Cummins.
l’objectiu és proporcionar informació útil per aquesta gent que està cercant explícitament.
l’equip vol elaborar informacions ben contrastades i comprovades amb focus mallorca.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
57

mark Schlüter: Mitjans de comunicació en llengua estrangera
aquesta informació es posa a disposició mitjançant l’edició impresa en format din a3 (297
× 420 mm) obert. l’edició és bimensual i a tot color. la versió digital està disponible a través
de www.abc-property.com, amb edició bimensual sobre immobiliàries. també hi ha un directori
d’empreses i un calendari d’activitats. es fan entre 8.000 i 10.000 exemplars per a la
distribució per tota mallorca. els continguts són reportatges sobre viure, cuinar i conviure
a mallorca.
Mallorca Geht aus és una revista de producció alemanya, l’empresa ueberblick.de elabora en
altres ciutats revistes semblants. la distribució anual és de 60.000 exemplars. el seu director
és Sven merten. el contingut d’aquesta edició es pot resumir en dues parts. en primer lloc,
reportatges sobre cuina i menjar. i, finalment, reportatges i anuncis sobre la restauració a
l’illa.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
58

2
Miscel·lània

1. Introducció
La comunicació a l’església de Mallorca
Mn. Eugeni Rodríguez Adrover
Secretari de Comunicació del Bisbat de Mallorca.
Vist amb distància, podem dir que el 2010 ha estat un Annus horribilis per a l’església Catòlica
arreu del món i en concret a espanya. els motius són molts i diversos, però el més destacat
i important ha estat el maltractament que ha patit per part dels mitjans de comunicació.
l’església particular de mallorca s’ha vist criticada de vegades amb motiu i moltes d’altres
sense; assetjada per comentaris fora de to i altres per la manca de contrast de dades.
És cert que a l’església li falta molt per caminar en el difícil món de la comunicació, que en
ocasions respon tard i amb poca contundència. És cert que el llenguatge encara avui és un
entrebanc en la seva tasca comunicativa. Però és de justícia reconèixer que l’església de mallorca
sempre s’ha presentat als mitjans amb transparència i explicant les coses tal com són.
en són mostra les notes informatives que diàriament s’envien als mitjans des de la Secretaria
de Comunicació del bisbat de mallorca: esdeveniments, notícies, opinió de l’església en
diversos temes... la seva activitat és a l’abast de qualsevol que s’hi vulgui acostar, mitjans
de comunicació inclosos.
la Secretaria de Comunicació del bisbat de mallorca va iniciar ja fa uns anys un esforç de
renovació, treballant en equip i de manera coordinada entre tots els membres de l’entitat.
Fruit d’aquesta innovació és una publicació setmanal remodelada i ampliada a tot color. el
Full Dominical és la veu i l’eina d’intercomunicació de l’església. informa dels actes més importants
d’àmbit parroquial i diocesà i forma espiritualment amb les lectures de les celebracions
de cada diumenge. en la mateixa línia se situa la producció audiovisual i radiofònica.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
60

eugeni rodríguez: La comunicació a l’esglèsia
des de fa 18 anys la Secretaria de Comunicació compta amb espais a totes les televisions
locals produïts i realitzats des de la mateixa secretaria. les instal·lacions audiovisuals, situades
en el Carrer Seminari, han allotjat, des de l’abril de 1992, la producció de diversos
formats televisius. un exemple és la retransmissió de l’eucaristia a ib3, que la Secretaria de
Comunicació cedeix de manera gratuïta a l’ens públic.
l’esforç de renovació s’ha de fer no tan sols a dins la Secretaria, sinó que la tasca de millora
compta amb el Consell episcopal i la resta d’estaments eclesials. un dels èxits aconseguits
per la Secretaria de Comunicació en els darrers temps és la potenciació de la comunicació
interna de la diòcesi a tots els nivells, convençuts que només així es pot aconseguir una millor
comunicació externa. els objectius generals traçats pel darrer Sínode diocesà ja apuntaven
el camí a fer. l’assignatura pendent de l’església quant a comunicació és crear una idea
clara de l’important paper dels mitjans de comunicació en la formació de l’opinió pública i
com a instruments d’evangelització.
els cristians, quan intervenen en els mitjans de comunicació social, serveixen també l’home.
el seu compromís creient es concreta en gran mesura a sostenir i auxiliar els diaris catòlics,
revistes, cinema, emissores de ràdio i televisió, que tenguin com a fi principal difondre i defensar
la veritat i proveir a la formació cristiana de la societat humana. Però aquest objectiu,
a la pràctica, no resulta tan fàcil. en no poques ocasions es nega a l’església el dret a defensar-se,
i quan ho fa és titllada de victimista, de conrar la cultura de la queixa. en definitiva,
la institució ha vist com moltes vegades es ridiculitza el seu dret a defensar-se. es parteix
de posicions que pressuposen la culpabilitat de l’església, a la qual se li exigeix tot tipus
d’explicacions. tanmateix, la Secretaria de Comunicació continua la seva tasca d’atenció
als periodistes que s’hi adrecen per demanar informació i/o una via d’accés a agents de la
diòcesi.
una de les qüestions importants dins l’estructura de tota institució és la capacitat que ha de
tenir de canvi. en aquest cas, la fita a aconseguir en la comunicació eclesial és esdevenir la
veu d’una església viva que marxa a través de la societat portant sempre en el cor la crítica
de cristians convençuts i que treballen dins la societat per aconseguir un món més just.
a les Constitucions del Sínode diocesà 1998-1999 celebrat a mallorca, la conclusió sobre el
tema dels mitjans de comunicació fou aquesta:
“els mitjans de comunicació són unes mediacions especialment importants en el
nostre temps que ajuden a conèixer, valorar i transformar el món actual.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
61

eugeni rodríguez: La comunicació a l’esglèsia
l’univers mediàtic es troba ja a un nivell de complexitat molt elevat. Però no és res devora
el paper que farà en l’existència quotidiana de les persones de l’època que està a
punt d’iniciar-se. l’església, en tots els seus nivells, també la nostra església local, haurà
de definir-se i d’incorporar aquesta nova dimensió si no vol quedar ràpidament
obsoleta en la presentació i difusió de la bona nova. en un món que cada vegada és
més competitiu a l’hora de la presentació de les ofertes, els mitjans de comunicació
ocuparan un lloc també cada vegada més decisiu.
la delegació diocesana de mitjans de Comunicació Social, amb el Consell episcopal,
elaborarà, en el termini d’un any, un Pla General de Comunicació de l’església de mallorca,
que serà sotmès a revisió cada tres anys. aquest pla general contemplarà les
qüestions següents: estat actual de la situació en matèria d’intercomunicació eclesial
i de comunicació amb la societat, objectius, possibilitats reals, sistema d’avaluació de
resultats, difusió intra-eclesial dels objectius de la comunicació, pressupost general
en funció de tot l’anterior. la delegació de mitjans de Comunicació Social (personal,
recursos, infraestructura) s’organitzarà en funció d’aquest Pla general de Comunicació.
el Full Dominical i els altres mitjans de comunicació social (programes de ràdio i televisió,
presència a internet, etc.), amb què compta la nostra diòcesi han de tenir per
finalitat informar sobre la vida de l’església i mantenir-hi la comunió amb la divulgació
de notícies; han de ser també evangelitzadors i catequètics. a més, l’església
de mallorca ha de comptar amb un periòdic (mensual o bimensual) d’informació i
d’opinió. tots aquests mitjans han de gaudir d’una bona qualitat pels seus continguts
i per la tècnica emprada.”
2. La Delegació de Mitjans de Comunicació Social
la delegació de mitjans de Comunicació Social del bisbat de mallorca, com a tal, neix l’any
1982 a les oficines de la Cúria a la Casa de l’església, carrer Seminari, 4. la delegació es basa
en tres eixos bàsics:
1.
2.
està al servei de la pastoral del bisbe; formant part dels organismes de la Cúria i per
servir millor la comunitat cristiana de mallorca i de la societat.
la delegació és l’organisme tècnic de la diòcesi en el camp de la comunicació social
i els seus mitjans. Per tant, tan sols persones qualificades poden desenvolupar-ne la
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
62

3.
eugeni rodríguez: La comunicació a l’esglèsia
tasca.
Ha d’estar present d’una manera o una altra dins totes les accions de la diòcesi: celebracions,
programacions, formacions, publicacions, entre d’altres.
2.1. Oficina de Comunicació
l’oficina de comunicació envia diàriament als mitjans locals, agències i corresponsals de
mitjans nacionals totes les notícies que genera l’església diocesana a mallorca. així com
també ostenta les corresponsalies d’alguns diaris, com per exemple Catalunya Cristiana o
ràdios com és el cas de Ràdio Estel de barcelona i Radio Maria.
des del Gabinet de premsa es manté contacte amb els professionals dels mitjans, suggerint
i orientant possibles reportatges. es faciliten també contactes telefònics o personals amb
les fonts d’informació que ells necessiten per a entrevistes, entre d’altres.
una altra tasca de l’oficina és convocar rodes de premsa davant esdeveniments diocesans
importants i coordinar la informació que es genera en les delegacions diocesanes, parròquies,
congregacions religioses, col·legis diocesans, etc. aquesta oficina de comunicació
fou creada a finals de l’any 1990. Sempre ha estat al front una llicenciada en Ciències de la
informació.
diàriament es fa un resum de totes les notícies de l’església i d’educació que apareixen a
la premsa local i nacional. aquest resum està a l’abast de tots els que el vulguin consultar
mitjançant l’eina de la pàgina web a internet.
2.2. Producció de ràdio i televisió
el 8 de maig de 1992 s’inauguraren els estudis de la ràdio televisió diocesana, en el tercer
pis de la Casa de l’església. Vuit anys després, el febrer de 2000 es beneïen les ampliacions
d’aquests mateixos estudis. mons. teodor Úbeda en fou l’encarregat. les instal·lacions foren
renovades amb noves sales de redacció i un nou plató de gravació.
en aquests mateixos estudis es graven des del mes d’abril de 1992 dos programes de televisió
setmanals: “Fent Camí” i “església notícia”. aquests es proporcionaven, des del mateix
any, al Canal 4 i a totes les televisions locals de mallorca (Son Servera, manacor, Felanitx,
muro, llucmajor, inca, es raiguer, Sencelles, alaró, Consell, alcúdia (tele-nord), Petra, Vila-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
63

eugeni rodríguez: La comunicació a l’esglèsia
franca i lloseta) fins que aquestes varen desaparèixer.
l’1 de maig de 2003 veu la llum un nou producte, el magazine “temps de Creure”, amb notícies
i reportatges de la vida diocesana de mallorca. aquest s’emet des de les televisions
locals de Palma TV i IB TV fins a la desaparició dels dos canals.
l’1 d’abril de 2004 neix una nova producció televisiva d’aquesta delegació, “Petjades”. es
tractava d’un documental que repassava les activitats, moviments i grups de l’església mallorquina.
S’oferí a M7 Televisió de Mallorca fins que aquesta va deixar d’emetre.
dia 11 de setembre de 2005, amb el naixement de la televisió autonòmica de les illes balears
(IB3), la delegació presentà la seva primera producció i realització en directe: la “Celebració
de l’eucaristia”. Cada diumenge a les 10 hores del matí, es presenta el programa
“mosaic” i seguidament la missa dominical. el programa consisteix en un reportatge de 15
minuts de durada on es fa un recorregut històric i artístic per les diferents esglésies de les
illes balears.
a partir de 18 de novembre de 2007 s’emet un magazín religiós i social titulat: “Fent Camí”
per [M] Televisió de Mallorca.
Quant a producció radiofònica, setmanalment s’edita i es produeix un programa de ràdio
anomenat “església notícia” de notícies de l’església diocesana. l’espai té una durada de
quinze minuts, i s’emet els diumenges a COPE Mallorca, a les 9’45 h. també s’envia informació
a altres programes de ràdio religiosos de la cadena com és el “el mirall de l’església”.
en matèria d’àudio, la Secretaria de Comunicació ofereix gravacions digitals en estudi de
grups de música o cors parroquials, per editar-ne llavors un Cd. així com també programes
audiovisuals catequètics en format dVd.
2.3. L’Església de Mallorca a Internet
l’església de mallorca necessita conèixer i saber utilitzar els mètodes i mitjans propis de la
cultura mediàtica, tant per al desenvolupament de la missió evangelitzadora, com per la
pròpia vida dels cristians que formen l’església. Per tant amb una sensibilitat pastoral i amb
competència tècnica, l’església ha aprofitat les oportunitats que ofereix internet per crear
una pàgina web.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
64

eugeni rodríguez: La comunicació a l’esglèsia
l’any 1997 veu llum la primera plana web del bisbat de mallorca amb l’adreça següent:
www4.planalfa.es/obmallorca. l’any 2000 la diòcesi de mallorca posa en marxa el Pla de
Comunicació institucional, arran de les conclusions del Sínode diocesà de l’any 1999, revitalitza
la seva presència a internet i el mes de març de l’any 2002 adquireix el domini actual
www.bisbatdemallorca.com. la pàgina web del bisbat de mallorca consta, des dels seus
inicis, amb un assessorament tècnic precís que garanteix un disseny d’acord amb la imatge
corporativa de la diòcesi i un assessorament editorial que garanteix les línies generals de la
política de comunicació de la diòcesi.
la Secretaria de Comunicació del bisbat coordina el manteniment i va implicant les
altres delegacions del mateix bisbat, perquè assumeixin la seva part de responsabilitat
en aquest projecte. la pàgina ofereix tots els continguts generats per la diòcesi i crea un
cercador i índex temàtic que faciliti l’accés als continguts i l’aparició d’enllaços a altres
pàgines d’internet.
l’objectiu de la pàgina web del bisbat de mallorca és garantir la presència evangelitzadora
de l’església dins la societat i fer arribar al gran públic la imatge correcta i intel·ligible de la
diòcesi i la seva estructura eclesial. Fa arribar a la societat els fets noticiables i les activitats
de la vida diocesana amb puntualitat, continuïtat i mitjançant un disseny atractiu, sempre
al servei d’una eficaç presència social.
la plana web institucional té, entre altres, els següents continguts: Full web, amb
informacions generals de l’església de mallorca; Guia diocesana, amb les adreces de tots
els organismes diocesans; gabinet de premsa, informacions d’activitats i vida parroquial,
agenda, Paraula i vida, comentari i lectures de les celebracions dominicals de l’eucaristia,
reflexions i meditacions, santoral, horaris de misses de les parròquies, enllaços a les webs
parroquials, més un grapat de vídeos de les notícies succeïdes els darrers mesos a la
diòcesi i actualitzats setmanalment.
2.4. Agència Balèria, una agència de notícies catòliques a internet
el diumenge 24 de maig de l’any 2009, coincidint amb la jornada mundial de les Comunicacions
Socials, la diòcesi de mallorca conjuntament amb la de menorca va inaugurar un
servei d’informació catòlica a internet: “Agència Balèria”.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
65

eugeni rodríguez: La comunicació a l’esglèsia
“agència balèria” realitza i distribueix cada dia noticies en format text o àudio en català i
castellà sobre la vida de l’església i sobre els esdeveniments socials i culturals que tenen
a veure directament amb la vida dels catòlics a mallorca. ofereix un servei completament
gratuït als mitjans de comunicació i particulars, per tal que les notícies sobre l’església siguin
accessibles a tots els qui ho desitgin. el repte de l’agència parteix de la idea d’una comunicació
que crea comunió. internet permet facilitat d’accés i possibilitat de compartir la
pròpia experiència i la professionalitat. Per aquesta raó, tots estan convidats a participar en
la formació d’aquesta gran comunitat que és “agència balèria”. el moviment de creació és
doble: els cristians de mallorca són els receptors, però també els productors de la informació
que es genera en l’àmbit eclesial.
el nom prové d’una antiga tomba paleocristiana del segle Vi situada a Son Peretó. en el
mosaic que es conserva es llegeix el nom d’una al·lota jove, balèria, segurament una de les
primeres cristianes de les illes.
els usuaris subscrits podran estar al corrent dels principals esdeveniments de la diòcesi de
mallorca a través d’un newsletter diari. el servei és completament gratuït.
2.5. Full Dominical, el setmanari d’informació diocesana
el “Full dominical” és el mitjà privilegiat de la comunicació interna de la diòcesi de mallorca,
ja que va adreçat als membres de les comunitats creients. entre els lectors es poden diferenciar
dos nivells: un de primer, format pels cristians de pràctica dominical, i un de segon,
format pels mateixos preveres, religiosos, religioses i membres dels diferents moviments.
el setmanari d’informació diocesana té una tirada de 7.000 exemplars, arriba a totes les
parròquies i llocs de culte de la diòcesi. la distribució de continguts són els següents: pàgina
d’introducció i un sumari amb els continguts més destacats, les lectures dominicals i
la informació diocesana: notícies, entrevistes, reportatges i opinió. també hi ha lloc per a la
formació o seccions de patrimoni, història de parròquies, organismes d’acció social i ordres
religioses. Finalment trobam una secció de cultura, llibres, pel·lícules, informació nacional i
internacional, a més de l’agenda, santoral i la programació religiosa a les televisions i ràdios
de la diòcesi.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
66

2.6. Assessoria Lingüística
eugeni rodríguez: La comunicació a l’esglèsia
des de l’any 1990 la Secretaria de Comunicació del bisbat de mallorca té un departament
d’assessoria lingüística el qual té encomanades les tasques següents: vetllar per la qualitat
lingüística de les actuacions de l’església de mallorca, proporcionar la traducció de documents
i, en general, donar resposta a qualsevol necessitat lingüística que sorgeixi, a més
de fer-se càrrec de la normalització de l’ús de la llengua catalana en el marc de l’església de
mallorca. l’assessoria actua de centre de consulta lingüística per als membres de la institució,
i facilita als membres de la comunitat la formació necessària en llengua catalana.
2.7. Assessoria Gràfica
l’objectiu del departament d’assessoria Gràfica del bisbat de mallorca és dotar la institució
d’una imatge gràfica homogènia i diferenciada. d’altra banda, orienta totes aquelles
persones que intervenen en el procés de realització de qualsevol acte o disseny relacionat
amb la imatge gràfica de l’església de mallorca. el departament ha marcat les normes de
disseny, construcció i aplicació dels elements bàsics que componen la imatge bàsica del
bisbat, amb l’amplitud suficient per cobrir les necessitats que es plantegen al voltant d’un
projecte gràfic.
2.8. Projectes de futur
el bisbat de mallorca té el projecte de crear una oficina d’informació de la diòcesi de mallorca
Església Informa! a l’església de Sant antoniet de Palma. la seva missió és oferir tot tipus
d’informació, no serveis. el ciutadà o el turista podrà trobar des de l’horari de misses fins a
on s’han de dirigir per demanar un sagrament. disposaran de tots els fulletons informatius
i revistes que s’editen a la diòcesi.
2. Taula cronològica. De la Delegació de Mitjans de Comunicació Social a la Secretaria
de Comunicació
MES ANY HISTÒRIC
1972
nomenament de Mn. Joan Darder Secretari de la Comissió de
Comunicacions socials i director de l’oficina d’informació.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
67

eugeni rodríguez: La comunicació a l’esglèsia
1975
nomenament de Mn. Joan Bauzà delegat diocesà de ràdio Popular
mallorca, delegat de mitjans de Comunicació i direcció del
Full Dominical.
GENER 1976 Primer Full Dominical a la diòcesi de mallorca.
1977 director del Full Dominical, Mn. Joan Darder.
1982
nomenament de Mn. Joan Bauzà delegat de mitjans de Comunicació
Social.
1983
nomenament de Mn. Andreu Genovart, delegat de mitjans de
Comunicació Social.
OCTUBRE 1986 Full Dominical s’edita a mallorca.
1987
nomenament de Mn. Joan Darder delegat de mitjans de Comunicació
Social.
1987 director del Full Dominical Mn. Miquel Mulet.
JUNY 1989
nomenament de Mn. Joan Bauzà, delegat de mitjans de Co-
DESEM-
BRE
1990
municació Social.
Creació del gabinet de premsa amb Sra. Rosa Maria Font i
creació del gabinet d’assessorament lingüístic a càrrec del Sr.
Santiago M. Amer i la col·laboració de la pàgina de religió en el
Diario de Mallorca.
1991 director del Full Dominical Mn. Joan Darder.
nomenament de Mn. Josep Cabrinetti, delegat de mitjans de
JUNY 1991 Comunicació Social i delegat del bisbe a ràdio CoPe mallorca.
Programa Església Notícia per ràdio CoPe.
Comença la producció de dos programes de televisió: Església
ABRIL 1992 Notícia a Canal 4 i Fent Camí a la pràctica totalitat de televisions
locals de mallorca (14 televisions).
MAIG 1992
inauguració dels estudis de ràdio televisió diocesana al tercer
pis de la Casa de l’església.
1998 director del Full Dominical, Mn. Miquel Mulet.
ABRIL 1998 Primer portal del bisbat de mallorca a internet
2000 directora del Full Dominical, Sra. Rosa Maria Font.
Canvi dels despatxos de la delegació del primer al tercer pis de
FEBRER 2000 la Casa de l’església. inauguració de l’ampliació d’un nou plató i
despatxos actuals.
MARÇ 2000 Pla d’informatització parroquial a la diòcesi de mallorca.
MARÇ 2002
nomenament de Mn. Eugeni Rodríguez, delegat de mitjans de
Comunicació Social. S’incorpora la Sra. Cristina Sànchez.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
68

eugeni rodríguez: La comunicació a l’esglèsia
ABRIL 2002
nova ampliació del Full Dominical (de 4 a 8 pàgines).
Creació del departament d’assessoria gràfica.
Creació d’una nova xarxa de col·laboradors de la delegació mCS.
Creació del Pla estratègic de Comunicació institucional.
SETEMBRE 2002
Creació del logotip del bisbat de mallorca.
Creació de la figura de Portaveu del bisbat de mallorca.
adquisició del domini a internet: www.bisbatdemallorca.com i
ampliació de la pàgina web amb nous continguts.
OCTUBRE 2002
redacció d’una carta informe favorable del projecte Popular tV
a mallorca a petició de Mons. Teodor Úbeda.
GENER 2003 inici de la corresponsalia a Catalunya Cristiana.
ABRIL 2003 Surt el número zero de la revista Mosaic (l’únic que veu la llum).
MAIG 2003
nou programa de televisió magazine Temps de Creure per a Palma
tV.
MAIG 2003 mor el Bisbe Teodor Úbeda. organització del funeral.
FEBRER 2004
organització de l’esdeveniment de la presa de possessió del bisbe
jesús murgui Soriano.
ABRIL 2004 nou programa documental de televisió a m7, Petjades
SETEMBRE 2005
directe de la celebració de l’eucaristia a ib3 televisió.
Programa documentals a ib3, Mosaic.
la delegació de mitjans de Comunicació passa a ser Secretaria
MAIG 2006
de Comunicació. desapareixen els departaments a la delegació i
s’unifica tota la comunicació externa diocesana. es crea el Servei
diocesà per a la informació (Sdi).
Posada en marxa de les emissions en proves de Popular tV ma-
SETEMBRE 2006 llorca. Programació diària d’una hora i mitja de producció local
realitzada per la Secretaria de Comunicació.
SETEMBRE 2007
entrada a la televisió de mallorca amb un programa titulat Fent
Camí.
SETEMBRE 2007 Partida de Popular tV mallorca a uns nous estudis
OCTUBRE 2007 Producció del programa Espiral a Popular tV mallorca.
MAIG 2009 Creació de l’agència de notícies catòliques Agència Balèria.
Compromís del manteniment, lloguer i programació de Popular
MARÇ 2010 tV mallorca.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn:2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
69

¿Comprender películas desde la incomunicación?
Dr. Arturo Cadenas Iturriozbeitia
Doctor en Filosofía del Derecho. Profesor del CESAG.
la idea de calidad cinematográfica puede ser defendida como una realidad no únicamente
referida a las propiedades de las películas en sí, como una fuente de belleza que las obras
poseen como un inefable secreto, sino como un proceso de comunicación (interior y social)
centrado en las posibilidades que alumbra el espectador mismo. Para ello, el gusto personal
y el propio criterio deberían ser entendidos como un punto de partida y no como un
estatuto indiscutible.
Criticar una película suele entenderse popularmente en un sentido reduccionista, como un
“meterse con ella”. no obstante, la gradación del elogio o de la desaprobación constituye
el resultado final del esfuerzo consistente en tratar de comprenderla, como algo similar a
una búsqueda dentro de un proceso de comunicación. Y, como todo proceso, requiere de
algunas normas para dirigir mejor la atención.
en dicho sentido, d. bordwell propone que el espectador reconstruya la historia que late al
texto fílmico a partir de instrucciones y de esquemas interpretativos. Sólo así puede comprenderse,
sin diluirse en un relativismo total, que en la película existe un contenido narrativo
latente junto con una reconstrucción particular del espectador, que no genera significados
privativos e intransferibles. Que hay un tipo concreto de trama, organizada mediante
multitud de recursos y procedimientos audiovisuales que vertebran espacio-temporalmente
la historia, y que, al mismo tiempo, todo ello se presenta ante el espectador para que éste
construya “su” película desde su bagaje cultural, que nunca es ajeno al mundo cultural del
que forma parte. (1)
el espectador no reconstruye desde el caos porque busca inevitablemente explicarse lo que
pasa, quiénes son los personajes o qué están haciendo y, toda esa operación de comunica-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
70

arturo Cadenas: ¿Comprender películas desde la incomunicación?
ción interior, resulta inseparable de una determinada puesta en escena, unos movimientos
de cámara, un montaje, etc. Hablamos de un conjunto de operaciones de construcción
anudadas al concepto de texto Hermenéutico (2), ineludiblemente vinculadas al trazado
de expectativas con las que el espectador intenta dotar de orden y coherencia el conjunto
de elementos complejos que se le presentan. así, convenciones culturales de las que es
heredero, referidas a modelos de historia o tipologías de personajes, junto con su propia
experiencia, interactúan con una gama más o menos compleja de recursos audiovisuales
en la que se manifiesta el lenguaje cinematográfico.
resulta pertinente, por ello, recordar la importancia de la tradición en este proceso (3). una
tradición materializada en muchos libros que, incluso desde escuelas contrapuestas, supone
una infinidad de esfuerzos que pretende descubrir nuevas posibilidades en los significados
cinematográficos, despertar la sensibilidad y ofrecer instrumentos para profundizar
en el placer de ver cine.
Pero la clave sobre la que pretendo incidir en este escrito es otra: el cuestionamiento crítico
de las preferencias como parte del proceso de comunicación. lamentablemente, hablamos
de un empeño exigente y requerido de una especialísima virtud, la humildad intelectual,
que se ve entorpecido por el hecho de que, desde foros de relevancia, se promueve el escepticismo
con relación a los criterios de evaluación que traten de guiar las opiniones de
los sujetos. existe una incesante promoción de una especie de personalismo estético, de
libertad desligada de principios de autoridad, que empuja a los espectadores hacia una
tosca mentalidad anómica desde la que boicotear la idea misma de calidad. Y si todo es
igual nada es mejor, ni peor, claro. (4)
esta barbaridad contemporánea es alarmante porque favorece, desde el relativismo individualista
más estrecho, la pobreza intelectual, e incita hacia una inmadurez colectiva especialmente
tentadora para los jóvenes universitarios, pues nada más útil que una legitimación
cultural para impostar una rebeldía encubridora de ignorancia, tan difícil a veces de aceptar.
un fenómeno que, en realidad, suena al egoísmo de siempre, aunque hoy se presente
con unos aires postmodernos que contribuyen a prestigiar injustificadamente la actitud de
los amantes de la irracionalidad relativista, que tan fuertes se sienten en mitad del caos.
ir al cine para divertirse es una aspiración inobjetable y sana, pero ir al cine exclusivamente
“para no pensar” se ha convertido en toda una obsesión moderna que recorta seriamente
su múltiple dimensión cultural, y que constituye un indicio que, junto con otros, nos
informa del tipo de sociedad en el que estamos instalados. Para muchas personas, dicha
obsesión constituye un muro de contención contra las condiciones que hacen posible una
conversación inteligente, además de un chantaje contra quienes, en su entorno, la pudieran
plantear. Ya se conoce la eficacia disuasoria que tiene la acusación de “cabeza cuadrada”,
“cerrado”, e incluso “intolerante”.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
71

arturo Cadenas: ¿Comprender películas desde la incomunicación?
Pero, se pongan como se pongan, ver una película no es un fenómeno estético que suponga
un acontecimiento personal e intransferible, no, comprender una película es un proceso
complejo de comunicación, y no sólo hacia el interior del espectador, sino social.
Gozar o aburrirse con una película implica, en primer lugar, comunicarse “hacia el interior”.
esta comunicación interior procesa la información recibida durante la película, asignando
significados a lo que el sujeto está experimentando, una operación que, finalmente, lleva al
individuo a tener y expresar sus opiniones personales. Pero el proceso de comunicación se
amplía a una segunda dimensión en cuanto se cae en la cuenta de que, ver una película es,
casi siempre, un acontecimiento que favorece el intercambio de puntos de vista, relacionados
con las distintas visiones que de la película tienen las personas. dichos intercambios,
están sujetos a contextos de comunicación que pueden favorecer el diálogo razonado y la
profundidad en la comprensión crítica de la película, pero también existen contextos que
pueden entorpecer e incluso conducir al colapso de la comunicación.
Compartir una cena con amigos charlando acerca de una película estimulante, puede convertirse
en una fiesta para la inteligencia en la que no tiene por qué renunciarse al entretenimiento
más o menos sofisticado. dicho disfrute está en función de que el grupo de
amigos, no siendo especialistas, partan de una predisposición razonada y autocrítica de sus
propias opiniones sobre la película. dicha predisposición pasa inevitablemente por la autoimposición
de, al menos, dos exigencias aceptadas recíprocamente: el deber (no jurídico)
de respaldar con razones sus opiniones y el derecho (no jurídico) a interpelar al resto en el
mismo sentido. la experiencia cotidiana nos muestra que, dichas exigencias asumidas por
un grupo de amigos, contribuyen a ensanchar el placer de la conversación porque permiten
profundizar en aspectos importantes, disipan dudas, desvelan misterios, aminoran el
número de intervenciones poco reflexionadas o arbitrarias, exigen lo más atinado y reflexivo
de nuestro punto de vista y, lo más importante, constituyen un contexto de comunicación
que permite a las personas intervinientes recapacitar sobre sus opiniones y sustituirlas,
llegado el caso, por otras mejor razonadas. (5)
Por desgracia, mucha gente se crispa cuando se pone en duda la calidad de las películas
que le gustan o cuando se le sitúa en un contexto en el que se vea compelido a razonar. enseguida
maliciará oscuras ofensas elitistas irrespetuosas con el “gusto de cada cual” y frases
de este tenor. este contexto de recelo hacia la cultura reivindica, sin más profundidades, la
equivalencia de los gustos. así, cociéndose en el desprecio por la tradición y por la racionalidad,
lo inverosímil, lo absurdo, lo infantiloide o el expolio a los clásicos, se cuelan impunemente
minimizando la responsabilidad artística de los directores y pudiendo contribuir a
que la calidad de las películas se resienta.
temo, además, que este escepticismo pueda animar a estudiantes que pretenden conver-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
72

arturo Cadenas: ¿Comprender películas desde la incomunicación?
tirse en profesionales del cine a convertirse en adoradores de la trasgresión, porque lo que
en el fondo exalta este vacuo narcisismo es una actitud de elogio hacia el rupturismo en
sí.
Pero es que, además, el problema del escepticismo generalizado referido al análisis de películas,
responde a una cuestión de más hondo calado social y apunta hacia una especie
de enfermedad colectiva, manifestada en dos perversiones culturales: en primer lugar, una
ajenidad, cuando no un desprecio, hacia el cine clásico y hacia la tradición que lo envuelve
y sus criterios de relevancia y, en segundo lugar, una exaltación de lo nuevo por “lo nuevo”
que favorece la instauración de nuevas mitologías freak o antitradición, subversivas en sí,
desde las que pueden ensalzarse toda suerte de dudosas originalidades. Y es que, el peligro
de la mentalidad relativista puede incluir el fenómeno de la aceptación sin más de cualquier
moda rupturista que se autoproclame como excepción artística, porque “nadie es más
que nadie”.
Piénsese que la comunicación social se hace posible gracias a reglas, prioritariamente morales,
que fomentan el diálogo a todos los niveles en mayor o menor medida. Pues bien,
grandes pensadores vienen denunciado las tentaciones contraculturales que, sin ofrecer
otra alternativa artística más allá del puro desbarajuste o de la provocación disfrazada de
libertad, abominan de los criterios artísticos (así como los morales o políticos), sobre todo
si éstos están vinculados a la tradición occidental. (6)
Por supuesto, no tengo el más mínimo reparo en reconocer que existen muchísimos productos
audivisuales valiosos (y para mí insospechados), por mucho que estén al margen
de mis preferencias, pero me niego a otorgarles el estatuto de intocables, porque ello sería
tanto como contribuir a promover la derrota de la racionalidad.
en conclusión, la ideología relativista, de creciente implantación en lo que popularmente
podríamos llamar “análisis de películas”, presenta dos fenómenos alarmantes desde la perspectiva
de la teoría de la Comunicación:
1- el recelo hacia el reconocimiento de la existencia de mejores comprensiones frente a
peores, favoreciendo el blindaje sin razonar, absolutivizando el “gusto de cada cual” y denunciando
supuestas “ofensas” sufridas por la autoestima de quien se ve compelido a razonar
sobre sus preferencias. Y ello es de un alcance negativo para el fomento de la cultura,
pues al afirmar que el error es imposible, se defiende, implícitamente, que nadie es capaz
de aportar nada relevante.
2- la posibilidad de aceptación pasiva de la autoproclamación de excelencia de ciertos
productos que, desde el interior de modas o movimientos “alternativos”, reclaman intangi-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
73

arturo Cadenas: ¿Comprender películas desde la incomunicación?
bilidad cultural para desligarse de los parámetros clásicos de racionalidad, huyendo así de
toda crítica “ajena” a su burbuja de sentido.
así pues, no es exactamente la incultura cinematográfica lo que me parece denotativo de
un nivel de comunicación social pobre, sino la tentación socialmente extendida de utilizar
tapones dogmáticos para la comunicación, que se encuentra a dos niveles: la casi nula disposición
autocrítica frente a dicha incultura (por no ser ésta considerada una carencia); y la
exaltación de cualesquiera productos audiovisuales siempre que tengan algún elemento
“rupturista”, por tosco que sea.
una sociedad que desdeña o menosprecia los criterios de calidad cinematográfica, se inhabilita
para quejarse de la baja calidad de las películas, porque niega de origen que tal cosa
exista. el recelo por la regla dialógica básica, consistente en prestar más atención por las
razones que avalan las opiniones que por las opiniones en sí, puede indicar, en el campo de
los gustos cinematográficos, un indicio sintomático de un tipo de sociedad poco autocrítica,
que favorece un criterio que ciega la comunicación en beneficio del encastillamiento
estético, tanto individual como colectivo.
NOTAS BIBLIOGRÁFICAS
(1) bordWell, daVid, tHomPSon, KriStin: El arte cinematográfico. barcelona: Paidós
Comunicación, 2007. iSbn: 9701037863. Págs. 41-61.
(2) Gadamer, H.G. Verdad y método. Salamanca: ed. Sígueme, 1984. Págs. 330 y ss.
(3) Sobre la rehabilitación de la tradición: lóPeZ Calera, n.mª. Filosofía del Derecho(i).
Granada: Comares, 1997. iSbn: 8484448703. Pág. 220.
(4) marina, j.a. Elogio y refutación del Ingenio. barcelona: anagrama, 1992. iSbn 978-
84-339-6774-9. Pág. 140.
(5) Cortina, adela. Ética mínima. madrid: técnos, 1986. iSbn 84-309-1748-9. Pág. 95.
(6) HuGHeS, r. La cultura de la queja. barcelona: anagrama, 1994. iSbn: 84-339-1381-6.
PÁGS. 13-36.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
74

Visions de la dona a les publicacions de la transició a Palma
1. Introducció
Sra. Empar Bosch Sansó
Màster en Comunicació (CESAG - UIB)
en El sentido de la vista, l’autor john berger analitza l’exhibició de les dones al llarg de la
història de la pintura europea i resol que les dones han arribat a veure’s a si mateixes com
a alguna cosa per ser mirada. en aquestes pintures les fèmines representen la submissió,
l’accessibilitat i la disponibilitat. l’autor diu:
“Los hombres miran a las mujeres. Las mujeres se contemplan a sí mismas siendo miradas.
Este hecho determina no sólo la relación entre hombres y mujeres, sino también la relación
de la mujer consigo misma.” (1)
aquesta ideologia es repeteix en la literatura clàssica i en les altres arts i, més encara, s’estén
a tota sort de manifestacions culturals que adjudiquen a la dona la representació de la
bellesa, l’harmonia i l’inabastable, però no li reconeixen cap talent creatiu ni intel·lectual. la
mirada que la societat diposita sobre les dones determina la forma que la dona s’interpreta
a si mateixa i a les altres, condicionant l’assumpció d’una identitat pròpia aliena als límits
del patriarcat. acumulativament i inconscientment, les imatges, les paraules i els discursos
que les formes d’expressió cultural difonen teixeixen una particular visió del món de la qual
les dones han estat excloses al llarg de la Història.
Visions de la dona a les publicacions de la Transició a Palma vol ser un document que reculli a
través de les publicacions editades a Palma la visió que de la dona tenia la societat palmesana
en la denominada època de la transició, quan un grapat de dones i també d’homes en-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
75

empar bosch: Visions de la dona a les publicacions de la transcisió a Palma
gegaren les primeres passes per rebutjar el paper d’objecte impersonal que el franquisme
havia assignat a la dona i reivindicaren el paper protagonista que a la dona li corresponia
com a subjecte i veu de la seva pròpia història.
des de finals del segle XViii, quan jean-jacques rousseau va escriure Emilio o De l’educació,
no solament es veu modificat el paper que se li dóna al nen en l’educació, sinó que també
queda dibuixada una figura de dona exclusivament mare que contagia a tota la cultura
occidental des de llavors fins als nostres dies. referent a això Victòria Sau en Ser mujer, fin
de una imagen tradicional escriu:
“La invisibilidad de la mujer en la tarea global de construir el mundo (...) deja a las niñas
sin referencias femeninas a las que fijarse (...). Será después el propio sistema sexista el que cínicamente
las acusará de carecer de trascendencia”.(2)
la societat espanyola i, particularment, les dones van sofrir de diferent forma l’impacte
de l’aixecament militar de juliol de 1936 i la guerra civil espanyola. la sublevació i els anys
posteriors de repressió van donar pas a la letargia de la consciència feminista que s’havia
despertat durant la ii república i, més encara, van reforçar els trets fonamentals del sistema
patriarcal, eliminant les opcions que poguessin suposar canvis en els rols genèrics atribuïts
a les dones.
la dona que va necessitar crear el franquisme per consolidar la base social de la dictadura
va ser el de “dona-esposa-mare”. aquest model va anar dibuixant-se a través de la legislació,
la Secció Femenina i el suport ideològic i pràctic de l’església Catòlica. Paral·lelament es
va dur a terme una política de segregació de sexes a l’escola i es van reimplantar en el Codi
Penal els articles referents a crims passionals, adulteri i amistançament. Com a resultat de
l’aplicació d’aquest model de dona esposa i mare, les dones, fins i tot les afins al règim, van
quedar apartades dels centres de poder i decisió de l’estat.
la dona va quedar relegada a la feina de la llar i vetada per a exercir qualsevol professió intellectual
fora de la de mestra. la destinació fixada a les dones en l’interior de la llar, impedia
que assolissin nivells d’instrucció ni tan sols mitjos ja que estaven considerats superflus per a
una bona esposa. les nenes de la classe mitjana i alta eren educades en els col·legis religiosos
en l’obediència, submissió i castedat. les dones casades no podien disposar dels seus béns
parafernals, ni acceptar herències, ni comparèixer en judicis per si mateixes, ni contractar(3).
a la mort del general Francisco Franco, un dels processos de transformació social que dis-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
76

empar bosch: Visions de la dona a les publicacions de la transcisió a Palma
tingeix l’època de la transició política a la democràcia, és l’increment del nivell educatiu de
les dones, unit a la progressiva incorporació femenina al mercat laboral i el seu tímid accés
als centres de poder a través de la participació en les institucions polítiques legitimades.
el 1978 van ser despenalitzats els delictes d’adulteri i amistançament i la Constitució espanyola
de 1978 recull a l’art. 14 la igualtat dels espanyols davant de la llei, sense que prevalgui
discriminació per sexe, religió, opinió o qualsevol circumstància personal o social.
el període de 1975 al 1986 es caracteritza per una voluntat democratitzadora universal que
va influir en la creació d’un àmbit jurídic d’igualtat i en l’equiparació, entre d’altres, dels
drets laborals de les dones.(4)
aquest període de voluntat democratitzadora és l’objecte de la investigació que proposem
donat que no hi ha a Palma ni a mallorca cap estudi que analitzi els aspectes referits.
el treball abastarà la recerca, investigació, estructuració i anàlisi d’un ventall de publicacions
com a assaigs, programes, quaderns, revistes, dossiers, articles, notícies, entrevistes i
fulls de ma o volanders, entre d’altres, editats a Palma durant l’època de la transició.
la tasca de recerca i anàlisi es realitzarà atenent un doble enfocament: d’una banda, observarem
la presència o absència de les dones a les publicacions, com es manifesten, els
espais que ocupen i la rellevància que se les assigna. d’altra banda analitzarem i descriurem
les autores i les dones que tenen veu a la societat a través de les publicacions, tant per
referència directa com a indirecta: qui son, a què es dediquen, el seu grau de notorietat o la
ignorància a la que són sotmeses.
Visions de la dona a les publicacions de la Transició a Palma constituirà un recull d’un patrimoni
de Palma que encara no ha estat catalogat i que està dispers i, en molt de casos, desaparegut
dels arxius, però que, en alguns casos, queda a la memòria d’algunes persones
que, d’una o altra forma, varen participar en la redacció, edició, distribució o divulgació
d’aquestes publicacions.
Per a la realització d’aquest treball he començat a consultar fons bibliogràfics i arxius personals.
també he començat a realitzar entrevistes a persones que varen estar lligades al
moviment feminista de l’època i/o a l’associacionisme i activisme en vers l’emancipació de
les dones per tal de recollir el testimoni de la seva memòria i, així, recuperar els documents
escrits i publicacions.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
77

2. Objectius
empar bosch: Visions de la dona a les publicacions de la transcisió a Palma
documentar, comparar, contrastar, constatar, delimitar, exemplificar i analitzar les visions
que de la dona tenia la societat palmesana de la transició i la visió que tenien les dones de
la conjuntura, a través de les publicacions editades a Palma durant el període esmentat.
3. Metodologia
anàlisi i classificació de la informació recollida mitjançant l’elaboració d’un fitxer i un arxiu
d’imatges i so per tal de elaborar un document imprès i també, en un futur, una sèrie documental
per a televisió.
4. Fonts
relaCió de biblioteQueS ConSultadeS i/o a ConSultar:
biblioteca de la Fundació march
biblioteca de Cort
biblioteca de Ca’n Sales
biblioteca de l’institut balear de la dona
relaCió ProViSional d’altreS FontS:
arxiu de l’institut balear de la dona
arxiu General de la Comunitat autònoma
arxiu d’imatge i so del Consell de mallorca
diario de mallorca
Última Hora
baleares
revista Cort
revista lluc
revista aixa
revista Ses Cotorres alegres
revista ona
revista mallorca Socialista
Catàleg editorial moll
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
78

empar bosch: Visions de la dona a les publicacions de la transcisió a Palma
uGt
CC.oo
PCe
asociación de amas de Casa nuredduna
assemblea de dones
dones de mallorca
dones de negre
dones d’empenta
lloby de dones
dones creients i feministes
dones illenques agrupades
dones d’esquerres
relaCió ProViSional de PerSoneS a entreViStar:
miquel lópez Crespí; rosa arregui Álava; leonor taboada; elena Checa; Francisca Vidal;
Francisca bosch; Francisca thomás; lila thomás; Pere Comas; Carlos meneses; esperança
bosch; raimunda roig; maria luz García; mila melero; Cati juan; llorenç Capellà; margalida
Capellà; matilde multes; Caterina ensenyat; magdalena lladó; miquel Payeras; dolors
Sampol; maria Victòria Gayà; antoni tarabini; joana maria roque; Kika Cortés; maria lluïsa
Suau; maria bonnin; ana Sitges; lourdes martin, entre d’altres.
el treball està dirigit pel dr. Sebastià Serra, catedràtic d’Història Contemporània de la uib i
ha obtingut el premi d’investigació de l’àrea d’estudis de Gènere dels Premis Ciutat de Palma
2010.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
79

empar bosch: Visions de la dona a les publicacions de la transcisió a Palma
NOTES
(1) berGer, john: El sentido de la vista, madrid, alianza editorial, 1997.
(2) rouSSeau, jean jacques: Emilio o De la Educación, méjico, ed. Porrua, 2002.
(3) anderSon, bonni S., ZinSeSer, juditH P. y otras: Historia de las mujeres: Una historia
propia, vol.ii, barcelona, Crítica, 1991.
(4) amoróS, Celia: “algunos aspectos de la evolución ideológica del feminismo en españa”
en La mujer en el franquismo y la Transición española, parte I. instituto de la mujer, madrid,
2002
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn:2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
79

La lengua de las mariposas: Un exemple de cinema d’autor amb
1. Introducció
una vessant didàctica
Dr. Miguel Gual - Dr. Joan Josep Matas
Professors del CESAG.
Sr. Andrés López - Sr. Jacobo Gutiérrez
Alumnes de 1r de Comunicació Audiovisual del CESAG.
aquest article és el resultat de l’activitat de cine-forum que es desenvolupà en el CeSaG
en el context de la Setmana Cultural (11-15 d’abril de 2011). la pel.lícula “la lengua de las
mariposas” esdevé molt útil per endinsar-nos en el contexte històric i educatiu d’un període
ben concret de la història d’espanya: la Segona república. en el primer apartat desovulpam
aspectes tècnics i argumentals del film. els alumnes de primer de Comunicació
audiovisual, andrés lópez i jacobo Gutiérrez aborden qüestions específicament cinematogràfiques.
el segon epígraf aborda el context històric en el que s’inserta l’argument de la pel.lícula.
S’intenta donar reposta a les claus històriques per veure la pel.lícula amb un coneixement
prou solvent del contexte històric de referència.
Finalment, l’article conclou amb una visió del model educatiu que el film de manera pedagògica
ens intenta mostrar. el director i el guionista se posicionen a favor d’aquest model
educatiu. de fet, estam davant una crítica en to nostàlgic de la desaparició d’aquest model
una vegada iniciada la Guerra Civil.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
80

1. Qüestions cinematogràfiques.
alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
año de Producción: 1999, españa
dirrección: josé luís Cuerda.
Guión: rafael azcona, basado en la novela de de manuel rivas “¿Qué me quieres corazón?”
música: alejandro amenábar
reparto: Fernando Fernán Gómez (don Gregorio); manuel lozano (moncho); uxía blanco
(rosa); Gonzalo uriarte (ramón); alexis de los Santos (andrés); jesús Castejón (d. avelino);
Guillermo toledo (o’lis); elena Fernández (Carmiña); tamar novas (roque); tatán (roque
Padre); Celso Parada (macías); tucho lagares (alcalde).
Ya hemos mencionado que lel director de la película es jose luís Cuerda (1947). director,
guionista y productor de cine. técnico de radiodifusión y televisión, ha ejercido como profesor
de realización cinematográfica en el instituto español de tecnología y en la Facultad
de bellas artes de Salamanca. Ha trabajado en televisión española, donde realizó diversos
trabajos (reportajes, documentales, programas culturales, espacios dramáticos, guiones,
etc.).
en su filmografía cabe destacar El bosque animado (1987) y Amanece que no es poco, 1988.
entre los aspectos técnicos cabe destacar la puesta en escena que incluye realización, fotografía
y montaje.
toda la historia la percibimos desde el punto de vista de un niño de 8 años, y esta mirada
posiciona al espectador.
tanto la realización como el montaje de la lengua de las mariposas es de estilo clásico, fiel,
tanto a la historia como al contexto al que pertenece, está llevada a cabo con sencillez y
maestría en su construcción. Cuenta con una correcta fotografía realista, sin excesos, (con
escasa maquinaria y efectos), y sin aportar valores excesivamente dramáticos en su aspecto
visual, al contrario de la película “Pa negre”, (similar contexto y visto también desde la mirada
de un niño), que cuenta con una imagen sobrecargada y aporta valores dramáticos a la
película. la imagen supone un elemento dramático más.
es en el guión donde esta película sobresale, ya que logra conseguir transmitir todos los
valores que pretende.
rafael azcona es el exponente máximo, como guionista, del realismo crítico español. de
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
81

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
humor socarrón e inteligente, de pluma sencilla y concisa, que reflejaba lo que veía, que
hacía hablar a sus personajes con el idioma común que descubría a su alrededor.
rafael azcona traza un guión perfecto en torno a la principal de las tres historias que componen
la novela de manuel rivas, la lengua de las mariposas, pero introduce con ingenio
las otras dos; un saxo en la niebla y Carmiña, estas últimas aunque se apartan de la historia
principal aportan información del ambiente y costumbres tanto del lugar como de la época
a la que pertenecen y acompañan a moncho en su despertar a la vida.
los personajes principales están bien construidos, con los elementos suficientes para convencer
y conducir la historia en la dirección que interesa. los personajes secundarios, bien
definidos alumbran a los principales para lograr su cometido, este es el caso de los padres
de moncho y de d. avelino, el empresario fascista, el párroco, etc.
Sobresalen los personajes principales; Fernando Fernán Goméz (don Gregorio) que obtuvo
el premio donostia por su brillante interpretación y manuel lozano (moncho), con su
esplendida actuación logra convencer y nos contagia con su ingenuidad a través de su
universo infantil.
la música de alejandro amenábar, bien ambientada, aporta un aire triste y melancólico a
esta obra.
Cabe destacar la dirección artística y el vestuario, fiel a la época.
en definitiva, “la lengua de las mariposas” es una película sencilla en forma, ya que la percibimos
desde la sencillez de un niño, pero profunda en contenido.
2. Contexte històric del film.
la pel.lícula té dues parts, la inicial en la que el protagonista, el nen moncho venç els seus
temors i pors i creix de la mà de don Gregorio, el mestre; i la segona, on els aconteixements
es precipiten fins al desenllaç final, successos que sobrepassen a moncho, que al cap i a la
fi és un nin.
a més de contar-nos uns aconteixements històrics, la pel-lícula permet endisar-nos en els
dolorosos camins de la traició, de la vergonya d’una passa enrera i de la pèrdua de dignitat
d’alguns personatges, això si, retratats amb tots els matisos i la complexitat pròpies d’una
persona.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
82

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
el fet d’adoptar la mirada del nin serveix al director, josé luis Cuerda, per a oferir el punt
de vista del qui descobreix el món que l’envolta, al mateix temps que l’espectador. de fet, a
les escenes que el professor explica la lliçó a l’aire lliure, la càmara adopta la visió del nin, a
l’alçada del nin.
en definitiva, la pel-lícula tracta molts temes: l’amistat, l’escola, la infància, la iniciació a la
vida, però també de la por, del terror, de les misèries de la condició humana, entre d’altres.
Parla també d’història.
els aconteixements històrics que estan darrera la Lengua de las mariposas, determinen clarament
la vida del personatges, tal i com queda remarcat al final de la pel.lícula. durant tota
la cinta podem observar un aire de nostàlgia per la llibertat, l’esperança i el canvi social que
suposà la Segona república, (“Gràcies a la república podem votar les dones”, diu la mare de
moncho), i una denúncia de la bestialitat irracional que la tombaren.
la política constitueix un dels temes centrals del film. el marc temporal es restringeix a la
primavera del 36, fins el 18 de juliol, en plena ii república. es posa de relleu la profunda
divisió dels espanyols en dues espanyes enfrontades: la conservadora, catòlica i tradicional,
obscura, rígida, fanàtica i la més progressista, avançada i democràtica, la republicana.
Per a situar-nos en la república són suficients unes pinzellades. així diu el sastre a una escena
de la pel.lícula: “els mestres no guanyen el que tendrien que guanyar … ells són les
llums de la república”. la seva dona li replica: “la república, la república. ja veurem on anirà
a parar la república”. aquest diàleg ens demostra les dues espanyes enfrontades, representades
en els dos membres del matrimoni que, no obstant això, viuen junts i sense grans
desavinences. “Què tens tu contra azaña? això és cosa del capellà, que vos encalenteix el
cap”, resmata l’espòs.
el film ens presenta el xoc d’idees i actituds, exemplificat en el discurs d’acomiadament
del mestre que provoca l’enuig del terratinent, i que desembocarà en el conflicte civil. el
cop d’estat de juliol de 1936, el teixí un important sector de l’exèrcit, els generals Franco,
Sanjurjo, mola, Goded, entre d’altres, inspirat i finançat per les classes poderoses de l’estat,
els terratinents i l’alta burguesía, que abandonaren la via legal i parlamentària per a decantar-se
per les armes, la por i la dictadura, que conduí a la mort violenta a mils de persones
partidàries de la república i del seu projecte modernitzador.
el dia 18 de juliol de 1936, el general Franco sortí de Canàries al front de l’exèrcit insurrecte.
recordar el final de la pel.lícula quan es diu “hi ha guerra a Àfrica”, mentre que mola decla-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
83

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
rava l’estat de guerra i ocupava Pamplona. Paral.lelament, Queipo de llano s’apoderava de
Sevilla i extenia la rebel.lió per andalusia, provocant la immediata repressió contra les persones
progessistes i d’esquerres.
l’objectiu d’acabar amb el progrés educatiu i cultural fou fonamental en la insurrecció del
18 de juliol. a les guerres civils, la violència fora dels fronts s’ha basat amb molta freqüència
en motius vergonyosos, revenges personals, envejes i rancúnies. Però, en el cas de les
matances sistemàtiques de mestres d’escola tot just s’inicià la guerra civil, raons polítiques
guiaren les crueltats personals.
Sembla clar que darrera els assassinats, de la cruesa, el dolor i la por, existia la política del
franquisme: una campanya sistemàtica d’erradicació de la política educativa i cultural de la
república. l’any 1937, josé Pemartín, cap del Servei d’ensenyament Superior i mitjà, declarava
el següent:
“Tal vez un 75% del personal oficial enseñante ha traicionado –unos abiertamente, otros
solapadamente, que son los más peligrosos- la causa nacional. Una depuración inevitable va a
disminuir considerablemente, sin duda, la cantidad de personas de la enseñanza oficial”.
només unes dades que ens permeten veure la magnitud del procés depuratiu. a nou províncies
de les que existeixen dades sistemàtiques, foren executats uns 250 mestres. i 54 instituts
públics d’ensenyament secundari creats per la república foren tancats. Com a afegitó,
cal assenyalar que al voltant d’un 25% dels mestres sofriren qualque tipus de repressió i un
10% foren inhabilitats de per vida. a euskadi i Catalunya, tots els mestres de l’ensenyament
públic foren donats de baixa i tingueren que sol.licitar la seva readmissió a través d’un costós
procés.
les raons de les execucions eren erradicar l’esperit de la república encarnat en els mestres
i l’educació; provocar una por generalitzada. Pensau que la por paralitza a la gent. aquestes
raons foren reforçades per les venjances personals. a l’hora de dur a terme la respressió, no
només foren els executors els responsables. aquells eren generalment grups de falangistes
armats que després brevejaven en el pobles dels assassinats comesos i asustaven als veïns.
una bona part de responsabilitat correspongué als sacerdots de l’església Catòlica: elaboraven
llistes negres i acompanyaven en els afussellaments. Hi ha molts testimonis.
l’església també apareix en el film. de fet, es planteja l’excessiu pes que té aquesta en assumptes
de l’estat i en la vida quotidiana de la gent. Fixau-vos en el diàleg entre el capellà i
el mestre en el que el llatí es converteix en punta de llança del conflicte.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
84

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
l’església jugà una paper fonamental en la repressió i la depuració del magisteri. Crec que
básicamente pel paper que els mestres de la república jugaren en l’aplicació de la normativa
sobre la supressió de l’ensenyament religiós, quan es serparà de les funcions educatives
a les congregacions religioses. Per això molts membres del clergat jugaren un paper fonamental
en la repressió. en diversos arxius provincials i municipals es conserven proves de
la intervenció que tingué el clergat, les denúncies concretes que interpolaren, básicament
contra mestres. no oblidem, que quan es posaren en marxa les comissions de depuració
del magisteri, un del requisits que establia el procediment de depuració era l’informe que
tenia que presentar el rector de la parróquia sobre l’actuació del mestre en qüestió.
només vull acabar amb una reflexió com a docent. aquesta pel.lícula planteja la iniciació a
la cultura i la dificultat en la transmissió dels missatges que tenen a veure amb els valors, al
mateix temps que la responsabilitat i implicació dels docents en la societat en la que viuen.
el que dur temps i esforç en transmetre es pot trastocar en qüestió de segons. Per a voltros,
que majoritàriament sou mestres destacaria els temes següents:
- la dificultat de l’ensenyament.
- l’educació en valors.
- l’honestetat del mestre.
- la influència de l’entorn en l’educació.
- la responsabilizat del professor en l’entorn social i laboral
- l’orientació en la vida com a missió o tasca del professor.
3. Plantejament educatiu
Pens que la pel·lícula que acabam de veure ens permetria parlar una estona llarga de
l’educació i de la forma concreta que encarna l’educador, d. Gregori, personatge central
del mateix film; el qual, amarat en uns nous contextos educatius acaba de presentar-se
com un referent per a tots, i més particularment per tots aquells i aquelles que voleu fer
de l’educació el camp de la vostra realització personal i vocacional.
Per tal de no sobrepassar-me del temps assignat a cada un de nosaltres, he dividit aquesta
breu aportació en tres parts:
Ø l’educació a espanya en un període de modernització: 1900 – 1936.
Ø
Context europeu en el qual s’emmarca el moviment de modernització espanyol:
l’escola nova.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
85

Ø
alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
l’i l e (institut lliure d’ensenyament) i la seva filosofia subjacent, com una
experiència avantguardista.
3.1. L’Educació a Espanya entre l’any 1930 – 1936
Són molts els autors que mantenen la tesi que a espanya entre 1900 i 1936 es va dur a terme,
malgrat les crisis que s’arrossegaven des del segle anterior, un procés de modernització
en el camp educatiu; un fet que abastà una doble vessant. en primer lloc, la d’una política
educativa. i, en segon lloc, la de reanimar i crear noves institucions per tal de donar eficàcia
als projectes renovadors.
amb anterioritat al període de la restauració borbònica, el qual, ens certs aspectes, es pot
dir que acabava amb la ii república, ja s’havien produït uns canvis ideològics, al menys en
alguns sectors de la societat espanyola, entre els quals hem d’assenyalar l’idealisme krausista,
del qual parlarem més endavant, així com també el positivisme, l’evolucionisme i,
en definitiva, tot un conjunt d’aires nous, vinguts d’europa, que tingueren gran influència
sobre el pensament d’intel·lectuals i joves universitaris d’aquí. no obstant això, la presència
d’aquelles noves idees provocava dues maneres d’entendre l’educació: la dels “innovadors”
i la dels “tradicionals”.
els primers, fent pinya entorn de Sanz del río i Giner de los ríos, somniaven en una transformació
d’espanya a través d’una renovació pedagògica. el seu pensament polític era democràtic
i liberal, sense que cap d’aquests aspectes fora un impediment per mantenir la seva
fe religiosa. el seu objectiu era nítid: fer persones a través de l’educació, i fer de l’educació
interioritzada el camí cap a una nova societat. els tradicionalistes, pel seu costat, aspiraven
a protegir els drets de l’església, assolint una postura més defensiva, mostrant obertament
una estructura política antiliberal.
les noves idees arribades a espanya , allà pels inicis del s. XX, havien ajudat a crear un estat
d’opinió sobre la pobre realitat que encarnava l’educació espanyola; una crítica que es veu
reflectida en el programa de l’i l e, del qual més endavant en direm alguna cosa més. aquestes
mateixes idees innovadores foren també les que donaren suport a la política educativa
assolida per la república. malgrat tot, cal afirmar que la política educativa d’aquest període
s’articulava sobre pressuposts ideològics de doble signe: el liberal de l’ i l e i el marxista del
PSoe, la qual cosa es convertí en font de problemes i desavinences, ja que en el fons no només
es tractava d’una qüestió educativa, sinó també de diferències culturals i religioses.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
86

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
tanmateix és de justícia afirmar que mai, com en els anys de la ii república, s’havia tingut
tan clara i valorada la idea de l’educació com a força necessària per a transformar la societat.
la Guerra Civil, en canvi, va suposar un retrocés fortament considerable i un tancar les
portes a moltes d’aquelles experiències seguides amb tant d’interès en la majoria de països
d’europa i d’amèrica del nord.
3.2. El contetx de l’Escola Nova
l’escola nova ha de ser compresa com un moviment ample que s’originà a nivell d’europa i
que, en la nostra exposició, volem valorar com un referent pel que fa a l’orientació i modernització
de l’educació en el nostre país.
l’escola nova, precisament perquè naixia des de baix, no va sorgir com un moviment uniforme,
sinó que partint de tota una sèrie d’assajos pedagògics apuntava vers un canvi d’allò
que fins a aquell moment havia estat considerat el centre de l’ensenyament, passant de la
centralitat que tenia el mestre i el seu programa, a valorar l’alumne i el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
tot un viratge en el camp de l’educació que, com qualcú ha dit, es
convertia en una mena de revolució copernicana.
el canvi en el camp educatiu té, tanmateix, les seves claus hermenèutiques que ajuden a la
seva comprensió, com pot ser, entre d’altres, l’acceptació dels drets humans per part d’un
major nombre de països, els quals assumien l’obligació d’oferir una educació universal i
gratuïta. tampoc s’ha d’oblidar l’aportació d’homes com el mateix rousseau, el qual avançant-se
al floreixement de l’escola nova parlava de l’educació natural del nin. en definitiva,
l’escola nova era presentada com un moviment renovador fonamentat sobre principis com
ara la proximitat a la vida, el puerocentrisme, l’activitat, la vitalitat o la redefinició del rol del
docent.
amb aquest horitzó de fons podem acostar-nos, amb coneixement de causa, a dir dues
paraules sobre les actituds pedagògiques que encarna el protagonista de la pel·lícula, d.
Gregori.
3.3.L’I L E i el seu suport ideològic
no hi ha dubte que l’experiència pedagògica de més pes que sobresurt en el període que
estam analitzant és l’i l e. la institució naixia com a reacció a la llei d’orovio, la qual pretenia
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
87

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
retallar un ensenyament plural en el camp universitari. aquest va ser el detonant perquè
tot un grup de professors com el mateix Giner de los ríos, es posicionessin a favor de noves
idees que impregnassin l’acció educativa, com per exemple la seva dimensió social. davant
el deplorable estat de l’educació a espanya, l’i l e desitjava una reforma metodològica de
la instrucció pública en tots els nivells, amb la voluntat d’aconseguir una educació integral,
humanista, professional, social, activa i creativa, notes, totes elles, pròpies de l’escola
nova.
Però, l’autèntic dissenyador del projecte de la institució va ser Cossio, tasca que realitzà ja
a principis del segle passat, i de la qual volem destacar, entre d’altres, aquests principis pedagògics:
· despertar i estimular, per part del professor, els interessos dels alumnes de cara a
una cultura general àmplia, per incidir, després, en altres especialitzacions.
·
·
·
·
Valorar la relació familiar i personalitzada.
optar per la coeducació i seguir les idees de mestres com foren Pestalozzi i
Fröbel.
Promoure les sortides escolars pel valor intuïtiu que poden comportar; endemés
d’ajudar a contemplar i educar física i socialment parlant.
importància dels jocs i de l’esport, àmbits molt oblidats per l’escola tradicional.
Com a filosofia subjacent al projecte de la institució hem de parlar del krausisme, un corrent
de pensament alemany que agafava el nom del seu fundador K. Krause (1781 – 1832), un
idealista que podem situar en la línia de Hegel o Fichte. aquest corrent va tenir a Sanz del
río com apòstol i difusor aquí, a casa nostra. ben aviat, però, el krausisme va deixar de ser
un moviment purament filosòfic per convertir-se en moviment religiós i educatiu; és degut
a aquest segon aspecte que el descobrim com a base de la filosofia educativa de l’i l e.
Krause, més que fomentar un dualisme, com havia passat al llarg de tants de segles, valorava
la unitat entre esperit i naturalesa humana; una unitat que, aconsegueix el seu cim passant
a través dels diferents períodes de la història, un cim que per Krause té un nom, déu.
Pens que aquest recorregut que acabam de fer, sense pretendre en cap moment ferlo
de manera exhaustiva, és l’esquelet ideològic d’un dels contextos contemporanis
més innovadors de l’educació a casa nostra; innovació que encarna el mestre proper
i amic dels seus alumnes, d. Gregori, sempre preocupat per acompanyar-los en
el seu creixement, un creixement fet en llibertat i en absència de tabú, per tal que si-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
88

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
gui un creixement harmoniós, com el que els alumnes contemplaven entre la flora i
la fauna en les seves sortides al bosc o cassant papallones, símbol de la llibertat que
el bon mestre hauria volgut que els acompanyàs, com un primer valor, tota la vida.
4. Anàlisi d’escenes del film
de entrada, la introducción es un fresco de la época, se trata de un mural, plagado de imágenes
cotidianas de una que fue corta, intensa, y que dio paso a una dictadura. destaco el
hecho de que se trate de escenas cotidianas, pues enseguida, de manera inconsciente, ya lo
asociamos con algo natural, corriente, habitual, y de corte rural en ocasiones, que se cierra
con una foto fija, que resulta ser un marco de la casa del protagonista cuando. las cartas
sobre la mesa pues, no se trata de nadie famoso, no hay ninguna tensión en la música, no
se presiente la heroicidad, no la gran batalla, ni no certeza un gran thriller. no nos incita a
nada más que a situarnos en un contexto de época, la Segunda república española. Prestad
atención a la música, que suele ser uno de los platos fuertes de toda producción audiovisual.
Comienza la película: todos duermen, menos moncho. está inquieto, comienza una nueva
vida, y sientes en su mirada el peso de saber que algo que no conoce está a punto de suceder.
es cierto que quizá la primera noche de insomnio de todos nosotros fue la noche antes
de empezar la escuela. Por suerte, él tiene a su lado a su hermano, que va a ser su confesor,
representando esa figura esencial que es un hermano mayor para hablarte de la vida, y de
lo que los padres a veces no nos van a decir. está claro, para todos aquellos que tengáis un
hermano mayor, que el mundo en sus ojos es algo mucho más verídico que en la versión de
los padres. los hermanos nos adentran en el maravilloso mundo de los mayores. ellos nos
hablan de sexo, de la noche, ellos nos dan la veda para salir, nos abren el camino y a veces
hasta nos cuentan quién son en verdad los reyes magos. en ésta película, todo lo que le
ocurre a moncho ya le ha ocurrido al hermano, y será él el que introduzca muchas cosas que
les unirán más. le encontrará en el bosque, le iniciará en la música, y será su fiel aliado.
es la primera vez que sale del nido. Su madre le deja en la escuela absolutamente expuesto.
Como vais a ver, el primer día de escuela del niño no es que sea miel sobre hojuelas, más
bien un duro aprendizaje. de ahí pasamos a una escena muy bien recreada de cómo era
un mercado en la época, aunque nuestra mirada y nuestro corazón estén pendientes de la
angustia del niño.
en la primera prueba de la calidad humana del profesor, que acude a buscarle a su domicilio, y
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
89

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
es interesante comprobar que la madre se preocupa más de que pruebe el queso, en un acto
muy representativo de los modos sociales. la hospitalidad es más importante que los avatares
normales de un niño. Pero el profesor insiste, quiere pedirle perdón, y es a partir de ese momento
cuando se crea entre ambos un vínculo que se irá fortaleciendo a lo largo del metraje.
enseguida vamos a ir conociendo otros personajes: su amigo de la escuela (y apunto con
eso que existen amistades que se han mantenido por los años, gracias a un hecho tan sencillo
como que un profesor te asigne una silla), el rico ganadero, su hijo…esa escena es
interesante. Hay una clara divergencia entre la actitud del rico ganadero, con su intento de
soborno, y la actitud de don Gregorio, que no acepta los capones. imaginad qué regalo en
esa época
¿es una película política?, ¿es un alegato?, ¿existe algún tipo de propaganda? Yo diría que
más bien es un relato subjetivo pero realista (y cuidado que realista significa que es factible,
no que sea real) sobre una época un tanto desconocida, sobretodo a nivel rural, y que va
hilando con gran precisión acontecimientos de la vida de un niño de pueblo gallego, pero
que se vuelven universales. la naturaleza, el humor, el sexo, la música, los primeros amigos…son
parte fundamental en el devenir de todo ser humano. nos dotan de identidad, y
crean los primeros resortes de la vida social.
Quisiera destacar la cantidad de cosas que aprende: de donde vienen las patatas, qué es
un ateo, que las hormigas tienen ganado, quién es el demonio, la lengua de las mariposas,
las arañas crearon el submarino, que los hombres y las mujeres copulan, o que el infierno
no existe…cosas que en casa no hubiera podido aprender, y que gracias a la pasión por el
conocimiento, van enriqueciéndole.
moncho lo es todo, es nuestros ojos, lo que le pasa a él nos pasa a nosotros. todo lo hermoso
y lo cruel de la vida pasa por sus pupilas y nos sentamos junto a él a presenciarlo. entendemos
sus enfados, nos admiramos con lo que se admira, y trazamos con él la misma línea
entre la inocencia y el descubrimiento.
la sociedad no es mostrada, sino puesta en escena. organiza elementos entre sí,y construye
un mundo posible que mantiene con el mundo real relaciones complejas. Puede reflejarlo
o rechazarlo (lo idealiza, oculta aspectos, fuerza sus defectos…), y es un punto de vista.
Pone de manifiesto los sistemas de roles de ficción y los roles de la sociedad, y los esquemas
culturales que atribuyen “lugares” en la sociedad (aquí el cura, o el ganadero rico son malos,
y el padre, el hermano y el profesor son buenos).
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
90

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
la manera de hacer percibir los lugares, los prototipos sociales (el mercado y sus vendedores…
lo que se solicita al espectador: te vas a identificar, a éste le vas a tener simpatía (hermano),
a éste le vas a rechazar (como a o´lys, el que sube a ver a Carmiña), otros te van a hacer reflexionar
( como la madre).
el peso de la religión está tocado de manera tangencial, pero constituye una de las claves
del conflicto dentro del pueblo. Son varias las situaciones en que moncho debe casi elegir
entre un dualismo, tanto en su casa (entre su madre y su padre), como en el pueblo ( el cura
y don Gregorio). de hecho, vosotros, que estáis en vías de convertiros en profesores y profesoras,
sabréis de lo que os hablo.
es significativo el enfrentamiento no declarado entre don Gregorio y el cura, que intenta
dar mayor bagage a su discurso hablando en latín, y Gregorio le va contestando. uno representa
el ciudadano modelo, lleno de valores, justo, culto, dándole una explicación racional
a todos los sujetos. la razón por encima del dogma, la cultura por encima de la fé. Cierra
con una frase que quisiera recordar aquí: Libertas virorum fortium pectora acuit (la libertad
estimula el espíritu de los hombres fuertes).
resulta importante el factor femenino. todo lo que la madre de moncho es conservadora
en casa, lo es progresista en la calle. observad con qué ligereza se dan los juicios, aunque
eso es algo en lo que no hemos progresado demasiado. ellas no deciden, sino que son víctimas
a su vez del contexto, supeditadas a cánones sociales. las tres mujeres que veremos
en el metraje son la madre de moncho, Carmiña, la mujer del posadero y su amiga.
Hacerse preguntas es una sana manera de ampliar tu mundo. el protagonista hace más de
veinte preguntas a lo largo de la película, algunas contestadas de cualquier manera, hasta
que le preguntan a don Gregorio, que siempre le contesta con franqueza. Hablar con
franqueza a un niño es delicado, pero mentirle siempre creará su desconfianza. os invito a
que disfrutéis de la película como una recreación. Quizá no sea la mejor película del cine
español, pero desde luego es una buena piedra de toque para entender en un contexto
histórico distinto al nuestro, la importancia de la educación y de los valores.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
91

La repressió a través de la premsa i la propaganda a “Las trece
1. Sinopsi
rosas”
Ignasi Pasarius Ruiz - Maria Magdalena Puigserver
Alumnes de 1r de Comunicació Audiovisual del CESAG.
“las 13 rosas” és una pel·lícula, de producció espanyola, dirigida per emilio martínez lázaro,
basada en fets reals i inspirada en el llibre “trece rosas rojas” de Carlos Fonseca.
la pel·lícula narra la història de 13 joves militants de les jSu (juventudes Socialistas unificadas),
que són acusades i posteriorment afusellades per uns crims que no han comés, quan
elles només defensaven ideals democràtics, proclamant al poble la unió a la república i
més tard, fent propaganda contra el règim feixista.
ambientada a finals de la Guerra Civil espanyola i principis de la Postguerra. el bàndol republicà
es troba en unes condicions deplorables, la gent del front ho dóna tot per perdut i
marxa cap a l’exili, es rendeixen. un pic guanyada la guerra el règim nacionalista engega la
seva màquina de repressió i marxa cap a la recerca dels “rojos”. entre aquests, es troben 13
dones joves, que durant la guerra formaren part del grup socialista “Circulo aida lafuente” i
que es desplaçaran a madrid per lluitar, en la clandestinitat, contra el feixisme.
a madrid continuen lluitant pels interessos de la república mentre constitueixen les desaparegudes
jSu. un dia son traïdes i denunciades per teo, un antic company de militància
que les acaba delatant després de patir tortures i fer un pacte amb les autoritats. juntament
amb elles, també és presa una dona, mare d’un fill, que nom blanca, perquè, juntament
amb el seu marit, ajudaren a un líder del PCe a fugir d’espanya.
un pic fetes les gestions judicials són traslladades i empresonades a una saturada presó de
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
92

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
dones on hi havia unes 4000 presoneres roges, sumant nins i recent nats. Posteriorment
són jutjades mitjançant Consell de Guerra, juntament amb 40 imputats més, dels crims
contra el règim, sense possibilitat de defensar-se justament.
72 hores després d’aquest judici, el 5 d’agost del 1936, són dutes a confessió i afusellades
davant el cementiri proper al centre penal. Conegudes posteriorment com les 13 rosses,
moriren abraçades. 7 de elles eren menors d’edat.
2. Contexte històric
després de l’ocupació de madrid per l’exèrcit franquista i la fi de la guerra, les jSu, intentaren
reorganitzar-se clandestinament sota la direcció de josé Pena brea, de 21 anys d’edat.
els dirigents del PCe i les jSu havien abandonat espanya, deixant l’organització en mans
dels militants poc importants, els quals esperaven passar desapercebuts. josé Pena, secretari
general del comitè provincial de les jSu, va ser detingut per una delació i obligat a donar,
mitjançant tortures, tots els noms que sabia i signar una declaració preparada.
en roberto Conesa, policia infiltrat en l’organització, també va col·laborar a la caiguda de
l’organització (Conesa fou posteriorment comissari de la brigada Político-Social franquista).
d’aquesta manera l’organització clandestina va caure, ni tan sols, amb la possibilitat d’una
reorganització.
entre els detinguts, uns seixanta, s’hi trobaven les “tretze roses”, que varen ser detingudes
i conduïdes primer a instal·lacions policials, on varen ser torturades, i després a la presó de
dones de Ventas, construïda amb una previsió de capacitat per 450 persones en les quals hi
havien unes 4000.
el 29 de juliol, amb isaac Gabaldón, comandant de la Guardia Civil, inspector de policia,
militar de la 1ª brigada militar i encarregat de “l’arxiu de maçoneria y Comunisme”, la seva
filla, de 18 anys, i el seu xofer varen ser assassinats a talavera de la reina, per tres militants
de les jSu.
Com represàlia, 56 joves de les jSu empresonats abans de l’assassinat, 43 homes i 13 dones,
varen ser duts a judici davant un tribunal militar el 3 d’agost acusats de reorganitzar les jSu
i el PCe amb la intenció de cometre actes delictius contra “l’ordre social i jurídic de la nueva
espanya”.
Posteriorment foren condemnats a pena de mort per “adhesió a la rebel·lió”. el 5 d’agost de
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
93

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
1939, davant a la tàpia del cementiri de l’almudena de madrid, i a 500 metres de la presó
de las Ventas, foren afusellats 56 membres de les jSu, entre els quals, es trobaven les tretze
roses.
3. Contexte històric de realització del film
a l’any 2007 a espanya fa ja anys de la transició i el tema de la Guerra Civil deixa d’ésser un
tema tabú. al Congrés es discuteix la llei de la memòria històrica, que cerca dignificar a
les víctimes i dotar d’un sentit de justícia al conjunt de la societat, canviant els noms dels
carrers, llevant les estàtues d’en Franco i, en general, desproveir la ciutat de tots els símbols
franquistes sense un autèntic valor històric.
Per altra banda, el jutge baltasar Garzón està en plena creuada amb el tema d’obrir les
fosses comunes perquè els familiars de les víctimes puguin recuperar els cossos dels seus
alligats represaliats per la dictadura.
Pel que fa a llibres i publicacions hi ha un “boom” a la narrativa històrica sobre la Guerra
Civil, com “Soldados de Salamina” (javier Cercas, 2001), entre d’altres.
la pel·lícula, gaudeix d’altres referents cinematogràfics en el tractament de la Guerra Civil i
del franquisme en general des del punt de vista dels republicans o revolucionaris com poden
ésser “Salvador Puig antich” (2006), “ai carmela” (1992), “el laberinto del Fauno”(2006),
“la lengua de las mariposas”(1999), belle epoque (1992) o “Soldados de Salamina” (2003).
4. Fitxa tècnica
Nacionalitat: espanya
Any: 2007
Director: emilio martínez lázaro.
Escriptors: Pedro Costa, ignacio, emilio martínez lázaro.
Guió: martínez de Pisón assessorat per Carlos Fonseca.
Actors:
Pilar lópez de ayala blanca
Verónica Sánchez julia
Gabriella Pession adelina
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
94

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
marta etura Virtudes
nadia de Santiago Carmen
teresa Hurtado de ory Victoria
bárbara lennie dionisa
alba alonso ana
Cèlia Pastor martina
Silvia mir Carmen b.
Sara martín Pilar
maría Cotiello elena
miren ibarguren joaquina
Carmen Cabrera luisa
Félix Gómez Perico
Fran Perea teo
enrico lo Verso Cánepa
josé manuel Cervino jacinto
asier etxelandia enrique
alberto Ferreiro Valentín
arantxa anguren manuela
luisa martín dolores
la pel·lícula va guanyar 4 premis i obtingué 4 nominacions. entre els premis destaquen els
4 Premis Goya: millor fotografia, millor Vestuari, millor actor de repart i millor banda sonora
original.
5. Anàlisi escena per escena contrastant amb el contexte històric
1. la primera escena, ens trobem a finals de l’any 1939, en el moment de perdre la guerra, ens
mostra a una part de les tropes republicanes, que es rendeixen i tornen a casa, caminen amb
un pas lent, i capbaixos. en la següent seqüència se’ns presenta a dues militants de les jSu, pujades
a un escenari, predicant sobre els ideals de la república i la seva importància per seguir
resistint contra l’exèrcit nacional. les primeres paraules que es senten són: resistir és vèncer.
aquestes a més, esmenten, el possible ajut de les potències europees per lluitar contra el feixisme
internacional. l’ajut internacional, especialment el suport de moscou va anar disminuint
a mesura que la república perdia la guerra. Per altra banda, el nazisme alemany i el feixisme
italià continuen auxiliant les tropes del general Francisco Franco. el poble, que escolta les dues
joves, cansat de la guerra, responen que ells només volen pau, que ja no volen seguir lluitant.
el poble espanyol a aquestes altures, ja es trobava molt desanimat i sense esperança, la por
als bombardejos aeris és costant i molts s’han passat a l’altre bàndol per evitar problemes, i
per poder menjar els aliments que els ofereix el bàndol nacional.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
95

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
2. la segona escena mostra com els membres del PCe i altres organitzacions republicanes
fugen. És un campi qui pugi desenfrenat on no esperen ni als propis companys, cremen
documents, agafen maletes i diners per anar-se’n a l’exili.
3. a la tercera escena veiem a una de les protagonistes, fent feina com voluntàries en les
cases-cuna, que són aquells espais comunitaris on es recollien els orfes i fills de milicians
que anaven al front. Posteriorment sona una sirena, que avisa dels bombardeigs, la qual
cosa fa que tots es fiquin a un refugi. dels avions no cauen bombes sinó llesques de pa,
amb una consigna falangista, que ja intentava guanyar la simpatia del territori que anaven
a ocupar. malgrat que per la ràdio republicana s’avisa de que el pa està enverinat, tots en
mengen afamats ja que fa dies que només poden menjar sopa.
4. en la quarta escena veiem a un grup de música tocant a un bar. acte seguit hi ha bombardeigs,
entre crits i pols, davall una taula es coneixen tres de les 13 roses. en acabar el concert
el clarinet, que és un membre destacat del PCe s’acomiada de tothom dient que possiblement
no es tornarien a trobar (aquella mateixa nit, acaba la guerra) amb les paraules: “hasta
siempre”.
5. escena cinquena, dos nins cerquen menjar devora unes runes i juguen a llençar-li pedres
a un obús no detonat. un grup de falangistes pugen cantant triomfants. els nins se’ls apropen
i aquests els obsequien amb unes llaunes de menjar. acte seguit els nins efectuen la
salutació franquista al crit de “Viva Franco! arriba espanya”.
6. a la sisena escena sexta, soldats falangistes arriben a una plaça de madrid. tothom que hi
és present, incloses 2 de les roses aquests responen aixecant el braç i responen als falangistes
amb crits “d’arriba españa”. els falangistes van uniformats amb la camisa blava, pròpia de
la Falange obrera i les boines vermelles, un símbol de quan es fusionaren amb els Carlistes.
aquests, demanen a un vell que canti cara al sol i alci el braç, com el vell no es sap la cançó
li peguen una brutal pallissa i li recorden que més s’hi val que ho aprengui. això demostra
que l’aparell adoctrinador del règim ja està en funcionament.
7. escena set, a una caserna de la Guàrdia nacional republicana, un sergent llegeix una carta
que diu, que els seus càrrecs de soldats, i Guardia Civil, estan pendents la seva validesa,
un cop l’estat hagi resolt que faran amb tots ells, ja que per complir ordres foren fidels al
govern de la república.
8. a la vuitena escena es veu com dues dones escolten a la ràdio que han de denunciar “els
rojos”, tot d’una pensen en el marit de la seva filla morta, qui és suggestionat d’abandonar
el domicili. Posteriorment na blanca, una de les tretze puja a donar-li els doblers que ha
guanyat el seu marit, company músic d’aquest. Finalment, el militant comunista s’exilia,
molt de republicans, comunistes, ideals bolxevics i varen haver de marxar per les fortes re-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
96

presàlies que aquests sofrien.
alumnes 1r Cau: Las trece rosas
9. a la novena escena, els falangistes i entitats policials, detenen després d’una persecució,
a un militant de les jSu (en teo), el duen a comissaria, i el sotmeten a tortures. aquesta
pràctica fou bastant freqüent ja que el règim estava ansiós per localitzar totes les cèl·lules
comunistes i revolucionàries que encara quedaven a madrid.
10. la desena escena, mostra com uns joves, al cinema, veuen el no-do, i , en acabar aquest,
tothom s’aixeca i canta el “Cara al Sol” amb el braç aixecat.
11. en teo, després de rebre una pallissa per part de la policia, es reuneix amb els seus companys
militants de les jSu, que li mostren les octavetes revolucionàries que repartiran. i tots
decideixen sortir de la clandestinitat i passar a l’acció directa; van armats. el que desconeixen
és que en teo actua amb la policia per guanyar-se la llibertat, a canvi de les detencions
dels seus companys. molts d’antics militants revolucionaris guanyaren la llibertat al règim
a canvi de trair els amics.
13. les dones militants de les jSu, surten al carrer, i davant d’un local nacional d’auxili Social,
comencen a tirar papers, amb l’escrit: “menos Franco i más pan blanco”. avisats per en
teo, la policia amb els militars, estan preparats per agafar-los i corren darrera els insurrectes,
algunes aconsegueixen escapar, d’altres no. a una d’elles, l’atrapen a casa seva, i el comissari
la sotmet a tortures, per no dir els noms de les seves companyes, la fa nuar-se, la crema
amb un cigarro i li pega un cop de puny a l’estómac. així, d’aquesta manera un a un van
caient tots els militants del PSu.
14. a la dècima-quarta escena, les tretze roses arriben a la presó de las Ventas, està plena
de gom a gom i es veuen obligades a dormir al terra. Hi ha una gran similitud entre aquesta
presó amb els camps de concentració alemanys. a la nit, es senten dispars, provinents
dels afusellaments que el règim practica al cementiri de l’almudena a uns 500 metres de la
presó.
15. una de les roses obre una carta, la qual no entén, ja que està xifrada. això era molt freqüent,
no només a les presons sinó durant tot el temps que durà la dictadura, fins i tot a la
literatura i obres artístiques, que amb molta càrrega ideològica, però representada d’una
forma poc susceptible per mor de la censura.
16. uns militants de les jSu, en llibertat, assassinen un general de l’exèrcit, la seva filla i el
xofer, la qual cosa propiciarà que el pes de la justícia caigui damunt els militants de les jSu
empresonats.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
97

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
17. les roses i la resta de militants de les jSu són jutjades davant el tribunal militar. en
aquests moments a l’estat no existeix seguretat jurídica ja que tots els poders emanen del
general Franco. el judici és injust i l’advocat militar no col·labora en res, dins aquella sala
tothom els vol veure morts. ni tan sols s’estudiarà cada cas per separats. Condemna a mort
en massa.
18. divuitena escena, quan les tretze roses estan apunt de ser afusellades, escriuen a les seves
famílies, i les fan confessar-se, però com totes són innocents, no han comès cap pecat.
l’església catòlica, còmplice i present al mecanisme adoctrinador del règim, qüestió de valors,
que es contradiu en tots els àmbits, ja que, el primer en contradir a la religió, és Franco,
qui és marcadament no-catòlic i assassina a innocents.
19. l’escena de l’afusellament. de matinada les duen davant el cementiri, on espera una
brigada d’execució. una de les roses els diu que no són homes per la raó de matar dones
joves. el lloc on les afusellen és horrible, davant una tàpia tacada de sang d’afusellaments
anteriors, i al costat d’una fossa comuna. en aquestes fosses els cossos s’amuntonaven sense
recollir cap identitat, fet pel qual avui per avui encara hi ha familiars que reclamen la memòria
dels seus familiars, ja que el cos no ha pogut ser trobat. d’una forma brusca i violenta
agafen a les tretze dones, les posen al front d’un mur, com a tots els afusellaments, (escena
commemorativa que recorda al quadre de Picasso), i aquestes, amb un pànic natural però
encara així valentes, es posen abraçar-se i a donar-se les mans, cosa que dificulta el tir dels
soldats, finalment, es fa el silenci.
20. la darrera escena de la pel·lícula mostra com el fill de na blanca, ara orfe per mor del
règim, obre la carta amb les darreres paraules de la seva mare. ella li demana per favor que
no guardi rancor a la gent que l’ha fet orfe i que sigui un bon cristià, com ella ho era. mentre
llegeix uns nins juguen a soldats d’un grup d’afusellament i aquesta escena potser és la que
millor representa l’ànima de la postguerra: haver de perdonar perquè espanya continués
endavant cap a millors temps.
6. La repressió a través de la premsa i la propaganda al film
un dels principals motius pels quals el règim franquista mantingué el poder durant gairebé
40 anys, fou sens dubte l’estricte control que aquest mantingué sobre les ments del poble
espanyol.
ja sigui aplicant la força com a mesura dissuasiva de revoltes o modificant la realitat a través
de la propaganda i la premsa, i posteriorment a través del cinema (no-do) o la televisió,
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
98

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
Franco i els seus responsables de la gestió de la premsa aconseguiren minimitzar l’impacte
social que suposa viure sota un règim totalitari.
Com ens ha demostrat la història, el control de la informació és més poderós que qualsevol
exèrcit. el filòsof i sociòleg alemany, jurgën Habermas (1929) al seu treball La inclusión del
otro. Estudios de teoría política estudià com tots els estats totalitaris des de l’època medieval
havien fet grans esforços per sotmetre l’esfera Pública als seus interessos. Franco no només
aplicà mètodes del segle XX com és el control de la premsa, sinó que aplicà els propis del
S. XiX i anteriors, com el control de l’església o l’ostentació sense presents de simbologia
romàntica com l’àguila negra, la bandera, l’escut o l’heràldica falangista, que és l’emblema
dels reis Catòlics, isabel i Ferran. Fet que fos imitat i compartit amb la resta d’estats totalitaris
(Feixisme italià, nazisme alemany, estalinisme…).
durant la guerra, especialment a la Guerra Civil, es palpable la necessitat que tenen els
bàndols per controlar les emissores de ràdio, els estudis de gravació i els rotatius. Podríem
dir que la guerra no l’arriba a guanyar qui lluita millor o té un exèrcit més potent, sinó qui fa
creure a la gent que és l’autèntic guanyador.
És tan fort el poder que tenen els mitjans sobre els ciutadans que, avui en dia, encara són
controlats plena o parcialment pels estats. Per citar-ne uns exemples: berlusconi, president
italià, propietari de 5 canals al seu país; la Cia i els ultranacionalistes canals nord-americans
o el multimilionari i magnat de la comunicació rupert murdoch.
en el cas de la postguerra espanyola, poques pel·lícules posen de manifest aquesta qüestió
tan bé com ho fa Las Trece Rosas . Crida l’atenció, especialment, perquè la pel·lícula no es
centra directament a aquestes qüestions en el seu argument, la qual cosa ens indica que és
impossible entendre que va a passar a espanya en aquest període sense entendre el paper
que la propaganda i l’adoctrinament poblacional, als valors del nou règim, varen tenir.
Seguidament farem un repàs il·lustrat per totes les seqüències que il·lustren aquest destacat
paper.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
99

Propaganda llançada pels avions nacionals
alumnes 1r Cau: Las trece rosas
uns dels trets propis dels exèrcits que es veuen guanyadors després de la guerra és fer-se
amb la simpatia dels habitants dels territoris vençuts mitjançant accions com aquesta. Sobretot
si saben que la població passa fam. a la imatge es pot apreciar la frase “en la españa
nacional, una Grande y libre, ningún hogar sin lumbre, ninguna família sin pan.” impresa a
un sobre que porta un pa al seu interior.
Obligació a fer servir les senyes del nou Govern
un cop en s’acaba la Guerra Civil i en Franco arriba al poder, és necessari adoctrinar a la població
vençuda en els mites propis del règim. d’aquesta manera es creà un sentiment d’unitat
en tot el conjunt de la població espanyola. a la imatge es pot veure a un grup de falangistes
obligant a la població a fer la salutació franquista de la mà dreta aixecada, copejant
posteriorment a un vell per no saber-se el “Cara al Sol”. els falangistes, que havien format
part de les milícies i l’exèrcit nacional, quan acabà la guerra serviren al franquisme en tasques
com mantenir l’ordre, localitzar “rojos” i controlar que la població fos fidel als valors del
règim.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
100

Ordres radiofòniques
alumnes 1r Cau: Las trece rosas
durant la Guerra Civil, el poder de les ones radiofòniques fou d’extrema importància, no
només per la capacitat militar de donar ordres, sinó també per desorientar la població donant
la visió dels fets des del punt de vista d’un bàndol o l’altre. un cop acabada la guerra,
a través de la ràdio es donaven ordres a la població, en el cas de l’escena, de denunciar als
veïns o familiars per simpatitzar amb la república i els partits “rojos”. el fet de no denunciar,
convertia a la persona en còmplice del delicte d’insurgència, cosa que propicià denuncies
massives, sovint, incertes o falses propiciades per la por que ocasionaven les tortures, la
presó o l’afusellament.
Ostentació del Poder
Per commemorar la victòria nacional a la Guerra Civil, Franco, organitzà a madrid el “desfile
de la Victoria” on, apart d’una desfilada militar que demostrà el poder i la consistència del
règim, també es va fer ostentació de tots els símbols del franquisme, començant pel nou
escut, la nova bandera o el nou lema: “Franco, Franco, Franco. arriba espanya”. més que per
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
101

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
una qüestió interna aquest acte demostrà al mon que el Govern republicà a l’exili ja no
controlava el país, i que Franco era l’únic reconegut Cap de l’estat.
Destrucció de la propaganda republicana
Òbviament, la possessió de propaganda contrària al règim era delicte a l’espanya nacional,
per la qual cosa tothom en disposició de pamflets, revistes i cartells amb consignes republicanes
es varen veure obligats a desfer-se, al mateix temps que penjaven la nova bandera als
seus balcons. això demostra el perill, pel franquisme, del lliure intercanvi d’idees contraries
al nou estat.
La importància d’aparentar
en un moment de caos social, inseguretat jurídica i paranoia col·lectiva la posició social de
les persones es mesura exclusivament pel càrrec que ocupen dins la jerarquia del bàndol
guanyador. Falangistes, policies i militars passaren a ésser molt respectats ja que gracies a
ells, no només s’havia guanyat la guerra, sinó que també es mantenia l’ordre. a la imatge un
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
102

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
jove vestit de militar amb el rang de capità fa ostentació de la seva posició, malgrat que (i a
la pel·lícula no s’acaba d’especificar) potser no sigui un capità de l’exèrcit, només per vestir,
ja és tractat amb aquests honors.
El poder dins l’oci
les lleis de premsa (la del 38 de Suñer i la del 66 de Fraga) s’ocuparen, apart de l’edició informativa
i aplicar la censura, de fer a Franco i els valors de la nova espanya el centre de la
vida social. d’aquesta manera tothom, en qualsevol lloc i a qualsevol moment, sabia que
formava part d’un conjunt social i qui era el líder. tant és així, que en els espais d’oci com el
cinema es projectava un informatiu conegut com a no-do abans o després de la pel·lícula
(normalment censurada, per cert) i posteriorment els espectadors s’aixecaven, saludaven
i cantaven el “Cara al Sol”.
La propaganda revolucionària
en els continuats intents de sabotejar el règim, els insurrectes, de forma clandestina impri-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
103

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
mien paperetes amb consignes en contra de Franco. aquesta propaganda seria posteriorment
distribuïda en llocs públics amb la finalitat de demostrar les mancances del nou estat.
És un altre mostra de que controlar la informació exerceix un poder de pressió social. a la
imatge una de les consignes propagandístiques de la insurrecció pro-república.
Auxili Social i unitat envers l’adversitat: valors del règim
la Postguerra espanyola fou un dels períodes més durs per la població espanyola. Prova
d’això son les llargues cues que hi havia a les entrades dels centres d’auxili Social, Centres
de Caritat de l’església o els montes de Piedad. Posteriorment es repartiren cartilles de racionament
familiars, en les que s’indicaven les quantitats a rebre de menjar i no fou fins els
anys 50 amb l’apertura inicial del règim i el Pla d’estabilització que l’economia general i la
qualitat de vida dels espanyols millorà. a la fotografia un d’aquests centres d’auxili Social,
guardonat amb les senyeres del règim: la nova bandera i la bandera falangista.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib| iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
104

Els “rojos”, l’enemic interior
alumnes 1r Cau: Las trece rosas
alimentar la psicosi col·lectiva envers l’enemic interior, insurgent al règim, fou una de les
preocupacions a la postguerra. Franco sabia que l’única arma que disposava en aquell moment
per controlar la població i frenar els intents de revolució era l’estat de por. tant és així
que disposa de tot un mecanisme dissuasiu i propagandístic que consistí en tractar als presos
polítics com “enemics de l’estat” en comptes de criminals, creant l’etiqueta de “roig” per
tots aquells sospitosos de simpatitzar amb ideals revolucionaris contraris al règim. aquest
odi cap als “rojos” continuà fins i tot durant la transició, recordem que el PCe no fou legalitzat
fins l’abril del 1977.
Els símbols del règim a les institucions
la capacitat propagandística del règim no tenia límits. aules d’escola, negocis, despatxos
entre d’altres, havien de lluir els símbols del règim, un crucifix i un quadre del “Caudillo” com
a mínim, essent la bandera de l’estat opcional. a la fotografia es poden apreciar perfectament
aquest símbols a la sala de vistes d’una presó. Crida l’atenció que pocs mesos després
de la Guerra el mecanisme propagandístic ja estigués plenament integrat a totes i cadascuna
de les instàncies de la vida pública.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
105
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs

Els culpables de tots els mals
alumnes 1r Cau: Las trece rosas
al judici, una cinquantena de presumptes militants revolucionaris són jutjats en grup pels
mateixos delictes. el fiscal diu que son tots “rojos”, “massons”, republicans i perillosos pel
règim; en canvi el militar assignat a la seva defensa l’únic que argumenta davant el jutge
és que cada cas s’estudiï per separat, petició que en principi és aprovada però que mai es
complirà. un altre pic el règim fa servir els mecanismes dels que disposa per aplicar la coactivitat
i lluitar contra els enemics del estat.
Els herois de la guerra
a l’escena final de la pel·lícula s’observa com uns nins juguen als “afuselladors nacionals”. el
franquisme, just després d’acabar la guerra, ja posà en marxa la maquinària per fer entendre
que tothom que havia participat en “l’alliberació” espanyola era un heroi i un exemple
a seguir. no només ostentaven càrrecs i bons sous, sinó que comptaven amb el beneplàcit
de la població.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
106
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
anys més tard, aquests mateixos soldats es convertirien en protagonistes de documentals
i novel·les gràfiques juvenils. els nins, com a ments mal·leables, disposaren de plans específics
d’adoctrinament escolar i extraescolars (secció juvenil de la falange) amb la finalitat que
esdevinguessin bons ciutadans de la nova espanya.
Les dues espanyes, encara vives
un dels objectius de la Guerra Civil, especialment al seu darrer període (1938-39), fou la de
reunificar les dues espanyes: la republicana amb la nacional. Franco coneixia la necessitat
d’unificar totes les mentalitats sobre una mateixa doctrina, exercint el control militar a tots
els territoris de l’estat i implementant tot el mecanisme ideològic totalitari. administrativament
va aconseguir aquesta unió però socialment encara continuaren existint dues espanyes.
Sonaria clixé referir-nos a aquestes dues espanyes com la dels Vencedors i els Vençuts, així
que ens referirem a elles com la dels “rics” i els “pobres”. la postguerra fou un dels períodes
més durs de la història d’espanya, la misèria, la manca d’aliments i de la higiene feren patir
a tots els ciutadans, cert que al bàndol dels “perdedors” aquesta situació fou encara més
greu.
durant la pel·lícula es mostra contínuament aquesta polaritat. Per una banda els militars,
policies, i la gent burgesa amb una situació econòmica estable, i per altre els obrers que ho
han perdut tot es veren obligats a abandonar les seves llars, ja sigui perquè han estat devastats
per les bombes, o simplement perquè allà on residien no oferia benestar econòmic
(especialment els pobles).
7. Conclusions
Quan vàrem iniciar el treball partirem d’una hipòtesi que, un pic documentats, hem descobert
que era errònia.
Partirem de la hipòtesi que el govern nacional ajusticià els 50 militants revolucionaris (en
el que s’incloïen les “tretze roses”) acusats d’insurgència i conspiració per demostrar a la
resta de ciutadans que és el que passava als ciutadans que no eren afins als nous valors
espanyols. una recerca a l’arxiu de premsa històrica que té a disposició del ciutadà el ministeri
de Cultura, a les notícies que varen sortir els dies i mesos posteriors, ens demostra que
l’estat va mantenir el silenci més absolut damunt aquests fets.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
107
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs

alumnes 1r Cau: Las trece rosas
la intuïció ens diu que, potser, en aquests moments de caos social e incertesa, al franquisme
no l’interessava propagandísticament el fet que la gent s’assabentés que estaven afusellant
ciutadans en massa, en consells militars i amb una nul·la seguretat jurídica. apart,
a les potències estrangeres, que feren un rigorós seguiment de la Guerra Civil, no hagués
caigut bé conèixer que a la nova espanya es violaven els drets humans per mantenir una
certa cohesió social.
Per altra banda, sí que hem trobat nombroses referències, especialment als anys 50 i posteriors,
a l’afusellament d’aquestes dones. les hem trobat principalment a publicacions republicanes
de l’exili, com franceses i mexicanes. la història ens ha arribat com un mite a l’estil
de com ens han arribat altres històries contemporànies ( el franctirador Vasily Zaitsev a
“enemigo a las Puertas” o thomas edward lawrence a “lawrence de arabía”, per citar exemples
cinematogràfics) amb la diferència que fins fa 3 mesos es podia escoltar de primera mà
gracies a una de les protagonistes (a la pel·lícula, Carmen), que malauradament ja ha mort.
un pic haver fallat amb la hipòtesi inicial, és gran la nostra sorpresa quan descobrim que
aquest film posseeix tots els ingredients en matèria de medis d’informació, a la Postguerra,
que necessitem per elaborar un treball. la pel·lícula, apart d’estar basada en una historia
real, és rica en matisos i mostra com vivia la gent quan va acabar la guerra: la misèria, les
pors, les preocupacions… . una joia del cinema espanyol i sens dubte una eina pedagògica
molt a tenir en compte per fer servir el cinema com a font de coneixement històric.
BIBLIOGRAFIA
- “Prensa y propaganda bajo el franquismo” josé miguel delgado idarreta, Pilar, universidad
de la rioja.
- “Publicidad y propaganda en el franquismo (años 40 y 50) a través de la prensa. la españa
nacional-católica”, Francisco javier Valera bernal.
- biblioteca Virtual de Prensa Histórica – ministerio de Cultura, entre molts d’altres articles:
Mujeres españolas : boletín de la unión de mujeres antifascistas españolas en méxico’ 1951
Mujeres antifascistas españolas: boletín publicado por la unión de mujeres españolas’ 1950
Cultura y democraci: revista mensual’ - número 3 (01/03/1950)
Ahora: boletín interior de la delegación de la j. S. u. de Francia’ - número 9 (01/01/1946)
Nuestra Bandera: revista de educación ideológica del Partido Comunista de españa número
20 – 1958
- “la corta vida de trece roses” (reportaje en el diario el PaÍS, 11 de diciembre de 2005)
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
108

3
Notícies

Projecte de recerca:
La premsa diària de Mallorca en el camí cap a la Democràcia (1975 - 1977)
1. Introducció
Grup de Recerca d’Història de la Comunicació Social del CESAG
l’any 2012 es complirà el 35è aniversari de les primeres eleccions democràtiques. no havien
passat ni dos anys des de la mort del dictador, però fou un any i busques en els que
succeiren moltes coses. de fet, el que pretenem es fer un recorregut per aquest període a
través del mirall de la premsa diària mallorquina. 1976 i 1977 foren anys convulsos, sobretot
en el camp de la política i l’economia. el trànsit de les institucions polítiques i socials del
franquisme a les democràtiques fou un camí d’avenços i retrocessos i ple d’entrebancs. terrorisme
d’eta i d’extrema dreta, la legalització dels partits polítics, cal recordar l’alevosia i la
nocturnitat en la legalització del PCe (diumenge de Pàsqua de l’any 1977, un diumenge de
passió), l’obertura de canals de participació ciutadana, ja oberts a finals de la dictadura amb
el moviment veïnal, l’amnistia (l’eslògan llibertat, amnistia, estatut d’autonomia) general o
només dels presos polítics, tot plegat immersos en una greu crisi econòmica que generà
nombroses vagues en un clima de reactivació sindical que reclamava millores conjunturals
i estructurals. dins els sindicats existeix la convicció que la ruptura democràtica resoldrà
tots els mals econòmics.
així doncs, la visualització i la visibilitat dels agents socials i econòmics de l’evolució i la involució,
segons es miri, en la premsa diària mallorquina són l’objecte bàsic d’estudi.
el projecte es realitzat per membres investigadors del Grup de recerca d’Història de la Comunicació
del CeSaG i alumnes dels Graus en Periodisme i Comunicació audiovisual. el
projecte entraria perfectament dins una línia clàssica de recerca que és l’anàlisi de contin-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
110
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs

Projecte de recerca: La premsa diària de Mallorca en el camí cap a la Democràcia
guts de premsa i la seva contextualizació històrica.
els nostres punts de partida són tres. en primer lloc, les análisis ja fetes i publicades per part
dels professors Sebastià Serra i arnau Company amb la publicació pionera coordinada per
ambdós La premsa, la ràdio i la televisió des de la perspectiva històrica l’any 1994 i editada
per l’institut d’estudis baleàrics; l’article de Sebastià Serra “Prensa y periodistas en mallorca
durante la transición” dins l’obra col.lectiva coordinada per Carlos barrera Del Gacetero al
profesional del periodismo l’any 1999 i com a resultat d’un congrès de l’associació d’Historiadors
de la Comunicació.
en segon lloc, el treball fet per periodistes com és el cas de miquel Payeres Femenies, autor
del llibre Les utopies esvaïdes. Crònica política de la transició democràtica a les Illes Balears
(1974-1978), l’any 1999 i coordinador de l’obra col.lectiva editada pel Grup Serra Memòria
Viva o la crònica de Mallorca sota el franquisme, durant la transició i l’evolució dels darrers vint
anys que es distribuí per fascicles durant l’any 1995.
no oblidam el llibre que recull articles de fons del periodista del diario de mallorca andreu
Ferret La Huella del Maestro publicat per editora balear l’any 1997.
i, en tercer lloc, les publicacions generades pels propis diaris de caire commemoratiu.
així doncs, l’any 1989 el diari Baleares va treure un número especial del seu 50è aniversari;
l’any 1993 i amb motiu del centenari de la Ultima Hora elaborà en dos toms la publicació
Cien años Última Hora; finalment, l’any 2003 el Diario de Mallorca edità un especial
50è aniversari que duia per títol Cincuenta años de información. Diario de Mallorca.
2. Objectius
1. analitzar a través de la premsa diària el nostre trànsit de la dictadura a la democràcia.
2. estudiar les claus mediàtiques de tot aquest procés democratizador.
3. Presentar els agents que intervenen en el camí cap a la democràcia i com són caracteritzats
a la nostra premsa.
4. analitzar els mitjans com a transmissors de la nostra memòria col.lectiva d’un procés
històric social i polític trascendental per a la nostra configuració política actual.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
111

Projecte de recerca: La premsa diària de Mallorca en el camí cap a la Democràcia
5. difondre els trets més importants que té la premsa diària del període analitzat en la
configuració de l’opinió pública mallorquina.
6. analitzar fins a quin punt la premsa diària fou responsable del canvi social i polític de
la nostra societat en els anys estudiats.
7. observar quin paper va jugar la premsa diària en la construcció de nous espais polítics
i en la legitimació del poder establert.
8. determinar els diferents discursos i representacions de la nostra realitat social i política
que proposen els diaris en qüestió.
9. analitzar l’articulació entre els textos periodístics i els contextos històrics en que
aquests es produeixen, en la mesura en que els mitjans quan enregistren la memòria
del que s’ha produit poden ser llegits como a font històrica.
10. Visibilitzar al conjunt de persones de diferents edats, orígens geogràfics i condicions
socials presentats per la premsa, així com les seves accions i els escenaris en que
les desenvolupen.
11. analitzar la mirada informativa dels diaris d’informació general al procés que va de
la mort del dictador a la celebració de les primeres eleccions democràtiques (15 de
juny de 1977).
3. Fonts
a la dècada dels anys setanta es publicaven a mallorca quatre diaris: Baleares, propietat
de la cadena de premsa del movimiento; Ultima Hora que passà el 1974 de ser propietat
de la família tous, importants enpresaris de la ciutat Palma, a Pere Serra bauzà,
periodista i editor; Majorca Daily Buletin, del mateix Grup Serra, publicació en anglès,
que aparegué el desembre de 1962; i, finalmente, el Diario de Mallorca que en els anys
de la transició va tenir una forta presència del Grup march a l’accionariat. Sorgí el dia 2
de juny de 1953 a partir de la fusió dels diaris La Almudaina i Correo de Mallorca, propietat
de les empreses Prensa mallorquina S.a. i editorial mallorquina S.a i des de 1966
editora balear S.a. a partir de 1991 passà a ser majoritària Prensa ibérica S.a, Grup moll.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
112

Projecte de recerca: La premsa diària de Mallorca en el camí cap a la Democràcia
les tirades dels diaris en els anys 1975, 1976 i 1977, objecte
del nostre estudi, segons les cifres de la ojd eren les següents:(1)
Any Última Hora Baleares Diario de Mallorca
1975 13.776 23.505 22.244
1976 16.076 20.840 22.393
1977 18.656 17.138 20.426
Com evolucionen aquestes tres capçeleres durant aquests anys?
el Diario de Mallorca, amb la mort de Franco va passar a ser un diari de dretes liberal que
s’endinsà a fons amb la qüestió regional i anar donant prioritat i cobertura a la informació
local.
el Baleares és un clar exemple de la difícil evolució d’un diari del Movimiento que com hem
assenyalat en qüestió de tres anys redueix la seva tirada en quasi 6.500 exemplars. Presenta,
igual que molts diaris del Movimiento, una línia informativa dubitativa, no és posicionava ni
en el passat, ni en el futur amb la suficient convicció per a mantenir els lectors. ens mostra
un talant aperturista i favorable als canvis polítics al mateix temps que els canvis governamentals
i la pròpia opinió pública expressaven el seu recolçament a la transició. entenc que
el vell oficialisme del mitjà, acostumat a seguir els dictats governamentals, facilitava clarament
la integració als nous temps.
la Última Hora, es posicionà com a informador i animador del procés de la transició
democràtica i fou l’únic del tres que augmentà la seva tirada, de 13.700 passà
a 18.600. apostà per un estil més directe i que l’apropava al ciutadà en uns moments
en que la ciutadania anava adquirint consciència del seu protagonisme.
4. Hipòtesis
Partim de la hipòtesi general que els mitjans de comunicació –la premsa diària mallorquina-
influeixen i condicionen a través de la seva capacitat simbòlica, els nivells d’atenció del
públic respecte a certs temes, com a resultat de la selecció prèvia que fan aquests mitjans.
núria Simelió, professora de la uab, en la investigació del seu treball de doctorat ens va
demostrà com les portades dels diaris d’informació general de tirada nacional (Diario 16, El
País i La Vanguardia) dirigien la seva mirada informativa cap a les elits polítiques que primer
des del franquisme i després des dels primers governs de la monarquia, apareixien com a
gestors del canvi, amb un tractament positiu. Pel contrari, la majoria de la població gairebé
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
113

Projecte de recerca: La premsa diària de Mallorca en el camí cap a la Democràcia
no apareixia i quan sortia rebia una tractament amb connotacions passives o negatives. ¿Se
confirma aquesta tesis als diaris locals? Pens que el fet que la transició fora una evolució,
un reformisme i no una ruptura es sustentà en un continuïsme econòmic o social que es
produí durant aquesta etapa. això no fou per voluntat pròpia de la població, sinó perquè
aquesta no tingué la percepció d’un buit de poder o d’un canvi profund en els mecanismes
de control social de l’estat que permetès una radicalització transgressora de l’ordre socioeconòmic
vigent. ¿Són els mitjans els activadors d’aquesta percepció?
una segona hipótesis de la qual partim és la incidència que té la premsa escrita tant des del
punt de vista de la implantació del sistema democràtic com des del tractament de temes
més concrets com podria ser la problemàtica social i econòmica. Hem de constatar que pel
que fa a la política i notícies en general de l’estat si que hi ha un important espai a la premsa
diària, així com dels temes internacionals més rellevants. els darrers anys de vida del dictador
i el primers de la transició, objecte dels nostre estudi, es respiraven a la societat i a la
premsa aires de llibertat, de democràcia i d’amnistia. la premsa, independentment d’empreses
periodístiques diferents i d’interessos ideològics contraposats, lluitava per un interès
comú: la democràcia. Què es publicava?, quins debats públics es generaren entorn al que
es publicava?, i quina fou la tasca didàctica duta a terme per la premsa per a la consolidació
de la democràcia? Són tres interrogants que intentarem respondre al llarg de la recerca.
en tercer lloc, hem destriat entre peces informatives i d’opinió de política nacional que ens
expliquen, narren i cobreixen el procés de reforma o ruptura pactada del vell règim al nou
règim, i peces que donen cobertura a la dinàmica local.
entre les primeres caldria destacar, la mort de Franco, la proclamació de juan Carles com
a rei, la declaració programàtica del govern arias navarro (15 de desembre de 1975), el
projecte de reforma política president de govern (28 gener 1976), la amnistia, el terrorisme
i tots els seus impulsors (eta, extrema dreta, entre d’altres), la designació d’adolfo Suárez
com a president de govern, la llei per a la reforma política, la legalització del PCe, entre
d’altres. d’entre els segons cal mencionar entre d’altres la qüestió lingüística, per exemple
la Ultima Hora començà el 1976 una secció els dissabtes anomenada “Columna de foc” on
hi col.laboraren Francesc de borja moll, antoni Serra, aina moll, entre d’altres; i la problemàtica
de l’atur que a partir de la crisi energètica fa que es vagi incrementant, tenen ressò
a la premsa manifestacions, actes de protesta, negociacions col.lectives i els convenis.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
114
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs

5. Metodologia
-
-
Projecte de recerca: La premsa diària de Mallorca en el camí cap a la Democràcia
buidatge sistemàtic dels exemplars de les capçaleres entre el 20 de novembre de
1975 i el 30 de juny de 1977.
anàlisi de contingut: periodistes, temàtica, personatges referits en els articles,
institucions tractades i el seu enfocament i escenaris dels articles se-
leccionats. tot plegat analitzam editorials, nacional, local, opinió i portades
6. Resultats
Quines són les evidències producte de la nostra recerca?
1. monogràfic a la revista digital del Grup de recerca d’Història de la Comunicació del
CeSaG
2. Cicle de conferències “Contribució dels mitjans de comunicació a la democràcia”
3. libre la premsa diària mallorquina en el camí cap a la democràcia.
7. Cronograma de feina
-
-
buidatge sistemàtic (març 2011-juny 2012)
Publicació i difusió de resultats. (setembre-desembre 2012)
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
114
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs

Projecte de recerca: La premsa diària de Mallorca en el camí cap a la Democràcia
NOTES
(1) ComPanY mateS, a. – Serra buSQuetS, S. “el tractament de la llengua i cultura catalana, del
territori i de la problemàtica social a la premsa diària mallorquina durant la transició democràtica”,
a 25 años de libertad de expresión. Vii Congreso de la asociación de Historiadores de la Comuni-
cación, barcelona, 18-19 de novembre de 2004.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
114
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs

Temps de
Comunicar
La revista Temps de Comunicar pretén
aportar instruments de reflexió
acadèmics i científics que ens permetin
analitzar el passat i el present dels mitjans
de comunicació que ens envolten
des d’una perspectiva crítica.
Grup d’Història de la
Comunicació Social
REVISTA DE COMUNICACIÓ
I NOVES TECONOLOGIES