teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
emissores. Cal matisar que aquestes estaven adscrites majoritàriament a cadenes estatals la
qual cosa provocà una manca de presència del català a la ràdio privada mallorquina.
aquesta concentració de les emissores es va veure possibilitada per les operacions de
compra-venda de freqüències que es realitzaren després de les concessions. aquestes
operacions s’executaren d’esquenes a la legislació que especificava que qualsevol canvi en
l’explotació de les concessions precisava de la corresponent autorització. això ens permet
entreveure que, malgrat els intents governamentals per a controlar la radiodifusió, aquest
control només s’ha pogut exercir en el moment d’atorgar les concessions.
Val a dir que l’esmentada concentració empresarial ha anat acompanyada de la programática
i la geogràfica. això ha comportat una minva progressiva de la producció local, la gairebé
inexistència d’estrelles radiofòniques locals, que s’ha vist substituïdes per les estrelles estatals,
i la concentració d’emissores principalment a Palma, seguida de les poblacions més
importants de la Part Forana, com inca i manacor.
els dos epígrafs que a continuació desenvolupam plantejen una ampliació de les característiques
del panorama radiofònic mallorquí al llarg de la seva història i que, amb anterioritat,
hem apuntat. Cal recordar que és una història marcada per les successives conjuntures
socials, econòmiques, culturals i polítiques esdevingudes a mallorca i que, alhora,
han condicionat i determinat l’evolució del nostre ecosistema comunicacional. Per tant,
no podem fer una història dels nostres mitjans de comunicació ni entendre la seva evolució
sense contemplar les seves coordenades històriques i el temps en el que s’insereixen.
2. Orígens i evolució de la ràdio a Mallorca: Segona Republica, Guerra Civil i Franquisme
(1933-1975).
els orígens de la radiodifusió a mallorca els hem de cercar en tot un seguit d’iniciatives voluntaristes
conduides per tot un seguit de radioafeccionats que saberen transmetre la seva
passió per les ones i transformar-la en una necessitat comunicacional. dit d’una altra manera,
convertir la comunicació horitzontal entre els radioafeccionats en una comunicació
vertical amb la creació d’emissores lligades a persones i poc després a empreses.
de fet, als inicis dels anys 30 de segle XX, mallorca comptava amb 1943 llicències d’aparells
radioreceptors; això suposava l’existència de gairebé 6 llicències per cada 1000 habitants.
malgrat les xifres, les comunicacions radiofòniques eren molt deficients ja que amb moltes
dificultats arribava el senyal d’algunes emissores de la Península i d’emissores del nord
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
31