Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Ø<br />
alumnes 1r Cau: La lengua <strong>de</strong> las mariposas<br />
l’i l e (institut lliure d’ensenyament) i la seva filosofia subjacent, com una<br />
experiència avantguardista.<br />
3.1. L’Educació a Espanya entre l’any 1930 – 1936<br />
Són molts els autors que mantenen la tesi que a espanya entre 1900 i 1936 es va dur a terme,<br />
malgrat les crisis que s’arrossegaven <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle anterior, un procés <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnització<br />
en el camp educatiu; un fet que abastà una doble vessant. en primer lloc, la d’una política<br />
educativa. i, en segon lloc, la <strong>de</strong> reanimar i crear noves institucions per tal <strong>de</strong> donar eficàcia<br />
als projectes renovadors.<br />
amb anterioritat al perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> la restauració borbònica, el qual, ens certs aspectes, es pot<br />
dir que acabava amb la ii república, ja s’havien produït uns canvis i<strong>de</strong>ològics, al menys en<br />
alguns sectors <strong>de</strong> la societat espanyola, entre els quals hem d’assenyalar l’i<strong>de</strong>alisme krausista,<br />
<strong>de</strong>l qual parlarem més endavant, així com també el positivisme, l’evolucionisme i,<br />
en <strong>de</strong>finitiva, tot un conjunt d’aires nous, vinguts d’europa, que tingueren gran influència<br />
sobre el pensament d’intel·lectuals i joves universitaris d’aquí. no obstant això, la presència<br />
d’aquelles noves i<strong>de</strong>es provocava dues maneres d’entendre l’educació: la <strong>de</strong>ls “innovadors”<br />
i la <strong>de</strong>ls “tradicionals”.<br />
els primers, fent pinya entorn <strong>de</strong> Sanz <strong>de</strong>l río i Giner <strong>de</strong> los ríos, somniaven en una transformació<br />
d’espanya a través d’una renovació pedagògica. el seu pensament polític era <strong>de</strong>mocràtic<br />
i liberal, sense que cap d’aquests aspectes fora un impediment per mantenir la seva<br />
fe religiosa. el seu objectiu era nítid: fer persones a través <strong>de</strong> l’educació, i fer <strong>de</strong> l’educació<br />
interioritzada el camí cap a una nova societat. els tradicionalistes, pel seu costat, aspiraven<br />
a protegir els drets <strong>de</strong> l’església, assolint una postura més <strong>de</strong>fensiva, mostrant obertament<br />
una estructura política antiliberal.<br />
les noves i<strong>de</strong>es arriba<strong>de</strong>s a espanya , allà pels inicis <strong>de</strong>l s. XX, havien ajudat a crear un estat<br />
d’opinió sobre la pobre realitat que encarnava l’educació espanyola; una crítica que es veu<br />
reflectida en el programa <strong>de</strong> l’i l e, <strong>de</strong>l qual més endavant en direm alguna cosa més. aquestes<br />
mateixes i<strong>de</strong>es innovadores foren també les que donaren suport a la política educativa<br />
assolida per la república. malgrat tot, cal afirmar que la política educativa d’aquest perío<strong>de</strong><br />
s’articulava sobre pressuposts i<strong>de</strong>ològics <strong>de</strong> doble signe: el liberal <strong>de</strong> l’ i l e i el marxista <strong>de</strong>l<br />
PSoe, la qual cosa es convertí en font <strong>de</strong> problemes i <strong>de</strong>savinences, ja que en el fons no només<br />
es tractava d’una qüestió educativa, sinó també <strong>de</strong> diferències culturals i religioses.<br />
temPS <strong>de</strong> ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS <strong>de</strong> ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431<br />
C/ Costa <strong>de</strong> Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.<strong>cesag</strong>.org/ghcs<br />
86