04.05.2013 Views

teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Ø<br />

alumnes 1r Cau: La lengua <strong>de</strong> las mariposas<br />

l’i l e (institut lliure d’ensenyament) i la seva filosofia subjacent, com una<br />

experiència avantguardista.<br />

3.1. L’Educació a Espanya entre l’any 1930 – 1936<br />

Són molts els autors que mantenen la tesi que a espanya entre 1900 i 1936 es va dur a terme,<br />

malgrat les crisis que s’arrossegaven <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle anterior, un procés <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnització<br />

en el camp educatiu; un fet que abastà una doble vessant. en primer lloc, la d’una política<br />

educativa. i, en segon lloc, la <strong>de</strong> reanimar i crear noves institucions per tal <strong>de</strong> donar eficàcia<br />

als projectes renovadors.<br />

amb anterioritat al perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> la restauració borbònica, el qual, ens certs aspectes, es pot<br />

dir que acabava amb la ii república, ja s’havien produït uns canvis i<strong>de</strong>ològics, al menys en<br />

alguns sectors <strong>de</strong> la societat espanyola, entre els quals hem d’assenyalar l’i<strong>de</strong>alisme krausista,<br />

<strong>de</strong>l qual parlarem més endavant, així com també el positivisme, l’evolucionisme i,<br />

en <strong>de</strong>finitiva, tot un conjunt d’aires nous, vinguts d’europa, que tingueren gran influència<br />

sobre el pensament d’intel·lectuals i joves universitaris d’aquí. no obstant això, la presència<br />

d’aquelles noves i<strong>de</strong>es provocava dues maneres d’entendre l’educació: la <strong>de</strong>ls “innovadors”<br />

i la <strong>de</strong>ls “tradicionals”.<br />

els primers, fent pinya entorn <strong>de</strong> Sanz <strong>de</strong>l río i Giner <strong>de</strong> los ríos, somniaven en una transformació<br />

d’espanya a través d’una renovació pedagògica. el seu pensament polític era <strong>de</strong>mocràtic<br />

i liberal, sense que cap d’aquests aspectes fora un impediment per mantenir la seva<br />

fe religiosa. el seu objectiu era nítid: fer persones a través <strong>de</strong> l’educació, i fer <strong>de</strong> l’educació<br />

interioritzada el camí cap a una nova societat. els tradicionalistes, pel seu costat, aspiraven<br />

a protegir els drets <strong>de</strong> l’església, assolint una postura més <strong>de</strong>fensiva, mostrant obertament<br />

una estructura política antiliberal.<br />

les noves i<strong>de</strong>es arriba<strong>de</strong>s a espanya , allà pels inicis <strong>de</strong>l s. XX, havien ajudat a crear un estat<br />

d’opinió sobre la pobre realitat que encarnava l’educació espanyola; una crítica que es veu<br />

reflectida en el programa <strong>de</strong> l’i l e, <strong>de</strong>l qual més endavant en direm alguna cosa més. aquestes<br />

mateixes i<strong>de</strong>es innovadores foren també les que donaren suport a la política educativa<br />

assolida per la república. malgrat tot, cal afirmar que la política educativa d’aquest perío<strong>de</strong><br />

s’articulava sobre pressuposts i<strong>de</strong>ològics <strong>de</strong> doble signe: el liberal <strong>de</strong> l’ i l e i el marxista <strong>de</strong>l<br />

PSoe, la qual cosa es convertí en font <strong>de</strong> problemes i <strong>de</strong>savinences, ja que en el fons no només<br />

es tractava d’una qüestió educativa, sinó també <strong>de</strong> diferències culturals i religioses.<br />

temPS <strong>de</strong> ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS <strong>de</strong> ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431<br />

C/ Costa <strong>de</strong> Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.<strong>cesag</strong>.org/ghcs<br />

86

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!