teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

Ø
alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
l’i l e (institut lliure d’ensenyament) i la seva filosofia subjacent, com una
experiència avantguardista.
3.1. L’Educació a Espanya entre l’any 1930 – 1936
Són molts els autors que mantenen la tesi que a espanya entre 1900 i 1936 es va dur a terme,
malgrat les crisis que s’arrossegaven des del segle anterior, un procés de modernització
en el camp educatiu; un fet que abastà una doble vessant. en primer lloc, la d’una política
educativa. i, en segon lloc, la de reanimar i crear noves institucions per tal de donar eficàcia
als projectes renovadors.
amb anterioritat al període de la restauració borbònica, el qual, ens certs aspectes, es pot
dir que acabava amb la ii república, ja s’havien produït uns canvis ideològics, al menys en
alguns sectors de la societat espanyola, entre els quals hem d’assenyalar l’idealisme krausista,
del qual parlarem més endavant, així com també el positivisme, l’evolucionisme i,
en definitiva, tot un conjunt d’aires nous, vinguts d’europa, que tingueren gran influència
sobre el pensament d’intel·lectuals i joves universitaris d’aquí. no obstant això, la presència
d’aquelles noves idees provocava dues maneres d’entendre l’educació: la dels “innovadors”
i la dels “tradicionals”.
els primers, fent pinya entorn de Sanz del río i Giner de los ríos, somniaven en una transformació
d’espanya a través d’una renovació pedagògica. el seu pensament polític era democràtic
i liberal, sense que cap d’aquests aspectes fora un impediment per mantenir la seva
fe religiosa. el seu objectiu era nítid: fer persones a través de l’educació, i fer de l’educació
interioritzada el camí cap a una nova societat. els tradicionalistes, pel seu costat, aspiraven
a protegir els drets de l’església, assolint una postura més defensiva, mostrant obertament
una estructura política antiliberal.
les noves idees arribades a espanya , allà pels inicis del s. XX, havien ajudat a crear un estat
d’opinió sobre la pobre realitat que encarnava l’educació espanyola; una crítica que es veu
reflectida en el programa de l’i l e, del qual més endavant en direm alguna cosa més. aquestes
mateixes idees innovadores foren també les que donaren suport a la política educativa
assolida per la república. malgrat tot, cal afirmar que la política educativa d’aquest període
s’articulava sobre pressuposts ideològics de doble signe: el liberal de l’ i l e i el marxista del
PSoe, la qual cosa es convertí en font de problemes i desavinences, ja que en el fons no només
es tractava d’una qüestió educativa, sinó també de diferències culturals i religioses.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
86