Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
alumnes 1r Cau: La lengua <strong>de</strong> las mariposas<br />
tanmateix és <strong>de</strong> justícia afirmar que mai, com en els anys <strong>de</strong> la ii república, s’havia tingut<br />
tan clara i valorada la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> l’educació com a força necessària per a transformar la societat.<br />
la Guerra Civil, en canvi, va suposar un retrocés fortament consi<strong>de</strong>rable i un tancar les<br />
portes a moltes d’aquelles experiències segui<strong>de</strong>s amb tant d’interès en la majoria <strong>de</strong> països<br />
d’europa i d’amèrica <strong>de</strong>l nord.<br />
3.2. El contetx <strong>de</strong> l’Escola Nova<br />
l’escola nova ha <strong>de</strong> ser compresa com un moviment ample que s’originà a nivell d’europa i<br />
que, en la nostra exposició, volem valorar com un referent pel que fa a l’orientació i mo<strong>de</strong>rnització<br />
<strong>de</strong> l’educació en el nostre país.<br />
l’escola nova, precisament perquè naixia <strong>de</strong>s <strong>de</strong> baix, no va sorgir com un moviment uniforme,<br />
sinó que partint <strong>de</strong> tota una sèrie d’assajos pedagògics apuntava vers un canvi d’allò<br />
que fins a aquell moment havia estat consi<strong>de</strong>rat el centre <strong>de</strong> l’ensenyament, passant <strong>de</strong> la<br />
centralitat que tenia el mestre i el seu programa, a valorar l’alumne i el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.<br />
tot un viratge en el camp <strong>de</strong> l’educació que, com qualcú ha dit, es<br />
convertia en una mena <strong>de</strong> revolució copernicana.<br />
el canvi en el camp educatiu té, tanmateix, les seves claus hermenèutiques que aju<strong>de</strong>n a la<br />
seva comprensió, com pot ser, entre d’altres, l’acceptació <strong>de</strong>ls drets humans per part d’un<br />
major nombre <strong>de</strong> països, els quals assumien l’obligació d’oferir una educació universal i<br />
gratuïta. tampoc s’ha d’oblidar l’aportació d’homes com el mateix rousseau, el qual avançant-se<br />
al floreixement <strong>de</strong> l’escola nova parlava <strong>de</strong> l’educació natural <strong>de</strong>l nin. en <strong>de</strong>finitiva,<br />
l’escola nova era presentada com un moviment renovador fonamentat sobre principis com<br />
ara la proximitat a la vida, el puerocentrisme, l’activitat, la vitalitat o la re<strong>de</strong>finició <strong>de</strong>l rol <strong>de</strong>l<br />
docent.<br />
amb aquest horitzó <strong>de</strong> fons po<strong>de</strong>m acostar-nos, amb coneixement <strong>de</strong> causa, a dir dues<br />
paraules sobre les actituds pedagògiques que encarna el protagonista <strong>de</strong> la pel·lícula, d.<br />
Gregori.<br />
3.3.L’I L E i el seu suport i<strong>de</strong>ològic<br />
no hi ha dubte que l’experiència pedagògica <strong>de</strong> més pes que sobresurt en el perío<strong>de</strong> que<br />
estam analitzant és l’i l e. la institució naixia com a reacció a la llei d’orovio, la qual pretenia<br />
temPS <strong>de</strong> ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS <strong>de</strong> ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431<br />
C/ Costa <strong>de</strong> Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.<strong>cesag</strong>.org/ghcs<br />
87