teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

alumnes 1r Cau: La lengua de las mariposas
rava l’estat de guerra i ocupava Pamplona. Paral.lelament, Queipo de llano s’apoderava de
Sevilla i extenia la rebel.lió per andalusia, provocant la immediata repressió contra les persones
progessistes i d’esquerres.
l’objectiu d’acabar amb el progrés educatiu i cultural fou fonamental en la insurrecció del
18 de juliol. a les guerres civils, la violència fora dels fronts s’ha basat amb molta freqüència
en motius vergonyosos, revenges personals, envejes i rancúnies. Però, en el cas de les
matances sistemàtiques de mestres d’escola tot just s’inicià la guerra civil, raons polítiques
guiaren les crueltats personals.
Sembla clar que darrera els assassinats, de la cruesa, el dolor i la por, existia la política del
franquisme: una campanya sistemàtica d’erradicació de la política educativa i cultural de la
república. l’any 1937, josé Pemartín, cap del Servei d’ensenyament Superior i mitjà, declarava
el següent:
“Tal vez un 75% del personal oficial enseñante ha traicionado –unos abiertamente, otros
solapadamente, que son los más peligrosos- la causa nacional. Una depuración inevitable va a
disminuir considerablemente, sin duda, la cantidad de personas de la enseñanza oficial”.
només unes dades que ens permeten veure la magnitud del procés depuratiu. a nou províncies
de les que existeixen dades sistemàtiques, foren executats uns 250 mestres. i 54 instituts
públics d’ensenyament secundari creats per la república foren tancats. Com a afegitó,
cal assenyalar que al voltant d’un 25% dels mestres sofriren qualque tipus de repressió i un
10% foren inhabilitats de per vida. a euskadi i Catalunya, tots els mestres de l’ensenyament
públic foren donats de baixa i tingueren que sol.licitar la seva readmissió a través d’un costós
procés.
les raons de les execucions eren erradicar l’esperit de la república encarnat en els mestres
i l’educació; provocar una por generalitzada. Pensau que la por paralitza a la gent. aquestes
raons foren reforçades per les venjances personals. a l’hora de dur a terme la respressió, no
només foren els executors els responsables. aquells eren generalment grups de falangistes
armats que després brevejaven en el pobles dels assassinats comesos i asustaven als veïns.
una bona part de responsabilitat correspongué als sacerdots de l’església Catòlica: elaboraven
llistes negres i acompanyaven en els afussellaments. Hi ha molts testimonis.
l’església també apareix en el film. de fet, es planteja l’excessiu pes que té aquesta en assumptes
de l’estat i en la vida quotidiana de la gent. Fixau-vos en el diàleg entre el capellà i
el mestre en el que el llatí es converteix en punta de llança del conflicte.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
84