teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

afel Puigserver Pou: La premsa forana de Mallorca
municipis de mallorca diferents publicacions amb la missió d’informar, formar i entretenir
als ciutadans respecte a la situació política, econòmica, social, cultural dels pobles, per tal
de contrarrestar l’increment la influència de la premsa de Palma de caire centralitzadora.
aquest procés d’aparició de la premsa forana l’hem de classificar cronològicament en quatre
fases de desenvolupament:
a) la primera fase s’inicià en el darrer terç del segle XiX i fou interrompuda per la
Guerra Civil. Va tenir el seu màxim esplendor durant la Segona república, sobretot per
l’aparició de publicacions de caràcter polític. es tracta de publicacions «històriques»
com el setmanari Sóller (1885) o Felanitx (1935).(1)
b) una segona etapa de la premsa forana s’inicià a partir de la segona meitat de segle,
com és el cas de la revista bona Pau de montuïri (1952) , Perlas y Cuevas de manacor i
bellpuig d’artà, ambdues de l’any 1960.
c) la tercera fase la podem situar en els anys setanta i vuitanta, quan la premsa forana
va assolir el seu «boom», sobretot gràcies a la fi del franquisme i l’arribada de la
democràcia. algunes d’aquestes revistes a destacar són Dijous (inca), Coa Negra (Santa
maría del camí), Es saig (algaida), Llucmajor de pinte en ample, Pòrtula (Pòrtol, marratxí),
Flor de card (Sant llorenç des Cardassar), 7 Setmanari (manacor), entre d’altres.(2)
d) una darrera fase, que encara continua són aquelles publicacions que han sorgit ja
a finals dels vuitanta i principis dels noranta, com és el cas d’Udol (llubí), Cent per cent
(manacor), ... algunes de les quals presenten una major professionalització.
el nostre àmbit d’estudi l’emmarcaríem dins aquestes dues darreres etapes (des dels anys
setanta fins a l’actualitat), les quals coincideixen amb períodes d’expansió de la premsa
escrita en català i també de la seva consolidació, ja sigui com a publicació associativa o com
a publicació professional.
la premsa forana de mallorca és un fenomen específic i nou, tot i que hi podem trobar
una certa similitud amb la premsa comarcal de Catalunya,(3) la qual cosa confirma el caire
excepcional del fenomen com a característic dels territoris de parla catalana, i que que va
donar lloc a una fórmula associativa entre les diferents publicacions, l’associació de Premsa
Forana de mallorca (aPFm). Cal dir però, que mentre a Catalunya la premsa comarcal inclou
i potencia la presència de publicacions diàries i setmanals de veritable cobertura comarcal,
en el cas mallorquí destaca més la procedència (localitat d’edició) de les publicacions que
no la funció comunicativa, ja que aquesta queda absorbida per els mitjans de comunicació
de la capital.(4)
des de 1975, els canvis polítics, socioeconòmics i culturals han provocat profundes
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn:2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
47