teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

joan josep matas Pastor: Història de la ràdio a Mallorca
vernamentals, cansada de la censura informativa prèvia. entre 1982 i 1986, antena 3 mallorca
es convertí en l’emissora de ràdio convencional amb més audiència a les balears, amb
88.000 oients l’any 1986.
durant els anys 80 fins a les properes concessions de l’any 1989, el panorama radiodifusor
mallorquí a l’àmbit privat quedà com a continuació esmentam: ràdio Popular i ràdio
mallorca, a ona mitjana; i ràdio Popular, ràdio mallorca, antena 3, antena 3 internacional,
ràdio 80 i rueda de emisoras rato, a Freqüència modulada.(12)
Cal puntualitzar que rueda de emisoras rato és l’única que no està localitzada a Palma,
sinó que està a inca. manita Sa aconseguí el 21 d’agost de 1982 la freqüència 101.4 Fm a
l’esmentada localitat, la qual el 8 de maig de 1991 fou transferida a rueda de emisoras rato.
Val a dir que l’any 1987 la cadena rato ja tenia 5 om i 37 d’Fm, amb diferents noms, com
manita Sa, muinmo Sa o ràdio informació Gaditana, entre d’altres. ben aviat, es convertí en
la primera emissora comercial que es situava a la Part Forana de mallorca. les concessions
de 1989 li atorgaren dues llicències, una a Palma i l’altre a manacor. aquest és l’embrió de
l’actual ràdio balear, amb emissores a Palma, inca, manacor, alcúdia, maó i eivissa. Val a dir
que ràdio balear va fer i fa una aposta pel bilingüisme i per una programació de producció
pròpia vertebrada al voltants de la informació local i l’entreteniment musical.
Cal tenir ben present que ràdio balear ha esdevingut l’única emissora de ràdio privada de
les illes que ha fet una aposta clara per l’àmbit suprainsular, que combina l’aspecte local
amb desconnexions amb la seu central de Palma. la inexistència d’inniciatives suprainsulars
en l’espai radiofònic insular ha dificultat la configuració d’una realitat balear i ve a demostrar
que no hi ha un espai comunicactiu balear, ja sigui per la discontinuïtat territorial i
institucional o per la disgregació social o per la diferències de costums.
ona Cero es formà als inicis dels anys norant a partir de tres emissores concedides directament
a l’onCe, ubicades a Palma, maó i badajoz, les emissores del Grup ràdio amanecer
Sa, comprades per l’onCe, i unes 20 emissores comprades a l’associació de ràdios independents.
ben aviat, concretament l’1 d’abril de 1990 es produí un acord entre l’onCe i
rueda de emisoras rato en la que aquesta li venia 63 de les 72 emissores propietat de rato.
això suposà que el mes de novembre de 1990, onda Cero comptava amb 104 emissores a
tot l’estat. la cadena es completà quan a principis de 1991, l’onCe acordà amb blas Herrero,
propietari de ràdio blanca Sa, la compra de 25 emissores arreu de l’estat. l’actual freqüència
101.0 fou concedida a divercisa Sa propietat de l’onCe a les concessions de 10 de febrer
de 1989.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
41