teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

Projecte de recerca: La premsa diària de Mallorca en el camí cap a la Democràcia
no apareixia i quan sortia rebia una tractament amb connotacions passives o negatives. ¿Se
confirma aquesta tesis als diaris locals? Pens que el fet que la transició fora una evolució,
un reformisme i no una ruptura es sustentà en un continuïsme econòmic o social que es
produí durant aquesta etapa. això no fou per voluntat pròpia de la població, sinó perquè
aquesta no tingué la percepció d’un buit de poder o d’un canvi profund en els mecanismes
de control social de l’estat que permetès una radicalització transgressora de l’ordre socioeconòmic
vigent. ¿Són els mitjans els activadors d’aquesta percepció?
una segona hipótesis de la qual partim és la incidència que té la premsa escrita tant des del
punt de vista de la implantació del sistema democràtic com des del tractament de temes
més concrets com podria ser la problemàtica social i econòmica. Hem de constatar que pel
que fa a la política i notícies en general de l’estat si que hi ha un important espai a la premsa
diària, així com dels temes internacionals més rellevants. els darrers anys de vida del dictador
i el primers de la transició, objecte dels nostre estudi, es respiraven a la societat i a la
premsa aires de llibertat, de democràcia i d’amnistia. la premsa, independentment d’empreses
periodístiques diferents i d’interessos ideològics contraposats, lluitava per un interès
comú: la democràcia. Què es publicava?, quins debats públics es generaren entorn al que
es publicava?, i quina fou la tasca didàctica duta a terme per la premsa per a la consolidació
de la democràcia? Són tres interrogants que intentarem respondre al llarg de la recerca.
en tercer lloc, hem destriat entre peces informatives i d’opinió de política nacional que ens
expliquen, narren i cobreixen el procés de reforma o ruptura pactada del vell règim al nou
règim, i peces que donen cobertura a la dinàmica local.
entre les primeres caldria destacar, la mort de Franco, la proclamació de juan Carles com
a rei, la declaració programàtica del govern arias navarro (15 de desembre de 1975), el
projecte de reforma política president de govern (28 gener 1976), la amnistia, el terrorisme
i tots els seus impulsors (eta, extrema dreta, entre d’altres), la designació d’adolfo Suárez
com a president de govern, la llei per a la reforma política, la legalització del PCe, entre
d’altres. d’entre els segons cal mencionar entre d’altres la qüestió lingüística, per exemple
la Ultima Hora començà el 1976 una secció els dissabtes anomenada “Columna de foc” on
hi col.laboraren Francesc de borja moll, antoni Serra, aina moll, entre d’altres; i la problemàtica
de l’atur que a partir de la crisi energètica fa que es vagi incrementant, tenen ressò
a la premsa manifestacions, actes de protesta, negociacions col.lectives i els convenis.
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
114
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs