04.05.2013 Views

teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

alumnes 1r Cau: Las trece rosas<br />

Franco i els seus responsables <strong>de</strong> la gestió <strong>de</strong> la premsa aconseguiren minimitzar l’impacte<br />

social que suposa viure sota un règim totalitari.<br />

Com ens ha <strong>de</strong>mostrat la història, el control <strong>de</strong> la informació és més po<strong>de</strong>rós que qualsevol<br />

exèrcit. el filòsof i sociòleg alemany, jurgën Habermas (1929) al seu treball La inclusión <strong>de</strong>l<br />

otro. Estudios <strong>de</strong> teoría política estudià com tots els estats totalitaris <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’època medieval<br />

havien fet grans esforços per sotmetre l’esfera Pública als seus interessos. Franco no només<br />

aplicà mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle XX com és el control <strong>de</strong> la premsa, sinó que aplicà els propis <strong>de</strong>l<br />

S. XiX i anteriors, com el control <strong>de</strong> l’església o l’ostentació sense presents <strong>de</strong> simbologia<br />

romàntica com l’àguila negra, la ban<strong>de</strong>ra, l’escut o l’heràldica falangista, que és l’emblema<br />

<strong>de</strong>ls reis Catòlics, isabel i Ferran. Fet que fos imitat i compartit amb la resta d’estats totalitaris<br />

(Feixisme italià, nazisme alemany, estalinisme…).<br />

durant la guerra, especialment a la Guerra Civil, es palpable la necessitat que tenen els<br />

bàndols per controlar les emissores <strong>de</strong> ràdio, els estudis <strong>de</strong> gravació i els rotatius. Podríem<br />

dir que la guerra no l’arriba a guanyar qui lluita millor o té un exèrcit més potent, sinó qui fa<br />

creure a la gent que és l’autèntic guanyador.<br />

És tan fort el po<strong>de</strong>r que tenen els mitjans sobre els ciutadans que, avui en dia, encara són<br />

controlats plena o parcialment pels estats. Per citar-ne uns exemples: berlusconi, presi<strong>de</strong>nt<br />

italià, propietari <strong>de</strong> 5 canals al seu país; la Cia i els ultranacionalistes canals nord-americans<br />

o el multimilionari i magnat <strong>de</strong> la comunicació rupert murdoch.<br />

en el cas <strong>de</strong> la postguerra espanyola, poques pel·lícules posen <strong>de</strong> manifest aquesta qüestió<br />

tan bé com ho fa Las Trece Rosas . Crida l’atenció, especialment, perquè la pel·lícula no es<br />

centra directament a aquestes qüestions en el seu argument, la qual cosa ens indica que és<br />

impossible entendre que va a passar a espanya en aquest perío<strong>de</strong> sense entendre el paper<br />

que la propaganda i l’adoctrinament poblacional, als valors <strong>de</strong>l nou règim, varen tenir.<br />

Seguidament farem un repàs il·lustrat per totes les seqüències que il·lustren aquest <strong>de</strong>stacat<br />

paper.<br />

temPS <strong>de</strong> ComuniCar - nº 1 | 2011 | - mitjanS <strong>de</strong> ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431<br />

C/ Costa <strong>de</strong> Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.<strong>cesag</strong>.org/ghcs<br />

99

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!