teMps de coMUNicaR Logotip deL cesag

empar bosch: Visions de la dona a les publicacions de la transcisió a Palma
gegaren les primeres passes per rebutjar el paper d’objecte impersonal que el franquisme
havia assignat a la dona i reivindicaren el paper protagonista que a la dona li corresponia
com a subjecte i veu de la seva pròpia història.
des de finals del segle XViii, quan jean-jacques rousseau va escriure Emilio o De l’educació,
no solament es veu modificat el paper que se li dóna al nen en l’educació, sinó que també
queda dibuixada una figura de dona exclusivament mare que contagia a tota la cultura
occidental des de llavors fins als nostres dies. referent a això Victòria Sau en Ser mujer, fin
de una imagen tradicional escriu:
“La invisibilidad de la mujer en la tarea global de construir el mundo (...) deja a las niñas
sin referencias femeninas a las que fijarse (...). Será después el propio sistema sexista el que cínicamente
las acusará de carecer de trascendencia”.(2)
la societat espanyola i, particularment, les dones van sofrir de diferent forma l’impacte
de l’aixecament militar de juliol de 1936 i la guerra civil espanyola. la sublevació i els anys
posteriors de repressió van donar pas a la letargia de la consciència feminista que s’havia
despertat durant la ii república i, més encara, van reforçar els trets fonamentals del sistema
patriarcal, eliminant les opcions que poguessin suposar canvis en els rols genèrics atribuïts
a les dones.
la dona que va necessitar crear el franquisme per consolidar la base social de la dictadura
va ser el de “dona-esposa-mare”. aquest model va anar dibuixant-se a través de la legislació,
la Secció Femenina i el suport ideològic i pràctic de l’església Catòlica. Paral·lelament es
va dur a terme una política de segregació de sexes a l’escola i es van reimplantar en el Codi
Penal els articles referents a crims passionals, adulteri i amistançament. Com a resultat de
l’aplicació d’aquest model de dona esposa i mare, les dones, fins i tot les afins al règim, van
quedar apartades dels centres de poder i decisió de l’estat.
la dona va quedar relegada a la feina de la llar i vetada per a exercir qualsevol professió intellectual
fora de la de mestra. la destinació fixada a les dones en l’interior de la llar, impedia
que assolissin nivells d’instrucció ni tan sols mitjos ja que estaven considerats superflus per a
una bona esposa. les nenes de la classe mitjana i alta eren educades en els col·legis religiosos
en l’obediència, submissió i castedat. les dones casades no podien disposar dels seus béns
parafernals, ni acceptar herències, ni comparèixer en judicis per si mateixes, ni contractar(3).
a la mort del general Francisco Franco, un dels processos de transformació social que dis-
temPS de ComuniCar - nº 1 | 2011 | -mitjanS de ComuniCaCió ib | iSSn: 2174 - 7431
C/ Costa de Saragossa 16, 07013 - Palma mallorca | CiF: r0700117e | www.cesag.org/ghcs
76