1 PORTADA.FH11 - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de ...

20
E Especial
Història de la TV
Història de la TV
Sens dubte la televisió van revolucionar les llars al segle XX. Aquest aparell s’ha convertit
imprescindible per a una gran part de la societat a qualsevol hora del dia. La paraula “televisió” és
d’origen francès i va ser utilitzada per primera vegada al 1900,
pel físic rus Constantin Perskiy a l’Exposició Universal de Paris.
La televisió va desenvolupar-se
al ritme dels descobriments
dels científics de
tot el món, que van anarse
succeint any darrera any.
Tot va començar gracies a
Joseph May al 1873, aquest
irlandès va descobrir
l’efecte fotoelèctric; anys
desprès el físic alemany Paul
Nipkow, va pensar en
transmetre imatges a distància
mitjançant la descomposició de punts lluminosos
que podien convertir-se en senyals elèctrics i va
patentar el disc Nipkow, un projecte de televisió que
no va tirar endavant.
L’escocès John Baird va aconseguir transmetre imatges
des d’Europa a EEUU (1927), a invenció del tub de
rajos catòdics l’any 1897 per part de Karl Ferdinand,
juntament amb els avanços que va assolir Paul Nipkow,
van permetre un avanç espectacular per a la televisió.
La primera imatge sobre un tub de rajos catòdics va
ser possible l’any 1911 a l’Institut Tècnològic de Sant
Petesburg, gràcies als científics Boris Rossing i Vladimir
Kosma, possiblement la ciència de la televisió, deu
més a Vladimir que a cap altre investigador, ja que
els seus avanços van ser decisius per a l’avaluació de
la televisió.
El 27 de gener de 1926 John Logie Baird va fer una
demostració davant la Real Institució d’Anglaterra,
d’un captador mecànic, compost de tres discos, és a
dir, un principi de televisió, aquest mateix any el
japonès Kenjito Takayanaggi realitza la primera transmissió
de televisió utilitzant un tub de rajos catòdics.
La televisió va evolucionar força durant els anys 20 i
30, d’aquesta manera cap a els anys 30, diversos països
comencen a transmetre un servei de programació
regular, pràcticament tots ells, amb estàndards diferents,
a Gran Bretanya la BBC al 1936, a França al
1937.
Al 1945 s’estableixen les normes CCIR, aquesta norma
regula l’exploració, modulació i transmissió del senyal
de televisió, 7 anys després tot Europa, exceptuant
Gran Bretanya i França adapten el sistema de 625
línies, creat pel suïs Gerber.
Als anys 50, la televisió
es converteix en la bandera
tecnològica dels
països.
A Espanya la televisió
arranca l’any 1951, amb
la norma de 625 línies. A
finals de la dècada dels 50, entra en servei l’enllaç
radioelèctric entre Madrid i Barcelona, alhora que
les emissores de Saragossa i Barcelona comencen,
anys després, les transmissions via satèl·lit, gràcies als
satèl·lits geoestacionaris que cobreixen tot el món.
A la dècada dels 60, la televisió arribà a les Illes
Canàries, també TVE crea un segon programa emetent
als canals de la UHF, en aquell moment el mercat de
televisors a Espanya
supera els dos milions.
Una vegada establerta
la televisió
pràcticament a tot
DuMont
el món, l’avanç tecnològic
progressa
dia a dia i la televisió a color és el següent salt de
qualitat per l’usuari cap a els anys 60. Però és molt
abans quan es comença a experimentar amb els colors
d’una forma molt bàsica amb només tres colors, al
1928. Gràcies a Baird s’inicien aquestes proves, al 1940
Peter Goldmark presenta un sistema per transmetre
en 3 colors a la CBS, aquell mateix any, el mexicà
Guillermo González, patentà un sistema tricromàtic
seqüencial de camps. Columbia Broadcasting System
va adquirir aquest sistema per a les seves transmissions
de televisió, al 1951, l’enginyer americà Hirsh presenta
el primer sistema de televisió de color que respectava
la compatibilitat entre imatges a color i blanc i negre,