1 PORTADA.FH11 - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de ...

46
Opinió
Gestió urbanística i telecomunicacions
España (TdE), tots ells, amb drets sobre l’ocupació
sobre el domini públic municipal, a efectes de poder
desplegar les seves xarxes de telecomunicacions.
Aquest desplegament comporta necessàriament la
construcció d’infraestructures a l’espai de domini
públic. La concurrència en un mateix municipi de
diversos operadors, incloent a TdE, amb dret a construir
infraestructures subterrànies, fa que s’arribi a
situacions que en ocasions, per manca d’acord entre
els diversos operadors, es plantegi un ús no optimitzat
del domini públic. Aquesta manca d’acord es pot
donar a diversos àmbits, sent els més freqüents la
duplicitat infraestructures realitzades en via pública
(pels diversos operadors).
Això genera, per una part les constants molèsties als
ciutadans per la profusió d’obres que per la construcció
de canalitzacions són necessàries per als diversos
operadors, i per l’altra part, el constant deteriorament
de paviments en voreres o calçades, a causa de la
realització gradual d’obres infraestructures (rases i
pericons).
Alguns països subdesenvolupats –sense normativa que reguli les
Infraestructures Comunes de Telecomunicacions – presenten
aspectes tan lamentables com el que il·lustra la fotografia a
Damasco (Síria)
De totes maneres, la legislació al respecte, disposa
que “los operadores con licencia para instalar redes
públicas de telecomunicaciones que soliciten y obtengan
derecho de ocupación del dominio público
[...], podrán ser obligadas al uso compartido de las
instalaciones que se realicen sobre las propiedades
afectadas”.
Dintre de tots els tipus d’infraestructures existents,
ens centrarem en aquest treball a les infraestructures
d’accés que es desenvolupen a l’àmbit urbà, i que
per exigències de la normativa urbanística a cada cas
ha de ser canalitzat.
Una forma d’entendre el que hauria de ser una
utilització racional de les infraestructures d’accés és
a través d’un símil de gestió d’una xarxa de carreteres.
En aquest suposat, estarem ràpidament d’acord que
no és viable duplicar les carreteres per anar a un
mateix lloc. No té cap sentit la idea que de cada usuari
o grup d’usuaris es realitzin les seves pròpies carreteres
per realitzar els seus trajectes més habituals. La idea
que es pretén és la realització d’un únic accés i compartir
correctament el seu ús.
Actualment, s’observa en zones urbanes consolidades,
siguin residencials o industrials, una important dupli-
Actualment, s’observa en zones
urbanes consolidades, siguin
residencials o industrials,
una important duplicitat
d’infraestructures
citat d’infraestructures. Probablement, aquest sigui
un dels hándicaps més importants al que s’enfronta
el segon operador, ja que en la majoria dels casos,
en existir ja una infraestructura (propietat de
l’operador dominant), la nova infraestructura necessària
ha de ser sufragada per a la resta d’operadors.
Això representa un llast molt important per al seu
desenvolupament.
Per tant, en un entorn en el que es preveu imminent
la implantació de xarxes FTTX de cara a suportar
aplicacions com la televisió d’alta definició (HDTV),
la figura de l’enginyer o enginyer tècnic de telecomunicacions
serà de vital importància de forma de
projectista i consultor en l’àmbit de les infraestructures
en planta externa, conjugant les necessitats del sector
privat, d’acord a l’impuls i reglamentació del sector
públic
Nacho Aso
Eng. Tèc. Telecomunicacions
Key Account Manager
ONO