14.05.2013 Views

MERCAR, - Associació Esclat

MERCAR, - Associació Esclat

MERCAR, - Associació Esclat

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

La revista<br />

de l’<strong>Associació</strong> ESCLAT<br />

Declarada d’Utilitat Pública Edició bilingüe català/castellà Tardor 2011<br />

<strong>Esclat</strong><br />

60<br />

<strong>MERCAR</strong>,<br />

el carretó d’anar<br />

a comprar motoritzat<br />

Inauguració d’<strong>Esclat</strong> Marina<br />

Primer estiu al nou centre<br />

Joan Bertran: “Som un equip que treballem junts”<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

Preu 4,5 €


ESCLAT<br />

LA REVISTA<br />

TARDOR<br />

20<br />

NÚMERO 60<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

Dipòsit Legal: B. 3.539 - 1997<br />

Declarada d’Utilitat Pública. Membre de Dincat. Membre d’ECOM.<br />

Edita: ESCLAT c/ Guitard, 80-92, interior plaça, 080 4 Barcelona.<br />

T: 93 450 50. F: 93 456 02 46. e-mail: <strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong>: esclat@esclat.info. Centre <strong>Esclat</strong>:<br />

T: 93 439 36 88. esclat @esclat.info. C.O. <strong>Esclat</strong> 2. T: 93 455 54 35. esclat2@esclat.info.<br />

ESCLATEC. T: 93 433 40 66. esclatec@esclatec.com. CADES. T: 93 450 50.<br />

cades@esclat.info. www.esclatec.com. www.esclat.info. Consell de redacció: Marisol<br />

Álvarez. Joan Bertran. Lola de la Fuente. Laura Iglesias. Jesús Simón. Direcció: Marisa<br />

Gascón. Coordinació: David Casals. Traducció: Judit Font. Fotografies: <strong>Esclat</strong> i Pia Codina.<br />

Disseny gràfic: Anna Vicén<br />

Les col·laboracions publicades amb signatura a la revista ESCLAT expressen l’opinió dels<br />

seus autors, per la qual cosa no pressuposen identitat amb la línia de la revista.<br />

Amb la col·laboració de:<br />

3<br />

EDITORIAL<br />

Les grans idees vénen de petits<br />

moments de reflexió<br />

Las grandes ideas vienen de pequeños<br />

momentos de reflexión<br />

4<br />

TEMA<br />

Carretó de motor<br />

Carrito a motor<br />

Xavier Caballero<br />

8<br />

ASSOCIACIÓ<br />

Inauguració d’<strong>Esclat</strong> Marina:<br />

“Treballar i posar-se al davant”<br />

Inauguración de <strong>Esclat</strong> Marina:<br />

“Trabajar y ponerse delante”<br />

David Casals<br />

12<br />

ASSOCIACIÓ<br />

“Un gran dia”<br />

“Un gran día”<br />

Joan Bertran<br />

20<br />

ESCAPADA<br />

El nostre primer estiu a <strong>Esclat</strong> Marina<br />

El primer verano en <strong>Esclat</strong> Marina<br />

Educadors de la Residència<br />

24<br />

BREUS<br />

Barcelona és la ciutat espanyola més ben adaptada<br />

per a les persones amb discapacitat física<br />

Barcelona es la ciudad española mejor adaptada<br />

para las personas con discapacidad física<br />

Més de 500 persones celebren el I Dia Nacional<br />

de la Paràlisi Cerebral a Pamplona<br />

Más de 500 personas celebran el I Día Nacional<br />

de la Parálisis Cerebral en Pamplona<br />

Sopar en benefici d’<strong>Esclat</strong><br />

Cena en beneficio de <strong>Esclat</strong><br />

Cursa solidària solidària a Barcelona<br />

Carrera solidaria en Barcelona<br />

<strong>Esclat</strong> al Saló Ability<br />

<strong>Esclat</strong> en el Salón Ability<br />

Canvis en la jubilació<br />

Cambios en la jubilación<br />

Ecom fa 40 anys<br />

Ecom cumple 40 años<br />

Guia del metro en braille<br />

Guia del metro en braille<br />

EDITORIAL<br />

Les grans idees vénen de petits<br />

moments de reflexió<br />

Las grandes ideas vienen de pequeños<br />

momentos de reflexión<br />

Davant d’una petita dificultat quotidiana, sovint, la<br />

nostra primera reacció és de passivitat transitòria per<br />

assimilar allò que se’ns està fent evident i amb el que no<br />

comptàvem. Després identifiquem el problema, el classifiquem<br />

per ordre d’importància i, finalment, ens decidim a<br />

resoldre’l tot deixant anar la imaginació, o bé l’acceptem<br />

com a mal menor.<br />

Hi ha hagut moltes idees genials sorgides d’aquests moments<br />

de reflexió. Segur que la roda es va inventar quan<br />

algú no va acceptar que transportar una gran càrrega a<br />

l’esquena fos un mal menor de la seva feina.<br />

Estem envoltats d’estris que faciliten gairebé totes les<br />

tasques de les persones: vehicles per traslladar-nos més<br />

ràpidament i sense cansar-nos, ulleres que ens permeten<br />

veure-hi amb claredat, coberts per no tocar els aliments<br />

quan els ingerim i d’aquesta manera evitar malalties, etc.<br />

Per no parlar de tots els aparells domèstics que utilitzem<br />

sense adonar-nos que algú va pensar a facilitar aquella<br />

determinada tasca.<br />

El carretó d’anar a comprar va suposar un gran avenç per<br />

a les persones que havien de realitzar aquesta tasca (inicialment<br />

eren les dones les que més l’utilitzaven), perquè<br />

s’estalviaven dur la càrrega del menjar de la família a les<br />

mans, amb el perjudici que això suposava per a la salut.<br />

Però no solament eren les mestresses de casa les que necessitaven<br />

els carretons d’anar a comprar per transportar<br />

coses pesants, també les persones grans amb menys<br />

força física, les persones amb mobilitat reduïda i altres<br />

discapacitats físiques no podien arrossegar la càrrega del<br />

menjar i continuaven essent dependents d’altres persones.<br />

Temps era temps, <strong>Esclat</strong>ec va pensar que malgrat que la<br />

roda va ser un element indispensable en el desenvolupament<br />

humà, segur que podria afegir-hi el seu granet<br />

de sorra. Deixant anar la imaginació, va dir: “Si el carretó<br />

es bellugués sense esforç, només amb poques ordres,<br />

mínimes, seria un estri molt útil no solament en si mateix,<br />

sinó també com a element de suport a l’autonomia i a la<br />

independència de les persones...”, raó de ser d’<strong>Esclat</strong>ec.<br />

I tal dit, tal fet; aquesta idea va esdevenir Mercar.<br />

Ante una pequeña dificultad cotidiana, a menudo nuestra<br />

primera reacción es de pasividad transitoria para asimilar<br />

lo que se nos está haciendo evidente y con lo que no contábamos.<br />

Después identificamos el problema, lo clasificamos<br />

por orden de importancia y, finalmente, nos decidimos a<br />

resolverlo dejando volar la imaginación, o bien lo aceptamos<br />

como mal menor.<br />

Ha habido muchas ideas geniales surgidas de estos<br />

momentos de reflexión. Seguro que la rueda se inventó<br />

cuando alguien no aceptó que transportar una gran carga a<br />

las espaldas fuera un mal menor de su trabajo.<br />

Estamos rodeados de enseres que facilitan casi todas las<br />

tareas de las personas: vehículos para trasladarnos más<br />

rápidamente y sin cansarnos, gafas que nos permiten ver<br />

con claridad, cubiertos para no tocar los alimentos cuando<br />

los ingerimos y de este modo evitar enfermedades, etc. Por<br />

no hablar de todos los aparatos domésticos que utilizamos<br />

sin darnos cuenta de que alguien pensó en facilitar aquella<br />

determinada tarea.<br />

El carrito de la compra supuso un gran adelanto para las<br />

personas que tenían que realizar esta tarea (inicialmente<br />

eran las mujeres las que más lo utilizaban), porque se<br />

ahorraban tener que llevar la carga de la comida de la<br />

familia de los brazos, con el perjuicio que esto suponía para<br />

la salud. Pero no solamente eran las amas de casa las que<br />

necesitaban los carritos para transportar cosas pesantes,<br />

tampoco las personas mayores con menos fuerza física, las<br />

personas con movilidad reducida y otras discapacidades<br />

físicas podían arrastrar la carga de la comida y seguían<br />

siendo dependientes de otras personas.<br />

Tiempo atrás, <strong>Esclat</strong>ec pensó que a pesar de que la rueda<br />

fue un elemento indispensable en el desarrollo humano,<br />

seguro que todavía podría añadir su granito de arena.<br />

Soltando la imaginación, dijo: “Si el carrito se empleara sin<br />

esfuerzo, sólo con pocas órdenes, mínimas, sería una herramienta<br />

muy útil no solamente en sí mismo, sino también<br />

como elemento de apoyo a la autonomía y a la independencia<br />

de las personas...”, razón de ser de <strong>Esclat</strong>ec.<br />

Y dicho y hecho, esta idea llegó a ser Mercar.<br />

2 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat 3


TEMA<br />

T Xavier Caballero<br />

Carretó d’anar a<br />

comprar amb motor<br />

Carrito a motor<br />

“Ja està! Per fi!”; aquestes són les expressions que vam dir<br />

quan vam tenir totalment finalitzat el primer carretó d’anar a<br />

comprar amb motor a sobre de la taula de muntatge.<br />

“¡Ya está! ¡Por fin!”; éstas son las expresiones que nos salieron cuando<br />

tuvimos totalmente finalizado el primer carrito a motor encima de la<br />

mesa de montaje.<br />

L’expressió de felicitat i d’haver-nos tret un pes de sobre<br />

es reflectia en el nostre rostre. Tots els nois i noies que<br />

estaven fent altres feines i muntatges es van girar amb un<br />

somriure als llavis, tots mirant el carretó. Per un instant<br />

vaig “viure” un moment en què, sense dir res, tots compartíem<br />

una mateixa sensació, un còctel de satisfacció,<br />

felicitat, alegria i, per damunt de tot, la satisfacció d’haver<br />

estat capaços de finalitzar aquest projecte. Un projecte<br />

en què molta gent ha posat tot l’enginy, el coneixement i<br />

molta, molta il·lusió.<br />

Ara que ja el tenim, no puc evitar el record de tant i tant de<br />

temps dedicat a aquest projecte i de totes les persones<br />

que s’hi han abocat per trobar les solucions als problemes<br />

tècnics que anaven sortint. Sembla mentida amb quina<br />

facilitat sorgeixen noves dificultats. Quan tot just acabes<br />

de solucionar-ne unes, en surten unes altres!<br />

La expresión de felicidad y de habernos sacado un peso<br />

de encima se reflejaba en nuestro rostro. Todos los chicos<br />

y chicas que estaban realizando otros trabajos y montajes<br />

se giraron con una sonrisa en los labios, mirando el carrito.<br />

Por un instante “viví” un momento en el que, sin decir nada,<br />

todos compartíamos una misma sensación, un cóctel de<br />

satisfacción, felicidad, alegría y, por encima de todo, la<br />

satisfacción de haber sido capaces de finalizar este proyecto.<br />

Un proyecto en el que mucha gente ha puesto todo el<br />

ingenio, el conocimiento y mucha, mucha ilusión.<br />

Ahora que ya lo tenemos, no puedo evitar el recuerdo de<br />

tanto y tanto tiempo dedicado a este proyecto y de todas<br />

las personas que se han abocado en él para encontrar<br />

las soluciones a los problemas técnicos que iban apareciendo.<br />

Parece mentira con qué facilidad surgen nuevas<br />

dificultades. Cuando apenas acabas de solucionar unas,<br />

¡salen otras!<br />

Molta gent ha fet un seguiment del nostre carretó des que<br />

en vam començar el primer disseny i plantejament, ara<br />

fa uns set anys. Al llarg d’aquest temps també ha calgut<br />

alternar aquest projecte amb molts d’altres, com ara el<br />

sistema de la bugaderia, la cadira triesfèrica, comunicadors<br />

de veu, etc., i sobretot la tasca amb els treballadors i<br />

treballadores per adaptar els seus llocs de treball a les diferents<br />

feines que han anat sortint per a altres empreses.<br />

Recordo que, de fet, la idea va sortir gairebé sense voler. I<br />

ara vull tenir un record per a Francesc Pinto, l’amic que ja<br />

no és entre nosaltres i que tan important ha estat per a la<br />

creació d’<strong>Esclat</strong>ec i per a aquest projecte en concret. Recordo<br />

que ens vam trobar en Pere Teixidor, antic enginyer<br />

del departament de R+D+i, en Francesc i jo mateix cercant<br />

un projecte que pogués ser interessant per desenvolupar<br />

i que no tingués uns costos de recerca massa elevats.<br />

Vam abocar moltes idees, i llavors un dia en Francesc va<br />

comentar que tenia la dona comprant al mercat del Guinardó<br />

i que per això ell no disposava del cotxe per tornar a<br />

casa. La dona d’en Francesc tenia problemes a les cames<br />

i a més el carrer era tot de pujada. Llavors jo vaig dir: “Per<br />

què no hi posem un motor, al carretó?”.<br />

Aquesta idea va ser ràpidament agafada pels meus companys<br />

i, com sempre, van començar a cercar solucions i a<br />

fer projectes. Haig de dir que aquesta és una característi-<br />

Mucha gente ha hecho un seguimiento de nuestro carrito<br />

desde que empezamos su primer diseño y planteamiento,<br />

unos siete años atrás. A lo largo de este tiempo también ha<br />

sido necesario alternar este proyecto con muchos otros,<br />

como por ejemplo el sistema de la lavandería, la silla triesférica,<br />

comunicadores de voz, etc., y ante todo la tarea con<br />

los trabajadores y trabajadoras para adaptar sus puestos<br />

de trabajo a los diferentes pedidos que han ido saliendo<br />

para otras empresas.<br />

Recuerdo que, de hecho, la idea salió casi sin querer. Y<br />

ahora quiero tener un recuerdo para Francesc Pinto, el<br />

amigo que ya no está entre nosotros y que tan importante<br />

ha sido para la creación de <strong>Esclat</strong>ec y para este proyecto<br />

en concreto. Recuerdo que nos encontramos Pere<br />

Teixidor, antiguo ingeniero del departamento de I+D+i,<br />

Francesc y yo mismo buscando un proyecto que pudiera<br />

ser interesante desarrollar y que no tuviera unos costes de<br />

investigación demasiado elevados. Pusimos sobre la mesa<br />

muchas ideas, y entonces un día Francesc comentó que<br />

su mujer estaba comprando en el mercado de El Guinardó<br />

y que por este motivo no disponía de coche para volver a<br />

casa. La mujer de Francesc tenía problemas en las piernas<br />

y además la calle donde vivían hacía subida. Entonces yo<br />

dije: “¿Por qué no ponemos un motor en el carrito?”.<br />

Esta idea fue rápidamente cogida al vuelo por mis compañeros<br />

y, como siempre, empezaron a buscar solucio-<br />

4 <strong>Esclat</strong> La Revista 5<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

?<br />

Diferents models del Mercar.


ca de la gent d’<strong>Esclat</strong>ec, abans i ara: no veiem problemes<br />

ni diem d’entrada “no”, sempre intentem trobar sortides<br />

i solucions. En realitat és un luxe treballar amb gent amb<br />

aquest entusiasme tan positiu. El que desconeixíem en<br />

aquell temps era la quantitat de problemes que aquell<br />

senzill projecte ens plantejaria, quantes frustracions viuríem<br />

i quant de temps hi hauríem de dedicar en el futur.<br />

El plantejament inicial era ben senzill, agafar un carretó<br />

d’anar a comprar dels que hi havia al mercat i acoblar-li<br />

un motor a la part de baix i un control al mànec. I així vam<br />

fer el primer model, que, per cert, va ser triat per l’organització<br />

del Fòrum de les Cultures 2004 i es va exposar a<br />

Barcelona dins l’exposició “50 cubs de les bones idees”.<br />

Ràpidament, i com és natural, vam voler millorar aquell<br />

producte i vam cercar motors i rodes i xassís i bosses per<br />

fer un producte fiable i segur.<br />

Amb els resultats i proves que vam fer, es va decidir que<br />

no podíem aprofitar l’estructura dels carretons del mercat<br />

i vam posar fil a l’agulla per dissenyar el nostre propi model.<br />

Aquí hem de reconèixer que José Luis Fernández, pare<br />

d’un noi del CADES, ens va donar un gran suport i ajuda<br />

en aquella fase per trobar una estructura adient, perquè,<br />

atès que el carretó portava motor, era lògic que la gent<br />

carregués molt de pes i, per tant, les rodes del darrere<br />

havien de tenir gir. Tot aquest procés es va engegar sense<br />

cap pressupost concret i amb recursos econòmics de la<br />

mateixa entitat.<br />

Passava el temps i fèiem altres coses, però sempre algú<br />

aportava alguna nova idea per anar fent evolucionar el<br />

carretó, a tots ens feia molta il·lusió el projecte. Quan el<br />

teníem quasi acabat, un amic i coneixedor de com funciona<br />

el màrqueting ens va donar una nova visió del projecte.<br />

Ens va dir que el nostre carretó amb motor sempre seria<br />

un producte car en comparació amb els carretons de<br />

Presentació del Mercar al Saló Hability<br />

i procés de fabricació.<br />

nes y a hacer proyectos. Tengo que decir que ésta es una<br />

característica de la gente de <strong>Esclat</strong>ec, antes y ahora: no<br />

vemos problemas ni decimos de entrada “no”, siempre<br />

intentamos encontrar salidas y soluciones. En realidad es<br />

un lujo trabajar con gente con este entusiasmo tan positivo.<br />

Lo que desconocíamos en aquel tiempo eran la cantidad<br />

de problemas que aquel sencillo proyecto nos plantearía,<br />

cuántas frustraciones viviríamos y cuánto tiempo tendríamos<br />

que dedicar a ello en el futuro.<br />

El planteamiento inicial era muy sencillo, coger un carrito<br />

de los que había en el mercado y acoplarle un motor en la<br />

parte de abajo y un control en el mango. Y así hicimos el primer<br />

modelo, que, por cierto, fue elegido por la organización<br />

del Foro de las Culturas 2004 y se expuso en Barcelona<br />

dentro de la exposición “50 cubos de las buenas ideas”.<br />

Rápidamente, y como es natural, quisimos mejorar aquel<br />

producto y buscamos motores y ruedas y chasis y bolsas<br />

para hacer un producto fiable y seguro.<br />

Con los resultados y pruebas que hicimos, se decidió que<br />

no podíamos aprovechar la estructura de los carritos del<br />

mercado y nos pusimos manos a la obra para diseñar nuestro<br />

propio modelo. Aquí hay que reconocer que José Luis<br />

Fernández, padre de un chico del CADES, fue un gran apoyo<br />

y nos dio ayuda en aquella fase para encontrar una estructura<br />

adecuada, porque, dado que la carretilla tenía motor,<br />

era lógico que la gente cargara mucho peso y, por lo tanto,<br />

las ruedas traseras debían girar. Todo este proceso se puso<br />

en marcha sin ningún presupuesto concreto y con recursos<br />

económicos de la propia entidad.<br />

Pasaba el tiempo y hacíamos otras cosas, pero siempre alguien<br />

aportaba alguna nueva idea para ir haciendo evolucionar<br />

el carrito, a todos nos hacía mucha ilusión el proyecto.<br />

Cuando lo teníamos casi terminado un amigo, conocedor<br />

de cómo funciona el marketing, nos dio una nueva visión<br />

compra manuals i, per tant, calia plantejar-lo com un producte<br />

totalment nou i amb disseny, un producte que durés<br />

anys, fiable i de gran capacitat, de qualitat.<br />

En aquell temps una persona que col·laborava amb<br />

nosaltres feia molt de temps, de manera desinteressada i<br />

amb gran empenta i coneixements de mecànica, el nostre<br />

estimat senyor Zamora, va agafar el projecte i li va donar<br />

un gir i una nova empenta, un nou plantejament: ens en<br />

faria un nou disseny que fes possible que el xassís del<br />

carretó el fabriquessin totalment a <strong>Esclat</strong>ec els nostres<br />

treballadors i treballadores. Va dissenyar un sistema en<br />

què sense cap soldadura les peces encaixaven, amb gran<br />

rigidesa i robustesa.<br />

Ara el problema que calia resoldre era trobar els diners<br />

per fer un motlle per a les peces d’encaix. Llavors, l’entitat<br />

va demanar un ajut al Departament de Benestar Social i<br />

Família en una convocatòria d’innovació, ja que la recerca<br />

per integrar laboralment nois i noies amb grans discapacitats<br />

crèiem que era fonamental. La Generalitat així ho va<br />

creure i amb el seu suport es va poder acabar el projecte.<br />

Tot aquest esforç que han fet l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> i <strong>Esclat</strong>ec<br />

s’ha vist recompensat quan s’ha comprovat que el<br />

producte el podem fer tal com ho teníem previst i també<br />

quan s’ha rebut una gran quantitat de comentaris positius.<br />

A més, cal esmentar que aquest projecte va rebre el<br />

Premi Accés l’any 2006, que atorga la Fundació Salas com<br />

a reconeixement a la investigació i aplicació de solucions<br />

d’accessibilitat en l’àmbit de l’habitatge.<br />

Ara només queda vendre’n moltes unitats.<br />

Ja ens hi hem posat. T<br />

La idea de los carritos salió casi<br />

sin querer. Era un planteamiento<br />

sencillo: coger un carrito de la<br />

compra y ponerle un motor y<br />

un control en el mango. Luego<br />

vimos que no podíamos utilizar<br />

la estructura de los carritos ya<br />

existentes en el mercado y tuvimos<br />

que crear un prototipo.<br />

del proyecto. Nos dijo que nuestro carrito a motor siempre<br />

sería un producto caro en comparación con los carritos de<br />

compra manuales y, por lo tanto, había que plantearlo como<br />

un producto totalmente nuevo y con diseño, un producto<br />

que durara años, fiable y de gran capacidad, de calidad.<br />

En aquel tiempo una persona que colaboraba con nosotros<br />

hacía mucho tiempo, de forma desinteresada y con<br />

grandes ánimos y con conocimientos de mecánica, nuestro<br />

querido señor Zamora, cogió el proyecto y le dio un giro y<br />

un nuevo empujón, un nuevo planteamiento: realizaría un<br />

nuevo diseño que hiciera posible que el chasis del carrito<br />

lo fabricaran totalmente en <strong>Esclat</strong>ec nuestros trabajadores<br />

y trabajadoras. Diseñó un sistema en el que sin ninguna<br />

soldadura las piezas encajaran, con gran rigidez y robustez.<br />

Ahora el problema que había que resolver era encontrar el<br />

dinero para hacer un molde para las piezas que tenían que<br />

encajar. Entonces, la entidad pidió una ayuda al Departamento<br />

de Bienestar Social y Familia en una convocatoria<br />

de innovación, puesto que la investigación para integrar laboralmente<br />

a chicos y chicas con grandes discapacidades<br />

creíamos que era fundamental. La Generalitat así lo creyó y<br />

con su apoyo se pudo terminar el proyecto.<br />

Todo este esfuerzo que han hecho la Asociación <strong>Esclat</strong> y<br />

<strong>Esclat</strong>ec se ha visto recompensado cuando se ha comprobado<br />

que el producto lo podemos hacer tal y como lo<br />

teníamos previsto y también cuando se han recibido gran<br />

cantidad de comentarios positivos. Además, hay que mencionar<br />

que este proyecto recibió el Premio Accés en el año<br />

2006, que otorga la Fundación Salas como reconocimiento<br />

a la investigación y aplicación de soluciones de accesibilidad<br />

en el ámbito de la vivienda.<br />

Ahora sólo queda vender muchas unidades.<br />

Estamos en ello. T<br />

La idea dels carretons<br />

va sortir gairebé sense<br />

voler. Era un plantejament<br />

senzill: agafar un carretó<br />

d’anar a comprar i acoblarhi<br />

un motor i un control al<br />

mànec. Després vam veure<br />

que no podíem aprofitar<br />

l’estructura dels carretons<br />

ja existents al mercat i vam<br />

haver de crear un prototip.<br />

6 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


ASSOCIACIÓ<br />

Inauguració d’<strong>Esclat</strong> Marina:<br />

“Treballar i posar-se al davant”<br />

Inauguración de <strong>Esclat</strong> Marina: “Trabajar y ponerse delante”<br />

El president va lloar l’actitud d’entitats com <strong>Esclat</strong> per la<br />

postura de responsabilitat que adopten, especialment en<br />

els temps actuals de crisi econòmica: “En lloc de queixarse,<br />

el que fan és treballar i posar-se al davant”, va subratllar<br />

Mas, i va afegir que “aquesta és l’actitud que convé prioritàriament<br />

a Catalunya”. Es tracta, doncs, d’un exemple<br />

de responsabilitat en temps difícils, i també d’emprenedoria,<br />

ja que un dels fets diferencials del projecte d’<strong>Esclat</strong><br />

Marina és que ha tingut finançament públic i privat.<br />

Així, el president va recordar que el nou centre ha representat<br />

una inversió de gairebé 7,8 milions d’euros, el<br />

50% dels quals els ha aportat la Generalitat a través del<br />

Departament de Benestar Social i Família. D’altra banda,<br />

l’Ajuntament ha aportat els terrenys, i en el finançament<br />

també han contribuït l’Estat a través del Ministeri de<br />

T David Casals<br />

La nova residència i centre de dia <strong>Esclat</strong> Marina ja s’ha<br />

inaugurat oficialment. L’acte va tenir lloc el dijous 14 de<br />

juliol i va ser encapçalat pel president de la Generalitat de<br />

Catalunya, Artur Mas.<br />

La nueva residencia y centro de día <strong>Esclat</strong> Marina ya se ha inaugurado<br />

oficialmente. El acto tuvo lugar el jueves 14 de julio y fue encabezado<br />

por el presidente de la Generalitat de Cataluña, Artur Mas.<br />

El presidente alabó la actitud de entidades como <strong>Esclat</strong> por<br />

la postura de responsabilidad que adoptan, especialmente<br />

en los tiempos actuales de crisis económica: “En lugar<br />

de quejarse, lo que hacen es trabajar y ponerse delante”,<br />

subrayó Mas, y añadió que “ésta es la actitud que conviene<br />

prioritariamente en Cataluña”. Se trata, pues, de un<br />

ejemplo de responsabilidad en tiempos difíciles, y también<br />

de espíritu empresarial, puesto que uno de los hechos diferenciales<br />

del proyecto de <strong>Esclat</strong> Marina es que ha tenido<br />

financiación pública y privada.<br />

Así pues, el presidente recordó que el nuevo centro ha<br />

representado una inversión de casi ,8 millones de euros,<br />

de los cuales el 50% han sido aportados por la Generalitat<br />

a través del Departamento de Bienestar Social y Familia.<br />

Por otro lado, el Ayuntamiento ha aportado los terrenos, y<br />

Sanitat, Política Social i Igualtat, que ha aportat gairebé un<br />

25% del cost; la mateixa associació <strong>Esclat</strong> i una dotzena<br />

de col·laboradors del sector privat.<br />

Segons el president, la tasca d’associacions com <strong>Esclat</strong><br />

“demostra que, més enllà de la feina de les administracions,<br />

hi ha una feina imprescindible, que és la que fa la gent<br />

per iniciativa pròpia i que la fa perquè té ganes de tirar<br />

endavant i perquè assumeix responsabilitats”. El cap de<br />

l’Executiu va destacar la feina de l’entitat <strong>Esclat</strong>, impulsora<br />

del centre, que “se sent cridada a treballar pel bé comú”<br />

i ha lloat la seva “actitud de servei al país”.<br />

En aquest sentit, va agrair la trajectòria de més de 34<br />

anys de l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> i la va posar com l’exemple<br />

“que voldria que es filtrés en el conjunt de la societat, que<br />

servís de model i de referent i que la gent prengui nota<br />

de les coses es poden fer si hi ha un grup de gent que hi<br />

creu molt i que té aquesta actitud de perseverança, de<br />

constància i de no tirar la tovallola”. El president ha dit que<br />

“hi ha molta gent al país que ha seguit aquest exemple, en<br />

el camp social, en el camp de la dignitat de les persones i<br />

del progrés personal i familiar” i ha afegit que “si aquesta<br />

actitud va quallant, estic convençut que entre tots plegats<br />

podrem superar les dificultats”.<br />

En l’acte d’inauguració de la residència i centre de dia <strong>Esclat</strong><br />

Marina, hi van assistir el conseller de Benestar Social i<br />

Família, Josep Lluís Cleries; la tinent d’alcalde de Qualitat<br />

de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona,<br />

Maite Fandos, en nom de l’alcalde de la capital catalana;<br />

Lola de la Fuente, Maite Fandos, Joan Bertran, Artur<br />

Mas, M. Isabel Martínez Lozano, Josep Lluis Cleries<br />

i Rita Granados en un moment dels parlaments.<br />

en la financiación también han contribuido el Estado a<br />

través del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad,<br />

que ha aportado casi un 25% del coste; la propia<br />

asociación <strong>Esclat</strong> y una docena de colaboradores del<br />

sector privado.<br />

Según el presidente, la tarea de asociaciones como<br />

<strong>Esclat</strong> “demuestra que, más allá del trabajo de las Administraciones,<br />

hay un trabajo imprescindible, que es<br />

el que hace la gente por iniciativa propia y que lo hace<br />

porque tiene ganas de salir adelante y porque asume<br />

responsabilidades”. El jefe del Ejecutivo catalán destacó<br />

el trabajo de la entidad <strong>Esclat</strong>, impulsora del centro, que<br />

“se siente llamada a trabajar por el bien común” y ha<br />

alabado su “actitud de servicio al país”.<br />

En este sentido, agradeció la trayectoria de más de 34<br />

años de la Asociación <strong>Esclat</strong> y la puso como el ejemplo<br />

“que querría que se filtrara al conjunto de la sociedad,<br />

que sirviera de modelo y de referente y que la gente<br />

tome nota de las cosas que se pueden hacer si hay un<br />

grupo de gente que cree mucho en ello y que tiene esta<br />

actitud de perseverancia, de constancia y de no tirar<br />

la toalla”. El presidente ha dicho que “hay mucha gente<br />

en el país que ha seguido este ejemplo, en el campo<br />

social, en el campo de la dignidad de las personas y del<br />

progreso personal y familiar” y ha añadido que “si esta<br />

actitud va cuajando, estoy convencido de que entre<br />

todos juntos podremos superar las dificultades”.<br />

En el acto de inauguración de la residencia y centro de<br />

8 <strong>Esclat</strong> La Revista 9<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


la regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats,<br />

Irma Rognoni; la directora de l’Institut Català<br />

d’Assistència i Serveis Socials (Icass), Carmela Fortuny,<br />

i la secretària general de Política Social i Consum del<br />

Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, Isabel<br />

María Martínez Lozano, entre d’altres.<br />

Fandos va recalcar que el centre és fruit de la collaboració<br />

entre el sector públic i el sector privat, un<br />

dels eixos que vol prioritzar l’equip de govern municipal,<br />

liderat per Trias en aquest nou mandat. D’altra banda,<br />

Martínez Lozano va indicar que el finançament de l’Estat<br />

procedeix del percentatge de la declaració de la renda<br />

destinat a afers socials, i “d’aquí la importància de marcar<br />

la creueta”, va dir.<br />

En l’acte van ser-hi presents l’exalcalde de la ciutat,<br />

Jordi Hereu, i el regidor del districte de Sants-Montjuïc,<br />

Jordi Martí. En l’acte també han assistit representants<br />

d’empreses del sector privat que col·laboren habitualment<br />

amb <strong>Esclat</strong> o que han ajudat l’entitat a l’hora<br />

d’impulsar el centre del barri de la Marina. Els companys<br />

de camí, gràcies als quals el projecte no hagués<br />

pogut ser una realitat, són:<br />

- FCC Construcción, constructora de l’equipament, i que<br />

ha aportat qualitat tècnica i humana i molt bona disposició<br />

en tots els aspectes de la construcció.<br />

El President Mas escolta atentament les explicacions<br />

de Joan Ranera sobre el sistema de funcionament de la<br />

bugaderia, desenvolupada per <strong>Esclat</strong>ec.<br />

día <strong>Esclat</strong> Marina estuvieron presentes el consejero de Bienestar<br />

Social y Familia, Josep Lluís Cleries; la teniente de<br />

alcalde de Calidad de Vida, Igualdad y Deportes del Ayuntamiento<br />

de Barcelona, Maite Fandos, en nombre del alcalde<br />

de la capital catalana; la regidora de Familia, Infancia, Usos<br />

del Tiempo y Discapacidades, Irma Rognoni; la directora<br />

del Instituto Catalán de Asistencia y Servicios Sociales<br />

(Icass), Carmela Fortuny, y la secretaria general de Política<br />

Social y Consumo del Ministerio de Sanidad, Política Social<br />

e Igualdad, Isabel María Martínez Lozano, entre otros.<br />

Fandos resaltó que el centro es fruto de la colaboración<br />

entre el sector público y el sector privado, uno de los ejes<br />

que quiere priorizar el equipo de gobierno municipal,<br />

liderado por Trias en este nuevo mandato. Por otro lado,<br />

Martínez Lozano indicó que la financiación del Estado procede<br />

del porcentaje de la declaración de la renta destinado<br />

a asuntos sociales, y “de aquí la importancia de marcar la<br />

crucecita”, dijo.<br />

En el acto estuvieron presentes el ex alcalde de la ciudad,<br />

Jordi Hereu, y el regidor del distrito de Sants-Montjuïc,<br />

Jordi Martí. También han asistido al acto representantes de<br />

empresas del sector privado que colaboran habitualmente<br />

con <strong>Esclat</strong> o que han ayudado a la entidad a la hora de impulsar<br />

el centro del barrio de Marina. Los compañeros de<br />

camino, gracias a los cuales el proyecto no hubiera podido<br />

ser una realidad, son:<br />

La directora d’<strong>Esclat</strong>, Lola de la Fuente, i alguns<br />

usuaris, donant la benvinguda al president Mas<br />

i al conseller Cleries.<br />

- Roca, que ha aportat tots els elements sanitaris, els<br />

revestiments i els paviments, tots d’alta qualitat.<br />

- L’empresa Tecnal, que ha lliurat tot l’alumini de l’edifici,<br />

de les portes, finestres, etc.<br />

- Valentine, que ha aportat tota la pintura.<br />

- Ikea, que ha fet l’aportació de parament de la llar.<br />

- Vbia, que ha proporcionat parts de l’enllumenat.<br />

- Planning Sisplano, que s’ha fet càrrec de la senyalització.<br />

- La Fundació Roviralta, que ha col·laborat en el finançament<br />

d’un vehicle de transport.<br />

També hi han col·laborat mitjançant aportacions econòmiques<br />

les obres socials de La Caixa, Ibercaja i Banca<br />

Cívica, i les fundacions Once, Jesús Serra i Auris 4. D’altra<br />

banda, també hi ha donat suport la Federació Ecom i<br />

l’<strong>Associació</strong> de Persones amb Discapacitat del districte<br />

Sants-Montjuïc, les famílies de l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> i tot el<br />

personal que hi treballa. T<br />

- FCC Construcción, constructora del equipamiento, y que<br />

ha aportado calidad técnica y humana y muy buena disposición<br />

en todos los aspectos de la construcción.<br />

- Roca, que ha aportado todos los elementos sanitarios, los<br />

revestimientos y los pavimentos, todos de alta calidad.<br />

- La empresa Tecnal, que ha entregado todo el aluminio del<br />

edificio, de las puertas, ventanas, etc.<br />

- Valentine, que ha aportado toda la pintura.<br />

- Ikea, que ha hecho la aportación de menaje del hogar.<br />

- Vbia, que ha proporcionado partes del alumbrado.<br />

- Planning Sisplano, que se ha hecho cargo de la señalización.<br />

- La Fundación Roviralta, que ha colaborado en la financiación<br />

de un vehículo de transporte.<br />

También han colaborado mediante aportaciones económicas<br />

las obras sociales de La Caixa, Ibercaja y Banca Cívica,<br />

y las fundaciones Once, Jesús Serra y Auris 4. Por otro<br />

lado, también se ha contado con el apoyo de la Federación<br />

Ecom y la Asociación de Personas con Discapacidad del<br />

distrito Sants-Montjuïc, las familias de la Asociación <strong>Esclat</strong><br />

y todo el personal que trabaja en ella. T<br />

0 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


ASSOCIACIÓ<br />

“Un gran dia”<br />

“Un gran día”<br />

Vam començar, fa uns 34 anys, donant atenció en l’etapa<br />

escolar amb el que en diem <strong>Esclat</strong>-1, l’Escola <strong>Esclat</strong>,<br />

al districte de les Corts, on tenim també la seu social de<br />

la nostra entitat. Després vam cobrir l’etapa d’adults<br />

amb tres centres per donar atenció a les persones<br />

segons el grau d’afectació: el Centre Ocupacional <strong>Esclat</strong>-2;<br />

el taller <strong>Esclat</strong>ec, que és l’<strong>Esclat</strong>-3; el Centre de<br />

Dia CADES, que és <strong>Esclat</strong>-4, situat al districte d’Horta-<br />

Guinardó, i ara <strong>Esclat</strong>-5, que és la Residència <strong>Esclat</strong><br />

Marina, l’habitatge, la casa. Aquí, a la Zona Franca.<br />

En una ocasió, si no ho recordo malament, amb motiu<br />

de la celebració del nostre 25è aniversari, quan vaig<br />

començar a parlar vaig dir que estructurava el tema, les<br />

T Sr. Joan Bertran, President d’<strong>Esclat</strong><br />

Avui és un gran dia. Un dia molt important per a tots nosaltres,<br />

per a les famílies, per a Barcelona, per a Catalunya. I és<br />

important perquè culmina un procés molt desitjat i llargament<br />

esperat, pel qual hem treballat des de fa molts anys i que vol<br />

ser una aposta, definitiva, per a la millora de la qualitat de vida<br />

de les persones que atenem i, en aquest cas, en relació amb<br />

l’habitatge.<br />

Hoy es un gran día. Un día muy importante para todos nosotros, para<br />

las familias, para Barcelona, para Cataluña. Y es importante porque<br />

culmina un proceso muy deseado y largamente esperado, por el que<br />

hemos trabajado desde hace muchos años y que quiere ser una apuesta,<br />

definitiva, para la mejora de la calidad de vida de las personas a quienes<br />

atendemos y, en este caso, en relación con la vivienda.<br />

Empezamos, hace unos 34 años, dando atención en la<br />

etapa escolar con lo que conocemos como <strong>Esclat</strong>- , la<br />

Escuela <strong>Esclat</strong>, en el distrito de Les Corts, donde tenemos<br />

también la sede social de nuestra entidad. Después<br />

cubrimos la etapa de adultos con tres centros para dar<br />

atención a las personas según su grado de afectación:<br />

el Centro Ocupacional <strong>Esclat</strong>-2; el taller <strong>Esclat</strong>ec, que es<br />

<strong>Esclat</strong>-3; el Centro de Día CADES, que es <strong>Esclat</strong>-4, situado<br />

en el distrito de Horta-Guinardó, y ahora <strong>Esclat</strong>-5,<br />

que es la Residencia <strong>Esclat</strong> Marina, la vivienda, la casa.<br />

Aquí, en la Zona Franca.<br />

En una ocasión, si no recuerdo mal, con motivo de la celebración<br />

de nuestro 25 aniversario, cuando empecé a<br />

meves paraules, com en el parenostre. A la primera part,<br />

lloances, i a la segona part, peticions. Recordo també que<br />

la llavors consellera de Benestar i Família, l’Honorable<br />

Senyora Irene Rigau, em va dir, quasi a cau d’orella: “Tu<br />

demana, demana, que ja ho veurem”.<br />

Per això, avui, potser només ens hauríem de limitar a<br />

donar les gràcies a tots els estaments, entitats i persones<br />

col·laboradores que han fet possible aquest projecte, o<br />

sigui, a tot l’equip que ha fet possible aquesta realitat.<br />

I remarco això d’equip, de grup de treball. Però qui forma<br />

aquest equip? Aquest equip, al qual volem manifestar<br />

l’agraïment general, està format per:<br />

1. Organismes oficials:<br />

1.1. Generalitat de Catalunya (que ha aportat el 50% del<br />

valor del projecte).<br />

1.2. Ajuntament de Barcelona (que va proporcionar el terreny<br />

on, avui, s’edifica aquesta residència, així com l’accés<br />

provisional, mentre no es remodela el conjunt del barri i<br />

on l’aleshores alcalde, el senyor Jordi Hereu, va posar la<br />

primera pedra).<br />

1.3. Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat (que ens<br />

ha facilitat subvencions a partir del 0,7% de l’IRPF per un<br />

valor de quasi el 25% del projecte). Per això, tant insistim,<br />

a vegades, de posar la creueta...<br />

El president Mas conversant amb<br />

Juan Díaz, a la Sala de Fisioteràpia.<br />

Font: Generalitat.<br />

2 <strong>Esclat</strong> La Revista 3<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

2. Empreses:<br />

2.1. Quan algunes empreses constructores arrufaven el<br />

nas quan pensaven en els problemes de pagament que<br />

podrien tenir tractant amb nosaltres, “una entitat benè-<br />

hablar dije que estructuraba el tema, mis palabras, como<br />

en el padrenuestro. En la primera parte, alabanzas, y<br />

en la segunda parte, peticiones. Recuerdo también que<br />

la entonces consejera de Bienestar y Familia, la Honorable<br />

Señora Irene Rigau, me dijo, casi al oído: “Tú pide,<br />

que ya veremos”.<br />

Por este motivo, hoy, puede que sólo nos debiéramos<br />

limitar a dar las gracias a todos los estamentos, entidades<br />

y personas colaboradoras que han hecho posible<br />

este proyecto, es decir, a todo el equipo que ha hecho<br />

posible esta realidad. Y quiero remarcar lo de equipo,<br />

grupo de trabajo. Pero ¿quién forma este equipo? Este<br />

equipo, al cual queremos manifestar un agradecimiento<br />

general, está formado por:<br />

. Organismos oficiales:<br />

. . Generalitat de Cataluña (que ha aportado el 50%<br />

del valor del proyecto).<br />

.2. Ayuntamiento de Barcelona (que proporcionó el<br />

terreno donde, hoy, se edifica esta residencia, así como<br />

el acceso provisional, mientras no se remodela el conjunto<br />

del barrio y donde el entonces alcalde, el señor<br />

Jordi Hereu, puso la primera piedra).<br />

.3. Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad<br />

(que nos ha facilitado subvenciones a partir del 0, %<br />

del IRPF por un valor de casi el 25% del proyecto). Por<br />

ello tanto insistimos, a veces, de poner la crucecita...<br />

2. Empresas:<br />

2. . Cuando algunas empresas constructoras ponían


fica, vés a saber...”. Una empresa, FCC - Fomento de<br />

Construcciones y Contratas, en la persona del Sr. Jordi<br />

Piera, va confiar en la nostra entitat, i així ha anat. Sense<br />

ells no tindríem residència.<br />

També volem agrair l’actuació del personal de FCC,<br />

que ha treballat en aquest indret, per la seva qualitat<br />

tècnica i humana i la seva bona disposició en tots els<br />

aspectes de la construcció.<br />

2.2 Gràcies també a l’empresa Roca, que ha aportat<br />

tots els elements sanitaris, els revestiments i els paviments,<br />

tots d’alta qualitat.<br />

2.3. L’empresa Tecnal, que ha lliurat tot l’alumini de<br />

l’edifici, de les portes, finestres, etc.<br />

2.4. Valentine, que ha aportat tota la pintura.<br />

2.5. Ikea, que ha fet l’aportació del parament de la llar.<br />

2.6. Vibia, que ha proporcionat parts de l’enllumenat.<br />

2.7. Planning Sisplano, que s’ha fet càrrec de la senyalització.<br />

2.8. La Fundació Roviralta, que ha fet una aportació del<br />

50% del valor de la furgoneta (l’altre 50% l’ha aportat<br />

la Generalitat).<br />

3. També volem agrair les aportacions econòmiques<br />

que han fet diferents entitats:<br />

3.1. Obra Social La Caixa<br />

3.2. Ibercaja<br />

3.3. Banca Cívica<br />

3.4. Fundació ONCE<br />

3.5. Fundació Jesús Serra<br />

3.6. Fundació Auris 4<br />

3.7. Societat Cooperativa Consum<br />

3.8. La Caixa<br />

4. Ajuts de federacions:<br />

4.1. Volem agrair especialment el suport de la Federació<br />

ECOM al llarg de tot aquest projecte, així com de<br />

l’<strong>Associació</strong> de Persones amb Discapacitat del districte<br />

Sants-Montjuïc.<br />

5. Famílies de l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> que han col·laborat<br />

positivament en tots els aspectes.<br />

El President va visitar totes les unitats<br />

de convivència d’<strong>Esclat</strong> Marina.<br />

mala cara pensando en los problemas de pago que podrían<br />

tener tratando con nosotros, “una entidad benéfica,<br />

vete tú a saber...”. Una empresa, FCC - Fomento de<br />

Construcciones y Contratas, en la persona del Sr.Jordi<br />

Piera, confió en nuestra entidad, y así ha ido. Sin ellos no<br />

tendríamos residencia.<br />

También queremos agradecer la actuación del personal<br />

de FCC, que ha trabajado en este lugar, por su calidad<br />

técnica y humana y su buena disposición en todos los<br />

aspectos de la construcción.<br />

2.2. Gracias también a la empresa Roca, que ha aportado<br />

todos los elementos sanitarios, los revestimientos y los<br />

pavimentos, todos de alta calidad.<br />

2.3. La empresa Tecnal, que ha entregado todo el aluminio<br />

del edificio, de las puertas, ventanas, etc.<br />

2.4. Valentine, que ha aportado toda la pintura.<br />

2.5. Ikea, que ha hecho la aportación del menaje del hogar.<br />

2.6. Vibia, que ha proporcionado partes del alumbrado.<br />

2. . Planning Sisplano, que se ha hecho cargo de la<br />

señalización.<br />

6. Els nostres professionals (tots). Com que no els podem<br />

anomenar tots d’un en un, ho farem anomenant els directors<br />

dels centres i que ells ho transmetin:<br />

6.1. Director de l’Escola, el Sr. Jesús Simón.<br />

6.2. Directora del Centre Ocupacional, la Sra. Marisol<br />

Álvarez.<br />

6.3. Director del Centre Especial de Treball, el Sr. Xavier<br />

Caballero.<br />

6.4. Direcció del Centre de Dia (diferents: la Sra.<br />

Montserrat Mateo, el Sr. Jordi González, la Sra. Arantxa<br />

Martín i la Sra. Laura Iglesias).<br />

6.5. Director d’aquesta residència <strong>Esclat</strong> Marina, el Sr.<br />

Jordi González Barrufet, que arrossega l’experiència<br />

acumulada a la Direcció del Centre de Dia i que tant ha<br />

treballat en tot el procés d’execució d’aquesta residència.<br />

I, em direu, manca la directora general d’<strong>Esclat</strong>. Doncs<br />

sí, l’hem deixada pel final d’aquest apartat, dedicat als<br />

professionals d’<strong>Esclat</strong>.<br />

La directora general ha estat l’ànima de tot el projecte. És<br />

una de les professionals fundadores d’<strong>Esclat</strong>. Ja en aquell<br />

2.8. La Fundación Roviralta, que ha hecho una aportación<br />

del 50% del valor de la furgoneta (el otro 50% lo ha<br />

aportado la Generalitat).<br />

3. También queremos agradecer las aportaciones económicas<br />

que han realizado diferentes entidades:<br />

3. . Obra Social La Caixa<br />

4 <strong>Esclat</strong> La Revista 5<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

3.2. Ibercaja<br />

3.3. Banca Cívica<br />

3.4. Fundación ONCE<br />

3.5. Fundación Jesús Serra<br />

3.6. Fundación Auris 4<br />

3.7. Sociedad Cooperativa Consumo<br />

3.8. La Caixa<br />

4. Ayudas de federaciones:<br />

4. . Queremos agradecer especialmente el apoyo de la<br />

Federación ECOM a lo largo de todo este proyecto, así<br />

como de la Asociación de Personas con Discapacidad del<br />

distrito Sants-Montjuïc.<br />

5. Familias de la Asociación <strong>Esclat</strong> que han colaborado<br />

positivamente en todos los aspectos.<br />

6. Nuestros profesionales (todos). Como no los podemos<br />

nombrar a todos uno por uno, lo haremos citando a los<br />

directores de los centros y que ellos lo transmitan:<br />

6. . Director de la Escuela, el Sr. Jesús Simón.<br />

6.2. Directora del Centro Ocupacional, la Sra. Marisol<br />

Álvarez.<br />

6.3. Director del Centro Especial de Trabajo, el Sr. Xavier<br />

Caballero.<br />

6.4. Dirección del Centro de Día (diferentes: la Sra.<br />

Montserrat Mateo, el Sr. Jordi González, la Sra. Arantxa<br />

Martín y la Sra. Laura Iglesias).<br />

6.5. Director de esta residencia <strong>Esclat</strong> Marina, el Sr. Jordi<br />

González Barrufet, que llega con la experiencia acumulada<br />

en la Dirección del Centro de Día y que tanto ha trabajado<br />

en todo el proceso de ejecución de esta residencia.<br />

Y, me dirán, falta la directora general de <strong>Esclat</strong> . Pues sí, la<br />

hemos dejado para el final de este apartado, dedicado a<br />

los profesionales de <strong>Esclat</strong>.<br />

La directora general ha sido el alma de todo el proyecto.<br />

Es una de las profesionales fundadoras de <strong>Esclat</strong>. Ya en


temps, sempre tenia bones idees i collava la Junta per<br />

realitzar-les.<br />

En aquells temps inicials d’<strong>Esclat</strong>, quan els nostres fills<br />

arribaven als 18 anys, s’acabava l’etapa escolar i no hi<br />

havia res més, s’havien de quedar a casa. Així que els<br />

pares vam decidir de fer un centre ocupacional per<br />

després dels 18 anys. Però des de la Junta Directiva no<br />

ens en sortíem. Ja teníem prou problemes a casa i a la<br />

feina i no donàvem l’abast.<br />

Llavors se li va encarregar a la Sra. de la Fuente, per<br />

a tots, la Lola, que tirés endavant el projecte, i ja ho<br />

veuen, fins aquí hem arribat... de moment. Així doncs,<br />

Lola, també moltes gràcies. I, si us plau, continua coordinant<br />

aquest equip.<br />

Continuem amb els agraïments...<br />

7. Educadors, personal d’oficina, ajudants, voluntaris,<br />

personal de cuina i de neteja, i molta altra gent que<br />

treballa des de l’ombra.<br />

Som un equip de gent que<br />

ha treballat, treballa i pensa<br />

continuar treballant a favor de les<br />

persones amb paràlisi cerebral i<br />

altres afectacions similars.<br />

El Presdient xerrant amb en Julian,<br />

la Carmen i en Jordi, usuaris d’<strong>Esclat</strong>.<br />

Font: Generalitat.<br />

aquel tiempo, siempre tenía buenas ideas e insistía a la<br />

Junta para llevarlas a cabo.<br />

En aquellos tiempos iniciales de <strong>Esclat</strong>, cuando nuestros<br />

hijos llegaban a los 8 años, se terminaba la etapa<br />

escolar y no había nada más, se tenían que quedar en<br />

casa. Así que los padres decidimos hacer un centro<br />

ocupacional para después de los 8 años. Pero desde<br />

la Junta Directiva no acabábamos de conseguirlo. Ya<br />

teníamos bastantes problemas en casa y en el trabajo, y<br />

no llegábamos a todo.<br />

Entonces se le encargó a la Sra. de la Fuente, para todos,<br />

Lola, que impulsara el proyecto, y ya lo ven, hasta aquí<br />

hemos llegado... de momento. Así pues, Lola, también<br />

muchas gracias. Y, por favor, sigue coordinando este<br />

equipo.<br />

Sigamos con los agradecimientos...<br />

. Educadores, personal de oficina, ayudantes, voluntarios,<br />

personal de cocina y de limpieza, y mucha otra gente<br />

Somos un equipo de gente que<br />

ha trabajado, trabaja y piensa seguir<br />

trabajando a favor de las personas<br />

con parálisis cerebral y otras<br />

afectaciones similares.<br />

També els cònjuges, els marits o les mullers dels que hem<br />

dedicat hores a <strong>Esclat</strong> i potser no hem estat tantes hores<br />

a casa com voldríem o com caldria per atendre les pròpies<br />

famílies. Aquestes persones no es veuen, però fan funcionar<br />

la institució, fan funcionar <strong>Esclat</strong>.<br />

Mireu... Torno a l’exemple del motor de cotxe que sempre<br />

explico. Quan comprem un cotxe, generalment mirem el<br />

model, el color, la potència, el consum per cent quilòmetres,<br />

la velocitat, la represa, etc. Però ningú no pensa en<br />

l’oli, que està amagat en un racó, que ningú no veu, però<br />

Déu nos en guard que manqui. Tot es para. El cotxe no<br />

funciona. Doncs aquestes persones que hem esmentat<br />

són l’oli que fa funcionar la institució.<br />

8. No voldríem acabar el capítol d’agraïments sense tenir<br />

un record especial per la recentment traspassada Sra.<br />

M. José Vázquez, que, des de la Federació ECOM tant va<br />

treballar per aconseguir aquest equipament que avui inaugurem<br />

i que, juntament amb la Sra. Rita Granada (aquí<br />

present), va ser una de les que van fer moltes gestions per<br />

obtenir de l’Ajuntament de Barcelona el terreny on avui<br />

s’assenta aquesta residència <strong>Esclat</strong> Marina. Des d’allà on<br />

sigui, que rebi el nostre millor agraïment.<br />

President, com veieu, no som uns indignats. No som impacients,<br />

intentem ser perseverants. Tal com vós dèieu fa<br />

pocs dies que havíem de ser, perseverants, encara que en<br />

aquella ocasió us referíeu a un altre tema, però la idea és<br />

la mateixa. Només som un equip de gent que ha treballat,<br />

treballa i pensa continuar treballant a favor d’aquest collectiu<br />

de persones amb paràlisi cerebral i altres afectacions<br />

similars.<br />

Som un equip que treballem junts: l’Administració, les<br />

federacions, les institucions, les fundacions, tots els que<br />

abans ja hem esmentat, les famílies d’<strong>Esclat</strong>, les empreses<br />

col·laboradores, particulars, els professionals d’<strong>Esclat</strong>,<br />

els voluntaris, etc. Aquest és l’equip. Aquest és l’equip que<br />

ha fet <strong>Esclat</strong>. L’esclat de vida per als nostres usuaris i les<br />

seves famílies.<br />

En el llibre editat per Dèria Editors i titulat Què pensa<br />

Albert Vilalta, en les cinc darreres línies del text, l’Honorable<br />

Senyor Albert Vilalta (que va ser el primer conseller de<br />

Medi Ambient) ens explica que durant un viatge a la Xina,<br />

en plena revolució cultural, li va preguntar a l’enginyer autor<br />

d’un pont rècord mundial de llum, sense ell saber-ho,<br />

si n’era l’autor, i l’enginyer xinès li va contestar: “No, l’autor<br />

és el poble”. Doncs bé, i en les proporcions degudes, en el<br />

nostre cas, l’autor d’<strong>Esclat</strong> és l’equip.<br />

I un equip (amb majúscules) que treballa per al país, no<br />

per buscar lluïments personals, sinó per donar servei als<br />

que ho necessiten. Treballant sovint de forma silenciosa i<br />

anònima. Estem aplicant una lliçó o un ensenyament que<br />

vaig tenir la sort de rebre l’any 1972, mentre treballava<br />

a l’Ajuntament de Barcelona. Resulta que l’Honorable<br />

Senyor Albert Vilalta (i torno a parlar d’ell perquè va ser<br />

el meu mestre en comportament honest i honrat dins<br />

que trabaja desde la sombra.<br />

También los cónyuges, los maridos o las esposas de los<br />

que hemos dedicado horas a <strong>Esclat</strong> y quizás no hemos<br />

estado tantas horas en casa como quisiéramos o como<br />

haría falta para atender a las propias familias. Estas<br />

personas no se ven, pero hacen funcionar la institución,<br />

hacen funcionar <strong>Esclat</strong>.<br />

Miren... Vuelvo al ejemplo del motor de coche que siempre<br />

cuento. Cuando compramos un coche, generalmente<br />

miramos el modelo, el color, la potencia, el consumo<br />

por cien kilómetros, la velocidad, el reprís, etc. Pero nadie<br />

piensa en el aceite, que está escondido en un rincón,<br />

que nadie ve, pero ¡ay si nos falta! Todo se para. El coche<br />

no funciona. Pues estas personas que hemos citado son<br />

el aceite que hace funcionar la institución.<br />

8. No quisiéramos terminar el capítulo de agradecimientos<br />

sin tener un recuerdo especial por la recientemente<br />

traspasada Sra. M.ª José Vázquez, que, desde la Federación<br />

ECOM tanto trabajó para conseguir este equipamiento<br />

que hoy inauguramos y que, junto con la Sra. Rita<br />

Granada (aquí presente), fue una de las que hicieron<br />

muchas gestiones para obtener del Ayuntamiento de<br />

Barcelona el terreno donde hoy se asienta esta residencia<br />

<strong>Esclat</strong> Marina. Esté donde esté, que reciba nuestro<br />

mejor agradecimiento.<br />

Presidente, como ve, no somos unos indignados. No<br />

somos impacientes, intentamos ser perseverantes. Tal<br />

y como decía usted hace pocos días que debíamos ser,<br />

perseverantes, aunque en aquella ocasión re refería<br />

a otro tema, pero la idea es la misma. Tan sólo somos<br />

un equipo de gente que ha trabajado, trabaja y piensa<br />

seguir trabajando a favor de este colectivo de personas<br />

con parálisis cerebral y otras afectaciones similares.<br />

Somos un equipo que trabajamos juntos: la Administración,<br />

las federaciones, las instituciones, las fundaciones,<br />

todos a los que antes ya he mencionado, las familias de<br />

<strong>Esclat</strong>, las empresas colaboradoras, particulares, los<br />

profesionales de <strong>Esclat</strong>, los voluntarios, etc. Éste es el<br />

equipo. Éste es el equipo que ha hecho <strong>Esclat</strong> (que en<br />

castellano significa “estallido”); el estallido de vida para<br />

nuestros usuarios y sus familias.<br />

En el libro editado por Dèria Editors y titulado Què pensa<br />

Albert Vilalta, en las cinco últimas líneas del texto, el<br />

Honorable Señor Albert Vilalta (que fue el primer consejero<br />

de Medio Ambiente) nos cuenta que durante un<br />

viaje a China, en plena revolución cultural, le preguntó<br />

al ingeniero autor de un puente récord mundial de luz,<br />

sin él saberlo, si él era el autor de la obra, y el ingeniero<br />

chino le contestó: “No, el autor es el pueblo”. Pues bien,<br />

y en las proporciones debidas, en nuestro caso, el autor<br />

de <strong>Esclat</strong> es el equipo.<br />

Y un equipo (en mayúsculas) que trabaja para el país,<br />

no para buscar logros personales, sino para dar ser-<br />

6 <strong>Esclat</strong> La Revista Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


l’Administració i fora) m’ensenyava un projecte que jo<br />

sabia que havia fet ell però que el signava un altre. I vaig<br />

exclamar: “Albert, com és que ho signa un altre?”. I ell<br />

em va contestar: “És igual. El que és important és que el<br />

país tingui aquest servei”.<br />

Això em va marcar molt i he procurat transmetre-ho i<br />

que sigui la nostra manera d’actuar. Cap lluïment personal.<br />

Només servei al país.<br />

I ara, per acabar, i trencant una mica el propòsit que he<br />

manifestat al començament d’aquestes paraules, de<br />

limitar-me només a donar les gràcies, em permeto de<br />

dir... em permeto de demanar a tots: “Continueu-nos<br />

ajudant. Continueu ajudant aquest col·lectiu de persones<br />

que tant ho necessiten.” La vida de les famílies dels<br />

nostres usuaris és molt dura i no es pot comprendre<br />

gaire bé del tot si no ho vius en primera persona. És molt<br />

diferent que t’ho expliquin que viure-ho.<br />

La Llei de la Dependència no és suficient. Tenim famílies<br />

que, a més a més, es troben a l’atur. Ens hem de treure<br />

el fill o la filla de casa per disposar d’una bona atenció?<br />

President, alcalde, conseller, autoritats, amics: som<br />

conscients i coneixem bé la vostra sensibilitat envers<br />

aquestes persones que tant necessiten ser ajudades.<br />

Per això, potser encara ens veiem més encoratjats a<br />

insistir-hi... Ajudeu-nos!<br />

Diuen que Ernest Hemingway, referint-se a l’ésser humà,<br />

va dir: “Es necessiten dos anys per aprendre a parlar<br />

i seixanta per aprendre a callar”. Bé, com que jo ja en<br />

tinc 77 crec que m’he passat una mica. Moltes gràcies.<br />

Barcelona, 14 de juliol de 2011<br />

Residència <strong>Esclat</strong> Marina<br />

c/ Tortosa, 22, 08038 - Barcelona (Zona Franca)<br />

La vida de les famílies dels<br />

usuaris és molt dura i no<br />

es pot comprendre gaire<br />

bé del tot si no ho vius en<br />

primera persona. És molt<br />

diferent que t’ho expliquin<br />

que viure-ho.<br />

vicio a los que lo necesitan. Trabajando a menudo de<br />

forma silenciosa y anónima. Estamos aplicando una<br />

lección o una enseñanza que tuve la suerte de recibir<br />

en el año 9 2, mientras trabajaba en el Ayuntamiento<br />

de Barcelona. Resulta que el Honorable Señor Albert<br />

Vilalta (y vuelvo a hablar de él porque fue mi maestro<br />

en comportamiento honesto y honrado dentro de la<br />

Administración y fuera de ella) me enseñó un proyecto<br />

que yo sabía que había hecho él pero que lo firmaba otro.<br />

Y exclamé: “Albert, ¿cómo es que lo firma otro?”. Y él me<br />

contestó: “Da igual. Lo importante es que el país tenga<br />

este servicio”.<br />

Esto me marcó mucho y he procurado transmitirlo y<br />

que sea nuestra forma de actuar. Ninguna ostentación<br />

personal. Sólo servicio al país.<br />

Y ahora, para terminar, y rompiendo un poco el propósito<br />

que he manifestado en el comienzo de estas palabras,<br />

de limitarme sólo a dar las gracias, me permito decir...<br />

me permito pedirles a todos: Sígannos ayudando. Sigan<br />

ayudando a este colectivo de personas que tanto lo<br />

necesitan.” La vida de las familias de nuestros usuarios<br />

es muy dura y no se puede comprender bien del todo si<br />

no lo vives en primera persona. Es muy diferente que te<br />

lo cuenten a vivirlo.<br />

La Ley de la Dependencia no es suficiente. Tenemos familias<br />

que, además, se encuentran en el paro. ¿Tenemos<br />

que sacar al hijo o la hija de casa para contar con una<br />

buena atención?<br />

Presidente, alcalde, consejero, autoridad, amigos: somos<br />

conscientes y conocemos bien su sensibilidad hacia<br />

estas personas que tanto necesitan ser ayudadas. Por<br />

ello, quizás todavía nos vemos más empujados a insistir...<br />

¡Ayúdennos!<br />

Dicen que Ernest Hemingway, refiriéndose al ser humano,<br />

dijo: “Se necesitan dos años para aprender a hablar y<br />

sesenta para aprender a callarse”. Bien, como yo ya tengo<br />

creo que me he pasado un poco. Muchas gracias.<br />

Barcelona, 4 de julio de 20<br />

Residencia <strong>Esclat</strong> Marina<br />

c/ Tortosa, 22, 08038 - Barcelona (Zona Franca)<br />

La vida de las familias de los<br />

usuarios es muy dura y no se<br />

puede comprender del todo si no<br />

lo vives en primera persona. Es<br />

muy diferente que te lo cuenten a<br />

vivirlo.<br />

Salutació afectuosa.<br />

Els senyors Rovira, pares de la Marta, xerrant amb el president Mas.<br />

8 <strong>Esclat</strong> La Revista 9<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


ESCAPADA<br />

T Educadors de la Residència<br />

El nostre primer estiu<br />

a <strong>Esclat</strong> Marina<br />

Nuestro primer verano en <strong>Esclat</strong> Marina<br />

Calor, platja, aigua, vacances, refrescos, passejades, gelats…<br />

Totes aquestes són paraules que ens recorden l’estiu, que ja<br />

s’ha acabat i dóna pas a la primera tardor d’<strong>Esclat</strong> Marina.<br />

Calor, playa, agua, vacaciones, refrescos, paseos, helados… Todas éstas<br />

son palabras que nos recuerdan al verano, que ya se ha acabado y da<br />

paso al primer otoño de <strong>Esclat</strong> Marina.<br />

Durant els dos mesos que fa que estem en marxa, juliol i<br />

agost, una de les activitats que més agraden són les sortides,<br />

i encara que curtes, han estat molt intenses i ens han<br />

permès gaudir del sol i conèixer-nos més entre tots.<br />

Totes aquestes escapades tenen com a objectiu principal<br />

que gaudim de la companyia i sobretot que ens ho passem<br />

molt bé, alhora que ens integrem a l’entorn en què ens<br />

trobem.<br />

Els llocs on hem anat han estat molt variats, cosa que ens<br />

ha permès conèixer la rodalia d’<strong>Esclat</strong>, com el poliesportiu<br />

La Bàscula, la placeta del barri, el mercat del cap de setmana…<br />

i alguns parcs com la Ciutadella; la Barceloneta; el<br />

Durante los dos meses que llevamos en marcha, julio y<br />

agosto, una de las actividades que más gustan son las<br />

salidas, y aunque cortas, han sido muy intensas y nos han<br />

permitido disfrutar del sol y conocernos más entre todos.<br />

Todas estas escapadas tienen como objetivo principal que<br />

disfrutemos de la compañía y ante todo que nos lo pasemos<br />

muy bien, a la vez que nos integramos al entorno en el<br />

que nos encontramos.<br />

Los lugares a los que hemos ido han sido muy variados, lo<br />

que nos ha permitido conocer los alrededores de <strong>Esclat</strong>,<br />

como el polideportivo La Bàscula, la plazoleta del barrio, el<br />

mercadillo del fin de semana… y algunos parques como la<br />

Sortides, passejades i esport, principals activitats<br />

d’estiu a la Residència <strong>Esclat</strong> Marina.<br />

20 <strong>Esclat</strong> La Revista 2<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


A la furgoneta, d’excursió i en Juan al taller de cuina.<br />

En Miquel (PAD) fent gaudir de l’aigua en Juan Martínez, en un calorós dia d’agost.<br />

Parc Mossèn Cinto Verdaguer, a Montjuïc, i el Port Olímpic.<br />

Aquestes sortides a l’entorn més proper tenen com a finalitat<br />

poder treballar les activitats de la vida diària, com per<br />

exemple comprar el diari i posar-nos al dia del que passa<br />

al món, o fer petites compres de material per als diferents<br />

tallers. Aquest és el cas dels testos i la terra que vam comprar<br />

per al nostre petit hort Marina.<br />

Seguint aquest mateix fil, cal fer esment que el principal<br />

motiu per fer aquestes “fugides” a l’extraradi de la nostra<br />

residència és fer un canvi d’aires i dur a terme activitats<br />

que normalment no fem cada dia, com per exemple prendre<br />

un refresc en una terrassa, relaxar-nos sobre la gespa,<br />

passejar a la vora de la mar…<br />

No ens hem oblidat de fer grans celebracions, com els<br />

aniversaris d’en Rogelio, la Núria, la Sílvia, en Juan M. i<br />

la nostra Professional d’Atenció Directa (PAD) Marina. I<br />

tampoc no hem desaprofitat l’oportunitat de celebrar els<br />

sants de la Marta i l’Helena, una de les nostres auxiliars<br />

d’infermeria.<br />

La resta de tallers han estat relacionats amb aquests<br />

esdeveniments, i s’han creat per a l’ocasió petites manualitats<br />

amb materials reciclats (collarets, braçalets, marcs<br />

de fotos, pòsters, quadres) creats entre tots i totes els<br />

companys i companyes per a la persona protagonista de<br />

la festa.<br />

Els tallers de cuina, però, no han estat menys valorats, ja<br />

que ens han servit per fer pastissos per a l’ocasió i comprovar<br />

les dots culinàries dels nostres artistes.<br />

I fins aquí un petit resum del nostre inici, que tan sols és<br />

una pinzellada d’aquest nou gran projecte, La nostra llar:<br />

<strong>Esclat</strong> Marina. T<br />

Posem punt i final a un estiu<br />

ple d’activitats: hem visitat el<br />

barri de la Marina, els parcs<br />

de Montjuïc i la Ciutadella<br />

i la Vila Olímpica. Hem fet<br />

tallers de cuina i materials<br />

reciclats i també hem celebrat<br />

aniversaris i sants del<br />

personal del centre.<br />

Ciutadella; la Barceloneta; el Parque Mossèn Cinto Verdaguer,<br />

en Montjuïc, y el Puerto Olímpico. Estas salidas al<br />

entorno más cercano tienen como finalidad poder trabajar<br />

las actividades de la vida diaria, como por ejemplo comprar<br />

el periódico y ponernos al día de lo que pasa en el mundo,<br />

o hacer pequeñas compras de material para los diferentes<br />

talleres. Éste es el caso de las macetas y la tierra que compramos<br />

para nuestro pequeño huerto Marina.<br />

También cabe mencionar que el principal motivo para hacer<br />

estas “fugas” al extrarradio de nuestra residencia es con la<br />

finalidad de cambiar de aires y llevar a cabo actividades que<br />

normalmente no realizamos cada día, como por ejemplo tomar<br />

un refresco en una terraza, relajarnos sobre el césped,<br />

pasear al lado del mar…<br />

No nos hemos olvidado de hacer grandes celebraciones,<br />

como los cumpleaños de Rogelio, Núria, Sílvia, Juan M. y<br />

nuestra Profesional de Atención Directa (PAD) Marina. Y<br />

tampoco hemos desaprovechado la oportunidad de celebrar<br />

los santos de Marta y Helena, una de nuestras auxiliares<br />

de enfermería.<br />

El resto de talleres han estado relacionados con estos<br />

acontecimientos, y se han creado para la ocasión pequeñas<br />

manualidades con materiales reciclados (collares, pulseras,<br />

marcos de fotos, pósteres, cuadros) creados entre todos y<br />

todas los compañeros y compañeras para la persona protagonista<br />

de la fiesta.<br />

Los talleres de cocina, sin embargo, no han sido menos valorados,<br />

puesto que nos han servido para elaborar pasteles<br />

para la ocasión y comprobar las dotes culinarias de nuestros<br />

artistas.<br />

Y hasta aquí un pequeño resumen de nuestro inicio, que<br />

tan sólo es un avance de este nuevo gran proyecto, Nuestro<br />

hogar: <strong>Esclat</strong> Marina. T<br />

Ponemos punto y final a un verano<br />

lleno de actividades: hemos<br />

visitado el barrio de La Marina,<br />

hemos recorrido los parques de<br />

Montjuïc y la Ciutadella y la Vila<br />

Olímpica. Hemos hecho talleres de<br />

cocina y de materiales reciclados<br />

y también hemos celebrado<br />

cumpleaños y onomásticas del<br />

personal del centro.<br />

22 <strong>Esclat</strong> La Revista 23<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


BREUS<br />

Barcelona és la ciutat espanyola més ben<br />

adaptada per a les persones amb discapacitat<br />

física<br />

Barcelona és la ciutat espanyola més ben adaptada per<br />

a les persones amb discapacitat física, segons posa de<br />

manifest un estudi elaborat per la revista de la Fundació<br />

Eroski Consumer. La capital catalana és la ciutat amb més<br />

facilitats per a les persones que utilitzen cadira de rodes;<br />

no obstant això, es detecten manques per a les persones<br />

invidents i també les sordes.<br />

Entre les deficiències diagnosticades hi ha semàfors a la<br />

via pública que no indiquen a la pantalla els segons que<br />

falten perquè es posin vermells o que no tenen senyalització<br />

sonora per a cecs. També s’aprecia la manca de places<br />

d’aparcament reservades als voltants d’edificis públics,<br />

l’absència de barres de suport amb la funció d’agafadors<br />

en lavabos públics, no hi ha servei professional d’intèrpret<br />

de llengua de signes en serveis de l’Administració i no es<br />

veuen bandes o guies al terra d’edificis públics.<br />

L’estació de tren de Sants va sobresortir com la més ben<br />

adaptada de tot l’estudi per a les persones amb problemes<br />

de mobilitat. I això és gràcies al fet que l’entrada és al<br />

mateix nivell que el carrer, la porta d’accés és automàtica,<br />

es pot accedir als diferents espais (cafeteria, zona d’oci,<br />

lavabos…) sense trobar obstacles i els lavabos visitats<br />

estaven adaptats.<br />

L’estudi s’ha fet amb la finalitat de comparar l’accessibilitat<br />

per a persones amb discapacitat motriu, visual i<br />

auditiva a 18 capitals espanyoles: la Corunya, Alacant,<br />

Barcelona, Bilbao, Cadis, Còrdova, Granada, Madrid,<br />

Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona-Iruña, Sant Sebastià-<br />

Donostia, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria-Gasteiz i<br />

Saragossa.<br />

Per fer aquest informe, tècnics d’Eroski van visitar juntament<br />

amb persones amb discapacitat l’oficina d’empadronament<br />

de l’Ajuntament corresponent, la zona de<br />

consultes externes d’un hospital públic de cada capital<br />

així com una estació de tren. T<br />

Més de 500 persones celebren el I Dia Nacional<br />

de la Paràlisi Cerebral a Pamplona<br />

També es van lliurar els I Premis ASPACE i el guardó<br />

del I Concurs de Fotografia de la Confederació ASPACE<br />

Més de 500 persones van celebrar la primera edició del<br />

Dia Nacional de la Paràlisi Cerebral a Pamplona. Professionals,<br />

directius, persones amb paràlisi cerebral i les seves<br />

famílies, entre d’altres, es van apropar l’1 d’octubre del<br />

2011 a Pamplona per fer més evident la lluita pels drets, la<br />

qualitat de vida i la visibilitat de les persones amb paràlisi<br />

Barcelona es la ciudad española mejor<br />

adaptada para las personas con<br />

discapacidad física<br />

Barcelona es la ciudad española mejor adaptada para las<br />

personas con discapacidad física, según pone de manifiesto<br />

un estudio elaborado por la revista de la Fundación<br />

Eroski Consumer. La capital catalana es la ciudad con más<br />

facilidades para las personas que utilizan silla de ruedas;<br />

sin embargo, se detectan carencias para las personas<br />

invidentes y también las sordas.<br />

Entre las deficiencias diagnosticadas están semáforos en<br />

la vía pública que no indican en la pantalla los segundos<br />

que faltan para cambiarse a rojo o que no tienen señalización<br />

sonora para ciegos. También se aprecia la falta de<br />

plazas de aparcamiento reservadas en las inmediaciones<br />

de edificios públicos, la ausencia barras de apoyo a modo<br />

de asidero en aseos públicos, no existe servicio profesional<br />

de intérprete de lengua de signos en servicios de la<br />

Administración y no se ven bandas o guías en el suelo de<br />

edificios públicos.<br />

La estación de tren de Sants sobresalió como la mejor<br />

adaptada de todo el estudio para las personas con problemas<br />

de movilidad. Y esto es gracias a que la entrada está al<br />

mismo nivel que la calle, la puerta de acceso es automática,<br />

se puede acceder a los diferentes espacios (cafetería,<br />

zona de ocio, aseos…) sin encontrar obstáculos y los aseos<br />

visitados estaban adaptados.<br />

El estudio se ha hecho con la finalidad de comparar la accesibilidad<br />

para personas con discapacidad motriz, visual<br />

y auditiva en 8 capitales españolas: A Coruña, Alacant,<br />

Barcelona, Bilbao, Cádiz, Córdoba, Granada, Madrid,<br />

Málaga, Murcia, Oviedo, Pamplona-Iruña, San Sebastián-<br />

Donostia, Sevilla, Valencia, Valladolid, Vitoria-Gasteiz y<br />

Zaragoza.<br />

Para hacer este informe, técnicos de Eroski visitaron junto<br />

a personas con discapacidad la oficina de empadronamiento<br />

del Ayuntamiento correspondiente, la zona de<br />

consultas externas de un hospital público de cada capital<br />

así como una estación de tren. T<br />

Más de 500 personas celebran el I Día Na-<br />

cional de la Parálisis Cerebral en Pamplona<br />

También se entregaron los I Premios ASPACE y el galardón<br />

del I Concurso de Fotografía de la Confederación ASPACE<br />

Más de 500 personas celebraron la primera edición del<br />

Día Nacional de la Parálisis Cerebral en Pamplona. Profesionales,<br />

directivos, personas con parálisis cerebral y sus<br />

familias, entre otros, se acercaron el día de octubre de<br />

20 a Pamplona para hacer más evidente la lucha por los<br />

derechos, la calidad de vida y la visibilidad de las personas<br />

cerebral. Amb el lema “Descobreix-nos!”, la Confederació<br />

ASPACE va reunir, per primera vegada a la història, les<br />

persones del moviment associatiu al voltant de la participació<br />

social, l’autonomia i la igualtat d’oportunitats amb<br />

l’objectiu de cohesionar, expressar i posar sobre la taula<br />

les capacitats de les persones amb aquesta discapacitat.<br />

Durant l’acte central dues persones amb paràlisi cerebral<br />

van llegir el Manifest del I Dia Nacional de la Paràlisi<br />

Cerebral, en el qual se’n reivindica la presència activa en<br />

la societat.<br />

Així mateix, es van proposar accions que millorin la visibilitat<br />

de les capacitats, habilitats, expectatives i desitjos<br />

de les persones amb paràlisi cerebral i es va reivindicar<br />

aquesta com una discapacitat específica.<br />

Participació de les persones amb paràlisi cerebral<br />

Diverses persones amb paràlisi cerebral van participar en<br />

unes jornades que es van celebrar durant dos dies, amb<br />

format de taules rodones, on van tenir cabuda projectes<br />

i iniciatives sorgides de les associacions i federacions de<br />

les quals formen part.<br />

S’hi van compartir experiències de vida independent,<br />

vivències d’oci autònom, serveis ideats pels mateixos<br />

usuaris, exemples d’inserció laboral o projectes de comunicació<br />

augmentativa i alternativa, entre d’altres.<br />

El nostre Centre Especial de Treball <strong>Esclat</strong>ec va participar<br />

en la taula rodona de la integració laboral amb la presentació<br />

del funcionament d’<strong>Esclat</strong>ec, en una ponència que<br />

va ser molt reconeguda per tots els assistents i que va ser<br />

conduïda per Jordi Marimón, treballador del centre, i per<br />

Xavier Caballero, el director.<br />

El I Dia Nacional de la Paràlisi Cerebral neix amb vocació<br />

de continuïtat, i a través d’aquest es pretén difondre la<br />

realitat i la necessitat de defensar l’autonomia i la ciutadania<br />

activa de les persones amb paràlisi cerebral i les<br />

seves famílies.<br />

La Confederació ASPACE agrupa les federacions autonòmiques<br />

de la paràlisi cerebral, com és el cas de la Federació<br />

Catalana, la FEPCCAT, de la qual la nostra <strong>Associació</strong><br />

<strong>Esclat</strong> és membre actiu. T<br />

con parálisis cerebral. Con el lema “¡Descúbrenos!”, la<br />

Confederación Aspace reunió, por primera vez en la historia,<br />

a las personas del movimiento asociativo en torno a la<br />

participación social, la autonomía y la igualdad de oportunidades<br />

con el objetivo de cohesionar, expresar y poner<br />

sobre la mesa las capacidades de las personas con esta<br />

discapacidad. Durante el acto central dos personas con<br />

parálisis cerebral leyeron el Manifiesto del I Día Nacional<br />

de la Parálisis Cerebral, en el que se reivindica su presencia<br />

activa en la sociedad.<br />

Asimismo, se propusieron acciones que mejoren la visibilidad<br />

de las capacidades, habilidades, expectativas y<br />

deseos de las personas con parálisis cerebral y se reivindicó<br />

ésta como una discapacidad específica.<br />

Participación de las personas con parálisis cerebral<br />

Diversas personas con parálisis cerebral participaron en<br />

unas jornadas que se celebraron durante dos días, con formato<br />

de mesas redondas, donde tuvieron cabida proyectos<br />

e iniciativas surgidas de las asociaciones y federaciones<br />

de las que forman parte.<br />

En ellas compartieron experiencias de vida independiente,<br />

vivencias de ocio autónomo, servicios ideados por los propios<br />

usuarios, ejemplos de inserción laboral o proyectos de<br />

comunicación aumentativa y alternativa, entre otros.<br />

Nuestro Centro Especial de Empleo <strong>Esclat</strong>ec participó en<br />

la mesa redonda de la integración laboral con la presentación<br />

del funcionamiento de <strong>Esclat</strong>ec, en una ponencia<br />

que fue muy reconocida por todos los asistentes y que fue<br />

conducida por Jordi Marimón, trabajador del centro, y por<br />

Xavier Caballero, su director.<br />

El I Día Nacional de la Parálisis Cerebral nace con vocación<br />

de continuidad, y a través de él se pretende difundir<br />

la realidad y la necesidad de defender la autonomía y la<br />

ciudadanía activa de las personas con parálisis cerebral y<br />

sus familias.<br />

La Confederación Aspace agrupa a las federaciones<br />

autonómicas de la parálisis cerebral, como es el caso de la<br />

Federación Catalana, la FEPCCAT, de la cual nuestra Asociación<br />

<strong>Esclat</strong> es miembro activo. T<br />

Celebració a Pamplona (Navarra).<br />

24 <strong>Esclat</strong> La Revista 25<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


Sopar en benefici d’<strong>Esclat</strong><br />

El 26 de juny passat l’<strong>Associació</strong> <strong>Esclat</strong> i l’<strong>Associació</strong><br />

Catalana de la Síndrome de Rett van signar un conveni de<br />

col·laboració mútua. En el marc d’aquest conveni l’<strong>Associació</strong><br />

Catalana de la Síndrome de Rett ha organitzat el sopar<br />

benèfic d’enguany, en benefici d’<strong>Esclat</strong>.<br />

El sopar tindrà lloc el divendres 21 d’octubre a partir de<br />

les 20.30 hores al Restaurant Masia Reixac, situat al quilòmetre<br />

9 de la carretera BV-5001, al terme municipal de<br />

Montcada i Reixac (Barcelona). Els tiquets valen 45 euros<br />

i es poden comprar a través del correu electrònic secretaria@rettcatalana.es<br />

o als telèfons 608 926 612 o 639 371<br />

745. Les places són limitades i aniran per rigorós ordre<br />

d’inscripció. El sopar inclourà un ball i també un sorteig<br />

de regals, tot amb l’objectiu d’unir esforços a favor d’una<br />

causa justa.<br />

La síndrome de Rett és una malaltia que provoca un<br />

retard mental a les nenes. L’<strong>Associació</strong> la van crear pares<br />

i mares de nenes afectades, l’any 1994, amb l’objectiu de<br />

promoure la recerca i millorar la qualitat de vida de les<br />

afectades per una patologia que afecta unes 2.000 dones<br />

a Espanya i prop de 300.000 a tot el món.<br />

fila 0: Catalunya Caixa: 2013-0462-90-0201251932 T<br />

Cursa solidària solidària a Barcelona<br />

El dia 9 d’octubre passat va tenir lloc la primera cursa<br />

solidària “Posa’t en marxa per la paràlisi cerebral”, que<br />

va ser organitzada per la Federació Catalana d’Entitats<br />

de Paràlisi Cerebral i etiologies similars (FEPCCAT). En<br />

el marc de la celebració de la Festa Major del barri de les<br />

Corts de Barcelona, a les 10 del matí vam constatar que<br />

la convocatòria per promoure la visibilitat d’aquest collectiu<br />

havia estat un èxit.<br />

Més de 1.200 persones participants i 400 voluntaris es<br />

van aplegar al costat dels Jardins Bacardí, a la Travessera<br />

de les Corts, per participar-hi. Vam superar absolutament<br />

totes les expectatives de participació. Famílies, usuaris,<br />

amics i persones amb diferents discapacitats van córrer<br />

en les diferents distàncies que tenia la cursa, al costat del<br />

conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries;<br />

Cena en beneficio de <strong>Esclat</strong><br />

Carrera solidaria en Barcelona<br />

Signatura del conveni.<br />

El pasado 26 de junio la Asociación <strong>Esclat</strong> y la Asociación<br />

Catalana del Síndrome de Rett firmaron un convenio de<br />

colaboración. En este marco, la Asociación Catalana del Síndrome<br />

de RETT organizan una cena en beneficio de <strong>Esclat</strong>.<br />

La cena tendrá lugar el viernes 2 de octubre a partir de las<br />

20.30 horas en el Restaurante Masia Reixac, situado en el<br />

kilómetro 9 de la carretera BV-500 , en el término municipal<br />

de Montcada i Reixac (Barcelona). Los tickets valen 45<br />

euros y se pueden comprar a través del correo electrónico<br />

secretaria@rettcatalana.es o de los teléfonos 608 926 6 2<br />

ó 639 3 45. Las plazas son limitadas e irán por riguroso<br />

orden de inscripción. La cena incluirá un baile y también<br />

un sorteo de regalos, todo con el objetivo de unir esfuerzos<br />

a favor de una causa justa.<br />

El síndrome de Rett es una enfermedad que provoca un<br />

retraso mental en las niñas. La Asociación la crearon<br />

padres y madres de niñas afectadas, en el año 994, con el<br />

objetivo de promover la investigación y mejorar la calidad<br />

de vida de las afectadas por una patología que afecta a<br />

unas 2.000 mujeres en España y cerca de 300.000 en<br />

todo el mundo. T<br />

El pasado 9 de octubre tuvo lugar la primera carrera<br />

solidaria “Ponte en marcha por la parálisis cerebral”, que<br />

fue organizada por la Federación Catalana de Entidades<br />

de Parálisis Cerebral y etiologías similares (FEPCCAT). En<br />

el marco de la celebración de las fiestas del barrio de Les<br />

Corts de Barcelona, a las 0 de la mañana constatamos<br />

que la convocatoria para promover la visibilidad de este<br />

colectivo había sido un éxito.<br />

Más de .200 personas participantes y 400 voluntarios se<br />

reunieron en los Jardines Bacardí, en la Travessera de les<br />

Corts, para participar. Superamos absolutamente todas<br />

las expectativas de participación. Familias, usuarios, amigos<br />

y personas con diferentes discapacidades corrieron<br />

las diferentes distancias que tenía la carrera, junto al consejero<br />

de Bienestar Social y Familia, Josep Lluís Cleries; el<br />

el president de la FEPCCAT, Jaume Marí; la directora de<br />

Relacions Institucionals d’Ipsen Pharma, Glòria Tàpia, i<br />

la regidora presidenta de l’Institut Municipal de Persones<br />

amb Discapacitat, Irma Rognon, entre altres personalitats.<br />

Els laboratoris Ipsen Pharma van ser els patrocinadors<br />

d’aquest esdeveniment, en què van col·laborar amb<br />

la quantitat de 15.000 €. Aquesta quantitat anirà destinada<br />

a la FEPCCAT i a totes les entitats que la formen.<br />

Des d’aquí volem donar les gràcies a tots els participants,<br />

voluntaris, l’Ajuntament de Barcelona, la Societat Cooperativa<br />

Consum, La Caixa, la Guàrdia Urbana i amics<br />

que s’hi van interessar, sense tots ells no hauria estat<br />

possible aquesta cursa. Atesa la gran acceptació que va<br />

tenir aquest esdeveniment entre tots els nostres amics i<br />

col·laboradors, ara ja estem planejant una segona edició<br />

per a l’any vinent. Us hi esperem a tots i a totes! T<br />

A punt per sortir.<br />

<strong>Esclat</strong> al Saló Ability<br />

<strong>Esclat</strong> va estar present a la I edició del Saló Ability, que es<br />

va celebrar el 2 i 3 de juliol al Recinte Firal de Sabadell. Es<br />

tracta d’un certamen que vol contribuir a donar a conèixer<br />

iniciatives de millora de l’autonomia personal, la qualitat<br />

de vida de les persones amb dependència i també del<br />

seu entorn.<br />

L’<strong>Associació</strong> va instal·lar un estand al saló, i es va centrar<br />

especialment a donar a conèixer la tasca que fa el Centre<br />

Especial de Treball <strong>Esclat</strong>ec, amb els productes i adaptacions<br />

que desenvolupa per a persones amb discapacitat.<br />

El saló va incloure activitats lúdiques com ara esports,<br />

una representació teatral i una gimcana, així com ponències<br />

fetes per persones que tenen alguna discapacitat i<br />

també per especialistes i professionals, com ara metges i<br />

psicòlegs, que treballen a diari amb aquest col·lectiu i les<br />

seves famílies. T<br />

Vistes generals de l’estand d’<strong>Esclat</strong>ec al Saló Ability.<br />

presidente de la FEPCCAT, Jaume Marí; la directora de Relaciones<br />

Institucionales de Ipsen Pharma, Glòria Tàpia, y la<br />

concejala-presidenta del Instituto Municipal de Personas<br />

con Discapacidad, Irma Rognon, entre otras personalidades.<br />

Los laboratorios Ipsen Pharma fueron los patrocinadores<br />

de este acontecimiento, en el que colaboraron con<br />

la cantidad de 5.000 €. Esta cantidad irá destinada a la<br />

FEPCCAT y a todas las entidades que la forman.<br />

Desde aquí queremos dar las gracias a todos los participantes,<br />

voluntarios, el Ayuntamiento de Barcelona, la<br />

Sociedad Cooperativa Consumo, La Caixa, la Guardia Urbana<br />

y amigos que se interesaron, sin ellos no habría sido<br />

posible esta cursa. Vista la gran aceptación que tuvo este<br />

acontecimiento entre todos nuestros amigos y colaboradores,<br />

ya estamos planeando una segunda edición para el<br />

año próximo. ¡Os esperamos a todos y todas! T<br />

<strong>Esclat</strong> en el Salón Ability<br />

<strong>Esclat</strong> estuvo presente en la I edición del Salón Ability, que<br />

se celebró el 2 y 3 de julio en el Recinto Ferial de Sabadell.<br />

Se trata de un certamen que quiere contribuir a dar a conocer<br />

iniciativas de mejora de la autonomía personal,<br />

la calidad de vida de las personas con dependencia y también<br />

de su entorno.<br />

La Asociación instaló un stand en el salón, y se centró<br />

especialmente a dar a conocer el trabajo que lleva a<br />

cabo el Centro Especial de Trabajo <strong>Esclat</strong>ec, con los productos<br />

y adaptaciones que desarrolla para personas con<br />

discapacidad.<br />

El salón incluyó actividades lúdicas como por ejemplo<br />

deportes, una representación teatral y una gincana, así<br />

como ponencias hechas por personas que tienen alguna<br />

discapacidad y también por especialistas y profesionales,<br />

como por ejemplo médicos y psicólogos, que trabajan a<br />

diario con este colectivo y sus familias. T<br />

26 <strong>Esclat</strong> La Revista 2<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


Canvis en la jubilació<br />

La reforma del sistema de pensions reconeix que les persones<br />

amb una discapacitat superior al 45% podran jubilar-se<br />

als 56 anys, en lloc dels 58, com passava fins ara. La<br />

nova llei redueix de 35 a 25 anys el període de cotització<br />

exigit perquè les persones amb discapacitat accedeixin a<br />

la pensió per jubilació.<br />

La nova norma, que es va aprovar de manera definitiva<br />

el 21 de juliol passat al Congrés dels Diputats, retarda<br />

l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i s’emmarca dins del<br />

paquet de mesures impulsades pel Govern per equilibrar<br />

les finances públiques i rebaixar el dèficit. Els canvis<br />

començaran a aplicar-se el 2013, i significaran que els treballadors<br />

hauran d’haver cotitzat durant 37 anys si volen<br />

accedir a la jubilació completa.<br />

D’altra banda, la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats<br />

va aprovar per unanimitat una proposició no de llei<br />

amb la qual s’insta el Govern a indemnitzar les persones<br />

amb discapacitat si les companyies aèries en perden o en<br />

trenquen les cadires de rodes. T<br />

Ecom fa 40 anys<br />

La Federació Ecom celebrarà aquesta tardor el 40è<br />

aniversari, quatre dècades de feina a favor dels drets de<br />

les persones amb discapacitat física. Per celebrar-ho, el<br />

proper 2 d’octubre enregistrarà un lipdub amb la cançó<br />

Mensajes al agua, del cantant Macaco, i el 24 de novembre<br />

tindrà lloc un sopar d’aniversari i l’entrega dels Premis<br />

María José Vázquez a l’autonomia personal.<br />

Els premis porten el nom de Vázquez, que va presidir<br />

Ecom fins al febrer del 2011, quan va morir sobtadament,<br />

i els guardons volen ser un reconeixement a la seva persona<br />

i trajectòria, tota una vida dedicada a la reivindicació<br />

dels drets de les persones amb discapacitat física i al<br />

foment de l’autonomia personal d’aquestes.<br />

Hi ha tres categories de premis: Innovació, Projecció Social<br />

i Igualtat d’Oportunitats. El jurat el forma un membre<br />

de la Junta Directiva d’Ecom, un professional de l’entitat<br />

i tres persones d’especial rellevància en aquest àmbit<br />

designades per la Junta d’Ecom.<br />

D’altra banda, Antonio Guillén és, des del 14 de maig, el<br />

nou president d’Ecom, en substitució de María José Vázquez.<br />

Nascut a Barcelona l’any 1957, Guillén és usuari de<br />

cadira de rodes i des de fa més de 30 anys és un destacat<br />

activista a favor dels drets de les persones amb discapacitat<br />

física.<br />

L’any 1977 va participar en una tancada que van fer un<br />

grup de persones amb discapacitat a la seu de l’antic<br />

SEREM (Servei Social de Recuperació i Rehabilitació de<br />

Minusvàlids) de Barcelona, per reclamar la participació<br />

dels usuaris en la gestió d’aquest servei, fet que va acabar<br />

amb la creació dels primers òrgans de participació de les<br />

Cambios en la jubilación<br />

La reforma del sistema de pensiones reconoce que las<br />

personas con una discapacidad superior al 45% podrán<br />

jubilarse a los 56 años, en lugar de los 58, como pasaba<br />

hasta ahora. La nueva ley reduce de 35 a 25 años el<br />

periodo de cotización exigido para que las personas con<br />

discapacidad accedan a la pensión por jubilación.<br />

La nueva norma, que se aprobó de forma definitiva el 2<br />

de julio pasado en el Congreso de los Diputados, retrasa<br />

la edad de jubilación de los 65 a los 6 años y se enmarca<br />

dentro del paquete de medidas impulsadas por el Gobierno<br />

para equilibrar las finanzas públicas y rebajar el déficit. Los<br />

cambios empezarán a aplicarse en el 20 3 y significarán<br />

que los trabajadores deberán haber cotizado durante 3<br />

años si quieren acceder a la jubilación completa.<br />

Por otro lado, la Comisión de Fomento del Congreso de los<br />

Diputados aprobó por unanimidad una proposición no de<br />

ley con la que se insta al Gobierno a indemnizar a las personas<br />

con discapacidad si las compañías aéreas pierden o<br />

rompen sus sillas de ruedas. T<br />

Ecom cumple 40 años<br />

La Federación Ecom celebrará este otoño su 40 aniversario,<br />

cuatro décadas de trabajo a favor de los derechos<br />

de las personas con discapacidad física. Para celebrarlo,<br />

el próximo 2 de octubre grabará un lipdub con la canción<br />

Mensajes al agua, del cantante Macaco, y el 24 de noviembre<br />

tendrá lugar una cena de aniversario y la entrega de los<br />

Premios María José Vázquez a la autonomía personal.<br />

Los premios llevan el nombre de Vázquez, que presidió<br />

Ecom hasta febrero de 20 , cuando murió repentinamente,<br />

y los galardones quieren ser un reconocimiento a su<br />

persona y trayectoria, toda una vida dedicada a la reivindicación<br />

de los derechos de las personas con discapacidad<br />

física y al fomento de la autonomía personal de éstas.<br />

Hay tres categorías de premios: Innovación, Proyección<br />

Social e Igualdad de Oportunidades. El jurado lo forma un<br />

miembro de la Junta Directiva de Ecom, un profesional de<br />

la entidad y tres personas de especial relevancia en este<br />

ámbito designadas por la Junta de Ecom.<br />

Por otro lado, Antonio Guillén es, desde el 4 de mayo, el<br />

nuevo presidente de Ecom, en sustitución de María José<br />

Vázquez. Nacido en Barcelona en el año 95 , Guillén es<br />

usuario de silla de ruedas y desde hace más de 30 años<br />

es un destacado activista a favor de los derechos de las<br />

personas con discapacidad física.<br />

En el año 9 participó en un encierro con un grupo de<br />

personas con discapacidad en la sede del antiguo SEREM<br />

(Servicio Social de Recuperación y Rehabilitación de<br />

Minusválidos) de Barcelona, para reclamar la participación<br />

de los usuarios en la gestión de este servicio, lo que acabó<br />

con la creación de los primeros órganos de participación<br />

persones amb discapacitat a l’Ajuntament de la capital<br />

catalana.<br />

El 1978 va formar part del grup redactor dels estatuts del<br />

Patronat Municipal de Persones amb Disminució Física<br />

de Barcelona, que va veure la llum el 1980. Des de llavors<br />

i fins al 1996 va ser membre de la Junta Rectora i de la<br />

Comissió Directiva d’aquest patronat, que més endavant<br />

es va convertir en l’Institut Municipal de Persones amb<br />

Discapacitat.<br />

El 1980 va entrar a formar part també de la Junta Directiva<br />

de la Federació ECOM, i des de llavors ha estat sempre vinculat<br />

a l’entitat. Des de final de maig de 2011, Guillén també<br />

és membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de<br />

Persones amb Discapacitat de Barcelona, com a representant<br />

del col·lectiu de persones amb discapacitat física.<br />

Guillén és el vicepresident del Club Unes de Sant Feliu de<br />

Llobregat, que promou el bàsquet en cadira de rodes, i<br />

va ser el president de l’entitat entre 1994 i 1998. Fora del<br />

món de la discapacitat, ocupa des del 2003 la presidència<br />

de la Unió d’Entitats de la Marina, el barri de Barcelona on<br />

resideix. T<br />

Guia del metro en braille<br />

L’ONCE a Catalunya i Transports Metropolitans de<br />

Barcelona (TMB) han desenvolupat la guia de metro en ,<br />

una adaptació d’un element tradicional d’informació per<br />

a les persones cegues i deficients visuals que pretén millorar<br />

la integració de la diversitat en el transport públic.<br />

L’acord institucional és un pas més en el compromís de<br />

l’ONCE i TMB per aconseguir l’accessibilitat universal i la<br />

igualtat d’oportunitats en tots els vessants dels serveis<br />

que ofereixen a la ciutadania.<br />

Els usuaris hi podran consultar els horaris de funcionament<br />

de la xarxa de metro els diferents dies de la setmana.<br />

A més, es facilita la informació de les estacions que<br />

té cadascuna de les vuit línies del suburbà i les estacions<br />

amb correspondència.<br />

“La guia és una magnífica iniciativa. A les persones<br />

cegues i deficients visuals ens dóna més seguretat en els<br />

nostres desplaçaments i sobretot ens dóna llibertat per<br />

moure’ns amb autonomia”, ha destacat el president del<br />

Consell Territorial de l’ONCE a Catalunya, Enric Botí.<br />

La vicepresidenta d’aquest òrgan, Maria Enciso, que cada<br />

dia utilitza el metro, ha comentat que es tracta d’una eina<br />

molt útil per a les persones cegues i deficients visuals<br />

que agafen aquest mitjà de transport. “Pots saber on hi<br />

ha les parades de metro, Renfe, tramvia, Ferrocarrils de<br />

la Generalitat… A més pots controlar on es poden fer els<br />

transbordaments”, ha afirmat. Enciso ha afegit que “també<br />

hi ha senyalitzades les estacions que tenen ascensor i<br />

estan molt ben localitzades les estacions en les quals es<br />

pot agafar el tren cap a l’aeroport”. T<br />

de las personas con discapacidad en el Ayuntamiento de la<br />

capital catalana.<br />

En 9 8 formó parte del grupo redactor de los estatutos del<br />

Patronato Municipal de Personas con Disminución Física<br />

de Barcelona, que vio la luz en 980. Desde entonces y hasta<br />

996 fue miembro de la Junta Rectora y de la Comisión<br />

Directiva de este patronato, que más adelante se convirtió<br />

en el Instituto Municipal de Personas con Discapacidad.<br />

En 980 entró a formar parte también de la Junta Directiva<br />

de la Federación ECOM, y desde entonces ha estado<br />

siempre vinculado a la entidad. Desde finales de mayo<br />

de 20 , Guillén también es miembro del Consejo Rector<br />

del Instituto Municipal de Personas con Discapacidad de<br />

Barcelona, como representante del colectivo de personas<br />

con discapacidad física.<br />

Guillén es el vicepresidente del Club Unes de Sant Feliu de<br />

Llobregat, que promueve el baloncesto en silla de ruedas, y<br />

fue el presidente de la entidad entre 994 y 998. Fuera del<br />

mundo de la discapacidad, ocupa desde el 2003 la presidencia<br />

de la Unión de Entidades de Marina, el barrio de<br />

Barcelona donde reside. T<br />

Guía del metro en braille<br />

La ONCE en Cataluña y Transports Metropolitans de<br />

Barcelona (TMB) han desarrollado la guía de metro en<br />

braille, una adaptación de un elemento tradicional de información<br />

para las personas ciegas y deficientes visuales que<br />

pretende mejorar la integración de la diversidad en el transporte<br />

público. El acuerdo institucional es un paso más en el<br />

compromiso de la ONCE y TMB para conseguir la accesibilidad<br />

universal y la igualdad de oportunidades en todas las<br />

vertientes de los servicios que ofrecen a la ciudadanía.<br />

Los usuarios podrán consultar los horarios de funcionamiento<br />

de la red de metro los diferentes días de la semana.<br />

Además, se facilita la información de las estaciones que<br />

tiene cada una de las ocho líneas del suburbano y las estaciones<br />

con correspondencia.<br />

“La guía es una magnífica iniciativa. A las personas ciegas<br />

y deficientes visuales nos da más seguridad en nuestros<br />

desplazamientos y sobre todo nos da libertad para<br />

movernos con autonomía”, ha destacado el presidente del<br />

Consejo Territorial de la ONCE en Cataluña, Enric Botí.<br />

La vicepresidenta de este órgano, Maria Enciso, que cada<br />

día utiliza el metro, ha comentado que se trata de una<br />

herramienta muy útil para las personas ciegas y deficientes<br />

visuales que toman este medio de transporte. “Puedes<br />

saber dónde hay las paradas de metro, Renfe, tranvía,<br />

Ferrocarrils de la Generalitat… Además puedes controlar<br />

dónde se pueden hacer los transbordos”, ha afirmado.<br />

Enciso ha añadido que “también hay señalizadas las estaciones<br />

que tienen ascensor y están muy bien localizadas<br />

las estaciones en las que se puede tomar el tren hacia el<br />

aeropuerto”. T<br />

28 <strong>Esclat</strong> La Revista 29<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat


30 <strong>Esclat</strong> La Revista<br />

Subministrament, instal∙lació<br />

instal·lació Subministrament,<br />

i restauració i restauració instal∙lació<br />

de tot tipus de<br />

de i restauració tot tipus de PARQUET de tot tipus de<br />

PARQUET<br />

Més de 35 anys PARQUET d’experiència<br />

Més Exposició: de 35 anys d’experiència<br />

Més de 35 anys d’experiència<br />

Avda. Generalitat 61<br />

Exposici ó :<br />

08840 Exposici Viladecans ó :<br />

Avda<br />

Barcelona<br />

. Generalitat 61<br />

Avda . Generalitat 61<br />

08840 Tel: Viladecans<br />

08840 93-6581083<br />

Viladecans<br />

Barcelona Fax: Barcelona 93-6584189<br />

Tel: E-mail: 93-6581083<br />

Tel: 93-6581083<br />

jordig2001@yahoo.es<br />

Fax: 93-6584189<br />

Fax: 93-6584189<br />

E-mail : jordig2001@ yahoo.es<br />

E-mail : jordig2001@ yahoo.es<br />

Spain, S.L.U.<br />

Occitània, 24<br />

08911 Badalona (Barcelona)<br />

Tel: 93 460 16 31<br />

Fax: 93 399 96 08<br />

e-mail: infranor@infranor.es<br />

web: www.infranor.es<br />

Passeig d’Olot 28 GIRONA<br />

Tel.Fax. 972 240932 Mòbil: 610256565<br />

e-mail: rok.solucions@gmail.com<br />

Mercar, el carretó d’anar a comprar motoritzat<br />

3


esclatec<br />

DECLARADO DE UTILIDAD PÚBLICA / DECLARAT D’UTILITAT PÚBLICA<br />

CENTRO ESPECIAL DE EMPLEO / CENTRE ESPECIAL DE TREBALL<br />

Adaptamos nuestros productos a sus necesidades / Adaptem els nostres productes a les seves necessitats<br />

Departamento I+D+I propio / Departament d’R+D+I propi www.esclatec.com<br />

Mercar: carretons<br />

d’anar a comprar<br />

motoritzats.<br />

Carritos de compra<br />

motorizados.<br />

Plaça Guinardó 8,<br />

08041 Barcelona<br />

tel. 93 433 40 66<br />

esclatec@esclatec.com<br />

www.esclatec.com<br />

Nuestros productos<br />

-Silla de ruedas electrónica 4x4<br />

-Silla electrónica omnidireccional<br />

-Carrito de la compra motorizado<br />

-AGV vehículos filoguiados<br />

Els nostres productes<br />

-Cadira de rodes 4x4<br />

-Cadira de rodes omnidireccional<br />

-Carretó de la compra motoritzat<br />

-AGV vehículos filoguiados

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!