núm.51 - Associació Esclat

La revistade l’Associació ESCLATDeclarada d’Utilitat Pública Edició bilingüe català/castellà Estiu 2009Preu 4,5 €Esclatnúm.51Excursions a La Molinai a L’ Espluga de FrancolíLa crisi afecta als centresespecials de treballEsclat 2: 15 anys

ESCLATLA REVISTAESTIU2009NÚMERO 51Esclat 2: 15 anys3EDITORIAL15è aniversari d’esclat 215º aniversario de esclat 2Ester Isern, C. O. Esclat 24TEMAFeliç aniversari, Esclat 2!¡Feliz cumpleaños, Esclat 2!Equip del Centre Ocupacional Esclat 214ASSOCIACIÓEscapada a La MolinaEscapada a La MolinaAlba Alier, coordinadora de la secció d’esquí adaptat20INTEGRACIÓEls CET, en una cruïllaLos CET, en una encrucijadaÀrea Laboral, Federació APPS Pro Personesamb Discapacitat Intel·lectual22INTEGRACIÓPrimer curs de formació de tècnicsi esportistes paraeqüestresPrimer curso de formación de técnicosy deportistas paraecuestresPaqui Picart26BREUSEl factor sensibleEl factor sensibleTrasllat a Esclat-Guitard imminentTraslado a Esclat-Guitard inminenteProjecte Ediris: fer anar l’ordinadoramb un sol parpelleigProyecto Ediris: hacer funcionar el ordenadorcon un parpadeoEDITORIAL15è aniversari d’Esclat 215º aniversario de Esclat 2El somni es va fer realitat un abrild’ara fa quinze anys.Les portes d’Esclat 2 es van obrir,per poder-nos-hi acollir.Vam començar molt poquets,creant uns vincles molt estrets.I un munt d’il·lusions,i un grapat d’emocions.I vam iniciar el camíque encara avui hem de seguir.Treballant l’autonomia personal,i també l’àrea laboral.El grup es va anar ampliant,i nous usuaris han seguit entrant.I un munt d’il·lusions,i un grapat d’emocions.Hem muntat cinc tallers:informàtica, reciclatge i paper,acabats i comunicació,i un taller d’estimulació.Fem fisioteràpia i logopèdia,anem a hípica i fem esport.I un munt d’il·lusions,i un grapat d’emocions.El sueño se hizo realidad un abrilde quince años atrás.Las puertas de Esclat 2 se abrieron,para podernos acoger.Empezamos muy poquitos,creando unos vínculos muy estrechos.Y un montón de ilusiones,y un sinfín de emociones.E iniciamos el caminoque hoy todavía seguimos.Trabajando la autonomía personal,y también el área laboral.El grupo se fue ampliando,y nuevos usuarios han seguido entrando.Y un montón de ilusiones,y un sinfín de emociones.Hemos montado cinco talleres:informática, reciclaje y papel,acabados y comunicación,y un taller de estimulación.Hacemos fisioterapia y logopedia,vamos a hípica y hacemos deporte.Y un montón de ilusiones,y un sinfín de emociones.Declarada d’Utilitat Pública. Membre de l’APPS. Membre d’ECOM.Edita: ESCLAT c/ Anglesola, 46, 08014 Barcelona. T: 93 450 11 50. F: 93 405 05 25.e-mail: Associació Esclat: esclat@esclat.info. Centre Esclat: T: 93 439 36 88. esclat1@esclat.info. C.O. Esclat 2. T: 93 455 54 35. esclat2@esclat.info. ESCLATEC. T: 93 433 40 66.esclatec@esclatec.com. CADES. T: 93 450 11 50. cades@esclat.info. www.esclatec.com.www.esclat.info. Consell de redacció: Jesús Sanfiz (director). Marisol Álvarez. Joan Bertran.Carola Calcagno. Lola de la Fuente. Alfred Gargallo. Oriol Izquierdo. Anna Just. Jesús Simón.Coordinació: David Casals. Traducció: Judit Font. Fotografies: Esclat i Pia Codina.Disseny gràfic: Anna VicénLes col·laboracions publicades amb signatura a la revista ESCLAT expressen l’opinió delsseus autors, per la qual cosa no pressuposen identitat amb la línia de la revista.Amb la col·laboració de:Si amb nosaltres vols venirnomés ho has de dir.Som al Guinardói tenim una associació.Fem 15 anys! Qui ho diria!Treballant com el primer dia.I un munt d’il·lusions,i un grapat d’emocions.Ester IsernC. O. Esclat 2Si con nosotros quieres venirsólo lo tienes que decir.Estamos en el Guinardóy tenemos una asociación.¡Cumplimos 15 años! ¡Quién lo iba a decir!Trabajando como el primer día.Y un montón de ilusiones,y un sinfín de emociones.Ester IsernC. O. Esclat 2 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys

TEMA T Equip del Centre Ocupacional Esclat 2Feliç aniversari, Esclat 2!¡Feliz cumpleaños, Esclat 2!El Centre Ocupacional Esclat 2 va obrir les portes el 5d’abril de 1994, però la inauguració oficial va tenir lloc eldia 15. En aquell moment, només amb 7 usuaris.Aquest centre és fruit de l’esforç i l’entusiasme d’unspares que van confiar la continuació de la tasca iniciadaa l’escola a uns professionals que des d’aleshores trieni duen a terme les activitats més adients per aconseguirl’objectiu fonamental del Centre Ocupacional Esclat 2:aconseguir el grau màxim d’integració social de les personesateses, així com el seu progrés personal, des delpunt de vista global, mitjançant una assistència integradaque inclogui tant les necessitats personals com lesde tipus familiar o social.El Centro Ocupacional Esclat 2 abrió sus puertas el 5 deabril de 1994, pero la inauguración oficial tuvo lugar el día15. En aquel momento, sólo con 7 usuarios.Este centro es fruto del esfuerzo y el entusiasmo de unospadres que confiaron la continuación de la tarea iniciadaen la escuela a unos profesionales que desde entonceseligen y llevan a cabo las actividades más adecuadas paraconseguir el objetivo fundamental del Centro OcupacionalEsclat 2: conseguir el grado máximo de integración socialde las personas atendidas, así como su progreso personal,desde el punto de vista global, mediante una asistenciaintegrada que incluya tanto las necesidades personalescomo las de tipo familiar o social.Part de l’equip d’Esclat2 i d’usuaris celebrantl’aniversariEl 15 d’abril de 2009 vam celebrar el 15è aniversari de lainauguració del Centre Ocupacional Esclat 2. Per aquestmotiu vam organitzar un dinar amb totes les personesusuàries i professionals que actualment assisteixen alcentre, en què hi havia pastissos elaborats pels nois i noiesEl 15 de abril de 2009 celebramos el 15º aniversario de lainauguración del Centro Ocupacional Esclat 2. Por este motivoorganizamos un almuerzo con todas las personas usuarias yprofesionales que actualmente asisten al centro, en el que habíapasteles elaborados por los chicos y chicasAl llarg d’aquests 15 anys hem anat adaptant-nos alsnous reptes, mirant d’aprofitar el millor de la tècnica i elmillor de cadascun de nosaltres, usuaris i professionals.En tot moment la nostra fita primordial ha estat, i és,oferir les millors condicions per tal que les personesque assisteixen al centre es puguin desenvolupar almàxim i amb un objectiu molt clar: afavorir la seva autonomia.Els usuaris del centre són persones amb discapacitat,la integració de les quals en el món productiuno és probable, atès el grau de dificultats que presenten.Per això es duen a terme activitats prelaborals, pertreballar tots els aspectes del món laboral, com la responsabilitat,la qualitat, el treball en equip, etc.Els professionals del centre establim les activitats teninten compte sempre les demandes i les inquietudsdels usuaris, sobretot pel que fa als temes que vulguintractar, i afavorim que tinguin la màxima autonomia perdecidir. Aquests continguts són tractats en el taller decomunicació, amb la Glòria. Els objectius generals deltaller són dos, informació i comunicació, i aquests arribena la pràctica a partir de l’interès que els nois i noiestenen per aclarir dubtes, preguntes que es fan sobre simateixos, problemes que tenen en el dia a dia, notíciesque senten als mitjans de comunicació i socials. Augmentantla informació augmentem la qualitat de vida.L’objectiu final és que s’enriqueixin intel·lectualment,socialment i culturalment, treballant el pensament endiversos aspectes: l’atenció, la percepció. Els objectiusbàsics i generals del taller van sortir d’una base teòricaconstructivista, és a dir, s’inicia qualsevol activitata partir dels coneixements previs dels nois i noies i apartir d’aquests coneixements i de la curiositat que haprovocat aquest tema o qüestió, s’incorporen nous aspectesi coneixements.Treballem activitats relacionades amb el món laboral,com el taller de reciclatge de paper, conduït pel Paco,en què s’elaboren llibretes de paper. Consisteix a triturarpaper usat amb una màquina trituradora i amb unabatedora a fi d’elaborar pasta de paper i làmines ambdiversos resultats: llibretes, àlbums, objectes de cartrópedra, etc.D’una banda, es fabriquen objectes amb motlles, ambl’exigència d’una atenció, d’un temps i un ritme deA lo largo de estos 15 años hemos ido adaptándonos alos nuevos retos, tratando de aprovechar lo mejor de latécnica y lo mejor de cada uno de nosotros, usuarios yprofesionales.En todo momento nuestro objetivo primordial ha sido, y es,ofrecer las mejores condiciones a fin de que las personasque asisten al centro se puedan desarrollar al máximo ycon un objetivo muy claro: favorecer su autonomía. Losusuarios del centro son personas con discapacidad, cuyaintegración en el mundo productivo no es probable, vistoel grado de dificultades que presentan. Por eso se llevana cabo actividades prelaborales, para trabajar todos losaspectos del mundo laboral, como la responsabilidad, lacalidad, el trabajo en equipo, etc.Los profesionales del centro establecemos las actividadesteniendo en cuenta siempre las demandas y las inquietudesde los usuarios, sobre todo con respecto a los temasque quieren tratar, y favorecemos que tengan la máximaautonomía para decidir. Estos contenidos son tratadosen el taller de comunicación, con Glòria. Los objetivosgenerales del taller son dos, información y comunicación,y éstos llegan a la práctica a partir del interés que loschicos y chicas tienen por aclarar dudas, preguntas quese hacen sobre sí mismos, problemas que tienen en el díaa día, noticias que escuchan en los medios de comunicacióny sociales. Aumentando la información aumentamosla calidad de vida.El objetivo final es que se enriquezcan intelectual, socialy culturalmente, trabajando el pensamiento en variosaspectos: la atención, la percepción. Los objetivos básicosy generales del taller salieron de una base teórica constructivista,es decir, se inicia cualquier actividad a partir delos conocimientos previos de los chicos y chicas y a partirde estos conocimientos y de la curiosidad que ha provocadoel tema o cuestión, se incorporan nuevos aspectos yconocimientos.Trabajamos actividades relacionadas con el mundo laboral,como el taller de reciclaje de papel, conducido por Paco, enel que se elaboran libretas de papel. Consiste en triturar papelusado con una máquina trituradora y con una batidoracon el fin de elaborar pasta de papel y láminas con variosresultados: libretas, álbumes, objetos de cartón-piedra, etc. Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys

treball. Aquesta tasca més rutinària ens permet treballarobjectius cognitius, psicomotrius, socials i personals(aspectes com la responsabilitat per dur a termeuna tasca entre tots i la importància, per la dependència,de la seva feina envers la dels altres companys, aixícom criteris de qualitat). De l’altra, es fan objectes méscreatius i lliures per tal que puguin expressar els seussentiments i sensacions. En aquest apartat també esfan objectes en col·laboració i es pretén que prenguindecisions per si mateixos o entre ells i que vagin assolintla capacitat de decidir entre diferents opcions.També es treballen criteris més estètics pel que fa a laforma i la teoria dels colors i la seva utilització.El disseny i la pintura de ventalls i de postals de Nadalen el taller de reciclatge i pintura, conduït pel Ricard,a part d’aconseguir resultats veritablement curiososi atractius per les seves formes, ha aconseguit obriraltres vies de coneixement per incrementar els que jatenien prèviament, abans de fer l’activitat. Tot el treballha estat dirigit a potenciar les habilitats creatives del’usuari i imprimir a l’activitat i al treball un caràctermés personal i poder oferir un compromís més fort al’usuari amb la seva tasca. S’ha deixat espai en aquestsmoments a activitats noves, com la il·lustració decontes i poemes, l’elaboració de les postals de Nadal il’elaboració de quadres. Aquest últim és més de caràcterpedagògic i terapèutic, ja que s’aprofita per conèixeruna mica la història de l’art.Elaboren material adaptat, i creen nous articles pera la tómbola, les mostres d’entitats, etc. en el tallerd’acabats, portat per l’Ester. En aquest taller es potencienles habilitats de manipulació. Intentem que els noisi noies adquireixin noves habilitats i que mantinguin iPor una parte, se fabrican objetos con moldes, con laexigencia de atención, de tiempo y ritmo de trabajo. Estatarea más rutinaria nos permite trabajar objetivos cognitivos,psicomotores, sociales y personales (aspectos comola responsabilidad para llevar a cabo una tarea entre todosy la importancia, por la dependencia, de su trabajo haciael de los otros compañeros, así como criterios de calidad).Por la otra, se crean objetos más creativos y libres a fin deque puedan expresar sus sentimientos y sensaciones. Eneste apartado también se realizan objetos en colaboracióny se pretende que tomen decisiones por sí mismos o entreellos y que vayan adquiriendo la capacidad de decidir entrediferentes opciones. También se trabajan criterios másestéticos con respecto a la forma y la teoría de los coloresy su utilización.El diseño y la pintura de abanicos y de postales de Navidaden el taller de reciclaje y pintura, conducido porRicard, aparte de conseguir resultados verdaderamentecuriosos y atractivos por sus formas, ha conseguido abrirotras vías de conocimiento para incrementar los que yatenían previamente, antes de realizar la actividad. Todo eltrabajo ha estado dirigido a potenciar las habilidades creativasdel usuario e imprimir en la actividad y en el trabajoun carácter más personal y poder ofrecer un compromisomás fuerte al usuario con su tarea. Se ha dejado espacioen estos momentos para actividades nuevas, como lailustración de cuentos y poemas, la elaboración de laspostales de Navidad y la elaboración de cuadros. Este últimoes más de carácter pedagógico y terapéutico, ya quese aprovecha para conocer un poco la historia del arte.Elaboran material adaptado, y crean nuevos artículos parala tómbola, las muestras de entidades, etc. en el taller deacabados, dirigido por Ester. En este taller se potencianpotenciïn les que ja tenien assolides, pretenem donarsentit i sortida a totes aquelles coses que es treballenal centre. És a dir, a més de treballar una elaboració imanipulació més acurada per part d’aquells usuarisque ho poden fer, és el lloc on es treballa més el sentitd’utilitat que té tot el que fem. Així, els dissenys elaboratsal taller d’informàtica es plasmen o bé en teixits obé en paper, s’enquadernen les coses impreses i es fanels últims retocs als objectes elaborats al taller de paperreciclat i pintura.El disseny informàtic, el treball amb adaptacions, Internet,etc. es duu a terme en el taller d’informàtica,conduït per l’Emi. Una de les tasques principals durantaquests anys ha estat trobar les adaptacions adientsper a cada persona usuària per tal que puguin treballaramb l’ordinador, i hem de continuar treballant per facilitar-losl’accés i també potenciar la comunicació ambl’ajuda dels fisioterapeutes del centre, tot i que hem decontinuar amb la recerca de noves adaptacions.En el taller d’artesania es decoren pots de crema o esfan agulles, o es té cura de diferents plantes a l’hort,conduït per l’Adriana i la Laura. En aquest els usuariss’inicien en el coneixement de noves eines i activitats.D’altra banda, es treballa la creació de plafons de comunicació,així com la videoconferència.Tots aquests tallers tenen el suport de l’Anna R. i el Ramón.Paral·lelament, al centre es treballa la fisioteràpia, lahidroteràpia i la hipoteràpia, amb la Patri i el Josep. Elsobjectius i el tractament inclouen des de lluitar contrapossibles deformacions causades pel creixement fins alas habilidades de manipulación. Intentamos que loschicos adquieran nuevas habilidades y que mantengan ypotencien las que ya tenían adquiridas, pretendemos darsentido y salida a todas aquellas cosas que se trabajan enel centro. Es decir, además de trabajar una elaboración ymanipulación más esmerada por parte de aquellos usuarioscapaces de hacerlo, es el sitio donde se trabaja más elsentido de utilidad que tiene todo lo que hacemos. Así, losdiseños elaborados en el taller de informática se plasmano bien en tejidos o bien en papel, se encuadernan lascosas imprimidas y se hacen los últimos retoques en losobjetos elaborados en el taller de papel reciclado y pintura.El diseño informático, el trabajo con adaptaciones, Internet,etc. se lleva a cabo en el taller de informática, conducidopor Emi. Una de las tareas principales durante estosaños ha sido encontrar las adaptaciones adecuadas paracada persona usuaria a fin de que puedan trabajar con elordenador, y debemos seguir trabajando para facilitarlesel acceso y también potenciar la comunicación con la ayudade los fisioterapeutas del centro, aunque tenemos queseguir con la búsqueda de nuevas adaptaciones.En el taller de artesanía se decoran potes de crema o sehacen agujas, o se cuidan diferentes plantas en el huerto,conducido por Adriana y Laura. En éste los usuarios seinician en el conocimiento de nuevas herramientas y actividades.Por otra parte, se trabaja la creación de panelesde comunicación, así como la videoconferencia.Todos estos talleres tienen el apoyo de Anna R. y Ramón.Paralelamente, en el centro se trabaja la fisioterapia, lahidroterapia y la hipoterapia, con Patri y Josep. Los objetivosy el tratamiento incluyen desde luchar contra posiblesEl Dani i la Carol, gaudint de la platjaEl Centre OcupacionalEsclat 2 va obrir les portesel 5 d’abril de 1994, nomésamb 7 usuaris. Avui, s’hiatenen 50 personesEl Centro Ocupacional Esclat 2abrió sus puertas el 5 de abrilde 1994, sólo con 7 usuarios.Actualmente atiende a 50personasEsquiant als Alps Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys

controlar i evitar problemes associats a un envellimentprematur. No es perd l’aspecte lúdic dels exercicis,però sí que se n’exigeix una realització seriosa, amb coneixementde causa, ja que no s’espera tant aconseguirgrans canvis, sinó més aviat conservar al màxim tot elque s’ha après al llarg del temps, tot i que no es descartamai la possibilitat d’aconseguir més autonomia.També es treballa la logopèdia amb l’Anna. Els principalsobjectius són: aconseguir un nivell de llenguatgesuficient per comunicar-se amb la família, societat, elcentre ocupacional, en el cas que sigui possible, ambel llenguatge oral. Si no, es facilita la comunicació ambsistemes alternatius. L’altre objectiu és mantenir el ques’ha après anteriorment i millorar-ho en els casos quesigui possible fer-ho. Es treballa la comunicació en dosaspectes: potenciant-la (en els casos que es tingui pocassentada, poc desenvolupada) i millorant-la (en elscasos que ja es tingui adquirida, per poder anar mésenllà).deformaciones causadas por el crecimiento hasta controlary evitar problemas asociados a un envejecimientoprematuro. No se pierde el aspecto lúdico de los ejercicios,pero sí se exige una realización seria, con conocimiento decausa, ya que no se espera tanto conseguir grandes cambios,sino más bien conservar al máximo todo lo que seha aprendido a lo largo del tiempo, aunque no se descartanunca la posibilidad de conseguir más autonomía.También se trabaja la logopedia con Anna. Los principalesobjetivos son: conseguir un nivel de lenguaje suficientepara comunicarse con la familia, sociedad, el centro ocupacional,en el caso que sea posible, con el lenguaje oral.Si no, se facilita la comunicación con sistemas alternativos.El otro objetivo es mantener lo que se ha aprendidoanteriormente y mejorarlo en los casos que sea posiblehacerlo. Se trabaja la comunicación en dos aspectos:potenciándola (en los casos que se tenga poco asentada,poco desarrollada) y mejorándola (en los casos que ya setiene adquirida, para poder ir más allá).La integració social és més fàcil i assequible en les activitatsde lleure que en el món laboral i, per això, aquestessón bastament potenciades al Centre Ocupacional.Per grups, organitzem un petit “viatge” a diferents llocs,visitant pobles del voltant i excursions turístiques. Sortidesd’hivern, estades d’esquí adaptat, sortides a laplatja, que permeten la relació amb altres joves, alhoraque ofereixen la possibilitat de conèixer més llocs i feractivitats molt diferents de les que duem a terme durantl’any.Es planifiquen sortides a museus i fàbriques relacionadesamb els tallers.També es practiquen diferents esports adaptats,com la boccia, kit-ball, saquets, ciclisme i atletisme.S’exploren les diferents possibilitats de cada usuari enaquests esports.Ara també és un moment de canvi, perquè modernitzaremles instal·lacions i pintarem la façana, que, desprésde 15 anys, necessita una neteja de cara.El centre actualment atén 50 usuaris. Alguns nois hanmarxat, altres han vingut de nou i malauradament altresens han deixat. Des d’aquí, un gran record per atots ells.Igualment els professionals de tots els àmbits (cuina,transports, administració, gestió, etc.), voluntaris, personalde pràctiques al llarg d’aquests anys han deixatuna gran empremta en tots nosaltres.15 anys treballant amb il·lusió, sempre pensant en progressartots plegats. No tot ha estat sempre fàcil, peròhem buscat solucions, per trobar sempre un sentit atot. Hem compartit molts moments, alguns de bons ialtres de no tant, però de tots n’hem après.La integración social es más fácil y asequible en las actividadesde ocio que en el mundo laboral y, por ello, éstasson ampliamente potenciadas en el Centro Ocupacional.Por grupos, organizamos un pequeño “viaje” a diferenteslugares, visitando pueblos de los alrededores y excursionesturísticas. Salidas de invierno, estancias de esquíadaptado, salidas a la playa, que permiten la relación conotros jóvenes, a la vez que ofrecen la posibilidad de conocermás lugares y realizar actividades muy diferentes delas que llevamos a cabo durante el año.Se planifican salidas a museos y fábricas relacionadas conlos talleres.También se practican diferentes deportes adaptados,como la boccia, kit-ball, sacos, ciclismo y atletismo. Seexploran las diferentes posibilidades de cada usuario enestos deportes.Ahora también es un momento de cambio, porque modernizaremoslas instalaciones y pintaremos la fachada, que,después de 15 años, necesita limpiarse la cara.El centro actualmente atiende a 50 usuarios. Algunoschicos se han marchado, otros han llegado de nuevo ydesgraciadamente otros nos han dejado. Desde aquí, ungran recuerdo para todos ellos.Igualmente los profesionales de todos los ámbitos (cocina,transportes, administración, gestión, etc.), voluntarios,personal de prácticas a lo largo de estos años han dejadouna gran huella en todos nosotros.15 años trabajando con ilusión, siempre pensando enprogresar todos juntos. No todo ha sido siempre fácil,pero hemos buscado soluciones, para encontrar siempreun sentido a todo. Hemos compartido muchos momentos,algunos buenos y otros no tanto, pero de todos hemosaprendido.Hem fet una bona part del camí, però encara ens faltamolt tros per recórrer; se’ns presenten nous reptes,nous projectes, que treballarem amb la mateixail·lusió del primer dia.I per fer realitat tot això, comptem amb tots vosaltres.Gràcies a tothom, en especial als nostres usuaris, perfer-nos costat.GràciesEl José Luis i l’Eva a Sant Antoni de CalongeHemos hecho buena parte del camino, pero todavía nosfalta mucho por recorrer; se nos presentan nuevos retos,nuevos proyectos, que trabajaremos con la misma ilusióndel primer día.Y para hacer realidad todo eso, contamos con todos vosotros.Gracias a todo el mundo, en especial a nuestros usuarios,por apoyarnos.Gracias Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys

Un grup d’Esclat 2 visitant les Mines de GavàA l’hípica...La Sonia i la Margarita a la Fundació MiróPracticant atletisme10 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys11

Un grup d’Esclat 2 a l’Espluga de FrancolíEl Joan M., l’Eva G., el José Luis i el Dani per CarnestoltesL’Eva, el Joan, l’Àlex i l’Hug al taller de pintura de ventallsLa Marta a l’hípica12 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys13

ASSOCIACIÓT Alba Alier,coordinadora de la secció d’esquí adaptatEscapada a La MolinaEscapada a La MolinaDurant aquesta temporada d’esquí de 2009 la gent del’Associació Esclat, concretament usuaris i personal delcentre CADES, han participat en un parell de sortides a laneu a la Molina, per a la qual cosa han necessitat els serveisde la nostra escola, l’escola d’esquí Alta Cerdanya.L’escola d’esquí Alta Cerdanya, situada a l’estació d’esquíla Molina (Girona), a més a més d’oferir classes d’esquíper a tots els nivells i gestionar un club, Meganeu, tambéofereix classes d’esquí adaptat per a tot tipus de discapacitats,tant físiques com psíquiques o sensorials.Alta Cerdanya va ser la pionera a tot Espanya en l’oferta declasses d’esquí adaptat, com també va ser la promotoraen el projecte d’accessibilitat, adaptant una pista d’esquía l’estació de la Molina. Entre altres esdeveniments tambéDurante esta temporada de esquí de 2009 la gente de laAsociación Esclat, concretamente usuarios y personal delcentro CADES, han participado en un par de salidas a lanieve en La Molina, para lo que han necesitado los serviciosde nuestra escuela, la escuela de esquí Alta Cerdanya.La escuela de esquí Alta Cerdanya, situada en la estaciónde esquí La Molina (Girona), además de ofrecer clases deesquí para todos los niveles y gestionar un club, Meganeu,también ofrece clases de esquí adaptado para todotipo de discapacidades, tanto físicas como psíquicas osensoriales.Alta Cerdanya fue la pionera en toda España en la ofertade clases de esquí adaptado, como también fue la promotoraen el proyecto de accesibilidad, adaptando una pistaEn Fèlix Mesa, usuari delCades, amb en Jordi Gonzàlez14 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys15

Les activitats esportivessón portadores d’una sèriede valors com el coratge, laperseverança i la superacióper sobre de les limitacionsde la persona que les practicaLas actividades deportivasconllevan una serie de valorescomo el coraje, la perseveranciay la superación por encima de laslimitaciones de la persona que laspracticaEl grup del Cades amb els educadorsha participat per primer cop en la història en la cursa dePirena amb una persona amb discapacitat.Disposa d’un equip de monitors especialitzats en aquestàmbit, els quals ofereixen classes de 4 traces, per a lespersones amb deficiències de mobilitat en les extremitatsinferiors; de 3 traces, per a les persones amb amputacionsen les extremitats inferiors; de cadira monoesquí, per apersones amb paraplegies i lesions medul·lars; de cadiradual esquí o biesquí, per al mateix tipus d’usuari peròamb una lesió medul·lar més alta, i de cadira de passeig,destinada a les persones amb tetraplegies o greumentafectades. Per tant, tothom pot gaudir d’un dia d’esquí iserà benvingut a la nostra escola.Aquest any, l’Associació Esclat ens ha vingut a veure en unparell d’ocasions, i els seus usuaris han pogut gaudir d’unsdies a la neu i d’un passeig amb cadira per tota la estació.Tothom ha experimentat noves sensacions i emocionsque els han fet passar una estona inoblidable, entenentque actualment l’esport i la seva pràctica es troben moltben considerats socialment.Les activitats esportives són portadores d’una sèrie devalors com el coratge, la perseverança i la superació persobre de les limitacions de la persona que les practica.La persona amb mobilitat reduïda que esquia assegudaen una cadira dotada d’esquís genera entre la resta delsesquiadors una dimensió positiva que l’ajuda a integrar-sei millora la seva qualitat de vida.El medi en què es duen a terme les activitats d’esquí facilitasituacions beneficioses per a tothom, i en aquest casdestaquen per a la gent del CADES beneficis com ara:El descobriment de noves sensacions-El desplaçament-La velocitatEl descobriment del medi natural-Muntanya, altitud, neu-Fred, vent, solL’estima de si mateix-Veure’s com a esquiador-Atrapar les persones capacitades i en ocasions ultrapassar-lesConstrucció d’un nou projecte vital-Reconeixement social a causa de la mirada positivadels altresde esquí en la estación de La Molina. Entre otros eventostambién ha participado por primera vez en la historia en lacarrera de Pirena con una persona con discapacidad.Cuenta con un equipo de monitores especializados eneste ámbito, los cuales ofrecen clases de 4 trazas, para laspersonas con deficiencias de movilidad en las extremidadesinferiores; de 3 trazas, para las personas con amputacionesen las extremidades inferiores; de silla monoesquí,para personas con paraplejias y lesiones medulares; desilla dual esquí o biesquí, para el mismo tipo de usuariopero con una lesión medular más alta, y silla de paseo,destinada a las personas con tetraplejias o gravementeafectadas. Por lo tanto, todo el mundo puede disfrutar deun día de esquí y será bienvenido a nuestra escuela.Este año, la Asociación Esclat nos ha venido a ver en un parde ocasiones, y sus usuarios han podido disfrutar de unosdías en la nieve y de un paseo con silla por toda la estación.Todo el mundo ha experimentado nuevas sensaciones yemociones que les han hecho pasar un rato inolvidable,entendiendo que actualmente el deporte y su práctica seencuentran muy bien considerados socialmente.Las actividades deportivas conllevan una serie de valorescomo el coraje, la perseverancia y la superación porencima de las limitaciones de la persona que las practica.La persona con movilidad reducida que esquía sentadaen una silla dotada de esquíes genera entre el resto de losesquiadores una dimensión positiva que la ayuda a integrarsey mejora su calidad de vida.El medio en el que se llevan a cabo las actividades de esquífacilita situaciones beneficiosas para todo el mundo, y eneste caso destacan para la gente del CADES beneficioscomo:El descubrimiento de nuevas sensaciones-El desplazamiento- La velocidadEl descubrimiento del medio natural-Montaña, altitud, nieve-Frío, viento, solLa estima de uno mismo-Verse como esquiador-Atrapar a las personas capacitadas y en ocasionessuperarlas16 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys17

La Laura, el Jordi il’Ingrid, monitorade La Molina, ambla Raquel i l’AnnaSortida a L’Esplugade FrancoliSalida a L’Espluga de Francolí-Construcció d’un projecte d’integració-Ruptura, canvi d’actituds, de ritme de vidaEsforç físic-Moviment del cos en el desencadenament-Vibracions del cos en les sotragadesAdaptacions fisiològiques a causa de les alçadesAmb la gent del CADES vam utilitzar les cadires de passeig,les quals permeten que les persones amb greus discapacitatsfísiques es desplacin totalment segures sobreles pistes i gaudeixin de les alegries dels esports hivernals.Amb aquest tipus de cadira es poden fer descobrirdiferents sensacions, establint un equip perfecte entreel pilot, el passatger i un esquiador paral·lel que coneguibé el passatger i que li doni suport i seguretat. D’aquestamanera s’aconsegueix tot un treball multidisciplinari quetants beneficis aporta en qualsevol teràpia o bé pràcticaesportiva.Així que en aquest cas el tripartit escola d’esquí AltaCerdanya, personal del CADES i els seus usuaris va tenirl’èxit esperat i tothom en va poder treure tot el profit. Esperemla propera temporada de neu per poder compartirnovament uns dies plens de sensacions. TConstrucción de un nuevo proyecto vital-Reconocimiento social a causa de la mirada positivade los otros-Construcción de un proyecto de integración-Ruptura, cambio de actitudes, de ritmo de vidaEsfuerzo físico-Movimiento del cuerpo en el desencadenamiento-Vibraciones del cuerpo en los desnivelesAdaptaciones fisiológicas a causa de las alturasCon la gente del CADES utilizamos las sillas de paseo,que permiten que las personas con graves discapacidadesfísicas se desplacen totalmente seguras sobre las pistasy disfruten de las alegrías de los deportes invernales.Con este tipo de silla se pueden descubrir diferentes sensaciones,estableciendo un equipo perfecto entre el piloto,el pasajero y un esquiador paralelo que conozca bien alpasajero y que le dé apoyo y seguridad. De esta manera seconsigue un trabajo multidisciplinar que tantos beneficiosaporta en cualquier terapia o bien práctica deportiva.Así que en este caso el tripartito escuela de esquí AltaCerdanya, personal del CADES y sus usuarios tuvo el éxitoesperado y todo el mundo pudo sacar todo el provecho.Esperamos la próxima temporada de nieve para podercompartir nuevamente unos días llenos de sensaciones. TEl mes de desembre passat vam fer una sortida a lapoblació de l’Espluga de Francolí, programada per aun grup de nois i noies del Centre Ocupacional Esclat2. L’objectiu era poder reforçar i complementar tot eltreball, tant teòric com a pràctic, de les activitats de dissenyi pintura, i també tenir una representació més realdels nous coneixements sobre una època de la nostrahistòria.Les coves de l’Espluga són una porta oberta al passatprehistòric i geològic.Les coves ofereixen dos tipus de visita: la visita guiadaen grup pel Museu Subterrani, dedicada a explicar la formaciógeològica i el pas de l’ésser humà per la cavitat,en què el visitant descobrirà la vida humana dins lacaverna en una reconstrucció d’un hàbitat prehistòric, ila visita d’aventura, en què en grups reduïts s’entra perles galeries i es remunta el riu subterrani.Un taller de prehistòria i un altre d’excavació complementend’una altra manera opcional les visites. Experimentaramb eines prehistòriques, fer pintura rupestrei simular la feina en una excavació arqueològica sónalgunes de les activitats que s’hi poden dur a terme.El grup d’usuaris d’Esclat 2 han anat treballant les pinturesrupestres, i com i on vivien els nostres avantpassatsprehistòrics. Les coves de la Font Major de l’Esplugade Francolí (Tarragona) són un bon indret per sentir-setransportat a un temps remot i sentir-se’n part.La guia ens va oferir ajut i alhora ens anava donantexplicacions de les diverses representacions de la vidaquotidiana que hi havia dins la cova. La visita va duraraproximadament unes dues hores i el desplaçament vaser una mica difícil, ja que el terra era de graveta i feiaanar les cadires a poc a poc, però ni això ni les dues rampesde comunicació entre coves van fer decaure l’ànim ila il·lusió de tots.Tot l’esforç es va veure recompensat per aquella sensaciótan peculiar de recórrer sota terra, com talps, unabona distància i poder gaudir dels audiovisuals i figuresque ens mostraven el que va succeir en aquell indret familions d’anys. TEn diciembre realizamos una salida a la población de L’Esplugade Francolí, programada para un grupo de chicos ychicas del Centro Ocupacional Esclat 2. El objetivo era poderreforzar y complementar todo el trabajo, tanto teóricocomo práctico, de las actividades de diseño y pintura, ytambién tener una representación más real de los nuevosconocimientos sobre una época de nuestra historia.Las cuevas de L’Espluga de Francolí son una puerta abiertaal pasado prehistórico y geológico.Las cuevas ofrecen dos tipos de visita: la visita guiadaen grupo por el Museo Subterráneo, dedicada a explicarla formación geológica y el paso del ser humano por lacavidad, en que el visitante descubrirá la vida humanadentro de la caverna en una reconstrucción de un hábitatprehistórico, y la visita de aventura, en la que en gruposreducidos se entra por las galerías y se remonta el ríosubterráneo.Un taller de prehistoria y otro de excavación complementande otra forma opcional las visitas. Experimentar conherramientas prehistóricas, realizar pintura rupestre ysimular el trabajo en una excavación arqueológica sonalgunas de las actividades que se pueden llevar a cabo.El grupo de usuarios de Esclat 2 han ido trabajandolas pinturas rupestres, y cómo y dónde vivían nuestrosantepasados prehistóricos. Las cuevas de la Font Majorde L’Espluga de Francolí (Tarragona) son un buen lugarpara sentirse transportado a un tiempo remoto y sentirseparte de él.La guía nos ofreció ayuda y al mismo tiempo nos ibadando explicaciones de las diferentes representacionesde la vida cotidiana que había dentro de la cueva. La visitaduró aproximadamente unas dos horas y el desplazamientofue un poco difícil, ya que el suelo era de gravilla ydificultó el paso de las sillas, pero ni eso ni las dos rampasde comunicación entre cuevas hicieron decaer el ánimo yla ilusión de todos.Todo el esfuerzo se vio recompensado por aquella sensacióntan peculiar de recorrer bajo tierra, como topos, unabuena distancia y poder disfrutar de los audiovisuales yfiguras que nos mostraban lo que sucedió en aquel lugarhace millones de años. TAlta Cerdanya , Av. Super Molina s/nTel.: 972.145.062 Màil: altacerdanya@altacerdanya.comInformació i reserves: Patronat de la Cova de la Font Major, Plaça del Mil·lenari, 1, L’Espluga de FrancolíTel. 977 87 12 20, Fax 977 87 13 43, Adreça electrònica tur.espluga@altanet.org18 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys19

INTEGRACIÓEls centres especials detreball, en una cruïllaLos centros especiales de empleo, en una encrucijadaLa crisi econòmica internacional que vivim des de fa unsmesos ha afectat també els centres especials de treballd’iniciativa social, que ja passaven una situació difícil desde feia anys, i com a conseqüència d’aquesta, segons unestudi realitzat al mes de desembre pel sector, prop de2.000 persones podrien perdre la feina. D’una banda, l’Administracióno ha actualitzat les subvencions des de l’any1986, malgrat que en 23 anys les despeses dels CET s’hanincrementat. D’altra banda, la deslocalització industriala altres països ha afectat greument feines com les manipulacions,activitat majoritària dels CET. Un altre factordeterminant és l’envelliment prematur d’aquests treballadorsi treballadores i, per tant, un decreixement més ràpidde la seva productivitat.Davant d’això, representants dels CET d’iniciativa social,agrupats en una plataforma, van presentar el Pla de rees-T Àrea LaboralFederació APPS Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectualAssemblea de la 4a Trobada deCET Socials, que es va celebrarel maig de 2009La crisis económica internacional que vivimos desde haceunos meses ha afectado también a los centros especialesde trabajo de iniciativa social, que ya pasaban una situacióndifícil desde hacía años, y como consecuencia de ésta,según un estudio realizado en el mes de diciembre por elsector, cerca de 2.000 personas podrían perder su trabajo.Por una parte, la Administración no ha actualizado las subvencionesdesde el año 1986, aunque en 23 años los gastosde los CEET se han incrementado. Por otra parte, la deslocalizaciónindustrial a otros países ha afectado gravementea trabajos como los manipulados, actividad mayoritaria delos CEET. Otro factor determinante es el envejecimientoprematuro de estos trabajadores y trabajadoras y, por lotanto, un decrecimiento más rápido de su productividad.Ante este hecho, representantes de los CEET de iniciativasocial, agrupados en una plataforma, presentaron el Plantructuració i revitalització del sector al Departament deTreball i d’Acció Social i Ciutadania, a principis de 2009.Aquest Pla recull set demandes:1. Modulació de les subvencions de manteniment en funciódel tipus i el grau de discapacitat.2. Creació d’un fons extraordinari per mantenir el nivelld’ocupació dels treballadors amb discapacitat.3. Actualització de la subvenció per a la creació de nousllocs de treball creats pels CET d’iniciativa social, congeladades de l’any 1986.4. Facilitar l’accés a crèdits, préstecs i avals.5. Instar el compliment de la disposició addicional segonade la Llei 35/2002, de reforma de la Seguretat Social, pelque fa referència a l’accés a la incapacitat permanent pera aquelles persones amb discapacitat que, amb posterioritata la contractació, s’hagin vist agreujades per funcionsanatòmiques o funcionals que els hagin provocat, per simateixes o per concurrència amb noves lesions o patologies,una disminució o anul·lació de la capacitat laboral.6. Establir, reglamentàriament, la incorporació de criterissocials en la contractació pública del Govern de la Generalitat.7. Garantir l’accés de les empreses d’iniciativa social senseafany de lucre a totes les ajudes i programes convocatsper la Generalitat.A partir de la presentació d’aquest document, s’ha iniciatun procés de negociació amb el Departament de Treballque, com a primera resposta, ha ofert assessorament pera l’estudi de viabilitat de cada CET i línies de finançament.Des de les entitats implicades, es considera que aquestesaccions no asseguren de forma immediata l’estabilitatde les plantilles. Per aquesta raó, s’ha elaborat el manifest“Pel manteniment i creació de llocs de treball de lespersones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mentalals CET sense ànim de lucre de Catalunya”, que explicala situació del sector i demana la implicació activa de laGeneralitat. En aquest moment s’estan recollint signaturesd’adhesió, per tal de presentar-lo davant els sectorssocials i de l’Administració pertinents.En la mateixa línia d’actuació, l’Assemblea de la 4a Trobadade CET Socials (maig de 2009) va aprovar mesurescom ara mantenir una reunió amb els grups parlamentariscatalans per exposar-los aquesta situació i alertar-los delperill de pèrdua de llocs de treball, així com encoratjarlosa treballar per un model social que faciliti un lloc detreball digne per a totes les persones amb discapacitatintel·lectual o malaltia mental que estiguin en disposicióde treballar. Tde Reestructuración y Revitalización del Sector al Departamentode Trabajo y de Acción Social y Ciudadanía, aprincipios de 2009.Este Plan recoge siete demandas:1. Modulación de las subvenciones de mantenimiento enfunción del tipo y el grado de discapacidad.2. Creación de un fondo extraordinario para mantener elnivel de empleo de los trabajadores con discapacidad.3. Actualización de la subvención para la creación denuevos puestos de trabajo creados por los CEET de iniciativasocial, congelada desde el año 1986.4. Facilitar el acceso a créditos, préstamos y avales.5. Instar el cumplimiento de la disposición adicionalsegunda de la Ley 35/2002, de Reforma de la SeguridadSocial, con respecto al acceso a la incapacidad permanentepara aquellas personas con discapacidad que, conposterioridad a su contratación, se hayan visto afectadaspor funciones anatómicas o funcionales que les hayanprovocado, por sí mismas o por concurrencia con nuevaslesiones o patologías, una disminución o anulación de sucapacidad laboral.6. Establecer, reglamentariamente, la incorporación decriterios sociales en la contratación pública del Gobiernode la Generalitat.7. Garantizar el acceso de las empresas de iniciativa socialsin afán de lucro a todas las ayudas y programas convocadospor la Generalitat.A partir de la presentación de este documento, se hainiciado un proceso de negociación con el Departamentode Trabajo que, como primera respuesta, ha ofrecidoasesoramiento para el estudio de viabilidad de cada CEETy líneas de financiación. Desde las entidades implicadas, seconsidera que estas acciones no aseguran de forma inmediatala estabilidad de las plantillas. Por esta razón, se haelaborado el manifiesto “Por el mantenimiento y creaciónde puestos de trabajo de las personas con discapacidadintelectual o enfermedad mental en los CEET sin ánimo delucro de Cataluña”, que explica la situación del sector y exigela implicación activa de la Generalitat. En este momentose están recogiendo firmas de adhesión, con el fin de presentarloante los sectores sociales y de la Administraciónpertinentes.En la misma línea de actuación, la Asamblea del 4º Encuentrode CEET Sociales (mayo de 2009) aprobó medidascomo mantener una reunión con los grupos parlamentarioscatalanes para exponerles esta situación y alertarlos delpeligro de pérdida de puestos de trabajo, así como animarlosa trabajar por un modelo social que facilite un puestode trabajo digno para todas las personas con discapacidadintelectual o enfermedad mental que estén en disposiciónde trabajar. T20 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys21

INTEGRACIÓT Paqui Picartpanya. Van tenir lloc tres cursos independents durant quatredies, dirigits a la formació de jutges, classificadors mèdics,entrenadors paraeqüestres i genets paraeqüestres.Els professionals que van dur a terme els cursos van serla jutgessa de paraeqüestre internacional de FEI (AlisonMastín, d’Irlanda), l’entrenadora de FEI i jutgessa internacionalde doma (Katty Amos Jacob), la metgessa reha-España. Tuvieron lugar tres cursos independientes durantecuatro días, dirigidos a la formación de jueces, clasificadoresmédicos, entrenadores paraecuestres y jinetes paraecuestres.Los profesionales que llevaron a cabo los cursos fueron lajuez de paraecuestre internacional de FEI (Alison Mastín,de Irlanda), la entrenadora de FEI y juez internacional dePrimer curs de formacióde tècnics i esportistesparaeqüestresPrimer curso de formación de técnicosy deportistas paraecuestresS’han format a Madrid elsprimers jutges, entrenadors,fisioterapeutes i genets pera la disciplina paraeqüestreSe han formado en Madrid losprimeros jueces, entrenadores,clasificadores médicos y grandesjinetes paraecuestresPer al desenvolupament de la disciplina paraeqüestrea Espanya ja tenim jutges paraeqüestres, entrenadors,classificadors mèdics i grans genets disposats a treballar ia millorar els resultats en competició. Amb aquest objectiu,11 jutges nacionals, 14 entrenadors, 5 fisioterapeutesi 11 genets de diferents federacions territorials han estatformats en aquesta disciplina per professionals de FEI (FederacióEqüestre Internacional), que van impartir el cursde formació a Madrid del 14 al 17 de maig, al Club HípicSan Luis, de Villanueva del Pardillo, organitzat per la ReialFederació d’Hípica Espanyola (RFHE) i dirigit per la sevaComissió Paraeqüestre.Els objectius d’aquest programa eren donar resposta a laforta demanda de formació i tecnificació de professionalsper al desenvolupament de la disciplina paraeqüestre a Es-Para el desarrollo de la disciplina paraecuestre en nuestropaís ya contamos con jueces paraecuestres, entrenadores,clasificadores médicos y grandes jinetes dispuestos a trabajary a mejorar sus resultados en competición. Para ello,11 jueces nacionales, 14 entrenadores, 5 fisioterapeutasy 11 jinetes de diferentes federaciones territoriales hansido formados en esta disciplina por profesionales de FEI(Federación Ecuestre Internacional), quienes impartieronel curso de formación en Madrid del 14 al 17 de mayo, en elClub Hípico San Luis, de Villanueva del Pardillo, organizadopor la Real Federación de Hípica Española (RFHE) y dirigidopor su Comisión Paraecuestre.Los objetivos de este programa eran dar respuesta a lafuerte demanda de formación y tecnificación de profesionalespara el desarrollo de la disciplina paraecuestre enAlba Silva Picart entrenantamb el seu cavall Palmero22 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys23

ilitadora de la Fundació Caballo Amigo i classificadoranacional, autoritzada per FEI (Dra. Susana Muñoz Lasa),i la jutgessa nacional de doma i jutgessa paraeqüestre perFEI (Ann Goosens).doma (Katty Amos Jacob), la médico rehabilitadora de laFundación Caballo Amigo y clasificadora nacional, autorizadapor FEI (Dra. Susana Muñoz Lasa), y la juez nacionalde doma y juez paraecuestre por FEI (Ann Goosens).La membre de la Comissió Paraeqüestre de la RFHEMercedes Jiménez i la seva germana van dirigir el cursamb èxit i gran professionalitat, caracteritzat per la sevaintensitat.Amb tot això, el resultat és que:a. Els jutges que van assistir al curs van ajudar a sensibilitzari a formar altres jutges espanyols i territorials en elscriteris d’avaluació de represes paraeqüestres. Alhora,han rebut de la FEI la formació i l’autorització per jutjar lesrepreses dels genets paraeqüestres.b. Els entrenadors van rebre formació de la FEI amb les necessitatsespecífiques dels esportistes amb discapacitat,la qual cosa ajudarà a millorar els resultats esportius delsgenets paraeqüestres.c. Els fisioterapeutes del curs van adquirir els criteris de laFEI per classificar els genets en una de les cinc categoriesde competició, d’acord amb les seves capacitats.d. Els 11 genets assistents al curs, representants de lesfederacions madrilenya, valenciana, gallega, catalana, andalusa,de Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Navarra, vanparticipar en el curs i amb els cavalls, els entrenaments i laparticipació en el concurs en el tancament de les jornadesvan oferir un testimoni viu del gran esforç i predisposicióa treballar, a millorar els resultats i la disposició perquè laRFHE els consideri representants de l’equip paraeqüestreespanyol en competicions internacionals, en properscampionats d’Europa (2009 Noruega), del Món (2010EUA) i paralímpics (2012 Londres).Grup de treball del Curs de Formació FEIparaeqüestre, realitzat a MadridLa miembro de la Comisión Paraecuestre de la RFHE MercedesJiménez y su hermana dirigieron el curso con éxito ygran profesionalidad, caracterizado por su intensidad.Con todo ello, el resultado es que:a. Los jueces que asistieron al curso ayudaron a sensibilizary a formar en los criterios de evaluación de reprisesparaecuestres a otros jueces nacionales y territoriales. A suvez, han recibido de FEI la formación y la autorización parajuzgar las reprises de los jinetes paraecuestres.b. Los entrenadores recibieron formación de FEI con lasnecesidades específicas de los deportistas con discapacidad,lo que ayudará a mejorar los resultados deportivos desus jinetes paraecuestres.c. Los fisioterapeutas en el curso adquirieron los criteriosde FEI para clasificar a los jinetes en una de las cinco categoríasde competición, de acuerdo con sus capacidades.d. Los 11 jinetes asistentes al curso, representantes de lasfederaciones madrileña, valenciana, gallega, catalana,andaluza, de Castilla y León, Castilla-La Mancha y Navarra,participaron en el curso y con sus caballos, sus entrenamientosy con su participación en el concurso en el cierre delas jornadas dieron vivo testimonio de su gran esfuerzo ypredisposición a trabajar, a mejorar sus resultados y a supresta disposición para que la RFHE los considere representantesdel equipo paraecuestre español en competicionesinternacionales, en próximos campeonatos de Europa(2009 Noruega), del Mundo (2010 EUA) y paralímpicos(2012 Londres).Amb aquesta finalitat, caldrà el suport no només de laRFHE (que d’aquí a poc temps publicarà el Reglament decompetició paraeqüestre), sinó també el de les diferentsfederacions territorials, el dels comitès organitzadors decompeticions nacionals de doma, per incloure represesparaeqüestres en la programació dels concursos, i el delstècnics que assisteixen els genets, ja que aquests ja estandisposats i clamant des de fa anys aquest suport perpromocionar aquesta jove disciplina esportiva a Espanya,la doma clàssica adaptada o paradressage.Des de cada comunitat autònoma, en particular des deCatalunya, amb la seva geneta paraeqüestre Alba SilvaPicart i el suport de les seves federacions (Federació Catalanad’Hípica i Federació Esportiva Catalana de ParalíticsCerebrals), ja s’està duent a terme una intensa tasca deformació, informació i divulgació. Totes les peces de paraeqüestreja són damunt la taula. Us tindrem informats dequi és el següent que mourà fitxa. TAls cursos també van assistironze genets, i l’objectiu del’organització és que puguinparticipar a les properescompeticions europees iinternacionals i, també, alsJocs Paralímpics, que secelebraran a Londres el proper2012. En tots aquests tornejos,Catalunya estarà representadaper l’amazona paraeqüestreAlba Silva PicartA los cursos también asistierononce jinetes, y el objetivo de laorganización es que puedanparticipar en las próximascompeticiones europeas einternacionales y, también, enlos Juegos Paralímpicos, quese celebraran en Londres en elpróximo 2012. En todos estostorneos, Catalunya estarárepresentada por la amazonaparaecuestre Alba Silva PicartPara ello hará falta el apoyo no sólo de la RFHE (quien enbreve publicará el Reglamento de Competición Paraecuestre),sino también el de las diferentes federaciones territoriales,el de los comités organizadores de competicionesnacionales de doma, para incluir reprises paraecuestres enla programación de los concursos, y el de los técnicos queasisten a los jinetes, pues éstos ya están dispuestos y clamandodesde hace años este apoyo para promocionar estajoven disciplina deportiva en España de la doma clásicaadaptada o paradressage.Desde cada comunidad autónoma, en particular desdeCataluña, con su jinete paraecuestre Alba Silva Picart y elapoyo de sus federaciones (Federación Catalana de Hípicay Federación Deportiva Catalana de Paralíticos Cerebrales),se está ya llevando a cabo una intensa labor deformación, información y divulgación. Todas las piezas deparaecuestre ya están encima del tablero. Les tendremosinformados de quién es el siguiente que mueve ficha. T24 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys25

BREUSEl factor sensibleT Àurea LázaroEn primer lloc, em presentaré. Sóc l’Àurea Lázaro i aquíparlaré com a presidenta de la Federació Plataforma d’Entitatsde Persones amb Discapacitat del districte de lesCorts, encara que la meva activitat professional està vinculadaal Centre d’Higiene Mental Les Corts, on treballocom a psicòloga en el Servei de Rehabilitació Comunitària.Al Centre duc a terme el programa d’inserció social per alcol·lectiu de persones que tenen trastorn mental.La Federació es va constituir el novembre de l’any 2006,després que diferents entitats que treballem amb personesamb discapacitat veiéssim la necessitat d’aplegarnosper trobar la unió, la coordinació i la creació de novessinergies totes juntes. L’elaboració dels estatuts i de labase del que més endavant seria la Federació va ser moltsenzilla, ja que tots els participants que representàvem lesentitats teníem els mateixos objectius.D’una banda, vam pensar que la unió fa la força i que seriamolt més operatiu i pràctic anar a parlar amb les diferentsadministracions amb una sola veu, que demanés el quecadascuna de les entitats individualment necessitava inecessita.D’altra banda, totes les entitats, a dins de la medul·la quevertebra la seva activitat, té una clara vocació de treballarper a la normalització, la inclusió, la integració, la desestigmatitzaciói la no-discriminació dels col·lectius alsquals donem servei.Les entitats que formen la Federació són: Associació Catalanade Cecs i Disminuïts Visuals (ACCDV), Associacióde Malalts del Ronyó (ADER), Associació Catalana d’Afectatsper la Síndrome de Fatiga Crònica i EncefalomielitisMiàlgica, Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia,Fundació Centre d’Higiene Mental Les Corts, AssociacióEsclat, Escola IPT Jeroni de Moragas, Associació TallerOcupacional Ariadna i Serveis per als Discapacitats, Associacióper la Paràlisi Cerebral (Aspace) i Associació deMares i Pares d’Usuaris del CO Les Corts.De mica en mica, hem anat fent camí i ens sentim moltorgullosos de coses que hem anat aconseguint; gràciesal fet que creiem en la feina que la Federació pot fer ambla societat, amb els ciutadans, amb els nostres representantspolítics, amb les entitats no vinculades als nostrescol·lectius, amb els tècnics i funcionaris de l’Ajuntament,amb les escoles... I gràcies també a un tarannà que ensidentifica amb una reivindicació educada, raonada i consensuadaper tots els membres que formem la Federació.Un dels assoliments que ens fa sentir més orgullosos de latasca que desenvolupem és que la Federació va impulsarel disseny, la producció i l’edició d’un documental anomenatEl factor sensible, el qual es va pensar per treballarEl factor sensibleT Àurea LázaroEn primer lugar, me presentaré. Me llamo Àurea Lázaro yaquí hablaré como presidenta de la Federación Plataformade Entidades de Personas con Discapacidad del distrito deLes Corts, aunque mi actividad profesional está vinculadaal Centro de Higiene Mental Les Corts, donde trabajo comopsicóloga en el Servicio de Rehabilitación Comunitaria. Enel Centro llevo a cabo el programa de inserción social parael colectivo de personas que sufren trastorno mental.La Federación se constituyó en noviembre del año 2006,después de que diferentes entidades que trabajamoscon personas con discapacidad viéramos la necesidadde reunirnos para encontrar la unión, la coordinación y lacreación de nuevas sinergias todas juntas. La elaboraciónde los estatutos y de la base de lo que más adelante seríala Federación fue muy sencilla, ya que todos los participantesque representábamos a las entidades teníamos losmismos objetivos.Por una parte, pensamos que la unión hace la fuerza y quesería mucho más operativo y práctico ir a hablar con las diferentesadministraciones con una sola voz, que solicitaralo que cada una de las entidades individualmente necesitabay necesita.Por otra parte, todas las entidades, dentro de la médulaque vertebra su actividad, tiene una clara vocación de trabajarpara la normalización, la inclusión, la integración, ladesestigmatización y la no discriminación de los colectivosa los que damos servicio.Las entidades que forman la Federación son: AsociaciónCatalana de Ciegos y Disminuidos Visuales (ACCDV), Asociaciónde Enfermos del Riñón (ADER), Asociación Catalanade Afectados por el Síndrome de Fatiga Crónica y EncefalomielitisMiálgica, Asociación Catalana de Afectadosde Fibromialgia, Fundación Centro de Higiene Mental LesCorts, Asociación Esclat, Escuela IPT Jeroni de Moragas,Asociación Taller Ocupacional Ariadna y Servicios paralos Discapacitados, Asociación por la Parálisis Cerebral(Aspace) y Asociación de Madres y Padres de Usuarios delCO Les Corts.Poco a poco, hemos ido haciendo camino y nos sentimosmuy orgullosos de lo que hemos conseguido; gracias a quecreemos en el trabajo que la Federación puede realizar conla sociedad, con los ciudadanos, con nuestros representantespolíticos, con las entidades no vinculadas a nuestroscolectivos, con los técnicos y funcionarios del Ayuntamiento,con las escuelas... Y gracias también a un talante quenos identifica con una reivindicación educada, razonada yconsensuada por todos los miembros que conformamos laFederación.Una de las consecuciones que nos hace sentir más orgu-amb una eina audiovisual subtitulada, per a la ciutadaniade Barcelona i molt especialment per als nostres adolescentsi joves, en edat de formació.El factor sensible és un documental de cinquanta minutsde durada que sorgeix, doncs, de la necessitat de reflexionaral voltant de la noció de la discapacitat, concepte querecau sobre algunes persones amb diferents problemes.També posa en qüestió la construcció social de la mateixanormalitat i cedeix la paraula als que normalment no latenen, buscant la proximitat amb l’espectador.Amb aquest documental la Federació intenta desenvoluparuna nova mentalitat social en l’imaginari col·lectiui que les ciutats i els seus habitants siguin referents depetits mons solidaris i inclusius, on tots siguem reconegutscom a persones, amb infinites diversitats, potencialitats,capacitats, somnis, desigs, interessos, esperancesi objectius vitals propis, que fan una aportació efectiva alconjunt de la comunitat.El factor sensible és una aproximació als cinc grans grupsde les avui anomenades discapacitats: discapacitat física,discapacitat intel·lectual, discapacitat orgànica, discapacitatsensorial i trastorn mental. Pretén establir la visualitzaciód’aquests col·lectius, un tracte basat en el respectei la dignitat i no en la compassió i la pena, i posa èmfasien el fet que darrere de qualsevol persona amb aquestescaracterístiques especials hi ha una persona amb un nom,que podem reconèixer, tocar, sentir i estimar si som capaçosde transformar una debilitat en una oportunitat.Finalment, El factor sensible és l’eina didàctica i pedagògicaque oferim al professorat de les escoles i institutsperquè pugui treballar d’una manera autèntica, vertaderai satisfactòria el nou repte que tenim davant com asocietat, el Pla inclusiu a les escoles. El documental és unaprimera aproximació perquè l’alumnat pugui reflexionarsobre les seves pròpies conductes i actituds paternalistes,discriminatòries o normalitzadores vers les persones ambdiscapacitats i més concretament vers possibles companysamb altres capacitats. El nostre objectiu és arribara tots els centres educatius que vulguin formar personesfelices i competents. La sensibilització es desenvolupamitjançant uns tallers, que fomenten la reflexió, el debat,l’autocrítica, l’empatia i altres valors una mica en desúsavui en dia, i també el treball per eliminar qualsevol barrera,ja sigui social, mental, comunicativa, arquitectònica, dela mirada, etc., que no són facilitadores d’aquesta relaciómés igualitària.Acabaré, doncs, amb una proposta:SALTEM LES BARRERES!Si teniu contacte amb algun institut que estigui interessata participar en aquesta iniciativa, us podeu adreçar a ÀureaLázaro: 93 363 69 80 o aurea.lazaro@chmcorts.com Tllosos de la tarea que desarrollamos es que la Federaciónimpulsó el diseño, la producción y la edición de un documentalllamado El factor sensible, que se pensó paratrabajar con una herramienta audiovisual subtitulada, parala ciudadanía de Barcelona y muy especialmente paranuestros adolescentes y jóvenes, en edad de formación.El factor sensible es un documental de cincuenta minutosde duración que surge, pues, de la necesidad de reflexionaren torno a la noción de la discapacidad, concepto querecae sobre algunas personas con diferentes problemas.También pone en cuestión la construcción social de la mismanormalidad y cede la palabra a los que normalmente nola tienen, buscando la proximidad con el espectador.Con este documental la Federación intenta desarrollar unanueva mentalidad social en el imaginario colectivo y quelas ciudades y sus habitantes sean referentes de pequeñosmundos solidarios e inclusivos, donde todos seamos reconocidoscomo personas, con infinita diversidad, potencialidades,capacidades, sueños, deseos, intereses, esperanzasy objetivos vitales propios, que realizan una aportaciónefectiva al conjunto de la comunidad.El factor sensible es una aproximación a los cinco grandesgrupos de las hoy llamadas discapacidades: discapacidadfísica, discapacidad intelectual, discapacidad orgánica,discapacidad sensorial y trastorno mental. Pretende establecerla visualización de estos colectivos, un trato basadoen el respeto y la dignidad y no en la compasión y la pena,y hace hincapié en que detrás de cualquier persona conestas características especiales hay una persona con unnombre, a quien podemos reconocer, tocar, sentir y amarsi somos capaces de transformar una debilidad en unaoportunidad.Finalmente, El factor sensible es la herramienta didácticay pedagógica que ofrecemos al profesorado de las escuelase institutos para que pueda trabajar de una formaauténtica, verdadera y satisfactoria el nuevo reto al quenos enfrentamos como sociedad, el Plan inclusivo en lasescuelas. El documental es una primera aproximaciónpara que el alumnado pueda reflexionar sobre sus propiasconductas y actitudes paternalistas, discriminatorias onormalizadoras hacia las personas con discapacidades ymás concretamente hacia posibles compañeros con otrascapacidades. Nuestro objetivo es llegar a todos los centroseducativos que quieran formar personas felices y competentes.La sensibilización se desarrolla mediante unostalleres, que fomentan la reflexión, el debate, la autocrítica,la empatía y otros valores un poco en desuso hoy en día, ytambién el trabajo para eliminar cualquier barrera, ya seasocial, mental, comunicativa, arquitectónica, de la mirada,etc., que no son facilitadoras de esta relación más igualitaria.Acabaré, pues, con una propuesta:¡SALTEMOS LAS BARRERAS!Si tienen contacto con algún instituto que esté interesadoen participar en esta iniciativa, se pueden dirigir a ÀureaLázaro: 93 363 69 80 ó aurea.lazaro@chmcorts.com T26 Esclat La Revista Esclat 2: 15 anys27

Trasllat a Esclat-Guitard imminentEl trasllat a les noves dependències de l’escola és més aprop. Les obres, finalitzades, i les instal·lacions, quasi apunt, faran que el proper curs 2009-2010 sigui el puntde partida per gaudir de les instal·lacions del nou centre.Alumnes, pares, professors i tota l’Associació Esclat enshem de felicitar. El nou equipament acollirà infants en etapaescolar. Hem incrementat una aula més i nous entorns(hidroteràpia), que afavoriran la tasca educativa i milloraranla qualitat de vida dels nostres alumnes.El setembre serà la fita tan anhelada i no només dinsl’àmbit de la nostra Associació, sinó en la creació de nousespais i serveis educatius al bell mig del districte de lesCorts. Gràcies a tots els que han fet possible aquesta novaescola, començant pel Districte de les Corts i els nostrescol·laboradors.Esperem poder organitzar l’acte de la inauguració durantel primer trimestre del proper curs 2009-2010. TTraslado a Esclat-Guitard inminenteEl traslado a las nuevas dependencias de la escuela estámás cerca. Las obras, finalizadas, y las instalaciones, casi apunto, harán que el próximo curso 2009-2010 sea el puntode partida para disfrutar de las instalaciones del nuevocentro. Alumnos, padres, profesores y toda a la AsociaciónEsclat nos tenemos que felicitar. El nuevo equipamientoacogerá a niños en etapa escolar. Hemos incrementadoun aula más y nuevos entornos (hidroterapia), que favoreceránla tarea educativa y mejorarán la calidad de vida denuestros alumnos.En septiembre llegaremos a la meta tan deseada y no sólodentro del ámbito de nuestra Asociación, sino en la creaciónde nuevos espacios y servicios educativos en el centrodel distrito de Les Corts. Gracias a todos los que han hechoposible esta nueva escuela, empezando por el Distrito deLes Corts y nuestros colaboradores.Esperamos poder organizar el acto de la inauguración duranteel primer trimestre del próximo curso 2009-2010. TProjecte Ediris: fer anar l’ordinadoramb un sol parpelleigT Marisa Gascón / Associació EsclatProyecto Ediris: hacer funcionarel ordenador con un parpadeoT Marisa Gascón / Associació EsclatEl día 9 de julio de 2009 nuestra Asociación acogió lapresentación del Proyecto Ediris a los medios de comunicación.Gracias a este proyecto, cerca de mil jóvenes deEspaña con parálisis cerebral podrán comunicarse conotras personas a través del iris de sus ojos y de las nuevastecnologías, ya que el usuario moverá el ratón del ordenadora través de sus ojos.Asistieron al evento acto el presidente de la ConfederaciónAspace, Jaume Marí: el director gerente de Aspace, AndrésCastelló; la directora general de Esclat, Lola de la Fuente, yel socio de la empresa Iriscom, Pedro Palomo.El proyecto se basa en la técnica de la videocolugrafía infrarroja,que permite determinar los movimientos ocularesdel sujeto, mediante un sistema de visión artificial e iluminacióninfrarroja invisible al usuario. Una vez se detectanlos movimientos del ojo, se deduce el punto de vista delsujeto dentro del ordenador.La nova escola de l’Esclat al carrer Guitard de Barcelonaobrirà el curs 2009-2010, a primers de setembreLa nueva escuela de Esclat en lacalle Guitard de Barcelona abriràel curso 2009-2010, a primerosde septiembreDurant la roda de premsa, d’esquerra a dreta: Pedro Palomo,Lola de la Fuente, Jaume Marí i Andrés CastellóEl dia 9 de juliol de 2009 la nostra Associació va acollir lapresentació del Projecte Ediris als mitjans de comunicació.Gràcies a aquest projecte, prop de mil joves d’Espanyaamb paràlisi cerebral podran comunicar-se amb altrespersones a través de l’iris dels seus ulls i de les noves tecnologies,ja que l’usuari bellugarà el ratolí de l’ordinador através dels seus ulls.Asistiren a l’acte el President de la Confederació Aspace,Jaume Marí; el director general d’Aspace, Andrés Castelló;la directora general d’Esclat, Lola de la Fuente, i PedroPalomo, soci d’Iriscom.Actualmente la tecnología suple la discapacidad. Por estarazón la calidad de vida de una persona con parálisis cerebralestá íntimamente relacionada con las posibilidadesinformáticas a las que pueda acceder. Con esta tecnologíala persona con parálisis cerebral no necesita mantener uncontrol continuo del tronco o las manos para operar a unequipo informático. TC/ c/ Bonastruc Passeig d’Olot de Porta, 28 201700117005GIRONAGironaTel/Fax: 972 23 45 43Tel. 972 21 48 22Fax 972 21 42 10info@lacapsa.netinfo@lacapsa.netwww.lacapsa.netwww.lacapsa.netEQUIPAMENTS DE MOBILIARI ESPECIALITZATEQUIPAMENT INTEGRAL DE COL·LECTIVITATSLa tecnologia del projecte es basa en la videoculografiainfraroja, que permet determinar els moviments ocularsdel subjecte mitjançant un sistema de visió artificial iil·luminació infraroja invisible a l’usuari. Una vegada es detectenels moviments de l’ull, es dedueix el punt de vistadel subjecte dins de l’ordinador.Residències geriàtriques - Casal per a gent gran - Centres dedia - Centres ocupacionals - Escoles d’adults - Biblioteques -Residències i habitatges per a persones amb disminucionsInstal·lacions del nou CentreActualment la tecnologia supleix la discapacitat. Peraquesta raó la qualitat de vida d’una persona amb paràlisicerebral està íntimament relacionada amb les possibilitatsinformàtiques a les que hi pugui accedir. Amb aquestatecnologia la persona amb paràlisi cerebral no necessitamantenir un control continu del tronc o les mans per operarun equip informàtic. TFa molts anys que aportem la nostra experiència en aquest tipus demoblament, millorant la qualitat de vida dels seus usuarisSOL·LICITEU PRESSUPOSTOSSENSE COMPROMÍS28Esclat 2: 15 anys

AMPLIA GAMA EN EXPOSICIÓN (400 M2 APROX.) DE:- SILLAS DE RUEDAS AUTOPROPULSABLES. TRANSPORTE. PASEO. CONVENCIONALES Y LIGERAS.- SILLAS ELÉCTRICAS DIFERENTES MARCAS Y MODELOS.- SILLAS PARÁLISIS CEREBRAL.- SISTEMAS Y AYUDAS PARA BAÑO Y ASE-PERSONAL.- AYUDAS PARA ACTIVIDADES DIARIAS (LECTURA, ESCRITURA,MANUALIDADES, ALIMENTACIÓN, ASEO, ETC.).- SOMOS ESPECIALISTAS EN SISTEMAS DE SEDESTACIÓN(BUENA POSTURA CORPORAL).¡TODA PERSONA PERTENECIENTE A LA ASOCIACIÓN TENDRÁ DERECHO A UN DESCUENTO!¡PARA UN BUEN SERVICIO DE ATENCIÓN LE RECOMENDAMOS ACUERDE CITA PREVIA!Subministrament, instal∙lacióSubministrament, instal∙lacióinstal·lació restauració i restauració de tot tipus deSuministro, Instalación y Restauración de todode i restauració tottipotipusdedeparquetsPARQUET de tot tipus dePARQUETMés de 35 anys PARQUET d’experiènciaMés de 35 anys d’experiènciaMés Exposició: de 35 anys d’experiènciaAvda. Generalitat 61ExposiciExposici 08840 Viladecans ó :Avda Generalitat 61Avda Barcelona . Generalitat 61EXPOSICIÓN Y VENTA:08840 Viladecans08840 Tel: 93-6581083ViladecansBarcelonaBarcelona Fax: 93-6584189C/ ARIZALA, 21 Tel: Avda. 93-6581083Tel: E-mail: 93-6581083GENERALITAT, jordig2001@yahoo.es61Teléfono: 93 333 32 15 Fax: Teléfono: 93-658418910 83BARCELONAFax:E-mailVILADECANS93-6584189jordig2001@(Barcelona)yahoo.esE-mail : jordig2001@ yahoo.esLA CUINA CASOLANAServei exclusiu a grans col·lectivitatsTolrà, 9 i 11 - 08032 BARCELONA - Tel. 93 358 56 01Spain, S.L.U.SERVIM A:ASOCIACIÓN SAN GUILLERMOCENTRES FASIAESCOLA MARE DE DÉU DE MONTSERRATESCOLA BARCANOVAESCOLA GUIMBARDAASSOCIACIÓ RELESCOLA CARRILETCENTRES ESCLAT I ESCLAT 2ESPECIALITZATS ENCENTRES ESCOLARSVariadoresy servomotoresControl de movimientoscon rapidez y precisiónC/ Alfonso Occitània, XII, 345 240891208911 Badalona Badalona (Barcelona) (Barcelona)Tel: 93 460 16 31Fax: 93 399 96 08e-mail: infranor@infranor.esweb: www.infranor.esEsclat 2: 15 anys31

CENTRO ESPECIAL DE EMPLEO / CENTRE ESPECIAL DE TREBALLESCLATECDECLARADO DE UTILIDAD PÚBLICA / DESCLARAT D’UTILITAT PÚBLICAAdaptamos nuestros productos a sus necesidades / Adaptem els nostres productes a les seves necessitatsDepartamento I+D+I propio / Departament d’R+D+I propiwww.esclatec.comPlaça Guinardó 8,08041 Barcelonatel. 93 433 40 66esclatec@suport.orgwww.esclatec.comNuestros productos en investigación:-Silla de ruedas electrónica 4x4-Silla electrónica omnidireccional-Carrito de la compra motorizadoEls nostres productes en recerca-Cadira de rodes 4x4-Cadira de rodes omnidireccional-Carret de la compra motoritzat