Innovació en l'habitatge: Esclat Marina - Associació Esclat

La revista
de l’Associació ESCLAT
Declarada d’Utilitat Pública Edició bilingüe català/castellà Estiu 2011
Preu 4,5 €
Esclat
59
Innovació en
l’habitatge:
Esclat Marina
Premi Civisme 2010 de la Generalitat per a la revista
‘Nosotros también’ a TVE
III Congrés del Tercer Sector
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

ESCLAT
LA REVISTA
ESTIU
2011
NÚMERO 59
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina
Dipòsit Legal: B. 3.539 - 1997
Declarada d’Utilitat Pública. Membre de Dincat. Membre d’ECOM.
Edita: ESCLAT c/ Guitard, 80-92, interior plaça, 08014 Barcelona.
T: 93 450 11 50. F: 93 456 02 46. e-mail: Associació Esclat: esclat@esclat.info. Centre Esclat:
T: 93 439 36 88. esclat1@esclat.info. C.O. Esclat 2. T: 93 455 54 35. esclat2@esclat.info.
ESCLATEC. T: 93 433 40 66. esclatec@esclatec.com. CADES. T: 93 450 11 50.
cades@esclat.info. www.esclatec.com. www.esclat.info. Consell de redacció: Marisol
Álvarez. Joan Bertran. Lola de la Fuente. Laura Iglesias. Jesús Simón. Direcció: Marisa
Gascón. Coordinació: David Casals. Traducció: Judit Font. Fotografies: Esclat i Pia Codina.
Disseny gràfic: Anna Vicén
Les col·laboracions publicades amb signatura a la revista ESCLAT expressen l’opinió dels
seus autors, per la qual cosa no pressuposen identitat amb la línia de la revista.
Amb la col·laboració de:
3
EDITORIAL
El far de la marina. Caminem cap a Ítaca
El faro de la marina. Caminamos hacia Ítaca
4
TEMA
Una aposta per la qualitat de vida
Una apuesta por la calidad de vida
David Casals
12
ASSOCIACIÓ
“Sumem valors, construïm futur”
“Sumamos valores, construimos futuro”
David Casals
18
TEMA
2011, Any Europeu del Voluntariat:
“Ara és la meva oportunitat d’ajudar els altres”
2011, Año Europeo del Voluntariado:
“Ahora es mi oportunidad de ayudar a los otros”
David Casals
16
ASSOCIACIÓ
Jornada Nacional sobre la Síndrome de Rett
Jornada Nacional sobre el Síndrome de Rett
Marta Torrón i Laura Iglesias
18
ASSOCIACIÓ
Premi per a la revista
Premio para la revista
David Casals
22
INTEGRACIÓ
Un repàs a les històries a través del contacontes
Un repaso a las historias a través del cuentacuentos
Txema Ferrer
24
RECOMANACIÓ
‘Nosotros también’, un programa pioner
‘Nosotros también’, un programa pionero
David Casals
26
ESCAPADA
Parc Natural del Montseny
Parque Natural del Montseny
Rafael Displàs
28
BREUS
En record de María José Vázquez
En recuerdo de María José Vázquez
EDITORIAL
El far de la marina. Caminem cap a Ítaca
El faro de la marina. Caminamos hacia Ítaca
Quan vam sortir, l’any 2007, altre cop per tornar a Ítaca
sabíem que seria un camí llarg, ple d’aventures i ple de coneixences,
que serien moltes les matinades que entraríem
en ports que els nostres ulls desconeixien.
A dia d’avui creiem que Ítaca ens ha donat un bell viatge i
que sense ella no hauríem sortit. El que ha estat un camí
ple d’esforç i perseverança ara ha donat el seu fruit. Però
tal com el viatge cap a Ítaca, aquí no s’acaba el nostre
llarg camí. I és que el camí que vam agafar ara fa trentaquatre
anys, l’any 1977, en una bella casa del carrer Anglesola
no ens feia pas imaginar els senders que arribaríem a
descobrir.
Són moltes i molts les tripulants que han navegat en el
nostre vaixell, des que vam emprendre el viatge, i són totes
i tots els que han fet possible avançar hissant les veles
malgrat tenir els vents de cara.
A l’escola, al centre ocupacional, al centre de treball, al
centre de dia, entre tots i totes hem costejat durant tots
aquests anys sense perdre mai el rumb de la nostra
direcció. Volem oferir el millor camí cap a Ítaca i gaudir-ne,
i ara ens trobem davant d’un nou far d’aquesta bella illa,
en què tantes il·lusions tenim i que tants records ens ha
de donar encara, vorejant noves sendes, compartint el
viatge amb nous tripulants i noves hissades de veles dins
el mateix vaixell, un vaixell on tots i totes remem amb la
màxima il·lusió, afany de lluita, esforç i amb la màxima
dedicació.
Que tinguem sort. Que malgrat la boira cal caminar.
Cuando salimos, en el año 2007, otra vez para volver a Ítaca
sabíamos que sería un camino largo, lleno de aventuras y
lleno de cosas por conocer, que serían muchas las madrugadas
que entraríamos en puertos que nuestros ojos
desconocían.
A día de hoy creemos que Ítaca nos ha dado un bello viaje y
que sin ella no habríamos salido. Lo que ha sido un camino
lleno de esfuerzo y perseverancia ahora ha dado su fruto.
Pero tal como el viaje hacia Ítaca, aquí no acaba nuestro
largo camino. Y es que el camino que tomamos hace justo
treinta y cuatro años, en el año 1977, en una bella casa de la
calle Anglesola no nos podía hacer imaginar los senderos
que llegaríamos a descubrir.
Son muchas y muchos las tripulantes que han navegado en
nuestro barco, desde que empezamos el viaje, y son todas
y todos los que han hecho posible avanzar izando las velas
a pesar de tener los vientos en contra.
En la escuela, en el centro ocupacional, en el centro de
trabajo, en el centro de día, entre todos y todas hemos barajado
la costa durante todos estos años sin perder nunca
el rumbo de nuestra dirección. Queremos ofrecer el mejor
camino hacia Ítaca y disfrutar de él, y ahora nos encontramos
ante un nuevo faro de esta bella isla, en la que tantas
ilusiones tenemos y que tantos recuerdos nos tiene que dar
todavía, bordeando nuevas sendas, compartiendo el viaje
con nuevos tripulantes y nuevas izadas de velas dentro del
mismo barco, un barco donde todos y todas remamos con
la máxima ilusión, afán de lucha, esfuerzo y con la máxima
dedicación.
“Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante,
no hay camino, se hace camino al andar”.
2 Esclat La Revista Innovació en l’habitatge: Esclat Marina 3

TEMA
T David Casals
Habitació
Una aposta per la
qualitat de vida
Una apuesta por la calidad de vida
Atendre persones amb greus discapacitats físiques amb
la finalitat d’aconseguir-ne que adquireixin el màxim grau
possible d’autonomia personal i d’integració social és el gran
objectiu que té Esclat Marina, la residència i centre d’atenció
diürna que posa en marxa l’Associació Esclat al barri de la
Marina del Prat Vermell, a la Zona Franca de Barcelona.
Atender a personas con graves discapacidades físicas con la finalidad
de conseguir su máximo grado posible de autonomía personal y de
integración social es el gran objetivo que tiene Esclat Marina, la residencia
y centro de atención diurna que pone en marcha la Asociación Esclat en
el barrio de La Marina del Prat Vermell, en la Zona Franca de Barcelona.
El centre vol “omplir un buit” a la ciutat de Barcelona:
“Crear una institució al servei de les persones adultes
amb grans discapacitats”, ja que l’Associació detecta que,
en l’etapa escolar, aquestes persones estan ben ateses
en centres d’ensenyament especialitzats i reben una
assistència de gran qualitat. “No seria lògic que durant
l’etapa adulta haguessin de quedar-se a casa, i perdessin,
d’aquesta manera, la qualitat de vida que han tingut fins al
moment”, concreta l’Associació, en la memòria del projecte
d’Esclat Marina.
El centro quiere “llenar un vacío” en la ciudad de Barcelona:
“Crear una institución al servicio de las personas adultas
con grandes discapacidades”, puesto que la Asociación
detecta que, en la etapa escolar, estas personas están
bien atendidas en centros de enseñanza especializados y
reciben una asistencia de gran calidad. “No sería lógico que
durante la etapa adulta tuvieran que quedarse en casa, y
perdieran, de este modo, la calidad de vida que han tenido
hasta el momento”, concreta la Asociación, en la memoria
del proyecto de Esclat Marina.
En total, hi ha 30 places d’atenció diürna per a persones
adultes amb discapacitat física i intel·lectual greu i una
residència amb capacitat per a 54 persones, distribuïdes
en habitacions individuals, dobles i unitats de convivència.
El propòsit és adreçar-se a una població que fins ara no
ha pogut anar als centres de dia convencionals, ja que no
tenen a l’abast serveis adaptats a les seves necessitats i,
també, donar resposta a la gran demanda de serveis dirigits
a les persones amb necessitats de suports extensos i
generalitzats.
Les instal·lacions, totalment adaptades, sumen en total
gairebé 5.000 metres quadrats. El nou edifici té quatre
plantes i s’ubica en un solar trapezoïdal cedit per l’Ajuntament
de Barcelona, de 850 metres quadrats. El projecte
ha tingut com a objectiu alçar un edifici integrat al barri,
relacionat amb l’entorn, amb la qual cosa es demostra que
els usuaris estan oberts al veïnat i a la vida de la ciutat.
L’edifici s’ha fet pensant en les persones, buscant una
arquitectura que afavoreixi la mobilitat, les relacions interpersonals
mitjançant espais oberts, polivalents i amplis, i
amb molta il·luminació natural. “Des de l’Associació Esclat
s’ha tingut sempre la voluntat d’oferir un centre residencial
més proper al concepte d’habitatge que no pas al d’un
centre de salut”, explica el director de la residència i del
centre de dia, Jordi González Barrufet.
En total, hay 30 plazas de atención diurna para personas
adultas con discapacidad física e intelectual severa y una
residencia con capacidad para 54 personas, distribuidas
en habitaciones individuales, dobles y unidades de convivencia.
El propósito es dirigirse a una población que hasta
ahora no ha podido ir a los centros de día convencionales
porque no tienen a su alcance servicios adaptados a sus
necesidades y, también, dar respuesta a la gran demanda
de servicios dirigidos a las personas con necesidades de
apoyo extenso y generalizado.
Las instalaciones, totalmente adaptadas, suman en total
casi 5.000 metros cuadrados. El nuevo edificio tiene cuatro
plantas y se ubica en un solar trapezoidal cedido por el
Ayuntamiento de Barcelona, de 850 metros cuadrados. El
proyecto ha tenido como objetivo levantar un edificio integrado
al barrio, relacionado con el entorno, con lo cual se
demuestra que los usuarios están abiertos al vecindario y
a la vida de la ciudad. El edificio se ha construido pensando
en las personas, buscando una arquitectura que favorezca
la movilidad, las relaciones interpersonales mediante
espacios abiertos, polivalentes y amplios, y con mucha
iluminación natural. “Desde la Asociación Esclat se ha
tenido siempre la voluntad de ofrecer un centro residencial
más cercano al concepto de vivienda que no al de un centro
de salud”, explica el director de la residencia y del centro de
día, Jordi González Barrufet.
Esclat La Revista
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

Al soterrani, s’hi ubica un aparcament per a 15 vehicles,
vestidors de personal, una bugaderia (gestionada per persones
amb discapacitat, la tecnologia de la qual ha estat
desenvolupada pel Centre Especial de Treball Esclatec),
un taller de reparacions i manteniment de les cadires, un
magatzem i una sala d’instal·lacions. A la planta baixa hi
ha el vestíbul, i a més s’hi inclou un local destinat a una cafeteria
–el Cafè Esclat Marina–, que també serà gestionat
per persones amb discapacitat.
Un dels àmbits que es planifica amb més cura és el referent
al transport, ja que la majoria d’usuaris utilitza cadira
de rodes. Per això, en els desplaçaments de casa al centre,
s’ha arribat a acords amb l’Institut Català de la Salut,
l’Ajuntament de Barcelona, la Creu Roja i altres entitats,
perquè els usuaris puguin venir i marxar amb vehicles
adaptats. D’altra banda, es preveu que en els propers anys
la nova línia 9, totalment adaptada, tingui una estació a
prop del centre.
Totes les persones ateses al centre disposaran d’un programa
individual, que recollirà els aspectes que cal treballar
en cada cas: tractament mèdic, fisioteràpia, recursos
socials, gestió del temps lliure i assistència a la família,
entre d’altres. El centre funcionarà les 24 hores del dia i
cada dia de l’any, i el servei d’atenció diürna estarà obert
entre les 9 i les 17 hores de dilluns a divendres. Aquesta
residència començarà a funcionar aquest mateix estiu. T
En el sótano, se ubica un aparcamiento para 15 vehículos,
vestuarios de personal, una lavandería (gestionada por
personas con discapacidad, cuya tecnología ha sido desarrollada
por el Centro Especial de Trabajo Esclatec), un taller
de reparaciones y mantenimiento de las sillas, un almacén
y una sala de instalaciones. En la planta baja está el vestíbulo,
y además se incluye un local destinado a una cafetería
–el Cafè Esclat Marina–, que también estará gestionado
por personas con discapacidad.
Uno de los ámbitos que se planifica con más cuidado es el
referente al transporte, puesto que la mayoría de usuarios
utiliza silla de ruedas. Por ello, en los desplazamientos de
su casa al centro, se ha llegado a acuerdos con el Instituto
Catalán de la Salud, el Ayuntamiento de Barcelona, la Cruz
Roja y otras entidades, para que los usuarios puedan venir
e irse con vehículos adaptados. Por otro lado, se prevé que
en los próximos años la nueva línea 9, totalmente adaptada,
tenga una estación en las proximidades del centro.
Todas las personas atendidas en el centro contarán con
un programa individual, que recogerá los aspectos que
hay que trabajar en cada caso: tratamiento médico,
fisioterapia, recursos sociales, gestión del tiempo libre y
asistencia a la familia, entre otros. El centro funcionará las
24 horas del día y todos los días del año, y el servicio de
atención diurna estará abierto entre las 9 y las 17 horas de
lunes a viernes. Esta residencia empezará a funcionar este
mismo verano. T
Activitats per a tots els gustos
Actividades para todos los gustos
Els usuaris de la residència i el centre de dia tindran a
l’abast un munt d’activitats, en què podran participar en
funció de les característiques, les necessitats i l’atenció
individualitzada.
Al centre de dia, l’entrada és a les nou del matí, a les deu
comencen les activitats de matí, entre dos quarts d’una
i les dues és l’hora de dinar –amb menús basats en la
dieta mediterrània–, a les dues comencen les activitats
complementàries i a dos quarts de quatre les d’ajustament
personal.
-Piscina. Un cop per setmana, els usuaris podran treballar
dins del medi aquàtic aspectes que a fora d’aquest
són molt difícils d’aconseguir, ja que dins de l’aigua
desapareixen les resistències. Anar a la piscina també
és una excusa per sortir de l’ambient habitual i treballar
aspectes com la relació amb l’entorn.
- Tallers d’horticultura i jardineria.
Los usuarios de la residencia y el centro de día tendrán
a su alcance muchas actividades, en las que podrán
participar en función de sus características, necesidades
y atención individualizada.
En el centro de día, la entrada es a las nueve de la mañana,
a las diez empiezan las actividades, entre las doce y
media y las dos es la hora de comer –con menús basados
en la dieta mediterránea–, a las dos empiezan las
actividades complementarias y a las tres y media las de
ajustamiento personal.
- Piscina. Una vez por semana, los usuarios podrán
trabajar dentro del medio acuático aspectos que fuera de
este son muy difíciles de conseguir, puesto que dentro del
agua desaparecen las resistencias. Ir a la piscina también
es una excusa para salir del ambiente habitual y trabajar
aspectos como la relación con el entorno.
- Talleres de horticultura y jardinería.
Espais amplis, amb grans finestres que
permeten que entri la llum natural.
- Taller del mar. En un ambient càlid i en silenci, es fan
activitats de relaxació i estimulació dels sentits amb
música relacionada amb la natura i el mar.
- Motricitat vivencial: un viatge imaginari en un racó del
món per treballar de manera molt holística l’atenció, la
motricitat, les sensacions i la relació amb els companys.
- Musicoteràpia.
- Hipoteràpia. El taller amb els cavalls permet als participants
passar-s’ho bé i també treballar molts àmbits,
com la relació amb la natura o amb l’animal.
- Teràpia assistida amb gossos. És una eina complementària
que a més de treballar les relacions amb els
animals serveix també per treballar la millora postural i
les capacitats comunicatives i relacionals.
- Massatges. En un espai ampli, tranquil i càlid, amb el
guiatge de l’educador i amb música relaxant amb un volum
molt suau, es treballa la relaxació de la musculatura
per adquirir més consciència corporal. En les sessions,
el treball es fa de manera descendent, començant per la
relaxació de la zona facial i acabant pels peus.
- Cuina. Permet treballar la major part dels sentits. Consisteix
a preparar un plat amb els ingredients corresponents,
treballar-ne la presentació i finalment degustar-lo
tots junts a la taula, seguint els passos que mostra un
educador.
- Taller del mar. En un ambiente cálido y en silencio, se
hacen actividades de relajación y estimulación de los
sentidos con música relacionada con la natura y el mar.
- Motricidad vivencial: un viaje imaginario en un rincón del
mundo para trabajar de forma muy holística la atención,
la motricidad, las sensaciones y la relación con los compañeros.
- Musicoterapia.
- Hipoterapia. El taller con los caballos permite a los participantes
disfrutar y también trabajar muchos ámbitos,
como la relación con la naturaleza o con el animal.
- Terapia asistida con perros. Es una herramienta complementaria
que además de trabajar las relaciones con los
animales sirve también para trabajar la mejora postural y
las capacidades comunicativas y relacionales.
- Masajes. En un espacio amplio, tranquilo y cálido, con la
guía del educador y con música relajante con un volumen
muy suave, se trabaja la relajación de la musculatura
para adquirir más conciencia corporal. En las sesiones, el
trabajo se hace de modo descendente, empezando por la
relajación de la zona facial y acabando por los pies.
- Cocina. Permite trabajar la mayor parte de los sentidos.
Consiste en preparar un plato con los ingredientes
correspondientes, trabajar su presentación y finalmente
Esclat La Revista
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

- Instruments musicals. L’objectiu és treballar l’oïda, el
tacte i la vista a partir d’instruments fets pels mateixos
participants, amb l’objectiu de constituir una petita
orquestra a final de curs.
- Informàtica. Amb l’ordinador es treballa la motricitat
fina, el reconeixement d’un mateix, la memòria i el seguiment
ocular mitjançant activitats que pretenen motivar
els participants, com crear música, fer àlbums de fotos,
participar en jocs d’enginy o escriure. També permet
fer videoconferències amb companys d’altres centres
d’Esclat o el CAE Oralia.
- Estimulació somàtica i relaxació. Mitjançant sensacions
com la pressió, la calor, el dolor i el fred, es treballa la
percepció cutània, la predisposició a rebre determinades
sensacions i el nivell de consciència del propi cos.
- Estimulació vestibular. Es treballa l’equilibri, el posicionament
en l’espai, l’acceleració, la posició del cos i la
marxa.
- Estimulació visual. Es treballa la percepció visual, que
és el mitjà principal que tenim els humans per captar
informació i orientar-nos.
- Arts plàstiques. Amb pintura, fotografia i música, el
treball amb diferents materials permet treballar el tacte
i la motricitat. Entre les activitats previstes hi ha la confecció
d’àlbums de fotos, en què el participant treballa la
memòria, ja que recorda els diferents moments viscuts
a través de les instantànies, i l’ordenació d’aquestes per
diferents temàtiques.
- Logopèdia. L’objectiu de les sessions de logopèdia és
millorar les habilitats comunicatives dels usuaris amb
els altres i amb l’entorn, tant les verbals com les no-verbals.
D’aquesta manera, s’aconsegueix millorar l’autonomia
personal i la qualitat de vida.
- Cultura, relacions socials i comunicació. Es treballen
les relacions socials dels participants amb continguts
referents al barri on hi ha el centre (la Marina-Zona Franca),
el districte de Sants-Montjuïc, la ciutat de Barcelona
i les localitats on viuen els usuaris i els familiars.
- Sortides culturals. Periòdicament s’organitzen visites a
instal·lacions esportives (com els camps d’atletisme de
Montjuïc) o culturals, hi ha celebracions com Nadal o la
Castanyada, i també sortides de tres dies. T
degustarlo juntos en la mesa, siguiendo los pasos que
muestra un educador.
- Instrumentos musicales. El objetivo es trabajar el oído,
el tacto y la vista a partir de instrumentos hechos por los
mismos participantes, con el objetivo de constituir una
pequeña orquesta a fin de curso.
- Informática. Con el ordenador se trabaja la motricidad
fina, el reconocimiento de uno mismo, la memoria y el
seguimiento ocular mediante actividades que pretenden
motivar a los participantes, como crear música, hacer
álbumes de fotos, participar en juegos de ingenio o
escribir. También permite hacer videoconferencias con
compañeros de otros centros de Esclat o el CAE Oralia.
- Estimulación somática y relajación. Mediante sensaciones
como la presión, el calor, el dolor y el frío, se
trabaja la percepción cutánea, la predisposición a recibir
determinadas sensaciones y el nivel de conciencia del
propio cuerpo.
- Estimulación vestibular. Se trabaja el equilibrio, el posicionamiento
en el espacio, la aceleración, la posición del
cuerpo y la marcha.
- Estimulación visual. Se trabaja la percepción visual,
que es el medio principal que tenemos los humanos para
captar información y orientarnos.
- Artes plásticas. Con pintura, fotografía y música, el
trabajo con diferentes materiales permite trabajar el
tacto y la motricidad. Entre las actividades previstas está
la confección de álbumes de fotos, donde el participante
trabaja la memoria, puesto que recuerda los diferentes
momentos vividos a través de las instantáneas, y la ordenación
de las fotos por diferentes temáticas.
- Logopedia. El objetivo de las sesiones de logopedia es
mejorar las habilidades comunicativas de los usuarios
con los otros y con el entorno, tanto las verbales como
las no verbales. De este modo, se consigue mejorar la
autonomía personal y la calidad de vida.
- Cultura, relaciones sociales y comunicación. Se trabajan
las relaciones sociales de los participantes con
contenidos referentes al barrio donde está el centro (La
Marina-Zona Franca), el distrito de Sants-Montjuïc, la
ciudad de Barcelona y las localidades donde viven los
usuarios y los familiares.
Una atenció completa
Una atención completa
El centre té com a objectiu oferir una atenció completa
a les persones amb discapacitat, tenint present en tot
moment el seu benestar. Pensant en tot això, es posa en
marxa el següent catàleg de serveis:
- Autonomia i vida independent. Per tal de promoure
l’autonomia i la vida responsable i independent de
cadascun dels usuaris, es fan activitats individuals i en
grup, com ara tasques domèstiques, control de les despeses
i aprenentatge per organitzar-se un mateix.
- Taller d’habilitats cognitives i de control. Suport psicològic
i assessorament neuropsicològic dirigits a persones
amb dificultats en les competències intel·lectuals
superiors: memòria, consciència, planificació, compromís,
assumpció de les responsabilitats, entre d’altres.
- Fisioteràpia, rehabilitació i ortopèdia. El centre disposa
d’instal·lacions i personal especialitzat en infermeria i fisioteràpia
per dur a terme programes individualitzats de
manteniment físic, treball de la mobilitat, de la postura,
de la manipulació i recuperació d’habilitats psicomotrius,
entre d’altres.
El centro tiene como objetivo ofrecer una atención
completa a las personas con discapacidad, teniendo
presente en todo momento su bienestar. Teniendo en
cuenta esto, se pone en marcha el siguiente catálogo de
servicios:
- Autonomía y vida independiente. Para promover la autonomía
y la vida responsable e independiente de cada
uno de los usuarios se hacen actividades individuales y
en grupo, como por ejemplo tareas domésticas, control
de los gastos y aprendizaje para organizarse uno mismo.
- Taller de habilidades cognitivas y de control. Apoyo
psicológico y asesoramiento neuropsicológico dirigidos
a personas con dificultades en las competencias intelectuales
superiores: memoria, conciencia, planificación,
compromiso, asunción de las responsabilidades, entre
otros.
- Fisioterapia, rehabilitación y ortopedia. El centro
dispone de instalaciones y personal especializado en
enfermería y fisioterapia para llevar a cabo programas
individualizados de mantenimiento físico, trabajo de la
movilidad, de la postura, de la manipulación y recuperación
de habilidades psicomotrices, entre otros.
- Salidas culturales. Periódicamente se organizan visitas a
instalaciones deportivas (como los campos de atletismo
de Montjuïc) o culturales, hay celebraciones como Navidades
o la Castanyada, y también salidas de tres días. T
Zona de bany i spa
Esclat La Revista
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

Vistes del centre de dia, de la bugaderia,
gestionada per persones amb discapacitat, i de la cuina.
- Autocontrol de tractaments farmacològics. El centre
pretén que cada usuari adquireixi la màxima autonomia
possible a l’hora de controlar i administrar la pròpia medicació,
fet que permet evitar riscos innecessaris.
- Atencions sanitàries. Els professionals estan preparats
per practicar cures i altres atencions sanitàries, sempre
amb la prescripció dels metges de referència.
- Alimentació. El centre disposa d’una cuina, per tant,
el menjar es fa in situ. A l’hora d’elaborar els menús, es
tenen en compte criteris nutricionals, amb l’objectiu
d’oferir una dieta adequada i personalitzada per a cada
usuari, tant pel que fa a les textures dels aliments com
a les necessitats dietètiques de cadascú. D’altra banda,
els logopedes desenvolupen tasques de suport a
l’hora d’esmorzar i dinar per a una correcta ingestió dels
aliments.
- Higiene i promoció d’hàbits saludables. L’objectiu és
que tots els usuaris es coneguin el cos i la pròpia imatge,
en tinguin cura, els treballin i aprenguin hàbits saludables.
- Suport psicològic. Un equip de psicòlegs treballa tots
els aspectes relatius als sentiments, emocions, relacions
interpersonals, tractament del dol, conducta emocional,
adquisició de conductes adequades a la pròpia voluntat i
seguiment de les pautes marcades pels professionals de
la salut mental de referència de cada usuari.
- Suport familiar. Per a l’Associació Esclat, és fonamental
l’atenció al pacient, però també a les famílies. Per això,
hi ha un servei extern de suport familiar per part de professionals,
amb activitats com els programes respir, els
grups d’ajuda mútua entre familiars o altres activitats de
caire més lúdic.
- Suport en la cerca de recursos i prestacions. Servei
d’atenció a les famílies, amb l’objectiu d’ajudar-les i
assessorar-les a l’hora de tramitar recursos, prestacions
i ajudes que els puguin interessar. T
El nou centre Esclat Marina
vol “omplir un buit” que hi ha
a Barcelona: un equipament al
servei de les persones adultes
amb grans discapacitats.
S’ofereix un ampli catàleg
d’activitats per a tots els
públics i un seguiment
exhaustiu i individualitzat de
cada usuari.
- Autocontrol de tratamientos farmacológicos. El centro
pretende que cada usuario adquiera la máxima autonomía
posible a la hora de controlar y administrar la propia
medicación, lo que permite evitar riesgos innecesarios.
- Atenciones sanitarias. Los profesionales están preparados
para practicar cuidados y otras atenciones
sanitarias, siempre con la prescripción de los médicos de
referencia.
- Alimentación. El centro cuenta con una cocina, por lo
tanto, la comida se prepara in situ. A la hora de elaborar
los menús, se tienen en cuenta criterios nutricionales,
con el objetivo de ofrecer una dieta adecuada y personalizada
para cada usuario, tanto con respecto a las texturas
de los alimentos como a las necesidades dietéticas
de cada uno. Por otro lado, los logopedas desarrollan
tareas de apoyo a la hora de desayunar y comer para una
correcta ingestión de los alimentos.
- Higiene y promoción de hábitos saludables. El objetivo
es que todos los usuarios conozcan su cuerpo y
su imagen, los cuiden, los trabajen y aprendan hábitos
saludables.
- Apoyo psicológico. Un equipo de psicólogos trabaja
todos los aspectos relativos a los sentimientos, emociones,
relaciones interpersonales, tratamiento del luto,
conducta emocional, adquisición de conductas adecuadas
a la propia voluntad y seguimiento de las pautas
marcadas por los profesionales de la salud mental de
referencia de cada usuario.
- Apoyo familiar. Para la Asociación Esclat, es fundamental
la atención al paciente, pero también a las familias.
Por ello, hay un servicio externo de apoyo familiar por
parte de profesionales, con actividades como los programas
respiro, los grupos de ayuda mutua entre familiares
u otras actividades de carácter más lúdico.
- Apoyo a la búsqueda de recursos y prestaciones.
Servicio de atención a las familias, con el objetivo de
ayudarlas y asesorarlas a la hora de tramitar recursos,
prestaciones y ayudas de su interés. T
El nuevo centro Esclat Marina
nace con el propósito de “llenar
un vacío” en Barcelona: un
equipamiento al servicio de las
personas adultas con grandes
discapacidades. Se ofrece un
amplio catálogo de actividades
pensadas para todos los públicos
y un seguimiento exhaustivo e
individualizado de cada usuario.
10 Esclat La Revista 11
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

ASSOCIACIÓ
T David Casals
“Sumem valors,
construïm futur”
“Sumamos valores, construimos futuro”
inversió social ha de continuar sent una prioritat per a totes
les administracions”. En aquest sentit, Mas va destacar
que “el Govern català farà una aposta clara per enfortir la
feina de les entitats socials en l’actual situació econòmica
que viu el país”. La cloenda del Congrés va ser a càrrec de
l’escriptor Màrius Serra, que va llegir el manifest que trobareu
en les pàgines d’aquest número de la revista Esclat.
La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
és una organització constituïda l’any 2003 i que agrupa
4.000 entitats no lucratives que treballen per la inclusió
i la cohesió social. Amb l’expressió tercer sector, s’anomenen
les entitats no governamentals i no lucratives
que treballen en el camp social. Actualment, a Catalunya
aquest sector inclou 7.500 entitats, representa un 2,8%
del PIB, dóna feina a 100.000 persones i presta serveis a
1,7 milions de persones. T
económica y los recortes en el gasto de la Generalitat, “la
inversión social debe seguir siendo una prioridad para
todas las administraciones”. En este sentido, Mas destacó
que “el Gobierno catalán hará una apuesta clara para
fortalecer el trabajo de las entidades sociales en la actual
situación económica que vive el país”. La clausura del
Congreso fue a cargo del escritor Màrius Serra, que leyó el
manifiesto que encontrarán en las páginas de este número
de la revista Esclat.
La Mesa de Entidades del Tercer Sector Social de Cataluña
es una organización constituida en el año 2003 y que
agrupa 4.000 entidades no lucrativas que trabajan por la
inclusión y la cohesión social. Con la expresión tercer sector,
se denominan las entidades no gubernamentales y no
lucrativas que trabajan en el campo social. Actualmente, en
Cataluña este sector incluye 7.500 entidades, representa
un 2,8% del PIB, da trabajo a 100.000 personas y presta
servicios a 1,7 millones de personas. T
Mantenir la inversió en polítiques socials malgrat la crisi
econòmica, desplegar les lleis socials que s’han aprovat,
lluitar contra la pobresa de manera ambiciosa i augmentar
el reconeixement per a les entitats socials. Aquestes són les
demandes que va fer al Govern català el III Congrés del Sector
Social, que es va celebrar els dies 24 i 25 de març a Barcelona.
Mantener la inversión en políticas sociales a pesar de la crisis
económica, desplegar las leyes sociales que se han aprobado, luchar
contra la pobreza de forma ambiciosa y aumentar el reconocimiento
para las entidades sociales. Éstas son las demandas que realizó al
Gobierno catalán el III Congreso del Sector Social, que se celebró los
días 24 y 25 de marzo en Barcelona.
Amb el lema “Sumem valors, construïm futur” i convocat
per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de
Catalunya, el congrés va reunir fins a 2.200 persones, 234
ponents i autoritats, com el president de la Generalitat, Artur
Mas; l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu; el president
de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, i el conseller
de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries.
Durant la intervenció que va fer la presidenta de la Taula
del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va remarcar que “en
una situació tan difícil, retallar la despesa social només
pot fer que més gent es vegi abocada a l’exclusió social”.
“Ens precipitem cap a un escenari de conflictivitat social”,
va advertir Guiteras, i va reclamar que malgrat la crisi econòmica
i les retallades en la despesa de la Generalitat, “la
Con el lema “Sumamos valores, construimos futuro” y
convocado por la Mesa de Entidades del Tercer Sector
Social de Cataluña, el congreso reunió hasta 2.200 personas,
234 ponentes y autoridades, como el presidente
de la Generalitat, Artur Mas; el alcalde de Barcelona, Jordi
Hereu; el presidente de la Diputación de Barcelona, Antoni
Fogué, y el consejero de Bienestar Social y Familia, Josep
Lluís Cleries.
Durante la intervención que realizó la presidenta de la Mesa
del Tercer Sector, Àngels Guiteras, remarcó que “en una
situación tan difícil recortar el gasto social sólo puede provocar
que más gente se vea abocada a la exclusión social”.
“Nos precipitamos hacia un escenario de conflictividad
social”, advirtió Guiteras, y reclamó que a pesar de la crisis
De dalt a baix: públic en una de les conferències,
cloenda del Congrés, intercanvis d’informació i
d’experiències i ponents de la taula temàtica sobre
desenvolupament de sistemes de qualitat.
12 Esclat La Revista 13
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

Manifest del III Congrés
Manifiesto del III Congreso
Convocats per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social
de Catalunya, més de 1.700 persones ens hem reunit els
dies 24 i 25 de març de 2011 a Barcelona en el III Congrés
del Tercer Sector Social. Amb el lema “Sumem valors,
construïm futur”, durant dos dies hem debatut i reflexionat
col·lectivament sobre com podem incrementar la
força del nostre compromís cívic i seguir contribuint així
a crear un futur en el qual els drets socials de totes les persones
siguin reals i efectius.
Ho hem fet en un moment molt marcat per una crisi
econòmica que afecta els sectors més vulnerables de la
societat. Però també de creixement, enfortiment i reafirmació
del nostre sector, format per prop de 7.500 entitats,
100.000 treballadors, prop de 250.000 voluntaris, amb
una dimensió econòmica que representa el 2,8% del PIB
català, i un impacte sobre 1.700.000 persones. I en un
moment, alhora, de desplegament d’una nova generació
Convocados por la Mesa de Entidades del Tercer Sector
Social de Cataluña, más de 1.700 personas nos hemos
reunido los días 24 y 25 de marzo de 2011 en Barcelona en
el III Congreso del Tercer Sector Social. Con el lema “Sumamos
valores, construimos futuro”, durante dos días hemos
debatido y reflexionado colectivamente sobre cómo
podemos incrementar la fuerza de nuestro compromiso
cívico y seguir contribuyendo así a crear un futuro en el que
los derechos sociales de todas las personas sean reales y
efectivos.
Lo hemos hecho en un momento muy marcado por una
crisis económica que afecta a los sectores más vulnerables
de la sociedad. Pero también de crecimiento, fortalecimiento
y reafirmación de nuestro sector, formado por
alrededor de 7.500 entidades, 100.000 trabajadores, cerca
de 250.000 voluntarios, con una dimensión económica
que representa el 2,8% del PIB catalán, y un impacto sobre
de lleis socials que reforcen el nostre estat del benestar
i que permeten, més que mai, posar en marxa els instruments
i les polítiques necessàries per millorar la inclusió i
la cohesió socials.
Per això, en la cloenda del nostre III Congrés, volem manifestar
a la societat i als seus representants les sis demandes
següents:
1. Mantenir la inversió econòmica en polítiques socials
L’actual context de crisi econòmica i de reducció de la depesa
pública no ha de ser un motiu per disminuir la inversió
en polítiques socials, sinó tot el contrari. Perquè ara,
més que mai, són prioritàries aquestes polítiques. Primer,
per garantir els drets socials. I, segon, perquè és també
necessari per a la cohesió social del país. Això significa
que les retallades no han d’afectar aquest àmbit de la
despesa pública, i que els serveis que presten les entitats
socials als col·lectius més vulnerables han de continuar
comptant amb el finançament necessari i a temps, i amb
els increments que corresponguin en funció de l’augment
de la demanda i dels seus costos.
2. Desplegar i aplicar les noves lleis socials aprovades
Les lleis reconeixen drets, però després cal fer-los efectius.
1.700.000 personas. Y en un momento, a la vez, de despliegue
de una nueva generación de leyes sociales que refuerzan
nuestro estado del bienestar y que permiten, más que
nunca, poner en marcha los instrumentos y las políticas
necesarias para mejorar la inclusión y la cohesión sociales.
Por ello, en la conclusión de nuestro III Congreso, queremos
manifestar a la sociedad y a sus representantes las
seis demandas siguientes:
1. Mantener la inversión económica en políticas sociales
El actual contexto de crisis económica y de reducción del
gasto público no tiene que ser un motivo para disminuir
la inversión en políticas sociales, sino todo lo contrario. Porque
ahora, más que nunca, son prioritarias estas políticas.
Primero, para garantizar los derechos sociales. Y segundo,
porque es también necesario para la cohesión social del
país. Esto significa que los recortes no tienen que afectar
a este ámbito del gasto público, y que los servicios que
prestan las entidades sociales a los colectivos más vulnerables
deben seguir contando con la financiación necesaria
y a tiempo, y con los incrementos que correspondan en
función del aumento de la demanda y de sus costes.
De dalt a baix: clausura del Congrés per part de
Màrius Serra, punt d’informació d’Ecom en el
Congrés i cobertura mediàtica per part dels mitjans
de comunicació. A la dreta, mostra d’entitats i
entrada al recinte.
El Congrés recorda la força que té el Tercer Sector a
Catalunya, format per gairebé 7.500 entitats, 100.000
treballadors, 250.000 voluntaris, 1,7 milions de beneficiaris
i una dimensió econòmica que representa gairebé el 3%
del PIB català.
El congreso recuerda la fuerza que tiene el Tercer Sector en Cataluña,
formado por casi 7.500 entidades, 100.000 trabajadores, 250.000
voluntarios, 1,7 millones de beneficiarios y una dimensión económica
equivalente a casi el 3% del PIB catalán.
14 Esclat La Revista 15
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

Per això ens cal seguir desplegant i aplicant d’acord amb
els calendaris previstos les noves lleis socials aprovades els
darrers anys: de serveis socials, de promoció de l’autonomia
i atenció a la dependència, d’acollida, de prestacions
econòmiques, dels drets i les oportunitats de la infància, i
contra la violència de gènere. Aquestes lleis han suposat un
avenç extraordinari en el nostre estat del benestar, i considerem
que les dificultats organitzatives i financeres no han
de retardar ni qüestionar la seva aplicació.
3. Impulsar polítiques ambicioses de lluita contra la
pobresa
Les dades mostren clarament la gravetat de la situació
actual: un de cada cinc catalans és pobre. Les demandes
per garantir allò més bàsic i necessari creixen dia a dia.
Per això avui la lluita contra la pobresa exigeix polítiques
públiques més ambicioses i efectives amb aquest objectiu.
Ens calen plans d’inclusió social que ordenin i reforcin
aquestes polítiques. També necessitem un sistema més
avançat de protecció social i de rendes mínimes; una política
d’habitatge diferent que garanteixi el dret a un habitatge
digne per a tothom, i la reforma de la llei hipotecària;
un mercat laboral més inclusiu, que tingui més en compte
les persones amb dificultats per accedir a una feina; i
més suport i un reconeixement a les entitats socials que
treballem amb les persones més excloses i vulnerables en
els barris, pobles i ciutats d’arreu del territori.
4. Millorar els instruments de col·laboració amb les
entitats del Tercer Sector
Malgrat que el Tercer Sector som un aliat estratègic en
el desenvolupament de les polítiques socials, els instruments
que possibiliten aquesta col·laboració necessiten
encara millorar en molts aspectes. Els darrers anys hem
viscut paradoxalment com les exigències legals i administratives
en lloc de simplificar-se han esdevingut encara
més feixugues i desproporcionades. Tampoc no hem vist
resultats en la introducció de clàusules socials en els concursos
per tal de reconèixer els valors afegits de qualitat i
de compromís amb la comunitat que aportem les entitats
del Tercer Sector. El traspàs dels fons del 0,7% de l’IRPF
a la Generalitat continua pendent. I diverses mesures que
s’havien previst en el Pla de Suport al Tercer Sector Social
no van arribar a materialitzar-se. Per això ens cal seguir
avançant en aquesta direcció, per mitjà d’un nou pla de
suport, i de polítiques més valentes que promoguin el
voluntariat i ajudin a enfortir l’enorme i ric teixit associatiu
que tenim al nostre país.
2. Desplegar y aplicar las nuevas leyes sociales aprobadas
Las leyes reconocen derechos, pero después hay que
hacerlos efectivos. Por ello debemos seguir desplegando
y aplicando de acuerdo con los calendarios previstos las
nuevas leyes sociales aprobadas los últimos años: de servicios
sociales, de promoción de la autonomía y atención a
la dependencia, de acogida, de prestaciones económicas,
de los derechos y las oportunidades de la infancia, y contra
la violencia de género. Estas leyes han supuesto un avance
extraordinario en nuestro estado del bienestar, y consideramos
que las dificultades organizativas y financieras no
deben retrasar ni cuestionar su aplicación.
3. Impulsar políticas ambiciosas de lucha contra la
pobreza
Los datos muestran claramente la gravedad de la situación
actual: uno de cada cinco catalanes es pobre. Las demandas
para garantizar lo más básico y necesario crecen
día a día. Por este motivo hoy la lucha contra la pobreza
exige políticas públicas más ambiciosas y efectivas con
este objetivo. Precisamos planes de inclusión social que
ordenen y refuercen estas políticas. También necesitamos
un sistema más avanzado de protección social y de rentas
mínimas; una política de vivienda diferente que garantice
el derecho a una vivienda digna para todo el mundo, y la
reforma de la ley hipotecaria; un mercado laboral más
inclusivo, que tenga más en cuenta a las personas con
dificultades para acceder a un trabajo; y más apoyo y un reconocimiento
a las entidades sociales que trabajamos con
las personas más excluidas y vulnerables en los barrios,
pueblos y ciudades de todo el territorio.
4. Mejorar los instrumentos de colaboración con las
entidades del Tercer Sector
A pesar de que el Tercer Sector somos un aliado estratégico
en el desarrollo de las políticas sociales, los instrumentos
que posibilitan esta colaboración necesitan aún mejorar
en muchos aspectos. Los últimos años hemos vivido
paradójicamente cómo las exigencias legales y administrativas
en lugar de simplificarse se han convertido todavía en
más pesadas y desproporcionadas. Tampoco hemos visto
resultados en la introducción de cláusulas sociales en los
concursos para reconocer los valores añadidos de calidad
y de compromiso con la comunidad que aportamos las
entidades del Tercer Sector. El traspaso de los fondos del
0,7% del IRPF a la Generalitat sigue pendiente. Y varias medidas
que se habían previsto en el Plan de Apoyo al Tercer
Sector Social no llegaron a materializarse. Por ello, hay que
seguir avanzando en esta dirección, por medio de un nuevo
plan de apoyo, y de políticas más valientes que promuevan
el voluntariado y ayuden a fortalecer el enorme y rico tejido
asociativo que tenemos en nuestro país.
5. Dotarnos de un marco legal y financiero más favorable
para las entidades del Tercer Sector
Varias leyes recientes han reconocido la función y la
importancia del Tercer Sector Social, pero hay otras leyes
que todavía lo discriminan o no lo protegen adecuadamente.
Así, por ejemplo, en la contratación pública se
sigue discriminando a las entidades no lucrativas por la
práctica de comparar las ofertas sin el IVA; las entidades
5. Dotar-nos d’un marc legal i financer més favorable
per a les entitats del Tercer Sector
Diverses lleis recents han reconegut la funció i la importància
del Tercer Sector Social, però hi ha altres lleis que
encara el discriminen o que no el protegeixen adequadament.
Així, per exemple, en la contractació pública
se segueix discriminant les entitats no lucratives per la
pràctica de comparar les ofertes sense l’IVA; les entitats i
les persones que atenem han de suportar un IVA injust; les
reformes a la llei de fundacions ho han estat en un sentit
cada cop més restrictiu, i les associacions declarades
d’utilitat pública estan trobant-se amb problemes creixents
per mantenir el seu estatus. Ens cal millorar, doncs,
el marc legal i financer, i també impulsar una llei catalana
de mecenatge per fomentar un augment de la coresponsabilitat
de tota la societat en el benestar col·lectiu.
6. Reconèixer el Tercer Sector com a agent social
En els darrers anys s’ha avançat molt en el reconeixement
del nostre sector com una realitat present a la societat, i
de la Taula del Tercer Sector Social com la plataforma que
el representa. No només per part de les administracions
públiques, sinó també per part dels partits, dels sindicats,
del món acadèmic, d’altres sectors econòmics o dels
mitjans de comunicació. Cal ara fer un pas més i concretar
la participació del Tercer Sector en el Consell de Treball
Econòmic i Social i en altres espais de diàleg dels agents
socials de Catalunya.
Finalment, en el marc de l’Any Europeu del Voluntariat, les
entitats socials del país refermem avui el nostre compromís
de donar el millor de nosaltres al servei d’una societat
més justa, compromesa i cohesionada. Volem seguir treballant
amb els valors que ens caracteritzen, amb l’eficàcia
i l’eficiència social que ens identifiquen, i posant sempre
les persones al centre de la nostra missió i de la nostra
activitat. I fem una crida a la ciutadania perquè participi,
per mitjà de les nostres organitzacions del Tercer Sector,
en el repte col·lectiu de millorar el benestar de totes les
persones i aconseguir la seva plena inclusió social. T
y las personas a quien atendemos tienen que soportar
un IVA injusto; las reformas a la ley de fundaciones lo han
sido en un sentido cada vez más restrictivo, y las asociaciones
declaradas de utilidad pública están encontrándose
con problemas crecientes para mantener su estatus. Hay
que mejorar, pues, el marco legal y financiero, y también
impulsar una ley catalana de mecenazgo para fomentar un
aumento de la corresponsabilidad de toda la sociedad en el
bienestar colectivo.
6. Reconocer al Tercer Sector como agente social
En los últimos años se ha avanzado mucho en el reconocimiento
de nuestro sector como una realidad presente
en la sociedad, y de la Mesa del Tercer Sector Social como
la plataforma que lo representa. No sólo por parte de las
administraciones públicas, sino también por parte de los
partidos, de los sindicatos, del mundo académico, otros
sectores económicos o de los medios de comunicación.
Ahora es preciso dar un paso más y concretar la participación
del Tercer Sector en el Consejo de Trabajo Económico
y Social y en otros espacios de diálogo de los agentes
sociales de Cataluña.
Finalmente, en el marco del Año Europeo del Voluntariado,
las entidades sociales del país reafirmamos hoy nuestro
compromiso de dar lo mejor de nosotros al servicio de una
sociedad más justa, comprometida y cohesionada. Queremos
seguir trabajando con los valores que nos caracterizan,
con la eficacia y la eficiencia social que nos identifican,
y poniendo siempre a las personas en el centro de nuestra
misión y de nuestra actividad. Y hacemos un llamamiento
a la ciudadanía para que participe, por medio de nuestras
organizaciones del Tercer Sector, en el reto colectivo de
mejorar el bienestar de todas las personas y conseguir su
plena inclusión social. T
Intercanvi d’informació i experiències durant el Congrés.
16 Esclat La Revista 17
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

ASSOCIACIÓ
T David Casals (text) / Pia Codina (fotografies)
Acte de lliurament dels premis Civisme.
Premi per a la revista
Premio para la revista
La nostra revista està d’enhorabona, ja que la Generalitat li ha
atorgat el XVI Premi Civisme als Mitjans de Comunicació en la
categoria de premsa escrita per l’article “Dona i discapacitat”,
escrit per la directora general d’Esclat, Lola de la Fuente, i
publicat en aquesta revista la tardor del 2010.
Nuestra revista está de enhorabuena, puesto que la Generalitat le ha
otorgado el XVI Premio Civismo a los Medios de Comunicación en
la categoría de prensa escrita por el artículo “Mujer y discapacidad”,
escrito por la directora general de Esclat, Lola de la Fuente, y publicado
en esta revista en otoño del 2010.
Es tracta d’un premi que atorga la Generalitat als treballs
periodístics que hagin sobresortit “pel seu tractament
dels valors cívics i pel seu impacte social”. En aquest cas,
l’article premiat fa una diagnosi de la situació de la dona
amb discapacitat, i el jurat en destaca la bona i “acurada”
anàlisi que fa de la problemàtica descrita.
El títol de l’article ja és prou eloqüent: “Dona i discapacitat.
Doble discriminació, doble invisibilitat”. I la conclusió
era ben clara: malgrat tots els avenços que s’estan fent,
encara no s’ha aconseguit la “igualtat efectiva” de la
dona amb discapacitat. “La dona amb discapacitat es veu
discriminada davant dels dos grups als quals pertany: el
de les persones amb discapacitat i el de les dones. Forma
Se trata de un premio que otorga la Generalitat a los trabajos
periodísticos que hayan destacado “por su tratamiento
de los valores cívicos y por su impacto social”. En este caso,
el artículo premiado hace una diagnosis de la situación de la
mujer con discapacidad, y el jurado destaca el bueno y “cuidadoso”
análisis que realiza de la problemática descrita.
El título del artículo ya es lo suficientemente elocuente:
“Mujer y discapacidad. Doble discriminación, doble invisibilidad”.
Y la conclusión estaba clara: a pesar de todos los
avances que se están realizando, todavía no se ha conseguido
la “igualdad efectiva” de la mujer con discapacidad.
“La mujer con discapacidad se ve discriminada ante los
dos grupos a los que pertenece: el de las personas con
18 Esclat La Revista 19
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

Els fundadors de la Revista amb membres de l’equip de redacció.
part de dos col·lectius de ciutadans invisibles, per la qual
cosa es troba en una situació de ‘doble invisibilitat’”, diagnosticava
Lola de la Fuente.
L’acte de lliurament del premi va tenir lloc el dilluns 23
de maig a l’auditori del Palau de la Generalitat i va estar
presidit pel conseller de Benestar Social i Família, Josep
Lluís Cleries. Molts dels col·laboradors que fem possible
la revista vam assistir a l’acte. L’autora de l’article premiat,
Lola de la Fuente, i Oti Román, primera coordinadora i
fundadora d’aquesta publicació, van recollir el premi.
El jurat del premi el componen el conseller Cleries; la
directora general d’Atenció Cívica i Comunitària, Violant
Cervera; la cap de Comunicació de la Conselleria, Susagna
Caseras; la periodista de TV3 i presentadora del programa
de debat Banda ampla, Lídia Heredia; el director i presentador
d’El matí de Catalunya Ràdio, Manel Fuentes, i la
periodista dels diaris Avui i El Punt especialitzada en afers
socials, Sònia Pau.
Els Premis Civisme pretenen potenciar tots els comportaments
i les actituds fonamentats en la tolerància, l’educació,
la solidaritat, la cultura, el progrés, la ciutadania, el
patriotisme i tots els valors que estimulen i afavoreixen
una bona convivència entre les persones i el respecte per
la llibertat individual i col·lectiva.
També han estat guardonats en la categoria de Mitjans de
Comunicació la campanya “Fem un salt”, del Club Súper
3 de Televisió de Catalunya, en la modalitat de televisió;
el programa La cara oculta de la Lluna, de Ràdio Trinitat
Vella, en la modalitat de producció radiofònica, i el projecte
“Roses contra l’oblit”, d’Amics de la Gent Gran, en
la modalitat web. També ha rebut una menció honorífica
la minisèrie documental El món a les mans, sobre el fet
migratori des de la perspectiva dels infants, emesa per la
Xarxa de Televisions Locals. T
discapacidad y el de las mujeres. Forma parte de dos colectivos
de ciudadanos invisibles, por lo que se encuentra en
una situación de ‘doble invisibilidad’”, diagnosticaba Lola
de la Fuente.
El acto de entrega del premio tuvo lugar el lunes 23 de
mayo en el auditorio del Palau de la Generalitat y estuvo
presidido por el consejero de Bienestar Social y Familia,
Josep Lluís Cleries. Muchos de los colaboradores que
hacemos posible la revista asistimos al acto. La autora del
artículo premiado, Lola de la Fuente, y Oti Román, primera
coordinadora y fundadora de esta publicación, recogieron
el premio.
El jurado del premio lo forman el consejero Cleries; la
directora general de Atención Cívica y Comunitaria, Violant
Cervera; la directora de Comunicación de la Consejería,
Susagna Caseras; la periodista de TV3 y presentadora del
programa de debate Banda ampla, Lídia Heredia; el director
y presentador de El matí de Catalunya Ràdio, Manel
Fuentes, y la periodista de los diarios Avui y El Punt especializada
en asuntos sociales, Sònia Pau.
Los Premios Civismo pretenden potenciar todos los comportamientos
y las actitudes fundamentados en la tolerancia,
la educación, la solidaridad, la cultura, el progreso, la
ciudadanía, el patriotismo y todos los valores que estimulan
y favorecen una buena convivencia entre las personas y
el respeto por la libertad individual y colectiva.
También han sido galardonados en la categoría de Medios
de Comunicación la campaña “Fem un salt” (Demos un
salto), del Club Súper 3 de Televisió de Catalunya, en la
modalidad de televisión; el programa La cara oculta de la
Lluna (La cara oculta de la Luna), de Ràdio Trinitat Vella,
en la modalidad de producción radiofónica, y el proyecto
“Roses contra l’oblit” (Rosas contra el olvido), de Amics
de la Gent Gran, en la modalidad web. También ha recibido
una mención honorífica la miniserie documental El món a
les mans, sobre el hecho migratorio desde la perspectiva
de los niños, emitida por la Xarxa de Televisions Locals. T
L’article premiat, escrit per Lola de la Fuente.
20 Esclat La Revista 21
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

INTEGRACIÓ
T Txema Ferrer
Un repàs a les històries
a través del contacontes
Un repaso a las historias a través del cuentacuentos
L’última vegada que els alumnes i tutors de l’escola vam anar a la
Biblioteca de Can Rosés, al barri de les Corts, vam experimentar
i vam viure una nova sessió organitzada per Elisabeth Ulibarri,
la contacontes, que fa uns quants cursos que ens obsequia amb
contes. Amb la seva dedicació i entusiasme ha convertit aquestes
trobades en una tradició.
La última vez que los alumnos y tutores de la escuela fuimos a la
Biblioteca de Can Rosés, en el barrio de Les Corts, experimentamos
y vivimos una nueva sesión organizada por Elisabeth Ulibarri, la
cuentacuentos, quien lleva unos cuantos cursos obsequiándonos
con cuentos. Con su dedicación y entusiasmo ha convertido estos
encuentros en una tradición.
En aquesta ocasió l’Elisabeth va escollir el conte La
tortuga gigante de Galápagos, de Dragoljup Zlahtrkjrswnvkke,
autor moldau impossible de pronunciar, traduït per
Rebeca Dautremer, autora d’altres contes infantils. El
conte està escrit com una obra de teatre en què actuen un
mosquit, una marieta i vuit animals de granja. El tema de
l’obra és el carnestoltes dels animals.
La idea central que desenvolupa el conte és que cada
animal escull una disfressa, la més oposada a si mateix:
un gos que va de cacatua, un bou de libèl·lula, un ànec de
mero, un pardal d’estruç, un carner de caiman, un eriçó de
boa i una cabra de gall. Guanya el concurs la marieta, que
volia anar de tortuga de Galápagos, però que no va poder
fer-se’n la disfressa.
Veiem algunes de les lectures que es poden fer sobre el
conte. La primera és que el més maco i reconegut és sempre
el més natural, qui no s’amaga sota els artificis. Per
això guanya la marieta, xica però autèntica.
Una segona lectura és que sovint per saber qui som realment
provem de ser altres, seguim models, i a més a més
intentem ser el més oposat a nosaltres mateixos. Només
quan fracassem en aquests intents arribem a saber una
mica com som en realitat, a vegades ens agrada i a ve-
En esta ocasión Elisabeth escogió el cuento La tortuga
gigante de Galápagos, de Dragoljup Zlahtrkjrswnvkke, autor
moldavo imposible de pronunciar, traducido por Rebeca
Dautremer, autora otros cuentos infantiles. El cuento está
escrito como una obra de teatro en la que actúan un mosquito,
una mariquita y ocho animales de granja. El tema de
la obra es el carnaval de los animales.
La idea central que desarrolla el cuento es que cada animal
escoge un disfraz, el más opuesto a sí mismo: un perro
que va de cacatúa, un buey de libélula, un pato de mero,
un gorrión de avestruz, un carnero de caimán, un erizo de
boa y una cabra de gallo. Gana el concurso la mariquita,
que quería ir de tortuga de Galápagos, pero que no pudo
hacerse el disfraz.
Vemos algunas de las lecturas que se pueden hacer sobre
el cuento. La primera es que el más guapo y reconocido
es siempre el más natural, quien no se esconde bajo los
artificios. Por este motivo gana la mariquita, pequeña pero
auténtica.
Una segunda lectura es que a menudo para saber quién somos
realmente probamos de ser otros, seguimos modelos
y además intentamos ser lo más opuesto a nosotros mismos.
Sólo cuando fracasamos en estos intentos llegamos a
gades no. Aquest és el procés d’aprenentatge que fem al
llarg de la vida.
Vegem-ne alguns exemples: el gos, que corre a quatre
potes, és pelut i viu a prop dels homes, prova de ser una
cacatua rosso, ocell emplomat i volador que viu lluny de
l’home, de bec llarg i aspecte exòtic.
El bou, pesat, gran, fort, imponent, vol ser elegant, gràcil,
volador, fràgil, formós i passar desapercebut quan es
torna libèl·lula.
L’ànec, que domina aire, terra i superfície aquàtica, vol
endinsar-se al món submarí i canviar la suavitat de les
plomes per l’aspresa de les escates; vol transformar-se en
un mero del Pacífic.
El pardal, petit i delicat, que vola per tot arreu, vol tornarse
més gran, però no volador: es vol convertir en estruç. I
etcètera. El carner vol tornar-se cocodril i la cabra, gall.
Tornant a les reflexions veig que el plantejament de
presentar i conèixer els contraris és el mateix que des de
sempre hem fet servir a l’escola com a eina de treball: els
contrastos en l’àmbit sensorial dels quals no hi ha coneixement
si manca el contrari; per exemple, se sap que una
cosa és suau si alhora es contrasta amb la que és aspra.
I entre les dues sensacions extremes hi ha el cos, el que
rep i que d’aquesta manera es diferencia de l’entorn i pren
consciència de si mateix.
Això es porta a terme en tots els àmbits sensorials; a la
vista, llum i foscor, colors complementaris, lluentor davant
la uniformitat; a l’oïda, so i silenci, greus i aguts, ritmes i
pauses; en l’àmbit sensorioceptiu, presència i absència
de sensació, textures, temperatures; al gust, gamma de
sabors: salat i dolç, picant i salat, àcid i dolç; a l’olfacte
també tota aquesta gamma.
És així com coneixem l’entorn i com ens anem coneixent
nosaltres mateixos, com ens construïm a partir de l’experiència.
El més bàsic de tot: agradable versus desagradable,
presència versus absència. Aquest és el camí dels
nadons. I a la base de tot la idea del dualisme, pilar de la
nostra cultura; però se’n va del tema.
De ben cert que el conte escollit per l’Elisabeth no ha estat
casual, sense saber-ho ha connectat en l’inconscient amb
les profundes arrels de les eines de la cultura i alhora amb
les mateixes eines que fem servir a l’escola. I tal com va
fer ella quan explicava el conte hem fet nosaltres moltes
vegades: fer servir materials molt quotidians, que trobem
molt a l’abast però plens de significat i de simbolisme
quan apliquem la imaginació i la creativitat per vivenciar
tot un seguit de sensacions contrastades.
Un cop més: gràcies, Elisabeth, per la teva dedicació, pel
teu temps, per la teva proximitat. T
saber un poco cómo somos en realidad, a veces nos gusta
y a veces no. Este es el proceso de aprendizaje que hacemos
a lo largo de la vida.
Veamos algunos ejemplos: el perro, que corre a cuatro patas,
tiene mucho pelo y vive cerca de los hombres, prueba
de ser una cacatúa rosso, pájaro con plumas y volador que
vive lejos del hombre, de pico largo y aspecto exótico.
El buey, pesado, grande, fuerte, imponente, quiere ser
elegante, grácil, volador, frágil, hermoso y pasar desapercibido
cuando se vuelve libélula.
El pato, que domina aire, tierra y superficie acuática, quiere
adentrarse en el mundo submarino y cambiar la suavidad
de las plumas por la aspereza de las escamas; quiere transformarse
en un mero del Pacífico.
El gorrión, pequeño y delicado, que vuela por todas partes,
quiere volverse más grande, pero no volador: se quiere
convertir en avestruz. Y etcétera. El carnero quiere volverse
cocodrilo y la cabra, gallo.
Volviendo a las reflexiones veo que el planteamiento de
presentar y conocer a los contrarios es el mismo que desde
siempre hemos usado en la escuela como herramienta de
trabajo: los contrastes en el ámbito sensorial de los que no
hay conocimiento si no está el contrario; por ejemplo, se
sabe que algo es suave si a la vez se contrasta con lo que
es áspero. Y entre las dos sensaciones extremas hay el
cuerpo, el que recibe y que de este modo se diferencia del
entorno y toma conciencia de sí mismo.
Esto se lleva a cabo en todos los ámbitos sensoriales; en
la vista, luz y oscuridad, colores complementarios, brillo
ante la uniformidad; en el oído, sonido y silencio, graves y
agudos, ritmos y pausas; en el ámbito sensorioceptivo, presencia
y ausencia de sensación, texturas, temperaturas; en
el gusto, gama de sabores: salado y dulce, picante y salado,
ácido y dulce; en el olfato también toda esta gama.
Es así cómo conocemos el entorno y cómo nos vamos
conociendo a nosotros mismos, cómo nos construimos a
partir de la experiencia. Lo más básico de todo: agradable
versus desagradable, presencia versus ausencia. Éste es el
camino de los bebés. Y en la base de todo la idea del dualismo,
pilar de nuestra cultura; pero se va del tema.
Seguro que el cuento elegido por Elisabeth no ha sido
casual, sin saberlo ha conectado en el inconsciente con las
profundas raíces de las herramientas de la cultura y a la vez
con las mismas herramientas que usamos en la escuela. Y
tal como hizo ella cuando explicaba el cuento hemos hecho
nosotros muchas veces: usar materiales muy cotidianos,
que encontramos muy al alcance pero llenos de significado
y de simbolismo cuando aplicamos la imaginación
y la creatividad para vivenciar una serie de sensaciones
contrastadas.
Una vez más: gracias, Elisabeth, por tu dedicación, por tu
tiempo, por tu proximidad. T
22 Esclat La Revista 23
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

RECOMANACIÓ
T David Casals
Imatges extretes de la web de RTVE (www.rtve.es).
‘Nosotros también’,
un programa pioner
‘Nosotros también’, un programa pionero
Les persones amb discapacitat són les protagonistes del
programa de TVE Nosotros también, un espai pioner a Europa
en què participen persones amb discapacitat intel·lectual. El
programa s’emet a La 2 de TVE des de l’abril de 2007 i, com va
explicar en la seva presentació el director, Juan Antonio Sacaluga,
l’objectiu no era fer un programa que es dediqués a informar
l’audiència sobre l’univers de la discapacitat, sinó anar més enllà.
Las personas con discapacidad son las protagonistas del programa
de TVE Nosotros también, un espacio pionero en Europa en el que
participan personas con discapacidad intelectual. El programa se emite
en La 2 de TVE desde abril de 2007 y, como explicó en su presentación
el director, Juan Antonio Sacaluga, el objetivo no era hacer un programa
que se dedicara a informar a la audiencia sobre el universo de la
discapacidad, sino ir más allá.
Així, és el primer programa de televisió a Europa en què
persones amb discapacitat estan totalment implicades en
la producció: “Els professionals de TVE els donem suport,
però ells són els autèntics protagonistes”, va explicar
Sacaluga.
D’aquesta manera, un grup de persones amb discapacitat
intel·lectual s’ocupen de fer gran part de les tasques
necessàries per fer un programa de televisió: maquillatge,
perruqueria, presentació, entrevistes, moderació de
debats i intervenció com a tertulians, sota la supervisió
de professionals de la televisió pública. També col·laboren
en la realització, la posada en escena, la planificació, la
determinació dels continguts i el tractament de la informació,
i en altres qüestions tècniques, com per exemple
la participació en el disseny del decorat. Tot plegat té un
Así, es el primer programa de televisión en Europa en el
que personas con discapacidad están totalmente implicadas
en su producción: “Los profesionales de TVE les
apoyamos, pero ellos son los auténticos protagonistas”,
explicó Sacaluga.
De este modo, un grupo de personas con discapacidad
intelectual se ocupan de hacer gran parte de las tareas
necesarias para realizar un programa de televisión: maquillaje,
peluquería, presentación, entrevistas, moderación de
debates e intervención como tertulianos, bajo la supervisión
de profesionales de la televisión pública. También
colaboran en la realización, la puesta en escena, la planificación,
la determinación de los contenidos y el tratamiento
de la información, y en otras cuestiones técnicas, como
por ejemplo la participación en el diseño del decorado.
doble objectiu. D’una banda, demostrar la integració de
les persones amb discapacitat en un mitjà com la televisió
i, de l’altra, contribuir a posar fi a la invisibilitat que encara
envolta les persones amb discapacitat, malgrat que
segons les estadístiques a tot Espanya n’hi ha uns quatre
milions, el 9% de la població.
Nosotros también s’emet a La 2 de TVE, una cadena dedicada
a les “immenses minories” amb espais de divulgació,
educatius i culturals, i pretén ser un exemple més d’espai
de servei públic, eix vertebrador del que hauria de ser una
televisió pública. El programa depèn dels serveis informatius
de TVE, s’emet amb la col·laboració del Ministeri
de Sanitat i Polítiques Socials, la Fundació Once i l’Obra
Social de Caja Madrid, i té el suport del Cermi i de FEAPS.
L’equip professional de TVE que fa possible aquest programa
el formen Juan Antonio Sacaluga (direcció), Ana
Molano (redacció i coordinació), Ángel Navarro (realització)
i Carlos Jerónimo i Irene González García de la Vega
(producció).
El programa va començar a emetre’s com una experiència
pionera l’any 2007, amb 10 entregues mensuals, i amb
aquest temps s’ha consolidat dins la graella de La 2. En
aquests anys en antena, el programa ha abordat temes
d’actualitat i d’interès per al col·lectiu: relacions interpersonals,
sexualitat, vida a casa, integració, oci, feina, vida
privada i família, entre d’altres.
El programa prova com en els darrers anys ha anat
evolucionant el rol que desenvolupen les persones amb
discapacitat en els mitjans de comunicació: per exemple,
l’any 2003, TVE va convidar a marxar de la primera fila
d’un programa una noia amb síndrome de Down perquè
la imatge no era grata. Avui, en canvi, a la televisió pública
estatal hi ha un programa fet per persones amb discapacitat
intel·lectual.
Un altre exemple que il·lustra que la visibilitat de les persones
amb discapacitat s’ha incrementat va ser l’emissió
l’any 2009 del programa Tengo una pregunta para usted.
Allà una noia de 32 anys amb síndrome de Down, Izaskun
Buelta, va preguntar al president del Govern, José Luis
Rodríguez Zapatero, sobre el compliment de la legislació
relativa a la contractació de persones amb discapacitat i
es va oferir a lliurar-li el currículum. T
Todo ello tiene un doble objetivo. Por un lado, demostrar la
integración de las personas con discapacidad en un medio
como la televisión y, por el otro, contribuir a poner fin a la
invisibilidad que todavía rodea a las personas con discapacidad,
a pesar de que según las estadísticas en toda
España lo son unos cuatro millones, el 9% de la población.
Nosotros también se emite en La 2 de TVE, una cadena
dedicada a las “inmensas minorías” con espacios de divulgación,
educativos y culturales, y pretende ser un ejemplo
más de espacio de servicio público, eje vertebrador de lo
que debería ser una televisión pública. El programa depende
de los servicios informativos de TVE, se emite con la
colaboración del Ministerio de Sanidad y Políticas Sociales,
la Fundación Once y la Obra Social de Caja Madrid, y tiene
el apoyo del Cermi y de FEAPS.
El equipo profesional de TVE que hace posible este programa
lo forman Juan Antonio Sacaluga (dirección), Ana
Molano (redacción y coordinación), Ángel Navarro (realización)
y Carlos Jerónimo e Irene González García de la Vega
(producción).
El programa empezó a emitirse como una experiencia
pionera en el año 2007, con 10 entregas mensuales, y con
este tiempo se ha consolidado dentro de la parrilla de La 2.
En estos años en antena, el programa ha abordado temas
de actualidad y de interés para el colectivo: relaciones
interpersonales, sexualidad, vida en casa, integración, ocio,
trabajo, vida privada y familia, entre otros.
El programa prueba cómo en los últimos años ha ido
evolucionando el rol que desarrollan las personas con
discapacidad en los medios de comunicación: por ejemplo,
en el año 2003, TVE invitó a irse de la primera fila de
un programa a una chica con síndrome de Down porque
su imagen no era grata. Hoy, en cambio, en la televisión
pública estatal hay un programa hecho por personas con
discapacidad intelectual.
Otro ejemplo que ilustra que la visibilidad de las personas
con discapacidad se ha incrementado fue la emisión en el
año 2009 del programa Tengo una pregunta para usted.
Allí una chica de 32 años con síndrome de Down, Izaskun
Buelta, preguntó al presidente del Gobierno, José Luis
Rodríguez Zapatero, sobre el cumplimiento de la legislación
relativa a la contratación de personas con discapacidad
y se ofreció a entregarle su currículum.T
24 Esclat La Revista 25
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

ESCAPADA
T Rafael Displàs
El Parc Natural del Montseny disposa d’un itinerari accessible
per a persones amb mobilitat reduïda, anomenat La
Font del Frare. L’itinerari s’inicia al Centre d’Informació
de Can Casades, a la mateixa vall de Santa Fe. En aquest
equipament es disposa de material de suport per a persones
amb mobilitat reduïda: terceres rodes per a cadires de
rodes i handbikes.
El Parque Natural del Montseny dispone de un itinerario
accesible para personas con movilidad reducida, denominado
La Font del Frare. El itinerario se inicia en el Centro de
Información de Can Casades, en el mismo valle de Santa
Fe. En este equipamiento se cuenta con material de apoyo
para personas con movilidad reducida: terceras ruedas
para sillas de ruedas y handbikes.
Parc Natural
del Montseny
Parque Natural del Montseny
També es disposa, per a l’itinerari L’Empedrat de Morou,
de material informatiu i de suport destinat a persones
invidents o amb baixa visibilitat. Es tracta de quatre
exemplars escrits en braille que es poden sol·licitar, en el
moment de realitzar l’itinerari, al Centre d’Informació de
Can Casades. La longitud és de 5,5 quilòmetres, presenta
una dificultat mitjana i té una durada de dues hores. T
También se cuenta, para el itinerario L’Empedrat de Morou,
con material informativo y de apoyo destinado a personas
invidentes o con baja visibilidad. Se trata de cuatro ejemplares
escritos en braille que se pueden solicitar, en el momento
de realizar el itinerario, en el Centro de Información
de Can Casades. La longitud es de 5,5 kilómetros, presenta
una dificultad mediana y tiene una duración de dos horas. T
El restaurant L’Avet Blau està situat a la fageda de la vall de
Santa Fe del Montseny, dins el Parc Natural del Montseny, des
dels anys 60. Adaptat i accessible per a tothom, des de fa uns
anys ofereix als clients el millor tracte possible i una cuina
tradicional i de qualitat. Ideal per acabar de passar un fantàstic
dia en una de les joies més properes a Barcelona, el Montseny.
El restaurante L’Avet Blau está situado en el hayedo del valle de Santa
Fe del Montseny, dentro del Parque Natural del Montseny, desde los
años 60. Adaptado y accesible para todo el mundo, desde hace unos
años ofrece a los clientes el mejor trato posible y una cocina tradicional
y de calidad. Ideal para acabar de pasar un fantástico día en una de las
joyas más cercanas a Barcelona, el Montseny.
El Montseny, el massís de més dimensions i altitud de la
serralada prelitoral catalana, se situa entre les províncies
de Girona i Barcelona, i s’estén per tres comarques
(el Vallès Oriental, la Selva i Osona). La seva situació
geogràfica propera a la zona més densament poblada
de Catalunya, i la xarxa d’infraestructures de transport
existent, fa que sigui un dels espais protegits catalans
més freqüentats.
La gestió del Parc del Montseny és competència de les
diputacions de Barcelona i de Girona, segons el que
estableix el Pla especial del Parc del Montseny, aprovat el
1977 a la demarcació de Barcelona i el 1978 a la de Girona.
Les dues diputacions integren un equip únic de gestió per
a tot l’àmbit del Parc Natural. També el 1978, la Unesco va
declarar el Montseny Reserva de la Biosfera, en el marc
del Programa MAB (“L’home i la biosfera”).
El Montseny, el macizo de mayores dimensiones y altitud
de la cordillera prelitoral catalana, se sitúa entre las
provincias de Girona y Barcelona, y se extiende por tres comarcas
(El Vallès Oriental, La Selva y Osona). Su situación
geográfica cercana a la zona más densamente poblada
de Cataluña, y la red de infraestructuras de transporte
existente, hace que sea uno de los espacios protegidos
catalanes más frecuentados.
La gestión del Parque del Montseny es competencia de las
diputaciones de Barcelona y de Girona, según lo que establece
el Plan Especial del Parque del Montseny, aprobado
en 1977 en la demarcación de Barcelona y en 1978 en la de
Girona. Las dos diputaciones integran un equipo único de
gestión para todo el ámbito del Parque Natural. También en
1978 la Unesco declaró el Montseny Reserva de la Biosfera,
en el marco del Programa MAB (“El hombre y la biosfera”).
L’Avet Blau
Ctra. Sant Celoni-Sant Marçal, km 21 (BV-5114)
Santa Fe del Montseny (Fogars de Montclús)
08479 Barcelona
Tel.: 93 847 51 00
Les instal·lacions de L’Avet Blau
26 Esclat La Revista 27
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina

BREUS
Comitè Català de Representants de les Persones amb
Discapacitat (Cocarmi).
del Comité Catalán de Representantes de las Personas
con Discapacidad (Cocarmi).
En record de María José Vázquez
María José Vázquez, presidenta d’ECOM i lluitadora infatigable
a favor dels drets de les persones amb discapacitat,
va morir el passat 8 de febrer a causa d’una insuficiència
cardíaca. Més de 300 persones van participar en l’homenatge
que se li va fer el dissabte 14 de maig al Centre Cívic
del Convent de Sant Agustí de Sarrià.
Nascuda a Ponferrada (Lleó) el 1951, Vázquez era especialment
reconeguda a la ciutat de Barcelona, sobretot
perquè durant anys va realitzar una extraordinària tasca
en la promoció de l’accessibilitat.
El 1975 es va vincular a ECOM i el 1977 va protagonitzar
una acampada a la seu del SEREM (Servei Social de
Recuperació i Rehabilitació de Minusvàlids) de Barcelona
per exigir la participació de les persones amb discapacitat
en la gestió d’aquest servei social del qual eren beneficiàries.
Aquest tancament va desembocar en la creació
dels primers òrgans de participació de les persones amb
discapacitat a l’Ajuntament de Barcelona. Anys més tard,
va fundar la Coordinadora de Grups de Base de Persones
amb Disminució Física de Catalunya i va participar en la
creació de la Coordinadora Estatal de Minusvàlids Físics
d’Espanya.
Des del 1989, Vázquez era membre de la Junta Rectora i
Directiva de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
de Barcelona (IMD) i havia estat reconeguda
amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona l’any
2006. Actualment, ocupava també la vicepresidència del
En recuerdo de María José Vázquez
María José Vázquez, presidenta de ECOM y luchadora
infatigable a favor de los derechos de las personas con
discapacidad, murió el pasado 8 de febrero debido a una
insuficiencia cardíaca. Más de 300 personas participaron
en el homenaje que se le rindió el sábado 14 de mayo en el
Centro Cívico del Convent de Sant Agustí de Sarrià.
Nacida en Ponferrada (León) en 1951, Vázquez era especialmente
reconocida en la ciudad de Barcelona, sobre todo
porque durante años realizó una extraordinaria labor en la
promoción de la accesibilidad.
En 1975 se vinculó a ECOM y en 1977 protagonizó una
acampada en la sede del SEREM (Servicio Social de
Recuperación y Rehabilitación de Minusválidos) de
Barcelona para exigir la participación de las personas con
discapacidad en la gestión de este servicio social del que
eran beneficiarias. Este cierre desembocó en la creación
de los primeros órganos de participación de las personas
con discapacidad en el Ayuntamiento de Barcelona. Años
más tarde, fundó la Coordinadora de Grupos de Base de
Personas con Disminución Física de Cataluña y participó
en la creación de la Coordinadora Estatal de Minusválidos
Físicos de España.
Desde 1989, Vázquez era miembro de la Junta Rectora y
Directiva del Instituto Municipal de Personas con Discapacidad
de Barcelona (IMD) y había sido reconocida con
la Medalla de Honor de la Ciudad de Barcelona en el año
2006. Actualmente, ostentaba también la vicepresidencia
La María José Vázquez, així com ECOM, l’entitat que
actualment presidia, apostava pel foment de l’autonomia
personal de les persones amb discapacitat física
i la participació d’aquestes en el disseny dels serveis i
programes orientats a aquest col·lectiu. Dona amb una
gran fortalesa interior, la María José va compatibilitzar
aquesta defensa dels drets universals de les persones, en
especial de les persones amb discapacitat, amb la seva
tasca professional, alhora que va ser mare i esposa.
En l’homenatge, van assistir-hi el conseller de Benestar
Social i Família, Josep Lluís Cleries; la responsable de
l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona,
Montserrat Ballarín; el tinent d’alcalde d’Acció Social i
Ciutadania, Ricard Gomà; la presidenta de la Taula d’Entitats
del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras; la presidenta
de l’Associació de Persones amb Discapacitat de
Sants-Montjuïc, Rita Granada, entre d’altres.
Els participants van coincidir a definir com a “incansable,
implacable, constant i compromesa” la trajectòria de
Vázquez, que des de ben jove va militar al PSUC i més
tard a ICV.
El nou president d’ECOM, Antoni Guillén, ha fet públic que
els premis que dóna l’entitat passaran a dir-se “Premis
María José Vázquez a l’Autonomia Personal”. T
María José Vázquez, así como ECOM, la entidad que actualmente
presidía, apostaba por el fomento de la autonomía
personal de las personas con discapacidad física
y la participación de éstas en el diseño de los servicios y
programas orientados a este colectivo. Mujer con una gran
fortaleza interior, María José compatibilizó esta defensa
de los derechos universales de las personas, en especial
de las personas con discapacidad, con su labor profesional,
a la vez que fue madre y esposa.
En el homenaje, asistieron el consejero de Bienestar Social
y Familia, Josep Lluís Cleries; la responsable del área de Bienestar
Social de la Diputación de Barcelona, Montserrat
Ballarín; el teniente de alcalde de Acción Social y Ciudadanía,
Ricard Gomà; la presidenta de la Mesa de Entidades
del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras; la presidenta
de la Asociación de Personas con Discapacidad de Sants-
Montjuïc, Rita Granada, entre otros.
Los participantes coincidieron en definir como “incansable,
implacable, constante y comprometida” la trayectoria
de Vázquez, que desde muy joven militó en el PSUC y más
tarde en ICV.
El nuevo presidente de ECOM, Antoni Guillén, ha hecho
público que los premios que da la entidad pasarán a denominarse
“Premios María José Vázquez a la Autonomía
Personal”. T
C/ Bonastruc de Porta, 20
17001 GIRONA
Tel. 972 21 48 22
Fax 972 21 42 10
C/ Bonastruc de Porta, 20
17001 info@lacapsa.net
GIRONA
SOLUCIONS www.lacapsa.net S.L.U.
Tel. 972 21 48 22
Fax 972 21 42 10
EQUIPAMENTS DE MOBILIARI ESPECIALITZAT
Passeig d’Olot 28 GIRONA
Tel.Fax. EQUIPAMENT 972 240932 INTEGRAL Mòbil: 610256565 info@lacapsa.net
DE COL·LECTIVITATS
e-mail: rok.solucions@gmail.com www.lacapsa.net
Residències geriàtriques - Casal per a gent gran - Centres de
dia EQUIPAMENTS - Centres ocupacionals DE MOBILIARI - Escoles d’adults ESPECIALITZAT - Biblioteques -
Residències i habitatges per a persones amb disminucions
EQUIPAMENT INTEGRAL DE COL·LECTIVITATS
Residències geriàtriques - Casal per a gent gran - Centres de
dia - Centres ocupacionals - Escoles d’adults - Biblioteques -
Residències i habitatges per a persones amb disminucions
Fa molts anys que aportem la nostra experiència en aquest tipus de
moblament, millorant la qualitat de vida dels seus usuaris
Cartell i fotografia de l’acte en record a una
gran lluitadora, María José Vázquez.
SOL·LICITEU PRESSUPOSTOS
SENSE COMPROMÍS
Fa molts anys que aportem la nostra experiència en aquest tipus de
moblament, millorant la qualitat de vida dels seus usuaris
28 Esclat La Revista Innovació en l’habitatge: Esclat Marina
29
SOL·LICITEU PRESSUPOSTOS

AMPLIA GAMA EN EXPOSICIÓN (400 M2 APROX.) DE:
- SILLAS DE RUEDAS AUTOPROPULSABLES. TRANS
PORTE. PASEO. CONVENCIONALES Y LIGERAS.
- SILLAS ELÉCTRICAS DIFERENTES MARCAS Y MODELOS.
- SILLAS PARÁLISIS CEREBRAL.
- SISTEMAS Y AYUDAS PARA BAÑO Y ASE-PERSONAL.
- AYUDAS PARA ACTIVIDADES DIARIAS (LECTURA, ESCRITURA,
MANUALIDADES, ALIMENTACIÓN, ASEO, ETC.).
- SOMOS ESPECIALISTAS EN SISTEMAS DE SEDESTACIÓN
(BUENA POSTURA CORPORAL).
¡TODA PERSONA PERTENECIENTE A LA ASOCIACIÓN TENDRÁ DERECHO A UN DESCUENTO!
¡PARA UN BUEN SERVICIO DE ATENCIÓN LE RECOMENDAMOS ACUERDE CITA PREVIA!
Subministrament, instal∙lació
instal·lació Subministrament,
i restauració i restauració instal∙lació
de tot tipus de
Suministro, Instalación y Restauración de todo
de i restauració tot
tipo
tipus
de
de
parquets
PARQUET de tot tipus de
PARQUET
Més de 35 anys PARQUET d’experiència
Més Exposició: de 35 anys d’experiència
Més de 35 anys d’experiència
Avda. Generalitat 61
Exposici :
08840 Exposici Viladecans ó :
Avda
Barcelona
. Generalitat 61
Avda . Generalitat 61
EXPOSICIÓN Y VENTA:
08840 Tel: Viladecans
08840 93-6581083
Viladecans
Barcelona Fax: Barcelona 93-6584189
C/ ARIZALA, 21 Tel: E-mail: Avda. 93-6581083
GENERALITAT, 61
Tel: 93-6581083
jordig2001@yahoo.es
Teléfono: 93 333 32 15 Fax: Teléfono: 93-6584189
10 83
BARCELONA
Fax:
E-mail
VILADECANS 93-6584189
: jordig2001@
(Barcelona)
yahoo.es
E-mail : jordig2001@ yahoo.es
LA CUINA CASOLANA
Servei exclusiu a grans col·lectivitats
Tolrà, 9 i 11 - 08032 BARCELONA - Tel. 93 358 56 01
Spain, S.L.U.
SERVIM A:
ASOCIACIÓN SAN GUILLERMO
CENTRES FASIA
ESCOLA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
ESCOLA BARCANOVA
ESCOLA GUIMBARDA
ASSOCIACIÓ REL
ESCOLA CARRILET
CENTRES ESCLAT I ESCLAT 2
ESPECIALITZATS EN
CENTRES ESCOLARS
Variadores
y servomotores
Control de movimientos
con rapidez y precisión
C/ Alfonso Occitània, XII, 345 2408912
08911 Badalona Badalona (Barcelona) (Barcelona)
Tel: 93 460 16 31
Fax: 93 399 96 08
e-mail: infranor@infranor.es
web: www.infranor.es
30 Esclat La Revista
Innovació en l’habitatge: Esclat Marina
31

esclatec
DECLARADO DE UTILIDAD PÚBLICA / DECLARAT D’UTILITAT PÚBLICA
Mercar: carretons
d’anar a comprar
motoritzats.
Carritos de compra
motorizados.
-AGV vehículos filoguiados
-Carretó de la compra motoritzat
-AGV vehículos filoguiados