Butlletí CC - Carmelites Descalços de Catalunya i Balears

a fons
Pel bosc ombriu de Montalegre, un dia,
de la ciutat venien, fa molts anys,
dos joves estudiants de Teologia
seguint de la muntanya els viaranys.
De retorn cap a casa, caminaven
gaudint la placidesa d’un bell jorn
i amb admirat diàleg ponderaven
l’immens mar de verdor del seu entorn.
Lloc ideal, per fer-hi una cartoixa
-digué dels dos companys el més petit-
lluny del brogit del món i tota angoixa
què més per a parlar amb Déu, vol l’esperit?
Sóc del mateix parer –l’altre afegia-
i pots creure el que et dic, sense dubtar:
Si per voler de Déu, fos Papa un dia,
tal cartoixa, ací on som, faria alçar.
Doncs jo, en tal cas –el primer responia-
quan s’alcés la cartoixa en lloc tan bell,
seguidor de sant Bru, el primer seria
dels cartoixans, en traspassar el portell.
Anys i més anys, fent son camí passaren...
Un llec d’Escala Dei, al Priorat,
a qui Joan d’Enea anomenaven
pel seu prior, un dia fou cridat.
Miquel Lleonart
Ja en presència d’aquell, dir-li sentia
-tot ell confós i ple d’ansietat-
que partir cap a Roma al punt deuria
doncs pel Papa mateix, era cridat.
I així ho va fer. Al cap de poc marxava
vers la Roma immortal, obedient,
on finit son camí als peus postrava
del Pontífex romà, amb acatament.
Més, fou gran la sorpresa que rebia,
quan del Papa en trobar-se al seu davant,
en ell el seu company hi descobria
dels temps ja un xic llunyans d’estudiant.
I en son retrobament, joiós li deia,
el Papa en to amical: Oh tu, amic meu!...
-Recordes aquell vot, que un dia feia
anant per Montalegre, al costat teu?-
Allí et vàreig prometre que si un dia
arribés a ser Papa, com sóc ja,
una bella cartoixa hi alçaria.
Tu en seràs, doncs, el primer cartoixà!
Per tal d’iniciar tan noble empresa
a Roma he procurat fer-te arribar.
Tindràs el meu ajut .Ves amb llestesa
a Montalegre l’obra a començar!
Butlletí CC