Materials del curs d'estiu 09 a Rosa Sensat - Rosa Sanchis Caudet

34
• Circumstàncies externes com l’alcohol, l’excés de treball o l’atur, la gelosia..., són
les que motiven la violència a la dona.
• Les agressions són dutes a terme en ambients marginals.
• Els homes maltractadors estan bojos i mentalment desequilibrats.
Qüestions
1. Quines d’aquestes creences creieu que són certes? Argumenteu-ho
2. Quines penseu que són excuses? Escriviu al costat per què considereu que són equivocades.
6.7. El comportament del maltractador
Temes: el “perfil” del maltractador.
Desenvolupament: comenteu les característiques.
L’agressor no sol ser conscient de la il·licitud de la seua conducta. Creu fermament que el
seu comportament és adequat a la normalitat social. D’entre les manifestacions del comportament
violent podem destacar:
El caràcter sexista. Manté actituds masclistes com sentir-se superior, controlar la dona,
usar la violència com a mitjà per a provar la força o perquè aquesta responga a les seues
exigències, etc. Sent obsessió per la parella o per la família.
La negació de l’agressió. Intenta amagar o minimitzar l’agressió, racionalitzant-la o
justificant-la.
Exclusió de responsabilitat. Mai considera el problema com a propi. Manipula la realitat i
apunta a causes alienes (laborals, socials, econòmiques...) o a la víctima.
Repressió de l’emotivitat. Els agressors difícilment poden mantenir una conversa sobre
els seus sentiments.
Comportament ambivalent. Els homes violents es comporten afablement en públic i de
manera violenta en privat. Fora de la llar solen ocultar la ràbia i la còlera. Aquest control lleva
credibilitat a la víctima.
Baixa autoestima. L’home violent és gelós, possessiu i pretén en exclusivitat l’atenció de
la dona, per això vol per a ella l’aïllament absolut. Les actituds amenaçants i ommnipotents són
una manera de compensar la baixa autoestima. Poden amenaçar també de suïcidi o d’homicidi.
6.8. Eixir de la violència
Temes: mecanismes psicològics d’indefensió
Desenvolupament:
Abans de considerar a la lleugera les dones maltractades com a dones dèbils i passives, hem
de tenir en compte que totes les persones podem ser vulnerables al llavat de cervell si ens hi
exposen durant un temps suficient, si estem soles i no tenim recolzaments i si a més arribem a
pensar que no hi ha eixida possible. Precisament la falta d’eixida és el que la psicologia anomena
Desemparament après. El terme va sorgir de l’experimentació amb animals, concretament amb
gossos que, sotmesos a descàrregues elèctriques aleatòries, acabaven per adoptar una actitud
passiva sense cap iniciativa per fugir de la situació. De la mateixa manera, les dones suporten el
maltractament perquè estan sota domini, i també condicionades, i es tornen passives perquè
senten que els seues esforços no serveixen per a res. Les agressions que reben són imprevisibles
i incontrolables i mai troben cap mitjà per a canviar la situació.