Materials del curs d'estiu 09 a Rosa Sensat - Rosa Sanchis Caudet

38
i més ric i el dels xiquets i barons és més limitat, diferència deguda a primerencs aprenentatges i no a
factors genètics. Als xiquets se'ls obliga a reprimir els sentiments de debilitat, por i vulnerabilitat fins al punt
de veure's separats o distanciats d'ells. Les xiquetes aprenen de seguida a oferir suport emocional i pràctic
als més xicotets, inclosos els xiquets que, al seu torn, aprenen a rebre'l, però no a donar-lo. Les dones
aprenen de menudes a fer front a l'abandó, però els homes no, i per això reaccionen violentament i, com
succeeix ara, pot portar-los a l'assassinat de les seues ex esposes, núvies, amants, perquè se senten
tremendament ferits en la seua virilitat.
M. Navarro Port. Revista “Andra”, Gener 2000.
Qüestions
1. En la nostra societat, qui s’ocupa normalment de la cura dels xiquets i dels majors? Per què
passa això? Creieu que ha canviat dels pares a vosaltres?
2. Què és l’empatia? És important i positiva per a les relacions personals? La tenen igual els xics
que les xiques? Quins avantatges té segons el text té la cura de les persones. És l’empatia
una ferramenta útil contra la violència? Argumenteu-ho.
3. Als xics se’ls continua pressionant perquè facen activitats masculines? Qui pressiona? Feu un
llistat de coses que no són pròpies de xics. Feu-la també de les xiques. Quines coses que fan
les xiques no estan prestigiades socialment? Per què passa això? No són importats per a la
vida de les persones?
4. Quines coses pròpies de xics o de xiques us agradaria poder fer? A les dones els agradaria
ser com els homes? I als homes, els agrada alguna cosa de les dones?
5. Després del que heu dit: n’hi ha actualment igualtat? Podeu fer tots les mateixes coses? O la
pressió social és tan forta com un manament?
7.3. Les tasques domèstiques
Temes: corresponsabilitat
Desenvolupament:
Les activitats que tradicionalment han realitzat les dones en l’àmbit domèstic (cuinar, vestir
la prole, decorar, cosir...) no han estat massa prestigiades socialment. Curiosament, quan les
realitza un home, aquestes canvien d’estatus i tenim: un chef, un dissenyador, un estilista, un
decorador, un modisto...
D’altra banda, si pensàrem en un sistema ideal on l’home treballara i la dona s’ocupara de la
casa, tot semblaria perfecte, però la realitat és que moltíssimes dones han treballat fora i en
arribar a casa han tingut la mateixa feina que si no hagueren treballat. No és això una explotació
encoberta? Observa les dades següents:
Els homes treballen a casa cinc vegades menys que les dones. Els homes han
augmentat la contribució a la llar en 7 minuts des de 1996. Aquell any dedicaren a les
tasques domèstiques 37 minuts i ara en destinen 44. Un xicotet increment si el
comparem amb els temps de les dones: 3 hores i 58 minuts, és a dir, cinc vegades
més.
(Las mujeres en cifras, 1996-2000, Instituto de la Mujer)
Segons un estudi de Ma. Ángeles Durán (2000) per a la cura dels xiquets foren
necessàries en tot l’estat 14.514 en tot l’Estat, de les quals 11.820 les realitzaren les
dones i 2.540 els homes. Per a fer tot el treball s’haurien necessitat 9 milions de
persones contractades a temps complet. I per a substituir el temps que ocuparen les
dones, 7,1 milions de persones.