Materials del curs d'estiu 09 a Rosa Sensat - Rosa Sanchis Caudet
Materials del curs d'estiu 09 a Rosa Sensat - Rosa Sanchis Caudet
Materials del curs d'estiu 09 a Rosa Sensat - Rosa Sanchis Caudet
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
38<br />
i més ric i el <strong>del</strong>s xiquets i barons és més limitat, diferència deguda a primerencs aprenentatges i no a<br />
factors genètics. Als xiquets se'ls obliga a reprimir els sentiments de debilitat, por i vulnerabilitat fins al punt<br />
de veure's separats o distanciats d'ells. Les xiquetes aprenen de seguida a oferir suport emocional i pràctic<br />
als més xicotets, inclosos els xiquets que, al seu torn, aprenen a rebre'l, però no a donar-lo. Les dones<br />
aprenen de menudes a fer front a l'abandó, però els homes no, i per això reaccionen violentament i, com<br />
succeeix ara, pot portar-los a l'assassinat de les seues ex esposes, núvies, amants, perquè se senten<br />
tremendament ferits en la seua virilitat.<br />
M. Navarro Port. Revista “Andra”, Gener 2000.<br />
Qüestions<br />
1. En la nostra societat, qui s’ocupa normalment de la cura <strong>del</strong>s xiquets i <strong>del</strong>s majors? Per què<br />
passa això? Creieu que ha canviat <strong>del</strong>s pares a vosaltres?<br />
2. Què és l’empatia? És important i positiva per a les relacions personals? La tenen igual els xics<br />
que les xiques? Quins avantatges té segons el text té la cura de les persones. És l’empatia<br />
una ferramenta útil contra la violència? Argumenteu-ho.<br />
3. Als xics se’ls continua pressionant perquè facen activitats masculines? Qui pressiona? Feu un<br />
llistat de coses que no són pròpies de xics. Feu-la també de les xiques. Quines coses que fan<br />
les xiques no estan prestigiades socialment? Per què passa això? No són importats per a la<br />
vida de les persones?<br />
4. Quines coses pròpies de xics o de xiques us agradaria poder fer? A les dones els agradaria<br />
ser com els homes? I als homes, els agrada alguna cosa de les dones?<br />
5. Després <strong>del</strong> que heu dit: n’hi ha actualment igualtat? Podeu fer tots les mateixes coses? O la<br />
pressió social és tan forta com un manament?<br />
7.3. Les tasques domèstiques<br />
Temes: corresponsabilitat<br />
Desenvolupament:<br />
Les activitats que tradicionalment han realitzat les dones en l’àmbit domèstic (cuinar, vestir<br />
la prole, decorar, cosir...) no han estat massa prestigiades socialment. Curiosament, quan les<br />
realitza un home, aquestes canvien d’estatus i tenim: un chef, un dissenyador, un estilista, un<br />
decorador, un modisto...<br />
D’altra banda, si pensàrem en un sistema ideal on l’home treballara i la dona s’ocupara de la<br />
casa, tot semblaria perfecte, però la realitat és que moltíssimes dones han treballat fora i en<br />
arribar a casa han tingut la mateixa feina que si no hagueren treballat. No és això una explotació<br />
encoberta? Observa les dades següents:<br />
Els homes treballen a casa cinc vegades menys que les dones. Els homes han<br />
augmentat la contribució a la llar en 7 minuts des de 1996. Aquell any dedicaren a les<br />
tasques domèstiques 37 minuts i ara en destinen 44. Un xicotet increment si el<br />
comparem amb els temps de les dones: 3 hores i 58 minuts, és a dir, cinc vegades<br />
més.<br />
(Las mujeres en cifras, 1996-2000, Instituto de la Mujer)<br />
Segons un estudi de Ma. Ángeles Durán (2000) per a la cura <strong>del</strong>s xiquets foren<br />
necessàries en tot l’estat 14.514 en tot l’Estat, de les quals 11.820 les realitzaren les<br />
dones i 2.540 els homes. Per a fer tot el treball s’haurien necessitat 9 milions de<br />
persones contractades a temps complet. I per a substituir el temps que ocuparen les<br />
dones, 7,1 milions de persones.