Escrit en silenci - IVAC

otiguera, abillada amb un davantal pulcre i amb puntetes
ix a la porta i li dona a l’Enric l’encàrrec que li ha
fet la seua dona, embolicat en paper de diari.
BOTIGUERA
¡Senyor Millars! Prenga, la comanda de la
seua senyora, que entre tots em de cuidarla...
Què? Com van els versets?
ENRIC
Bé! Bé! No patisca. La seua neta tindrà la
millor poesia per a l’exaltació...
BOTIGUER
(en off amb veu greu i caçallera)
La llibreteta!... molta poesia però de
forment ni un gra...
BOTIGUERA
(una mica sufocada)
No li faça cas... És que tenim tant de
fiat, que el meu marit de vegades es passa
de llarg!
ENRIC
La setmana que ve ja cobrem...
BOTIGUERA
¡No es preocupe! Vostè a lo seu, als
versos. I recordes de la meua neteta...
Enric entra al seu edifici. Es tracta d’una casa de
quatre pisos amb balcons al carrer, de principis del
segle XX, amb una escala estreta. L’escala té les parets
pintades de color ocre brut i té escrits noms i
declaracions amoroses amb cors i fletxes, alguna de ben
obscena.
7. CASA D’ENRIC, INTERIOR/DIA
Enric entra a casa. La cuina està just al costat de la
porta i l’Enric entra en silenci. De fons s’escolta el so
de la ràdio: anuncis, un serial, música... Dolors la seua
dona és menuda, de cabells tirant a rossos, de faccions
suaus. L’embaràs li augmenta el seu aspecte de
fragilitat. Està preparant el sopar per endur-se. L’Enric
l’assetja per darrere però ella no s’immuta.
15