Escrit en silenci - IVAC

orsa uns quadres menuts amb estampes de sants i les
col·loca al buró, traient els llibres i quaderns d’Enric.
ENRIC
Jo no sé com agrair-li...
TERESA
A mi no m’has d’agrair res. Jo he passat
per això i sé la poca ajuda que rebem dels
marits... A més, a la meua filla jo no la
vaig educar per a viure així. Mentre les
seues amigues aprenien costura a les
monges, ella rebia classes de piano. De
les coses de casa en sap més be poc.
ENRIC
A mi, el que fa, ja em va be.
TERESA
Clar, tu i els teus versos... sembla que
no visques en este món. I a ella, pobra,
no sé com la vares enlluernar amb les
teues paraules amb els versos... però ara
el que toca és portar menjar a casa i
deixar-se de mandangues.
ENRIC
Jo em guanye la vida escrivint.
TERESA
Si és l’únic que saps fer, ara has
d’escriure fins que els dits et xorren
sang. A la meua filla no ha de faltar-li
de res.
Teresa li dona a Enric el munt que ha fet amb les seues
pertinences.
75. REDACCIÓ DE LA PREMSA, INTERIOR/DIA
A la redacció cadascú va a la seua. Olivares es grata el
cap mentre mira els fulls dels articles que s’hi van a
publicar. El seu rostre reflexa la insatisfacció pel
conjunt.
OLIVARES
Cavallers, no sé si estaran assabentats
que la ciutat es troba en Fira... i el
76