Les tecnologies de la informació i la comunicació en la vida ...

L’ALT RA ESCOLA
Les tecnologies de la informació
i la comunicació en la vida
quotidiana dels infants i joves
M A R IA R O S A B U X A R R A IS
En els darrers anys s’estan produint canvis vertiginosos en la ciència i la tecnologia que fan
que es qualifiqui la societat actual com a «societat de la informació i de la tecnologia». La
proliferació de «tecnologies de les pantalles» –ordinardors, telèfons mòbils, internet, vide-
oconsoles i altres– ha significat una veritable revolució social, tant pel que fa a la modifica-
ció dels hàbits de consum i oci de les persones com a les formes en què construeixen el co-
neixement i adquireixen habilitats.
DINS D’AQUEST CONTEXT, la infància i la joventut
són els segments de població que mantenen
una relació més estreta amb les tecnologies de
la informació i la comunicació, car s’han convertit en
poderoses eines que faciliten informació, comunicació
i oci, i se’n fa ús fora de les institucions educatives.
Podem dir que a hores d’ara es practica noves formes
de construir una cultura digital.
Així doncs, l’ús de les tecnologies de la informació i
la comunicació ha esdevingut objecte de preocupació,
debat i reflexió per a molts professionals de l’educació
per motius diversos. No només per qüestions negatives,
com acostuma a passar (són la causa de la incomunicació
cara a cara, de l’augment de la violència i l’adquisició
de valors negatius), sinó per les positives, ja que
està demostrat que augmenten les possibilitats de comunicació,
generen noves cultures i possibiliten el desenvolupament
de noves habilitats i formes de construir
el coneixement alternatiu. H i ha autors que parlen
d’una nova « cultura de la interacció» .
Creiem necessari, però, que per part d’educadors/es
i pares i mares de família es generi una sensibilitat per
tal de conèixer i comprendre en profunditat què signifiquen
aquestes tecnologies en la vida quotidiana dels
nois i noies d’avui, en quin percentatge formen part de
les seves vides. Com les utilitzen, en quina freqüència
i quina importància adquireixen en el seu dia a dia
24 ESCOLA CAT ALANA núm. 437 FEBRER 2007
L A L L A R É S U N E S P A I Ò P T IM
P E R A C O M P A R T IR L E S
T E C N O L O G IE S E N T R E P A R E S
I F IL L S , P E R Ò S O V IN T S Ó N
E L S F IL L S E L S Q U I E N T E N E N
E L M O N O P O L I
han de convertir-se en principals focus d’interès, perquè
els estudis ens demostren que nens i nenes, quan
surten de l’escola, en fan un ús que augmenta en progressió
aritmética.
Dades recollides en el 2002 – Amorós, Buxarrais,
Casas, en un estudi publicat per l’Institut d’Infància i
Món Urbà– en una mostra de nois i noies de 12 a 16
anys de la ciutat de Barcelona, ens deien que un 80 %
tenien telèfon mòbil, que un 74,2 % tenia ordinador i
el feien servir una mitjana de 5 hores a la setmana, i
que el 86,3 % connectava a internet entre 6 i 10 hores
setmanals. Usaven internet principalment per xatejar i
jugar amb els amics i amigues i per baixar-se música i
pel·lícules. Un estudi posterior ( 2004) demostra que
els percentatges d’infants que usen TIC augmenten i
l’edat els nens i nenes que les usen disminueix. També
es constata un seguit de variables que promouen
un ús sostenible de les mateixes, com són ara el grau
d’implicació de la família, la seva participació en els
deures escolars, l’ús de les TIC per part seva i el valor
que aquestes atorguen a l’ús dels ordinadors i internet

com a activitat d’aprenentatge escolar. Per tant, la família
és un factor clau en l’impacte que aquestes TIC
poden tenir en la vida quotidiana dels nois i noies.
En un altre estudi, realitzat per professors de la Universitat
de Navarra (Naval, Sá daba i Bringué, 2003), els
pares i mares afirmaven que els ordinadors i internet
eren una eina útil per als estudis dels fills, però que els
seus fills no n’aprofiten els avantatges, només ho fan
servir com a oci, fins i tot s’afirmava que «internet els
fa els treballs i ells realment no aprenen».
Moltes famílies, pares i mares, tenen una sensació
de vertigen o de perill, pel desconeixement, impotència
i incertesa que provoquen les TIC en la vida familiar.
L a regulació i el coneixement del seu ús és
una experiència a què han d’enfrontar-se els membres
de les famílies i que, sense dubte, té una repercussió
en les relacions familiars i en el paper que cadascú
hi juga.
L es TIC satisfan necessitats dins les famílies, per
exemple, navegar per internet per comprar o buscar informació,
o dedicar temps d’oci a les videoconsoles o
videojocs. L a llar és un espai òptim per a compartir tecnologies
entre pares i fills, però sovint són els fills els
qui en tenen el monopoli, perquè molts pares i mares
L’ALTRA ESCOLA
UN D ELS PRINCIPALS
MOTIUS D E PREOCUPACIÓ
ÉS LA POSSIBILITAT QUE
APAREGUIN COMPORTAMENTS
AD D ICTIUS QUE SUPOSIN UN
TRASTORN EN EL
D ESENVOLUPAMENT
PERSONAL I SOCIAL D ELS
INFANTS I JOVES
desconeixen el mitjà, creuen que l’ordinador i la connexió
a internet comporta un benefici educatiu per als
fills i filles, però no saben dels perjudicis que poden
comportar si no se’n fa un bon ús. Així doncs, les famílies
han de sensibilitzar-se en aquest sentit. V al a dir
que els jocs d’ordinador i de videoconsola gaudeixen
de continguts sovint poc adients per als infants, mentre
que alguns tenen finalitats educatives. ¿Quants pares
o mares a l’hora de comprar un joc als seus fills o
filles es plantegen si es prou adient en funció del seu
contingut?
Els desavantatges tecnològics dels adults respecte
dels infants i joves poden comportar un efecte negatiu
perquè provoquen inhibició pel seu desconeixement;
ESCOLA CATALANA núm. 437 FEBRER 2007
25

L’ALTRA ESCOLA
DESPRÈ S DE L’ESCOLA ELS
NOIS I NOIES DUEN A TERME
ALTRES ACTIVITATS, PERÒ
PRINCIPALMENT FAN SERVIR
LES TIC DES DE CASA I PER
COMUNICAR-SE AMB AMICS
I AMIGUES
però també positiu, atès que es pot convertir en un element
que permeti augmentar la col·laboració i comunicació
entre la família i els joves.
D’altra banda, un dels principals motius de preocupació,
tant per a educadors com per a les famílies,
respecte a les relacions que els joves mantenen amb
les TIC, és la possibilitat que apareguin comportaments
addictius que suposin un trastorn en el seu desenvolupament
personal i social. Es constata un augment
progressiu de patologies relacionades amb les TIC en
els darrers anys. En aquest sentit, correm el risc de
responsabilitzar les TIC sense relacionar-ho amb la maduresa
personal i el caràcter de l’usuari. Aquestes patologies
poden suposar una manca de control i una
dependència que generin conductes addictives.
Segons els nostre estudi, una de les tecnologies
que genera addicció i dependència és l’ús del telèfon
mòbil; aquesta addicció pot ser una de les causes de
l’absentisme escolar i de la manifestació de certes conductes,
com el no respectar horaris, xatejar a totes hores
i deixar de relacionar-se amb els iguals. Els experts
parlen d’«addiccions sense drogues».
Fins fa poc els estudis sobre addiccions respecte a
l’ús de les TIC es referien principalment a la televisió,
que era l’«altra escola» per excel·lència. A hores d’ara
ha perdut el seu protagonisme, perquè ha estat desbancada
per les altres TIC –mòbil, internet, ordinador,
videoconsoles. En aquests sentit, recerques actuals,
com la nostra, assenyalen que després de l’escola els
nois i noies duen a terme altres activitats, com ara l’estudi
d’idiomes, l’esport, però que principalment fan ser-
ESCOLA
CATALANA
26 ESCOLA CATALANA núm. 437 FEBRER 2007
vir les TIC des de casa per comunicar-se amb amics i
amigues. Lògicament en fan un ús individual i amb una
finalitat específica, però això està encara lluny de la
imatge d’aïllament que els mitjans de comunicació han
publicat de manera alarmista sobre aquestes TIC, mostrant
nois i noies als quals els seus progenitors els duen
l’aliment a les habitacions interferint el menys possible
en les seves activitats amb la tecnologia.
En l’àmbit educatiu, principalment a les escoles, l’ús
de les TIC resulta essencial. L’estudi de la Universitat
de Navarra ens mostra com internet no és la causa del
fracàs escolar, i que les qualificacions baixes no tenen
a veure amb l’ús d’internet i mòbil, si bé tenen certa
influència mediatitzada per l’entorn i, com ja hem esmentat,
per la maduresa personal de l’usuari.
Cal constatar que tot i que els nois i noies tenen una
bona formació tecnològica i saben usar les TIC, necessiten
que se’ls informi sobre l’ús adient i les conseqüències
d’un mal ús. En aquesta formació aniria molt bé que hi
participessin tant els joves com els seus progenitors. Els
pares no poden delegar l’ús de les TIC al professorat; ells,
a casa, poden continuar aquesta tasca educativa.
Per concloure, hem evidenciat que els infants i joves
fan servir les TIC, fora de l’horari escolar, principalment
per a activitats d’oci, d’entreteniment i de relació
amb els iguals, i que aquest tipus de tecnologies
presenten una enorme flexibilitat que permet la seva
transformació i l’adquisició de noves dimensions segons
els usuaris; però el que ens ha d’interessar com a
educadors és com influeixen en les relacions socials
amb els seus iguals i amb els adults. Perquè gràcies a
les TIC es poden propiciar nous espais i oportunitats
de cooperació i participació que comportin un aprenentatge
cooperatiu i, per tant, una millora de la convivència,
que tanta falta ens fa. ■
MARIA ROSA BUXARRAIS
és professora de la Facultat de Pedagogia de la UB
L’escola catalana és de tothom. Subscriviu-vos-hi
www.escolacatalana.cat • telèfon: 93 319 80 50