Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

Mots encreuats
RODA EL MÓN I
TORNA EL MOT
Pau Vidal
Abecedari d’estiu
HORITZONTALS: 1. Entre tant de rim i avortament, sobrevé el tedi.
Punt de fusió de fluids / 2. Quin milhomes de bacteri! Valora d’allò
més una mirada discreta / 3. Anima de mula. És caçadora, però sempre
es fot al mig. S’uneixen per fer barroeries i coercions / 4, Xampany
a mitges. Mortal com una princesa sobrevinguda / 5. Si sap de
què va és perquè ja ha començat. Bracejo dins de l’encenedor / 6.
Escapçada amb el truc del tronc. El cor de la ciutat / 7. És un pur
diplomat, aquest insecte. Arrencada / 8. Consonant de mena. Són
farinetes de llet, però és menja tal com vi / 9. Mai dels mais i encara
més. Legalment tolerables / 10. Cap d’estació. Premiat sorollosament.
Ara, de l’estació, el cul / 11. És bonica tot l’any, però aquests
dies es nota més perquè respira. Mol·lusc contrari al separatisme /
12. Au, pren, que és líquid. Posar el dia al contrari. Emitró silenciós
/ 13. I aquí, de silenciós re: ben senceret. És als Alps com al pa el
pànic.
VERTICALS: 1. Es passi amb els nanos, sobretot amb en Busquets.
Com un desdejuni infecte: vil, mesquí / 2. O és valenciana o literària
heroïna. Crit del gat avisant que s’enfila / 3. El sí de les dames. Ser
magre d’extremitats no li impedeix escalar. Sis sense seguretat social
/ 4. Que tingui sentit és ben estúpid. Fa de mal tapar, tot i fer-se en
un racó de l’escenari / 5. Cor de carlina. Això d’estúpid no n’és, però
no serveix per a res. No falten a dinar ni a sopar / 6. Els mateixos
sis. El més punxegut del desert. Prefix tan independent que pot anar
sol tranquil·lament / 7. Cinc ditets enganxats a la porta. Un vidre
per contemplar la celístia / 8. Quan se’n té molta ja no se’n té cap.
Repartida entre tres de 500 i una de 5 / 9. Extrems del Notingham.
Una manera molt pausada de morir. Fil sense fi / 10. Compost químic
altrament dit ‘onclo Esperança’. Si no té feina, faci-ho al gat (quan
s’enfili) / 11. Modificat per reintroduir-lo en societat. Límit sense
límits / 12. El bastó més innocu de tots. Codis ocults per un afer
de Na.
per Pau Vidal
A. Qui no hi ha passat no es divertirà mai. És una
paraula molt llarga, però més llarg es fa ell. No és
casualitat que rimi amb adolescent. En Sisa trobava
que era tan essencial que fins i tot va fundar
un club per practicar-lo. Paradoxalment, també
vol dir ‘odi, mania contra algú o alguna cosa’.
Els creadors de mots encreuats solen definir-lo
com una conseqüència de llegir l’oceànica obra
d’Eugeni d’Ors(a).
B. Va tenir un naixement explosiu. El primer dia
que va aparèixer per la platja va deixar tothom
bocabadat. Tenia un germà més gran i un de més
petit, però ja fa temps que ningú sap on paren (a).
N’hi ha molts que se’l mengen, i no només amb els
ulls. Paradoxalment, a la sala de ballaruca que es
diu com ell no el deixen entrar. I a molts països
àrabs tampoc.
C. Ja de petitona es veia que era bufona. Això sí,
té una parenta que és molt i molt fera. Les grans
pensades sempre li vénen a les fosques (a). A
l’hora de muntar una cucanya no falta mai, però
no hi ha manera que arribi fins al final. L’enterren
el mateix dia que el seu enemic mortal, un verí
que si el digués rimaria (b). L’estiu és el seu espai
vital, i el de TOTA la seva família.
D. És l’últim de set germans, i poder és per això
que és el preferit pràcticament de tothom. La
fraseologia popular assegura que també és el més
golafre (a). Durant el juliol i l’agost perd tot el seu
sentit, menys per un senyor que es diu Rodriguez.
Per exemple, suspèn les operacions de tarda i de
vespre per falta de quòrum (b). No l’acusaran mai
d’arribar a misses dites, més aviat al contrari. Té
un cosí que es diu Domènec i un altre que es frare
dominicà, i no cal dir que el seu joc preferit és
el dòmino.
E. Model que imiten milers i milers de turistes
que vénen a les platges del país. A ell no és gens
fàcil, per això, de veure’l per la sorra; en canvi
al restaurant sí. És marítim de naixement, perquè
duu el mar al cor (a), però el seu nom en realitat
ve de cama. Sovint l’acusen de mal pagador, perquè
sempre comença dient: “És que... és que...”
En Joan Ferran no el pot ni veure (b), però segur
que ell també ha intentat alguna vegada menjarli
el cap.
1. Avorriment (a: Oceanografia del tedi) / 2. Biquini
(a: triquini i monoquini) / 3. Cuca (a: cucafera,
b: Cucal) / 4. Diumenge (a: tot s’ho menja ; b:
operació tornada) / 5. Escamarlà (a: escamarlà;
b: té crosta).
SOLUCIONS