09.04.2014 Views

Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Sardanes<br />

Història<br />

Mancomunitat de Catalunya<br />

(1914 - 1925)<br />

A partir d’un Decret del Govern de<br />

final de 1913 s’autoritzava a mancomunar<br />

les competències de les<br />

Diputacions Provincials Catalanes.<br />

<strong>El</strong> seu primer president va ser Enric<br />

Prat de la Riba, dirigent de la Lliga<br />

Regionalista i destacat teòric nacionalista.<br />

La seva acció de Govern es<br />

va adreçar vers les Obres Públiques,<br />

l’assistència social, la formació tècnico-professional<br />

i el suport a la<br />

cultura catalana.<br />

L’any 1817, en morir Prat de la<br />

Riba, va ser substituït per Josep<br />

Puig i Cadafalch, que va continuar<br />

l’obra, bé que en circumstàncies més<br />

complexes. Des de 1918 l mateixa<br />

Institució va impulsar una campanya<br />

per l’Autonomia. <strong>El</strong> 1925 va ser dissolta<br />

per les autoritats dictatorials.<br />

Generalitat de Catalunya<br />

(1931 - 1939)<br />

Com a conseqüència de la proclamació<br />

de la República a Catalunya, es va<br />

nomenar una ponència per redactar<br />

un projecte d’Estatut d’Autonomia<br />

per a Catalunya. <strong>El</strong> text, anomenat<br />

popularment Estatut de Núria<br />

81931), refrendat majoritàriament<br />

pel poble, atorgava a Catalunya la categoria<br />

d’Estat dins de la República<br />

Espanyola i unes àmplies atribucions.<br />

Les Corts de la República varen<br />

aprovar un nou text amb menys competències<br />

per a la Generalitat, que<br />

preveu un reduït finançament, una<br />

revisió dels actes executius del Govern<br />

i l’atorgament a Catalunya de la<br />

categoria de Regió Autònoma.<br />

ENRIC PEY, MÚSIC<br />

Era de Llerona<br />

L’Esteve Ballús i Rodoreda va néixer a Cal<br />

Net de Llerona l’any 1931. Va estudiar a<br />

les Escoles Pies de <strong>Granollers</strong> i, de seguida,<br />

va ser notable en la pintura pels seus<br />

colors, varietat i brillantor. També va destacar<br />

en eficàcia i filigranes, jugant a futbol,<br />

on li deien en Zarra de Llerona jugant amb<br />

els Escolapis, juntament amb en Miralles,<br />

Colomer, Fontdevila... D’aquí ja va passar<br />

per totes les penyes de <strong>Granollers</strong>, també<br />

a l’Olímpic de la Garriga, Centelles, Argentona,<br />

Premià de Mar, Mollet de tercera<br />

divisió i en aquest club va marcar 7 gols<br />

en una preliminar abans de jugar al Barça<br />

del primer equip. Podia haver fitxat pel<br />

Puente Genil de Còrdoba. <strong>El</strong> FC Perpinyà,<br />

en Pep Canal i en Llorenç, també el volien<br />

per l’amateur del Barça en vistes a jugar al<br />

primer equip.<br />

Aquest home va estar treballant a Alemanya<br />

i a causa d’un accident laboral va anar<br />

a parar a l’Hospital de Conigvinter. Durant<br />

la convalescència pintava quadres a l’oli<br />

que van tenir una gran acceptació, ja que<br />

la germana directora de l’Hospital els va<br />

ensenyar a tots els metges d’allà, a prop<br />

de Bonn.<br />

enquadernacions<br />

rueda 99, S.L.<br />

A Anglaterra i a la ciutat de Bromley, al<br />

Comtat de Kent, va exposar els seus quadres<br />

a les Galeries d’Art Waterfort, High Street,<br />

on va tenir molt d’èxit, dient d’ell el director,<br />

Mr. Geoffrey Murray Brown que era un geni<br />

en primitiu, per les seves pintures. D’entre<br />

elles, n’hi havia una de la seva mare, treta<br />

d’una fotografia.<br />

Allà pintava tot sol a la seva cambra, sol<br />

amb la seva imaginació els brillants colors<br />

d’Espanya. Això ho deia la premsa de<br />

Bromley, on sota la seva fotografia deia:<br />

“Cara a cara amb Rodoreda”.<br />

Ara, el noi de Llerona és mort. Ens va deixar<br />

pel mes de desembre passat i tenia 77<br />

anys. L’Esteve Ballús i Rodoreda era una<br />

bona persona, tant que no es mereixia de<br />

la manera que es va morir, que va ser quasi<br />

clandestina. Menys mal que sempre hi ha<br />

amics que encara que pocs es van interessar<br />

per ell a l’última morada. Molts dies el<br />

trobava per la plaça de la Corona seient en<br />

un banc i sempre somrient davant de la<br />

casa on havia treballat moltíssims anys.<br />

Això era abans de la remodelació de la plaça<br />

de la Corona.<br />

Quan vaig notar la seva absència preguntava<br />

a la gent per ell i ningú no em sabia dir<br />

res. Més tard, em vaig assabentar que havia<br />

mort per la Revista del Vallès i en la magnífica<br />

columna de l’amic Paco Monja, que<br />

molt bé explicava la vida de l’Esteve en els<br />

seus últims dies. Amb aquest escrit intento<br />

assumir part de culpa per no haver pogut fer<br />

res per tu. Descansa en pau, Esteve.<br />

Foto: L’Esteve i una pintura feta per ell<br />

de la seva mare. Waterford Gallery, 1976.<br />

Bromley.<br />

PERE VALLS I DURAN<br />

PLEGADOS<br />

REVISTAS<br />

ENCUADERNACIÓN RÚSTICA COSIDA Y<br />

CON COLA PUR<br />

ESPIRAL<br />

WIRE<br />

LIBROS CONTABILIDAD TAPA DURA<br />

Camí Vell de Can Marimón, 161 Pol. Industrial n.10 (Zona Ind. Bellavista)<br />

08520 Les Franqueses del Vallès Tel. 93 849 30 44 - 93 849 36 15 · Fax 93 840 25 74

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!