Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental
Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental
Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Sardanes<br />
Història<br />
Mancomunitat de Catalunya<br />
(1914 - 1925)<br />
A partir d’un Decret del Govern de<br />
final de 1913 s’autoritzava a mancomunar<br />
les competències de les<br />
Diputacions Provincials Catalanes.<br />
<strong>El</strong> seu primer president va ser Enric<br />
Prat de la Riba, dirigent de la Lliga<br />
Regionalista i destacat teòric nacionalista.<br />
La seva acció de Govern es<br />
va adreçar vers les Obres Públiques,<br />
l’assistència social, la formació tècnico-professional<br />
i el suport a la<br />
cultura catalana.<br />
L’any 1817, en morir Prat de la<br />
Riba, va ser substituït per Josep<br />
Puig i Cadafalch, que va continuar<br />
l’obra, bé que en circumstàncies més<br />
complexes. Des de 1918 l mateixa<br />
Institució va impulsar una campanya<br />
per l’Autonomia. <strong>El</strong> 1925 va ser dissolta<br />
per les autoritats dictatorials.<br />
Generalitat de Catalunya<br />
(1931 - 1939)<br />
Com a conseqüència de la proclamació<br />
de la República a Catalunya, es va<br />
nomenar una ponència per redactar<br />
un projecte d’Estatut d’Autonomia<br />
per a Catalunya. <strong>El</strong> text, anomenat<br />
popularment Estatut de Núria<br />
81931), refrendat majoritàriament<br />
pel poble, atorgava a Catalunya la categoria<br />
d’Estat dins de la República<br />
Espanyola i unes àmplies atribucions.<br />
Les Corts de la República varen<br />
aprovar un nou text amb menys competències<br />
per a la Generalitat, que<br />
preveu un reduït finançament, una<br />
revisió dels actes executius del Govern<br />
i l’atorgament a Catalunya de la<br />
categoria de Regió Autònoma.<br />
ENRIC PEY, MÚSIC<br />
Era de Llerona<br />
L’Esteve Ballús i Rodoreda va néixer a Cal<br />
Net de Llerona l’any 1931. Va estudiar a<br />
les Escoles Pies de <strong>Granollers</strong> i, de seguida,<br />
va ser notable en la pintura pels seus<br />
colors, varietat i brillantor. També va destacar<br />
en eficàcia i filigranes, jugant a futbol,<br />
on li deien en Zarra de Llerona jugant amb<br />
els Escolapis, juntament amb en Miralles,<br />
Colomer, Fontdevila... D’aquí ja va passar<br />
per totes les penyes de <strong>Granollers</strong>, també<br />
a l’Olímpic de la Garriga, Centelles, Argentona,<br />
Premià de Mar, Mollet de tercera<br />
divisió i en aquest club va marcar 7 gols<br />
en una preliminar abans de jugar al Barça<br />
del primer equip. Podia haver fitxat pel<br />
Puente Genil de Còrdoba. <strong>El</strong> FC Perpinyà,<br />
en Pep Canal i en Llorenç, també el volien<br />
per l’amateur del Barça en vistes a jugar al<br />
primer equip.<br />
Aquest home va estar treballant a Alemanya<br />
i a causa d’un accident laboral va anar<br />
a parar a l’Hospital de Conigvinter. Durant<br />
la convalescència pintava quadres a l’oli<br />
que van tenir una gran acceptació, ja que<br />
la germana directora de l’Hospital els va<br />
ensenyar a tots els metges d’allà, a prop<br />
de Bonn.<br />
enquadernacions<br />
rueda 99, S.L.<br />
A Anglaterra i a la ciutat de Bromley, al<br />
Comtat de Kent, va exposar els seus quadres<br />
a les Galeries d’Art Waterfort, High Street,<br />
on va tenir molt d’èxit, dient d’ell el director,<br />
Mr. Geoffrey Murray Brown que era un geni<br />
en primitiu, per les seves pintures. D’entre<br />
elles, n’hi havia una de la seva mare, treta<br />
d’una fotografia.<br />
Allà pintava tot sol a la seva cambra, sol<br />
amb la seva imaginació els brillants colors<br />
d’Espanya. Això ho deia la premsa de<br />
Bromley, on sota la seva fotografia deia:<br />
“Cara a cara amb Rodoreda”.<br />
Ara, el noi de Llerona és mort. Ens va deixar<br />
pel mes de desembre passat i tenia 77<br />
anys. L’Esteve Ballús i Rodoreda era una<br />
bona persona, tant que no es mereixia de<br />
la manera que es va morir, que va ser quasi<br />
clandestina. Menys mal que sempre hi ha<br />
amics que encara que pocs es van interessar<br />
per ell a l’última morada. Molts dies el<br />
trobava per la plaça de la Corona seient en<br />
un banc i sempre somrient davant de la<br />
casa on havia treballat moltíssims anys.<br />
Això era abans de la remodelació de la plaça<br />
de la Corona.<br />
Quan vaig notar la seva absència preguntava<br />
a la gent per ell i ningú no em sabia dir<br />
res. Més tard, em vaig assabentar que havia<br />
mort per la Revista del Vallès i en la magnífica<br />
columna de l’amic Paco Monja, que<br />
molt bé explicava la vida de l’Esteve en els<br />
seus últims dies. Amb aquest escrit intento<br />
assumir part de culpa per no haver pogut fer<br />
res per tu. Descansa en pau, Esteve.<br />
Foto: L’Esteve i una pintura feta per ell<br />
de la seva mare. Waterford Gallery, 1976.<br />
Bromley.<br />
PERE VALLS I DURAN<br />
PLEGADOS<br />
REVISTAS<br />
ENCUADERNACIÓN RÚSTICA COSIDA Y<br />
CON COLA PUR<br />
ESPIRAL<br />
WIRE<br />
LIBROS CONTABILIDAD TAPA DURA<br />
Camí Vell de Can Marimón, 161 Pol. Industrial n.10 (Zona Ind. Bellavista)<br />
08520 Les Franqueses del Vallès Tel. 93 849 30 44 - 93 849 36 15 · Fax 93 840 25 74