Plantilla carta - Generalitat de Catalunya

Pel que fa als fangs de depuració, tenen la consideració de residus i la seva
aplicació al sòl està regulada al Reial decret 1310/1990. Segons l’article 2,
només poden utilitzar-se en l’activitat agrària els llots que hagin estat tractats,
entenent que estan tractats si, entre altres criteris, s’han reduït de manera
significativa els inconvenients sanitaris de la utilització (article 1.b). D’altra
banda, l’article 3.5.b prohibeix aplicar llots tractats durant els deu mesos
anteriors a la recol·lecció en cas de cultius hortíco les, sempre que es tracti de
cultius les parts comestibles dels quals es consumeixin en fresc i estiguin
normalment en contacte directe amb el sòl.
Pel que fa als fems i purins, les limitacions, a la pràctica, no són altres que les
agronòmiques. Ara bé, el Reglament 1069/2009 (SANDACH), a l’article 13.f,
estableix que es poden aplicar al sòl sense tractament previ mentre l’autoritat
competent consideri que no presenten cap risc de propagació de cap malaltia
transmissible greu.
Aigües de reg
L’aigua, com a element bàsic de la producció agríco la, ha de ser objecte de
control per tal d’evitar que pugui vehicular agents químics i bio lògics capaços
d’incorporar-se a la cadena alimentària que comportin un risc per a la salut les
persones.
El control de les aigües de reg és una responsabilitat de caràcter transversal en
què estan implicats diferents organismes com l’Agència Catalana de l’Aigua
(ACA), el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural (DAAM) i el Departament de Salut (DS), ja que té repercussions
mediambientals, agràries i per a la salut pública. Al contro l dels focus de
contaminació i dels paràmetres de qualitat de les aigües superficials i
subterrànies portats a terme des de l’ACA, s’hi afegeixen els contro ls del DAAM,
que té en compte aspectes com els efectes sanitaris, els efectes agronòmics
sobre els cultius i els efectes sobre el sòl que a llarg termini podrien tenir efectes
sobre la salut com per exemple l’acumulació al sò l de metalls pesants.
Cal fer una menció especial al contro l que es fa sobre la reutilització de les
aigües residuals. En aquest cas, el DS té un paper rellevant en el procediment
d’autorització quan les aigües regenerades es destinen a usos que poden tenir
repercussions en la salut pública.
El Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic
de la reutilització de les aigües depurades, estableix una sèrie de criteris i
procediments que cal complir per a la utilització d’aquestes aigües orientats a
minimitzar els riscos per al medi ambient i la seguretat dels aliments. Es
descriuen diferents categories d’aptitud de l’aigua regenerada en funció de la
qualitat, definida sobre la base d’uns paràmetres bàsics.