vigilància i control dels additius alimentaris a catalunya - Saveva

VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Període 2006-2008

VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA

ÍNDEX
1. Introducció ........................................................................................................................................ 5
2. Marc legal .......................................................................................................................................... 6
3. Condicions per a la utilització d’additius alimentaris ................................................................. 9
3.1. Criteris generals ........................................................................................................................ 9
3.2. Avaluació de la seguretat i el procediment d’autorització dels additius ........................ 10
3.3. Criteris de puresa i identitat .................................................................................................. 12
3.4. Condicions específiques d’utilització .................................................................................. 14
3.5. Etiquetatge dels additius alimentaris .................................................................................. 16
3.5.1. Etiquetatge dels additius alimentaris per a ús a la indústria alimentària ................. 16
3.5.2. Indicació dels additius en l’etiqueta dels productes alimentaris ......................... 17
3.5.3. Etiquetatge addicional per als aliments que contenen determinats
colorants alimentaris .................................................................................................. 18
3.5.4. Etiquetatge dels additius alimentaris de venda directa als
consumidors finals ..................................................................................................... 18
3.5.5. Etiquetatge dels edulcorants de taula ...................................................................... 19
4. Organismes competents en la vigilància i control dels additius alimentaris
a Catalunya .....................................................................................................................................20
5. Actuacions de vigilància i control dels additius alimentaris a Catalunya ............................. 21
5.1. Control de les empreses d’additius alimentaris................................................................. 22
5.1.1. Registre sanitari d’indústries i productes alimentaris
de Catalunya (RSIPAC) ............................................................................................... 22
5.2. Control de l’ús dels additius alimentaris a les empreses alimentàries .......................... 23
5.2.1. Sistema d’informació del control sanitari dels aliments (SICSA)
i el control dels establiments alimentaris de Catalunya de l’APS ........................ 23
5.2.2. Programes marc de control oficial de l’ASPB ......................................................... 25
5.2.3. Sistema de vigilància i control de la qualitat agroalimentària i
lluita contra el frau ....................................................................................................... 26
5.3. Vigilància i control dels additius en aliments comercialitzats ......................................... 28
5.3.1. Programa de vigilància d’ingredients tecnològics: additius,
aromes, enzims i coadjuvants tecnològics (PV-ADDI) ........................................... 28
5.3.2. Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments (IQSA) ....................36
5.3.3. Resultats globals de vigilància, dels additius en aliments
comercialitzats a Catalunya (PVSAC/SIVAC-IQSA) ................................................ 43
5.3.4. Etiquetatge dels aliments a disposició del consumidor final ............................... 54
5.4. Sistema coordinat d’intercanvi ràpid d’informació (SCIRI) .............................................. 54
6. Referències normatives ................................................................................................................ 56

4
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA

1. Introducció
Els additius alimentaris són substàncies que s’afegeixen intencionadament als aliments amb
una finalitat tecnològica, però que no tenen el propòsit de variar-ne el valor nutritiu. El seu ús és
facilitar la preparació, la conservació o l’emmagatzematge dels aliments, i compleixen diverses
funcions útils en els aliments com ara modificar-ne les propietats organolèptiques, donar color
o endolcir (colorants i edulcorants), preservar els aliments conservant-los durant més temps i
protegint-los del deteriorament produït per microorganismes o processos d’oxidació (conservadors,
antioxidants, segrestrants) o estabilitzar-ne l’aspecte i característiques físiques (estabilitzants,
emulgents, espessidors, escumejants, gelificants).
Algunes d’aquestes funcions són imprescindibles, ja que els aliments estan sotmesos a condicions
ambientals que poden modificar-ne la composició original, com els canvis de temperatura,
l’oxidació o l’exposició a microorganismes.
Malgrat que l’ús s’associa amb la producció actual d’aliments, la realitat és que fa molts segles
que s’utilitzen. Els egipcis feien servir colorants i aromes per potenciar l’atractiu d’alguns aliments
i els romans usaven la salmorra (nitrat potàssic), les espècies i els colorants per conservar
i millorar l’aparença dels aliments.
Els additius alimentaris es classifiquen en funció de l’origen en naturals o sintètics, i segons
la funció que realitzen en els aliments, en diferents classes funcionals: colorants, edulcorants,
conservadors, antioxidants, acidulants, antiescumejants, potenciadors de gust, gelificants, humectants,
espessidors.
L’actual normativa comunitària que regula els additius alimentaris, el Reglament (CE) núm.
1333/2008, els defineix com tota substància que normalment no es consumeixi com a aliment
en ella mateixa ni s’utilitzi com a ingredient característic dels aliments, independentment que
tingui valor nutritiu o no, i que l’addició intencionada de la qual —amb un propòsit tecnològic—
a un aliment durant la fabricació, la transformació, la preparació, el tractament, l’envasament,
el transport o l’emmagatzematge, tingui per efecte o pugui esperar-se raonablement que tingui
per efecte que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin directament o indirectament
en un component de l’aliment.
A la Unió Europea només es poden utilitzar els additius alimentaris que han estat autoritzats
prèviament per a aquest ús.
La vigilància i el control dels additius alimentaris comprèn tota una sèrie d’actuacions per tal de
verificar que s’utilitzen en els productes d’acord amb les condicions previstes en la normativa.

6
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
2. Marc legal
La legislació d’additius alimentaris està constituïda per una norma general, que estableix els
principis generals que regeixen la utilització dels additius alimentaris, i tres normes específiques
—colorants, edulcorants i la resta d’additius alimentaris— que enumeren els additius
permesos i les seves condicions d’ús, i que es complementen amb tres altres normes especíífiques
que regulen els criteris de puresa i d’identitat d’aquests additius autoritzats.
Mitjançant la Directiva 89/107/CEE, 1 del Consell, de 21 de desembre de 1988, relativa a
l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre els additius alimentaris autoritzats
en els productes alimentaris destinats al consum humà es regula l’autorització i les
condicions generals d’ús dels additius alimentaris i estableix que tots els additius han de ser
autoritzats prèviament a utilitzar-los. Aquesta autorització comporta una avaluació de la seguretat
de la substància que du a terme l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.
Aquesta Directiva ha estat modificada per la Directiva 94/34/CE, 2 i transposada al nostre ordenament
jurídic pel Reial decret 3177/1983, 3 de 16 de novembre de 1983, pel qual s’aprova
la Reglamentació tecnicosanitària sobre additius alimentaris, modificada pel Reial decret
1339/1988, de 28 d’octubre, i el Reial decret 1111/1991, de 12 de juliol.
Les condicions específiques d’ús dels additius estan regulades en tres directives específi ífi fi- -
ques— edulcorants, colorants i la resta d’additius— i inclouen les llistes d’additius alimentaris
autoritzats que es poden utilitzar en cada aliment a la Comunitat Europea i les condicions d’ús:
• Directiva 94/35/CE sobre edulcorants
• Directiva 94/36/CE sobre colorants
• Directiva 95/2/CE d’additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants
Amb la transposició d’aquestes directives, des del 1995 la legislació en matèria d’additius
alimentaris es troba plenament harmonitzada a la Unió Europea.
A més, els additius alimentaris comercialitzats i utilitzats a la Unió Europea també han de
complir unes característiques tècniques de puresa i identitat; per això, aquest marc jurídic
es complementa mitjançant tres directives de la Comissió, per les quals s’estableixen aquestes
característiques (criteris específics de puresa i identitat) per als additius autoritzats a la
Comunitat Europea (directives 95/31/CE, 95/45/CE i 96/77/CE).
A finals de l’any 2008, la Comunitat Europea, per simplificar i unificar la legislació en matèria
d’additius i altres ingredients tecnològics, va aprovar un nou marc normatiu sobre agents
de millora dels aliments, que inclou, entre d’altres, el Reglament (CE) núm. 1331/2008, 4 del
Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, pel qual s’estableix el procediment
d’autorització comú per als additius, els enzims i els aromes alimentaris i el
Reglament (CE) núm. 1333/2008, 5 sobre additius alimentaris.
1 DOCE L 40, de 11.2.1989.
2 DOCE L 237 de 10.9.1994.
3 BOE núm. 310, de 28.12.1983.
4 DOUE L 354 de 31.12.2008
5 DOUE L 354 de 31.12.2008

El Reglament (CE) núm. 1331/2008, d’aplicació a partir del 20 de gener de 2009, estableix
un procediment comú d’avaluació i d’autorització per als additius alimentaris, els enzims alimentaris,
els aromes alimentaris i els materials de base d’aromes alimentaris i els materials
de base d’ingredients alimentaris amb propietats aromatitzants o destinats a ser usats en els
productes alimentaris o a la seva superfície (en endavant, substàncies).
Aquest procediment comú contribueix a la lliure circulació de productes alimentaris a la comunitat
d’aliments segurs i saludables.
El Reglament (CE) núm. 1333/2008, en vigor des del gener de 2010, té com a objectiu consolidar
tota la legislació recollida prèviament en les diferents directives. Aquest Reglament
deroga i unifica en una sola norma totes les directives i decisions anteriors, inclosa la Directiva
89/107/CEE.
El nou Reglament d’additius alimentaris harmonitza a la Comunitat les normes generals d’utilització
dels additius alimentaris i els criteris i exigències per avaluar-los, autoritzar-los i incloure’ls
a les noves llistes comunitàries d’additius alimentaris autoritzats, que consten
en els annexos.
El Reglament inclou com a novetat l’ús de certs colorants alimentaris per al marcatge sanitari
de la carn, els ous i les begudes amb més de l’1,2% de volum d’alcohol. També harmonitza
l’ús dels additius alimentaris en additius alimentaris i en enzims alimentaris per garantir-ne la
seguretat, la qualitat i per facilitar-ne l’emmagatzematge i l’ús.
Per elaborar les noves llistes d’additius alimentaris autoritzats a la Comunitat, el Reglament
(CE) núm. 1333/2008 estableix que la Comissió, assistida pel Comitè Permanent de la Cadena
Alimentària i de Sanitat Animal, ha de revisar totes les autoritzacions existents atenent criteris
diferents de la seguretat, com són la ingesta, la necessitat tecnològica i la possibilitat d’induir
a error el consumidor, i transferir tots els additius alimentaris que compleixin aquests criteris a
les llistes comunitàries dels annexos II i III del nou Reglament.
Mentre no finalitzi la tasca de revisió, segueixen vigents les llistes d’additius alimentaris autoritzats
contingudes en els annexos de les directives 94/35/CE, 94/36/CE i 95/2/CE, les quals,
durant aquest període, es poden seguir actualitzant i modificant.
El Reglament (CE) núm. 1331/2008 també estableix que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària
(EFSA) ha d’efectuar una avaluació nova del risc dels additius alimentaris permesos
a la Unió Europea abans del 20 de gener de 2009. El programa de treball per realitzar aquesta
tasca queda definit al Reglament (CE) núm. 257/2010, 6 de 25 de març de 2010, pel qual s’estableix
un programa per a la reavaluació dels additius alimentaris autoritzats de conformitat
amb el Reglament (CE) núm. 1333/2008.
Els additius alimentaris autoritzats abans del 20 de gener de 2009 es reavaluen en l’ordre i els
terminis següents:
• Els colorants alimentaris, abans del 31 de desembre de 2015 (Directiva 94/36/CE).
• Els additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants, abans del 31 de desembre
de 2018 (Directiva 95/2/CE).
• Els edulcorants, abans del 31 de desembre de 2020 (Directiva 94/35/CE).
6 DOUE L 80 de 26.3.2010
7

8
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Només els additius alimentaris inclosos en les llistes dels annexos II i III d’aquest Reglament
es poden comercialitzar com a tals i s’han d’utilitzar en les condicions d’ús especificades.
L’annex II inclou la llista comunitària d’additius alimentaris que es poden comercialitzar com
a tals i utilitzar en aliments i les condicions d’ús, i l’annex III, la llista comunitària d’additius
alimentaris que es poden utilitzar en additius alimentaris, en enzims alimentaris i en aromes
alimentaris i les condicions d’ús que tenen.

3. Condicions per a la utilització
d’additius alimentaris
3.1. CRITERIS GENERALS
D’acord amb la Directiva 89/107/CEE i el Reglament (CE) núm. 1333/2008, un additiu només es
pot aprovar quan:
• Es pot demostrar una necessitat tecnològica suficient i l’objectiu pretès no es pot assolir
utilitzant altres mitjans tecnològics i econòmics.
• No suposa un risc per a la salut dels consumidors basant-se en les proves científiques
disponibles i en la concentració utilitzada.
• L’ús respon a una necessitat tecnològica.
• No indueix a error al consumidor.
· • Aporta un benefici al consumidor, ja sigui preservant la qualitat nutricional de l’aliment,
millorant-ne la conservació o les propietats organolèptiques, o ajudant en alguna etapa
del procés de fabricació de l’aliment.
Per determinar els possibles efectes perjudicials d’un additiu alimentari o dels seus derivats,
s’han de sotmetre a una avaluació de la seguretat. Tots els additius alimentaris s’han de mantenir
en una observació permanent i ser reavaluats sempre que sigui necessari, tenint en compte
les variacions en les condicions d’ús i la darrera informació científica disponible.
Els additius alimentaris han de respectar sempre els criteris de puresa aprovats.
L’aprovació d’un additiu ha de complir els requisits següents:
• Especificar els aliments als quals es poden incorporar així com les condicions d’aquesta
incorporació.
• Limitar-se a la dosi mínima necessària per assolir l’efecte desitjat.
• Tenir en compte qualsevol dosi diària admissible o dada equivalent establerta per a
l’additiu i l’aportació quotidiana probable de l’additiu en tots els productes alimentaris.
Tenint en compte els casos en què siguin consumits per grups especials.
En funció de la seva acció, s’estableixen una sèrie de categories d’additius alimentaris, anomenades
classes funcionals (per exemple colorant, conservador, antioxidant, espessidor,
edulcorant, corrector del pH, etc.) i relacionades a l’annex I de l’actual Reglament (CE) núm.
1333/2008. La inclusió dels additius alimentaris en alguna d’aquestes categories es fa d’acord
amb la funció principal a la qual s’associï aquella substància. No obstant això, la classificació
en una categoria particular no exclou la possibilitat que aquell additiu pugui estar autoritzat per
a altres funcions.
9

10
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
3.2. AVALUACIÓ DE LA SEGURETAT I EL PROCEDIMENT D’AUTORITZACIÓ
DELS ADDITIUS
L’avaluació dels additius alimentaris en l’àmbit internacional es va iniciar com a resultat d’una
conferència de la FAO/OMS sobre additius alimentaris, celebrada a Ginebra el 1955. La conferència
va recomanar a la FAO i l’OMS que es convoqués un comitè d’experts o més per
tractar els aspectes tècnics i administratius dels additius químics i la innocuïtat en els aliments.
Aquesta recomanació va donar lloc a la primera reunió del Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en
Additius Alimentaris (JEFCA).
Les avaluacions toxicològiques dels additius alimentaris elaborades pel JEFCA són utilitzades
per la Comissió del Codex Alimentarius i els governs nacionals per establir normes alimentàries
internacionals i els nivells de seguretat per a la protecció del consumidor.
Fins ara el JEFCA ha avaluat més de 1.500 additius alimentaris i les seves monografies es poden
consultar a les pàgines del JECFA dels llocs web de la FAO i de l’OMS 7 .
A la Unió Europea, el procediment d’autorització d’una substància com a additiu alimentari a la
Comunitat Europea està estrictament regulat i subjecte a un procediment previ d’avaluació de
la seguretat.
L’organisme responsable de l’avaluació de la seguretat d’aquestes substàncies a la Unió Europea
és l’EFSA. En l’àmbit internacional, se n’encarrega el Comitè Conjunt d’Experts en Additius
Alimentaris (JECFA) de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de les Nacions
Unides i l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
D’acord amb aquest procediment, els additius alimentaris només poden ser autoritzats si compleixen
els criteris següents: ser segurs per a la salut del consumidor, respondre a una necessitat
tecnològica que no pugui ser satisfeta per altres mitjans i no d’induir a error.
Un cop autoritzats els additius alimentaris s’inclouen en les llistes positives d’additius alimentaris
autoritzats a la Comunitat, en què s’especifica, segons el cas, les dosis i/o les condicions d’utilització
i els aliments en què es pot afegir cada additiu alimentari autoritzat.
El Comitè Científic de l’Alimentació Humana (CCAH), 8 creat el 1974, va realitzar aquesta tasca fins
al maig del 2003. La tasca del CCAH consistia a assessorar a la Comissió sobre qualsevol problema
relatiu a la protecció de la salut i la seguretat de les persones derivat del consum d’aliments o
que pogués tenir lloc per aquest consum, en particular en matèria de nutrició, higiene i toxicologia.
Per això, malgrat que l’harmonització no es va completar fins a l’any 1995 la CE compta amb
una llarga història pel que fa a l’avaluació de la seguretat dels additius alimentaris. Els informes
del Comitè Científic de l›Alimentació Humana es poden consultar al web de la Direcció General
de Sanitat i Protecció del Consumidor (DG SANCO) de la Comissió Europea. 9
A partir del maig del 2003, el CCAH va ser substituït per l’EFSA, creada mitjançant el Reglament
marc (CE) núm. 178/2002, de 28 de gener de 2002. 10
7
http://www.codexalimentarius.net/web/jecfa_es.jsp
8
És l’organisme científic encarregat d’assessorar a la Comissió sobre qualsevol problema relacionat amb la protecció
de la salut i la seguretat de les persones que plantegi o pugui plantejar el consum de productes alimentaris.
9
http://ec.europa.eu/food/committees/scientific/index_en.htm
10
DO L 31, d’1.2.2002, p. 1.

De la mateixa manera que el CCAH, l’EFSA facilita assessorament científic independent sobre
totes les qüestions relacionades amb la seguretat dels aliments i els pinsos. En el marc de
l’EFSA, el Grup Científic d’Additius Alimentaris i Fonts de Nutrients Afegides als Aliments
(ANS) 11 realitza l’avaluació del risc pel que fa als additius alimentaris i emet dictàmens sobre la
seguretat.
El procediment comú per autoritzar l’ús d’un additiu o modificar-ne les condicions d’ús comprèn
les següents etapes que estableix el Reglament (CE) núm. 1331/2008:
1. La sol·licitud, a iniciativa de la Comissió Europea, d’un estat membre o d’una persona
o grup de persones.
2. El dictamen de l’EFSA. La Comissió pot no sol·licitar el dictamen si creu raonadament
que l’actualització sol·licitada no ha de tenir una repercussió en la salut humana.
3. Adopció d’un reglament pel qual s’autoritzi l’ús o la modificació de condicions.
L’autorització comporta que el producte compleix els criteris d’un ús segur, respon a una necessitat
tecnològica, no indueix a error als consumidors i/o els proporciona un benefici.
Dades que l’EFSA sol·licita per a l’avaluació
L’expedient de la sol·licitud ha d’incloure tota la informació científica disponible per fer una
avaluació del risc. A més, s’ha d’aportar documentació relativa a la recollida de dades, especialment
de l’estratègia utilitzada per cercar dades en la literatura científica i dels resultats de la
cerca.
L’EFSA va ratificar el 2008 12 el document orientatiu per a la sol·licitud d’avaluació d’un additiu,
elaborat pel Comitè Científic de l’Alimentació el 2001 13 i adoptat per l’AESAN l’any 2004. 14 A
l’expedient ha de constar la informació següent:
• Dades sobre la identitat i la caracterització de l’additiu (incloent-hi les característiques
proposades i el mètode analític).
• Descripció del procés de fabricació.
• Dades sobre l’estabilitat, les reaccions químiques i el resultat final en els aliments als
quals s’addiciona.
• Justificació de la necessitat i dels usos proposats.
• Avaluacions i autoritzacions existents.
• Avaluació de l’exposició prevista de la població a l’additiu.
• Dades biològiques i toxicològiques
• Toxicocinètica
• Toxicitat subcrònica
• Genotoxicitat
• Toxicitat crònica / carcinogenicitat
• Toxicitat reproductiva i del creixement
11 ANS - Food additives and nutrient sources added to food http://www.efsa.europa.eu/en/panels/ans.htm
12 http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/800.htm
13 http://ec.europa.eu/food/fs/sc/scf/out98_en.pdf
14 http://www.aesan.msc.es/AESAN/docs/docs/evaluacion_riesgos/guias_solicitud/directrices_evaluacion.pdf
11

12
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Els sol·licitants també han de tenir en compte el dictamen aprovat el 2009 15 pel Comitè Científic
de l’EFSA sobre nanociència i nanotecnologies, sobre l’ús de l’enfocament de la dosi de referència
(benchmark dose) en l’avaluació del risc i en la substitució i reducció de les proves amb
animals, així com les orientacions sobre transparència en els aspectes científics de les avaluacions
del risc, aprovades el 2009, i les orientacions en l’avaluació de la seguretat dels productes
botànics i de les preparacions botàniques per a un ús com a ingredients en complements
alimentosos, aprovada el 2008.
Actualment, l’’EFSA està preparant un nou document orientatiu per a l’avaluació dels additius ja
autoritzats.
Els additius alimentaris s’han de mantenir en observació permanent i s’han d’avaluar novament,
sempre que sigui necessari, tenint en compte les variacions de les condicions d’ús i de les noves
dades científiques.
En el cas dels additius alimentaris que contenen organismes modificats genèticament (OMG),
n’estan compostos o s’han produït a partir d’aquests, abans d’autoritzar-los, i d’acord amb la
normativa d’additius, es requereix prèviament l’avaluació de la seguretat de la modificació genètica,
d’acord amb el que estableix el Reglament (CE) núm. 1829/2003 sobre aliments i pinsos
modificats genèticament.
A Espanya només s’admeten els additius alimentaris aprovats per la Comunitat Europea en els aliments
i les condicions d’ús que s’estableixen a les llistes positives d’additius alimentaris autoritzats.
Els additius alimentaris autoritzats són ónn designats pel seu nom i un número d’identifi d’identificació cació (número
E) que comença per la lletra E (d’Europa) seguida d’un número de tres o quatre xifres.
3.3. CRITERIS DE PURESA I IDENTITAT
Els additius no han de contenir substàncies tòxiques en més ésproporció que les tolerades legalment
i han de poder identificar-se en els aliments per mètodes analítics viables, per això, les
especificacions sobre els criteris de puresa i identitat que han de complir els additius s’adopten
i publiquen quan l’additiu s’autoritza i s’inclou per primera vegada en una de les llistes comunitàries.
Els criteris específics de puresa dels additius alimentaris autoritzats estan establerts en les següents
directives específiques i les transposicions al nostre ordenament jurídic:
Edulcorants
• Directiva 95/31/CE, 16 de 5 de juliol, per la qual s’estableixen criteris específics de
puresa dels edulcorants que poden emprar en els productes alimentaris, transposada
pel Reial decret 2106/1996, 17 de 20 de setembre, pel qual s’estableixen criteris
d’identitat i puresa dels edulcorants emprats en els productes alimentaris, modificat
per darrera vegada per l’Ordre SCO/3317/2007.
15 http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/1188.htm
16 DOCE L 61, de 18.3.1995.
17 BOE núm. 250, de 16.10.1996.

• A mitjans de l’any 2008 aquesta Directiva ha estat derogada per la Directiva 2008/60/CE, 18
de la Comissió, de 17 de juny de 2008, per la qual s’estableixen criteris d’identitat i puresa
dels edulcorants emprats en els productes alimentaris, modificada per darrera vegada per la
Directiva 2010/37/UE i transposada pel Reial decret 299/2009, 19 de 6 de març, pel qual s’estableixen
criteris d’identitat i puresa dels edulcorants emprats en els productes alimentaris.
Colorants
• Directiva 95/45/CE 20 de la Comissió, de 26 de juliol de 1995, per la qual s’estableixen
criteris específics de puresa en relació amb els colorants emprats en els productes
alimentaris, transposada pel Reial decret 2107/1996 21 , de 20 de setembre i les modificacions
posteriors: Reial decret 1373/2000, de 19 de juliol; Ordre SCO/1052/2002,
de 7 de maig, modificada per l’Ordre SCO/4223/2004, de 16 de desembre, i per les
ordres SCO/4223/2004, de 16 de desembre i SCO/401/2007, de 20 de febrer.
• Des de principis de l’any 2009, aquesta Directiva està derogada per la Directiva
2008/128/CE, 22 de la Comissió, de 22 de desembre de 2008, modificada per darrera
vegada per la Directiva 2011/3/UE de la Comissió, de 17 de gener de 2011, 23
transposada pel Reial decret 1465/2009, 24 de 18 de setembre de 2009, per la que
s’estableixen les normes d’identitat i puresa dels colorants emprats en els productes
alimentaris.
Additius diferents dels colorants i els edulcorants
• Directiva 96/77/CE, 25 que estableix els criteris específics de puresa dels additius
alimentaris diferents dels colorants i edulcorants, transposada pel Reial decret
1917/1997, 26 de 19 de desembre, pel qual s’estableixen les normes d’identitat i puresa
dels additius alimentaris diferents de colorants i edulcorants emprats en els productes
alimentaris, modificat per última vegada per l’Ordre SCO/3056/2007, de 15 d’octubre.
• Des de principis de l’any 2009, aquesta Directiva està derogada per la Directiva
2008/84/CE, 27 de la Comissió, de 27 d’agost de 2008, per la qual s’estableixen les
normes d’identitat i puresa dels additius alimentaris diferents de colorants i edulcorants
emprats en els productes alimentaris, modificada per les directives 2009/10/CE
i la Directiva 2010/67/UE, de 20 d’octubre de 2010, aquesta última pendent de transposició
i transposada pel Reial decret 1466/2009, 28 de 18 de setembre, per la qual
s’estableixen les normes d’identitat i puresa dels additius alimentaris diferents dels
colorants i edulcorants emprats en els productes alimentaris.
18 DOUE L 158, de 18.6.2008.
19 BOE núm. 68, de 20.3.2009.
20 DOCE L 226, de 22.9.1995.
21 BOE núm. 250, de 16.10.1996.
22 DOCE L 6, de 10.1.2009.
23 DOCE L 13, de 18.1.2011.
24 BOE núm. 243, de 8.10.2009.
25 DOCE L 277, de 30.10.2000.
26 BOE núm. 17, de 20.1.1998.
27 DOUE L 253, de 20.9.2008.
28 BOE, núm. 243, de 8.10.2009.
13

14
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
3.4. CONDICIONS ESPECÍFIQUES D’UTILITZACIÓ
Un cop autoritzada una substància i assignat un número E mitjançant reglament es regulen les
condicions d’utilització, és a dir, els aliments en què es poden incorporar i les dosis màximes
permeses d’incorporació.
Les llistes actuals dels additius aprovats a la Unió Europea i les seves condicions d’utilització
estan regulades per les següents directives específiques i les seves transposicions al nostre
ordenament jurídic:
Edulcorants
Colorants
• Directiva 94/35/CE, 29 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de juny de 1994,
relativa als edulcorants emprats en els productes alimentaris, modificada per darrera
vegada per la Directiva 2006/52/CE i la Directiva 2009/163/UE, transposada pel Reial
decret 2002/1995, 30 de 7 de desembre de 1995, per la qual s’aprova la llista positiva
d’edulcorants autoritzats per a l’ús en l’elaboració de productes alimentaris, així com
les seves condicions d’ús, modificat pel reials decrets 2027/1997 i 2197/2004 i per les
ordres SCO/2274/2007 i SPI/2957/2010.
• Directiva 94/36/CE, 31 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de juny de 1994,
relativa als colorants emprats en els productes alimentaris, transposada pel Reial
decret 2001/1995, 32 de 7 de desembre de 1995, que aprova la llista positiva de colorants
autoritzats per a l’ús en l’elaboració de productes alimentaris, així com les seves
condicions d’ús, modificat pel Reial decret 485/2001, de 4 de maig de 2001.
Additius diferents dels colorants i els edulcorants
• Directiva 95/2/CE, 33 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de febrer de 1995,
sobre els additius diferents dels colorants i els edulcorant, modificada per darrera
vegada per la Directiva 2010/69/UE, 34 de la Comissió, de 22 de octubre de 2010.
• Transposada pel Reial decret 142/2002, 35 d’1 de febrer de 2002, pel qual s’aprova la
llista positiva d’additius diferents de colorants i edulcorants per ser usats en l’elaboració
de productes alimentaris, així com les condicions d’ús modificat pels reials decrets
257/2004, 36 de 13 de febrer, 2196/2004, 37 de 25 de novembre, 698/2007, 38 d’1 de juny,
pel Reial Decret 1118/2007, 39 de 24 d’agost Correcció d’errates i per darrera vegada
per l’Ordre SPI/681/2011, 40 de 28 de març .
29 DO L 237, de 10.9.1994, p.1.
30 BOE, núm. 11, de 12.1.1996
31 DO L 237, de 10.9.1994, p. 13.
32 BOE, núm. 19, de 22.1.1996
33 DO L 61, de 18.3.1995, p. 1.
34 DOUE L 279, de 23.10.2010.
35 BOE, núm. 44, de 20.2.2002.
36 BOE, núm. 39, de 14.2.2004.
37 BOE, núm. 291, de 3.12.2004.
38 BOE, núm. 142, de 14.6.2007.
39 BOE, núm. 221, de 14.9.2007.
40 BOE, núm. 76, de 30.3.2011.

En les llistes s’especifica:
• el nom de l’additiu alimentari i el seu número E,
• els aliments als quals es pot afegir,
• les condicions en les quals es pot utilitzar i,
• si escau, si hi ha alguna restricció a la venda directa de l’additiu al consumidor final.
El nivell d’ús d’aquestes substàncies s’expressa com un valor numèric, que correspon a la dosi
màxima d’ús, i representa el valor mínim necessari per assolir l’efecte desitjat.
La dosi màxima d’ús es fixa tenint en compte:
• Tota ingesta diària admissible (IDA) o estimació equivalent, establerta per a l’additiu
alimentari en qüestió i la seva ingesta diària probable a partir de totes les fonts.
• Quan l’additiu hagi de ser utilitzat en aliments ingerits per grups especials de consumidors,
també es té en compte la ingesta diària possible de l’additiu en aquests
grups.
En els casos en què el JEFCA o el CCAH ha assignat una IDA “no especificada”, és a dir, quan
les dades toxicològiques, bioquímiques i clíniques disponibles permetin arribar a la conclusió
que la ingesta total d’una substància determinada derivada de la seva presència natural i/o
del seu ús o usos actuals en els productes alimentaris als nivells necessaris per assolir l’efecte
tecnològic previst no presenta cap perill per a la salut, i no es considera necessari fixar un valor
numèric per a la ingesta diària admissible d’aquell additiu alimentari, no s’estableix cap nivell
màxim d’ús i s’indica amb l’expressió quantum satis.
El principi quantum satis significa que, malgrat que no s’especifica cap nivell màxim d’ús,
els additius s’han d’utilitzar d’acord amb les bones pràctiques de fabricació a un nivell que no
sigui superior al necessari per aconseguir l’objectiu pretès i a condició que no confonguin el
consumidor.
15

16
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
3.5. ETIQUETATGE DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
Els additius alimentaris han de complir les obligacions generals d’etiquetatge fixades per la Directiva
2000/13/CE, 41 relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres en matèria
d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, transposada a l’ordenament
jurídic espanyol pel Reial decret 1334/1999, 42 i pel que estableix el capítol IV (“Etiquetatge”) del
Reglament (CE) núm. 1333/2008 sobre additius alimentaris.
En els casos dels additius alimentaris que contenen organismes modificats genèticament
(OMG), n’estan compostos o que s’han produït a partir d’aquests s’han que complir també els
requisits que estableix el Reglament (CE) núm. 1829/2003, 43 sobre aliments i pinsos modificats
genèticament i el Reglament (CE) núm. 1830/2003, 44 relatiu a la traçabilitat i a l’etiquetatge dels
OMG i la traçabilitat dels aliments i pinsos produïts a partir d’aquests, i pel qual es modifica la
Directiva 2001/18/CE.
3.5.1. Etiquetatge dels additius alimentaris per a ús a la indústria alimentària
Els envasos o els recipients dels additius alimentaris no destinats a la venda al consumidor final
per a ús a la indústria alimentària que es venguin per separat o barrejats entre si o amb altres
ingredients alimentaris o altres substàncies afegides, a fi de poder-se comercialitzar, han de
portar en l’etiqueta la informació que estableix l’article 22 del Reglament (CE) núm. 1333/2008:
a) El nom o el número E de cada additiu alimentari o una denominació de venda que els
inclogui.
b) La menció “destinat a l’alimentació” o “ús restringit a aliments”.
c) Si és necessari, condicions d’ús d’emmagatzematge i d’utilització.
d) Identificació de la partida o lot.
e) Nom o raó social i direcció del fabricant, l’envasador o el venedor.
f) Instruccions d’ús en cas que, de no ser-hi, no es pugui fer un ús adequat del producte.
g) Indicació de la quantitat màxima de cada component o grup de components subjectes
a limitació quantitativa en els aliments o la informació adequada que permeti
al comprador complir el que estableix el Reglament; quan el mateix límit quantitatiu
s’apliqui a un grup de components utilitzats per separat o combinats, el percentatge
combinat es pot indicar en una sola xifra. El límit quantitatiu s’expressa numèricament
o mitjançant el principi quantum satis.
h) Quantitat neta.
i) Data de duració mínima o data de caducitat.
j) Els additius alimentaris elaborats a partir d’ingredients al·lèrgens o que continguin
ingredients al·lèrgens enumerats a l’annex III bis de la Directiva 2000/13/CE (annex
V del Reial decret 1334/1999), obligatòriament s’han d’indicar a l’etiqueta mitjançant
una referència clara a l’ingredient o al nom de l’ingredient del qual procedeixen.
En el cas que els additius es venguin barrejats entre si o amb altres ingredients alimentaris, la
llista de tots els ingredients en ordre ponderal decreixent segons el percentatge en el pes total.
41 http://europa.eu/legislation_summaries/consumers/product_labelling_and_packaging/l21090_es.htm
42 BOE núm.202 de 24.8.1999
43 DOUE L 268 d 18.10.2003
44 DOUE L 268 d 18.10.2003

La informació dels punts a) a g) i la indicació de la llista d’ingredients poden figurar únicament
als documents que han d’acompanyar la partida en el moment d’entrega, sempre que en l’envàs
o el recipient figuri la menció “no destinat a la venda al detall”.
3.5.2. Indicació dels additius en l’etiqueta dels productes alimentaris
La indicació dels additius en els productes alimentaris envasats destinats al consumidor final
està regulada per la Directiva 2000/13/CE, 45 de 20 de març de 2000, relativa a l’aproximació
de les legislacions dels estats membres en matèria d’etiquetatge, presentació i publicitat dels
productes alimentaris, transposada a l’ordenament jurídic estatal mitjançant el Reial decret
1334/1999, de 31 de juliol, que estableix el següent:
Els additius alimentaris es consideren ingredients 46 i, com a tals, s’han de relacionar a la llista
d’ingredients amb el nom de la categoria a què pertanyin (colorant, conservador, etc.) seguit
del nom específic o del número E. En cas que l’ingredient pertanyi a diverses categories, s’ha
d’indicar la que correspongui a la funció principal en el producte alimentari de què es tracti.
La llista d’ingredients ha d’anar precedida del títol “ingredients” o d’una menció apropiada que
inclogui aquesta paraula. La llista d’ingredients està àconstituïda per la menció de tots els ingredients,
inclosos els additius alimentaris, en ordre decreixent dels seu pes en el moment de la
preparació del producte.
L’etiqueta dels productes alimentaris, tinguin additius alimentaris o no, també ha de contenir la
següent informació obligatòria establerta per la normativa general d’etiquetatge, presentació
i publicitat: denominació comercial, quantitat neta, lot, data de durada mínima o data de caducitat,
condicions especials de conservació i d’utilització, identificació de l’empresa: nom o
raó social i adreça del fabricant o d’un venedor establert a la UE, lloc d’origen o procedència,
instruccions d’ús en cas que, de no ser-hi, no es pugui fer un ús adequat del producte i en els
casos en què el producte alimentari contingui un dels ingredients al·lèrgens enumerats a l’annex
III bis de la Directiva 2000/13/CE (annex V del Reial decret 1334/1999), obligatòriament s’han
d’indicar a l’etiqueta mitjançant una referència clara a l’ingredient o al nom de l’ingredient del
qual procedeixen.
A més, els productes alimentaris relacionats a l’annex IV del Reial decret 1334/1994 han d’incloure
a l’etiqueta les indicacions obligatòries que s’indiquen en aquest annex. Pel que fa als
additius alimentaris, aquesta informació obligatòria afectaria els següents productes alimentaris,
que haurien d’incloure la informació addicional que mostra la taula 1.
45 DOUE L 109, de 6.5.2000.
46 Es considera ingredient tota substància, inclosos els additius alimentaris, utilitzada en la fabricació o en la
preparació d’un producte alimentari i que encara es troba present en el producte acabat o eventualment en una
forma modificada. No es consideren ingredients els additius la presència dels quals en un producte alimentari es
degui únicament al fet que estaven continguts en un o diversos ingredients del producte, sempre que no tinguin ja
cap funció tecnològica en el producte acabat.
17

18
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Taula 1. Indicacions obligatòries pel que fa a l’ús d’additius en l’etiqueta de productes alimentaris
Tipus o categoria dels productes alimentaris Indicació obligatòria
Productes que contenen un o diversos dels edulcorants autoritzats pel RD
2002/1995, de 7 de desembre.
Productes que contenen a la vegada un o diversos sucres afegits i un o
diversos dels edulcorants autoritzats pel RD 2002/1995, de 7 de desembre.
“Amb edulcorant(s)”.
Menció que acompanyarà a la denominació de venda
“Amb sucre(s) i edulcorant(s)”. Menció que
acompanyarà a la denominació de venda.
Productes alimentaris que contenen aspartam. “Conté una font de fenilalanina”
Productes alimentaris als quals s’ha incorporat poliols en una proporció
superior al 10%.
“Un ús excessiu pot tenir efectes laxants”
3.5.3. Etiquetatge addicional per als aliments que contenen determinats colorants
alimentaris
A partir del 20 de juliol de 2010, els aliments que continguin algun o diversos dels següents
colorants alimentaris relacionats a l’annex V del Reglament (CE) núm. 1333/2008, han d’incloure
la informació addicional que mostra la taula 2.
Taula 2. Informació addicional pel que fa a l’ús de colorants en l’etiqueta de productes alimentaris
Colorants alimentaris Informació addicional
E-102 tartrazina
E-104 groc de quinolina
E-110 groc ataronjat
E-122 azorubina (carmoisina)
E-124 vermell de cotxinilla 4R
E-129 vermell allura AC
nom o número E del colorant o colorants: “Pot tenir efectes negatius
sobre l’activitat i l’atenció dels infants”
3.5.4. Etiquetatge dels additius alimentaris de venda directa als consumidors
finals
A més de la informació obligatòria que estableix la norma general d’etiquetatge, els envasos i
els recipients dels additius alimentaris que es venguin per separat o barrejats entre si i/o amb
altres ingredients alimentaris i estiguin destinats a la venda al consumidor final han de d’expressar
les indicacions següents:
• El nom i el número E de cada additiu alimentari o una denominació de venda que els
inclogui.
• La menció “destinat a l’alimentació” o “ús restringit a aliments”.

3.5.5. Etiquetatge dels edulcorants de taula
Els fabricants d’edulcorants de taula han de proporcionar, de forma adequada, la informació
necessària perquè el consumidor els utilitzi en condicions segures. La denominació del producte
ha de ser “edulcorant de taula a base de...” seguit del nom de l’edulcorant utilitzat en la
composició del producte.
A més, l’etiquetatge dels edulcorants de taula que continguin poliol, aspartam, o sal d’aspartam-acesulfam
han d’indicar els advertiments següents:
• Poliols: “un consum excessiu pot tenir efectes laxants”.
• Aspartam o sal d’aspartam-acesulfam: “Conté una font de fenilalanina”.
19

20
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
4. Organismes competents en
la vigilància i control dels
additius alimentaris a Catalunya
A fi de vetllar perquè els additius s’utilitzin correctament i no se superin les dosis màximes permeses
d’incorporació als aliments, s’emprin en aliments en els quals no està permès utilitzar-los
ni s’utilitzin substàncies no autoritzades com a additius alimentaris, els estats membres realitzen
diferents actuacions de vigilància i control respecte als additius alimentaris.
Els organismes competents a Catalunya per dur a terme aquestes actuacions són:
• El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
(DAAM), pel que fa a les inspeccions dirigides a lluitar contra el frau, les falsificacions
i altres infraccions similars en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
El control i la traçabilitat de les matèries primeres i els productes alimentaris
transformats.
Organisme responsable
El Servei d’Inspecció i Control Agroalimentari de la Subdirecció General de Qualitat
Agroalimentària de la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries.
• El Departament de Salut (DS) pel que fa al Registre sanitari d’indústries i productes
alimentaris de Catalunya (RSIPAC); la vigilància i el control dels establiments elaboradors,
comercialitzadors i importadors d’additius; la vigilància i el control de l’ús dels
additius en la indústria alimentària, i el control del producte en el mercat.
Organisme responsable
L’Agència de Protecció de la Salut.
• L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que du a terme les tasques del
Departament de Salut en l’àmbit territorial del municipi de Barcelona.
• L’Agència Catalana del Consum (ACC) adscrita actualment al Departament d’Empresa
i Ocupació, pel que fa a la traçabilitat i l’etiquetatge dels aliments a disposició
del consumidor final.
Organisme responsable
El Servei d’Inspecció i Control de Mercat de la Subdirecció General de Disciplina de
Mercat.

5. Actuacions de vigilància i
control dels additius alimentaris
a Catalunya
D’acord amb la normativa comunitària sobre control oficial, el Reglament (CE) núm. 882/2004, 47
els estats membres fan controls oficials per verificar que els operadors implicats en l’obtenció
i/o la distribució d’aliments s’adeqüen a les disposicions en matèria d’higiene i seguretat alimentària,
inclosa la normativa sobre additius alimentaris.
Aquests controls es fan amb regularitat a qualsevol de les fases de producció, transformació i
distribució dels aliments, i s’apliquen a productes elaborats a la UE. També es fan controls dels
productes comercialitzats a la UE procedents de fora de la UE.
En cadascuna de les etapes de la cadena alimentària àriaria es porten a terme un conjunt de mesures
de control oficial per comprovar que es compleixen les condicions generals de seguretat
alimentària quant a les instal·lacions, els equips, els autocontrols, la traçabilitat i la formació del
personal. Entre les activitats realitzades s’inclouen intervencions d’autorització, enregistrament
i ordenació d’activitats, i inspeccions periòdiques als establiments alimentaris per detectar, al
llarg del procés d’obtenció de productes alimentaris, irregularitats o deficiències que poden
implicar que el producte final no compleixi les disposicions normatives d’higiene generals i/o
específiques que li siguin aplicables.
A més, es porten a terme actuacions de vigilància més específiques com controls analítics que
permeten recollir, analitzar i interpretar dades relatives als productes.
47 Reglament (CE) núm. 882/2004, de 29 d’abril de 2004, sobre els controls oficials efectuats per garantir la verificació
del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels
animals.
21

22
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
5.1. CONTROL DE LES EMPRESES D’ADDITIUS ALIMENTARIS
5.1.1. Registre sanitari d’indústries i productes alimentaris de Catalunya
(RSIPAC)
Agència de Protecció de la Salut (APS)
Departament de Salut
Per tal de protegir la salut pública, les empreses que elaboren, envasen, emmagatzemen, distribueixen
o importen additius alimentaris i altres coadjuvants tecnològics com els enzims i els
aromes estan subjectes a l’obligació d’obtenir una autorització prèvia 48 a l’inici de l’activitat, la
qual comporta la inscripció en el RSIPAC.
El RSIPAC constitueix una base de dades d'indústries autoritzades i inscrites que conté informació
sobre les dades d’identificació, ubicació i activitats dels establiments.
En la clau 31 del Registre s’inscriuen les empreses que elaboren, envasen, emmagatzemen,
distribueixen o importen additius alimentaris i altres coadjuvants tecnològics com els enzims i
els aromes.
A la taula 3 es presenta el cens d’establiments inscrits en la clau 31 classificats segons l’activitat
principal durant el període 2006-2008.
Taula 3. Cens d’establiments inscrits en la clau 31. Període 2006-2008
Sector 31
Nombre d’establiments/
any
Fabricants /
envasadors
Distribuïdors /
importadors
Magatzems Total
2006 238 199 137 574
2007 237 200 133 570
2008 (*) 227 116 138 481
(*) Classificació segons el Pla nacional de control plurianual. Dades a 31.12.2008.
Font: APS
48 Segons la normativa vigent els anys 2006-2008.

5.2. CONTROL DE L’ÚS DELS ADDITIUS ALIMENTARIS A LES EMPRE-
SES ALIMENTÀRIES
5.2.1. Sistema d’informació del control sanitari dels aliments (SICSA) i el
control dels establiments alimentaris de Catalunya de l’APS
Agència de Protecció de la Salut (APS)
Departament de Salut
A fi de verificar que els operadors implicats en l’obtenció i/o distribució dels aliments s’adeqüen
a les disposicions en matèria d’higiene i seguretat alimentària, l’APS executa, mitjançant
el SICSA, 49 el Programa d’inspecció de processos i de productes alimentaris i el Programa
d’avaluació dels autocontrols dels establiments alimentaris.
a) El Programa d’inspecció de processos i de productes alimentaris
Aquest programa inclou una primera fase d’identificació de l’establiment i de definició dels
processos d’elaboració dels aliments i dels productes, ja sigui de matèries primeres, materials
auxiliars o bé productes finals.
Les indústries alimentàries inscrites en el RSIPAC són objecte de vigilància i control oficial de
manera regular per part dels inspectors oficials de l’Agència de Protecció de la Salut.
Les activitats que es duen a terme són:
• Examinar els sistemes d’autocontrol, la documentació escrita i els resultats.
• Inspeccionar les instal·lacions, els equips, els materials i els objectes en contacte amb
els aliments.
• Inspeccionar les matèries primeres, els ingredients, els additius i coadjuvants tecnològics,
els productes semielaborats i els aliments acabats.
• Inspeccionar els productes i els processos de neteja i manteniment, així com els plaguicides.
• Comprovar les condicions d’higiene en les indústries.
• Avaluar els procediments de bones pràctiques de fabricació i d’higiene i els APPCC.
Les freqüències d’inspecció dels establiments s’estableixen seguint la classificació obtinguda
mitjançant el procediment de classificació dels establiments segons el risc (PROCER).
El PROCER estableix quina ha de ser la freqüència de control en funció del risc per cada establiment
inscrit al RSIPAC. En les inspeccions es verifica el compliment de la legislació d’additius.
Això es du a terme mitjançant controls documentals, un control físic del producte (que pot
incloure la presa de mostres) i un control de les instal·lacions.
A resultes de l’aplicació PROCER els establiments elaboradors, envasadors, comercialitzadors
i importadors d’additius alimentaris (clau 31 del RSIPAC) avaluats durant el període 2006-2008
(243 establiments avaluats) s’han classificat majoritàriament (el 77%) com a establiments de
risc baix o molt baix, per la qual cosa estan sotmesos com a mínim a una visita de control cada
12-18 mesos (taula 4).
49 El SICSA és un sistema d’informació global i inclou dades corresponents a diferents programes independents. Es
tracta d’un instrument de recollida de dades numèriques de totes les activitats de control sanitari que porta a terme
l’APS.
23

24
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Taula 4. Classificació del PROCER en relació amb els establiments inscrits al RSIPAC amb la clau 31 avaluats durant
el període 2006-2008
Cens del RSIPAC de
la clau 31 a 31.12.2008
Establiments visitats i
avaluats pel
PROCER
Període 2006-2008
Risc
molt
alt
Risc alt Risc mitjà Risc baix
481 243 0 1 55 32 155
Font: Memòria del PROCER de 2006, 2007 i 2008 de l’APS.
Risc molt
baix
A la taula 5 es presenten les dades numèriques de les activitats de control oficial efectuades
durant el període 2006-2008 a les empreses inscrites al RSIPAC a la clau 31 “Additius, aromes i
coadjuvants tecnològics” i recollides mitjançant l’aplicació informàtica Sistema d’informació del
control sanitari dels aliments (SICSA).
Taula 5. Establiments censats al RSIPAC a la clau 31 i visitats. Període 2006-2008
Any
Cens al
RSIPAC. Clau
31
Establiments visitats
Període 2006-2008
Nombre d’inspeccions
2006 573 279 (48,69%) 966 33
2007 571 282 (49,39%) 772 29
2008 481 219 478 0
Font: Memòria de seguretat alimentària de 2006, 2007 i 2008 de l’APS.
Nombre d’establiments
amb disconformitats
b) El Programa d’avaluació oficial de procediments basats en l’anàlisi de perills i punts de
control crític (APPCC)
Aquest programa té la finalitat de dur a terme l’avaluació oficial dels autocontrols de la indústria
alimentària comprovant mitjançant auditories que els operadors dels establiments alimentaris
controlen els perills associats al sistema productiu del seu establiment i que la indústria alimentària
té la capacitat de produir i/o distribuir aliments segurs d’una forma sistemàtica. Es comprova
que els set principis de l’APPCC i els prerequisits s’han dissenyat de manera eficaç i efectiva,
si estan correctament implementats, és a dir, si el sistema es manté per assegurar l’objectiu
de produir aliments segurs. Pel que fa als additius alimentaris, s’hi inclou la comprovació de la
utilització correcta dels additius i els mecanismes de control que té l’empresa per garantir-la.
Durant l’auditoria, se segueixen unes guies tècniques d’avaluació dels sistemes d’autocontrol i
es revisen específicament quins procediments s’han implantat per garantir una utilització segura
dels additius.

5.2.2. Programes marc de control oficial de l’ASPB
Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)
L’Agència de Salut Pública de Barcelona realitza el control oficial dels establiments alimentaris
de la ciutat de Barcelona exercint les competències de control autonòmic i municipal. En matèria
de control d’ús d’additius, durant el període tractat s’han desenvolupat les activitats següents:
a) El Programa marc d’indústries alimentàries
• Indústries alimentàries: es comprova l’ús correcte dels additius, la dosificació i les
actuacions davant les desviacions. També es realitzen auditories dels APPCC dels
establiments.
• Establiments envasadors i magatzems d’additius: es realitza una supervisió dels productes
que distribueixen mitjançant la recollida i l’estudi periòdic de les fitxes tècniques
dels productes i es comprova, d’acord amb la normativa, que l’additiu estigui
permès per a l’aplicació que s’especifica a la documentació del producte i en la dosi
recomanada.
• Control d’utilització d’additius en productes de la pesca frescos i congelats: s’estudia
la presència d’additius en el peix i els crustacis. Es van variant les espècies i el tipus
d’additius que cal controlar.
• Indústries de la carn: s’estudia la presència d’additius en els preparats de carn.
b) El Programa marc de detallistes d’alimentació
• Mitjançant el Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments es recullen
en comerços detallistes mostres d’aliments per verificar l’ús correcte dels additius.
(Vegeu l’apartat 5.3.2.)
• Control de l’ús d’additius en establiments especialitzats (detallistes de carn): es realitzen
programes específics de control de l’ús additius.
Al marge dels diversos programes de control, i en cas de sospita de l’ús incorrecte d’additius,
es verifica el contingut d’additius del producte acabat.
En qualsevol cas, ja sigui determinat per un programa de control o per sospita, a conseqüència
d’un ús incorrecte d’additius, s’incoa l’expedient sancionador corresponent si la producció és
local o es trasllada a l’òrgan competent en matèria sancionadora si la producció es fa fora de
l’àmbit territorial de Barcelona ciutat.
25

26
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
5.2.3. Sistema de vigilància i control de la qualitat agroalimentària i lluita
contra el frau
Departament d’Agricultura, Ramadera, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries
Subdirecció General de Qualitat Agroalimentària
El DAAM té instaurat el Programa d’inspecció oficial de la lluita contra el frau agroalimentari, que
té l’objectiu de detectar, limitar i disminuir els fraus, els enganys, les falsificacions i la comercialització
de productes agroalimentaris que perjudiquin econòmicament qualsevol actor de la
cadena agroalimentària.
L’organisme oficial encarregat de la inspecció de la lluita contra fraus és el Servei d’Inspecció i
Control Agroalimentari. Entre les funcions que desenvolupa, hi destaca la detecció i la constatació
dels fraus, els enganys, les falsificacions, les adulteracions i les pràctiques similars comesos
en la producció i la comercialització dels productes agroalimentaris que perjudiquin econòmicament
qualsevol actor de la cadena agroalimentària.
Les inspeccions es fonamenten en la metodologia d’auditoria i d’investigació. S’investiguen,
entre d’altres aspectes, la naturalesa, la identitat, la composició, l’origen i la designació en l’etiquetatge
dels productes agroalimentaris i la utilització dels additius.
Les inspeccions es practiquen en el mateix lloc des d’on s’expedeixen els productes en la primera
introducció en el mercat, és a dir, en origen i s’estudien tant els productes com els envasos,
els documents adjunts, els documents comercials, les matèries fetes servir en la producció
i les condicions tècniques de producció i comercialització.
Tot i que preval l’anàlisi exhaustiva de la documentació, aquesta es pot completar amb la presa
de mostres.
Finalment, l’estratègia de la inspecció de lluita contra el frau es fonamenta en una presència
permanent en el sector com a factor de dissuasió i en la detecció i l’eliminació de les conductes
il·lícites.
Quan es detecta una infracció en la qual preval el component sanitari per sobre dels aspectes de
qualitat, com ara, en el cas d’un ús prohibit de l’additiu perquè se superen en quantitats considerables
les dosis màximes permeses, o quan l’additiu, a més, és un al·lergen (un sulfit, per exemple),
es comunica a l’Agència de Protecció de la Salut a fi que iniciï les actuacions corresponents.

Taula 6. Distribució sectorial de les inspeccions per a la vigilància i el control oficial de la qualitat agroalimentària i lluita
Sector/any
contra el frau. Període 2006-2008
Nombre d'expedients d'inspecció
2006 2007 2008
Productes vitivinícoles 683 147 29
Fruites i hortalisses fresques i fruita seca 43 48 11
Olis i greixos 48 20 10
Farines, cereals i llegums 10 18 5
Productes carnis 36 53 15
Llet i derivats lactis 12 18 4
Establiments polivalents 21 11
Edulcorants i caramels 4
Productes congelats de peix 5
Altres (*) 5 (**) 23 17(***)
Adobs i fertilitzants agrícoles 6 22 12
Alimentació animal 4
Total 872 360 108
Font: Subdirecció General de Qualitat Agroalimentària.
(*) Inclou cafè, complements i preparats alimentaris, condiments i espècies, begudes espirituoses i altres begudes alcohòliques, additius i
aromes per a l'alimentació humana.
(**) 1 expedient d’inspecció correspon a additius i aromes per a l’alimentació humana.
(***) 8 expedients d’inspecció corresponen a additius i aromes per a l’alimentació humana.
27

28
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
5.3. VIGILÀNCIA I CONTROL DELS ADDITIUS EN ALIMENTS
COMERCIALITZATS
5.3.1. Programa de vigilància d’ingredients tecnològics: additius, aromes,
enzims i coadjuvants tecnològics (PV-ADDI) Agència de Protecció de la Salut (APS)
Departament de Salut
Des de l’any 2008, l’APS dissenya i executa en el si del Sistema de vigilància sanitària dels
aliments a Catalunya (SIVAC), 50 el Programa de vigilància d’ingredients tecnològics: additius,
aromes, enzims i coadjuvants tecnològics (PV-ADDI).
Durant els anys 2006 i 2007, l’Agència de Protecció de la Salut ha dut a terme la vigilància dels
additius alimentaris mitjançant el Programa de vigilància de la seguretat dels aliments a Catalunya
(PVSAC).
El SIVAC és l’instrument actual mitjançant el qual es duu a terme, d’una manera global i continuada,
la vigilància de la seguretat dels aliments produïts i/o comercialitzats a Catalunya, amb
la finalitat de protegir la salut de les persones dels riscos que hi puguin estar associats i establir
mesures de gestió del risc encaminades a disminuir aquests riscos i a emetre recomanacions
per a la població.
Aquests sistema integra i executa de manera conjunta quatre programes de vigilància diferents
en aliments: Programa de perills biològics (PV-BIO), Programa de perills químics (PV-QUI), Programa
d’al·lèrgens i substàncies que provoquen intolerància (PV-AL·LER) i el Programa d’ingredients
tecnològics (PV-ADDI).
Els quatre programes permeten determinar, analitzar i interpretar la presència i els nivells dels
paràmetres investigats en els aliments posats a disposició dels consumidors, així com estudiar-ne
l’evolució, a fi de poder establir i/o modificar les estratègies necessàries per reduir riscos
i contribuir a un major grau d’innocuïtat dels aliments.
Els perills associats als ingredients tecnològics poden ser deguts a una utilització incorrecta, és
a dir, quan se superen les dosis màximes permeses d’incorporació als aliments, quan s’afegeixen
a aliments en què no està permesa la utilització i/o quan s’empren substàncies no autoritzades
com a additius alimentaris.
Els objectius generals i específics del PV-ADDI són:
• Augmentar el nivell de protecció de la salut de la població mitjançant l’establiment
d’accions preventives prioritàries que permetin, a partir de la detecció i la quantificació
analítica d’ingredients tecnològics utilitzats de manera inadequada en els aliments
elaborats i/o distribuïts a Catalunya, evitar i/o reduir els efectes en la salut de l’exposició
aguda, i especialment crònica, a aquestes substàncies.
• Conèixer la presència i la quantificació dels ingredients tecnològics no autoritzats o en
nivells superiors als permesos en els aliments a fi d’orientar les accions d’intervenció
en totes les fases de la cadena alimentària.
50 http://www.gencat.cat/salut/acsa/pdf/prosalutn9.pdf

• Estudiar l’evolució de l’ús d’ingredients tecnològics per tal d’establir les àrees i les accions
d’intervenció amb la finalitat de reduir els perills associats a aquests ingredients.
Es tracta d’un programa anual. Les mostres es prenen de manera prospectiva i aleatòria per
investigar la presència d’additius, en excés o no permesos en els aliments, que podrien comportar
un risc per a la salut dels consumidors.
Quan es detecten resultats no conformes a la normativa d’aplicació, s’aplica el que estableix
el Procediment d’investigació i control d’irregularitats detectades en aliments com a resultat
d’actuacions de vigilància o control oficial de l’APS. Les gestions que es realitzen van encaminades
tant a confirmar la irregularitat detectada com a investigar-ne el motiu. Si es confirma la
irregularitat, s’insta l’empresa a retirar el producte del mercat i a aplicar les mesures correctores
corresponents.
Les mostres d’aliments es recullen en establiments de Catalunya amb aliments posats a disposició
dels consumidors. En la majoria dels casos, són establiments detallistes, tot i que també
s’hi inclouen establiments inscrits en el RSIPAC, és a dir, elaboradors, envasadors, emmagatzemadors,
distribuïdors i importadors.
A fi de seleccionar els additius i els aliments objecte d’investigació, es tenen en compte els
elements següents:
• El marc normatiu. Les disposicions autonòmiques, nacionals i comunitàries, les recomanacions
de la UE i els estudis prenormatius encarregats a l’EFSA.
• La informació generada de la gestió de riscos sanitaris. Els resultats dels programes
de vigilància dels anys anteriors, els resultats d’actuacions de control derivades de
resultats no conformes dels programes de vigilància, els resultats d’actuacions de
control derivades de denúncies, la informació generada pel Sistema coordinat d’intercanvi
ràpid d’informació (SCIRI), els resultats de supervisions i d’auditories de control
oficial així com de missions de l’Oficina Alimentària i Veterinària (OAV) de la Comissió
Europea.
• L’avaluació del risc i d’altra informació científica. La freqüència de consum d’aliments
i aliments més habituals en la dieta de la població d’acord amb les dades obtingudes
d’enquestes nutricionals, els aliments destinats a grups de risc (nadons, infants, gent
gran, dones embarassades, consumidors extrems, etc.), les ingestes diàries admissibles
i els articles científics.
D’acord amb aquests criteris els aliments estudiats en el si del Programa de vigilància d’ingredients
tecnològics en el període 2006-2008 s’inclouen els additius següents en aliments d’alt consum
a Catalunya amb probabilitat de contenir ingredients tecnològics utilitzats incorrectament.
a) Conservants, antioxidants i altres additius. Additius amb un ús limitat a certs aliments
• Benzoats
• Àcid bòric
• Sorbats
• Diòxid de sofre i sulfits
• Nitrats i nitrits
• Fosfats
29

30
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
En aquest grup s’estudien principalment conservants i antioxidants, que tenen l’ús limitat a certs
aliments i determinades dosis màximes d’ús, com els nitrats (E-251, E-252) i els nitrits (E-249,
E-250), l’àcid benzoic (E-210), l’àcid bòric (E-284), l’àcid sòrbic (E-200) o el diòxid de sofre (E-
220) i els sulfits (E-220 a E-228), aquests últims substàncies potencialment al·lèrgenes.
b) Colorants azoics i altres
• Amarant (E-123)
• Eritrosina (E-127)
• Groc de quinolina (E-104)
• Azorubina (E-122)
Colorants azoics que han estat relacionats amb la hiperactivitat infantil i la possibilitat de provocar
reaccions adverses en relació amb les al·lèrgies alimentàries.
Eritrosina, colorant sintètic que conté iode, del qual es verifica la utilització i l’etiquetatge correctes.
c) Colorants de la família del Sudan, substàncies no autoritzades com a additius alimentaris i
que són objecte de notificació per mitjà de l’SCIRI 51 .
• Sudan I
• Sudan II
• Sudan III
• Sudan IV
d) Monòxid de carboni (CO), gas no autoritzat com a additiu alimentari en productes de la pesca
i que és objecte de notificació mitjançant l’SCIRI.
Els resultats de les mostres recollides per l’Agència de Protecció de la Salut en el si del PVSAC/
SIVAC, durant el període 2006-2008, es presenten a les taules 7, 8, 9 i 10.
51 Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació :
http://www.aesa.msc.es/AESAN/web/alertas/alertas.shtml

Taula 7. Resultats del PV-ADDI de l’APS. Any 2006
Additiu Grup d’aliments
Total de
determinacions
Nombre de resultats
amb disconformitats
Taxa de conformitat
CO Peix fresc 10 0 100%
Àcid benzoic Cefalòpodes 10 0 100%
Àcid sòrbic Mol·luscs 14 0 100%
Nitrat
Carns picades i preparats
carnis
25
15
(14 en botifarra fresca i
1 en carn picada refrigerada)
Nitrat Productes carnis crus assecats 52 1 en llom embotit 98%
Nitrit
Carns picades i preparats
carnis
25
2
(1 en botifarra fresca i
1 en carn picada refrigerada)
Nitrit Productes carnis crus assecats 52 0 100%
SO 2
Carns picades i preparats
carnis
40%
92%
11 2 en carn picada 82%
SO 2 Productes carnis crus assecats 52 3 en fuet 94%
SO 2 Crustacis 19
11
(10 en llagostí i
1 en escamarlà)
SO 2 Cefalòpodes 11 0 100%
Sudan I Espècies 11 0 100%
Sudan I Olis de palma 2 0 100%
Sudan II Espècies 11 0 100%
Sudan II Olis de palma 2 0 100%
Sudan III Espècies 11 0 100%
Sudan III Olis de palma 2 0 100%
Sudan IV Espècies 11 0 100%
Sudan IV Olis de palma 2 0 100%
Total 2006 333 34 89,7%
42%
31

32
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Taula 8. Resultats del PV-ADDI de l’APS. Any 2007
Additiu Grup d’aliments
Total de
determinacions
Nombre de resultats amb
disconformitats
Taxa de
conformitat
Amarant Caramels 3 0 100%
Eritrosina Caramels 3 0 100%
Azorubina Caramels 1 0 100%
Groc de quinolina Caramels 1 0 100%
Vermell allura Caramels 2 0 100%
Vermell de cotxinilla Caramels 1 0 100%
Sudan I Espècies 5 0 100%
Sudan I Olis de palma 2 0 100%
Sudan II Espècies 5 0 100%
Sudan II Olis de palma 2 0 100%
Sudan III Espècies 5 0 100%
Sudan III Olis de palma 2 0 100%
Sudan IV Espècies 5 1 80%
Sudan IV Olis de palma 2 0 100%
Àcid benzoic Cefalòpodes 16
1 en
calamar en anelles en
semiconserva
Àcid sòrbic Mol·luscs 5 0 100%
Àcid sòrbic Cefalòpodes 8 0 100%
Àcid bòric Crustacis 28 0 100%
Fosfats Crustacis frescos
Nitrat
Nitrat
Nitrit
Nitrit
SO 2
SO 2
SO 2
Carns picades i
preparats carnis
Productes carnis
crus assecats
Carns picades i
preparats carnis
Productes carnis
crus assecats
Carns picades i
preparats carnis
Productes carnis
crus assecats
Crustacis frescos i
cuits congelats
28
24
32
24
28
(8 en galera fresca i
20 en cranc vermell fresc)
15
(8 en botifarra fresca,
5 en hamburguesa,
1 en salsitxa fresca, i
1 en carn picada)
1 en
llom embotit
9
(6 en hamburguesa
refrigerada,
2 en salsitxa fresca i
1 en botifarra fresca)
93,7%
0%
37,5%
96,9%
62,5%
32 0 100%
16
32
62
(25 en galera,
9 en escamarlà,
20 en cranc vermell i
8 en llagostí cuit congelat)
1 en
hamburguesa
5
(2 en fuet i
3 en llonganissa)
10
(1 en escamarlà fresc;
2 en cranc vermell fresc;
7 en llagostí cuit congelat)
SO 2 Cefalòpodes 16 0 100%
Total 2007 362 71 80,38%
95,8%
84,3%
83,8%

Taula 9. Resultats del PV-ADDI de l’APS. Any 2008
Additiu Grup d’aliments
Total de
determinacions
Nombre de resultats amb disconformitats
Taxa de
conformitat
Amarant Caramels 9 0 100%
Eritrosina Caramels 9 0 100%
Sudan I Espècies 7 0 100%
Sudan II Espècies 7 0 100%
Sudan III Espècies 7 0 100%
Sudan IV Espècies 7 0 100%
CO Peix fresc 8 0 100%
Àcid bòric Crustacis 35 0 100%
Àcid benzoic Cefalòpodes 19 0 100%
Àcid sòrbic
Fosfats
Nitrat
Nitrit
SO 2
Mol·luscs 6 0 100%
Cefalòpodes 9 0 100%
Crustacis frescos
Carn picada i preparats
carnis
Productes carnis crus
assecats
Productes carnis tractats
calor
Carns picades i preparats
carnis
Productes carnis crus
assecats
Productes carnis tractats
calor
Carns picades i
Preparats carnis
Productes carnis crus
assecats
28 28
10 en cranc vermell fresc i
18 en galera fresca
38
5 en carn picada
(13 en hamburguesa,
5 en botifarra fresca i
15 en salsitxa fresca)
45
(30 en fuet,
8 en llonganissa, crua
assecada i
7 en llom embotit)
1
Salsitxa de Frankfurt
38
34
(5 en carn picada refrigerada,
5 en botifarra fresca,
12 en hamburguesa i
12 en salsitxa fresca)
2
(1 en llonganissa crua, assecada i
1 en fuet)
0%
10,5%
95,5%
1 0%
25
(5 en carn picada refrigerada,
5 en botifarra fresca i
15 en salsitxa fresca)
34,2%
45 0 100%
1 0 100%
38
(5 en carn picada refrigerada,
15 en salsitxa fresca i
5 en botifarra fresca i
13 en hamburguesa)
fresca
45
(8 en llonganissa crua,
30 en fuet i
7 en llom embotit)
Crustacis frescos i cuits 56
6
1 en carn picada refrigerada,
2 en salsitxa fresca i
3 en hamburguesa fresca)
11
(3 en llonganissa crua assecada i
8 en fuet)
4
(1 en escamarlà fresc i
3 en llagostí cuit congelat)
84,2%
75,5%
92,8%
Cefalòpodes 19 0 100%
Total 2008 477 111 76,7%
33

34
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Taula 10. Taxes de conformitat dels additius alimentaris per grup d’aliments i any PVSAC/SIVAC en additius alimentaris.
Període 2006-2008
Any 2006 2007 2008
Additiu
Sudan I, II,
III i IV
Grup
d’aliments
Condiments i
espècies
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
44/0 100% 20/1 95% 28/0 100%
Salses vermelles — — — — — —
Oli de palma 8/0 100% 8/0 100% — —
Total Sudan 52/0 100% 28/1 96,4% 28/0 100%
Altres
colorants
(*)
Caramels — — 11/0 100% 18/0 100%
Condiments i
salses
— — — — — —
Total colorants — — 11/0 100% 18/0 100%
Àcid
benzoic
Salses — — — — — —
Condiments i
espècies
— — — — — —
Vins — — — — — —
Cefalòpodes 10/0 100% 16/1 93,7% 19/0 100%
Total àcid benzoic 10/0 100% 16/1 93,7% 19/0 100%
Àcid bòric Crustacis i mol·luscs — — 28/0 100% 35/0 100%
Total àcid bòric — — 28/0 100% 35/0 100%
Àcid
sòrbic
Salses — — — — — —
Cefalòpodes — — 8/0 100% 6/0 100%
Mol·luscs 14/0 100% 5/0 100% 9/0 100%
Condiments i
espècies
— — — — — —
Vins — — — — — —
Total àcid sòrbic 14/0 100% 13/0 100% 15/0 100%
Butilparabèn
Salses — — — — — —
Vins — — — — — —
Total butilparabèn — — — — — —
Nitrats
Carns picades i
preparats carnis
Preparats carnis
adobats
Productes carnis
crus assecats
Productes carnis
tractats calor
Taxa de
conformitat
25/15 40% 24/15 37,5% 38/34 10,5%
— — — — — —
52/1 98% 32/1 96,9% 45/2 95,5%
— — — — 1/1 0%
Formatges — — — — — —
Total nitrats 77/16 79,2% 56/16 71,4% 84/37 55,9%

Any 2006 2007 2008
Additiu
Nitrits
Grup
d’aliments
Carns picades i
preparats carnis
Preparats carnis
adobats
Productes carnis
crus assecats
Productes carnis
tractats calor
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
25/2 92% 24/9 62,5% 38/25 34,2%
— — — — — —
52/0 100% 32/0 100% 45/0 100%
— — — — 1/0 100%
Formatges — — — —
Total nitrits 77/2 97,4% 56/9 83,9% 84/25 70,2%
SO 2
Carns picades i
preparats carnis
Productes carnis
crus assecats
11/2 82% 16/1 95,8% 38/6 84,2%
52/3 94% 32/5 84,3% 45/11 75,5%
Crustacis 19/11 42% 62/10 83,8% 56/4 92,8%
Cefalòpodes 11/0 100% 16/0 100% 19/0 100%
Fruita seca — — — — — —
Condiments i
espècies
— — — — — —
Vins — — — — — —
Llegums cuits i
dessecats
— — — — — —
Total SO 2 93/16 83,3% 126/16 87,3% 158/21 86,7%
CO Peix fresc 10/0 100% — — 8/0 100%
Total CO 10/0 100% — — 8/0 100%
Fosfats Crustacis — — 28/28 0% 28/28 0%
Total fosfats — — 28/28 0% 28/28 0%
Total determinacions
/ disconformitats
333/34 89,7% 362/71 80,3% 477/111 76,7%
35

36
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
5.3.2. Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments (IQSA)
Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)
El Programa d’investigació de la qualitat sanitària dels aliments (IQSA) té com a objectiu avaluar
la presència o els nivells de determinats additius, contaminats químics i microbiològics en
diversos aliments susceptibles de contenir-ne que es comercialitzen a la ciutat de Barcelona.
L’aplicació del Programa permet valorar la situació actual i l’evolució en el temps, i fa possible
l’adopció de mesures correctores per a situacions anòmales i proporciona informació que facilita
prioritzar i planificar les activitats de control.
L’aplicació periòdica permet actualitzar la informació sobre el nivell de contaminants de determinats
aliments i sobre com evolucionen. D’aquesta manera, el Programa IQSA conté un
vessant de gestió del risc que es posa en marxa quan es detecta o se sobrepassa el valor de
tolerància d’un perill alimentari determinat i es procedeix amb les accions corresponents (comunicació
al servei d’inspecció, aturada de la comercialització fins que se n’acrediti la salubritat...)
i, alhora, també presenta un vessant prospectiu de recollida d’informació per contribuir al
coneixement o a l’establiment de límits legals comunitaris o per a l’avaluació del risc, que inclou
l’anàlisi de tendències o el càlcul d’ingestes de contaminants a través del consum d’aliments.
El Programa permet incorporar els additius que en un moment determinat poden ser objecte
d’un interès especial, ja sigui per recomanacions de control per part d’organismes oficials,
alertes alimentàries, interès científic, etc.
A més de ser el Programa més important quant a l’anàlisi, també estudia l’etiquetatge de les
diferents mostres d’aliments recollits. Aquest és un aspecte molt rellevant en el cas d’alguns
additius d’ús ampli com els sulfits, substàncies potencialment al·lergògenes.
Les mostres d’aliments s’adquireixen en establiments detallistes. També se n’obtenen de mercats
centrals, d’escorxadors i d’indústries. Es tracta d’una mostra prospectiva única per cada
producte.
Integrades en l’IQSA, es realitzen actuacions específiques de vigilància i control per a aquells
additius o productes en els que es detecten més incompliments.
Els resultats del Programa IQSA referents al control d’additius alimentaris dels anys 2006, 2007
i 2008 es presenten en les taules 11, 12, 13 i 14, desglossats per anys, per aliments analitzats i
per additius alimentaris analitzats.

Taula 11. Resultats del Programa IQSA de l’ASPB. Any 2006
Additiu Grup d’aliments
Sudan I, II, III i IV
Total de
determinacions
Nombre de resultats
amb disconformitats
Taxa de
conformitat
Condiments 14 1 92,8%
Salses vermelles 21 0 100%
Altres colorants (*) Condiments i salses 35 0 100%
Àcid bòric Crustacis i mol·luscs 29 0 100%
Àcid benzoic
Àcid sòrbic
Butilparabèn
Nitrat sòdic
Nitrit sòdic
SO 2
Salses 31 0 100%
Vins 14 0 100%
Salses 31 0 100%
Vins 14 0 100%
Salses 31 1 96,7%
Vins 14 0 100%
Productes carnis crus
assecats
Productes carnis crus
assecats
Carns picades (**)
i preparats carnis
23
23
19
7
en llonganissa, botifarra i
salsitxa fresca, burger meat
7 en
carn picada i altres
preparats de carn
5 en
carn fresca
2
1
4
1
3
0
91,3%
95,6%
78,9%
Crustacis cuit i crus 14 9 35,7%
Fruita seca 21 0 100%
Vins 19 0 100%
Llegums cuits 10 9 10%
Total 2006 363 27 92,6%
(*) Tartrazina (E-102), groc de quinolina (E-104), groc ataronjat S (E-110), azorubina / carmoisina (E-122), amarant (E-123), vermell de cotxinilla
4R (E-124), eritrosina (E-127), vermell 2G (E-128), vermell allura AC (E-129), blau patent V (E-131), vermell d’indoxil (E-132), blau brillant FCF
(E-133), verd S (E-142), negre brillant BN (E-151)
(**) El límit màxim admès en carns picades és de < 10 mg/kg (inferior a l’LQ).
37

38
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Taula 12. Resultats del Programa IQSA de l’ASPB. Any 2007
Additiu Grup d’aliments Total de mostres
Nombre de resultats
amb disconformitats
Taxa de
conformitat
Sudan Condiments i salses 15 0 100%
CO Peix fresc 4 0 100%
Àcid
benzoic
Salses 10 0 100%
Àcid sòrbic Salses 10 0 100%
Butilparabèn Salses 10 0 100%
Nitrat
sòdic
Nitrit
sòdic
SO 2
Preparats carnis adobats 10 3 70%
Productes carnis crus assecats 10
Productes carnis tractats per calor 20
Formatges 15 0 100%
Preparats carnis adobats 10 1 90%
Productes carnis crus assecats 10 0 100%
Productes carnis tractats per calor 20 0 100%
Carns picades i preparats carnis (*) 26 0 100%
Crustacis 14 4 71%
Fruita seca 15 0 100%
Llegums dessecats 6 0 100%
Total 2007 205 10 95,1%
(*) Carns picades (altres preparats): límit màxim admès < LQ; llonganissa, botifarra i salsitxa fresca, burger meat < 450 mg/kg
1
1
90%
95%

Taula 13. Resultats del Programa IQSA de l’ASPB. Any 2008
Additiu Grup d’aliments Total de mostres
Nombre de resultats amb
disconformitats
Taxa de
conformitat
Sudan Condiments i espècies 9 0 100%
CO Peix fresc 4 0 100%
Àcid benzoic
Àcid sòrbic
Nitrat
Nitrit
SO 2
Condiments i espècies 19 0 100%
Vins de taula 10 0 100%
Condiments i espècies 19 0 100%
Vins de taula 10
Carns picades i preparats carnis 10
Productes carnis crus assecats 15
Productes carnis tractats per
calor (*)
15
3
(1 anomalia en l’etiquetatge no
declarat a l’etiqueta)
10
2
1
70%
0%
86,6%
93,3%
Formatges 16 0 100%
Carns picades i preparats carnis 10
Productes carnis crus assecats 15 0 100%
Productes carnis tractats per calor 15 0 100%
Formatges 16 0 100%
Carns picades i preparats carnis 29
6
7
(4 en carn picada
3 en llonganissa,
botifarra, salsitxa fresca,
burger meat)
Crustacis 10 0 100%
Fruita seca 20 0 100%
Condiments i espècies 13 0 100%
Vins de taula 10
1
1 anomalia en l’etiquetatge
(SO 2 no declarat)
Llegums dessecats 10 0 100%
Total 2008 275 30 89%
(*) Irregularitat per addició de nitrat o per sobredosificació de nitrits que s’ha transformat en nitrat a causa del tractament de la calor.
40%
76%
90%
39

40
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Any 2006 2007 2008
Additiu Grup d’aliments
Sudan I, II,
III i IV
Condiments i espècies
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
14/1 92,8% 15/0 100% 9/0 100%
Salses vermelles 21/0 100% — — — —
Oli de palma — — — — — —
Total Sudan 35/1 97,1% 15/0 100% 9/0 100%
Altres
colorants
(*)
Caramels — — — — — —
Condiments i salses 35/0 100% — — — —
Total colorants 35/0 100% — — — —
Àcid
benzoic
Salses 31/0 100% 10/0 100% — —
Condiments i espècies
— — — — 19/0 100%
Vins 14/0 100% — — 10/0 100%
Cefalòpodes — —
Total àcid benzoic 45/0 100% 10/0 100% 29/0 100%
Àcid bòric Crustacis i mol·luscs 29/0 100% — — — —
Total àcid bòric 29/0 100% — — — —
Àcid
sòrbic
Salses 31/0 100% 10/0 100% — —
Cefalòpodes — — — — — —
Mol·luscs — — — — — —
Condiments i espècies
— — — — 19/0 100%
Vins 14/0 100% — — 10/3 70%
Total àcid sòrbic 45/0 100% 10/0 100% 29/3 89,6%
Butilparabèn
Salses 31/1 96,7% 10/0 100% — —
Vins 14 100% — — — —
Total butilparabèn 45/1 97,7% 10/0 100% — —
Nitrats
Taula 14. Taxes de conformitat dels additius alimentaris per grup d’aliments i any. Programa IQSA. Període 2006-2008
Carns picades i
preparats carnis
Preparats carnis
adobats
Productes carnis
crus assecats
Productes carnis
tractats calor
— — — — 10/10 0%
— — 10/3 70% — —
Taxa de
conformitat
23/2 91,3% 10/1 90% 15/2 86,6%
— — 20/1 95% 15/1 93,3%
Formatges — — 15/0 100% 16/0 100%
Total nitrats 23/2 91,3% 55/5 90,9% 56/13 76,7%

Any 2006 2007 2008
Additiu Grup d’aliments
Nitrits
Carns picades i
preparats carnis
Preparats carnis
adobats
Productes carnis
crus assecats
Productes carnis
tractats calor
Determinacions
/disconformitats
Taxa de conformitat
Determinacions
/disconformitats
Taxa de conformitat
Determinacions
/disconformitats
— — — — 10/6 40%
— — 10/1 90% — —
23/1 95,6% 10/0 100% 15/0 100%
— — 20/0 100% 15/0 100%
Formatges — — — — 16/0 100%
Total nitrits 23/1 95,6% 40/1 97,5% 56/6 89,2%
SO 2
Carns picades i
preparats carnis
Productes carnis
crus assecats
19/4 78,9% 26/0 100% 29/7 76%
— — — — — —
Crustacis 14/9 35,7% 14/4 71,4% 10/0 100%
Cefalòpodes — — — — — —
Fruita seca 21/0 100% 15/0 100% 20/0 100%
Condiments i espècies
— — — — 13/0 100%
Vins 19/0 100% — — 10/1 90%
Llegums cuits i
dessecats
10/9 10%
6/0
dessecades
100%
10/0
dessecades
Total SO 2 83/22 73,4% 61/4 93,4% 92/8 91,3%
CO Peix fresc — — 4/0 100% 4/0 100%
Total CO — — 4/0 100% 4/0 100%
Fosfats Crustacis — — — — — —
Total fosfats — — — — — —
Total determinacions
/ disconformitats
363/27 92,7% 205/10 95,1% 275/30 89%
Taxa de
conformitat
100%
41

42
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
A la taula 15 es presenta la distribució de les mostres d’aliments en què s’han analitzat additius
alimentaris del Programa IQSA 2006-2008, per grup d’aliments i taxa de conformitat global.
La taxa de conformitat global de les mostres d’aliment analitzades per additius alimentaris pel
Programa IQSA és del 85% els anys 2006 i 2008, i del 92% l’any 2007.
Taula 15. Mostres analitzades per additius alimentaris segons grup d’aliments i taxa de conformitat global. Programa
IQSA. Període 2006-2008
Any 2006 2007 2008
Grup d'aliments
Mostres analitzades per
additius
Mostres analitzades per
additius
Carns fresques 5 0 0
Carns picades i preparats carnis 14 26 29
Condiments i espècies 14 5 19
Crustacis i mol·luscs 29 14 10
Formatges 0 15 16
Fruita seca 21 15 20
Llegums cuits (menjars preparats) 10 0 0
Llegums dessecats 0 6 10
Peix fresc 0 4 4
Preparats carnis adobats 0 0 0
Productes carnis crus assecats 23 10 15
Productes carnis tractats calor 0 20 15
Salses 0 0 0
Salses de soja 10 5 0
Salses vermelles 21 10 0
Sucs de raïm - most 5 0 0
Vins a doll 14 0 0
Vins de taula 0 0 10
Total mostres analitzades 166 130 148
Nombre de mostres disconformes 25 10 22
Taxa de conformitat 85% 92% 85%
Mostres analitzades
per additius

5.3.3. Resultats globals de vigilància, dels additius en aliments comercialitzats
a Catalunya (PVSAC/SIVAC-IQSA)
En el període 2006-2008 s’han realitzat un total de 2.015 determinacions d’additius en mostres
de diverses categories d’aliments, distribuïdes en 696 determinacions l’any 2006, 567 l’any
2007 i 752 l’any 2008.
Els additius investigats pertanyen al grup dels colorants i al grup dels conservants, substàncies
per a les quals la normativa limita els aliments en què es poden incorporar i/o estableix dosis
màximes d’ús. També inclou substàncies no permeses com a additius.
A la taula 16 es presenten les taxes de conformitat conjuntes dels programes PVSAC/SIVAC-
IQSA dels additius analitzats durant el període 2006-2008.
Taula 16. Taxes de conformitat conjunta del PVSAC/SIVAC-IQSA per additius. Període 2006-2008
Any 2006 2007 2008
Additiu
Grup
d’aliments
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Colorant Sudan 87/1 98,8% 43/1 97,6% 37/0 100%
Colorants azoics 35/0 100% 11/0 100% 18/0 100%
Àcid benzoic 55/0 100% 26/1 96,1% 48/0 100%
Àcid bòric 29/0 100% 28/0 100% 35/0 100%
Àcid sòrbic 59/0 100% 23/0 100% 44/3 93,1%
Butilparabèn 45/1 97,7% 10/0 100% 0 —
Nitrats 100/18 82% 111/21 81% 140/50 64,2%
Nitrits 100/3 97% 96/10 89,5% 140/31 77,8%
SO 2 176/38 78,4% 187/20 89,3% 250/29 88,4%
CO 10/0 100% 4/0 100% 12/0 100%
Fosfats 0 — 28/28 0% 28/28 0%
Total de determinacions
/ disconformitats
Taxa de
conformitat
696/61 91,20% 567/81 85,7% 752/126 83,2%
43

44
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
A la taula 17 es presenten les taxes de conformitat dels diferents additius investigats desglossades
per grup d’aliments i per any.
Taula 17. Taxes de conformitat del PVSAC/SIVAC-IQSA per additius. Període 2006-2008
Any 2006 2007 2008
Additiu
Sudan I, II,
III i IV
Grup
d’aliments
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Condiments 58/1 98,20% 35/1 97,10% 37/0 100%
Salses
vermelles
Oli de
palma
21/0 100% 0 — 0 —
8/0 100% 8/0 100% 0 —
Total Sudan 87/1 98,8% 43/1 97,6% 37/0 100%
Altres
colorants
(*)
Caramels 0 — 11/0 100% 18/0 100%
Condiments
i salses
35/0 100% 0 — 0 —
Total colorants 35/0 100% 11/0 100% 18/0 100%
Àcid cidbenzoic Salses 31/0 100% 10/0 100% 0 —
Condiments
i espècies
0 — 0 — 19/0 100%
Vins 14/0 100% 0 — 10/0 100%
Cefalòpodes 10/0 100% 16/1 93,70% 19/0 100%
Total àcid benzoic 55/0 100% 26/1 96,1% 48/0 100%
Àcid bòric
Crustacis i
mol·luscs
29/0 100% 28/0 100% 35/0 100%
Total àcid bòric 29/0 100% 28/0 100% 35/0 100%
Àcid
sòrbic
Salses 31/0 100% 10/0 100% 0 —
Cefalòpodes 0 — 8/0 100% 9/0 100%
Mol·luscs 14/0 100% 5/0 100% 6/0 100%
Condiments
i espècies
0 — 0 — 19/0 100%
Vins 14/0 100% 0 — 10/3 70%
Taxa de
conformitat
Total àcid sòrbic 59/0 100% 23/0 100% 44/3 93,1%
Butilparabèn
Salses 31/1 96,70% 10/0 100% 0 —
Vins 14/0 100% 0 — 0 —
Total butilparabèn 45/1 97,7% 10/0 100% 0 ―
Nitrats
Carns
picades i
preparats
carnis
Preparats
carnis
adobats
Productes
carnis crus
assecats
Productes
carnis
tractats calor
25/15 40% 24/15 37,50% 48/44 8,3%
0 — 10/3 70% 0 —
75/3 96,00% 42/2 95,20% 60/4 93,3%
0 — 20/1 95% 16/2 87,5%
Formatges 0 — 15/0 100% 16/0 100%
Total nitrats 100/18 82% 111/21 81% 140/50 64,2 %

Any 2006 2007 2008
Additiu
Nitrits
Grup
d’aliments
Carns
picades i
preparats
carnis
Preparats
carnis
adobats
Productes
carnis crus
assecats
Productes
carnis tractats
calor
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
Determinacions
/disconformitats
Taxa de
conformitat
25/2 92% 24/9 62,50% 48/31 35,4%
0 — 10/1 90% 0 —
75/1 98,60% 42/0 100% 60/0 100%
0 — 20/0 100% 16/0 100%
Formatges 0 — 0 — 16/0 100%
Total nitrits 100/3 97% 96/10 89,5% 140/31 77,8%
SO 2
Carns
picades i
preparats
carnis
Productes
carnis crus
assecats
30/6 80% 42/1 97,60% 67/13 80,50%
52/3 94% 32/5 84,30% 45/11 75,50%
Crustacis 33/20 39,30% 76/14 81,5% 66/4 93,90%
Cefalòpodes 11/0 100% 16/0 100% 19/0 100%
Fruita seca 21/0 100% 15/0 100% 20/0 100%
Condiments
i espècies
0 — 0 — 13/0 100%
Vins 19/0 100% 0 — 10/1 90%
Llegums
cuits i
dessecats
10/9 10% 6/0 100% 10/0 100%
Total SO 2 176/38 78,4% 187/20 89,3% 250/29 88,4%
CO Peix fresc 10/0 100% 4/0 100% 12/0 100%
Total CO 10/0 100% 4/0 100% 12/0 100%
Fosfats Crustacis 0 ― 28/28 0% 28/28 0%
Total fosfats 0 ― 28/28 0% 28/28 0%
Total determinacions
/ disconformitats
696/61 91,20% 567/81 85,7% 752/126 83,2%
45

46
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
La taula 18 mostra les taxes de conformitat dels diferents additius en els quals s’han detectat
incompliments, per grup d’aliments.
Taula 18. Taxa de conformitat per additius dels grup d’aliments amb disconformitats per tipus d’additiu i categoria d’aliment.
PVSAC/SIVAC-IQSA. Període 2006-2008
Percentatge de conformitat/any
Grup d’aliments Additiu Aliment analitzat
2006 2007 2008
Condiments
Sudan
Butilparabèn
Sudan en condiments
Butilparabèn en salses
98,2%
96,7%
97,1%
100%
100%
Vins
Àcid sòrbic
Sulfits
Àcid sòrbic en vins
Sulfits en vins
100%
100%
—
—
70%
90%
Productes
carnis
Productes
de la pesca
Nitrats i nitrits
Sulfits
Nitrat en carns picades i preparats carnis 40% 37,50% 8,3%
Nitrit en carns picades i preparats carnis 92% 62,5% 35,4%
Nitrat en preparats carnis adobats — 70% —
Nitrit en preparats carnis adobats — 90% —
Nitrat en productes carnis crus assecats 96% 95,2% 93,3%
Nitrit en productes carnis crus assecats 98,6% 100% 100%
Nitrat en productes carnis tractats calor — 95% 87,5%
Nitrit en productes carnis tractats calor — 100% 100%
SO 2 en carns picades i preparats carnis 80% 97,6% 80,5%
SO 2 en productes carnis crus assecats 94% 84,3% 75,5%
Sulfits SO 2 en crustacis 39,3% 81,5% 93,9%
Àcid benzoic Àcid benzoic en cefalòpodes semiconserva 100% 93,7% 100%
Fosfats Fosfats en crustacis — 0% 0%
Llegums Sulfits SO 2 en llegums cuits i dessecats
10%
cuits
100%
dessecades
100% dessecades
A continuació es fa una avaluació de resultats de les mostres analitzades en el si dels programes
PVSAC/SIVAC-IQSA, per grup d’additius investigats, durant el període 2006-2008.
A) Colorants
S’investiga l’ús de colorants en diversos tipus d’aliments amb especial atenció a l’ús de l’amarant
(E-123), l’eritrosina (E-127), el groc de quinolina (E-104) i l’azorubina (E-122) en els
grups d’aliments següents: caramels, condiments i salses. L’objectiu ha estat verificar que no
se superin les dosis màximes establertes.
La taxa de conformitat de totes les mostres d’aliments analitzades durant el període 2006-2008
és del 100%.
Investigació de la presència de colorants Sudan
Dins la denominació Sudan s’inclouen una família de substàncies colorants vermelles (Sudan
I, II, II i IV, Sudan vermell B, paravermell, Sudan taronja G) amb diverses aplicacions industrials
utilitzades normalment per tenyir plàstics i altres materials sintètics.
El Sudan I, el Sudan II, el Sudan III i el Sudan IV (vermell escarlata) estan classificats per la IARC
com a agents carcinògens del grup 3.

L’ús ús fraudulent en l’alimentació es va detectar l’any 2003 i té com a fi finalitat fi nalitat incrementar i mantenir
el color de l’aliment en què s’incorpora. Són substàncies artificials més estables que els
colorants alimentaris vermells autoritzats que són d’origen natural.
L’any 2003 es van notificar mitjançant el Sistema d’alerta ràpida per a aliments i pinsos (RASFF), els
primers casos de contaminació de xili en pols per a Sudan (Sudan I, II, III i IV) també es va detectar
en plats precuinats i salses amb xili i amb curri. Posteriorment, se’n va detectar en la cúrcuma i l’oli
de palma. Arran d’aquestes alertes, es van publicar diverses decisions 52 sobre les mesures d’emergència
aplicables a la importació de xili i productes derivats, la cúrcuma i l’oli de palma.
La Decisió 2005/402/CE sobre mesures d’emergència relatives al xili i als productes derivats, a
la cúrcuma i a l’oli de palma establia que la Comunitat Europea havia d’exigir que les partides
d’importació d’aquests productes anessin acompanyades d’un informe analític que demostrés
que el producte no contenia cap de les substàncies químiques Sudan I, Sudan II, Sudan III o
Sudan IV; a més, establia que els estats membres havien de fer mostratges aleatoris i anàlisis de
xili i els derivats de cúrcuma i d’oli de palma destinats a la importació o que ja s’hagin comercialitzat
per verificar que l’absència d’aquests productes químics. També indica que, en el cas de
detectar alguna remesa adulterada, s’havia de destruir.
Atès que amb l’adopció de les mesures de la Decisió 2005/402/CE s’ha reduït la freqüència de
les notificacions sobre la presència de colorants Sudan en aquests productes al RASFF, l’any
2009 la Comissió publica el Reglament (CE) núm. 669/2009, que deroga la Decisió de l’any
2005 i suspèn l’obligació d’adjuntar l’informe analític. En el seu lloc intensifica el control de les
partides d’aquests productes en els punts d’entrada a la Comunitat.
Durant el període 2006-2008, s’ha investigat la presència de Sudan en condiments i espècies,
salses vermelles i oli de palma. L’objectiu és verificar que aquestes substàncies no s’utilitzen
en alimentació. Els resultats dels programes indiquen un grau elevat de compliment. La taxa de
conformitat dels aliments investigats és superior al 97%, i l’any 2008 és del 100%.
B) Conservants
El 75% de les determinacions d’additius corresponen a la investigació de l’ús de conservants
com els sulfits (diòxid de sofre i els seus precursors) i els nitrats i nitrits en diversos aliments, majoritàriament
en productes carnis i crustacis. També s’ha determinat la presència i l’ús correcte
d’altres conservants com l’àcid benzoic, l’àcid sòrbic i l’àcid bòric.
Nitrats i nitrits
Durant el període 2006-2008 s’han determinat nitrats i nitrits en productes i preparats carnis i
formatges.
Les taxes de conformitat globals oscil·len entre el 64,2% i el 82% per als nitrats, i entre el 71,4%
i el 97% per als nitrits. Els incompliments es detecten en productes i preparats carnis. Tot seguit
es presenta el detall de resultats:
52 Decisions 2003/460/CE, 2004/92/CE i 2005/402/CE.
47

48
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Carns picades i preparats carnis no adobats
En carns picades i preparats de carn com les salsitxes fresques, l’hamburguesa fresca i la botifarra
fresca no està permès l’ús de nitrats i nitrits.
Les taxes de conformitat per a nitrats en carn picada i preparats carnis (botifarra fresca, hamburguesa,
salsitxa fresca) oscil·len entre el 8,3% l’any 2008 i el 40% l’any 2006.
Taula 19. Taxa de conformitat per a nitrats en carn picada i preparats de carn no adobats PVSAC/SIVAC-IQSA. Període
2006-2008
Taxa de conformitat / any 2006 2007 2008
Total nitrat / carn picada i preparats carni no adobats 40% 37,50% 8,3%
Cal remarcar que malgrat la baixa taxa de conformitat les concentracions detectades en les
mostres disconformes de botifarra fresca, hamburguesa o salsitxa fresca estan en la majoria de
les mostres analitzades en quantitats molt petites (de l’ordre de 2 a 10 mg/kg). El valor màxim
detectat ha estat de 202 mg/kg.
Les taxes de conformitat per a nitrits en carn picada i preparats de carn es troben entre el 35,4%
i el 92%.
Taula 20. Taxa de conformitat per a nitrits en carn picada i preparats de carn no adobats. PVSAC/SIVAC-IQSA. Període
2006-2008
Taxa de conformitat / any 2006 2007 2008
Total nitrits / carn picada i preparats carnis no adobats 92% 62,5% 35,4%
Com en les mostres de nitrats, les concentracions detectades són molt baixes, inferiors a 2,05
mg/kg, i es detecten únicament en una mostra amb un valor de 166 mg/kg.
Productes carnis crus assecats
Les taxes de conformitat per a nitrats en productes carnis crus assecats (fuet, llonganissa i llom
embotit) són superiors al 93%.
Taula 21. Taxa de conformitat per a nitrats en productes carnis crus assecats. PVSAC/SIVAC-IQSA. Període 2006-2008
Taxa de conformitat / any 2006 2007 2008
Total nitrat / productes carnis crus assecats 96% 95,20% 93,30%
Els incompliments detectats són deguts a una sobredosificació (dosi màxima de 150 mg/kg en
productes carnis no tractats per la calor i 250 mg/kg en productes carnis tradicionals curats en sec).
El valor màxim detectat en les mostres incorrectes ha estat de 372 mg/kg en una mostra d’un
producte carni cru curat assecat.
Les taxes de conformitat dels nitrits són molt elevades (del 98,6% l’any 2006 i del 100% els anys
2007 i 2008).

Taula 22. Taxa de conformitat per a nitrits en productes carnis crus assecats. SIVAC-IQSA. Període 2006-2008
Taxa de conformitat / any 2006 2007 2008
Total nitrits / productes carnis crus assecats 98,6% 100% 100%
Els incompliments detectats són deguts a una sobredosificació (dosi màxima de 150 mg/kg dosi
durant la fabricació en productes carnis no tractats per la calor i 250 mg/kg en productes carnis
tradicionals curats en sec).
Preparats de carn adobats
La taxa de conformitat dels nitrats en preparats de carn adobats són del 70%. La concentració
màxima detectada ha estat de 253 mg/kg. La taxa de conformitat de nitrits éss del 90%. La concentració
màxima detectada es de 169 mg/kg. La dosi màxima d’utilització és de 150 mg/kg de
nitrats i 150 mg/kg de nitrits.
Taula 23. Taxa de conformitat per a nitrats / nitrits en preparats de carn adobats PVSAC/SIVAC-IQSA. Període 2006-2008
Taxa de conformitat /any 2006 2007 2008
Total nitrats / preparats de carn adobats — 70% —
Total nitrits / preparats de carn adobats — 90% —
Productes carnis tractats per calor
La taxa de conformitat per nitrats de les mostres analitzades de productes carnis tractats per
calor són del 95% l’any 2007 i del 87,5% l’any 2008, i la taxa de conformitat per nitrits és del
100% per ambdós anys.
Taula 24. Taxa de conformitat per a nitrats i nitrits en productes carnis tractats per la calor. PVSAC/SIVAC-IQSA. Període
2006-2008
Taxa de conformitat /any 2006 2007 2008
Total nitrats / productes carnis tractats per la calor — 95% 87,5%
Total nitrits / productes carnis tractats per la calor — 100% 100%
Sulfits i diòxid de sofre (d’E-220 a E-228)
Els sulfits són compostos polivalents des del punt de vista tecnològic que s’apliquen a diferents
tipus d’aliments. Entre les funcions més rellevants, es troba la capacitat d’inhibició de l’enfosquiment
enzimàtic i no enzimàtic, el control i la inhibició del creixement microbià, la prevenció
de l’enranciment oxidatiu i la modificació de les propietats reològiques, és a dir, dels principis
físics del moviment dels fluids.
No hi ha evidències de risc per a la població quan s’utilitzen en les quantitats permeses; no
obstant això, s’ha demostrat l’existència de persones sensibles en les quals la ingesta de sulfits
provoca l’aparició d’asma i, a vegades, va acompanyada de reaccions al·lèrgiques.
49

50
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
S’ha determinat l’ús de sulfits i diòxid de sofre en productes i preparats carnis, productes de la
pesca que inclouen cefalòpodes, crustacis, fruita seca, condiments i espècies, vins i llegums
cuits i dessecats.
La taxa de conformitat global de les mostres analitzades per sulfits en el període 2006-2008 és
del 78,4% l’any 2006, del 89,3% l’any 2007 i del 88,4% l’any 2008.
Els incompliments detectats per sulfits corresponen al grup dels productes i preparats carnis,
productes de la pesca, vins i llegums cuits.
A la taula 25 mostra la taxa de conformitat dels grups d’aliments en què s’ha detectat algun
incompliment.
Taula 25. Taxa de conformitat de SO 2 per grup d’aliments. PVSAC/SIVAC-IQSA. Període 2006-2008
Grup d’aliments Additiu
Carns picades i preparats carnis
Productes carnis crus assecats
Crustacis
Vins
Llegums
SO 2
SO 2
SO 2
SO 2
Taxa de conformitat
Mostres / disconformitats
2006 2007 2008
80%
97,60%
80,50%
30/6
94%
52/3
39,30%
33/20
100%
19/0
10% (**)
(*) En cas de l’incompliment de la mostra de vi correspon a una irregularitat en l’etiquetatge.
(**) Llegums cuits (menjars preparats)
(***) Llegums dessecats
SO 2
10/9
42/1
84,30%
32/5
81,5%
76/14
—
100% (***)
6/0
67/13
75,50%
45/11
93,90%
66/4
90%
10/1 (*)
100% (***)
Tot seguit es presenten els resultats per productes i preparats carnis i productes de la pesca:
Sulfits en productes i preparats carnis
Els sulfits s’addicionen als productes carnis frescos, a més de, per la seva activitat microbiana,
pel seu efecte en l’estabilització del color.
Carns picades i preparats carnis no adobats
Les taxes de conformitat per sulfits de les mostres analitzades de carn picada i preparats carnis
es troben entre el 80% i el 97,6%.
10/0

Taula 26. Taxa de conformitat de SO 2 en carn picada i preparats de carn. PVSAC/SIVAC-IQSA. Període 2006-2008
Total sulfits / carn picada i preparats carnis 2006 2007 2008
Taxa de conformitat / any 80% 97,60% 80,50%
Mostres / disconformitats 30/6 42/1 67/13
• Carns picades
En carns picades no està permès l’ús de sulfits. El valor màxim detectat es de 447 mg/kg.
• Preparats carnis no adobats (botifarra fresca, hamburguesa, salsitxa fresca
La dosi màxima permesa en salsitxa fresca, llonganissa fresca i botifarra fresca és de
450 mg/kg. La normativa no especifica res per a hamburguesa, però sí per a burger
meat de 450 mg/kg.
La concentració màxima detectada en les mostres incorrectes és de 915 mg/kg.
Productes carnis crus assecats
En productes carnis crus assecats no està permès l’ús de sulfits.
Les taxes de conformitat per sulfits es troben entre el 75% i el 94%.
Taula 27. Taxa de conformitat de SO 2 en productes carnis crus assecats. PVSAC/SIVAC-IQSA. Període 2006-2008
Total sulfits / productes carnis crus assecats 2006 2007 2008
Taxa de conformitat / any 94% 84,3% 75,5%
Mostres / disconformitats 52/3 32/5 45/11
La concentració màxima detectada en mostres incorrectes és de 435 mg/kg.
Sulfits en productes de la pesca
La utilització de sulfits en crustacis està dirigida a la prevenció i el control de la melanosi. L’ús
està permès tant en crustacis com en cefalòpodes en unes condicions d’ús determinades.
Les taxes de conformitat per a sulfits en productes de la pesca és del 100% en cefalòpodes, i
entre el 39% i el 93,9% per a crustacis.
Taula 28. Taxa de conformitat de SO 2 en productes de la pesca cefalòpodes. PVSAC/SIVAC-IQSA. Període 2006-2008
Total sulfits / productes de la pesca cefalòpodes 2006 2007 2008
Taxa de conformitat / any 100% 100% 100%
Mostres / disconformitats 11/0 16/0 19/0
51

52
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Taula 29. Taxa de conformitat de SO 2 en productes de la pesca crustacis. PVSAC/SIVAC-IQSA. Període 2006-2008
Total sulfits / productes de la pesca crustacis 2006 2007 2008
Taxa de conformitat / any 39,3% 81,5% 93,90%
Mostres / disconformitats 33/20 76/14 66/4
En el grup dels crustacis, cal tenir en compte que l’any 2007 es va modificar el Reial decret
142/2004 53 pel qual fa a l’establiment de noves dosis màximes per a crustacis en funció de la
família i del nombre d’exemplars/kg. Aquest canvi normatiu ha repercutit en un increment de la
taxa de conformitat de les mostres l’any 2008 en el grup dels crustacis.
Àcid benzoic
Durant el període 2006-2008 se n’ha investigat la presència en productes àcids o lleugerament
àcids com salses, condiments i espècies, vins i productes de la pesca com cefalòpodes frescos
o en semiconserva.
La taxa de conformitat de les mostres analitzades durant el període 2006-2008 és del 100%
per als anys 2006 i 2008, i del 96,1% l’any 2007, en què es detecta una mostra no conforme en
productes de la pesca en semiconserva.
Àcid bòric
Se n’investiga la presència no autoritzada en productes de la pesca.
La taxa de conformitat durant el període 2006-2008 és del 100%.
L’àcid bòric en crustacis s’havia utilitzat per prevenir i controlar la melanosi dels crustacis. L’any
1982, l’Estat espanyol va restablir la prohibició absoluta d’usar-lo com a agent conservador en
crustacis mitjançant la Resolució de 27 de desembre de 1982. 54
Àcid sòrbic
Durant el període 2006-2008, s’ha analitzat l’ús d’aquest additiu en productes de la pesca, condiments
i espècies, salses i vins.
La taxa de conformitat de les mostres analitzades és del 100% els anys 2006 i 2007, i del 93,1
% l’any 2008.
Els incompliments detectats corresponen al grup dels vins. Els resultats disconformes han estat
deguts a la manca de declaració de l’additiu en l’etiqueta del producte.
53 Reial decret 1118/2007.
54 http://www.boe.es/boe/dias/1983/01/12/pdfs/A00745-00746.pdf

C) Altres additius
Fosfats i polifosfats (E-338 a 341, E-343, E-450 a E-452)
Els fosfats i els polifosfats s’apliquen com a reguladors del pH, com a segrestrants o com a
donadors de càrrega. En productes de la pesca, els fosfats alcalins ajuden a retenir l’aigua que
exuda en els cicles de congelació / descongelació i a incrementar el pes de les peces.
En els crustacis l’ús d’aquests additius només està permès en crustacis i mol·luscos sense
elaborar, congelats i ultracongelats a una dosi màxima de 5 g/kg, sols o en combinació fins a la
dosi màxima expressada en forma P 2 O 5 .
Totes les mostres es van considerar disconformes, ja que es tractava de crustacis venuts com a
frescos, i per tant no està autoritzat l’ús d’aquests additius en aquests productes.
D) Altres substàncies no permeses com a additius alimentaris
Butilparabèn
El parahidroxibenzoat de butil (butilparabèn) no està autoritzat com a additiu alimentari.
Durant els anys 2006 i 2007, s’ha investigat l’ús fraudulent de butilparabèn en mostres de salses
i vins.
La taxa de conformitat dels aliments investigats ha estat del 100% en les mostres de vins, que
només es van analitzar l’any 2006, i del 96,8% en les mostres de salsa, en què es va detectar
aquesta substància en una de les mostres analitzades l’any 2006.
Monòxid de carboni
Mitjançant el RASFF, s’ha tingut coneixement de notificacions relatives a la detecció de tonyina
(Thunnus sp.) importada de països tercers tractada amb monòxid de carboni. D’acord amb la
Directiva 95/2/CE, no s’autoritza l’ús del CO com a additiu per a productes alimentaris.
El monòxid de carboni s’utilitza en productes carnis i en peix per mantenir el color vermell del
múscul. En el cas de la tonyina, s’aconsegueix allargar l’aparença de peix fresc, i se n’emmascara
el deteriorament. En conseqüència, el possible risc d’una contaminació microbiològica
passa visualment inadvertit. En resum, suposa un engany al consumidor quant a la frescor del
producte.
La taxa de conformitat de totes les determinacions realitzades en productes de la pesca durant
el període 2006-2008 és del 100%.
53

54
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
5.3.4. Etiquetatge dels aliments a disposició del consumidor final
Control de l’etiquetatge, la presentació, la publicitat i la composició dels productes alimentaris
Agencia Catalana del Consum (ACC)
Aquesta activitat té com a objectiu comprovar, investigar i controlar l’adequació dels productes
alimentaris a les prescripcions establertes de composició i al compliment dels requisits d’etiquetatge.
En aquestes actuacions programades entre d’altres, es verifiquen que els productes alimentaris:
• S’adeqüin als reglaments i a les normes de qualitat que els regulen.
• Informin adequadament sobre la naturalesa, la identitat, la qualitat, la composició
(inclosos els additius) la quantitat, la durada, l’origen o la procedència i la fabricació
o l’obtenció.
• Informin positivament sobre les característiques de manera suficient i veraç.
Anualment, es defineixen les categories d’aliments que cal investigar i el nombre de mostres
que cal analitzar. A fi de realitzar aquesta selecció, es prioritzen els productes en què èprèviament s’hagi observat algun incompliment o bé els que hagin estat denunciats i les campanyes
específiques segons les recomanacions d’organismes oficials o per obtenir informació del mercat.
El nombre de mostres de productes alimentaris varia entre les 600 i les 400 a l’any. També
es recullen mostres d’additius de venda directa als consumidors finals com, per exemple, colorants
per verificar-ne l’adequació a la normativa així com la informació de l’etiquetatge.
Quan es detecten incompliments en matèria d’additius que puguin suposar un risc per a la salut
o la seguretat dels consumidors, es notifica a l’Agència de Protecció de la Salut.
5.4. SISTEMA COORDINAT D’INTERCANVI RÀPID D’INFORMACIÓ (SCIRI)
L’objectiu principal de la xarxa d’alerta alimentària és protegir els consumidors contra qualsevol
perill, real o potencial, que es derivi del consum de productes alimentaris a partir de l’intercanvi
ràpid d’informació entre els estats membres i la Comissió Europea.
Des de l’any 1978, a la Unió Europea hi ha un sistema d’alerta ràpida que va ser creat per comunicar
els riscos directes o indirectes per a la salut i la seguretat dels consumidors. A partir
de l’aprovació del Reglament (CE) núm. 178/2002, s’estableix un sistema d’alerta ràpida específica
per a productes alimentaris que inclou també els pinsos; aquest sistema europeu es
coneix amb el nom de Sistema d’alerta ràpida per a aliments i pinsos (RASFF), i inclou els estats
membres de la Unió, així com els països de l’Associació Europea de Lliure Comerç (EEE-AELC).
Els països tercers no formen part formal d’aquesta xarxa; tanmateix, la Comissió duu a terme
accions de comunicació als països que puguin estar afectats com a origen o destinació dels
productes, de manera que les autoritats puguin adoptar les mesures necessàries.
Dins de l’Estat espanyol, i integrats en el RASFF, hi ha dos sistemes d’alerta: el d’aliments de
consum humà, que gestiona el Ministeri de Sanitat i Consum a través de l’Agència Espanyola
de Seguretat Alimentària i Nutrició, i el d’aliments de consum animal, que gestiona el Ministeri
de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició és el punt de contacte del RASFF, i coordina
i centralitza la xarxa d’alerta alimentària interna estatal dels aliments destinats al consum
humà, anomenada Sistema coordinat d’intercanvi ràpid d’informació (SCIRI).
Es tracta d’un sistema de gestió d’informació i alertes basat en una xarxa de punts de contacte
en la qual participen el Ministeri de Sanitat i Consum i les autoritats competents en seguretat
dels productes alimentaris destinats a consum humà de les comunitats autònomes. El punt de
contacte a Catalunya és l’APS del Departament de Salut. Així mateix, són punts de contacte el
Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, el DAAM i les altres autoritats autonòmiques competents
en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, en cas que hi estigui relacionada la fase
primària de la cadena alimentària.
En el període 2006-2008 s’han gestionat per mitjà de l’SCIRI un total de 699 notificacions d’alerta,
de les quals 39 han estat relacionades amb additius alimentaris de productes comercialitzats
a Catalunya. A la taula 30 es presenten la distribució temporal i els motius.
Taula 30. Notificacions d’alerta relacionades amb additius alimentaris. SCIRI Espanya i Catalunya. Període 2006-2008
Any
2006
Nre. d’alertes
(SCIRI Espanya)
(*)
699
Nre. d’alertes relacionades amb additius (SCIRI Catalunya)(**)
Grup de perill
additius
14
2007 18
2008 7
Motiu
7 en sulfits
7 en monòxid de carboni (CO)
5 en monòxid de carboni (CO)
13 en altres additius
4 en additius no autoritzats
(3 en colorants, 1 en antioxidant)
3 en additius per sobre del límit permès
(2 en conservadors, 1 en antioxidants)
Font:(*) Memòria de l’AESAN de 2006 i memòria anual de l’SCIRI de 2007 i 2008 (AESAN).
(**) Dades de l’Agència de Protecció de la Salut.
55

56
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
6. Referències normatives
• Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002,
pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària, es crea
l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen els procediments relatius a la seguretat
alimentària.
• Reglament (CE) núm. 882/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004,
sobre els controls oficials efectuats per garantir la verificació del compliment de la legislació
en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels animals.
• Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de març de 2000, relativa a
l’aproximació de les legislacions dels estats membres en matèria d’etiquetatge, presentació i
publicitat dels productes alimentaris.
• Directiva 2003/89/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de novembre de 2003, que
modifica la Directiva 2000/13/CE referent a la indicació dels ingredients presents als aliments.
• Directiva 89/107/CE del Consell, de 21 de desembre de 1988, relativa a l’aproximació de les
legislacions dels estats membres sobre additius alimentaris autoritzats als productes alimentaris
destinats al consum humà.
• Directiva 94/35/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de juny de 1994, relativa als
edulcorants utilitzats als productes alimentaris.
• Directiva 94/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de juny de 1994, sobre els
colorants utilitzats als productes alimentaris.
• Directiva 95/2/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de febrer de 1995, relativa a
additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants.
• Directiva 2006/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, per la qual
es modifica la Directiva 95/2/CE relativa a additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants
i la Directiva 94/35/CE relativa als edulcorants utilitzats en els productes alimentaris.
• Reglament (CE) núm. 1333/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de
2008, sobre additius alimentaris
• Reglament (CE) núm. 1331/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de
2008, pel qual s’estableix un procediment d’autorització comú per als additius alimentaris, els
enzims i els aromes alimentaris.
• Reglament (UE) núm. 257/2010 de la Comissió, de 25 de març de 2010, pel qual s’estableix
un programa per a la revaluació d’additius alimentaris autoritzats de conformitat amb el Reglament
(CE) núm. 1333/2008 del Parlament Europeu i del Consell sobre additius alimentaris.
• Decisió 2005/402/CE de la Comissió, de 23 de maig de 2005, sobre les mesures d’emergència
relatives al xili i els seus productes derivats, cúrcuma i oli de palma.

• Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s’aprova la norma general d’etiquetatge,
presentació i publicitat dels productes alimentaris.
• Reial decret 2220/2004, de 26 de novembre, pel qual es modifica la norma general d’etiquetatge,
presentació i publicitat dels productes alimentaris, aprovada pel Reial decret 1334/1999,
de 31 de juliol.
• Reial decret 1111/1991, de 12 de juliol, pel qual es modifica la Reglamentació tecnicosanitària
d’additius alimentaris.
• Reial decret 2001/1995, de 7 de desembre, pel qual s’aprova la llista positiva d’additius colorants
autoritzats per a l’ús en l’elaboració de productes alimentaris així com les condicions d’ús.
• Reial decret 142/2002, d’1 de febrer, pel qual s’aprova la llista positiva d’additius diferents
dels colorants i edulcorants per ser usats en l’elaboració de productes alimentaris, així com
les condicions d’utilització.
• Reial decret 1118/2007, de 24 d’agost, pel qual es modifica el Reial decret 142/2002 d’1 de
febrer, pel qual s’aprova la llista positiva d’additius diferents dels colorants i edulcorants per
ser usats en l’elaboració de productes alimentaris, així com les condicions d’utilització.
• Reial decret 2001/1995, de 7 de desembre, pel qual s’aprova la llista positiva de colorants
autoritzats per a l’ús en l’elaboració de productes alimentaris, així com les condicions d’utilització.
• Llei 20/2002, de 5 de juliol, de seguretat alimentària. (DOGC, 17.7.2002).
57

58
VIGILÀNCIA I CONTROL
DELS ADDITIUS ALIMENTARIS
A CATALUNYA
Altres títols de la col·lecció “Vigilància i Control”
• La vigilància i el control plaguicides en productes alimentarisi
pinsos d’origen vegetal i animal a Catalunya
• La vigilància i el control dels subproductes animals no destinats
al consum humà (SANDACH) a Catalunya
• La vigilància i el control de les encefalopaties espongiformes
transmissibles a Catalunya
• La vigilància i el control del benestar animal a la cadena alimentària
a Catalunya
• Sistema coordinat de vigilància de la contaminació química de
les aigües de l’Ebre i dels aliments de la seva àrea d’influència
• Informe de les zoonosis transmeses pels aliments i de la
resistència antimicrobiana a Catalunya (2007)
• La vigilància i el control dels contaminants químics ambientals en
pinsos i aliments a Catalunya
• Sistema de vigilància i control dels organismes genèticament
modificats (OGM) a Catalunya
• La vigilància i el control de les micotoxines a Catalunya
Els podeu consultar a http://www.gencat.cat/salut/acsa
© Generalitat de Catalunya
Document elaborat per:
Agència Catalana del Consum
Agència de Salut Pública de Barcelona
Agència de Protecció de la Salut
Agència Catalana de Seguretat Alimentària
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Primera edició: Barcelona, octubre 2011
Assessorament lingüístic: Secció de Planificació Lingüística. Departament de Salut
Maquetador: Eines Gràfiques & PLV
ISSN: En tràmit
Document editat per: