4 VIGILÀNCIA I CONTROL DELS ADDITIUS ALIMENTARIS A CATALUNYA
1. Introducció Els <strong>additius</strong> <strong>alimentaris</strong> són substàncies que s’afegeixen intencionadament als aliments amb una finalitat tecnològica, però que no tenen el propòsit de variar-ne el valor nutritiu. El seu ús és facilitar la preparació, la conservació o l’emmagatzematge <strong>dels</strong> aliments, i compleixen diverses funcions útils en els aliments com ara modificar-ne les propietats organolèptiques, donar color o endolcir (colorants i edulcorants), preservar els aliments conservant-los durant més temps i protegint-los del deteriorament produït per microorganismes o processos d’oxidació (conservadors, antioxidants, segrestrants) o estabilitzar-ne l’aspecte i característiques físiques (estabilitzants, emulgents, espessidors, escumejants, gelificants). Algunes d’aquestes funcions són imprescindibles, ja que els aliments estan sotmesos a condicions ambientals que poden modificar-ne la composició original, com els canvis de temperatura, l’oxidació o l’exposició a microorganismes. Malgrat que l’ús s’associa amb la producció actual d’aliments, la realitat és que fa molts segles que s’utilitzen. Els egipcis feien servir colorants i aromes per potenciar l’atractiu d’alguns aliments i els romans usaven la salmorra (nitrat potàssic), les espècies i els colorants per conservar i millorar l’aparença <strong>dels</strong> aliments. Els <strong>additius</strong> <strong>alimentaris</strong> es classifiquen en funció de l’origen en naturals o sintètics, i segons la funció que realitzen en els aliments, en diferents classes funcionals: colorants, edulcorants, conservadors, antioxidants, acidulants, antiescumejants, potenciadors de gust, gelificants, humectants, espessidors. L’actual normativa comunitària que regula els <strong>additius</strong> <strong>alimentaris</strong>, el Reglament (CE) núm. 1333/2008, els defineix com tota substància que normalment no es consumeixi com a aliment en ella mateixa ni s’utilitzi com a ingredient característic <strong>dels</strong> aliments, independentment que tingui valor nutritiu o no, i que l’addició intencionada de la qual —amb un propòsit tecnològic— a un aliment durant la fabricació, la transformació, la preparació, el tractament, l’envasament, el transport o l’emmagatzematge, tingui per efecte o pugui esperar-se raonablement que tingui per efecte que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin directament o indirectament en un component de l’aliment. A la Unió Europea només es poden utilitzar els <strong>additius</strong> <strong>alimentaris</strong> que han estat autoritzats prèviament per a aquest ús. La <strong>vigilància</strong> i el <strong>control</strong> <strong>dels</strong> <strong>additius</strong> <strong>alimentaris</strong> comprèn tota una sèrie d’actuacions per tal de verificar que s’utilitzen en els productes d’acord amb les condicions previstes en la normativa.
Change language