vigilància i control dels additius alimentaris a catalunya - Saveva

3. Condicions per a la utilització
d’additius alimentaris
3.1. CRITERIS GENERALS
D’acord amb la Directiva 89/107/CEE i el Reglament (CE) núm. 1333/2008, un additiu només es
pot aprovar quan:
• Es pot demostrar una necessitat tecnològica suficient i l’objectiu pretès no es pot assolir
utilitzant altres mitjans tecnològics i econòmics.
• No suposa un risc per a la salut dels consumidors basant-se en les proves científiques
disponibles i en la concentració utilitzada.
• L’ús respon a una necessitat tecnològica.
• No indueix a error al consumidor.
· • Aporta un benefici al consumidor, ja sigui preservant la qualitat nutricional de l’aliment,
millorant-ne la conservació o les propietats organolèptiques, o ajudant en alguna etapa
del procés de fabricació de l’aliment.
Per determinar els possibles efectes perjudicials d’un additiu alimentari o dels seus derivats,
s’han de sotmetre a una avaluació de la seguretat. Tots els additius alimentaris s’han de mantenir
en una observació permanent i ser reavaluats sempre que sigui necessari, tenint en compte
les variacions en les condicions d’ús i la darrera informació científica disponible.
Els additius alimentaris han de respectar sempre els criteris de puresa aprovats.
L’aprovació d’un additiu ha de complir els requisits següents:
• Especificar els aliments als quals es poden incorporar així com les condicions d’aquesta
incorporació.
• Limitar-se a la dosi mínima necessària per assolir l’efecte desitjat.
• Tenir en compte qualsevol dosi diària admissible o dada equivalent establerta per a
l’additiu i l’aportació quotidiana probable de l’additiu en tots els productes alimentaris.
Tenint en compte els casos en què siguin consumits per grups especials.
En funció de la seva acció, s’estableixen una sèrie de categories d’additius alimentaris, anomenades
classes funcionals (per exemple colorant, conservador, antioxidant, espessidor,
edulcorant, corrector del pH, etc.) i relacionades a l’annex I de l’actual Reglament (CE) núm.
1333/2008. La inclusió dels additius alimentaris en alguna d’aquestes categories es fa d’acord
amb la funció principal a la qual s’associï aquella substància. No obstant això, la classificació
en una categoria particular no exclou la possibilitat que aquell additiu pugui estar autoritzat per
a altres funcions.
9