colonia textil text revisat[1]
colonia textil text revisat[1]
colonia textil text revisat[1]
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
QUEDEM? PER ANAR A LA COLÒNIA VIDAL AL<br />
BERGUEDÀ<br />
20 de març de 2010
Benvinguts al programa Quedem?<br />
Quedem? és un projecte de lleure que ofereix, de manera gratuïta, una gran varietat<br />
d’activitats perquè totes les persones de la societat catalana, sense que importi la seva<br />
procedència, puguin conèixer-se i relacionar-se, alhora que participen d’activitats que,<br />
com a ciutadans de Catalunya, tenen al seu abast.<br />
Pots informar-te del funcionament de les properes activitats programades a<br />
www.quedem.omnium.cat o bé trucant al telèfon del Quedem?, el 93 872 63 21, de 9<br />
a 14 h.<br />
Coneixem una colònia tèxtil: La colònia Vidal de Puig Reig<br />
Aquest cop anem al Berguedà! Juntament amb un grup de persones de Berga i rodalies<br />
visitarem la Colònia Vidal, una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu<br />
Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar<br />
la seva aigua com a font d'energia. Podrem conèixer com era la vida a les colònies i en<br />
acabar conversar legats de l’experiència.<br />
Dissabte 20 de març a les 9,00 h<br />
Durada aproximada: 5 hores.<br />
Lloc de trobada: Pl. Espanya. Davant de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa<br />
Monitor: Salvador
Les colònies<br />
Les colònies són uns assentaments autosuficients que es van crear durant una època a<br />
Catalunya. Generalment eren del sector tèxtil i estaven sempre ubicats al costat d’un riu, del<br />
qual n’aprofitaven la corrent per fer anar una central i generar electricitat, amb la qual feien<br />
funcionar les màquines (els telers en el cas del tèxtil) i donaven llum a tota la colònia.<br />
Les colònies constaven d’una fàbrica, unes cases a les quals hi vivien els treballadors, i serveis<br />
com ara una botiga, una barberia, un bar, una escola, una església, diversos horts i safareigs,<br />
dutxes públiques i, en alguns casos, també posaven a disposició dels treballadors un tros de<br />
terra per cultivar i un lloc per guardar el bestiar.<br />
A tot Catalunya es comptabilitzen un centenar d’aquestes colònies.<br />
La Colònia Vidal<br />
La Colònia Vidal va ser fundada per Nacho<br />
Vidal i Benet. L’any 1882, la família Vidal va<br />
comprar els terrenys necessaris per a la<br />
construcció de la colònia, que es va acabar<br />
l’any 1900.<br />
La colònia va entrar en funcionament el 1901 i<br />
va estar en actiu 80 anys, fins el 1980, any en<br />
què, a causa de les crisis que va patir el sector<br />
tèxtil, aquestes colònies es van veure<br />
obligades a tancar les seves portes.<br />
Fotografia aèria de la Colònia Vidal<br />
Situació geogràfica<br />
Gairebé totes les colònies tèxtils es construïen al costat<br />
d'un riu per aprofitar-ne la corrent i generar energia<br />
hidràulica. La Colònia Vidal està construïda al costat del<br />
Llobregat, considerat el riu més “treballador” del món<br />
perquè a les seves voreres s'hi concentren moltes colònies.<br />
Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del<br />
Berguedà, tot i que està situat entre Puig-reig i Navas.<br />
Fotografia de la resclosa de la Colònia Vidal, de 17 metres d’alçada)<br />
La vida a la colònia<br />
Al principi, quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren<br />
extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i botigues als<br />
seus treballadors. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra<br />
els propietaris.
Més endavant, l’any 1880, els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis<br />
relacionats amb la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura. Els propietaris sovint<br />
comptaven amb grans torres. Però no va ser fins al segle XX que els treballadors van començar<br />
a viure amb menys conflictivitat i van començar a mostrar el seu agraïment als seus amos.<br />
L'edifici de la Fundació Vidal es va construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la<br />
sala de jocs, l'escola i una zona esportiva.<br />
Malgrat aquesta millora dels serveis, els amos continuaven sent molt estrictes quan a la feina:<br />
els empleats treballaven moltes hores, també els dissabtes. Si algú arribava tard a treballar li<br />
podien assignar una feina més precària; a més, si els retards es produïen amb molta freqüència<br />
el podien arribar a despatxar. Si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar, no<br />
cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i<br />
habitatge), havien de treballar tots els membres d'una família a partir dels 10 anys, ja que els<br />
seus sous eren molt pobres. Fins a aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la colònia. L'any<br />
1905 els sous setmanals de les colònies de Puig-reig eren els següents:<br />
* Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.<br />
* Les dones, 15 pessetes.<br />
* I els nens, 9 pessetes.<br />
Per norma general, els treballadors no tenien gaire temps lliure, tret del diumenge, l’únic dia<br />
de festa. Això no obstant, els diumenges havien d'anar a missa obligatòriament, perquè els<br />
amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els<br />
podien canviar la casa per una altra de pitjor; i si no hi anaven mai, els podien expulsar de la<br />
colònia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni de safareigs propis, sinó que eren comunitaris.<br />
La fàbrica<br />
A l’interior de la fàbrica hi havia els teixidors, els encarregats de fer anar els telers. Quan un<br />
treballador entrava a treballar a la fàbrica com a teixidor, passava els primers dies<br />
d’aprenentatge al costat d’una teixidora experta. Durant aquest temps, era el propi aprenent<br />
qui havia de pagar de la seva butxaca el procés d’aprenentatge de l’ofici. Un cop havia après a<br />
fer anar el teler, l’aprenent era responsable d’una màquina durant un llarg període de temps,<br />
durant el qual anava agafant experiència. Posteriorment se li assignava un altre teler.<br />
El contramestre, l’encarregat d’arreglar els telers en cas d’avaria. Quan el teler no funcionava,<br />
les teixidores s’havien de dirigir al contramestre. També hi havia les nuadores, les<br />
encarregades de la laboriosa feina d’empalmar el plegador de fil que s’acabava amb el nou.<br />
Al principi, les nuadores lligaven els fils a mà, un per un, feina que posteriorment es va<br />
començar a fer amb maquines (maquines de nuar).<br />
En una altra part de la fàbrica hi havia l’ordidor, l’encarregat de reomplir els plegadors de<br />
l’ordit que posteriorment es teixiria al teler.<br />
El teler<br />
Els telers eren propulsats a través d’uns grans eixos que giraven al sostre de la fàbrica i a través<br />
d’unes corretges i un embragatge que donaven força al teler.
Per poder fer la roba, el teler necessita un plegador de fils anomenat ordit (que sol estar<br />
format per centenars o milers de fils) i una trama, que és un fil que passava de banda a banda<br />
de l’ordit per una obertura dels fils anomenada calada.<br />
El que permetia aquesta obertura de l’ordit eren uns aparells anomenats pintes, encarregats<br />
de separar l’ordit segons el dibuix o mostra.<br />
La trama passava per mitjà d’una llançadora, un artefacte que anava d’una banda a l’altra de<br />
teler a gran velocitat, propulsat per una fusta.<br />
Un cop la llançadora havia fet el seu cicle i sortia de la calada, un aparell anomenat batant<br />
s’encarregava de premsar la passada de trama mentre s’obria de nou la calada per a la propera<br />
passada. Cadascun d’aquests recorreguts fets per la calada s’anomenava passada, i encara<br />
avui, la velocitat dels telers es mesura en passades per minut.<br />
(Actualment, un teler modern pot fer al voltant de 700 o 800 passades per minut. Els telers de<br />
l’època en feien només al voltant de 60).<br />
En alguns casos, la llançadora s’escapava del teler,<br />
la qual cosa podia provocar el trencament dels fils<br />
de la calada. L’esmolada punxa metàl·lica que<br />
tenia a tots dos extrems la convertia en un<br />
objecte molt perillós. Sovint deixava marques a la<br />
paret. A moltes fàbriques antigues encara es<br />
poden apreciar aquests cops. No cal dir el perill<br />
que representava ensopegar amb una d’aquestes<br />
llançadores.<br />
L<br />
Llançadora amb la bitlla de fil a dins<br />
Alguns dels treballadors de les fàbriques van aprofitar el bon moment que vivia el sector a<br />
mitjans del segle passat, van sortir de la fàbrica i es van aventurar a muntar la seva pròpia<br />
empresa. Això va fer que Catalunya s’omplís d’aquestes petites i mitjanes empreses familiars.<br />
Però els temps difícils estaven a punt d’arribar: la crisi que va tenir lloc entre l’any 1985 i l’any<br />
1990 va començar a afectar aquests empresaris i els va obligar a tancar o a fer feines molt<br />
especials i especifiques dins del sector per poder mantenir-se.<br />
L'ELIONOR<br />
L'Elionor tenia<br />
catorze anys i tres hores<br />
quan va posar-se a treballar.<br />
Aquestes coses queden<br />
enregistrades a la sang per sempre.<br />
Duia trenes encara<br />
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".<br />
La gent se l'estimava,<br />
l’Elionor, tan tendra,<br />
i ella cantava mentre<br />
feia córrer l'escombra.<br />
Els anys, però, a dins la fàbrica<br />
es dilueixen en l'opaca<br />
grisor de les finestres,<br />
i al cap de poc l'Elionor no hauria<br />
pas sabut dir d'on li venien<br />
les ganes de plorar<br />
ni aquella irreprimible<br />
sensació de solitud.<br />
Les dones deien que el que li passava<br />
era que es feia gran i que aquells mals<br />
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia<br />
predicció de les dones,<br />
va créixer, es va casar i va tenir fills.<br />
El gran, que era una noia,<br />
feia tot just tres hores<br />
que havia complert els catorze anys<br />
quan va posar-se a treballar.<br />
Encara duia trenes<br />
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".<br />
Aquest és un poema de Miquel Martí i Pol, extret del llibre La fàbrica (1972), inspirat en les<br />
experiències que va viure en una fàbrica tèxtil.<br />
Martí i Pol va néixer a Roda de Ter el 19 de març de 1929. Amb només 14 anys va començar a<br />
treballar a les oficines de la fàbrica tèxtil Tecla Sala.