Descarregar el contingut de la conferència - Fundació Gala ...

Text de la conferència “La història d’un quadre. Depart. Homenatge al Noticiari Fox” a
adquisició de la Fundació Gala-Salvador Dalí, a càrrec de la coordinadora del Centre
d’Estudis Dalinians (CED) Carme Ruiz.
Teatre-Museu Dalí, Sala de la Cúpula, 27 de setembre de 2012.
La Fundació Gala-Salvador Dalí té l’oportunitat, gràcies a la generositat d’un
col·leccionista privat, de comptar en una de les sales del nostre Teatre-Museu,
habilitada per l’ocasió, amb una obra molt interessant, Depart. “Homenatge al Noticiari
Fox” (núm. cat. 154) pintada el 1926. Se’ns presentava doncs l’oportunitat d’exposar
aquesta peça tot relacionant-la amb altres obres de la nostra col·lecció. Amb el
Departament de Conservació i Restauració de la Fundació i els nostre col·laboradors
habituals, el dissenyador Pep Canaleta (3carme33) i el grafista Àlex Gifreu, hem
preparat aquesta exposició que vol remarcar la relació de Dalí amb la Barcelona dels
anys 20.
Dalí-Barcelona.
No podem oblidar que els èxits inicials en la trajectòria del pintor tenen lloc a la ciutat
Comtal: les exposicions a les Galeries Dalmau i la Sala Parés, tant les individuals com
les col·lectives; les seves col·laboracions en la premsa escrita catalana; o les seves
conferències que mai no passaran inadvertides.
Si ens fixem en els anys en què aquesta relació és important, veurem que l’any 1926
destaca per sobre els altres. Què fa Dalí durant aquest any?
Recordem que el pintor tot just té 22 anys i viatja a París per primer cop. És l’any que
l'expulsen de la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid; l'any que
s'intensifica la relació amb el poeta Federico García Lorca, que visita per segon cop el
nostre pintor a Cadaqués. Finalment, és l'any que Dalí prepara la seva segona
exposició individual a les Galeries Dalmau, de Barcelona.
Hem dit que l'artista viatja a París, però també se'n va a Brussel·les, acompanyat de la
seva germana i la seva tia. Quan és a França, el pintor Manuel Angeles Ortiz –al qual
coneix a través de García Lorca– li presenta Picasso; i, en companyia de Luis Buñuel,
Dalí es dedica a veure galeries d'art, participa a les tertúlies que els pintors espanyols
fan al Cafè de la Rotonde i, de passada, visita El Louvre, Versailles i la casa estudi del
pintor Millet, a Fontainebleau.
Dalí, des del 1922, està estudiant a l’Academia de San Fernando de Madrid. Ara bé,
l'artista no va passar el curs corresponent als anys 1925/1926. El motiu? Es va negar a
ser examinat de l’assignatura Teoria de les Belles Arts, perquè va considerar que el
tribunal que l’havia d’avaluar era incompetent per valorar els seus coneixements. Les
conseqüències d’aquest fet són prou conegudes: el Consell de Disciplina del centre es
va reunir el 20 de juny i, a través d'un decret del rei, va expulsar Dalí per sempre de
l'Escola de Belles Arts.
1

Els resultats del pas de Dalí per l'Escola, però, no van ser negatius, com tampoc no ho
va ser la seva estada a la capital. Ho demostren tant les activitats que hi va dur a
terme, com l'obra produïda durant aquest període. Cal remarcar, però, que Dalí va fer
aquesta immersió madrilenya sense abandonar mai les relacions amb la seva terra. En
són bons exemples les nombroses actuacions que va fer a Catalunya. I és aquí on
volem fixar la nostra atenció.
Barcelona
Com hem dit fa un moment, els èxits inicials del pintor tenen lloc a Barcelona: les dues
exposicions individuals celebrades a les Dalmau, la seva participació als diversos Salons
de Tardor -organitzats per la Sala Parés-, i la seva contribució en la vida cultural de la
ciutat. De fet entre 1925 i 1930, aproximadament, va fer nombroses visites a la ciutat,
moltes de les quals estan ben documentades 1 . I no oblidem que, a partir del retorn de
Dalí a l’estat espanyol l’any 1948, la ciutat de Barcelona és visitada sovint pel pintor.
Un bon exemple d’això el tenim en la pel·lícula de Josep Gaspar, “Gent i paisatge a
Catalunya” de 1926 en què Barcelona és la protagonista. Al film, en un moment
determinat, s'hi veuen imatges de l’Ateneu Barcelonès on Salvador Dalí apareix xerrant
amb els intel·lectuals que sovintejaven aquesta institució: els escriptors Josep Maria de
Segarra i Alexandre Plana, artistes com Ricard Campmany… i un personatge, Josep
Dalmau, que serà molt important en la trajectòria del pintor. El film va ser restaurat
per la Filmoteca de Catalunya el 1991 i forma part del seu fons 2 .
El pintor, amb 17 anys, freqüentava sovint les galeries d’art barcelonines, sobretot la
Dalmau, i anava a les Galeries Laietanes a comprar revistes d’avantguarda. També
solia passar-se molta estona regirant els prestatges o llegint llibres d’art a la llibreria
Verdaguer de la Rambla, propietat del seu oncle Anselm Domènech 3 .
La primera incursió pública de Dalí en la vida cultural barcelonina data de 1922, quan
any participa en el “Concurs-exposició d’obres d’art originals d’estudiants”, exposició
promoguda per l’Associació Catalana d’Estudiants, que se celebra a les Galeries
Dalmau. El pintor hi presenta 7 peces, i davant la seva sorpresa, rep el premi del
Rector de la Universitat per l’obra titulada Mercat (núm. cat. 359). 4
Abans de continuar, però, ens sembla interessant aturar-nos en la figura de Josep
Dalmau: no només per la importància en la biografia de Dalí, sinó pel seu paper
destacat en la introducció de les avantguardes en el nostre país.
1 Minguet, Joan M., “Los indicios de Barcelona en la obra de Dalí”, Barcelona Metropolis
Mediterrània, núm. 63, hivern-primavera, 2004, Barcelona, p. 27.
2 [http://www.filmoteca.cat/web/arxiu-filmic/la-colleccio/fons-i-colleccions]
3 Aisa, Ferran, Vidal, Mei, Joan Salvat-Papasseit : 1894-1924, Base, Barcelona, 2010, p. 347.
4 “Exposició d’obres d’art organitzada per l’Associació Catalana d’Estudiants”, Catalunya Gràfica,
10 de febrer de 1922, Barcelona.

Josep Dalmau
Josep Dalmau, nascut el 1867, era de Manresa. Enquadernador d'ofici, de jove es va
dedicar a la pintura. El 1884 es va instal·lar a Barcelona on va ser deixeble del pintor
modernista Joan Brull. Habitual dels Quatre Gats, Dalmau es va traslladar a París on va
viure durant sis anys. En tornar a Barcelona, el 1906, va fundar una galeria d’art al
carrer del Pi, que més tard va passar al de la Porta Ferrissa i, després, al Passeig de
Gràcia, on va romandre des de 1923 a 1930, any en què va clausurar-la per fer-se
càrrec de la direcció artística de la Llibreria Catalònia 5 . El marxant va morir a Barcelona
en plena Guerra Civil.
La importància de Josep Dalmau rau en ser el marxant que promou i introdueix
l’Avantguarda a Barcelona. La seva activitat, amb l’art d’Avantguarda i la modernitat,
es va desenvolupar en quatre àrees complementàries:
Primera: La importació d’exposicions d’art estranger i promoció de l’Avantguarda, ja fos
internacional o catalana. Això possibilitarà que artistes com Hans Arp, George Braque,
Marcel Duchamp, Francis Picabia o Rafael Barradas exposin a Barcelona.
Segona: La promoció de l’art innovador local i de les noves fornades d'autors, com
Àngel Planells, Joan Sandalinas, Joan Miró o Salvador Dalí.
Tercera: El suport a experiències editorials vinculades a l’Avantguarda, com les revistes
“Trossos”, dirigida per Josep Maria Junoy, i “391”, la revista dadaista de Francis
Picabia.
Quarta: L’intent de projecció de l’art català a l’exterior, com el cas de Joan Miró 6 .
Tenint en compte el que acabem de dir, no ens ha d’estranyar que Josep Dalmau
oferís Dalí la seva galeria per presentar-se al públic barceloní. Gràcies a això, la
primera exposició individual del figuerenc es va presentar del 14 al 27 de novembre de
1925.
La primera exposició individual a can Dalmau.
Aquesta mostra va ser aplaudida per la majoria de la intel·lectualitat a la premsa de
Barcelona; el mateix va passar a Figueres, amb l’excepció dels sectors més retrògrads
de la capital de l’Alt Empordà. Aquests no veien amb bons ulls l’evolució artística del
jove cap a tendències modernes i innovadores, i tampoc no creien que la seva
producció tingués valors estètics o culturals 7 .
La primera exposició a les Dalmau incloïa cinc dibuixos i disset olis. Les peces estaven
molt relacionades amb el món familiar del pintor: hi havia retrats del seu pare, de la
seva germana i d’alguns amics del notari, a part d'elements paisatgístics, temes molt
5 [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0021331&BATE=Josep%2520Dalmau%25
20i%2520Rafel]
6 Avantguardes a Catalunya, Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 151
7 Roig, Sebastià, “El noi Dalí ja era polèmic”, Diari de Girona, 6 febrer 2011.
3

habituals en els seus anys de formació mentre busca el que serà el seu llenguatge
personal: la superposició de capes d’influències, els girs bruscs d’orientació estilística,
les novetats formals o en l’evolució de formes i colors 8 . Entre elles volem destacar
Venus i un mariner. (Homenatge a Salvat-Papasseit) (núm. cat. 151) de 1925.
El camí cap a la segona individual.
Al llarg de 1926, Dalí continua amb la recerca del seu camí, del seu estil podríem dir.
Aquest camí comença a agafar volada precisament aquest any en què pinta, l’obra que
ens ha reunit avui: Depart. “Homenatge al Noticiari Fox”.
Des del punt de vista pictòric, el Dalí de 1926 es caracteritza per les influències que
rep de la pintura metafísica italiana, amb Giorgio de Chirico al capdavant. També
perquè decideix abraçar l'estètica més recent de Picasso, arran de la visita que li fa
aquell març. Tampoc podem obviar la relació personal que manté amb el poeta
Federico García Lorca expressada en l’epistolari que mantenen i els escrits del pintor,
sobretot a partir de 1927.
La presència de Picasso se’ns fa molt evident a la vista l’obra Natura morta amb cap de
guix de 1925, localitzada al Museum of Modern Art de Nova York. En aquest oli caldrà
que ens fixem en el cap de guix i els membres separats del cos, sobretot si
contemplem algunes de les obres de la seva segona individual de Dalí a les Dalmau, on
ens sorprendran els caps i/o membres tallats, que ens revelen la presència de restes
del neoclassicisme i de la influencia del pintor malagueny.
La segona exposició individual a can Dalmau.
Si en la primera mostra, com hem dit, les obres estaven relacionades amb un món
familiar per al pintor, a partir d'ara Dalí comença la seva cursa imparable per trobar
una veu pròpia i inconfusible. Un objectiu que acabarà assolint en poc temps.
En la segona exposició individual, Dalí mostra vint-i-tres pintures i set dibuixos. En
algunes obres hi veiem la petja que va deixar en el pintor la visita que li va fer a
Picasso, la primavera d’aquest any. Durant aquesta època, les reproduccions dels
quadres en les revistes que llegia –com Valori Plastici i, sobretot, L’Esprit nouveau–,
van ser determinants per a la seva formació i per a l’evolució del seu estil 9 . Aquestes
lectures li van proporcionar una nova visió, un nou camí a seguir, que dotaria de
contingut la seva producció pictòrica a partir d’aquest moment.
Un exemple d'això el trobem en el text “Vers une architecture”, de Le Corbusier, inclòs
dins L’Esprit Nouveau, on la fotografia d’una fàbrica nordamericana ens recorda un
8 Exemples d’aquestes obres són: Venus i un mariner (Homenatge a Salvat Papasseit) (catàleg
raonat (cat. núm. 151); Pierrot tocant la guitarra (Pintura cubista) (cat. núm. 165); Natura
morta (Pintura cubista) i Sifó i ampolleta de rhum (Pintura cubista) (cat. núm. 136) totes elles
de 1925, excepte les dues últimes que són de 1924.
9 Fanés, Fèlix, “La primera imatge. Dalí davant la crítica: 1919-1929”. A: Dalí, els anys joves :
1918-1930, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Fundació Gala-Salvador Dalí,
Barcelona, Figueres, 1995, p. 108.

detall de l’obra Natura morta. “Invitació a la son” (núm. cat. 172). O la imatge d’un
avió, també inclosa en l’especial que acabem de citar, i que Dalí fa aparèixer també a
Invitació a la son o a Depart.
Veiem, doncs, que en algunes d’aquestes peces hi reconeixem els ecos picassians i
metafísics. Són obres que podríem considerar com a protosurrealistes. En elles,
apareixen elements del cos humà fora de context, com caps i mans tallades; figures
desmembrades; artèries i venes del sistema circulatori i una mena d’aparells que, a
mida que avancem amb el temps, adquiriran una importància major. Aquests
components que acabem de citar els trobem en obres com: Composició amb tres
figures. Acadèmia neocubista (cat. núm. 171), Natura morta. “Invitació a la son”, Taula
davant el mar (cat. núm. 187), Natura morta al clar de lluna (cat. núm. 196), Natura
morta al clar de lluna malva (cat. núm. 186) i, evidentment, a Depart. “Homenatge al
Noticiari Fox”, totes elles de 1926.
També trobarem elements de la “nova vida moderna”, que es propugnava des de
L’Esprit Nouveau, en l'obra pictòrica de Dalí i en els seus escrits, com per exemple el
“Sant Sebastià”. Aquests elements són els esports i la vida a l’aire lliure, les màquines
(amb els automòbils i els avions com a protagonistes), i la nova arquitectura 10 . Altres
obres de l’any 1926, però, encara no abandonen el “classicisme”, d'on provenen com
Venus i cupidells (núm. cat. 161), els retrats de la seva germana Anna Maria (núms.
cat. 177, 179 o 181) o la Cistella de pa (núm. cat. 176).
Depart. “Homenatge al Noticiari Fox”
Es tracta d’un oli sobre fusta, del 1926, on d’entrada s’hi observa el retrat d’un
personatge femení en un paisatge marítim. En primer pla trobem asseguda una figura
femenina quasi nua; a la seva falda, també assegut, hi ha un nen vestit de marineret o
bé un mariner empetitit: el noiet sosté una barra per mesurar (no sabem el què) i
fuma en pipa. En segon terme, a l’alçada de la cara de la dona, hi flota el rostre d’un
mariner, ara adult, que li besa els llavis, com si d’una doble imatge es tractés. Al fons,
el mar, amb un vaixell engalanat amb diverses banderes i fumejant. A l’horitzó hi
divisem un veler.
Queda clar que es tracta d’una pintura marinera, però que difereix molt dels paisatges
mariners del Dalí primerenc, on Cadaqués i les seves platges en són protagonistes.
¿Què pinta, doncs, en aquesta ocasió?
Barcelona com a tema pictòric
Per contestar aquesta pregunta, haurem de revisar un dels moviments avantguardistes
de principis de segle XX: el vibracionisme. El vibracionisme va néixer el 1917 a
Barcelona i es caracteritzava per expressar la vitalitat, el dinamisme de la vida a través
de la representació d’escenes del carrer, del port o del món del circ.
10 Lahuerta, Juan José (ed.), Dalí, Lorca y la Residencia de Estudiantes, Sociedad Estatal de
Conmemoraciones Culturales, Madrid, 2010, p. 146-147.
5

Rafael Barradas, Joaquim Torres García i Joan Salvat-Papasseit van ser els artistes que
més van contribuir a difondre aquest corrent pictòric. L’espai natural del vibracionisme,
a part de revistes minoritàries i els llibres il·lustrats, va ser les galeries d’art. La primera
mostra vibracionista barcelonina va tenir lloc a les Galeries Dalmau, el desembre del
1917, on Torres Garcia i Barradas van celebrar una exposició plegats; l’any 1918 se'n
van fer dues més a la Sala Reig i a les Galeries Laietanes. El crític Josep Francesc
Ràfols va batejar els dos artistes com els pintors de la ciutat 11 .
No ens ha d’estranyar gens que Dalí estigués al corrent d’aquest nou “isme” i s’hi
interesés. Barradas i Dalí havien coincidit com a estadants a la Residencia de
Estudiantes, de Madrid, i ambdòs sovintejaven la tertúlia del Cafè Oriente de la capital.
Malgrat això, cal dir que la influència de Barradas en l’obra del nostre pintor vé de més
lluny. Una bona mostra és el programa de les Fires de Figueres de 1922 o l'obra
Autoretrat amb l’Humanité (núm. cat. 113) de 1923 12 .
Barcelona, com veiem, interessa Dalí de la mateixa manera que interessava Torres
Garcia o Barradas: serveix de tema i d'escenari de les seves obres. Ho deduïm per
Depart i per altres peces realitzades en aquests moments, on el món urbà, o més ben
dit el portuari, n’és un dels referents. Aquestes obres ens aporten la visió daliniana del
port i d'alguns dels seus personatges habituals: els mariners i les senyores de mala
vida.
Aquesta temàtica és present en obres com Venus i mariner (Homenatge a Salvat
Papasseit), Depart, i un tercer oli, potser inacabat, Venus i mariner (núm. cat. 164).
Continguts similars apareixen en una sèrie de dibuixos, com els que hem reunit en
l’exposició:
-Sense títol. Mariners (A Nestor), 1925. Donació dels Amics dels Museus Dalí a la
Fundació Dalí el 1996.
-Sense títol. Dos mariners , c. 1925.
-Sense títol. Composició amb mariner, c. 1925.
-Sense títol. Mariner besant una jove, 1926.
-Sense títol. Mariners, c. 1925.
La mostra es complementa amb una fotografia actual en què veiem Dalí al seu taller,
datada el 1926.
L'existència d'aquestes obres ens permet valorar l'interès de Dalí, a mitjans dels anys
vint, en el tema de la interacció emocional i carnal entre les dones (que podem
relacionar amb la deessa Venus) i els mariners (figura romàntica de vida erràtica). Des
d'un punt de vista estètic, aquestes peces plasmen un diàleg a diferents nivells entre la
11 [http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b
0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef
2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=8ec1110e279d7210
VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES]
12 Fanés, Fèlix, Salvador Dalí, la construcción de la imagen : 1925-1930, Electa, Madrid, 1999,
p. 24.

tradició i la modernitat, el neoclassicisme i l'avantguarda, al temps que reflecteixen
escenes i figures quotidianes del port barceloní.
El port de Barcelona
¿Per què podem assegurar que el port de Barcelona apareix en aquests treballs?
Perquè els seus protagonistes, les prostitutes i els mariners, són un dels motius més
tòpics de la literatura canalla, molt popular a la Catalunya dels anys 20. El Barri Xino
barceloní havia estat convertit per novel·listes catalans i estrangers en l'escenari per
excel·lència de la novel·la de baixos fons. És el cas de Paul Morand 13 o Francis Carco 14 ,
autors de novel·les de títols tan suggerents com La nuit catalane, Filles d’amour et
ports d’Europe. Els autors del país tampoc es van quedar enrere i la literatura popular
del moment, molt sovint quasi pornogràfica, situava la seva acció en el barri Xino i els
ambients portuaris de la ciutat.
Així ho reflecteixen la coberta i les il·lustracions de Carne Cruda. La verdad sobre el
barrio chino de Francisco Oliva, amb il·lustracions de Ricard Opisso, o La rossa de mal
pel, escrita per Josep Maria Francés. Aquests llibres, malgrat ser lleugerament
posteriors a les pintures de Dalí, revelen l’ambient en què es basen les obres del
pintor 15 .
A tot això, cal afegir-hi la postal que Dalí envia a Pepín Bello, el 19 d’abril de 1925, on
li explica les nits que ha passat a Barcelona amb Federico García Lorca. Dalí escriu:
"Pepín: Gentes de todos los paises-- Jazzes formidables-- Dancincs hasta las 8 i media
de la mañana. En el puerto marineros borratchos cantan canciones tabernarias.
Federico muriéndose de miedo en las grutas mágicas del Paralelo y recordándote
continuamente... " 16 . És una demostració que el pintor coneixia el Barri Xino barceloní.
Les Venus i mariner de Dalí.
En les pintures portuàries de Dalí, hi podem destacar la juxtaposició de trets clàssics i
cubistes, que reflecteixen un equilibri difícil entre les influències noucentistes i
avantguardistes. En els quadres es barregen amb naturalitat els plànols llisos i
abstractes de l'últim cubisme amb les representacions neoclàssiques: el mariner de
Venus i un mariner és una silueta llisa i espectral, mentre que a Homenatge al Noticiari
Fox el canvi de proporcions, la figura doble del mariner i els perfils superposats dels
dos caps introdueixen una dimensió d’aires futuristes.
Salvat-Papasseit
El primer Venus i mariner està dedicat a Salvat-Papasseit, mort el 1924. En parlar del
vibracionisme, ja l'hem esmentat. En el seu primer llibre, Poemes en ondes hertzianes,
(coberta il·lustrada per Torres Garcia), Papasseit deixa ben clar la fascinació que sent
13
[http://www.academie-francaise.fr/les-immortels/paul-morand?fauteuil=11&election=24-10-
1968]
14 [http://fr.wikipedia.org/wiki/Francis_Carco]
15 Lahuerta, Juan José (ed.), op. cit, p. 150
16 Santos Torroella, Rafael, Dalí residente, Residencia de Estudiantes - CSIC, Madrid, 1992, p.
76.
7

per Marinetti, els futuristes italians i, sobretot, per Apollinaire. El poeta català combina
l'admiració pel món "futur" de la màquina amb els paisatges visuals i socials del seu
barri, la Barceloneta.
El 1925, els artistes i intel·lectuals informats de Barcelona coneixien l'obra de Salvat-
Papasseit; sabien prou bé que els viatges, els vaixells i els mariners formaven part del
vessant més romàntic que conreava el poeta. Els ports, amb les seves màquines, el
seu enrenou industrial o el seu dinamisme corresponien, en canvi, a la seva dimensió
més moderna o futurista.
Salvat va escriure un llibre, potser el millor dels seus poemaris, en el qual fon ambdues
vessants: La rosa als llavis, una cançó d'amor protagonitzada precisament per un
mariner, que bé podria ser el punt d'arrencada de la tela de Dalí 17 .
Fixem-nos en una carta que l’artista escriu a Benjamin Palencia, el 1925, on s’observa
un cal·ligrama construït a partir d'un text papasseitià, situat entre el perfil d’uns
mariners i uns cossos femenins fragmentats. Dalí hi escriu: “Melocoton de Goliat,
NOTRE DAME DE LA GARDE PRIES POUR NOUS”, fragments d'un cal·ligrama de
Salvat. D'aquí podem deduir que, en algunes pintures i dibuixos d’aquest moment, Dalí
va prendre com a referència l'obra del poeta i l'escenari del port de Barcelona 18 .
Malgrat exhibir aquestes influències, totes aquestes peces que venim comentant,
almenys des d'una perspectiva d'estricta composició pictòrica, no s'allunyen massa
d'algunes de les immediatament coetànies del propi artista. A Depart. “Homenatge al
Noticiari Fox” hi ha una finestra, igual que succeeix a Figura en una finestra de
1925(núm. cat. 150) o a Retrat de Maria d’Abadal, 1927-28 (núm. cat. 188). La
diferència, però, radica en el que veiem des del finestral: Dalí sol fer que els seus
personatges –i, per tant nosaltres, els espectadors- contemplin un paisatge rural o
costaner, elements procedents de la tradició paisatgística catalana. Aquí, en canvi, els
vaixells i els mariners, i el tractament de la figura femenina molt menys idealitzada,
ens evoquen el món urbà concentrat en un dels seus espais més dinàmics: el port.
El mateix títol de l’obra, Depart, igual que el mariner evanescent, podria ser interpretat
de manera romàntica com una representació de la nostàlgia de la partida, reforçada
pel vaixell fumejant que veiem a través de la finestra (i pel nen fent adéu amb un
mocador).
La nuesa de la Venus contrasta profundament amb la de la dona vestida, que duu un
barret i collaret de perles, a la moda d’aquells feliços anys 20. Aquesta figura femenina
podria ser una maniquí, com la figura de Maniquí de Barcelona (núm. cat. 169 ), també
de 1926, o com la d’Aparell i mà (núm. cat. 195) de 1927 19 .
17 Fanés, Fèlix, Salvador Dalí, la construcción de la imagen : 1925-1930, op. cit, p. 43.
18 Ibid., p. 43
19 Agraïm Josep Playà per l’observació sobre les maniquins.

El món modern, aportat pel títol “Homenatge al Noticiari Fox”, irromp amb força en
l’escena, reforçat per l’aparició de l’avioneta i els cossos geomètrics. Uns cossos que
ens remeten als muntatges amb maniquins i esquadres que pinta De Chirico, o a les
interpretacions que Dalí fa de l’obra de Tanguy. Dalí i García Lorca anomenàven
"aparells" a aquests cóssos i el pintor els inclourà en el text “Sant Sebastià”, de 1927.
Ens trobem doncs amb un món modern, on el cinema i el gènere documental (el
Noticiari Fox) són reivindicats pel Dalí presurrealista.
“M’exalta el nou i m’enamora el vell”
Entre 1925 i 1926, la Barcelona moderna apareix dins l’obra pictòrica de Dalí. Es tracta
d'una ciutat oberta al món, gràcies als intercanvis comercials portuaris. Gràcies a
l'activitat de persones amb intuïció i amplitud de mires, com el marxant Dalmau,
capaces d'entendre què passava al món de l'art i la cultura, més enllà dels Pirineus, i la
seva voluntat ferma de difondre-ho a casa nostra.
Dalí també està obert al món, a totes les influències. Les rep a partir de publicacions
com L’Esprit Nouveau, però també gràcies al contacte amb altres corrents, d'altres
artistes que, com ell, exposen a Barcelona. Aquests influxos són digerits, assimilats i
plasmats en el seu art que està en fase de construcció.
Dalí, de ben segur, es fa seva la frase del poeta i amic J.V. Foix: “M'exalta el nou i
m'enamora el vell”, en el sentit que en aquestes pintures transforma la dona en una
nova Venus i la situa allà on l’activitat de la ciutat és més frenètica, el port industrial,
contribuint a forjar una nova mitologia moderna.
9