Descarregar el contingut de la conferència - Fundació Gala ...

habituals en els seus anys de formació mentre busca el que serà el seu llenguatge
personal: la superposició de capes d’influències, els girs bruscs d’orientació estilística,
les novetats formals o en l’evolució de formes i colors 8 . Entre elles volem destacar
Venus i un mariner. (Homenatge a Salvat-Papasseit) (núm. cat. 151) de 1925.
El camí cap a la segona individual.
Al llarg de 1926, Dalí continua amb la recerca del seu camí, del seu estil podríem dir.
Aquest camí comença a agafar volada precisament aquest any en què pinta, l’obra que
ens ha reunit avui: Depart. “Homenatge al Noticiari Fox”.
Des del punt de vista pictòric, el Dalí de 1926 es caracteritza per les influències que
rep de la pintura metafísica italiana, amb Giorgio de Chirico al capdavant. També
perquè decideix abraçar l'estètica més recent de Picasso, arran de la visita que li fa
aquell març. Tampoc podem obviar la relació personal que manté amb el poeta
Federico García Lorca expressada en l’epistolari que mantenen i els escrits del pintor,
sobretot a partir de 1927.
La presència de Picasso se’ns fa molt evident a la vista l’obra Natura morta amb cap de
guix de 1925, localitzada al Museum of Modern Art de Nova York. En aquest oli caldrà
que ens fixem en el cap de guix i els membres separats del cos, sobretot si
contemplem algunes de les obres de la seva segona individual de Dalí a les Dalmau, on
ens sorprendran els caps i/o membres tallats, que ens revelen la presència de restes
del neoclassicisme i de la influencia del pintor malagueny.
La segona exposició individual a can Dalmau.
Si en la primera mostra, com hem dit, les obres estaven relacionades amb un món
familiar per al pintor, a partir d'ara Dalí comença la seva cursa imparable per trobar
una veu pròpia i inconfusible. Un objectiu que acabarà assolint en poc temps.
En la segona exposició individual, Dalí mostra vint-i-tres pintures i set dibuixos. En
algunes obres hi veiem la petja que va deixar en el pintor la visita que li va fer a
Picasso, la primavera d’aquest any. Durant aquesta època, les reproduccions dels
quadres en les revistes que llegia –com Valori Plastici i, sobretot, L’Esprit nouveau–,
van ser determinants per a la seva formació i per a l’evolució del seu estil 9 . Aquestes
lectures li van proporcionar una nova visió, un nou camí a seguir, que dotaria de
contingut la seva producció pictòrica a partir d’aquest moment.
Un exemple d'això el trobem en el text “Vers une architecture”, de Le Corbusier, inclòs
dins L’Esprit Nouveau, on la fotografia d’una fàbrica nordamericana ens recorda un
8 Exemples d’aquestes obres són: Venus i un mariner (Homenatge a Salvat Papasseit) (catàleg
raonat (cat. núm. 151); Pierrot tocant la guitarra (Pintura cubista) (cat. núm. 165); Natura
morta (Pintura cubista) i Sifó i ampolleta de rhum (Pintura cubista) (cat. núm. 136) totes elles
de 1925, excepte les dues últimes que són de 1924.
9 Fanés, Fèlix, “La primera imatge. Dalí davant la crítica: 1919-1929”. A: Dalí, els anys joves :
1918-1930, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Fundació Gala-Salvador Dalí,
Barcelona, Figueres, 1995, p. 108.