Trobada d'Estiu a Vilopriu - Pasqual Maragall
Trobada d'Estiu a Vilopriu - Pasqual Maragall
Trobada d'Estiu a Vilopriu - Pasqual Maragall
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
- Quart. Catalunya considera Espanya una nació de nacions, no és només que Catalunya és<br />
una nació dintre de l'Estat espanyol, és que Catalunya té un cert pensament del què<br />
Espanya és. Espanya no és el que creiem els catalans, molts catalans, el que alguns<br />
espanyols, molts espanyols creuen. Espanya és una nació de nacions i l'Estat espanyol un<br />
estat de caràcter federal. Pot proclamar-ho l'Estatut de Catalunya, pot dir l'Estatut de<br />
Catalunya a Espanya el què és Probablement, no, probablement no li toqui, però s'ha de<br />
saber que quan nosaltres fem l'Estatut i diem el que diem, el que estem també és<br />
prefigurant una Espanya que és la que és, la que pot arribar a ser: una nació de nacions,<br />
amb un Estatut, amb una Constitució de caràcter federal -que arribarà amics meus!,<br />
arribarà, amb aquest nom o sense-.<br />
- Cinquè. En cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s'aplicarà el<br />
principi que de vegades molt còmodament diem de subsidiarietat, perquè així no l'entén<br />
ningú, però que vol dir de proximitat; és a dir, que entre la llei general i la llei particular, en<br />
aquest cas, prima la més propera, priva la particular.<br />
- Sisè. Catalunya ha estat i és una nació solidària amb els pobles d'Espanya, als quals<br />
transfereix una part dels impostos pagats pels catalans en funció d'un sistema fiscal general<br />
regit pel principi d'obtenir un nivell de serveis similars per un esforç fiscal similar. Ens hem<br />
trencat el cap en buscar la fórmula que fos al mateix temps la fórmula de la nostra<br />
autonomia, de la nostra suficiència financera i també del nostre punt de solidaritat,<br />
profundament solidari, ni més ençà ni més enllà.<br />
- Setè. Catalunya ha desenvolupat i regirà per sistemes propis de prestació i regulació de<br />
serveis en els camps de la llengua, la cultura, el dret civil i de la organització territorial.<br />
Aquests són sistemes propis de Catalunya, ho han estat sempre d'alguna forma, no és una<br />
cosa que ens haguem inventat ara, ni és que ara s'inventin raons per veure si podem tenir<br />
una mica més autonomia en alguns aspectes. No, és que, què va ser l'any set, què va ser la<br />
solidaritat, què va ser la renovació, què van ser les escoles de l'ajuntament de Barcelona<br />
què van ser les primeres escoles no estatals d'aquest país, d'aquest estat; Què eren<br />
escoles municipals, què eren les escoles de la Mancomunitat Què era tot això ... era l'intent<br />
de Catalunya de fugir, de superar un marc massa estret per anar aconseguint la qualitat de<br />
serveis que els seus ciutadans volien i que podien, efectivament, aconseguir.<br />
- Vuitè. En la tradició política democràtica a Catalunya s'ha subratllat sempre la importància<br />
del saber, de l'educació i de la igualtat de drets, i avui en especial, de la igualtat entre<br />
l'home i la dona<br />
- Novè. Tant com el manteniment de les lleis pròpies serà decisiu pels catalans, l'accés als<br />
sistemes universals de comunicació, d'innovació i tecnologia, seran definitius, seran<br />
absolutament aquells que decidiran si el país es col·loca o no entre els països capdavanters<br />
en la millora social i la millora política.<br />
- Desè. A través de l'Estat pertanyem a la Unió Europea, amb la qual compartim moneda i<br />
fronteres exteriors i progressivament la fiscalitat i la defensa. I és molt oportú que en<br />
aquest moment diem quin és el paper que Catalunya pot tenir. I que Catalunya sigui la<br />
capdavantera amb una colla de polítiques europees que la crisi europea momentània ha<br />
deixat una mica en segon pla.<br />
- Onzè. I finalment, que en el marc de la Unió Europea, Catalunya ofereix la seva amistat i<br />
la seva col·laboració a les Comunitats i les Regions veïnes per tal de formar amb elles una<br />
Euroregió útil per progrés dels interessos comuns en el marc de les seves competències.<br />
Mireu, en la mesura en que no hi ha fronteres i passem a ser la part d'un tot més gran, ens<br />
hem d'ajuntar amb uns quants més per ser el que érem abans, per mantenir la proporció<br />
significativa. Jo crec que amb les regions de l'Euroregió, a les dues bandes del Pirineu,<br />
podrem aconseguir, no solament governar millor aquest espai que hi ha entre dues grans<br />
2