Trobada d'Estiu a Vilopriu - Pasqual Maragall

- Quart. Catalunya considera Espanya una nació de nacions, no és només que Catalunya és
una nació dintre de l'Estat espanyol, és que Catalunya té un cert pensament del què
Espanya és. Espanya no és el que creiem els catalans, molts catalans, el que alguns
espanyols, molts espanyols creuen. Espanya és una nació de nacions i l'Estat espanyol un
estat de caràcter federal. Pot proclamar-ho l'Estatut de Catalunya, pot dir l'Estatut de
Catalunya a Espanya el què és Probablement, no, probablement no li toqui, però s'ha de
saber que quan nosaltres fem l'Estatut i diem el que diem, el que estem també és
prefigurant una Espanya que és la que és, la que pot arribar a ser: una nació de nacions,
amb un Estatut, amb una Constitució de caràcter federal -que arribarà amics meus!,
arribarà, amb aquest nom o sense-.
- Cinquè. En cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s'aplicarà el
principi que de vegades molt còmodament diem de subsidiarietat, perquè així no l'entén
ningú, però que vol dir de proximitat; és a dir, que entre la llei general i la llei particular, en
aquest cas, prima la més propera, priva la particular.
- Sisè. Catalunya ha estat i és una nació solidària amb els pobles d'Espanya, als quals
transfereix una part dels impostos pagats pels catalans en funció d'un sistema fiscal general
regit pel principi d'obtenir un nivell de serveis similars per un esforç fiscal similar. Ens hem
trencat el cap en buscar la fórmula que fos al mateix temps la fórmula de la nostra
autonomia, de la nostra suficiència financera i també del nostre punt de solidaritat,
profundament solidari, ni més ençà ni més enllà.
- Setè. Catalunya ha desenvolupat i regirà per sistemes propis de prestació i regulació de
serveis en els camps de la llengua, la cultura, el dret civil i de la organització territorial.
Aquests són sistemes propis de Catalunya, ho han estat sempre d'alguna forma, no és una
cosa que ens haguem inventat ara, ni és que ara s'inventin raons per veure si podem tenir
una mica més autonomia en alguns aspectes. No, és que, què va ser l'any set, què va ser la
solidaritat, què va ser la renovació, què van ser les escoles de l'ajuntament de Barcelona
què van ser les primeres escoles no estatals d'aquest país, d'aquest estat; Què eren
escoles municipals, què eren les escoles de la Mancomunitat Què era tot això ... era l'intent
de Catalunya de fugir, de superar un marc massa estret per anar aconseguint la qualitat de
serveis que els seus ciutadans volien i que podien, efectivament, aconseguir.
- Vuitè. En la tradició política democràtica a Catalunya s'ha subratllat sempre la importància
del saber, de l'educació i de la igualtat de drets, i avui en especial, de la igualtat entre
l'home i la dona
- Novè. Tant com el manteniment de les lleis pròpies serà decisiu pels catalans, l'accés als
sistemes universals de comunicació, d'innovació i tecnologia, seran definitius, seran
absolutament aquells que decidiran si el país es col·loca o no entre els països capdavanters
en la millora social i la millora política.
- Desè. A través de l'Estat pertanyem a la Unió Europea, amb la qual compartim moneda i
fronteres exteriors i progressivament la fiscalitat i la defensa. I és molt oportú que en
aquest moment diem quin és el paper que Catalunya pot tenir. I que Catalunya sigui la
capdavantera amb una colla de polítiques europees que la crisi europea momentània ha
deixat una mica en segon pla.
- Onzè. I finalment, que en el marc de la Unió Europea, Catalunya ofereix la seva amistat i
la seva col·laboració a les Comunitats i les Regions veïnes per tal de formar amb elles una
Euroregió útil per progrés dels interessos comuns en el marc de les seves competències.
Mireu, en la mesura en que no hi ha fronteres i passem a ser la part d'un tot més gran, ens
hem d'ajuntar amb uns quants més per ser el que érem abans, per mantenir la proporció
significativa. Jo crec que amb les regions de l'Euroregió, a les dues bandes del Pirineu,
podrem aconseguir, no solament governar millor aquest espai que hi ha entre dues grans
2